Cosmoglotta B 051 (oct 1943)


 

COSMOGLOTTA 

 

 

 

OFICIAL MENSUAL ORGAN DEL OCCIDENTAL-UNION 

 

 

 

Redaction e Administration : 

 

 

 

INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE (Vaud), SVISSIA 

 

 

 

Serie B, poligrafat (Tel. 9 56 56) Octobre 1943 - Nró 51 (10) 

 

----------------

 

 

 

ANGLES QUAM LINGUE INTERNATIONAL ? (Fine) 

 

 

 

Lass nos nu suposir que mersí a ti general instruction del anglés (quel in omni casu va postular un preparation organisatori de adminim quin annus, ante posser comensar) noi ha obtenet in chascun land un unesim equip de yun mannes queles, pos har finit lor studies, possede un plu o minu bon conossentie de anglés quel ili va posser utilisar in lor futur carriera. Yo di intentionalmen "un plu o minu bon conossentie", nam it es evident que li gradu de mastrisation de un lingue foren depende in fort gradu del linguistic talentes del aprensores queles naturalmen va esser tre diferent. E to furni nos ja un duesim serie de desfacilitás. Li international congresses va augmentar in considerabil númere, pro que li tache de reconstruction del munde va esser enorm e va postular li colaboration de omni lan­des del terre. Chascun de ti landes va dever delegar su representantes por aportar su personal contribution, ma anc - e to es important - por defender su propri legitim interesses. Pro que li lingue anglés va necessimen esser li congress-lingue, on va naturalmen esser fortiat selecter delegates inter tis queles ha bon aprendet ti lingue e save expresser se fluentmen in it. Or, quam ja dit, li bon linguistes es relativmen rar e tis queles pro lor natural talentes mastrisa li lingue max bon ne es necessimen tis, queles es anc li max apt 

 

- 109 - 

 

 

 

representantes por li special materies a tractar. It posse tre bon evenir - e to va mem esser li regul general - que li representantes max qualificat ne va esser tis queles bon parla anglés. E pro to ili va ínevitabilmen esser gravmen desavantageat in relation con li representantes de anglés parlant popules che queles li question del congress-lingue ne lude li mínim rol, pro que it es ja de ante soluet in lor favore. Noi have ci un duesim grav violation del principie de egalitá del popules e ti-vez ne solmen in cultural, ma anc in politic e economic relation. Li sam inegalitá va manifestar se ne solmen in li dominia del congresses international, ma anc in li diplomatic relationes inter omni pópules. Li popul privilegiat va poc a poc aquisiter un - noi mey esperar ne dangerosi - ma támen chocant preponderantie sur li altri popules. 

 

 

 

Ma to ne es omnicos. Li adoption de un lingue universal va haver quam natural e ínevitabil consequentie li nascentie de un presse international in economic, diplomatic, scientic, sportiv, educational e sociologic dominias. Queles va esser li responsabil directores e redactores de ti nov jurnales ? Naturalmen angléses! Ples reflecter : esque it posse esser altrimen ? On ne confide li redaction de un grand jurnal a un mann, mem altmen qualificat, quel ne mastrisa li lingue in maniere absolut. E to on posse in 9 casus ex 10 expectar solmen de alqui quel parla li concernet lingue quam lingue matrin. Or, ples imaginar vos li organisation del nov munde, talnominat egalitari, in quel omni ductent positiones es in li manus de representantes de un sol e unic nation ! Esque it es necessi selecter ? 

 

 

 

E poy on anc sembla obliviar li perturbationes queles li election de lingue vivent quam universal va provocar in li de programmas de public

 

-110-

 

 

 

instruction de omni landes exter li anglés parlant nationes. Li exemple de Svissia es ci particularimen instructiv. Pro rasones bon comprensibil, noi ne posse eliminar de nor programmas scolari li studie del divers lingues national de Svissia. Or, noi ja presc ne save qualmen far por posser consacrar al studie del lingues national li minimum de témpor necessi por aquisiter mem solmen un conossentie rudimentari del duesim o triesim lingue national. Quel va esser li situation quande apu german, francés e italian, noi va ancor dever docer anglés ja in li scoles primari e to - nota bene - con un númere de leciones adminim egal a ti consacrat al studie del lingue matrin ?! Li gradu de mastrisation del national lingues, ja absolut ínsuficent, va ancor diminuer e noi va assister al grotesc spectacul que un comerciant de Genève, viageante por afferes a Zürich va esser fortiat conversar con su compatriote sviss in lingue anglés, pro que ni li un ni li altri conosse suficentmen german o francés ! 

 

 

 

Noi ja ha dit in un de nor articules anteriori que pro li rapid progresses del tecnica e de omni altri branches del scientie, it deveni sempre plu desfacil e bentost impossibil posser consacrar li necessi témpor al studie del lingues foren. Ti quel ne have li possibilitá voer se exclusivmen e intensivmen al perfectionament professional in su propri dominia, va esser victet de su concurrentes e Deo save quel formes li concurrentie international ha adoptet in li ultim decennies ! Or just in ti moment on imposi nos ancor un tache suplementari, it es li studie de un vivent lingue universal quel, si on ne mastrisa it completmen, servi a necos o alor postula tant mult témpor que su studie acapara presc li complet activitá del aprensor ! E lu max remarcabil es que ti enorm agravation del situation

 

- 111 - 

 

 

 

educational-professional in li landes non-anglosaxonic va ear paralel a un simultan aleviation del sam situation in li landes privilegiat. Ta li necessitá studiar lingues foren va desaparir completmen e li témpor ganiat va posser esser consacrat al intensification del studies in altri dominias. Li consequentie va esser un sempre crescent avans de ti popules sur li altris in tecnic e scientic dominia. Ergo : duplic avantage por li unes, e duplic desavantage por li altres ! Vermen : si alqui vell desirar assecurar por sempre li predominantie absolut de su land in omni dominias del modern vive, il ne vell posser proposir un plu apt medie quam far electer su lingue matrin quam lingue universal ! Li proposition in se self sembla ínnocent e just pro to it es tam dangerosi, nam li resultate vell esser plu secur quam si it vell esser obtenet per li direct utilisation del forties militari. 

 

 

 

Si on bon reflecte pri ti consequenties, it sembla apen possibil que un tal proposition vell seriosimen posser esser acceptet quam definitiv solution del divers popules. 

 

 

 

Si noi examina li situation quel vell resultar del adoption de un lingue vermen neutral, it es "artificial" noi vide que it aporta realmen li ideal solution de omni desfacilitás : 

 

 

 

I) Li lingue es tam facil que it posse esser aprendet de omni popules del terre til li 

 

gradu del complet mastrisation. 

 

 

 

2) In li relationes international, omni popules sta sur pede de absolut egalitá. 

 

 

 

3) Li adoption de un lingue neutral alevia li programmas de instruction public de omni landes sin exception, vice supercargar li unes e in revancha aleviar li altres. 

 

- 112 - 

 

 

 

4) li dangere que un del popules mey posser obtener mersí al adoption de su idioma quam lingue universal un position privilegiat in politic e economic dominia es radicalmen escartat. 

 

 

 

Li afere es tam clar que on vermen questiona se qualmen it eveni que on til nu ne ha pensat al adoption de un solution tam "natural". Ma noi conosse li fortie del pre judicies e ne es tro astonat pri li ciecitá del responsabil guvernamentes. Certmen li afere ne es tre grav, nam til nu li proposition sta ancor sur li paper e mem si it es adoptet, su realisation va postular mult annus de labor preparatori ante que it posse intrar in efect. E mem quande it va ja esser realisat, li final resultate va támen esser un fiasco pro li practic impedimentes. Ma it es a timer que ti continui fiascos debit al ciecitá del responsabil ductores queles obstina se in lor prejudicies e prefere provar cent fals vias quam adopter li un bon quel ne plese a ili, va ancor un vez procrastinar li victorie del idé mundlingual. 

 

 

 

Pro to noi deve esser pret al combatte e duplicar nor eforties. Li final victorie de nor movement es ínevitabil, ma labor e perseverantie es li precie payand por it. 

 

A. Matejka 

 

--------------

 

 

 

INTERIMARI ACADEMIE 

 

 

 

Li "Interimari Occidental-Academie" (INTAC) es constituet quam seque : 

 

 

 

BERGER Ric (Prof. ) MATEJKA A.

 

BERGGREN E. (mag. phil.) POLLOG C.H. (Dr.)

 

BLOMÉ B. (Dr.) SJÖSTEDT C.E. (Dr)

 

HAAS F. (Dr.) SYDOW C.W.v. (Prof. Dr.)

 

LAGNEL Fred

 

 

 

It ja comensat su labores. Li unesim circulare (IOAC/1) va bentost aparir. 

 

- 113 - 

 

 

 

CRONICA 

 

 

 

Noi ha raportat in li ultim numeró de Cosmoglotta pri li proposition del alliat guvernamentes in London, far ex anglés li nov lingue international. Interim li comité de expertes ha finit su labores e - quam on posset expectar - decidet in favore del lingue anglés. Ma - e to es lu curiosi - it recomendat in sam témpor anc li adoption del francés quam duesim lingue international, por evitar li semblantie de un tro grand partialitá in favore del anglo-saxones. Naturalmen ti decision dupa nequi pri li real intentiones del membres del comité, queles favorisa in unesim loc li lingue anglés. Támen noi have oficialmen un recomendation quel proposi du lingues vivent quam lingues auxiliari. On previde ja nu li ínevitabil consequenties de un solution quel prova egardar e li capra e li caul. On previde les tant plu bon que li unesim reaction ja ha venit de Chile u on expresset su astonament pri li facte que on completmen oblivia li hispan, quel es parlat de circa 150 mil leones de hispanes e americanos. It existe null motives por refusar al portugaleses, brasilianos, russes, italianes, etc. to quo on va eventualmen conceder al franceses e hispanes. Noi va tande esser sur li bon via, nam pos que omni ti lingues va har esset reconosset quam nov lingues auxiliari apu li anglés, it va suficer extracter ex ili li comun elementes por obtener un supra-lingue international e noi va al or automaticmen arivar a Occidental quam definitiv lingue universal. 

 

 

 

Ma anc Churchill e Roosevelt ha ocupat se pri ti problema e ili recomenda... "Basic English" quam nov lingue international. Advere ili ne sembla saver pri ti Basic English plu mult quam to, quo ha dit les li "scientistes" e mem to ili miscomprendet, nam ili parla de un lingue con 650 substantives e 200 verbes - 

 

- 114 - 

 

 

 

quo es fals - ; ma to es pardonabil, nam Churchill e Roosevelt have presentmen plu urgent labores quam ocupar se pri linguistic questiones. 

 

 

 

Támen ti propositiones havet adminim un bon resultate; it reapertet li discussion pri li question del mundlingue. Presc omni grand jurnales comentat ti information e pluri ex ili havet li ocasion metter denov in lúmine li remarcabil omniscientie del jurnalistes queles scintilla in judicar con li max grand conviction li coses queles ili minim comprende. 

 

 

 

Fortunosimen pluri jurnales apertet su columnes anc a colaboratores queles bon conosse li afere. Noi signala, ultra un debil prova, defender "Basic English" in li "Neue Zürcher Zeitung" un tre bon articul publicat del "National Zeitung" Basel in quel li autor, inspirat del articul recentmen aparit in "Cosmoglotta" fat un bon fundat critica de ti nov "mund-lingue". Noi ne conosse li autor de ti articul, ma noi mersia le por su preciosi auxilie e anc por li propaganda quel il fat, citante "Cosmoglotta" in su critica. 

 

 

 

Quam on vide, noi ne resta ínactiv e nor adversarios va anc in futur trovar nos sur lor via.     M. 

 

 

 

-- Un recension de nor nov manuale por germanes, li "Vollständiger Lehrgang" de Matejka, aparit in li numeró 5 del conosset revúe "DIE FRIEDENSWARTE". Li autor del recension ne contenta se parlar pri li contenete del manuale : il da ultra to un curt introduction quel explica li nascentie de Occidental e justifica ti lingue quam final solution del problema mundlinguistic. 

 

 

 

Noi espera posser raportar in li proxim numeró de Cosmoglotta pri un altri, important success propagandistic por Occidental. 

 

 

 

-- Desde februar 1943 in chascun numeró del 

 

-115-

 

 

 

mensual "Mitteilungen der Schweiz. Gesellschaft für Charakterforschung" (Comunicationes del sviss association por caracterologie) articul de un de nor coidealistes apari sub li rubrica "Vom Sinn des Wortes" (pri li signification del parol). In ti articules li autor prova explicar li signification e li orígine exact de paroles in conexion con li caracterologic scientie. Li max grand parte de ti scientic expressiones es international e por interpretar lor signification e orígine li autor utilisa li vocabularium de Occidental. Li possibilitá de ti aplication de nor lingue es un clar prova que Occidental es un lingue anc apt a scientic temas ultra su function quam practic medie de intercomprension. Li tre favorabil ecó a ti articules ex li circul del letores del "Mitteilungen" incoragea a nov provas in ti dominia. Pri li efecte de ti excellent propaganda noi va informar nor letores ye un altri ocasion. Qui desira reciver un specimen-exemplare del "Mitteilungen" es petit directer se a Kurt Hamburger, St. Leonhardstrasse 69, St. Gallen C. -- In su numeró 36 de julí 1942 Cosmoglotta publicat un noticie pri li movement "Li Amicos del Pace e del Familie" quel editet su statutes e du propaganda-articules completmen in Occidental. Plu recent evenimentes che ti association va interessar nor letores. Su eforties momentan tende in unésim al protection del familie, construction de familie-hemes e al preparatori labores por li reetablissement de international relationes pos li guerre. Diferent brochuras e articules va aparir in proxim future. Quo va specialmen interessar nor adherentes es que li direction del movement resoluet adopter li international Occidental nómine UNION PACIFIC e conservar li ancian designation quam sub-titul. Al cap de su actual corespondentie-formulares apare ti titul in Occidental 

 

- 116 - 

 

 

 

con traduction german del sub-titul. Mem si li scope del movement ne vell interessar nos, it tamen vell esser injoyant por nos vider que nor lingue es practicmen aplicat. Li adresse del association es : UNION PACIFIC, Case postal 7, ROVEREDO (Grisones), Svissia. 

 

-----------------

 

 

 

LI 70ésim DE MAJOR HERMANN ALFRED TANNER 

 

 

 

Li 1943, nor car coidealist Major Tanner in Bern atinge su 70esim annu. Noi fa ci nor max calid desires de sanitá e felicie in ocasion de su anniversarie. 

 

 

 

Malgré su etá, Major Tanner have sempre un vivid spiritu apert a omni questiones e problemas. 

 

 

 

Qui es Major Tanner ? Pos har frequentat li secundari scole de Samaden, il continuat su studie in comercie e lingues in Lausanne, Neuchâtel, Leipzig. Il fat un aprentisage quam compostero. Il es un experte pri pictura e fotografie. Illustrator e specialist por reclame, autor e editor, specialist del questiones de trafic, il labora desde 1893 in li dominia del color e creat li fundamentes por li normation del colores e es li inventor de un compasse por li harmonie del colores. Il directet un inqueste pri li audition del colores e fundat li Institut coloristic mundial. 

 

 

 

In 1900, il fundat li "Engadin Express". Durant li guerre 1914-18, il esset militari reportero. 

 

 

 

Su ovres es numerosi : pluri libres relate li unesim guerre mundal. Ma il es specialmen li cantator del montanie e del Engiadina. Un de su ultim libres "Zehn Jahre Bergführer Kluckers 'Herr' "'ha esset traductet a Occidental, ma it ne ha esset publicat. 

 

 

 

Li problema del lingue international preoccupa le constantmen e presc chascun semane li Institute Occidental recive excerptes de jurnales

 

- 117 - 

 

 

 

relatent li un o li altri latere de ti problema. 

 

 

 

Il studiat li interlinguistica de Volapük til Occidental; il adheret a nor movement in 1928, quande esset creat li Sviss Association por Occidental. 

 

 

 

† ERWIN WETTSTEIN 

 

 

 

Ye li 24 august 1943 ha morit pos un curt maladie de 10 semanes nor venerat coidealist Enwin Wettstein, depó-chef del Sviss Ferrovias in Erstfeld. Wettstein nascet in 1879. Pos li fine del periode scolari, il intrat quam aprentise in li famosi fabricas de locomotives in Winterthur u il frequentat in plu li Tecnicum cantonal por completar su erudition professional. Poy in 1902 il intrat in li servicie ferroviari quam tecnico. 

 

 

 

Mersí a su eminent conossenties e qualitás professional il avansat bentost quam vice-depo-chef in Erstfeld e pos li morte de su superior il esset promoet al gradu de depó-chef, reyent súper plu quam 200 oficiarios, artisanes e ovreros. Inter su colegos e subalternes il esset tre apreciat pro su simplicitá, loyalitá e strict ínpartialitá. Wettstein devenit anc conosset pro su innovationes e inventiones tecnic queles erecte a su nómine un monument contra posthum oblivia. 

 

 

 

Con interlinguisme, il conossentat se ja in 1893/94 aprendente Volapük ancor durant que il frequentat li scoles. Con Esperanto, il ne posset acustomar se, ma in contra il comensat studiar Ido in 1925, quande li Direction general del Sviss ferrovias federal decidet subsidiar Esperanto-curses! Ma ja in 1928 il comensat interessar se al movement in favor de Occidental, e constatante li eminent superioritá e enorm avantages practic de ti artificial naturalistic interlingue, il strax abandonat Ido e adheret 

 

- 118 - 

 

 

 

al movement in favore de Occidental. 

 

 

 

E nu il ha abandonat nos mult tro temporan, ma noi ne va obliviar le ! H.F.H. 

 

------------

 

 

 

† CHARLES PIAGET 

 

 

 

Li 11 septembre 1943 morit in Bienne, pos quelc dies de maladie, nor afabil coidealist Charles Piaget. 

 

 

 

Durant su viages in li landes balcanic il successat crear un Occidental movement. Il ne mancat, ante li guerre, pos su viages comunicar nos su impressiones e li salutationes del coidealistes queles il ne obliviat visitar a chascun ocasion. 

 

 

 

Un pie mersí a ti modest colaboratore ! 

 

----------------

 

 

 

A NOR CORESPONDENTES ! 

 

 

 

Pro li crescentie de nor movement e li sempre plu mult labores destinat a nor Centrale, noi peti nor corespondentes sequer li infra regules queles va auxiliar nos : 

 

 

 

1) Scrir o stampar sur chascun lettre li complet adresse del expeditor por evitar li reserches de adresses. 

 

 

 

2) A. Li important problemas o questiones deve esser tractat sur folies separat, quo permisse al I.O strax transdar les al colaborator competent. 

 

 

 

B. Li comendes deve esser scrit sur folies separat e bon ordinat. 

 

 

 

C. Chascun question o comunication deve esser scrit con suficent spacie inter les. 

 

 

 

D. Li comunicationes pri propaganda, recension pri jurnales o libres deve esser redactet in form de noticie pret por li insertion in Cosmoglotta. 

 

 

 

3) Noi recomenda a nor corespondentes utilisar por lor lettres li formate 297 x 210 mm o eventualmen li demí de ti formate (148 x 210 mm). Li postal cartes deve esser usat solmen por comendes o curt comunicationes. 

 

- 119 - 

 

 

 

SUBVENTIONES E CONTRIBUTIONES RECIVET (30.9.43) 

 

 

 

Sr. Ed. Mayor, Fr. 1.50; F. Haller, Fr. 1.--; H. Rohner, Fr. 2.--; W. Leuenberger, Fr. 1.--; Ed. Bieller, Fr. 7.--; E. Berggren, Fr. 3.--; A. Dalhem, Fr. 5.--; J. Reynders, Fr. 10.--. 

 

 

 

Cordialissim mersí ad omnes ! 

 

---------

 

 

 

LI SVED OCCIDENTALIST 

 

 

 

Edition B (Svenska Occ.-Förbundets Medlemsblad) Nr. 1. Sept. 1943. Box 171, STOCKHOM 1. 

 

 

 

It es un grand joya por nos reciver "Li Sved Occidentalist" in form multiplicat tot simil a Cosmoglotta B. Noi ne dubita que ti publication va excellentmen influentiar nor movement in Svedia e permisser it reprender desde nu un progression plu rapid. 

 

 

 

Contenete: Opiniones del letores. Un voce esperantistic. Nov etimologic lexico. Quelc dates pri li lexical labore. 

 

 

 

Exceptet li duesim articul, li altres es scrit in sved. 

 

 

 

Bon success a nor confratre ! 

 

--------------

 

 

 

CONTRIBUTIONES POR 1944: 

 

 

 

Li contributiones por 1944 va esser: 

 

 

 

1) Abonnament COSMOGLOTTA : Líber (ne gratuit) 

 

2) OCCIDENTAL-UNION : Fr. 1.50 sviss + abonnament a Cosmoglotta. 

 

3) SVISS ASSOCIATION POR OCCIDENTAL : Fr. 1.--.

 

 

 

Li cartes de membres por li OU e li SAPO va esser inviat strax pos reception del contribution. 

 

---------

 

CONTENETE: Anglés quam lingue international ? (fine) - Interimari Academie - Cronica - li 70-ésim annu de Major Tanner - † E. Wettstein - † Charles Piaget - A nor corespondentes. - Li Sved Occidentalist - Contributiones 1944. 

 

-----------

 

- 120 -