| 
  • If you are citizen of an European Union member nation, you may not use this service unless you are at least 16 years old.

  • You already know Dokkio is an AI-powered assistant to organize & manage your digital files & messages. Very soon, Dokkio will support Outlook as well as One Drive. Check it out today!

View
 

Cosmoglotta B 054 (jan 1944)

Page history last edited by Dave MacLeod 5 years, 3 months ago

COSMOGLOTTA 

 

 

 

OFICIAL MENSUAL ORGAN DEL OCCIDENTAL-UNION 

 

 

 

Redaction e Administration : 

 

 

 

INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE (Vaud), SVISSIA 

 

 

 

Serie B, poligrafat (Tel. 9 56 56) Januar 1944 Nró 54 (1)

 

---------

 

 

 

NOV ANNU NOV TACHES 

 

 

 

It es un universal custom in li presse del tot munde, finir li annu per un retrospective sur li evenimentes passat e adjunter quelc considerationes pri li previsibil evolution del situation general durant li nov annu. Li unesim parte de ti labor es facil, ma por successar plenmen in li duesim, on besona esser un bon profet. Anc noi vole sequer ti tradition, ma pro que noi have extremmen limitat talentes profetic, noi prefere remplazzar li duesim parte per un simplic indication del taches queles atende nos in li annu 1944. 

 

 

 

Exteriormen, li annu 1943 ne brillia per un debordant activitá in nor movement. Támen, it vell esser fals creder que un tot annu noi ha contentat nos per li rol de ociosi spectatores ; in realitá li semblant calamitá cela un intensiv labor interior in linguistic e organisatori dominia. Li max important fases de ti activitá es caracterisat per li secuent realisationes :

 

 

 

Propaganda: Mersí al clarvidentie del responsabil ductores del EROPA-UNION, queles afirma lor conviction in li necessitá de un neutral lingue universal por li reconstruction del munde, li Occidental-movement ha aportat su colaboration a ti important organisme. In un del numerós del central organ "Der Euopäer" aparit, sur un tot págine, li reproduction del "18 teses fundamental por li creation de un nov Europa" in li tri lingues auxiliari Esperanto,

 

-1-

 

 

 

Ido e Occidental apu li original textu german. Per ti medie, noi ha posset demonstrar a un grand númere de letores li excellent qualitás de nor lingue. 

 

 

 

Noi ha adplu índirectmen defendet nor conceptiones mundlinguistic per nor participation al campania contra "Basic English" in li sviss presse. Mersí a ti campania, "Basic English" posse esser considerat quam definitivmen liquidat in Svissia. 

 

 

 

Por li besones del propaganda in li german parlant parte de Svissia, noi have nu anc un excellent brochura, debit al plum de nor excellent coidealist Dr. Fritz Haas. Ples vider li detaliat recension in ti sam numeró. 

 

 

 

Pri pluri al tri iniciatives queles noi ha prendet in propagandistic dominia e queles va maturar durant li venient mensus, noi va posser raportar in li proxim numerós. 

 

 

 

Organisation : Nor activitá in ti dominia es caracterisat per li creation de un nov academie interimari quel va ocupar se pri li standardisation de Occidental. Li labores ha ja comensat e li resultate del discussiones va furnir un excellent base por li final decisiones del futuri academie international quel va esser constituet strax pos li guerre. 

 

 

 

Lingue : Du important ovres ha esset finit in manuscrite : li Vocabularium fundamental de Occidental, redactet de Ric Berger e li tasca-lexico german-Occidental compilat de A. Matejka. In preparation sta actualmen li tasca-lexico Occidental-german del sam autor. 

 

 

 

A prim visu, ti resultate ne apari imposant. Ma solmen tis queles self interprende un tal ovre, posse far se un just imagine pri li enorm labor quel it implica.

 

 

 

In resuma, noi posse esser content pri li bilancie del annu 1943 e, ye li risca esser qualificat quam ínmodest, noi audacia asserter que 

 

-2-

 

 

 

noi ne ha deceptet li esperas de nor amicos.

 

 

 

It ne es un hasard que, durant li annu passat, noi ha particularimen intensificat nor labores lexicografic. Ti labor preparatori esset necessi por posser afrontar con li maximal chances de success li grand taches queles atende nos in li nov annu. Noi omnes espera que ti-ci va finalmen adportar nos li pace e furnir nos li ocasion, colaborar al creation de un nov órdine international. Nor contribution va certmen revelar se plu tard quam li max preciosi e it va esser directiv por li futur evolution spiritual de Europa. 

 

 

 

Ma noi ne sta sol in li arena. Li esperantistes ancor ne ha abandonat lor pretensiones al final victorie e ili va mem intensificar lor eforties. Felicimen li situation plu ne es quo it esset ante 40 annus e noi atende con serenitá li verdicte del munde. Si noi ne vell esser convictet pri li extremmen debil chances de Esperanto e li excellent perspectives de Occidental quam final victor, noi vell pri to trovar un plu quam suficent certitá in li actual metodes de propaganda de nor mi-fratres. Li parol "panica" es li sol quel picte fidelmen li present situation in "Esperantujo". Ja de long li esperantistes ha renunciat al defense de lor lingue sur linguistic terren e ili mem apertmen aconosse que li question del superioritá lingual de Esperanto súper li altri sistemas de lingue international plu ne sta in discussion. Ili contenta se per li argumentes queles Volapük usat contra li yun Esperanto e ili efortia obliviar li mocant response quel Dr. Zamenhof oposit a su detractores. "Per li amore de Deo" ili exclama, "ne lassa vos impressionar per li argument del lingual superioritá de Occidental! Ti question es absolut sin importantie. To quo realmen conta, es nor successes ante 20 annus! Esperanto es li sol 

 

-3 -

 

 

 

lingue vivent, li al tri projectes sta solmen sur li paper etc." Noi ja de long conosse li melodie e it vell esser cruel insister. Ma just pro que noi save que li esperantistes lucta presentmen per li forties del desesperantie, noi deve self duplicar nor eforties. Anc li max bon cose ne imposi se automaticmen mersí a su intrinsic qualitás.

 

 

 

Adplu noi have quam adversarios ne solmen li esperantistes, ma anc li grand masse del índiferentes e precipue tis queles pro plu o minu aconossibil motives efortia far victer un del 

 

vivent lingues. Tis-ci ne va abandonar facilmen lor "dada". Ma noi save que cent manovres 

 

directet contra li idé de un lingue universal neutral ne posse changear ti simplic e nud facte que solmen un tal lingue es capabil adportar nos li ideal e definitiv solution. Malgré li present desfacilitás e li ínnumerabil obstacules, noi labora in li conviction que nor victorie es absolut cert e ínevitabil. 

 

COSMOGLOTTA 

 

-----------

 

 

 

INTERIMARI ACADEMIE DE OCCIDENTAL

 

 

 

Noi ha raportat in nr. 51 de COSMOGLOTTA pri li creation del academie interimari de Occidental. Al 9 nómines ja mentionat adjunte se (pos cooption per li directent comité del Occidental-Union) un 10-im membre, a saver sr. C. Varela. Li academie consiste nu definitivmen ex li secuent membres : 

 

 

 

BERGER Ric. (Prof. ) MATEJKA A. 

 

BERGGREN E. (Mag.phil.) POLLOG C.A. (Dr.) 

 

BLOME B. (Dr.) SJOSTEDT C.E. (Dr.)

 

HAAS Fritz (Dr.) SYDOW v.C.W. (Prof. Dr.)

 

LAGNEL Fred VARELA C.

 

 

 

Quam presidente ha esset electet sr. A. Matejka. 

 

 

 

Li lingues representat in li Academie es li secuent: Svedés (4 membres), Francés (3 membres), 

 

-4-

 

 

 

German (2 membres), Hispan-catalan (1 membre). Un del membres representa adplu anc anglés quam duesim lingue matrin. 

 

 

 

Li academie labora in du separat gruppes (sviss e svedés), pro que un intensiv exchange de idés super li frontieras es impossibil in li present circumstanties. Un cuidosimen elaborat labor-programma garantia li necessi coordination del labor del du gruppes. 

 

 

 

Li discussiones es directet de un secretario electet del membres de chascun gruppe. Li sviss gruppe es presidet de Dr. Fritz Haas (Winterthur), li svedés gruppe de sr. Eric Berggren (Stockholm).

 

 

 

Noi ne dubita que sub li duction de ti competent directores, li INTAC va far un excellent labor e li redaction de Cosmoglotta desira a ti nov organisme plen success in su interprense ! 

 

---------

 

 

 

UN CELEBRI FILOLOG 

 

 

 

In 1941, in Frukfurt sur li main morit prof. Ldwig Harrald Schneto, li max celebri filolog del munde. Schneto parlat perfectmen plu quam 90 lingues o dialectes max variat e max desfacil. Il esset specialisat in li asiatic dialectes : japanés, chinés e mandchu e hat etablisset li parentitá del lingues nord-siberian e rubi-pellan. Prof. Schneto considerat hungarian quam li max desfacil lingue del munde. Il hat devenit celebri aconossente per lor accentu li veritabil orígine de Indianes de circo queles pretendet esser Sius e queles esset in realitá Pawnees. 

 

 

 

-- In li témpor del francés rey Louis XI vivet un episcop quel amat tam mult li processus que li rey volet desembarassar le del pluparte de tis queles il devet liquidar. Ma li episcop suplicat le lassar le almen 25 0 30 de ili por haver ancor un poc plesura in su vive! 

 

-5-

 

 

 

UN NOV BROCHURA DE PROPAGANDA 

 

 

 

Li literatura propagandistic de nor movement ha recentmen esset inrichat per un ovre de quel noi anunciat li aparition in li precedent numeró de COSMOGLOTTA. Su titul es : "Wieso ist 

 

Occidental die endgültige Weltspracne ?" (Pro quo Occidental es li definitiv lingue international ? ) e su autor es nor estimat coidealist Dr. Fritz Haas de Winterthur. 

 

 

 

Un del max grav obstacules al propaganda del idé mundlingual es li concurrentie inter li divers sistemas de L.I. Ti facte es mem explotat del esperantistes queles postula ni plu ni minu quam que omni existent projectes de L.I. mey ceder su plazza a Esperanto in li suprem interesse del idé mundlingual. Naturalmen ti argument un poc tro simplic ne sufice por dupar li publicum : un simplic confrontation del lingues monstra strax a omni hom inteligent li aplastant superioritá de Occidental e ilustra in sam témpor li debil chances de success de Esperanto. Ma anc por li hom inteligent, li question mane : Quo garanti me que deman Occidental ne va esser viceat per un sistema ancor plu perfect ? 

 

 

 

To es un question tre legitim e pro to noi deve reservar a it un special plazza in nor propaganda. It es li merite de nor coidealist Dr. Haas, har furnit nos per su brochura un rich fonte de argumentes usabil por responder al question mentionat in supra. 

 

 

 

Li brochura consiste ex tri articules. Li unesim tracta li proposition adopter Basic English quam futur lingue international e demonstra in su conclusion clarmen li ínpossibilitá del election de quelcunc lingue vivent quam lingue universal. Li duesim articul adporta li response al question "Pro quo Occidental es li lingue universal definitiv ?" It comensa per un curt retrospective sur li historie del mund-lingue

 

-6-

 

 

 

e monstra per bon selectet exemples comparativ de paroles ex Esperanto e Occidental que nor lingue representa in facte li maximum de internationalitá e naturalitá in vocabularium e gramatica. Or, it es materialmen impossibil vicear un parol ja completmen international per un altri ancor plu international. Li ultim articul tracta li question del facilitá de Occidental e monstra que mersí a su clar e transparent structura morfologic, basat sur li leges del vive, Occidental ne es plu desfacil, ma in contrari plu facil quam Esperanto. Du textus comparativ in Esperanto e Ido ilustra li justitá del tese defendet per li autor del brochura. 

 

 

 

Noi debi malt gratitá a nor coidealist Dr. Haas por ti excellent ovre e recomenda li aquisition de ti-ci a omni nor amicos quam util e mem índispensabil vade-mecum in lor propaganda. COSMOGLOTTA

 

-----------

 

 

 

TRA LI PRESSE 

 

 

 

Per mult articules in Cosmoglotta nor letores es ja informat pri li max nov project in li dominia del mundlinguisme : Basic English. Por esser exact : Basic English ne es un creation recent, ma ante quelc mensus it hat recivet un ínexpectat publicitá per li recomendation queles sres. Churchill e Roosevelt pensat bon o necessi dar it. It do es nullmen astonant que anc li sviss presse ha occupat se con Basic English. Noi signalat ja pluri articules publicat pri ti tema, e hodie noi posse recenser altri del sam génere. 

 

 

 

Li max important de ti publicationes certmen es ti in SIE UND ER (12 novembre 1943), nam ti revúe semanal ha dedicat un complet suplement de quar págines a Basic English sub li titul "Do you speak Basic English ?" ("Esque vu parla B.E. ?") . It contene un curt discussion 

 

-7-

 

 

 

del rasones queles ductet sr. C.K.Ogden al creation de B.E. , un parte descriptiv con li titul "Quó es B.E. ?", un , un sinoptic grammatica intitulat "3 minutes de grammatica" e un complet vocabularium del 850 paroles queles composi B. E. Noi calidmen recomenda a chascun qui 

 

interessa se pri li problema de un lingue international procurar se ti publication, precipue a omni Occidentalistes nam it constitue li max bon propaganda contra B.E. quel noi vell posser desirar! Li vocabularium monstra li extrem povritá de ti lingue, li grammatical e stilistic exemples pruva clarmen que it ne es un Anglés simplificat (quam su subtentores desira far creder nos) , ma un Anglés immensmen complicat ! Noi vide to anc ex li reproduction fotografic de du columnes ex li dictionarium Ordinari Anglés-Basic English (yes, un anglés besona un dictionarium special por bosillar su bell e rich lingue matrin til it atinge li bass nivell del aborton nominat B.E. ! ) e ex li tre instructiv comparation de un textu dat in quar lingues : ordinari anglés, Basic English, German e "Basic German" . Naturalmen ti ultim traduction es solmen un experiment, ma certmen pos su letura chascun hom de german lingue va har ganiat li sol possibil opinion pri B.E. Tre corectmen li redaction remarca pri ti parte de su publication : "Naturalmen B.E. posse esser traductet in German solmen tre ínsufficentmen. Ma justmen ti traduction deve demonstrar vos que B.E. besona ne solmen parlar altrimen, ma precipue pensar altrimen." E noi adjunte : quelcvez mem pensar íncorectmen e causar miscomprenses. Li textu contene un exemple de to. It es dit ta de un yun puella : "Soon after she had made her first acquaintance with a man, she learnt to make use of her sex appeal", quo es traductet : "Bentost pos har fat su unesim conossentie con un mann, ella aprendet usar su 

 

-8-

 

 

 

'sex-appeal.'" In B.E. ti frase deveni : "Soon after she had got her first knowledge of a man, etc." - ínfortunosimen ti expression have, in li lingue del Bible quel chascun anglése conosse, li sens fatal de "pos har havet su unesim union sexual con un mann"! E to es altricós quam un sol conossentie... 

 

 

 

Un articul publicat in li NATIONAL-ZEITUNG, de Basel, del 9 octobre (quam response a un scrite contra B.E. ja mentionat in un del ultim numerós de Cosmoglotta) porta li discussion pri B.E. a un completmen altri nivell. Durant que su adherentes til nu volet far nos creder que B.E. realmen es un lingue auxiliari international, un medie de intercomprension inter li popules de diferent idiomas, li autor de ti articul, sr. Paul Fredcall, scri : "Li question ca it es humiliant por un hom con Anglés quam lingue matrin usar B.E. o por un blanc europan aprender it deveni ínsignificant in li moment u on considera B.E. quam to, quo it es in facte : un introduction al complet Anglés". Certmen sr. Fredcall have rason, e che chascun usator de B.E. quel have plu quam 15 annus li developament natural e ínevitabil va esser li sequent : bentost il va trovar que con 850 paroles il posse expresser solmen primitiv idés in un infantesc ; savente, naturalmen, que Anglés comprende plu quam ti restrictet númere de paroles, il va comprar un dictionarium - e in li moment u il usa un 851-im parol ne figurant in li sacrosant liste de sr Ogden, il ja ha fat 

 

li unesim passu de Basic English al complet anglés. 

 

 

 

Basant se sur un rasonament simil, sr.J.P. Poujoulat, in un articul "Qui est-ce que le 'Basic English'? (u es B.E.?) in li JOURNAL DE GENEVE del 5 novembre opine que in vice B.E. li real Anglés va esser li lingue international del future. Il cita six punctus favorabil a ti 

 

-9-

 

 

 

candidatura : " (I) Anglés es li lingue matrin de plu quam 200 milliones de individues. (2) Anglés es comprendet e parlat de 500 milliones de individues repandet sur li tot superficie del terre. (3) Anglés es li lingue international possedent li max simplic grammatica. (4) Anglés es composit ex curt paroles plesent al imagination e facil a aprender (mem si ne a pronunciar). (5) Li developament sin concurrentie del cinema parlant in lingue anglés contribue sensibilmen al expansion del usation del Anglés plu quam de chascun altri lingue. (6) Li richess e li varietá del literatura del lingue anglés es un atraction considerabil por omnes queles desira aprender un lingue foren". 

 

 

 

Ti exposite ha esset criticat per sr. André Teleki in li numeró del 10 novembre del sam jurnal. Il attacca precipue li punctu (2) supra-mentionat (céterimen presc lu sam ha ja esset dit de sr. Erich Herzog in li NEUE ZURCHER ZEITUNG del 21 oct0bre), afirmant que comprender un lingue e parlar it es du coses tre diferent, precipue con un idioma de quel li pronunciation fa tant desfacilitás al forenes, e que mem har aprendet anglés ne ja garanti su comprension. Noi deve adjunter - e to tucha precipue anc li punctu (5) - que existe du species de Anglés parlat (sin egardar minor diferenties) : li Anglés original e li American. Li pronunciation nasal del americanes e mult expressiones usat in América choca li angleses del reyatu quam vulgari, durant que li pronunciation corect del Anglés de Anglia es considerat per mani americanes quam antiquat, snobistic o risibil. Mem li ortografie difere cis e trans li ocean. Li punctu (4) es íncorect: Anglés certmen contene un grand quantitá de curt paroles de germanic orígine, ma anc un quantitá almen egalmen grand de long romanic paroles. Anc li punctu (3) es redactet íncorectmen ; it 

 

- 10 -

 

 

 

vell dever leer se : "Anglés es li lingue national (e ne international! ) possedent li max simplic grammatica" - to es ver, sin dubita, e si unquande un lingue national vell devenir li general medie de intercomprension, to va posser esser nul altri quam li Anglés, ma certmen ne 

 

Basic English, quel sr. Jean Valère in su articul "Tripatouillages" in L'ILLUSTRÉ de Lausanne 

 

(8 novembre) justmen compara con lacte falsificat per aqua, con li Venus de Milo a quel on 

 

vell har completat su brasses e quel on vell har ornat con un colliere de fals perles, e con 

 

li "Simfonie ínterminat" cacofonisat in rumba ! 

 

 

 

Li discussion pri Basic English ha mem trovat su via in circules queles generalmen apen cuida linguistic questiones. In li revúe semanal sportiv SPORT-TOTO del 16 novembre, noi lee un articul de sr. J.D. intitulat "Die Sprache des Sports" (Li lingue del sport), mentionant in prim que li sportmannes ja desde long parla specie de Basic English : expressiones quam 'corner, out, penalty, goal, backhand, forehand, smash' etc. ha esset traductet in German, it es ver, ma presc chascun amator del sport usa li anglés paroles (sovente con pronunciation execrabil, quam noi deve adjunter). Li autor céterimen opine que li idé, sur quel Basic English es basat, certmen es original e que ti lingue have "quelc possibilitás de developament", queles támen va restricter se al usation quam "medie de intercomprension superficial". Noi deve signal ar ancor que il pensa que del lingues artificial creat til hodie li max important e max expandet es ... Ido ! 

 

 

 

It esset a expectar que li public discussione pri Basic English vell furnir a cert homes li idé ganiar moné per it. Ja pluri vezes li BASLERSTAB ha portat un anuncie in quel, probabilmen, un professor de lingues promesse instruction in n Basic English in un die"! Esque it 

 

- 11 -

 

 

 

SUBVENTIONES E CONTRIBUTIONES RECIVET (31.12.43) 

 

 

 

Sr. Ed. Mayor, Fr. 1.50; E. Gämperle, Fr. 3.--; J. Cheseaux, Fr. 5.--; M. Edwardsson, Fr. 4.--; And. Nordlund, 10.--; C. Segerståhl, Fr. 5.--; H. Schwab, Fr. 1.50; W. Ruefer, Fr. 1.50; A. Hagmann, Fr. 2.50; T. Ditisheim, Fr. 5.--; Sra Grünig, Fr. 3.--; K. Hamburger, 8.--; Ed. Mayor, Fr. 4.--; F. Lagnel, Fr. 10.--; G. Perers, Fr. 7.50; A. Lundgren, Fr. 5.--; Ing. J. Nordin, Fr. 10.--; R. Ris, Fr. 4.--; M. Fuchs, Fr. 1.50.

 

 

 

SCOED : Dr. F. Haas, 1 parte social; A. Matejka, 1 parte social; F. Lagnel, 1 parte social. 

 

 

 

Cordialissim mersi ad omnes ! 

 

------------

 

 

 

Tra li presse (fine) . 

 

 

 

es possibil docer a un sviss solmen li pronunciation del Anglés in un singul die ? Noi dubita. 

 

 

 

Li afere pri Basic English ha havet anc alquo bon : it ha directet li atention del grand publica al problema de un lingue international in general e do ha preparat un camp u noi Occidentalistes posse e deve semar. Noi ja ha comensat. Noi espera posser parlar pri to plu detaliatmen li proxim vez. Dr.H.C.P. 

 

-----------

 

 

 

OCCIDENTAL-UNION 

 

 

 

Li secuent coidealistes: 

 

 

 

Dr. B. Blomé (Stockholm) 

 

Dr. F. Haas (Winterthur) 

 

 

 

ha esset nominat membres del Senat in li ultim complementari election. 

 

 

 

CONTENETE : Nov annu - nov taches. - Interimari Academie Occidental - Un nov brochura de 

 

propaganda. - Tra li presse. - Occidental-union. 

 

---------

 

 

 

Poligrafat del Institute Occidental, CHAPELLE

 

 

 

-12 -

 

Comments (0)

You don't have permission to comment on this page.