| 
  • If you are citizen of an European Union member nation, you may not use this service unless you are at least 16 years old.

  • You already know Dokkio is an AI-powered assistant to organize & manage your digital files & messages. Very soon, Dokkio will support Outlook as well as One Drive. Check it out today!

View
 

Cosmoglotta B 069 (apr 1945)

Page history last edited by Dave MacLeod 5 years, 3 months ago

COSMOGLOTTA

 

OFICIAL MENSUAL ORGAN DEL OCCIDENTAL-UNION

 

Redaction e Administration :

 

INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE (Vaud), Svissia

 

Abonnament líber. Postchec-contos: SVISSIA:11.1969. SVEDIA: Stockholm 743 95

 

Serie B, poligrafat. April 1945 - Nró 69(4)

 

-------------

 

 

 

RIMARIUM IN OCCIDENTAL (DICT. DEL FINALES.)

 

Atention, ples ne far duplic labor !

 

Un rimarium o "dictionarium del rimes" es un instrument de labor índispensabil por li poetes e existe ja in omni lingues civilisat del terra. On publicat un tal libre anc in Esperanto e in Ido. Til hodie Occ. ne possedet it, ma sr. Federn comensat composir li líttere A in 1938. Ti unesim liste, quel restat in Chapelle, dat nos li idé interprender ti grand labor quel es hodie finit. Presc omni paroles de Occ. es nu classificat, in prim in 5 grandi partes corespondent al 5 vocales a, e, i, o, u, e poy secun li finales, conformimen al habitual órdine del lexicos de rimes.

 

Por scrir li complet listes noi utilisat un lexico francesi de rimes e anc li Rimaro in Ido, de J. Guignon in 1928.

 

Si noi accelerat li perfinition de ti ovre, benque li epoca ne es tre favorabil al poetic preoccupationes, to esset pro que noi besonat complet listes de finales por li standardisation interprendet del Interimari Academie.

 

Ti enormi labor essent fat, noi avisa nor colaboratores ne recomensar it, por evitar un ínutil perde de témpor.

 

Nor manuscrite deve esser ancor revidet e completat ci e ta. Poy it va esser publicat pos li fine del guerre, por li besones e li plesura del futur poetes de Occidental.

 

Li amatores posse obtener in presta, durante un mensu, li manuscrite de ti rimarium, adressante se al autor Ric Berger, professor in Morges, Svissia.

 

-----------

 

SENTENTIES. (trad. de A.E. Cortinas, Lugano)

 

Li activ amore suposi conossentie del proximes e de noi self, por que on remarca to, quo manca e a qui it manca. Masaryc.

 

Li olde inamorat es un grandi misformation del natura. (La Bruyère)

 

Li veritá ne producte tant bon efectes in li munde quant su semblantie : producte male. (La Rochefoucault)

 

-37-

 

 

 

ESQUE VERMEN OCCIDENTAL ES CAOTIC?

 

(Ti articul es li ultim quel li autor de Occ. scrit por Cosmoglotta ante li guerre.)

 

To emfasa sempre nor demifratres, e demonstra to per exemples trovat in ti o altri articul, trovat in un de nor revúes.

 

Ma to ne es li culpe de Occidental self, ma plu de su usatores e specialmen de Franceses o Angleses, o persones pensant que li lingue international deve esser un mixtion de ti du lingues : Ili pensa que omnicos trovat in un o altri de ti lingues, o mem in ambi, es international. To es un fundamental erra, specialmen si ti formes representa ancor exceptiones e ínregularitás in li sistema de Occidental.

 

Noi ne deve obliviar que just ti du grand lingues (o plu rect li popules parlant les), have null interesse pri un L.I. Just in contrari, nam ambi aspira por su propri lingue devenir L.I. Do li L.I. va esser introductet ne per ti popules, ma just per li altres, i.e. li micri popules europan, e li grand popules ne anglo-romanic. Ma naturalmen ne contra li resistentie de ti grand popules. To significa que it va esser introductet per lor passiv reception de it. It es, li L.I. deve esser tal, que it va esser comprensibil por ili sin grand studie, quasi in unesim vide. Ma to naturalmen ne significa que li L.I. va esser un mixti L.F. Yo ha multvez emfasat li necessitá de un clar autonomie por chascun realmen vivent lingue, it es, just to, quo es contrari al cáos ! Li L.I. deve esser quant possibil clar e regulari, sin perdir naturalitá. Quo es naturalitá? It es li sequentie al leges natural. Til aparition de Occidental on pensat, que it es suficent que li L.I. mey rigorosimen sequer li leges, queles on statuet arbitrarimen, o secun superficial exploration.

 

Li juristica statue leges, queles on deve sequer ! Li vive obedi al leges natural queles noi deve aprender, por, sequente les, posser acter sin damage.

 

Tal es anc li case con li cáos in Occidental. In li L.I. it ne lice statuer un lege e sequer it automaticmen, sin egardar, ca ti lege es conform con li factic existent leges in li lingues, queles es li parentes de Occ. Specialmen to concerne li derivation in Occ e ci principalmen li derivation per afixes. Just pro to ti special dominia postula un tre subtil e minuciosi exploration ! In facte noi have un tre grand númere de sufixes usat in omni grand lingues, adver ne sempre in unitari metode. Ma to ancor ne da nos li jure electet un del sinonimic sufixes e forjettar a interdicter omni altres. Li cose es, que li psicologic diferentie ne sempre posse desaparir. Existe casus u ili es afin, e on posse usar sin grand damage li un o li altri. Adplu certi lingues prefere un del sufixes e li altres un altri. Ma li facte es que omni sufixes es usat

 

-38-

 

 

 

in cert ocasiones che omni grand europan popules. Just pro to mi labor de mult annus consistet in trovar li ver primari intrinsic sense e signification de chascun sufixe.

 

Regretabilmen un grand númere de nor coidealistes, specialmen romanides e anglesi-parlantes usa li sufixes secun analogie in lor propri lingue. To naturalmen ne es rect e just producte li anarchie semblant, ma li mastros del parol es rar, e noi ne have un policie o medie fortiativ quel vell obligar li coidealistes usar in chascun casu li rect sufixes. Pro to eveni casus queles es monstrat in li conosset libre "les faux amis", in quel on posse vider que tre simil paroles in F e A, sovente have un tre diferent sense, quo p. ex. ha causat diversi juridic desfacilitás in comentation de singul de tractates international.

 

Pro to it es anc absolut necessi in un L.I. que li forme usat ne mey evocar dubitationes. Just to esset un del principies quel ductet Ido sur un pretendet logic via, quel tamen esset fals, proque it sequet li matematic-juristic logica, ma ne ti del psicologie reyent in li natural lingues.

 

On nu have sovente expresset li desir que on mey stabilisar li formes de Occidental, por que chascun mey saver quel forme inter li pluri usat es li just e rect. De altri vise-punctu it tamen sembla bon ne sequer li juridic metode de interdiction, quo por ex. in Ido sr. Kurt Feder in chascun numeró del jurnal Progresso indicat li erras del diversi scritores, just quam in preceptor de scol, quel corecte li labores de su disciplos. Li tragi-comedie ci ancor consistet in to, que secun li (??) del Ido-leges, sr Feder esset rect, ma li scritores esset rect in usation del natural formes perhorrescet in Ido.

 

Ma certimen noi va dever sequer in nor revúes e specialmen in li oficial revúe, e in li circulares de nor organisation un Occidental quel noi judica modellic, e almen evitar tro fort e sovente usat formes errativ.

 

Pro to it nu sembla rect e util monstrar ci li max sovente usat falsi formes, specialmen in li divers-usation de sufixes.

 

Tal sovente falsi usat sufixes es -age, -ment secun maniere A.F.

 

Li minutiosi exploration de ti sufixes ha monstrat, que li signification de ili ne es totalmen li sam quam ti de -t-ion.

 

Specialmen un grand confusion es che li usation del sufixe -age secun usanties in A. e F. It es un grand diferentie anc in F, ca on junte it a un radica verbal o nominal. Con verbes it have un sense afin a -t-ion, benque ne absolut identic. Con nómines it have un sense colectiv, un nov totalité, fat de coses representat del radica. P. ex. plumage es li totalité organisat de omni plumes de un avie, o un ornament fat de plumes.

 

-39-

 

 

 

Pro to li parol "printage" sovente usat de nor coidealistes secun mal idistic acustomation choca in Occ. On deve dir "printate" o "cose printat", pro que printar es un verbe.

 

Recti derivationes in Occ. vell esser herbage, boscage, branchage, trelliage, foliage, plumage, vicinage, fenestrage, vitrage, parquettage, lactage, fructage, plantage, nubage, rotage, village, paccage, bandage, etc.

 

Ma anc che verbes, u on posse usar -age, ti sufixe ne es absolut identic con -t-ion.

 

In li lingue Fr. it sovente have li sense de nor sufixe a-da, -i-da, quel indica un certi duration, o sovente un industrial activitá. It es plu concret durante que -tion es plu abstracti. In F. li inpossibilitá diferentiar ti du significationes de age ducte a to que por exemple li parol filage have du diferent significationes. Derivat de fil (subst.) filage significa li mestiere filar. Tal casus es tre sovente in Fr. Li necessi claritá in un L.I. quam foren lingue postula ci un diferentiation e distintion corecti. Ad-plu li lingue F. usa li sufixe -age in tro abundant maniere u li altri lingues usa altri sufixes. In F. it ha devenit un general sufixe quel posse significar quasi omnicos : action, activitá, facte, qualitá, concret resultate del activitá, moné, recompense, jure, loc, alquicos fat ex li radica primitiv, utensil o medie, colective, o mem absolut ínprecibil abstractes, quam p.ex. "fillage", quo significa circa : statu de virginitá o de "ne esser maritat". It es clar que un tal cameleonatri sufixe deve esser usat tre cautmen, just proque non-franceses ne posse sempre divinar quo it posse significar !

 

Pro to it sembla me desirabil restricter li usation verbal de -age quant possibil e retener it solmen por absolut international paroles, e por modificar li sense, si -t-ion absolutmen ne vell expresser lu desirat.

 

P.ex. del parol usar noi vell posser derivar usa, usation, usantie, usage, usu. It vell esser strangi parlar pri li "usu de un instrument" o li "usation de un traditional more, ceremonie, etc."

 

It sembla que li normal ordinari sense (substantivation del verbe usar) max bon deve esser expresset per li forme usation o plu curt usa, pri un traditional more, ceremonie, etc., on vell parlar pri un usage o plu bon usantie.

 

(va continuar)

 

---------

 

Morale es li sume de nor customes. On ne posse asserter que altri persones es sin morale pro que ili have altri customes.

 

Bernard Shaw.

 

-40-

 

 

 

QUEL TEXTUS SELECTER IN LI PROPAGANDA ?

 

Li propagatores de Occidental es sovente embarassat in li selection de textus comparativ monstrante li plu grandi naturalitá de nor lingue. Desirante presentar un textu conosset, alcunes prende li Pater Noster. Ma ti textu have li desavantage contener tro multi imperatives e ne presentar ti paroles derivat in quel just Occ. es superior a su concurrentes pri su naturalitá e regularitá.

 

Nor colaborator, Dr. Pollog de Basel, in un recent lettre adressat a un nov adepte, da tre bon consilies, ex quel noi cita li passage sequent :

 

"Yo vell fortimen desconsiliar selecter quam textu comparativ in diferent lingues auxiliari just li [ Te Deum ]. Secun mi opinion on ne posse judicar li usabilitá o bellitá de un lingue ex li traduction de un pezze de poesie, nam yo crede que poesie es in funde íntraductibil. Si vu lee atentivmen li textus latin e german, vu certimen va reciver li conviction que li solemnitá sonori del originale es rendit solmen tre íncompletmen e ínsuficentmen in li traduction. Ad-plu li pezze ne es tre apti pro li facte que it contene tro poc paroles : li du ultim lineas es solmen un repetition del triesim linea. Yo vell proposir prender quam textu comparativ un passu ex qualcunc articul de jurnal, preferibilmen de caractere politic o economic, o anc linguistic. To vell anc max bon demonstrar li practic usabilitá de Occ., nam li afere de aplication de nor lingue certimen es in prim loc li vive omnidial."

 

Noi completmen concorda con ti opinion. Quande on inserte exemples in Occ., it es preferibil selecter un textu in raporte con li dominia de activitá del letores. A un jurnal comercial on oferta un textu pri economie, trafica, etc., a un jurnale medicinic : textus pri higiene, dentari arte, etc., a un jurnale pedagogic : novas pri scoles in extrania, nov metodes de docentie, etc.

 

-------------

 

ESQUE IT EXISTE ANECDOTES VERMEN NOV?

 

Li professor Field es un hom quel ha passat su vive in collectionar anecdotes, drolli idés, etc.

 

Pos analise, il arivat al conclusion que it existe in ti amasse null nov idé. Li histories e li maxim drolli situationes reducte se a 400 tipes, old quam Herod, provenient de omni rasses e omni lingues. Chascun generation renova les secun su propri cocine e to sufice por far rider li munde.

 

-41-

 

 

 

LI VIVE PENDE A UN FIL.

 

Raconte de A.E. Cortinas, Lugano.

 

In 1872 un yun studiante, apen arivat del provincia, vagat in li strades de Wien, serchante un chambre moblat. Il ja hat regardat multes, tamen ili ne pleset le ; li un semblat tro micri e obscur, li altri tro car. Il vell har prendet un bell chambre proxim al Via Carintia, si li patrona ne hat oposit le ínsuperabil desfacilitás. Ella esset vidua de un director, un certi Schorn - yo ne save quel specie de director !, e fierissim haver quam locatarios sempre persones de alt range. Pro to it ne es astonant que ella sulcat se li nase audiente que li nov aspirante esset studiante. Nam li studiantes, quam on di, have li custom viver frivolmen al custas del altres, e ili mem nequande possede li medies necessi por lor subsistentie. Tamen ella monstrat le li chambre. Ti locale presentat un bell aspecte e li studiante esset tot content ; ma quande li vidua indicat li precie, sixant florenes por mense, li yun mann devenit perplexi. Il petit la reducter li summa fixat, hante calculat payar la admaxim quarant florenes. Li seniora, de su látere, ne concordat pri to. Secun su assertion, li anteyan locatarios hat payat ti precie sin alcun objection. Comprensibilmen, ili omnes esset persones distint e de bon condition, por exemple oficeros e functionarios superior. Ma anc pro un altri rason sra Schorn ja ne posset decider se definitivmen. Un colonel hat esset che ella e lassat su visit-carte, promessente que il va retrovenir in véspere por dar un response.

 

- Ma si vu vole atender til deman, adjuntet li seniora, demanda denov ; e in ti casu que li chambre va esser ancor líber, noi forsan posse concordar. Interim vu mey dar me ja vor adresse.

 

Li studiante resignat se al ínevitabil situation. Sin dúbit un colonel esset plu capabil payar un tal precie de location quam il. Ma quo far ? Bell e modic chambres existet tre poc.

 

In li sequent die, il mettet se denov in via al quartere u habitat seniora Schorn. Il ne plu havet témpor a perdir e volet arangear li afere per omni custas.

 

In li comensa del Via Carinthia fat se perceptibil un odore de brulatura. Li studiante videt concurrer un turbul curiosi, e alcun passantes dit le, respondente a su question, que ci hat explodet un incendie. In facte, anc il remarcat li edificie tot in flammes e li pumperos quel efortiat se domitar li foy. Ma bentost li passage devenit ínpossibil.

 

Ho-instant, li yun mann sentit que alqui tirat le per li manche. Il tornat se e videt un senior tenui quam un bastonette, quel con alcun desfacilitá, pro esser balbutiant, lansat le li paroles : Pardon, senior, yo es colocatorio del sra

 

-42-

 

 

 

Sch...orn. Yo ha vedit vos yer qua...nde vu press...et li son...ette por de...man...dar por li ch...ambre. Nu yo de...ve dir vos in li nómine del se...niora que...

 

- Atention ! Via apert ! Li pumperos interruptet le, plazzante li tub sur li pavament e fixante it al hidrante. Omni homes retrocedet, anc li studiante e li hom balbutiant. Ambi retirat in diferent directiones, obliviante se unaltru, por un moment. Li yun mann tornat se e serchat li missagero ínatendet inter li homes, ma quande il volet avansar du policistes cludet li strad. In consequentie, tis quel volet ear al oposit quartero esset fortiat far un detorne.

 

Talmen il passat tre un strad presc paralel a ti situat al brulant edificie. Ma perveniente al Via Dorotea il haltat subitmen. Li luce del laternes iluminat un placate subpendet apu li porta de un alti dom e informant li publica que ci es luabil un chambre moblat.

 

Li studiante ne hesitat un sol instante. Forsan il vell trovar li logiment desirat. In grand haste il ascendet li scaliere.

 

Li fortun favorisat le. Anc ti-ci altri chambre pleset le mult, e ad-plu it havet li avantage custar solmen quarant florenes, in conformitá a su desir. Li yun mann prendet it sin scrupules. Il conversat ancor un poc con su futuri locanta, seniora Heferl, quel hat venit de un cité de Stiria con su marito, functionario in retraida, e su filia ; li ultim, un jolli puella de duant annus e nominat Wizzi, intrat e partiprendet in li parlada. Li studiante cambiat quelc paroles con ella, durante que li matre abandonat li chambre por ocupar se pri domestic labores. Tamen il interessat se strax plu mult al filia quam al matre.

 

Il retornat strax al hotel u il habitat provisorimen, con li intention inpaccar su coffre. Ta, il trovat sur li table un lettre scrit del sra Schorn. Li vidua ofertat le denov su chambre, nam li colonel hat desaparit pos har introductet con se, in li véspere precedent e ínmediatmen pos su intrada, un fémina. Poy in matina li chambre exhalat un terribil fum productet durante li nocte.

 

- Yo vell esser inclinat, ella scrit, reducter li precie a quinant florenes.

 

- Ancor deci florenes plu quam li summa quel yo paya nu !, dit li yun mann subridente. E sin puella !

 

Tre content il prendet possession de su nov logí, meditante pri to, a quant strangi hasardes il debit li resultate de su serchas.

 

Li studiante esset mi patre e li filia del locanta devenit mi matre.

 

Si li vidua Schorn ne hat electet li colonel por locatario, si li precie de su chambre ne hat esset tro alt, si li sam índecenties hat evenit un die antey, si ne hat explodet un incendie, si mi patre hat fat un altri curve, si un interessate por li chambre del Via Dorotea hat venit un moment plu tost, - tande li narrator de ti historie ne vell viver e in consequentie ne vell haver li plesura racontar it vos hodie.

 

-43-

 

 

 

LI STORM-AVIE.

 

Super grisi planage del mare li vente acumula li nubes. Inter li nubes e li mare fiermen planea li storm-avie, simileant al nigri fúlmine.

 

Nu, it tucha per su alie li unde, nu quam un projectil vole al nubes, cria, e li nubes audi li joya in ti audaci criada del avie.

 

In ti criada es li sete por li storme ! Li fortie del colere, li flamme del passion e li certitá del victorie li nubes audi in ti criada.

 

Li movettes avan li storme gemi - gemi, chancela se súper li mare e es pret celar til sur li grunde su terrore avan li storme.

 

Anc li columbes gemi - a les, al columbes es ínaccessibil li voluptá del vital combattes : a les terre li battes del tónnere.

 

Li stulti pinguine cela su grassi córpor in li roccage... Solmen fieri storm-avie planea audaciosimen e líbermen súper li mare, quel es grisatri pro li scum!

 

Sempre plu tenebrosimen e plu bassimen descende li nubes al marin grunde - e li undes infla se in li altore vers li tónnere.

 

Li tónnere resona. Li vente rapte un cumul del undes in su dur circumbrassa e jetta les con li elan in furiosi colore sur li roccage fractent li smeraldin masse in púlvere.

 

Li storm-avie simileant al nigri fúlmine, planca con li criada, quam li projectil perfora li nubes, su ale tira li scum del undes.

 

Talmen planea quam un demon - fier, nigri, ni demon del storme - a it ride e gemi... it ride al nubes, plora in li joya !

 

In li colore del tónnere - il, vigil demon - long audi li fatiga, il save certimen, que li nubes ne va covrir li sole - no, ne va covrir !

 

Li vente soffla ... Li tónnere resona ...

 

Li cumules del undes quam blu flamme luce súper li abisse. Li mare chassa li projectiles del fúlmines e extinte les in su profundore. Quam foyosi serpentes repte in li mare, evanesce li reflexes de ti fúlmine.

 

Li storme, bentost, va tonnerar li storme !

 

Ti audaciosi storm-avie fiermen planea inter li fúlmines súper colerant rugient mare ; to cria li profeto del victorie :

 

! Mey plu fortimen tonnerar li storme ! ...

 

( de Maxim Gorki, traductet del russ Fr. Musil, Tchecosl. )

 

-44-

 

 

 

FREQUENTIE COMPARAT DEL SONES IN LI LINGUES NATIONAL.

 

Li max frequent consonantes in german es presc li sam in francesi ; ili es in german : d, si, t, r, n, in francesi d, s, t, r, l; li grand frequentie de l in francesi explica de in parte per li númere considerabil de le, la, les, ti del n in german per li numerosi terminationes con n del verbes, adjectives e substantives.

 

Por du textus de tam longore, existe in francesi 969 vocales e 1366 consonantes, e in german 815 vocales e 1529 consonantes.

 

It ne existe exacti corespondentie por li númere de chascun labiale prendet isolatmen ; ma si on addi les on trova in german 243, in francesi 258, to es un remarcabil corespondentie. Por li dentales li summas es in german 812, in francesi 728 ; li corespondentie permane do. Li númere del r, del s es circa li sam : 201 r e 148 s in german, 192 r e 122 s in francesi. On trova plu multi gutturales in german quam in francesi, 169 contra 100.

 

In anglesi li max frequent consonantes es do l, r, d, s, n, t ; inter ti 6 consonantes noi retrova 4 de ili : r, d, s, t, queles, quam noi videt ja it, es li max frequent egalmen in german o in francesi. Li j e li t es rar in anglesi; de to noi trae li conclusion que ili tende a desaparir.

 

In italian li max frequent vocales es ancor a, e, i, a queles on deve junter li o. Inter li max frequent consonantes es s, d, r, t.

 

In hispan, in russ e in hungaresi sam cose quam in italian.

 

----------

 

ON SCRI NOS :

 

Yo comprat un "Complet manuale de Esperanto", por studiar ti lingue ex prim fonte. Yo admirat li astonant simplicitá de ti lingue...Ma li miserabil parolformationes repugnat me directimen. Aprender un tal lingue ! no! Tam plu, proque in li fine de ti "complet" manuale esset indicat, que on mey perlaborar un plu grand, bon ovre, por mastrisar li lingue...

 

Pos to yo fat venir rapidissim quelc prospectes del Occidental-Centrale de Winterthur, por orientar me pri ti munde-lingue. Li brochura de Dr. Fritz Haas : "Pro quo Occidental es li definitiv munde-lingue auxiliari ?" dat me un profundi clarification. Yo esset plen de entusiasme e fat propaganda in li circules de mi colegos con li successe, que plures concedet que Occ. es unic e tant natural. Anc un professor de francesi, quel totmen ne esset favorabil al lingues constructet, opine, que Occ. es nu un tot altri cose quam li til nu solmen conosset Esperanto.

 

-45-

 

 

 

SIFFLADA, BRANCHE DE INSTRUCTION!

 

Ah ! in fine, omni scolero va exclamar. In un tal scol anc yo desira esser. Regretabilmen to ne es possibil, nam til nu existe solmen un sol scol, quel ha audaciat etablisser sifflada quam regulari branche del instruction. Ti scol es Scol Real Superior in Bangs (Texas). Per li introduction del obligatori siffla-cursu li corpo del instructores in facte perseque pedagogic scopes. Nam ili opine que sifflada mantene li scolero in bon humore e forprende de il li timore de examination. Qui in desfacil situationes posse sifflar, vermen fort e cordialmen, ti-ci es un habil mann. Il ne es tam facil a depresser quam un hom, quel ea su li via de su vive con tragic fisionomie e besona esser recomfortat. Li preceptores de ti Texas-scol es convictet que ti aplicat filosofie va esser por omni scoleros del institute un gania por li tot vive.

 

(Ex anglesi trad. Dr. Nidecker, Basel)

 

INQUIETITÁS DEL CAPITANES DE NAVES.

 

Un companie de navigation, li American Export, interprende ancor li trafica inter Europa e U.S.A. Recentimen interviuvat li capital Kuhne, comandant li nave "Excambion", respondet que su principal cuida durante li traversadas esset ni li mines ni li submarines, ni li aviones.

 

"It es, il explicat, li problema plazzar li passageros in li manja-sala. On deve cuidar ya que passageros apartenent al nationes in guerre ne trova se un apu li altre".

 

Li steward, quel comisse plazzar li passageros adjuntet :

 

"Li solis con queles yo nequande have trublas es li Americanes. Ili manja apu quicunc si solmen ili have fame."

 

COLOR DEL VOCALES.

 

In su libre publicat in francesi pri "li expression del emotiones in li lingue, Sr Bourdon explica talmen li impression evocat del vocales in li lingue francesi.

 

Li son u evoca generalmen li idé de alquo nigri e trist pro que it trova se in paroles quam "lourd, trou, hibou, houhou (cri del ul)".

 

Li a, quel on emisse con un grand apertura del bocca, tende pro to a avocar li idé de alquo grand quel dilata se e quel eclata.

 

To es confirmat del german autor Fechner in su "Vorschule der Aesthetik". Fechner scri in facte : a, e, i, apare quam plu clar, o, u, quam plu obscur.

 

It vell esser interessant conosser li impression fat del vocales in Occ. sur li homes apartenent a altri nationes. Esque it es li sam quam in francesi ?

 

-46-

 

 

 

TRA LI PRESSE.

 

Li nró de januar 1945 del Revúe internationale de stenographie editet in Bienne ha publicat un grand articul, scrit de R. Berger, e exposient li historie e li problema de Occ., acompaniat de un portrete de E. de Wahl in uniforme de oficero del ancian russ marine.

 

Li caderne nró 1/2 del revúe "Die Friedens-Warte", aparient in Zürich, contene 3 plen págines consacrat al problema del lingue international. Li autor de ti magistral resuma es sr. Matejka, presidente del Occ. Union.

 

Cive del munde, organ local del Occidentalistes de St Gallen, anuncia li creation in ti cité de un biblioteca de Occidental, quel va prestar libres pri li question del L.I.. Un catalog va esser composit. Li interessates posse demandar informationes a sr. Kurt Hamburger, St. Gallen, St. Leonardstr. 69.

 

Li sved Occidentalist, organ del sved Occ. societé, consacra su numeró de januar 1945 al problema del accentuation. It anc mentiona un projecte de L.I. debit a un sved lector, Sr. Heimar in Orebro, e li divergenties aparit in Esperanto concernent li sufixe -ujo.

 

Une langue pour l'Europe nouvelle, es un brochura de propaganda in francesi quel va aparir pos du mensus, editet de nor Centrale de Chapelle. Redactet de R. Berger, it va esser illustrat e va dar un resumate del actual situation interlinguistic.

 

L'Essor, de Genève, Bimensuale redactet del conosset pionero esperantistic Edmond Privat, publicat in januar un tre bon articul : "Esperanto o Basic English", quel conclude contra ti duesim lingue e recomanda Esperanto in quel it trova omni qualitás, ma sin citar un sol linea in ti lingue.

 

E li rason ? On ha ja divinat it ! Pro que li famosi chapelat lítteres de Esperanto es íntrovabil in li printerías, mem pos 50annus de intensi propaganda. In Svissia, in omni casus, in li 30 annus durante queles yo sequet atentivmen li eforties fat por difuser Espo, yo ne memora har videt un sol vez un textu in Esperanto in li neutral jurnales, exceptet tis, quel yo self insertet in 1913 in un diale de La Chaux-de-Fonds, quande yo esset Esperantist; ma li afere ne esset facil e postulat presc acrobateries, nam yo devet vicear ti infernal 6 chapelat lítteres per combinationes desfigurant li lingue abominabilmen. Esque vermen on posse nominar practic e universal un lingue de quel on ne mem posse monstrar 3 lineas al publica ? R.Bg.

 

-47-

 

 

 

SVED HOMONIMES

 

In un total population de 6 milliones e demí de habitantes, on trova in Svedia decenes de milles de persones havent li sam nómine. Ti facte crea multi miscomprenses e embarassant situationes, sin contar li perdes de témpor e moné. Si on aperte li telefonic annuarium del sol cité de Stockholm, por exemple, on posse constatar que li númere de Peterson atinge 8743 ; ti de Karlsson, 7757 ; ti de Anderson 6525 ; ti de Johansson, 5129, etc.

 

Ad ultra, on opine que existe almen 50000 Eriksson in tot Svedia.

 

On ha calculat que li economie del land subisset un annual perde de plur decenes de milliones de crones pro li perdes de témpor e ínproductiv labor quel ti excessiv homonimie provoca in li administrationes e postal servicies.

 

Li presse ha invitat tis, queles portat nómines de familie tro expandet a selecter altri nómines in lor propri interesse e in ti del land, ma ti interprense jurnalistic ha dat til hodie poc efectiv resultates.

 

LI HARENGOS E LI GUERRE.

 

Li menageras plendi que li hareng es rar pro li interdiction piscar lontan del rivage. Tamen numerosi processiones de harengos ha esset signalat un poc partú proxim li terras. Li submaric mines es minu dangerosi por ili quam li retes del piscatores. Ti abundant repopulation va permisser, on espera it, miraculosi piscadas quande li pave va revenir.

 

CORDIE DE GALLINELLE.

 

Li guerre sembla esser desastrosi anc por li scientie. Li scientic serchas es presc partú haltat o li scientistes ocupat trovar solmen nov medies de distraction. Un del ultim experienties fisiologic fat ante li guerre actual trovat in 1941 su fine, quel ne ja es conosset in Europa.

 

In li Institut Rockefeller de New-York li scientist francesi Carrel, autor del libre "l'homme cet inconnu", ha conservat desde 28 annus in un boccale un cordie de gallinelle. Balnante ti cordie in un liquid apropriat, Carrel successat conservar it artificialmen, quo confirmat li exactitá de su teories pri li vive.

 

Nu, ti povri cordie ha cessat batter, in sam témpor quam multi altri homan cordies, quel li guerre ha mortat, oh vé!

 

-48-

 

Comments (0)

You don't have permission to comment on this page.