| 
  • If you are citizen of an European Union member nation, you may not use this service unless you are at least 16 years old.

  • You already know Dokkio is an AI-powered assistant to organize & manage your digital files & messages. Very soon, Dokkio will support Outlook as well as One Drive. Check it out today!

View
 

Cosmoglotta B 070 (may 1945)

Page history last edited by Dave MacLeod 5 years, 3 months ago

COSMOGLOTTA

 

OFICIAL MENSUAL ORGAN DEL OCCIDENTAL-UNION

 

Redaction e Administration :

 

INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE (Vaud), Svissia

 

Abonnament líber. Postchec-contos: SVISSIA:11.1969. SVEDIA: Stockholm 743 95

 

Serie B, poligrafat. May 1945 - Nró 70(5)

 

-------------

 

STANDARDISATION DE OCCIDENTAL.

 

Introduction

 

Bon informat per su long experientie pri li dangere fixar per ukases li formes linguistic, E. de Wahl preferet lassar li practica decider inter du solutiones quel sembla teoricmen egalmen bon.

 

Pro to li unesim grammaticas e lexicos de Occidental indicat sovente duplic formes ortografic. Tamen it sembla hodie necessi fixar ti detallies ante li publication del dictionariums national e del grammaticas. Li grand lexico german - Occ de Sr. Matejka, specialmen, quel es nu in printation, postulat precisiones pri multi punctus. Li Senat del Occ-Union, o adminim su membres habitant Svissia e Svedia, li solis quel posset laborar durante li guerre, nominat un Interimari Academie, quel studiat desde li comensa de 1944 li problemas ortografic ancor ne soluet, e per votationes successiv fat decisiones queles va justificar li autores de manuales e li redactores de revúes pri li ortografie adoptet. Regretabilmen, pro li desfacilitás e mem li interruption del relationes inter Svedia e Svissia, li membres de ti du landes posset colaborar solmen sporadicmen, e li 5 membres de Svissia devet discusser e decider presc sol. Ergo, quande in li sequent lineas noi parla pri Int-Ac, noi sempre refere al sviss gruppe de ti gremie. Li membres de ti gruppe havet un reunion in Bern in li comensa de marte por far li ultim decisiones possibilisante li printation del dictionarium german.

 

Omni decisiones del interimari Academie es conditional e deve esser ancor aprobat del regulari international Academie pos li guerre.

 

Noi pensa que nor letores va esser content conossentar se con li ultim decisiones linguistic del Int-Ac, quel ad-ver concerne presc sempre ne innovationes ma selection inter du formes usat paralelmen desde plur annus.

 

Vi li principal decisiones, pri quel noi posse dar solmen poc justificationes. Li tot materie del discussiones, quel extende se sur circa 300 págines, va esser remettet al regulari Academie por aprobation.

 

-49-

 

 

 

Regul de Wahl.

 

In li original version del regula de Wahl, ci casus de mutation del consonantes final del radica in -s esset limitat a -d e -r. Li -g esset introductet de ar(??)ing. Janotta contra li vote de E. de Wahl por posser includer inmerger - mers. Ma ti radica essent presc li sol quel justifica ti change li Intac decidet restaurar li primitiv regul de Wahl, admirabil per su simplicitá, eliminante ti g ex li regul. Por li familie de merg on adopte li radica supinal mers quel da inmerser, inmersibil, inmersion, emersion, etc.

 

Ortografie:

 

In un lingue naturalistic li problema del ortografie posse esser soluet per tri manieres :

 

1/ Ortografie historic (orthodoxie, graphisme, etc.)

 

2/ Ortografie simplificat (ph, rh, th, viceat de p, r, t)

 

3/ Ortografie fonetic (tera, ilegal, etc.)

 

Secun li tendentie tre marcat in Occ. desde mult annus, li Intac consilia li ortografie simplificat.

 

y vocalic es pronunciat i (ü permisset ma ne recomendat)

 

c moll es pronunciat quam j francesi (dj permisset ma ne recomendat)

 

ch es pronunciat quam ch francesi-portugalesi (li pronunciation tch es permisset, ma ne recomendat)

 

eu ne es pronunciat quam ö german, ma quam separat e+u (Europa)

 

Li líttere k es eliminat de Occ. tam mult quam possibil por conservar li unitá de stil al lingue.

 

Li max grav problema quel preoccupat li anteyan academie ja desde li comensa esset : qualmen traducter li ch in li paroles venient del grec. Pri to E de Wahl scrit un remarcabil articul in Cosmoglotta Nro 2 de 1935 in quel il proposit un general consultation del usatores de Occ. Il monstrat que on posse scrir rive k (monarkie) sive ch, ma con li pronunciation k che quelc paroles. Li experientie ha monstrat hodie que ti solution max avantageosi es un specie de compromisse : il ch grec es scrit c ante o e a, e ch in omni altri casus. Ergo : psicologie, psichic, monarch, monarch-ie, monarch-ist. Li pronunciation es do sempre conform al scrition. On vide que li general tendentie es vers li simplification.

 

Li duplic lítteres:

 

Li usation del duplic consonantes ha esset standardisat sur li base del propositiones contenet in un raport del anteyan secretario del Occ.-Academie, submisset por aprobation a Sr. de Wahl. Li fundament de ti propositiones es constituet por li distintion inter long e curt vocales, li sol criterie quel permisse

 

-50-

 

 

 

soluer li problema in maniere practic e satisfatori. Brevimen formulat, li regul es li sequent: Duplic consonantes es in general usat solmen pos curt vocales accentuat.

 

Li regul pri li vocal-longore es li sequent : Vocales accentuat, si ili es sequet de null o solmen un consonante o de du ínegal consonantes de queles li duesim es l o c(?) es long (o mi-long). In omni altri casus li vocales es pronunciat curt.

 

Remarcas : ch e x es considerat quam duplic consonantes e acurta li vocale precedent. C final ne es duplicat malgré precedent curt vocale, por evitar li hideosi scrition -ccs in plurales (checcs !). Li talnominat "paroles grammatical" (pronómines, prepositiones, conjunctiones, articules, numerales) queles have null signification propri e servi solmen por remplazzar o acompaniar paroles ordinari, es per lor natura self ínaccentuat e deve do esser pronunciat curt, quam omni altri síllabes ínaccentuat.

 

Li scrition del radicas es in general conservat anc in li derivates e li formes conjugativ : flammette ( li flamme ) ; ataccar ( li atacca, yo atacca ), etc.

 

In consequentie de ti regulation, li duplic consonantes desapari quam producte del assimilation con prefixes : colaborar, suposir, aportar, etc. On tamen prefere scrir duplic consonante in assimilationes con li prefixe ín (irregulari, irrational, etc.) Secun possibilitá on mey usar anc li complet forme : ínregulari, ínresponsabil, etc., quel monstra plu bon li composition del paroles.

 

Li regules indicat in supra ne vale in casus u lor aplication vell manifestmen peccar contra li principie del internationalitá e naturalitá. Noi do continua scrir "hotel, chef, tram", etc., pro que in tal paroles (in céteri sat rari) li duplication del consonante final vell esser desfacilmen motivabil.

 

Accentuation.

 

Li regules de accentuation es preciset in li sequent maniere :

 

Li accentu tonic sta sur li vocale ante li ultim consonante e sur li vocale precedent li silabes -bil, -ic, -im, -ul. Combinationes con li finales -plic e -fic ne es considerat quam parol-compositiones ; ili seque li regul general. Exemples : agreábil, automóbile, crític, crítica, yo crítica, li cálcul, yo cálcula, yo póstula, li ánim, yo ánime, pacífic, yo pacífica, multíplic, yo multíplica.

 

Li formes conjugativ del presente conserva li accentuation del radica : órdine = yo órdina ; fúlmine = it fúlmina, etc.

 

Omni altri regules de accentuation resta ínmutat.

 

Remarca: Li deliberationes del sviss gruppe del Intac ha dat un majorité in favore del retablissement del original regul de EW (modificat plu tard per li gruppe

 

-51-

 

viennesi) pri li accentuation del finale adverbial -men. Secun ti proposition, li finale -men plu ne vell esser considerat quam enclitic, ma it vell, secun li regul general, esser accentuat. On anc proposit incorporar li casu del quar síllabes -bil, -ic, -im, -ul in li regul general, it es provider li concernet paroles per li scrit accentu. Ti regulation vell advere valer solmen por manuales e lexicos ; in li ordinari practica del lingue li customari scrition sin accentus vell esser conservat. (Ti metod es usat in li Vollständiger Lehrgang e in li nov lexico de Occidental por Germanes, actualmen in printation).

 

Ma pro que, por ti modification del regul general, manca ancor li ratification del svedesi gruppe del Intac, li regulation súper mentionat ancor ne ha atinget li stadie del oficialisation definitiv.

 

Sufixes.

 

-allia. Du o tri sufixes de Occ. esset quelcvez discusset. In prim li sufixe del "desordinat amasse" -allia, quel esset scrit anc -alya, aila, al'a. Li Int-Ac adoptet li forme -allia quel trova se in li dict. francesi publicat in 1932 e in li vocabularium svedesi de Sjöstedt, 1930. It es conform al decision duplicar li consonante pos un curt síllabe, ergo -allia, quel es pronunciat exactimen quam -al'a, e quel, per su acumulation de lítteres, suggeste li "desordinat amasse".

 

-isar. Li distintion inter -isar e -izar abandonat desde mult annus e ja in li libre german "Occidental, die Weltsprache" es supresset. Li du senses posse esser traductet del sol sufixe -isar.

 

-ite. In li unesim annus on hesitat inter -ite e -itis por li maladies. Ja li gramatica de Janotta adoptet -ite, probabilmen pro que -itis suggeste falsimen un plurale. Nu sol -ite es mantenet e -itis supresset.

 

-age : Li distintion inter -age e -agie monstrat se desfacil in practica e ja in li libre "Occ die W." it ne es plu fat. Li sufixe -agie es do abolit e -age es sol usat por li du senses.

 

Li sufixes -os e -es es preferibilmen scrit -osi e -esi, por evitar li aspecte de plurale e li scrition del accentu, e anc por conservar li son dulci de s. Li formes acurtat -os e -és resta facultativ. Ti decision permisse regularisar li plurale del paroles finient per é, a queles til hodie on adjuntet -es (exemple idées) just por evitar li confusion con li singulare del habitantes de un land. Do on va scrit idé e idés, té e tés, etc.

 

VOCABULARIUM

 

Pos long studies e discussiones li Int-Ac adoptet un unitari scrition por plur paroles quel trovat se con duplic formes in nor dictionariums. In multi casus on posse ya hesitar inter du paroles egalmen international. E. de Wahl

 

-52-

 

havet li sagiesse lassar li experientie decider quel es li max apti forme. Ma hodie li experimentation hant durat sat long, it apartenet al Intac sanctionar li max convenent parol e eliminar li altris. It es ínpossibil dar ci li liste complet de ti selectet paroles, quel va esser includet in li proxim dict. deutsch-Occidental, ma noi cita lis max important con un curt justification.

 

A propó. E de Wahl usat sovente li parol francesi à propos, con su sense francesi. Li corespondent expression I H a propositò vell convener si li verbe proposir vell haver un sense un poc diferent, e a propos have li aspecte de un plurale ; pro to on decidet adopter a propó quel es li traduction fonetic del parol francesi, quam tro vice trop.

 

Atinger. Por vicear li morit apostrofat parol attin'er, on adoptet atinger secun latin attingere, Rum. atinge, Port. attingir. Li substantive va esser atingement (anglesi attainment)

 

Compositor. On supresse li special paroles componer e composist, e decide que composir e compositor servi por omni senses, anc por li sense musical.

 

Dronar. Ti verbe es adoptet pro que un special parol por se noyer es necessi. Li expression usat til nu "sufocar in aqua" ne es suficentmen precis.

 

Dunc. "Do", un del rari paroles heredat de Esperanto suggeste plu mult li musical note quam F. donc, I dunque. Dunc, medial solution inter ti du paroles es un fort expression marcant bon li conclusion de un rasonament. It esset ja mentionat quam bon de E. de Wahl in 1934.

 

Ella vice illa. Change motivat por evitar confusiones. Precipue in li bocca de romanides, quel ne pronuncia tre clarmen li h, ma anc generalmen in rapid parlada, li parol illa facilmen es confuset con il ha. Ad-plu ella es I.S.F.P. durante que illa es solmen latin.

 

Hor. Li parol clocca venient de E o'clock esset sovente criticat pro que it fortia indicar li númere pos li nómine, contrarimen al general usu. Altri desavantage : li abreviation international por li indication del témpor es h. Pro ti rasones on decidet vicear clocca per hora, li parol hor continuant indicar li durada.

 

Ili. Li argumentes por ili e illi es sat equilibrat, e it es facil selecter. Tamen, por obtener un unitari scrition, li Intac decidet adopter ili, quel es plu curt e pro to sempre usat de E.W.

 

Junar. Li viceation de dejuné a dejeuné pro li supression del son eu (ö) suggestet prender li radica jun por li sense de F jeûner - ne manjar. Caremar es reservat al sense religiosi.

 

Lege. Casu tre desfacil a soluer, nam si ley es fluent e si leg o lege es plu international pro li derivates legal, legalisar, legalisation, ti ultimes posse conflicter con legar, legate, legion, etc. Pos har ponderat omni argumentes,

 

-53-

 

on decidet adopter lege.

 

Or. Ti parol, usat desde plur annus de multi scritores, es util por introducter li " minore" in li rasonamentes, quande ma ne sembla sat precis. It es ver que it have un altri signification in anglesi (o), ma tal coincidenties eveni frequentmen.

 

Portu es adoptet vice porto pro li international derivate portu-ari.

 

Sequer. Desde long un tendentie dessina se por scrir sequer vice secuer, secun li scrition international. On ha alegat que pro regularit'a it es necessi scrir secuer, de quel es derivat persecution e consecutiv. Ma generalmen li digramma cu es scrit qu avan un vocale in Occ. Ergo secuer es un exception in ortografie, si it es regulari in derivation. Li paroles secuer, secuent, consequent essent mult plu frequent quam consecutiv, si un exception es ínpossibil a evitar, it es plu bon logiar it in li paroles rarmen usat. Un casu paralel existe in loquaci, quel vell dever esser scrit, secun li regul, lociaci pro interlocutor, locution, etc. Altri argument : li international abreviation sq (sequentes) postula li scrition con qu. - Pro ti rasones sequer es adoptet vice secuer, anc consequer, sequent, consequentie, etc.

 

Sete vicea sitie, de quel li pronunciation de un t sibilant have null subten, ne mem in li original latin. I. sete, S sed, Port. sede, subtene sete; anc I assetare (F assoiffer), quel es regulari in Occ. : assetar.

 

Terra. Li possibil colision de terre con li present del verbe terre obligat preferer terra a terre.

 

Tost. Til hodie on ha traductet li idé de F tôt, E early, D früh per temporan quel logicmen significa : quo apartene al témpor. Un radica special sembla ci necessi e lu max bon sembla esser tost, con su corespondente adjectivic tosti. Bentost resta por traducter F bientôt, E soon, D bald.

 

Quelc altri paroles adoptet :

 

Li formes nu antiquat es scrit inter paranteses. Burasc (borasc), cacatu (cacadu), caleche (calesse), casoar (casuar), chefero (chaufero), chocolate (chocolade), columbe (colomb), conventu (convent), fugir (fuir, fuyir), hussar (husar), partenere (partnero), ocie (otie), pergament (pergamen), premisse (premice), rendevu (randevu), resurecter (recusscitat), ateliere (atelié), Truc - astutie, truc = vagon, cruce (cruz), albatross (albatroz), palace (palazzo), partise (parti), trepidar (raslar), brusqui (brusc).

 

-54-

 

 

 

FINALES DEL NÓMINES E DEL ADJECTIVES.

 

(Propositiones de R Berger presentat al academie de Occidental)

 

Pro que Occ. ne adoptet finales obligatori ma lassa al paroles lor aspecte natural, it eveni quelcvez hesitationes in li ortografie de certi nómines e adjectives. On vide scrit, por exemple, nomin e nomine, corpor e corpore, prefix e prefixe, querell e querelle, rut e rute, etc.

 

Ti saltant ortografie monstrat se sat genant in li practica por que on venit finalmen al idé regularisar ti finales adoptente quelc directives monstrant in quel casus on usa e e ne. Ad-ver omni grammaticas de Occ. prescri que on adjunte e e i solmen si li eufonie postula it. Ma li notion de eufonie es tre variabil secun li nationes. To, quo es sat eufonic por li nordic popules ne es suficent tal por li romanides. It sembla do necessi etablisser in quel casus ti finales eufonic es necessi. Li regules, o plu exactimen li directives quel noi proposi, introducte un poc plu multi finales vocalic in Occ., ma in summa li changes es tre rar e ti regulas confirma li finales usat til hodie in li 99 % del casus. Naturalmen in poesie ti finales continua ne esser obligatori.

 

In li cadre del grammatica de Occ. e sin changear nequo a su regules it es facil preciser li practic aplication del principies eufonic, admissente que, in general plur consonantes besona un vocalic finale, durante que un sol consonante posse dispensar se de it. Ma altri principies anc tre important obliga nos modificar ti regul, in prim li necessitá conservar li traditional ortografie del sufixes, e anc li necessitá evitar ambiguitás inter du finales de diferent significationes.

 

Noi trovat li sequent regules solmen pos har composit un dictionarium de rimes in Occ., in quel es classificat omni finales del lingue. Comparante li diversi series noi remarcat que it es facil dar a chascun serie un certi unitá de scrition, conformimen al principie de analogie, preciosi medie auxiliatori por li memorie. Talmen on obtene un regularitá sin nocer li aspecte natural e precipue sin changear li acustomat fisionomie del lingue. Li pruva es que li present raport, scrit in ti standardisat ortografie, have li habitual aspecte de un textu Occ.

 

Li regules:

 

1/ In principie li duplic consonantes, diversi e simil (e anc x composit de du consonantes [ =cs ]) es sequet de un e eufonic (o un i por li adjectives). Ergo on scri sempre facte, sense, colpe, forme, efecte, exacti, etc. Ti regul naturalmen ne aplica se al adverbies e al grammatical paroles quel ne have un vocale eufonic. Ergo on continua scrir: just, max, vell, tard, etc. To permisse

 

-55-

 

 

 

distinter inter li adjectives e li adverbies in casu de beson : multi e mult, justi e just, etc.

 

2/ Paroles finient per un sol consonante ne prende un e, pro que li eufonie ne postula it. Ergo : pistol, cud, pip, lun, etc.

 

Ti du cardinal regules es modificat in li sequent casus :

 

3/ Por evitar li confusion con li adjectives derivat per -al, -in, -iv, -bil, on adjunte li -e al nómines finient per ti síllabes. Li adjuntion del -e permisse sovente marcar li diferentie inter li nómine e li adjective corespondent secun li proposition de E. de Wahl self. Ergo nomine, camine, submarine, combustibile, tamburine (tamburin essent li adjective derivat de tambur), piedestale, vitrale, cereale, jurnale, arsenale, etc.

 

4/ Por evitar li falsi aspecte de infinitives on adjunte -e al nómines finient per ar, ir, or. Ergo : hangare, papere, homare, vespere, littere, etc.

 

5/ Por evitar li falsi aspecte de participie present e passat on adjunte -e al nomines finient per -ant, -ient, -ent, -at, -it, -et. Li adjuntion de -e permisse sovente distinter inter li nomine e li participie (Li finale -ment, pro que it es ja un tre usat sufixe, resta quam usual sin -e). Ergo : fate, mercate, scrit (adj.) e scrite (nomine), resultat e resultate, passat e passate, president e presidente.

 

6/ Por evitar li falsi aspecte de plurale, on adjunte un -e pos paroles finient per -s : farse, dispense, curse, frise, sense, valse, brise, analise.

 

7/ Li finales composit de du repetit consonantes necessi por indicar li curt síllabe : -ll, -pp, -ss, -tt es sequet del finale -e pro du rasones. Ti síllabe es plu facilmen pronunciat curt quande it es sequet de un finale vocalic (compara grupp e gruppe). Ad-plu on ne posse scrir un vez cedill, poy sentinelle, e expectar del usatoras que ili memora ti capriciosi ortografie chascun vez. Ergo partu un e final. In cifres u li curtitá de pronunciation es absolut necessi, on continua scrir mill, ott, etc. Ergo : querelle, gazelle, tabelle, dentelle, cavalle, gruppe, truppe, etappe, barette, lette, debatte, cigarette, guerre, excesse, progresse, tapisse, etc.

 

8/ It es evident que ta u li finale eufonic vell mutar li son, pos c e g, on ne adjunte it. Do on continua scrir : presc, grotesc, blanc, long, larg, malgré li regul nro 1.

 

In multi casus ti regules quel mette fine a genant íncertitás retrova li original ortografie usat de E. de Wahl antey. In li unesim annus de Cosm. E. W. scrit por exemple sempre lette (e ne lett quam fat quelc autores plu tard, multi (e ne mult) etc.)

 

-56-

 

 

 

Exceptiones possibil.

 

On ha dit con rason que it ne existe regules sin exceptiones. Anc li regules quel noi proposi essent ad-vere solmen directives general, it vell esser un erra aplicar les rigorosimen. In quelc casus, felicimen tre rar, on deve egardar ne li eufonie, ma li necessitá evitar li similitá con altri radicas. Por exemple jure, malgré li regul nró 2, posse conservar su e por ne esser confuset con li radica de jurar, jurament. Scope es plu bon con -e por distinter se del grec finale scop significant "yo vide" (telescop). Scote es diferent de scot habitant li nord de Anglia. Mann posse restar sin e por evitar li confusion con li nutritura (F manne) quel have ja ti e. In general li nómines de germanic orígine constitue un classe apart e pri ili, on vell ancor discusser. Anc li geografic nómines escapa del general regules; pro to land posse restar sin -e. It es ver que li repugnantie quel on have in adjunter ti -e final a curt nómines es forsan un impression purmen subjectiv, nam in plurale noi di sin hesitation: mannes, landes, sandes, etc.

 

Altri nómines quel vell dever submisser se al regul nró 2 (null -e pos un sol consonante), tamen posse esser exceptet pro diversi motives tre comprensibil. Exceptiones ne es genant quande ili es bon motivat e strax comprendet. Por exemple seme conserva li -e por evitar confusion con li biblic nómine, Sem, de u on deriva Semit. In altri vez li coincidentie con un parol national conosset havent un altri sense justifica li adjuntion del -e. Por exemple cute es forsan preferibil pro que cut suggeste falsimen li verbe anglesi to cut. Fame con -e es justificat por evitar li colision con ínfam. Ma tal paroles es tre rari, e in li pluparte del casus in discussion on deve verificar ante omnicos ca li parol por quel un exception sembla necessi ne esset usat justmen de E. de Wahl con li ortografie conform al regules proposit. Esque on vell creder, por exemple, que li radicarium directiv di just : facte, corde, coste, gente, ponte, verdi, nod, hien, lun, etc. In li unesim annus de Kosmoglott, E de Wahl usat multi e ne mult, quam adjective. On ha anc citat li parol lude quam exception, pro que it vell dever esser scrit lud. To es ínexact, pro que lude es li acurtat action del verbe luder, quam crede veni de creder. Do li -e es ci exter discussion. On deve anc atenter que li -e a quel on es acustomat pos un consonante che quelc paroles ne es sempre justificat del naturalitá. Talmen lut sin -e ne es ínnatural proque in F on scri luth, e ne luthe. Ven vice vene es apoyat de Sv. ven, de E vein ; bot coincide just con boat de u it veni.

 

On ha anc objectet que li regules proposit es solmen "mecanic". To es ver. Ma noi responde que just per regules mecanic on evita discussiones pri chascun

 

-57-

 

 

 

casu quam to vell evenir si li guste de chascun hom deve sol decider. Ad-plu ti reproche del mecanicitá on vell anc posser adressar a omni altri regules ortografic in li lingues constructet e anc in li lingues natural.

 

Colision con sufixes:

 

Certi sufixes quam ment, ard, es inscrit in li grammaticas sin -e. Esque noi va adjunter ti-ci por conformar ti  finales al regul nro 1? Noi ne pensa to pro que li scope de nor proposit regules es impedir hesitationes in li ortografie e ne changear li grammatica del lingue in li punctus u nequande un hesitation evenit til nu.

 

Che li sufixe -ard on vell posser distinter inter li derivate per -ard (falsard, criard) e li paroles autonom a queles aplica se li regul nró 1 (hasarde, mansarde). Talmen vell esser marcat li diferentie inter "nociv persones" e "índependent radicas".

 

Li finale -ite.

 

Secun li regul 5, on adjunte -e al nómines finient per -it por distinter les del participies passat per -it. Ergo : credite, debite, orbite, elite, etc. On va forsan objecter que -ite colide con li sufixe del maladies -ite (gingivite), ma ti sufixe es usat in un dominia tant restrictet que miscomprenses ne posse evenir. Ad-plu -it es un sufixe, indicant li origine, e ta li confusion es mem plu a timer.

 

Finale -or. Ti casu es plu desfacil a soluer pro que si li -e final evita li confusion con un "actor" por or, it fa similar li radica a un derivate per -ore indicante un statu : labor, tempor, tenor, tresor, flor. It es do plu simplic lassar ti serie sin e final, altrimen on va dever changear omni ti paroles a tresore, tenore, etc. Li finale -ore posse restar solmen in li derivate per li sufixe -ore.

 

Finale -on : Li serie -on, malgré li possibil confusion con li sufixe -on deve restar sin e, pro que tro multi paroles vell dever prender ti finale, li radicas per -on essente mult plu numerosi quam li derivates obtenet per ti sufixe. Ergo on continua scrir : leon, jupon, rason, melon, cocon, gazon, veston, peloton, salmon, seson, salon, blason, fasson, ciclon, chifon, salon, tapon, acordeon, citron, limon, stalion.

 

Derivates per -ura. Li presc totalité del serie per -ura es constituet del sufixe -ura. On deve do dir sin hesitation : fractura, furnitura, etc. Ma altri paroles ne es regulari derivates de verbes : brochur, augur, aventur, bordur, prefectur, usur, verdur, mesur, tortur, augur, embrasur. Un triesim serie es constituet de radicas primitiv in queles li finale -ur nequande havet li signification de un sufixe. Por exemple : tambur, turtur, ure, velur, vultur,

 

-58-

 

 

 

mur, azur, calembur, futur, pur, ínpur, dur, plur.

 

Esque noi deve uniformisar ti 3 series con un sol finale -ura? It sembla me ínpossibil dir tambura, vultura, mura. Pro to it vell esser preferibil scrir ti 3-esim serie solmen per ur. Ti paroles es rari e nequande posse dar li impression de un derivate. Ma li duesim serie, quel es ti causant li hesitationes, ne sembla tam facil a soluer. Por marcar que ti paroles ne es derivat regularimen de un radica on vell posser finir les por -ur e ne per -ura. Ma in practica, scriente o parlante rapidmen on ne have li témpor questionar se ca un verbe "perfecter, user, verder" existe in facte. It sufice que ili da nos li impression de derivates, mem si to ne es exact, e per analogie on scri brochura, aventura, bordura. On posse constatar in practica un ínresistibil tendentie a tractar ti 2-im serie quam li unesim. Pro to it sembla preferibil ne etablisser un distintion inter li du prim series e scrir partu -ura, exceptet por li quelc paroles del 3-im serie.

 

Objectiones.

 

Li Interimari Academie ja discusset li precedent propositiones ma ne fat decisiones pri ili. It sembla in general que li membres de lingue german ne es genat per li incontra de plur consonantes (exact proposition, un cert circulare), e ne vide li necessitá adjunter un -i eufonic. Li romanides, in contrari, desira plu grand fluentie. U trova se do li exact límite inter li du conceptiones ? It sembla tamen que un plu grand quantitá de vocales, mem con li ínconvenentie del hiatus, va esser minu genant por li german parlantes quam tro multi aspritás por li romanides.

 

Un membre proposit admisser li -e ne pos 2 consonantes, ma in prim pos sonori o labial consonantes, v, b, p ; talmen on vell scrir: globe, stabe, crabe, arabi, novi, nive. Ma, exceptet li ultim, omni ti paroles esset sempre scrit sin -e de E. de Wahl. E nive just conserva su -e secun li regul 3 de nor propositiones (li nómines per -ive conserva lor -e por evitar confusion con li adjectives per -iv).

 

On ha anc proposit divider li paroles finient per du diferent consonantes in du gruppes:

 

1/ ct, ft, lc, lf, lg, lm, lp, lt, ls, ns, ms, rb, rd, etc.

 

2/ dr, fl, mb, md, mf, rl, rv, sm, sl, tm, etc.

 

Li unesim liste, ancor bon pronunciabil, vell ne prender li -e final durante que li duesim, plu aspri, vell sempre adjunter un. Ti solution vell esser acceptabil si li memorie de chascun aprensor vell esser capabil retener ti enumerationes quel ad-plu totmen ne es complet, e in quel it vell esser desfacil ne far confusiones.

 

Un altri solution, proposit de un altri membre, deve esser anc signalat:

 

-59-

 

 

 

Adopter e solmen pos li duplic consonantes plursilabic. Talmen on vell conservar li habitual scrition (anc in li adjectives): fals, cert, verd, helm, cord(?), stamp. Noi tre bon comprende ti desire conservar li habitual fisionomie del paroles occ. ma it es a remarcar que li Radicarium directiv de E.W. scri verdi e ne verd, corde, stampa, e que in hispan cert es scrit cierte. Do li distintion inter un e plur síllabes ne vell adaptar se al naturalitá plu mult quam li altri regul proposit.

 

Li procede del elision.

 

On ha objectet nos que tal regules es tro rigid pro que un finale eufonic posse trovar se avan un parol comensante per un vocale ; un facte a egardar. In consequentie it vell esser plu bon scrir in li dictionarium ne facte, ni fact, ma fact(e), quo significa que on adjunte o ne li -e secun li parol sequent. Talmen on evita li hiatus e in sam témpor li acumulation de consonantes...

 

Yo anc pensat in prim a ti solution del elision facultativ, it semblat me ne practic. Li pruva es que li lingues natural usa it tre rarmen. In francesi it existe solmen pos li articul : l'article vice le article, e ante rari paroles. Li altri lingues national usa anc it poc. In li dominia del lingues international on conosse li l' de Esperanto, quel Zamenhof admisset ne quam medie eufonic, pro que it usa it ante consonantes (de l'mateno) ma quam un specie de articul contraet simil al del e al de Ido e Occidental.

 

Si noi ne erra un sol LI, Ido, usat li formes alternativmen elidet o, od, e, ed, a, ad, ma ti medie esset mult criticat, e con rason, de E de Wahl e del Idistes self. It vell esser contra li spiritu de Occ. introducter sur un larg scale li sistematic usation de e o i, secun li contextu, e plu exactimen secun que li sequent parol comensa per un vocale o ne. In rapid parlation on ne have li témpor questionar se esque on deve in ti casu usar li elision o ne, e ti regul vell solmen complicar li usation del lingue.

 

Li parentese.

 

On ha anc proposit indicar li e inter parenteses por marcar que it es facultativ, e lassar líber su usation. Ti medie ha esset usat pluri vezes ma ne sembla esser tre apreciat, nam it es un complication quel solmen embarassa li novones pro que it ne da li securitá in li usation del lingue. Pos quelc témpor on ne plu memora pos quel paroles existe li e facultativ inter parenteses, e on deve sempre recurrer al auxilie de un dictionarium, quo ne facilita li usation del lingue.

 

-60-

 

Comments (0)

You don't have permission to comment on this page.