| 
  • If you are citizen of an European Union member nation, you may not use this service unless you are at least 16 years old.

  • You already know Dokkio is an AI-powered assistant to organize & manage your digital files & messages. Very soon, Dokkio will support Outlook as well as One Drive. Check it out today!

View
 

Cosmoglotta B 061 (aug 1944)

Page history last edited by Dave MacLeod 5 years, 3 months ago

 

 

COSMOGLOTTA

 

OFICIAL MENSUAL ORGAN DEL OCCIDENTAL-UNION

 

Redaction e Administration:

 

INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE (Vaud), SVISSIA

 

Abonnament líber. Postchec-contos: SVISSIA: 11.1969. SVEDIA: Stockholm 743 95

 

Serie B, poligrafat (Tel. 9 56 56) August 1944 - Nró 61 (8)

 

------------

 

 

 

LI REGUL DE WAHL

 

Un de nor amicos, sr. Sch. de Basel, hat decovrit in 1938 in li italian revúe "Schola et Vita" un remarca concernent li regul de derivation in Occidental, nominat regul de Wahl. In ti passage, li autor pretendet que ti regul esset formulat ja ante de Wahl, ma sin dar precisiones. Ti assertion mult astonat me, pro que Couturat ne mentionat alquo simil sive in su libres "Histoire de la langue universelle" e "Les nouvelles langues internationales" aparit in 1907, sive in su secuent publicationes; e tamen on save que Couturat esset bon informat pri omnicos concernent li lingues international e lor developation.

 

 

 

Por mi conviction, yo scrit a sr. de Wahl self quel respondet me per li secuent declarationes datat del 10.12.1938, li ultim lettre quel yo recivet de nor mastre. Talmen es fixat un del max important punctus del historie del lingue international.

 

 

 

"Certmen pluri regules de derivation latin e romanic es trovabil in mult libres del latin e romanic linguistica, ma ili nequande esset adaptat al question de un lingue international constructet. Adplu, mult de ti regules trovat in li etimologies es sive fals sive ínclar e concis e precis. Nor "Regul de Wahl" certmen ne es public necú! It ne existet e ne posset exister, nam it ne relate al existent lingues,

 

-85-

 

 

 

ma a un special schema, quel existe solmen in Occidental. Lu essential es que mi regules de derivation constitue un nov precis formulation de divers sentit e mem forsan expresset relationes. Ma nequande un tal total exposition in mutual conexe ni ha esset publicat ni mem expresset. Li provas in li camp interlinguistic es conosset e atingibil a omni hom.

 

 

 

"Un parte de mi explorationes ha esset acceptet de Rosenberger in su Reform-Neutral, quel il publicat pos mi corespondentie e conferentie in Reval, e pri quo il ha raportat in su revúe "Progress" u chascun posse leer it.

 

 

 

Adplu, li Institute Occidental ya possede mi copie libre nr. 1 quel just contene anc mi corespondentie con Rosenberger, u on ya posse vider li nascentie e evolution de mi sistema.

 

 

 

"Naturalmen yo ne ha inventet omnicos ex mi propri cap ma serchat ci e ta, to quo ja esset fat in ti dominia. Ma yo deve confesser que it esset tre poc e tre vag.

 

 

 

... "Li regul de Wahl esset publicat ye unesim vez in 1911 in "Lingua Internationale" de Meysmans nr. 1, p. 19, e pro que ta esset un printerra li passage es reproductet in nr. 2, p. 5, sub "Errata".

 

 

 

"Ma til 1922 nequi ha comprendet ti fundamental teses de Occidental. On nequande ha ni mentionat, ni criticat, ni polemisat, ni refutat ti tese til 1922. To monstra quam desfacilmen nov idées trova loc in li capes. Ti inertie mental es li principal male contra quel lucta li scientie e tecnica. Solmen quande on trova que un nov idé auxilia li guerre, tande on have e moné e témpor e ingenie por far progresser ti invention. To quo servi al pace es índesirabil." Ric Berger

 

-------

 

 

 

== Omni letura deve esser meditat ; to es li sol medie trovar in li libres, quo li altres ne ha perceptet in ili. Lamothe le Vayer

 

-86-

 

 

 

UN LIBRE PRI BASIC ENGLISH

 

(Continuation)

 

 

 

Ma si p.e. sr. Lulialulai possede un sat grand quantitá de inteligentie, necós impedi le aprender in li curs del témpor que un 'table him belong kai-kai' es nominat in corect anglés 'dining-table', e generalmen far li passu de Beach-la-mar a un bon mastrisation del ordinari anglés. E to es li grand novitá quel es presentat nos in li libre de sr. Ascon, precipue in li capitul "Elargat Basic English - ponte al anglés normal", contra li anteyan assertiones de sr. Ogden e su adherentes : que por omni persones queles senti li beson e have li possibilitá intelectual Basic English es solmen un passu preparatori por li aprension del Standard english. Noi lee: "It es necessi sempre denove emfasar que Basic English es un anglés tre simplic, ma corect. Qui vole usar it quam intermedie por li aprension del Standard english, ha aprendet necós fals. Il deve re-aprender necós. It ha recivet li max san base por li continuation de su studies."

 

 

 

Pardon, sr. Ascon! Si yo ne es, per chance, li servitor indigeni de un senior blanc, yo besona plu quam 850 notiones in mi vive omnidial. Basic have solmen 850 paroles, omni altri notiones, mem tales tam simplic e frequent quam 'parentes, corone, angel' deve esser remplazzat per circumscritiones. Esque it es un simplification, si yo deve aprender, vice li simplic parol anglés "angel", li circumscrition 'being with wings ('ente con ales'), e adjunter ancor, por evitar un confusion de angeles con avies, 'servant of Jehovah) ('servitor de Jehova')? 'Being with wings, servant of Jehovah' certmen es corect anglés con egard al gramatica e stilistica - ma dir to vice 'angel' es sive un stupid joca, sive un signe de manca de inteligentie comparabil a 'house him belong kai-kai'. Esque it es un simplification dever

 

-87-

 

 

 

reaprender six paroles vice un sol ? Esque it es "re-aprender necós" si plu tard yo deve aprender que 'angel' in corect anglés es 'angel', e ne 'being with wings, servant of Jehovah'? Esque to ne es acter secun li principie : "Pro quo far alquicos simplic, si on posse far it complicat?"

 

 

 

Naturalmen ne omni circumscritiones de Basic es tam complicat e stult. Quam sr. Ascon monstra in li capitul "Simplification del lingue", li combinationes "substantive + verbe auxiliari" vice verbe simplic es precipue numerosi, secuent li exemple del ordinari parlada, ne solmen in anglés, ma anc in altri lingues. On posse dir p.e. 'il have timore' vice 'il time', 'il fa brui' vice 'il brui', 'prender in consideration' vice 'considerar' - ma ca it es un simplification remplazzar un parol per du paroles, sembla nos dubitabil. Sr. Ascon di nos que ti metode ha devenit un del principies fundamental del Basic, quel de ti maniere besona solmen 18 verbes, e to precipue con egard al asiatic e altri popules, mani de queles ne conosse, in nor lingues, genuin verbes in li sense del indogermanic lingues - do con egard al sres Wang Tching Wu, Lulialulai e Ngombe-Mponde. Sr. Ascon asserte que p.e. un comerciant japanés mem in un lettre in anglés ne vell scrir: "Noi peti reducter li precie", ma: "Noi fa li petition de un reduction del precie". It mey esser que un Japanés scri talmen, e naturalmen su corespondent europan va sin desfacilitá comprender le - ma esque alor li Europan es obligat imitar li mal stil del Japanés? Sr. Ascon self di: "Si p.e. un Malaian, quel ha aprendet Basic, ne posse usar plu mult verbes quam li 16 o 18 'operatores' (tal es nominat li verbes in Basic), to ne significa que il ne vell posser comprender un hom parlant un poc plu líbermen". Bon - alor li comerciant anglés ne besona responder a su corespondent in Japan: "In vor lettre

 

-88-

 

 

 

vu fat li petition de un reduction del precie", ma posse scrir tot simplicmen in corect stil: "In vor lettre vu petit nos reducter li precie", e li Japanés va comprender. Un bell bumerang! Li propagator de Basic pruva self que Basic es ínnecessi !

 

 

 

Ma lass nos suposir un moment que it es in facte un simplification dever aprender 850 simplic paroles e forsan 3150 circumscritiones vice 4'000 simplic paroles, e nu noi questiona ca Basic in facte contene solmen 850 vocabules. Li response es: No ! Nam sr. Ascon informa nos que precipue li paroles por li cifres, li mensus e li dies del semane deve esser adjuntet al liste del 850 paroles e que "international paroles" quam p.e. 'automobil, bank, hotel, posta, taxi, telefon' etc. deve esser aprendet solmen in lor ortografie e pronunciation anglés, proque lor signification es conosset a chascun. Vermen ? Noi pensa que ti paroles es tam ínconosset a un Japanés o Maori parlant solmen su lingue matrin quam alquel altri paroles. E u trova se li límite inter international paroles e altris ? Esque 'concession' es minu international quam 'condition', 'complication' minu quam 'reaction'? In chascun casu li duesim vocabul de ti pares trova se in li Basic-liste, ma ne li unesim. Noi pensa que li principie de Occidental, usar omni international paroles, es plu san.

 

 

 

Lu max amusant ancor es que li verbes, a queles li autor de Basic prohibi li intrada per li porta principal, intra furtivmen per un porta posterior. Nam inter li 600 substantives de Basic 300 posse formar derivationes con li desinenties '-er, -ing, -ed', queles coresponde in Occidental a '-tor, -nt, -t'. Du de ti finales es desinenties de conjugation - solmen it es strictmen interdit usar les quam tales! Translatet a Occidental, li afere vell esser quam secue : noi have li parol 'printa' e posse formar ex

 

-89-

 

 

 

it li vocabul 'printat'; noi posse alor dir 'un libre printat', ma ne 'il printat li libre', quel frase deve esser circumscrit per 'il fa li printa del libre'. Simplification? Esque it ne vell esser plu simplic explicar mem a un Japanés o Maori li usation del verb 'printar' ? Si il ne comprende it, il ancor have li libertá dir 'il fa li printa'. Un Francés o un German certmen va plu facilmen comprender li conjugation de 'printar' quam li necessitá de tal circumlocutiones.

 

 

 

Noi deve ancor specialmen remarcar que li max grand desfacilitás de Basic es covrit in li tot libre de sr.  Ascon con li max discret silentie. Li gramatica de anglés es extremmen simplic, ma li aprension de ti lingue es desfacilisat al forenes per (1) li ortografie e li pronunciation, (2) per li particularitás del fras-formation e stil (anglicismes); forsan on posse adjunter ancor, precipue por li romanic popules, li irregulari verbes. Tis-ci, it es ver, es abolit in Basic in lor grand majorité, nam ti idioma conosse solmen 18 verbes - ma ili omni es irregulari. Nu, noi pensa que mem sr. Ngombe-Mponde posse memorar 18 irregulari verbes (queles in anglés ya have solmen tri diferent formes, e por li pluparte del 18 "operatores" de Basic ti tri formes ancor es identic). Ma li tot reste del gramatica es conservat, p.e. li irregulari plurales, li adverb-formation, mem li "genitive saxonic" e omni contractiones ('he'll' vice 'he will', 'I'm' vice 'I am', 'don't' vice 'do not' etc.). E quo es ancor mult plu important : li du grand desfacilitás mentionat in supra resta con lor tot fortie. Ortografie e pronunciation de Basic es tis del ordinari anglés, benque eminent linguistes anglés ha assertet que secun lor opinion li caotic ortografie e li discrepanties inter ortografie e pronunciation es li sol cause que anglés ne ja es li lingue international generalmen acceptet e que un simplification del

 

-90-

 

 

 

 

 

ortografie vell esser desirabil mem ja por "domestic scopes". Un consequentie es que li novicio, it es ver, aprende li international paroles (anc tis queles trova se in li parol-liste) generalmen in lor international ortografie, ma con pronunciation absolutmen ne-international. Con egard al duesim desfacilitá noi remarca que in li modellic textus del libre anglicismes pullula, anglicismes queles deve restar absolutmen íncomprensibil a chascun foren ne ja conossent li ordinari anglés e havent a su disposition solmen li liste de 850 paroles.

 

 

 

Por finir, noi va copiar quelc exemples ex li Basic-textus dat in li libre, por monstrar li defectes e ambiguitás de ti idioma mutilat. Quam unesim exemple noi cita li frase: 'But she was naturally a slow-moving person', quel remplazza li Standard english : 'But by nature she was slow to move' e have li sense de: 'Ma de natura ella esset un person quel move lentmen'. In facte 'naturally' posse haver li sense de 'by nature' ('de natura'), ma it anc posse haver ti de 'of course' ('naturalmen') - e to es un tot altri cose. Plu infra in li sam textu noi trova un frase quel, traductet ex ordinari anglés in Basic, lee se quam un traduction in un tot altri lingue; it monstra nos que Basic demanda un completmen diferent metode de pensar, un fundamentalmen diferent stil quam ordinari anglés. On vell posser scrir pluri págines por analisar li diferenties, e noi restricte nos a un curt citation: 'Her growth had taken her on a step'. Li sense es: 'Su crescentie (o developament, a saver : de su personalitá o caractere) hat prendet (o ductet) la un passu plu ad-avan', ma si on ne reconosse que li particul 'on' apartene al verbe 'taken' e conecte it con li substantive 'step', li frase have li sens : 'Su crescentie hat ductet la a un scalun' (forsan in li sense de 'a un altri nivell') - noi self comprendet li frase talmen e reconosset su ver sense 

 

-91-

 

 

 

solmen quande noi comparat it con li originale in Standard english. In un altri textu noi lee: 'There are a number of signs pointing to a great development' ('It existe un númere de signes indicant un grand developament'). Ti frase contene un anglicisme: li verbe 'are' es in li plural, benque li subjecte del frase, 'number', sta in li singulare. Adplu, si noi consulta li paroles-liste, noi ne trova li vocabul 'pointing', ma solmen li substantive 'point' con li significationes 'punctu, punta, pointe' (li 'pointe', de un joca, evidentmen). It vell interessar nos qualmen un foren, mem conossent li desinentie '-ing', posse derivar ex li notion substantivic 'punctu' o 'punta' li signification del participie presentic 'indicant'.

 

 

 

No, li letura atentiv del libre de sr. Ascon ne ha superat, ma in contrarie infortiat nor objetiones contra Basic English. Si li Anglo-saxones pensa dever introducter un inificat Pidgin English por li relationes con lor colorat popules o lor inmigrantes de bass nivel intelectual, ili naturalmen es líber far to, e ti unificat Pidgin English mey presentar avantages mem por li relationes de altri nationes con ti colorates o inmigrantes. Ma esque pro to it es necessi que un comerciante danés e un comerciante hispan in lor corespondentie o un scientist sviss o hungarian por li publication de lor ovres usa li sam 'lingua franca' quam un negociant anglés in un insul del Pacific con un Polinesian quel veni vendir le su capra ? Esque it ne es un insulta por un Europan, mem si il ha visitat solmen li scole primari de un litt village, demandar de il que vice li parol simplic 'angel' il usa li idiotic circumlocution 'ente con ales, servitor de Jehova' o que il restricte se al usation de 18 verbes, quam fa li micri infantes. E con egard a Basic quam ponte al ordinari anglés : it es ver que un infante balbutia 'dada, wauwau, yo fa venir'

 

-92-

 

 

 

e solmen plu tard aprende que on di 'patre, cane, yo veni' - ma por persones de, lass nos dir, plu quam ott annus existe metodes plu bon por li aprension de un lingue foren quam ti dada-isme, quel adplu ne demanda minu, ma mult plu labor mental. Li adversarios del idé de un mundlingue asserte que su introduction vell causar un apovration intelectual del homanité - con egard a Basic English ili certmen have rason! Infantes es li max grand tresor del homanité, e li seniores Wang Tching Wu, Lilialulai e Ngombe-Mponde posse esser homes absolutmen honorabil e extremmen agreabil e posse haver qualitás moral queles fa chascun blanc fier nominar ti seniores su amicos - ma si li nivel intelectual del infantes e de ti seniores es plu bass quam ti de un Europan adult, it ne es necessi que il abassa se a ti nivell - in contrarie, it es su deve educar li infantes e colorates til ili atinge su propri nivell intelectual.

 

 

 

E ancor un altri vispunctu : in li numeró de julí del ORGANISATOR sr. Ascon scri: "Ma li edition de bon libres e revúes in Basic English in Svissia, in Yugoslavia, in China, in Uruguay, in Russia, in Svedia, Japan o Turkia va esser ne minu profitabil (quam in anglosaxonic landes); nam tande li tot munde sta apert a ti editores - ne altrimen quam in li epoca del humanisme, quande un scientist leet chascun nov libre important, anc si it ne esset printat in Roma, ma in Utrecht, Basel, Sevillia, Dublin, Kraków, Lübeck, Upsala o Edinburgh". Li Verlag Organisator A.-G. céterimen sembla voler acter secun ti suggestion, nam it es anunciat in li libre de sr. Ascon que li edition es projectet de (1) manuales por scoles e por infantes in general, (2) por novicios sin conossenties de anglés, (3) por homes con quelc conossenties de anglés, (4) detaliat dictionarium Basic-German e German-Basic, con inclusion de omni plural-formes, international paroles, Basic-paroles

 

-93-

 

 

 

 

 

con prefixes o sufixes, parol-combinationes, etc., (5) textus de exercitie in Basic, con traduction, (6) manuales por aprendentes queles desira elargar lor conossentie del lingue de Basic al anglés normal, (7) ovres de importantie international, por li mercat litterari international.

 

 

 

Noi Occidentalistes, quam li adherentes del altri lingues auxiliari, efortia nos reganiar li unitá cultural del munde Europan o occidental, quel noi ha perdit, e elargar it al tot munde, e in ti egard noi posse tender nor manu al Basicistes. Ma por li atingement de ti scope, e anc por li profit financiari esperat, certmen ne un idioma mutilat e pidginisat quam Basic English, un abassament del nivell intelectual, es un apt medie. Noi besona por to un lingue vermen international, simplic e facil a aprender, ma támen sat ampli por esser usat por li max ordinari besones del omnidial vive tam bon quam por li max alt pensadas del homanité e permissent scrir un bon stil - in curt : un lingue quam nor Occidental. C.H.P.

 

-----------

 

 

 

QUO ON PENSA PRI "BASIC ENGLISH"?

 

Sr. W.L. scri nos : "yo parlat con un professor de anglés del Universitá de B., sr. M. e il dit me que il have un horrore de Basic English. Il dit anc que un person parlant B.E. deve esser tre intelligent por dar sempre definitiones ne existent in B.E. p.e. Bart (barbe), Engel = being with...".

 

 

 

Ex "ESSOR" (Genève): On solmen deve vider con quant frigiditá e mem visibil misfide on acepte in extrania li propaganda subventionat in favor de Basic English quam lingue international. - H.G. Wells denuncia li project quam un exemple "ínsuportabil e ridicul" de totalitarisme.

 

 

 

"It apare nos tot simplic, a noi, proposir nor lingue al reste del munde - observat un altri eminent anglés discursero, ante quelc dies -

 

-94-

 

 

 

ma li altri landes vide in to un tentative arogant de hegemonie e ili vell preferer un lingue auxiliari neutral."

 

-------------

 

 

 

CRONICA

 

-- CIVE DEL MUNDE es li titul del nov organe local de nor coidealistes de St. Gallen. It es destinat a mantener li contact inter li Occidentalistes de ti cité e va orientar omni altri interessates pri li evenimentes che ti gruppe. Li editores intente far aparir un nov numeró chascun mensu. Prov-exemplares es inviat a chascun interessate contra bonification del porto (20 ct. o un respons-cupon) a : Kurt Hamburger, St. Leonhardstrasse 69, St. Gallen. Li numeró 1 de julí 1944 contenet un interessant articul introductori. Li nró 2 (august have li secuent titules : Occidental in li St. Galler Tagblatt. Occidental-Lexicos.

 

 

 

-- In li "MITTEILUNGEN der Gesellschaft für Charakterforschung" continua aparir articules utilisant Occidental. Li numeró de august nu reproducte li portretes de du prominent Occidentalistes por ilustrar un articul pri quelc fundamental conditiones por studie fisiognomic. In li fine del caderne li editores del "Mitteilungen" mersia li redaction de Cosmoglotta por har prestat li clichés por ti publication e parla in quelc brevi frases del importantie de Occidental. Interessates posse obtener un prov-exemplare che li redactor del "Mitteilungen": sr. D. Streiff, Oberer Graben 41, St. Gallen.

 

 

 

-- BASEL. Li 16 mai, noi havet un discussion pri li lingue, in li "Herzberg-Kreis de Birseck-Neue Welt". Quam es li usu in ti circul, li tema es sempre distribuet, e talmen altri referentes parlat pri li origin del lingue national literari, un altri pri li dialecte e su aptitá quam lingue literari, e finalmen yo pri li lingue universal, e to devenit li max important

 

-95-

 

 

 

SUBVENTIONES E CONTRIBUTIONES RECIVET (31.7.44)

 

Sr. K. Erni, Fr. 5.--; Dr. H. Fischer, Fr. 5.50; Dr. C.H. Pollog, Fr. 6.--; G.H. Sury, Fr. 1.--.

 

 

 

Cordial mersi ad omnes !

 

------------

 

 

 

(continuation del precedent págine)

 

 

 

parte del session. Vu ja conosse mi argumentation : que li lingue universal deve evoluer tam naturalmen ex li lingues national quam li lingues national ex su dialectes. Li spiritus rector del Herzberg-Kreis monstrat me mult interesse, malgré su predilection por li dialect anc quam scrit e de corespondentie. Heini

 

--------------

 

 

 

ARTICULES MUNDLINGUISTIC IN LI PRESSE

 

 

 

Quancam noi es abonnat a un oficie specialisat por li liveration del articules queles apari in li presse, noi remarcat que un númere sat grand de articules escapa al lupe de ti oficie. Noi va esser grat a nor letores signalar omni articules queles ili remarca in lor jurnales al Institute Occidental. Noi mersia les anticipatmen, nam ili va far nos grand servicie.

 

 

 

Nor rubrica "Tra li presse" va denove aparir in li numeró de septembre e in li secuentes. It va esser particularimen rich, nam li articules aparit durant li ultim mensus es considerabilmen grand.

 

----------------

 

 

 

IT ES LI MOMENT...

 

 

 

auxiliar nor movement per omni vor forties! Qualmen? (1) Abonnar e sustener COSMOGLOTTA. (2) Adherer al Sviss Association por Occidental (contribution Fr. 1.--). (3) Adherer al Occidental-Union (contribution Fr. 1.50). Ples demandar li carte de adhesion al Institute Occidental.

 

 

 

-----------

 

 

 

CONTENETE : - Li regul de Wahl, de Ric Berger. - Un libre pri Basic English, C.H.P. - Diverses.

 

------

 

 

 

-96-

 

Comments (0)

You don't have permission to comment on this page.