Cosmoglotta B 056 (mar 1944)


COSMOGLOTTA 

 

 

 

OFICIAL MENSUAL ORGAN DEL OCCIDENTAL-UNION 

 

 

 

Redaction e Administration : 

 

 

 

INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE (Vaud), SVISSIA 

 

 

 

Serie B, poligrafat (Tel. 9 56 56) Marte 1944 Nró 56 (3)

 

--------------

 

 

 

PROF. DR. ALBERT DEBRUNNER

 

In memorie a su 60-im anniversarie

 

 

 

Ye li 8 februar 1944, Dr. Albert Debrunnrer, professor de linguistica indogermanic e classic filologie in li universitá de Bern, festat su sixantesim anniversarie. Li presse sviss ha commemorat ti eveniment per un grand númere de articules queles sublinea li importantie del ovre scientic de ti eminent representant del modern linguistica.

 

 

 

Prof. Dr. A. Debrunner actet quam docent successivmen in Basel, Zürich, Greifswald, Bern, Jena e desde 1935 denov in Bern. It vell esser van pena citar ci su important contributiones al scientie linguistic, precipue pri lingues grec, latin e antiqui indic, su colaboration al redaction del "annuarie indogermanic" e su penetrant recensiones de ovres linguescientic. Li presse diari ha dit omnicos quo on posse dir in honor de ti digni representant de nor micri land a qui su ínfatigabil labor e su índiscusset competentie ha atraet li fama international. Ma to quo li presse ne ha mentionat, es li activitá de Prof. Debrunner in li dominia del interlinguistica e on va comprender nos, si noi senti li beson plenar ti tre regretabil lacune.

 

 

 

Noi save tre bon que si li labor del unésim pioneros del idé mundlingual esset particularimen penosi, ili debe to in grand parte al declarat hostilitá del majorité del representantes

 

 

 

-25-

 

 

 

del lingue-scientie, queles considerat li creation de un lingue artificial quam un interprense ínpossibil e índesirabil e queles, per lor apert oposition a nor idés, grandmen influentiat anc li masse del profanes e alimentat li natural incredacitá del publica. It es ver que, li mundlinguistes ne esset completmen abandonat del scientie : inter li unésim subtentores del lingues artificial noi trova mem nómines tam ilustri quam tis de Hugo Schuchardt, Vilh. Thomsen, A. Meillet, Otto Jespersen, quar del max brilliant stelles del linguescientie. Malgre omnicos, ti linguistes format in comensa un ínsignificant minorité. Ma gradualmen, sub li efecte del practic successes de cert sistemas de lingue international e mersí a un progressiv mutation del conceptiones del linguistes pri li importantie del interlinguistica quam branche del scientie oficial, li númere del subtenentes fortmen crescet durant li últim decennies.

 

 

 

Inter tis queles activmen laborat in favor de un mundlingue e afirmat li perfect vive-capabilitá de un constructet lingue, Prof. Debrunner merite un del honor-plazzas. Il esset un del unesim colaboratores de IALA e fortmen promoet li scientic labor de ti gremie in su qualitá quam presidente del "committe for Agreement". Ci es forsan anc li ocasion por dir apertmen que quelcunc mey esser li judicie de cert mundlinguistes pri li activitá de IALA, ti-ci have li grandissim merite har atraet li atention del scientistes al ancor negliget problema del lingue universal. E it ha plenmen successat in ti interprense. To es un resultate de quel noi apene posse misestimar li importantie e, si hodie li grand majorité del linguistes ha mutat se de anteyan adversarios a convictet subtentores del lingues constructet e mem in tre grand parte a activ colaboratores in favore de nor idés, noi

 

-26-

 

 

 

debi to al grand prestigie e al ínfatigabil labor de tis, queles, quam Prof. Debrunner, ha del comensa posit lor saventie e lor scientic erudition al servicie de nor comun ideal.

 

 

 

E ples ne creder que li partiprension del scientistes a nor labores interlinguistic ha sempre esset por ili un real plesur. In mani concernenties, li colaboration con activ mundlinguistes revelat se sovente quam desfacil e quelcvez mem quam desagreabil. Li movement mundlinguistic simila un vespiere. In su ranges trova se regretabilmen anc fanaticos e ínconvictibiles, por queles li íntolerantie sembla esser li suprem vertú. Prof. Debrunner ha posset far self ti experientie, nam li activitá de IALA ha esset e es ancor sentit quam spine de mult esperantistes queles naturalmen includet li presidente de su linguistic comité in lor ínreductibil aversion contra omni tis queles ne gloti Espenanto ciecmen quam "nec plus ultra" del creation mundlinguistic. Ma it es just aconosser que anc noi Occidentalistes ne esset sempre sin acritá in li critica del linguistic labor de IALA, e Prof. Debrunner posset con jure considerar quelcvez li oposition venient

 

del movement occidentalistic quam ínnecessarimen agressiv, benque nor ataccas in realitá nequande esset directet contra il personalmen, ma contra li activitá de cert declarat adversarios de Occidental quem noi conosse de long date. Fortunosimen, Prof. Debrunner sempre savet far un clar distintion inter li parte positiv e constructiv del criticas directet a IALA e li ínevitabil excesses debit al combattiv ardore de cert mundlinguistes. Il acceptat li unesim e ignorat li duesimes. It es tre possibil que

 

anc in futur su opiniones ne va sempre matematicmen concordar con li nores, ma to quo importa es que por li duction de su labor linguistic, IALA ha trovat un scientist de quel

 

-27-

 

 

 

 

 

li position quam impartial e objectiv arbitro súper li divers parties es ínataccabil e quel adplu - tot abstraent de su índiscusset competentie in questiones interlinguistic - possede in rar gradu ti don de personal afabilitá e complesentie quel es li felici complement de su professional autoritá e quel caracterisa su relationes con omni persones qui have li privilegie conosser le personalmen.

 

 

 

Al admiration por li grandore de su ovre scientic e al expression de nor profund gratitá por su ínestimabil colaboration al realisation de nor comun ideal, noi do junte li desir

 

que Prof. Debrunner may juir ancor mult annus de felicie e de fructuosi labor por li bene de nor grand ideal e por li beneficie del scientie a quel il ha dedicat su vive. A.M.

 

----------

 

 

 

TRA LI PRESSE

 

 

 

Un important eveniment por nos Occidentalistes es que li bon-conosset revúe mensual, DER ORGANISATOR, es in tren de publicar un tot serie de articules pri Occidental. Ili ha comensat in li numeró de januar per un studie introductiv de du págines, a quel li redaction antemettet li remarca : "Con li publication de ti articules noi ne vole pretar nos a un discussion pri li valore del divers lingues artificial. Anc Esperanto ha ja amplimen havet li parol in, li ORGANISATOR." Li (ne nominat) autor del articul mentiona in prim li objetiones queles on deve far contra un lingue national quam idioma auxiliari international, e continua : "Un lingue artificial have li avantagie contra omni vivent

 

lingues que it es realmen neutral; ma adplu it es mult plu facilmen aprensibil. Ti facilitá

 

esset atinget simplificante fonetica e ortografie secun li principie : un signe - un son, caracterisante li parol-classes per precis finales, basante li conjugation del verbes sur un

 

- 28 -

 

 

 

 

 

simplic e regulari schema e creante un sistema de parol-derivationes fundat sur li usation de definit prefixes e sufixes e logicmen imaginat. To es tre bon in teorie, ma in li practica imprevidet desfacilitás monstra se. It es un factic experientie que li pluparte del homes ne ama mult li lingues artificial; solmen un lingue basat sur natural fundamentes trova li simpatie del publica". Pos har monstrat qualmen e pro quo li eforties del altri sistemas de lingues auxiliari obtener li naturalitá ne successat, li autor veni al solution del problema per Edgar de Wahl : "Li lingue creat per il nominat Occidental presenta un novitá fundamental : it es tam natural quam un vivent lingue e támen ne plu complicat, ma in contra plu simplic quam su artificial precursores. Prof. de Wahl ha posit li principie que facilitá teoric nullmen es identic con aplicabilitá practic, e ha resolutmen jettat for bord li tot ideologie esperantistic. It esset su maxime prender in su lingue omni paroles internationalmen connosset in lor form natural, sin cuidar ca per to p. ex.

 

li principie "un signe - un son" es violat. Il fat li consideration tre simplic que un desfacilitá purmen teoric, p. ex. li duplic valore del consonantes 'c' e 'g' in 'concert' e ‘garage', in contra es un facilisation practic, si it ja es acustomat al preponderant majorité del homes ex li omnidial usu del lingue. Nam to, quo on ja save, on ne besona specialmen aprender. Ma lu realmen e principialmen nov in Occidental es que li international paroles trovant se in ti lingue posse esser derivat, in lor form natural, regularimen del parol-radica, durant que in li altri lingues artificial ili sive sta exter li leges de derivation sive posse exister solmen in formes mutilat".

 

 

 

To es curt, ma exhaustent e ínmediatmen comprensibil demonstration del principies de nor

 

-29-

 

 

 

lingue, e noi posse con plesur atender continuation de ti serie de articules. 

 

 

 

Nor letores ja save que li Rossner & Co., de St. Gallen, fabricant del strumpes por damas "Perosa", per li iniciativ de nor coidealist, sr. Kurt Hamburger, de St. Gallen, ha inaugurat un reclama-campanie in quel, apu German, Francés, Italian e Romanch, anc Occidental es usat. Quam unesim jurnal de nor land li NEUE ZUERCHER ZEITUNG ha comensat li publication de ti serie de anuncies, altri jurnales e revúes va secuer, e con grand interesse noi atende li efecte de ti action e su ecó inter li letores del jurnales in question. 

 

 

 

Un deliciosi satire contra Basic English, publicat in li grand jurnal A.B.C., de Madrid, esset inviat nos per un coidealist de Hispania. Li autor, sr. Julio Camba, un bon conosset scritor humoristic, in prim es astonat que justmen un hom tam rich in paroles quam sr. Churchill posset recomendar ti -Lingue, quel vermen es li "Anglés del povre"! It vell suficer solmen por 

 

expresser rudimentari idés e elementari sentimentes. Li autor continua per scrir que sr. Ogden have li jure reducter e simplificar su lingue matrin, ma si li autoritás recomenda su invention, on deve creder que ili vole rationar li lingue, e timer que un ver "nigri mercat" de verbes, substantives e adjectives va developar se. Inplu, li ver tache del parlada ne es expresser, ma ocultar li pensas, e por to un lexico de 850 paroles ne sufice. "Por covrir li nuditás del pensada homan on besona tre mult stoff, ma Basic English have solmen li dimension del classic folie de viniera".

 

 

 

In un articul scrit evidentmen secun li principie de lavage sin aqua li SCHWEIZERISCHES KAUFMAENNISCHES ZENTRALBLATT (11 feb.1944) discusse li question "Esperanto, Básic o Standard Anglés?" Li autor ne nega li desavantages de Esperanto, 

 

-30- 

 

 

 

ma crede que ili ne deve impedir li usation de ti idioma quam lingue international auxiliari, si solmen su repansion in li tot munde es garantit, ma por to un augmentation del suporte per li autorités es ancor necessi. In Basic English il vide un medie excellent de introduction in li studie del ordinari Anglés, nam li perlaboration de un manuale de Basic English, secuet per un gradual elargation del conossenties lingual obtenet per it, posse tre bon victer, che li studiant, li timore que Anglés es tro complicat. Noi ne posse consentir a ti opinion : comensar li studie de Anglés per Basic English vell esser un ínutil dissipation de energie e témpor. 

 

 

 

Naturalmen li tot propaganda por Basic English have un fundament politic : li anglo-saxones espera victer in ti guerre e expecta - e in ti casu certmen con rason - que al or lor lingue va obtener un expansion ancor plu grand quam antey. It vell esser presc íncomprensibil si li Germanes ne vell haver li sam idés pri un developament identic in lor favor. Ex un articul de Georges Agricola in li SCHWEIZERISCHE BEAMTENZEITUNG (28 jan.1944) noi aprende que on in facte ja ha inventet un simplification del German corespondant al Basic English. It porta li nómin WE-DE, abreviation por "Welt-Deutsch" (German mundal). It difere del lingue normal ancor plu mult quam Basic English, e pro to su autores ne recomenda it quam introduction in li studie del German propri, ma solmen quam idioma auxiliari in li relationes international. Por li instruction - e amusament - de nor adherentes con German quam lingue matrin noi reproducte ci li paternostre in ti lingue : "Unsere fater vele sein in himel, deine name sol werden geheiliet, deine reik mes sukom uns, deine wile meg geshê wi in himel so af erde. Gewe uns unsere taglie brot, fergewe uns unsere 

 

-31-

 

 

 

shulda (feltrita), wi wir fergewe unsere feinda, u fire nit in fersukun uns, sondern erlese uns fon ale iwela." 

 

 

 

On deve confesser que simplification del gramatica e ortografie - in tant que on posse 

 

judicar it ex ti poc paroles - ne es ínhabil, e it es interessant notar que it seque aproximativmen li sam principles queles ha ductet al developament del Afrikaans (dialect hollandés del 

 

boeres de Sud-Africa) ex li Hollandés normal. It es nullmen improbabil que li developament 

 

natural del lingue german durant li secules futuri va avansar in li sam direction, ma We-De 

 

tam quam Basic English choca nos quam barbaric creationes apt forsan e admaxim por li intercomprension con Hottentottes o Papuas. 

 

 

 

It es conosset que in li anglo-saxonic landes on trova mani "lingual imperialistes" queles opine que omni forenes queles veni a Anglia o Uniat States o queles desira reciver li visite de anglo-saxones deve aprender Anglés. Naturalmen tal chauvinistes ne es un anglo-saxonic specialitá; on trova les anc che altri landes, p. ex, in Francia o Germania, e do it ne es astonant que anc li pur German, malgré su desfacilitás por forenes, ha esset propagat quam futur lingue mundal. Sub li misguidant titul "Esperanto" (nam in li articul es dit pri Esperanto solmen que su témpor es passat) li ROTE REVUE (nov. 1943) informa nos pri un tal projecte quel it ha trovat in li DENTAL-ECHO, un revúe german por aparates e remedies de dentisterie. Li rasonament de ti jurnal e li glosses pri it del ROTE REVUE es de caractere purmen politic; noi do renuncia citar les ci.

 

 

 

Ma vermen astonant es trovar un articul propagant li usation de German quam lingue mundial in un jurnal del... Svissia italian ! L' AZIONE de Lugano (21 jan.1944) publica un long discussion titulat (anc completmen misguidant) "Basic 

 

- 32 - 

 

 

 

English ?". Naturalmen li argumentation de ti jurnal es completmen diferent de ti del DENTAL ECHO. Li autor de ti articul parla in prim pri li rol quel Latin ludet durant li Medi-Etá e til li 17-ésim secul, essent li lingue international quel chascun erudite conosset e in quel chascun ovre scientic scrit in un lingue national esset strax traductet por trovar, in ti maniere, su via in omni landes del terre. Il constata alor que hodie certmen noi have anc un "universitá" mundal in li dominia del scientie e literatura, ma que ínfortunosimen un lingue universal manca nos. Un revivification del Latin es impossibil, e li lingues artificial, secun li opinion del autor, es sin vitalitá, tradition, spontanitá e elegantie, do solmen un lingue vivent e literari posse devenir li nov lingue universal quel omni erudites deve saver. Ma quel ? E li response dat per li autor es : 

 

"It vell esser un altissim pruva de politesse superiori si justmen in li témpor quande omni altri nati ones monstra li extrem hostilitá contra li conduida politica de Germania, e pos lor eforties de resistentie, li munde vell selecter voluntarimen quam lingue del studies e traductiones li lingue de Goethe, Heine e Schopenhauer - li lingue german. On save que ti lingue es max apt a rendir in traduction omni altri lingues (durant que Francés e anc Italian deve tro mult assimilar omnicos a lor ritme, gust e órdine), que it es li max originari, li max inradicat del modern lingues, li idioma max apt al proprietá e al precision del eloquentie liric e del pensa filosofic" . 

 

 

 

Un proposition de alt idealitá e vestit in bell paroles - ma de un naivitá stupefant ! Qualmen li guerre mey finir, noi ne posse imaginar un anglés o american usant german quam medie de intercomprension con un hom de un altri nationalitá, o un german servient se de 

 

- 33 - 

 

 

 

Anglés por li san scope. No, solmen un lingue neutral e artificial e támen ne essent sin vitalitá, spontanitá e elegantie - li tradition va venir in li curs del témpor - quam nor Occidental posse esser li successor del Old Latin, li nov lingue universal de cultura e civilisation quel chascun erudite e chascun hom havent relationes con forenes va conosser.  Dr.P. 

 

--------------

 

CRONICA 

 

*** OCCIDENTAL-BULETIN (de Francia). Nr. 1. Januar-februar 1944. Ti micri bulletin poligrafat sur du págines, format de Cosmoglotta, fat nos un extrem plesura, nam it monstra que malgré omni desfacilitás material, nor francés coidealistes ne ha abandonat Occidental e que ili tamen labora con entusiasme a su difusion. In ti bulletin ili parla del creation del Interimari Occidental Academie e de Cosmoglotta. Un rubrica contene li opiniones del coidealistes, un altri da exemple de traduction del du paroles francés "comme" e "si".

 

 

 

Gratulationes a nor coidealistes ! F.L.

 

 

 

*** REVÚE INTERNATIONALE DE STENOGRAPHIE, Nr. l  1944, 11 Chemin Ritter, Bienne (Svissia). Mersí a nor coidealist Bieller, it contene un tot págine de Occidental textus prendet in Cosmoglotta. Un calid mersí por ti excellent propaganda. F.L.

 

 

 

*** UNION PACIFIC.

 

Li unesim numeró del nov organe del Union Pacific in german lingue ha aparit. It contene articules sur li scopes de ti movement e quelc micri noticies pri actiones in preparation. Noi ja pluri vezes nominat li Union Pacific, nam it favorisa Occidental. Vident li titul del association it sovente eveni que neutral persones questiona pri su orígine. In facte it es comprensibil a omni persones, ma have un scrition ni francés, ni german, ni anglés, ni italian, 

 

-34-

 

 

 

ni hispan. In response a omni questiones on explica que it es un expression Occidental e to 

 

oferta un excellent ocasion por propagar nor lingue. Noi deve esser grat a ti movement por ti propaganda, consistent in li adoption de un titul in Occidental. Interessantes posse reciver un prov-numeró del nov revuette del : Union Pacific, postal case, Hoveredo (Grb.) Svissia. 

 

-----------

 

 

 

UN CELEBRI FILOLOG Rectification 

 

 

 

Secun un comunication de Dr . Langie (Lausanne) it ne acte se in li articul publicat p. 5 de Cgta nr. 54 pri prof. Schneto, ma Schütz e li númer de lingues queles il parlat ne esset 90 ma 290.

 

--------------

 

 

 

IN LI MENAGERÍE 

 

 

 

In li epoca del francés rey François I, li corte amusat se regardar un die un combatte de leones in li menageríe. Un dama lassat cader su gante in li arena e dit al chevalier de Lorges : "Si vu vole pruvar me que vu ama me tam mult quam vu pretende, ples reprender strax mi gante". De Lorges descende tranquilmen, reprende li gante in medie de ti terribil animales rugient, reascende, jetta li gante al visage del dama e ne plu volet revider la. Il ne plu havet consideration por ti cruela sin cordie. 

 

 

 

LI UNESIM ANUNCIA DE MARITAGE 

 

 

 

It aparit in 1727 in li jurnal anglés "Manchester Weekly". Su autor, Miss Helen Morrison audaciat informar li publica per ti medie til tande ínaudit que ella serchat un marito "bon in omni relationes". 

 

 

 

Li publication de ti anuncia havet quam consequentie (quam on posset constatar it in li secuent numeró de Manchester Weekly) li arestation del temerari miss, e su internament in un asil "por examine de su mental facultás".

 

- 35 - 

 

 

 

SUBVENTIONES E CONTRIBUTIONES RECIVET (29.2.44) 

 

Sr. Ed. Mayor, 1.50; H. Schumacher, Fr. 3.--; S.O. Sunnar, Fr. 10.--; A. Portmann, Fr. 2.--; H. Leuthold, Fr. 10.--, W. Leuenberger, Fr. '.--; E. Haas, Fr. 5.--; Dr. F. Haas, Fr. 5.--; H. Rohner, 

 

Fr. 2.--; W. Haas, Fr. 5.--; E. Kocher, Fr. 2.50; N. Stålberg, Fr. 5.--; A. Teleki, Fr. 5.--; H. Nidecker, Fr. 5.--.

 

 

 

Cordialissim mersí ad omnes ! 

 

----------------

 

 

 

SVISS ASSOCIATION POR OCCIDENTAL (SAPO) 

 

 

 

Un general reunion del membres del SAPO es previdet in junio o julí. Por permisser al membres del diferent partes de Svissia partiprender a ti important convenida, noi opine que Bern o Bienne deve esser selectet por ti assemblé. Noi peti nor coidealistes far propositiones pri loc, date e eventual propositiones a tractar. Ti propositiones deve arrivar al Institute Occidental ante li may 1944. 

 

-------------

 

 

 

COSMOGLOTTA 

 

 

 

Noi peti pardon e indulgentie por li grandissim tarde in li aparition del numeró de marte de Cosmoglotta B. Li cause de ti retard es in unesim range li labores professional del responsabil editor e adplu sempre crescent labores max divers por Occidental. Noi espera que li numeró de april va aparir ancor in li comense de may e li numeró de may in li fine del mensu. Si evenimentes índependent de nor voluntá ne impedi nos realisar nor planes, noi espera que li regulari aparition in comensa del mensu va reprender con junio. 

 

-------------

 

CONTENETE : Prof. Dr. A. Debrunner. - Tra li presse. - Cronica - Subventiones. - SAPO. - Cosmoglotta.

 

----------------

 

Multiplicat per Institute OCCIDENTAL, CHAPELLE 

 

-36-