| 
  • If you are citizen of an European Union member nation, you may not use this service unless you are at least 16 years old.

  • You already know Dokkio is an AI-powered assistant to organize & manage your digital files & messages. Very soon, Dokkio will support Outlook as well as One Drive. Check it out today!

View
 

Cosmoglotta B 053 (dec 1943)

Page history last edited by Dave MacLeod 5 years, 4 months ago

COSMOGLOTTA 

 

 

 

OFICIAL MENSUAL ORGAN DEL OCCIDENTAL-UNION 

 

 

 

Redaction e Administration : 

 

 

 

INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE (Vaud); SVISSIA 

 

 

 

Serie B, poligrafat (Tel. 9 56 56) Decembre 1943 - Nró 53 (12) 

 

----------------

 

LI JUSTIFICATION DEL FORMES DE OCCIDENTAL

 

 

 

Ric Berger 

 

 

 

Ante curt témpor, yo recivet un lettre de un simpatic e tre competent nov adepte de Occidental concernent un delicat question, quel yo desira discusser hodie. Strax pos su adhesion a nor movement, ti coidealist hat inviat a nor sviss organisation un long memorandum in quel il discusset pluri punctus de nor lingue e proposit changes e innovationes. 

 

 

 

Constatante que ti propositiones ha esset ja pluri vezes longmen discusset inter E. de Wahl e su colaboratores til saturation, yo scrit in margin : "Sin dubita sr. X. aporta criticas a queles on ja respondet e pro queles noi va perdir un poc de nor témpor in discussiones steril".

 

 

 

Leente ti remarca directet contra le, li autor de ti memorandum havet li esprite rider pri it e li amabilitá excusar se. Ma yo confesse, pos reflexion, que su objectiones esset natural e que il esset in jure sentir se ofendet per mi remarca, yo do peti le pardonar me. Mi excusa es que, essente in li movement desde su comensa in Svissia, to es desde 1927, yo deveni fatigat vider que on recomensa sempre li sam discussiones in vice profitar del resultates ja aquisitet. 

 

 

 

Benque ili adhere a Occidental "in principie", nov adeptes ne posse impedir se constatar que quelc detalies ne plese les e expresse al 

 

- 133 - 

 

 

 

ductores del movement lor desir vider ti "defectes" corectet "tam rapidmen quam possibil", pos quo ili va esser "completmen satisfat" . 

 

 

 

On ne deve esser astonat pri ti adhesion conditional e ti postulationes de changes. To es in funde, tre natural che li nov adeptes de Occidental, nam si ti homes venit a noi e ne a Esperanto o a Ido, to es just pro lor seriosi maniere concepter li lingue international, just pro que ili have un apert spiritu e ne accepta un dogma interlinguistic. 

 

 

 

Si ili vell creder que un sistema de lingue international deve esser acceptat in bloc, con cludet ocules, ili vell har in ti casu adheret a Esperanto. Logicmen on ne posse expectar de ili que lor critic spiritu aplica se solmen a Esperanto e ne a Occidental. 

 

 

 

Noi deve do considerar quam natural que nor nov adeptes proposi changes o almen questiona nos pri li necessitá conservar alcun formes. Ili save que Occidental es li ovre de un hom e que omni homan ovre ne es necessimen perfect. 

 

 

 

Tis, qui conosse completmen li genese de Occidental, e experit li alt competentie de su autor, es pret testimoniar pri li relativ perfection del tot sistema, tam plu que ili longmen practicat li du concurrent sistemas Esperanto e Ido, ma li recent adherentes ne ja have ti conviction. Nor deve es do acceptar lor questiones quam ínevitabil e monstrar les patientmen li rasones queles obligat adopter tel solution e ne tel altri. In un sistema pretendent esser li max perfect, quam Occidental, tal justificationes es un absolut necessitá. Pro to, desde li comensa, nor centrale de Chapel publicat un collection sempre agrandat de "Documentes interlinguistic", redactet de competent coidealistes e mem del autor self del lingue, documentes queles on posse inviar al questionatores sin 

 

- 134 - 

 

 

 

esser obligat redacter chascun vez un lettre personal. 

 

 

 

Noi deve naturalmen continuar ti documentation, nam sovente nov questiones apari, queles li Academie deve soluer, e pri queles li adeptes have li jure esser informat.

 

 

 

Yo remarcat sempre que li quelc dubitas expresset de nov adeptes ne impedi tis-ci auxiliar nos loyalmen e ili generalmen deveni content quande on ha explicat les pro quo li solution oficial esset preferet a ti quel ili proposi. Poy, just pro que lor curiositá es satisfat, ili deveni ancor plu convictet e plu secur amicos. 

 

 

 

Ne essente fixat, quam Esperanto, per un old literatura, Occidental ne have alcun interesse 

 

conservar defectosi formes, queles vell descontentar e alontanar inteligent adherentes. 

 

 

 

Si tel form ne es "correctet" secun li desir de yun adeptes, tis-ci ne deve creder que to es pro rasones editorial e pecuniari, tam fort che altri sistemas, ma simplicmen pro que on ne trovat altri solution plu bon e que lor "amelioration" vell geniter altri defectes ancor plu grav queles ili ne remarcat. 

 

 

 

Li nov adeptes de Occidental mey do, ante proposir changes, consultar nor literatura e precipue nor "documentes' por verificar ca lor objectiones ne esset ja discusset e refutat antey; poy, solmen si lor propositiones aporta alquo nov, ili mey persister presentar les. Altrimen noi va sempre recomensar li sam discussiones durant que un labor mult plu important atende nos. 

 

-----------

 

 

 

Li rapiditá del sand. Italian observatores ha constatat que li fin sand del Sahara, quel es transportat per li vent súper li Mediterrané durant un grand parte del annu, viagea con un rapiditá de 50 km. in un hor. 

 

- 135 - 

 

 

 

TERMOCOLORES

 

Li industrie chimic de Germania ha creat colores por mesurar li temperatura queles ja es 

 

mult aplicat in li industrie, li mestiere e mem li menage. Li facte que cert materies changea visibilmen lor color ye temperatur-changes ha ductet al evolution de ti termocolores. It acte se pri diferent colores queles ye exactmen fixat temperatur-límites monstra un caracteristic alteration del color, quel persiste 

 

anc pos refrigeration. On fabrica les por temperaturas de 40 til 650o Celsius. Si it acte se p. ex. pri temperatur-controlles ye un sol loc, on utilisa li termocromocrayones, fabricat por 8 diferent temperatur-límites. Un artisan por ex., por durisar un labor-pezze, va far con un corespondent termo-crayon un micri strec sur li utensil. Ye li moment in quel li labor-pezze atinge li exact temperatura, li color de ti strec changea visibilmen e li artisan save que nu li necessi gradu de calore existe. In li cocine on anc aplica li termo-crayones p. ex. por sterilisar, un labor quel postula li observation de precis temperaturas. 

 

 

 

LI TRIESIM OCUL 

 

 

 

Li radio es, in su practic efecte, un extension al infinite de nor capabilitá audir. In li sam maniere, li ocul homan va posser in li future, mersí a un invention american quel on nomina "li triesim ocul", vider quar vez plu mult quam un normal ocul. In un tub, un linage representa un artificial retine e un electric currente possibilisa li vision ye unde-longores queles nor ocul posse percepter normalmen. Por 

 

ti triesim ocul li obscuritá presc ne existe e por li distintion de subtil detalies it have un mult plu grand capacitá quam un lupe, specialmen pro que it posse vider un objecte sin ilumination. 

 

(Secun St. Galler Tagblatt traductet per K. H. ) 

 

- 136 - 

 

 

 

"ALQUICOS POR REFLECTER" 

 

 

 

(Solution del problema del precedent numeró ) 

 

 

 

Ex li constatation del unesim condamnate, on posse strax concluder que li nas-linette de condamnates 2 e 3 ne posse ambi esser nigri, nam tande condamnato nr. 1 vell strax har savet que li su deve esser blanc. 

 

 

 

De to seque que si un del 2 nas-linettes nr. 2 e 3 es nigri, li altri deve necessimen esser blanc. 

 

 

 

Pos que li condamnate nr. 2 ha constatat que have egal chances esser executet o ne, li triesim save strax que su propri nas-linette ne posse esser nigri, nam in ti casu li nas-linette del condamnato nr. 2 vell obligatorimen har devet esser blanc e ti-ci vell do strax har savet que il es salvat. 

 

------------

 

 

 

UN TERRIBIL HISTORIE 

 

 

 

Anc América have su burocrates. Suficent in omni casus por inspirar histories ne necessimen ver, ma támen versimil. Por ex. ti-ci, publicat in li revúe "Lectures du Foyer" : 

 

 

 

Sr. W.-K. Foster peti gr. Norman H. Johnson, venditor de litt animales, 243, 13th. Avenue, Chicago, misser le contra rimborsament in station Indianapolis, un cuple de cobayes (A. Guinea pigs, F. cochons d'Inde, G. Meerschweinchen). Li chef de station informa sr. Foster pri li arriva de su cobayes e peti le venir prender les contra payament del transport-custas, i.e. 2 dollares, tarif del svines (G. V. 23). 

 

 

 

Sr. Foster refusa payar, alegante que li cobayes ne es svines, ma litt animales domestic (tarif G. V. 144) custas: 45 cents. Li chef de station invia li reclamation de sr. Foster al inspector del 2-im district in Chicago, quel transmisse it al servicies competent. 

 

 

 

Durant ti témpor li cobaye hat parturit 12 cobayellos. Sr. Foster es petit payar li expenses de nutritura, ma il refusa, exigente li 

 

- 137 - 

 

 

 

solution del litigie. Li director del "Central Railway Company" scri al professor William F. Mackensie, director del muséo de Boston, por saver a quel categorie zoologic apartene li cobayes. Li professor es in viage e responde solmen pos 8 mensus. Interim li 7 cobayes hat parturit 70 cobayellos e poy li 40 cobayes productet 400 micres. Finalmen, li response de Boston arriva. Sr. Mackensie confirma que li 

 

cobayes es litt rodentes (do: tarif G. V. 144). Sr. Foster es tande informat que. su reclamation es acceptat e que il posse venir prender, contra payament de 45 cents por transport-custas e 87 dollares de expenses de nutritura, ca 500 cobayes. Li lettre resta sin response, Sr. Foster hante departet sin indicar su nov adresse. Li desfelici chef de station, sempre plu incombrat, directe se al expeditor, petiente le payar 468 dollares e retirar li 1500 cobayes. Sr. Johnson refusa categoricmen, alegante que il inviat solmen du animales e que il have necos a far con li 1498 altres. 

 

 

 

Li desfortunosi functionario, afollat, scrit un lettre express al director de su companie, petiente instructiones concernent li 7384 cobayes queles ...    (Trad. A.M.) 

 

-------------

 

 

 

LI AFRICAN "ELDORADO"

 

 

 

Quam african "dorado" - literalmen un país u aure es trovabil in abundantie - esset designat ja in li 16-ésim secul per li unesim colonisatores, portugaleses, un país, tande ancor nominat Monomatapa, situat inter li fluvies Limpopo e Sambesi in 11 h0dial sud Rhodesia. 

 

 

 

Exploratores, queles plu tard, circa in 1868, visitat ti país, tre savagi, credet, in céteri con jure, ja tande har trovat li famosi país Ophir, mentionat plurivez in li Antiqui Testamente ( * ) e de quel li minieras auriferi esset explotat del Fenicianes e Caldeos por li rey 

 

- 138 - 

 

 

 

Salomo. In plu in li annu 1927 minatori ingenieros explorant sud Rhodenia pri metalles, descovrit pluri minieras quasi completmen explotat e abandonat ja desde centenies. On calculat que ti minieras ha liverat, anc suposiente solmen un uncie de pur aure per tonne, adminim por 2 1/2 til 3 milliardes de francs aurin. Ti decovrition archeologicmen important, auxiliat mult por consolidar li "teorie pri Ophir", nam it es ya sat conosset que Ierusalem e Babylon antey recivet ínmesurabil quantitás de aure, 

 

li provenientie de quel restat ínconosset til tande. Ma nu on ha successat decovrir li fonte! 

 

 

 

Ti suposition, quel por cert archeologos interim devenit firm conviction, es confirmat 

 

in ultra per altri plu temporan decovritiones. Nan precisimen in ti region on ha trovat tracies de stradas, queles have nequo comun con li vias, queles ducte in Africa de village a village o queles hat esset tramplat per li elefantes. It acte se plutost pri stradas vast, bon cuidat e artificialmen constructet, queles omnes es orientat vers li oriente, to es vers li coste del Indic Ocean. 

 

 

 

Ta, jace Scrala, un portu, hodie presc completmen abandonat, distant de circa 180 miles del "dorado". Antey, it es ante circa 2 000 annus, it esset un del principal stapleplazzas del flottes ex li cité fenician Tyr, de u venit chascun annu naves por impatriar li tresores aurin, arrivat ta ex li interiore del "dorado" 

 

de Ophir. Along ti stradas, hodie sur cert tractes ancor reconossibil, mem viabil, micri fortes esset erectet. A circa 12 - 15 miles distant de unaltre stat fortes, constructet per blocs de granite sin mortre, serviente probabilmen al garnisones, queles devet protecter li caravanes viageant con li preciosi cargos vers li coste. In li proximitá de ti fortes, homes e posset campar, talmen que ili trovat chascun vésper un plazza por reposar in 

 

- 139 - 

 

 

 

plen securitá pos har tracurret lor etappe. 

 

 

 

Ancor un altri, plu important pruva por li "teorie de Ophir" es li existentie de un grand cité, circumdat de gross mures, h0die consistent solmen ancor ex ruines, nominat Symbabye ( Zimbabwe). Ti ruines esset cuidosimen explorat de archeologos e on posset pruvar con absolut certitá que anc ti cité antey ha esset constructet del Fenicianes. 

 

 

 

Symbabye, con mures fortificatori de un altore de 10 metres e un spessore de quam 3 metres, constructet ex colossal blocs de granite, esset evidentmen li stapleplazza del enorm valores milionari ganiat in li minieras de Ophir. In li cordie de ti colonia, sur un colline, on decovrit in ultra un citadelle, quel, sin dúbit, esset destinat quam ultim refugie, in li casu que assediatores vell har successat assaltar e superar li exteriori mures del cité. Quant millenes de manus hat laborat antey ti dur petres e erectet ti gigantesc constructi0nes sub li sufocant tropic calore ! 

 

 

 

Desde li construction del ferrovia a Bulawayo ti enorm ruines de Zimbabwe, covrient un superficie de pluri quadratmilles es sovente visitat de turistes. In li vicinitá del grand mure stat constructet un pomposi Palace-hotel e de su terrasse on posse admirar li grandiosi ruines. Por li societá, quel fat constructer ti hotel, Zimbabwe de facte devenit denov un "dorado", con li unic diferentie, que li aure 

 

proveni ne plu ex li minieras... , ma es haustet ex li tascas del turistes ! 

 

(Adaptat de H.F. Haller) 

 

 

 

(*) A.T. i. Reyes, cap. 9/26-28: Salomo fabricat anc naves in Ezeon-Geber, al rive del mare cannosi, in li land del Edomites e Hiram inviat su vassalles sur ti naves, expert navigatores e conossent li mares, junt con vassalles de Salomo. Ili navigat a Ophir, eat prender de ta, aure, 420 quintales e aportat it al rey Salomo. 

 

- 140 - 

 

 

 

COMPLICAT LINGUES 

 

 

 

On ha sovente citat con ironie cert paroles composit, queles li german lingue usa, precipue in li administrativ e scientic dominias. Ma ti german paroles apare quam tre simplic quande on compara les con vocabules de quelc tribes ancor primitiv. 

 

 

 

In Sud America, li Cenguas parla un aglutinant lingue, quel causa li creation de interminabil composites. 

 

 

 

In Cengua, 18 es dit sohogemek-wakthla-moheminik-anthanthla-ma, quo significa exactmen (nam li fingres e li ped-fingres es usat por calcular) : Ples finir vor manus, prende un ped, plus tri. 

 

 

 

Li butre es nominat : waitkyanamankukkingi-nikpithmuk, exactmen : li grasse del succ del mamme del vacca. 

 

 

 

LI SIFFLAT LINGUACE IN CANARIAS 

 

 

 

Inter li strangi manieres parlar, li max 0riginal es sin dúbita li sifflat linguage del insules Canarias. Ti custom es tre ancian e esset creat del unesim habitantes del insul, nominat Guanchi . 

 

 

 

Li sifflamentes es emisset unicmen del labies e es tam acut que ili es audit de pluri kilometres; ad ultra ili have special modulationes queles augmenta o diminue periodicmen e queles coresponde a un parol e un frase. 

 

 

 

Tre sovente, on audi tal sifflat conversationes inter du paisanes trovante se sur montes separat de 3 til 4 kilometres. Li viageante quel assiste ti conversationes deve stuppar su oreles por ne esser assurdat del sones. 

 

 

 

UN LINGUE DESFACILISSIM 

 

 

 

Russ linguistes declara que li samoyed lingue es li max desfacil e li max complicat del munde. Til hodie, it ne ha esset possibil composir un grammatica de it pro que chascun verb have su propri conjugation ! 

 

- 141 - 

 

 

 

Ll BALNES IN LI ANTIQUI ROMA 

 

 

 

Li public balnes esset apertet per li son del cloche, omni dies ye li sam clocca. On mancat les rarmen. 

 

 

 

Che li riches on trovat balnuore proxim li manja-sala, pro que li custom esset balnear just ante li supé. 

 

 

 

It anc existet mobil balnuores in queles on esset balansat durant su balne. 

 

 

 

In li balne, on fat se scrappar li córpor con litt strigules. Li autores fat ta assemblés e discurses; sovente mem ili scri ta lor libres. Secun li latin autor Suetone, li imperator August composit mult epigrammas in su balne.

 

 

 

Pos li balne evenit frictiones con oleo, poy li supé. 

 

 

 

Plu tard, in medievie, li usation de linage e de sapates fat ti del balne minu necessi. 

 

 

 

LI MAX LITT JURNAL DEL MUNDE

 

 

 

It ha esset fundat in 1941, in Hosen (Danemark) e apari regularimen chascun semane por li usa de un sol... familie. Su director es un editor, passionat de genealogic studies e quel consacrat se desde quelc témpor a serchas pri li historie de su propri antecessores. 

 

 

 

Pro que li vivent membres de su familie es un centene, e por evitar li labor de epistulari regulari corespondentie con su cent parentes, il imaginat printar un ver jurnal quel su vast familie abonnat. Ti organ es nominat : "Li familie Damsgaard". It contene numerosi biografies, necrologic articules, celebrationes de nascenties o anniversaries, curtmen dit omni to, quo posse interessar li familie Damsgaard . 

 

 

 

MARITAL CHAGRIN 

 

 

 

Un hom de 45 annus, habitant Boston, in U.S.A. ha devenit albi in un sol nocte pro que su fémina, departet in promenade, ne ha revenit e que on hat vanimen serchat la. 

 

- 142 - 

 

 

 

COSMOGLOTTA E OCCIDENTAL IN 1943 

 

 

 

Per ti-ci numeró fini ancor un nov annu-serie de nor modest COSMOGLOTTA B, quel noi successat far aparir regularimen chascun mensu, con quelcvez un cert tarde debit sive a servicie militari, sive a professional labore, sive a labores suplementari de omni species postulat del trublat témpores queles noi traversa. 

 

 

 

Noi ne dubita, malgré to, que nor letores aprecia nor eforties por mantener un solid ligament inter omni nor car coidealistes, queles posse reciver nor organ. Fortunosimen li interesse por Occidental sempre cresce e Occidental deveni sempre plu conosset in li divers medies queles besona un lingue auxiliari por lor relationes . 

 

 

 

Durant li annu quel fini, nor activ colaboratores, queles noi ci mersia max calidmen por lor devotion a nor cause, ha terminat li prim manuscrite del VOCABULARIUM DE OCCIDENTAL. Nu ili labora al cuidosi revision de ti important ovre. Anc li FUNDAMENTAL GRAMMATICA es pret por li edition. Li TASCHENWOERTERBUCH DEUTSCH-OCCIDENTAL e OCCIDENTAL-DEUTSCH es bentost completmen redactet e li revision ja ha comensat. 

 

 

 

De altri parte, li propaganda ne halta e noi ja posset inregistrar important successes, queles ne posse esser publicat ho-moment, ma ti successes monstra nos sempre plu que ne existe tant mult solutiones del problema, ma que hay un sol : Occidental. Occidental es li resultate de un conscient evolution del problema del lingue auxiliari, basat sur li fontes indestructibil del lingues national occidental. 

 

 

 

In resuma, nor movement sta in excellent situation por su futur developament e por un vigorosi action strax pos li finition del guerre. Ye ti témpor anc COSMOGLOTTA A (printat) va reaparir por renodar li relationes con coidealistes de omni landes. 

 

Red. de Cgta. 

 

- 143 - 

 

 

 

SUBVENTIONES E CONTRIBUTIONES 

 

 

 

Sr. Ed. Mayor, Fr. 1.50; G. Pidoux, Fr. 5.--; M. Jaccard, Fr. 2.--; Johalf, Fr. 1.--; C.E. Sjöstedt, Fr. 5.--; H. Fischer, Fr. 3.--; J. Buchmann, Fr. 10.--; sra H. Rohner, Fr. 3.--; A. Schild, Fr. 2.40; Johalf, Fr. 1.--; E Berggren, Fr. 3.--.

 

 

 

Cordial e calid mersí ad omnes ! 

 

------------------

 

 

 

ALQUO A MEMORAR! 

 

 

 

Si it ne ja es fat, nor letores es petit : 

 

 

 

1) RENOVAR lor abonnament per líber contribution ;

 

2) Inviar lor contribution 1944 al OCCIDENTAL-UNION (Fr. 1.50) ;

 

3) Inviar lor contribution 1944 al SVISS ASSOCIATION OCCIDENTAL (Fr 1.--) ;

 

4) Subscrir o resubscrir un social parte al Societé cooperativ del Occidental-Editiones, SCOED (Fr. 20.--).

 

Por omni ti payamentes, un sol postchec-conto : Institute Occidental, CHAPELLE (Vaud): II.1969. 

 

 

 

Li letores queles ne es ancor membre es invitat a un de nor Occidental-organisationes, nam UNION FA FORTIE ! 

 

---------------

 

 

 

Un nov edition printat : 

 

 

 

WIESO IST OCCIDENTAL DIE LEICHTESTE WELTHILFSSPRACHE ? 

 

 

 

Precie 0.50 afrancat, recivibil del Occidental-centrale, WINTERTHUR, o del Institute Occidental, CHAPELLE. 

 

--------

 

LOGICA IN LI LINGUE AUXILIARI, precie Fr. 0,60 

 

-------------

 

Contenete: Justification del formes de Occidental - Diversi articules geografic, literari, scientic e amusant. - Cosmoglotta e Occidental in 1943. - Alquo a memorar. - Nov edition. 

 

 

 

- 144 -

 

Comments (0)

You don't have permission to comment on this page.