Cosmoglotta B 063 (oct 1944)


COSMOGLOTTA

 

OFICIAL MENSUAL ORGAN DEL OCCIDENTAL-UNION

 

Redaction e Administration:

 

INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE (Vaud), SVISSIA

 

Abonnament líber. Postchec-contos: SVISSIA: 11.1969. SVEDIA: Stockholm 743 95

 

Serie B, poligrafat (Tel. 9 56 56) Octobre 1944 - Nró 63 (10)

 

------------

 

 

 

DUESIM SCARMUCHE

 

Li unesim scarmuche con li Esperantistes esset signalat in Cosmoglotta de april 1943, a quel noi reinvia nor letores !

 

 

 

Li afere, ti-ci vez, es mult plu seriosi. Li "Schweizerische-Esperanto Gesellschaft" ha dismisset in julí 1944, a su membres e anc a mult persones neutral, un circulare in quel Occidental es accusat esser apoyat e subventionat del partise... National-Socialist de Germania!!! Sub li subtitul ti circulare explica seriosimen que Occidental es solmen un projecte debit al "personal ambition" (Red.: Pro quo plu quam Esperanto?) e que li national-socialisme german por far desaparir Esperanto promoe su concurrent Occidental. In un altri circulare del "Nova Esperanto-Klubo" in St. Gallen, li sam autor esperantistic conclude: "Hitler vole efaciar ne solmen li anglesi cités ma anc Esperanto; su secret arm nomina se 'Occidental' ".

 

 

 

Ne possent responder a nor action per argumentes linguistic, quelc Esperantistes prova usar li argument ideologic in un epoca u li passiones politic es exasperat. Ili suposi que tal insinuationes va successar nocer nos in li ocul del publica e far desaparir Occidental de Svissia!

 

 

 

Li veritá es que Occidental, quam li altri lingues international, es interdit in Germania, que li Occidental-societés devet dissoluer se

 

-109-

 

 

 

in ti land (anc in Tchecoslovacia e Austria) ja ante li guerre, e que sol li change de regime in ti landes va possibilisar li reprense del propaganda por Occidental. To es li sol ver factes e li pretendet subvention recivet del nazistes por auxiliar li propaganda de Occidental in Germania e Svissia es un pur idiotie, quel lor autores ne vell posser apoyar per li ombre de un pruva.

 

 

 

It ne es li unesim prova comprometter nor movement per insinuationes politic. Ja in 1928, li conosset autor esperantistic bolchevistic E. Dresen, in su libre "Detra comun lingue" falsificat li opinion de E. de Wahl e pretendet que ti-ci hat "qualificat Espo quam simbol de revolution e Occidental o Interlingua quam simbol de capitalistic opression. E. de Wahl devet protestar energicmen contra tal "ínepties" in Cosmoglotta de marte 1928. Ma Drezen, per ti passage de su libre successat far creder que Occidental es apoyat del capitalistes. E quande in 1932 un Franceso fundat li Association proletari occidentalistic (vide Cosmoglotta 1932, p. 29) il recivet ti objection que "Occidental es ligat al capitalistic occidental civilisation" e que "to vell esser un del motives, pro quel on nominat li lingue 'Occidental' "!!

 

 

 

In summa, durant que por li Esperantistes russ, Occidental es li instrument del capitalistes, por li sviss Esperantistes, it es li instrument del nationalsocialisme, li ínamico del Russes, du argumentes exactimen contrari! Si vu comprende alquo in ti misterie, vu merite un bell premie!

 

 

 

Omnicos examinat, noi deve dir que li circulare de nor confratres esperantistic ne deplese nos. Per it, Occidental es nu conosset de omni sviss Esperantistes. Noi inttet far conosser li existentie de nor movement a omni membres del Sviss Esperanto Societé. To es hodie un afere fat. Li atention de chascun letor de ti circulare

 

-110-

 

 

 

es nu atraet sur nor lingue quel on considera quam un concurrent dangerosi. Chascun va desirar plu mult informationes. Un calorosi mersí por li gratuit propaganda, mem si it es mixtet con ínepties ! R. Bg.

 

--------------

 

 

 

ESPERANTISTES SCRI NOS.

 

 

 

Sr. N. Quam longannual Esperantist e Esperanto-instructor, quel conosse bon li avantages e li defectes de ti sistema, yo have grand interesse por Occidental. Su grand proximitá al natural lingues ha avigilat mi special interesse. Yo permisse me far li remarca, que yo have poc influentie in li circules esperantistic. Ma plu grand es mi sincer desir por un plu bon e plu satisfant solution del problema (absolut ideal coses ya ne posse nascer del homan intellectu!). Vor simplic e tre clar project ha dat nov esperantie a mi desir.

 

 

 

Sr. M. Quam longannual Esperantist, yo peti vos inviar me por mi plu profund orientation vor brochura "Occidental, li definitiv mundlingue ?". Per vor textprova in li "Nation" ti lingue interessa me mult.

 

 

 

Sr. P. Interim yo va far propaganda por Occidental in li circules de mi conossetes e demonstrar les li bellitá e li practic usabilitá de ti lingue.

 

 

 

Sr. S. Ante circa un demí annu, yo aprendet Esperanto, u specialmen li simplic gramatica entusiasmat me. Ma quo sempre genat me, esset li sovente extrem artificial-sonant combinationes de radicas e síllabes final, precipue ta, u bon usabil foren paroles existe. Ex vor exemples dat in li rubrica "informationes" del Weltwoche, yo vide nu in comparation a Esperanto, que Occidental ne adjunte a omni paroles del sam categorie un schematic finale, ma que it aproxima se mult plu al internationalitá e naturalitá. Per to vu ha avigilat mi interesse

 

-111-

 

 

 

por ti mundlingue...

 

 

 

Sr. R. In plu yo es tre astonat e it joya me mult, quant bell in su formes e quant harmonic Occidental presenta se. Con grand satisfaction yo leet li adjuntet brochura, satisfaction pri to, que in Occidental yo in fine fat conossentie de un mundlingue auxiliari (yo studiat antey Esperanto e Ido), quel secun mi opinion realisa omni postulates, queles deve esser selectet por un tal mundligant instrument lingual.

 

--------------

 

 

 

POSSIBILITÁ LITERARI DE OCCIDENTAL

 

 

 

Nor colaborator Major Tanner, in Bern, invia nos li secuent response al articul de sr. Matejka, publicat in Nr. 57 de Cosmoglotta B:

 

 

 

In su excellent articul "Un litt excursion in utopie", sr. Matejka dit: "Nequi besona timer que noi va perdir nor témpor in li fabrication de traductiones del ovres de Victor Hugo o de Friedrich Schiller". Noi ne va perdir ma ganiar témpor e fortie traductente por exemple li Wilhelm Tell e comparante it con li traduction in ladin de Clementina Gilli. In fine, sr. Matejka dit: "To es li sol e anc max efectiv medie... ti usation de Occidental in cert dominias literari". Pro quo "cert" solmen, e pro quo "exceptet li poesie pur"? Occidental es apt ad omni usationes e yo deplora que on deve creder far un exception. Li grand autor, li classic poet de Occidental va nascer. Forsan it existe ma ne ha ja provat pensar in Occidental, por sentir e scrir li optim lingue del futuri homanité : Occidental.

 

--------------

 

 

 

AVENTURA AL LINGUAL FRONTIERA

 

 

 

Li cronica de St. Gallen nara in un de su mult anecdotes anc li secuent linguistic aventura :

 

 

 

Un romancho "churwelsch", simulant paralise e fant se vehicular quam mendico, stationat du-

 

-112-

 

 

 

rant curt témpor in li celebri monaciera de St. Gallen, ye li rive del Steinach, por reciver un almosne. Quande on preparat le un balne e versat in li balnuore continualmen aqua sempre plu calid, il exclamat finalmen: "Ei mi, cald est, cald est!" (ve, calid es, calid es!). Li naiv monaco, ne comprendente romanch, interpretat ti exclamation quam german "Es ist kalt" (it es frigid) e continuat calentar li aqua, til que li fraudator, rememorant su sanitá, salvat se ex li aqua. Solmen li intervention del celebri monaco Eckehard qui devet reprimandar "teutonice et romanice" li alemanic domestico e li rusosi fraudator romanch successat metter fine a ti tragicomic aventura.

 

 

 

On posse presc dir, secun ti cronica, que Svissia es un land quel puni li ignorantie linguistic per foy e per aqua.

 

 

 

(Ex: "Gang,lueg d'Heimat a" de A. Guggenbühl & Georg Thürer, trad. W. Leuenberger (Bern))

 

---------------

 

 

 

TRA LI PRESSE

 

Noi Occidentalistes ne dormi! Mersí al iniciative e índefatigabilitá de nor tre activ coidealist, Dr. Fritz Haas, de Winterthur, li discussion pri Basic English ha furnit nos li ocasion por un veritabil campanie de propaganda por Occidental. In un grand númere de jurnales Dr. Haas successat plazzar curt noticies o articules de median longore, in queles il demonstrat que ni Basic English ni Esperanto, ma Occidental es li solution definitiv del problema mundlingual. Li articules generalmen contene specimenes de Basic English e textus comparativ de Esperanto e Occidental. Noi mentiona solmen tis in li APPENZELLER ZEITUNG (8 april 1944), ST. GALLER TAGBLATT (17 junio 1944), SCHWEIZERISCHES GUTENBERG-MUSEUM (nr. 4 de 1944), DER P.T.T.- & ZOLLBEAMTE (18 mai 1944), LEBENS-KUNST (julí 1944). Al articul de Dr. Haas in li WINTERTHURER TAGBLATT del 11 mai 1944, un Esperantist

 

-113-

 

 

 

respondet in li numeró del 23 junio, ma naturalmen nor eminent coidealist havet null pena refutar su argumentes in li edition del 20 julí. Un discussion ancor plu detaliat inter Dr. Fritz Haas e li bon-conosset Esperantist, Dr. Hans Unger, evenit in li FACHBLATT FÜR SCHWEIZERISCHES ANSTALTSWESEN (junio e julí 1944). Li editor del revúe concludet li discussion con un remarca redactional ex quel noi cita li secuent frases: "Yo crede que li pluparte del letores va esser in li sam situation quam yo self. Benque yo nequande antey hat videt Occidental, li sense del textu esset suficentmen clar a me, pro que it es composit, in un grand parte, ex paroles queles es generalmen comprensibil. Li comparation con li ove de Colombus ci ne es deplazzat. On presc vell asserter: Occidental existet ja ante que it es propagat, nam ja desde long on usat (per bon chance) li international paroles... Mi atitude pri Occidental es self-evident: it es positiv, e yo espera que Occidental in facte deveni to quo it merite devenir : li lingue international definitiv".

 

 

 

Ma plu grand ancor es li success de Dr. Haas in du altri revúes, queles - plu quam jurnales o gazettes professional - es expandet in li tot land e es leet precipue per homes queles possede ancor un índependent pensada: li REPUBLIKANISCHE BLÄTTER e li NATION.

 

 

 

In li numeró del 1 april 1944 del REPUBLIKANISCHE BLÄTTER (editet per li prominent jurnalist J.B. Rusch) un articul de F. Perret, titulat "Latein, die europäische Universalsprache. Ein Problem abendländische Verständigung" ("Latin, li lingue universal europan. Un problema de intercomprension occidental") esset publicat. LI autor in prim mentiona que omni grand dominias cultural havet lingues universal: Chinés, Sanskrit, Arabic, Grec, Latin.

 

 

 

Il parla alor detaliatmen pri li grand rol

 

-114-

 

 

 

ludet per Latin desde li témpor del Imperia roman til nor propri secul: mersí al Latin durant plu quam un millenie tot Europa (plu tard mem con inclusion del regiones transoceanic colonisat del Europanes) esset un unité cultural; ancor hodie li unité del ecclesie catolic certmen funda se in un grand extension sur li usation del Latin; mem li erudites de asiatic nationes studia e por cert scopes (religiosi o scientic) usa Latin. Li nascent nationalismes ha anihilat li preponderantie del Latin, ma li autor opine que it es absolutmen necessi resister su hegemonie.

 

 

 

A to respondet in li numeró del 10 junio sr. Jakob Sprenger, qui tre clarmen refutat li argumentes del autor e monstrat pro quel rasones Latin es impossibil quam lingue universal modern.

 

 

 

Alor venis Dr. Haas con un long articul extremmen bon elaborat e documentat e cuidosimen objectiv, quel in li REPUBLIKANISCHE BLÄTTER del 29 julí occupa un tot págine. Li sam articul, ancor un poc plu elargat, aparit in li NATION del 3 august. It certmen ne es necessi discusser ci li argumentes queles Dr. Haas arrangea sub li titul "Die heutige Stituation der Weltsprachenfrage" (Li situation actual del question mundlingual) vendibil por li precie de 20 cts del Occidental-Centrale de Winterthur o del Institute Occidental in Chapelle.

 

 

 

Quam sr. Perret, li redactor sr. Rusch, es un advocat de Latin quam lingue universal. Noi ne posse secuer les sur ti via, e li motivation que Indos, Arabes e Chineses admoni nos selecter Latin quam lingue universal, que just li desfacilitá de un lingue predestina it al rol de lingue universal, o que solmen un lingue quel ja ha esset universal durant du mill annus posse denove devenir li lingue auxiliari comun del tot homanité apari nos plu quam strangi e absurd.

 

-115-

 

 

 

On ne posse docer Latin quam un lingue vivent pro li tre simplic rason que it ne plu es un lingue vivent. Un Latin conversational es impossibil pro li índubitabil facte que in li conversation del modern homes pullula notiones por queles li antiqui Romanes ne havet paroles proque ti coses e notiones esset ínconosset a les; al altri láter li classic Latin pullula de paroles queles ne plu vive in li modern lingues, o vive ta con significationes totalmen diferent. On ne posse retrotornar li rot del historie linguistic, tam poc quam ti del historie general. Latin es mort, benque it ancor es usat por quelc limitat scopes. Ma li matre latin vive ancor in su filias, li romanic lingues - e Occidental es un de tis. Si Latin ne vell har influentiat, to es, diferentiat in dialectes e plu tard índependent lingues, per li popules vivent sub li dominia del Imperia roman, con altri paroles, si it vell har developat se uniformmen sur li tot territoria de su expansion, it vell har atinget hodie un statu si ne egal, tande adminim tre simil a Occidental, quel es li quintessentie del vivent lingues romanic. Ancor un vez : Latin es mort, on mey regrettar to o ne, e it ne posse esser revivificat, ma li modern e vivent Latin es Occidental. Dr. C.H.P.

 

---------

 

 

 

UN GRANDIOSI INVENTION...

 

 

 

Li medicos interessa se in present fortmen por un nov preparation quel auxilia li resanation de un memorie disturbat.

 

 

 

It acte se pri un medicament nominat "EPIVAN". Unesim vez ti medicament esset usat sur un fémina quel ha perdit completmen li memorie. Li fémina indormit se 20 secundes pos li injection, ma curt témpor plu tard ella reactet a omni exclamationes e respondet a omni questiones. Per ti maniere it esset possibil reciver su precis nómin e su hem-adresse e mem li ultim vias per queles ella hat eat. On ha fat interim con li

 

-116-

 

 

 

sam success altri experimentes ye altri persones suffrent de simil perdes de memorie. It es ancor ne conosset qualmen ti medicament efecte, ma it ha pruvat se excellent in li practica. NU, on va anc far nov provas con ti preparate in clinicas psichiatric.

 

(Ex german trad. J.A. Sautter)

 

------------

 

 

 

PISCCAPTURA ELECTRIC

 

 

 

On fa provas in Germania desde ne mult témpor capter pisces electricmen. Un special aparate esset constructet qual fa possibil electrisar li fluent aquages til un distantie de 10 metres. Li aparate functiona per constant currente e it irita li pisces queles svimma vers li positiv pol u ili es extraet per captura-retes ante lor narcotisation. Per ti electric metode de caption, on posse capter rauba-pisces, e tales queles es índesirat viver in un cert aquage. Adplu on anc capte solmen pisces havent li necessi grandore. In li aqua resta solmen ti pisces queles deve viver ta.

 

 

 

Ti metode merite anc esser nominat "homanitari". (Ex german trad. J.A. Sautter)

 

----------

 

 

 

ODISSEUS E POLIFEM

 

 

 

(Polifem ha vorat six camarados de Odisseus; ti-ci decide inebriar le e presenta le un cop de excellent vin)

 

 

 

"Ciclop, yo dit, trinca ti vin, pos har manjat homan carne, por vider de quel qualitá es li vin quel nor naves contene. Yo aporta it quam un libation con te, por vider si tu va denove lassar me retornar a mi hem; e tu, tu incolerat! Temerari, quel hom vell venir a te quam yo, quam un suplicator ? Nam, tu ha actet contra omni formalitás".

 

 

 

Yo parlat. Il recivet li cope e trincat; il havet un enorm plesura gustante li dulci trincage e petit me denove : "Da me ancor, rapidmen, e di me tui nómin, por que yo concede te

 

-117-

 

 

 

li don de hospedalitá quel tu desira! Nam li productiv terra del ciclopes fa numerosi vin-uves, e li pluvie de Zeus iriga it; ma to es vermen ambrosie e néctar".

 

 

 

Il parlat; e yo dat le denove li foy-colorat vin. Tri vez, yo dat, tri vel il trincat in su follie. Poy li vin invelopat su intelligentie e yo dit le ti paroles dupatori :

 

 

 

"Ciclop, tu demanda me mi nómin e yo va responder. Da me li don del hospedalitá quel tu promesset me. Mi nómin es Nequi; mi matre, me patre, omni mi camarados nomina me Nequi".

 

 

 

E il respondet me strax, in su horribil cordie : "Yo va manjar Nequi li ultim; omni altres in prim : to es mi don de hospedalitá ".

 

 

 

Pos to, il cadet retro sur li dors, e li somnie captet le ! (Secun Homero trad. J.J. Joho)

 

-------------

 

 

 

LI REPENTET CANIBALE

 

 

 

Un agent del britanic guvernament in viage in li insul del Nov Guinea ante quelc annus, racontat su incontra con li chef del tribe Garobari.

 

 

 

In su yunesse ti potent e timet chef esset un notori canibale. Ma nu il es old de sixant e deci annus.

 

-- Antey vu manjat homan carne ? questionat li anglés functionario.

 

-- Yes, respondet li chef.

 

-- E nu, nequande plu ?

 

-- No, yo ne plu manjat de it desde triant annus.

 

 

 

Satisfat de ti pruva pri li civilisatori influentie de su land, li agent questionat ancor:

 

-- Pro quo, vu ne plu manja it ?

 

-- Oh ve! Yo ne plu have dentes! replicat li old chef.

 

-----------

 

 

 

GENEROSITÁ.

 

-- Pardon, senioretta, esque vu vell consentir que yo presta vos mi parapluvie si yo vell haver un ?

 

-118-

 

 

 

COSMOGLOTTA 1945

 

 

 

Ja nu, noi posse anunciar un important nova a nor letores : COSMOGLOTTA A (printat) VA REAPARIR IN 1945. Noi intente editer adminim un numeró del serie A chascun trimestre. Un innovation es previdet : chascun numeró va contener materie specialmen interessant con valore permanent. Li contenete de tis numerós va anc esser editet in apart quam brochura con special coverte. Tu brochuras va formar un special colection quel va inrichar nor literatura Occidentalistic.

 

 

 

Li precie del abonnament por COSMOGLOTTA 1945 va esser Fr. 5.-- sviss. Li abonnament por 3 exemplares del serie A al sam adresse va custar Fr. 8.-- e por 5 exemplares Fr. 10.-- sviss.

 

 

 

Poc a poc, secun li possibilitás, noi intente augmentar li numerós del serie A e diminuer tis del serie B.

 

 

 

Li informationes pri nor movement, li cronica, tra li presse, on scri nos e omnicos con valore momentan va aparir in li serie B. In futur noi anc espera printar li serie B.

 

 

 

Car letores, ples studiar ja nu li nov possibilitás queles va dar vos li edition de Cosmoglotta in 1945 e ples utilisar les max bon por un intensiv propaganda in favor de nor bell lingue.

 

----------

 

 

 

RETARD!

 

 

 

Quam previdet, it ne esset possibil editer li present numeró de Cosmoglotta in li just témpor. Pro prolongat absentie, índependent de nor voluntá, noi ne posset realisar lu impossibil. Nor letores va certmen pardonar nos facilmen! Ti témpor de absentie tamen permisset nos far excellent labor in altri dominias de nor movement.

 

 

 

-----------

 

WIESO IST OCCIDENTAL DIE ENDGÜLTIGE WELTHILFSSPRACHE, Fr. 0.40 - DIE HEUTIGE SITUATION DER WELTSPRACHENFRAGE, Fr. 0.20; 10 ex. Fr. 1.--

 

-119-

 

 

 

ESQUE VU JA AUDIT OCCIDENTAL ?

 

 

 

Desde quelc témpor, pro li propaganda fat durant li estive, li númer de Occidental-interessates ha fortmen augmentat. In li corespondentie recivet del nov adeptes esset sovente manifestat li desir que nor Institute mey editer discos de gramofon por que ili mey audir li nov lingue Occidental. Ti desir ha esset realisat durant ti ul/tim mensus : Noi nu possede un excellent disco in normal formate quel contene un discurs redactet e parlat de Dr. F. Haas (Winterthur) titulat "OCCIDENTAL, LI LINGUE INTERNATIONAL". It es inregistrat e fabricat del grand sviss firma TURICAPHON, quel edite actualmen li max reputat marcas de discos del munde. It posse esser comprat e prendet che chascun venditor de disco (ti-ci deve comendar it che : His Masters Voice, Hug & Co., Zürich, Füsslistrasse 4) por li precie de Fr. 3.65 + federal imposte Fr 0,30, it es Fr. 3.95. It posse esser anc comendat directmen al firma supranominat o che Institute Occidental, Chapelle; ma al precie de Fr. 3.95 deve esser adjuntet Fr. 0.50 por li special inballage e Fr. 0.60 por li porto postal.

 

 

 

Li inregistration de ti disco es li max perfect del vispunctu tecnic e parlat. Li audition de ti-ci va certmen convicter li hesitant auditores del alt qualitás de fluentie e harmonie de Occidental. Li textu del discurs, con traduction francés e german es adjuntet al disco. Plu tard va secuer li traduction in altri lingues.

 

 

 

Noi firmmen espera que omni coidealistes va utilisar ti max modern medie de propagande por far conosser nor bell lingue Occidental.

 

---------

 

 

 

CONTENETE: -- Duesim scarmuche. -- Esperantistes scri nos. -- Possibilitá literari de Occidental. -- Tra li presse. -- Diverses.

 

----------

 

-120-