| 
  • If you are citizen of an European Union member nation, you may not use this service unless you are at least 16 years old.

  • You already know Dokkio is an AI-powered assistant to organize & manage your digital files & messages. Very soon, Dokkio will support Outlook as well as One Drive. Check it out today!

View
 

Cosmoglotta B 074 (sep 1945)

Page history last edited by Dave MacLeod 5 years, 3 months ago

COSMOGLOTTA

OFICIAL MENSUAL ORGAN DEL OCCIDENTAL-UNION

Redaction e Administration:

INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE (Vaud), SVISSIA

Abonnament líber. Postchec-contos: SVISSIA: 11.1969. SVEDIA: Stockholm 743 95

Serie B, poligrafat. Tel. (021) 9 56 56 Septembre 1945 - Nró 74(9)

----------

 

QUELC PROVERBIES LATIN E LOR TRADUCTION IN OCCIDENTAL.

 

Latin -- Occidental

 

Mea culpa. -- Per mi culpe.

Me, me, adsum qui faci. -- Yo, yo es ti, qui fat it.

Mens sana in corpore sano. -- Mente san in córpore san.

Morituri te salutant. -- Tis, qui va morir, te saluta.

Ne sutor ultra crepidam. -- Sutor, ne plu alt quam li sapate.

Omnis homo mendax. -- Omni hom menti.

O tempora, o mores. -- O témpores, o mores.

Panem et circenses. -- Pane e circos.

Parturiunt montes, nascetur ridiculus mus. -- Montes parturit e nascet ridicul ratte.

Pauca sed bona. -- Poc ma bon.

Post tenebres lux. -- Pos tenebres li luce.

Talis pater, talis filius. -- Tal patre, tal filio.

Qui bene amat bene castigat. -- Qui bon ama bon castiga.

Qui habet aures audiendi. -- Qui have oreles por audir mey audir.

------------

 

Li abstract veritá es sin valore si it ne es incarnat per homes qui representa it e demonstra que ili es pret a morir por it.  Gandhi

 

Si noi vole vermen esser adeptes del moderation, noi ne deve desirar alquo sur li terra quel li max povri del homes ne posse haver.  Gandhi

-97-

 

 

LI LINGUES IN URSS.

 

Sub li titul "60 peuples soviétiques développent leur langue maternelle" li revúe del sviss Association Svissia-URSS de februar 1945 publicat un tre interessant articul de quel noi extraet lu sequent:

 

It existe in li sovietic Union circa 60 popules e national gruppes possedent lor propri lingue; on trova inter ili retardat tribes quel havet, ancor ante poc témpor, nequel alfabete... Desde li revolution, omni nationalitás posse utilisar lor matrin lingue in li scoles e córam li tribunales, on auxiliat li popules quel ne havet til tande un scrit lingue, a crear un... Altri lingues possedent teoricmen un scritura esset practicmen ínconosset sub ti forme. Alcunes del oriental popules del URSS conosset li arab scritura per li mohamedan scoles e usat it ocasionalmen in lor corespondentie.

 

Cert lingues, considerat quam scrit, esset representat solmen de un o de du libres publicat annualmen, ma quel ne mult contribuet al linguistic developation, li vocabularium includent solmen paroles de current usu. Li términos scientic o tecnic max simplic ne existet, ne plu quam tis necessi al expression del politic e social pensas.

 

Li unesim tache del sovietic guvernament esset li introduction de alfabetes. Por que li decretes pri li scolari docentie deveni efectiv, it esset necessi crear manuales por li studie e un litteratura destinat a ti popules. On utilisat in prim li alfabetes ja in usation ante li revolution; por li pluparte del popules del Ost to esset li arab alfabete. Libres utilisant it, esset printat por li numerosi popules del Sovietic Union, por exemple in karak, kirghiz, tadjik, turkmen, azerbaidjanesi e tartaric, e in quelc lingues del Daghestan e del Nord-Caucasia.

 

Ma on bentost constatat que li arab scritura ne convenet. Un movement nascet in Azerbaidjan demandant li introduction de un alfabete basat sur li latin alfabete. On introductet novis por li popules quel havet nequel.

 

Tamen li developation del lingues del Sovietic Union ne es favorisat del latinisat alfabetes. In omni scoles de URSS li russ es docet quam secund lingue e li popules del Union efortia assimilar se li cultura e li scientie russ. Talmen lor matrin lingues inricha se constantmen per nov paroles pruntat al russ. Ti statu fat nascer un nov movement in favore del alfabetes basat desde tande sur li russ lítteres.

 

Pos 1935 ti movement generalisat se che omni popules del Ost. Azerbaijdan,

-98-

 

quel adoptet li nov alfabete in 1939, esset generalmen imitat, exceptet die Georgia e de Armenia, queles continuat usar lor historic alfabetes, e til de Lituania, Lettonia, Estonia, e del carelo-finnesi Republicas, queles usa li latin scritura desde plur secules.

 

Li sequent tache consistet in etablisser grammaticas del lingues del sovietic Union. On ocupat se in prim pri li scolari grammaticas. Ili esset redactet de linguistes e local specialistes, auxiliat del professores del interessat lingues. E nu omni lingues del URSS have lor grammatica.

 

ACCENTUATION DEL ROL DEL SLAVES IN LI MODERN EUROPA.

 

Li historic processu in Europa, durante li XX-esim secul es caracterisat per li accentuation del rol del Slaves in nor civilisation. Ja pos li unesim guerre mundal, noi constatat grand progresses del slavic influentie in nor continente (Revolution in Russia, renascentie de Polonia, Tchecoslovacia e Yugoslavia). Li duesim guerre mundal confirma fortimen ti evolution.

 

Hodie li Slaves representa ja li demí de Europa e ili augmenta rapidmen. Li sol popul russ multiplica de 2 1/2 vezes plu rapidmen quam li occidentales. On posse previder li slavisation del 3/4 de Europa ante li fine del present secul. Li emigration del Germanes al West del Oder-Heisse e ex li Sudetes va accentuar li processu. Li Bielo-russes de Bielo-Russia, germanisat del Teutonic cavalleros, va poc a poc retroear vers li slavic origines, sam quam li Wendes de Lausitz. Ad-plu, li progressiv slavisation del gruppes etnic nu isolat in li grand mare slavic (Rumania, Hungaria, Baltic states) sembla anc tre probabil, li multinational caractere de URSS facilisant li evolution in ti direction.

 

Esque to es desirabil ? , on va forsan objecter. To ne es li question. To es factes queles noi deve prender in consideration anc sur li plan interlinguistic. Li slavic lingues va luder un rol plu e plu important in Europa e noi deve confesser que Occidental es povri in slavic elementes. Por conservar nor influentie interlinguistic it va esser necessi examinar li possibilitá inrichar nor lingue per introduction progressiv de slavic radicas. Li possibilitá por Occidental sequer li evolution linguistic determinat per li evolution historic es precismen un del elementes de superioritá de nor lingue.

G. Bohin, Director de scal, Strasburg

 

Remarca del Redaction:

 

Li supra articul de nor ancian e eminent colaborator reflexe bon li actual preoccupationes de mult interlinguistes. It es exter dúbite que Russia ha devenit li max potent nation continental de Europa, ma esque li LI deve, pro to,

-99-

 

comensar abandonar li paroles international por adopter radicas specificmen russ ? To es un question a discusser. Li anteriori articul del Revúe del Association sviss-URSS sembla contradir it.

 

It ne es li unesim vez que alquel coidealist consilia directer nor nave secun li vente del moment. Ante li guerre mult Germanes scrit nos que si Occidental vole successar it deve egardar li recent extension del Masic(?) influente e germanisar se plu mult... In prim Cosm. vell dever strax supresser li mention de *democratic latin* quel estala se sur su covriment, nam li reyatu del democratie es abolit in omni casus durante 1000 annus ad-minim!

 

Poy italianes exhortat nos in lor torn aproximar Occidental a lor lingue in egarde al progresse de lor natalitá e de lor extension politic. Ili volet que Occ. mey eliminar li nordic e slavic paroles por obtener li homogenitá del lingue.

 

Finalmen on anc reprochat a Occ. haver null chances etablisser se in Oriente tam long quam it ne vell incorporar se elementes japanese, nam Japan esset in via dominar completmen li oriental hemisfere.

 

Recentmen, pos li guerre noi audit que Basic vell mult plu bon successar quam Occ. pro que li anglesi influentie es sempre plu preponderant in li tot munde. E nu it apare que russ...

 

Li conclusion de omni ti successiv divergent atrationes es que on deve ne tre rapidmen ceder a un impulsion pro li politic evenimentes. Ad-ultra it es clar que, secun li supra articul del Revúe Sviss-URSS, li militari potentie de Russia ne significa que omni popules conquestat va dever parlar russ in future. It sembla in contrari que li Russes es tre liberal e sercha developar li propri lingue e cultura del diferent popules constituent li Sovietic-Union, quel va restar un mosaica de popules e ne un homogen nation con unitari lingue imposit.

 

On ne deve creder que li romanic caractere de Occidental es un impediment a un larg usation de ti lingue in Russia. In contrari ! Quam Couturat fat ja remarcar it in 1912 russ have un caractere plu romanic quam germanic. Occidental va dunc esser plu rapidmen comprensibil al Russes quam Espo por exemple, e mem Ido.

 

Esque it es tamen possibil incorporar plu mult elementes russ a Occ., *sin diminuer su internationalitá*? To on deve examinar. Forsan un coidealist conossent bon russ posse etablisser un liste de paroles per queles un change es possibil. Ti paroles ne posse esser tro numerosi pro que li autor de Occ. esset russ e certimen ne negliget su propri lingue matrin in li selection del parol max international. Si noi ne erra Occ. es mem li sol lingue auxiliari hodie conosset de quel su autor es un citeano russ (ancian oficero del russ marine).

Ric Berger.

-100-

 

ANALISA DEL PROPAGANDA-METODES.

 

(Traduction de partes ex li articul (Propaganda for Goose and Gander de Clyde R. Miller in "the Rotarian", sept. 1938, con amabil autorisation de Rotary international)

 

"In li west del States unit de America on raconta pri un cité in quel esset grand querelle pri li question, la li municipalité devet comprar un nov organ por li eclesia o ne. Li temperamentes incalidat se e argumentes volat. Tande un del patres del cité questionat un retirat farmero pri su position in li controverse. Li oldon adjustat su mach-tabac e dit que ancor il ne ha decidet se, ma : "Quande yo va - tande yo va esser tre fanatic! "

 

Ti anecdote ilustra un del grav problemas de modern civitanitá - li propaganda. Li pluparte de nos simila a ti retirat farmero. Noi facilmen deveni "tre fanatic" quande confrontat con propaganda quel noi trova desgustant. In nor indignation noi deveni facilmen violent contra-propagandistes.

 

Propaganda es un opinion intentionat por influentiar li actiones e opiniones de altres, por o contra un scope determinat. Li pluparte del propagandas a quel noi, quam civitanes es exposit, es expresset in paroles, printat e parlat, comunicat per li presse, radio, ma it anc posse esser un action intentionat a influentiar li opiniones e actiones de altres. Usualmen, propaganda es simplicmen li expression de un opinion; do supression recomendat tam sovente del propaganda absolutmen ne vell soluer li problema. Supression del propaganda vell esser supression del libertá de parlada, de press, de assemblé.

 

Lass nos dessinar un forme primitiv de propaganda :

 

Intra Jiggs, li person conosset in li humoristic jurnale. In su yunesse il aprendet manjar e apreciar "corned Beef" (bovine conservat)e caul. It nutrit le bon quande il esset fossator, e il ne vide null rason por changear su regime alimentari nu quande il es rich. Maggie, su marita, have un altri opinion. SU anteriori customes ha esset modificat per nov desires : esser elegant. Por la "corned beef" e caul es "finit", e ella ha decidet que Jiggs va conformar se a su conceptiones de la pri to quo es convenent. Il demanda un diné de "corned beef" e caul. Ella prende li sempre pret past-rulette - surti Jiggs e li past-rulette. Li choc in su cap tamen ne impedi que il jui su favorit diné in li restoratoría in li scene sequent.

 

In ti episode noi decovri in it li elementes de nor propagandistic problema, it es li conflicte de opiniones manifestat in rivalisant propaganda. Ni Jiggs, ni Maggie ha mult pensat pri lor diferentie de opinion: ili just have les. Chascun prova opresser li altri o es iritat - deveni fanatic quam li retirat farmero - incontrante oposition. Chascun have un atitude autoritari, e

-101-

 

restante in li plane emotional, li dispute promesse continuar tam long quam on lee humoristic gazettes.

 

Ma esque ne li majorité de nos sta ancor sur li nivelle de Jiggs e Maggie?

 

It es facil esser emotional, desfacil pensar. Propagandistes, savente to e actente secun ti principies, ínconsciosimen infecte altres per lor propri emotiones talmen que resulta emotion - e action - de masses.

 

It es natural por homes haver opiniones e far propaganda. Ma existe alquo inherentmen fals e ínjust in li propaganda - ma hay propagandas e propagandas. E li vive deveni plu felici e plu rich si noi comprende li natura del propagande.

 

Quande noi trova que noi excita nos e emoe nos pri temas de discussion, lass nos dir a nos self: "Ples sedentar te old mann, ples subrider e ne devenir fanatic."

 

Lass nos questionar nos : Quo es li tema pri quel yo have ti opinion? Quel factores es implicat? Queles es li opiniones expresset? Qualmen ili difere de mi propri opinion? Qui have les? Quel interesses have tis quel have ti opinion? Esque li mentes de tis, quel have opiniones contrari al mi, esset instigat quam infantes per eclesie, scol, genitores, statu economic, vicinage, o geografic situation a creder quam ili crede? Qualmen ti factores ha instigat mi mente a far me creder quo yo crede?

 

Ma alqui va certmen questionar: "Quo es li diferentie inter opinion e facte e esque ne li citation de factes o li omission de factes es sovente propaganda?" Yes, in facte. Tamen li max usual propaganda es li expression de opiniones, e li majorité del opiniones prende un de du formes, a queles coresponde li du max comun propaganda-metodes. Un professional propagandist utilisa li du metodes consciosimen. Li majorité de nos utilisa les ínconsciosimen.

 

1/ Li unesim metode es li *metode insultativ*. It consiste in fixar un mal nómine o etiquette a un rasse, un gruppe, un nation, un principie, un parti, un activitá quel noi rejecte o condamna e quel noi desira vider rejectet o condamnat de altres. Mal nómines imputa a lor portatores malitá, bassesse, vilitá, just quam li mal nómine "hereticos" in medieval témpores. Ples far vor propri liste, it va surprisar vos.

 

2/ Li *metode de brilliant generalitás*, in contrari, vole instigar a estimar rasses, gruppes, nationes, principies, partis, e activitás. Ci li propagandistes - noi omni - usa paroles essent brilliant generalitás, vag abstrationes, rosi paroles, paroles designant vertú. Superlatives es modic. UN de mi amicos, alquande amusat se per invitar quelc persones a indicar le quel de du anuncies, complet ma sin indication del precie, esset por un vestiment de 20 dollares,

-102-

 

e quel por un de 80. Li textu de ambi anuncies esset frappantmen simil. Ma reclamistes es astut, e forsan vu ha recentmen remarcat que multi productes es nu bonimentat quam "bon" o "plu bon" vice "max bon".

 

3/ Propagandistes usa li *metode del transferte* por transferter li autoritá - a alquicos, pri quo ili desira que noi accepta it. Sovente ili usa simboles quam li cruce e li flagga. Talmen raubant cavalieros in Europa e conquestatores in America justificat lor conquestation de territorias per li assertion que ili extendet li influentie del religion e del civilisation.

 

4/ Cosmetic productes, cereales, e cigarettes, sammen quam politica posse ganiar populari aprobation si on usa *testimonies* por promoer it. Contra-testimonies, ne usat in comercie, es sovente aplicat a economic, politic, o social aferes.

 

5/ Li *metode del simplic hom* es usat del propagandistes quel sublinea que li mann quel ili apoya es un del comun popul, un simplic hom inter su vicines. Il do es pictet quam un mann modest quel prefere su foyiere familial u il posse fumar su pip, babillar con su infantes o luder su poker.

 

6/ Propagandistes sin scrupules usa li metode del *dupation*, usante aplombe, hipocritie, petitiones e omni artes del dupation. Veritá ne embarassa les, e ili omisse, elude, deforma, camufla e mem "crea" factes, por realisar lor intention. Talmen, por exemple, un medicament patentat sin valore posse esser inflat per humbug a semblar un cura benefant.

 

7/ "Omnes fa it!" es li tema del *metode del masses*, quel vole que noi seque li masses e adopte li programma del propagandistes sin reservationes. Il arangea spectacules e paya auditores, plena stadiones e fa marchar mannes in parades por atraer li atention a su objecte. Simboles, colores, musica, uniformes, e omni artes dramatic es aplicat por mobilisar timores e odies, prejudicas e violenties, convictiones e ideales, del popul de quel il prova ganiar li apoy.

 

Conossente li 7 metodes del propagandist, noi posse aprender reconosser les e evaluar les quande noi incontra les, omni die. Plu noi aprende examinar informationes e opiniones, plu rapidmen noi va descovrir li propaganda.

 

Remarca del traductor:

 

It esset necessi acurtar li precedent articul por omisser li majorité del exemples e ilustrationes queles sovente esset de comprensibilitá solmen regional. Vice ili noi junte ci exemples ex li interlinguistic propaganda, conosset a nor letores:

-103-

 

1/. Metode insultativ: Usat sovente per adherentes de un cert sistema de lingue international contra Occidental, nominante it "solmen un projecte, inventet pro invidie, pro ambition".

 

2/. Brilliant generalitás: Quam on save, omni sistemas de L.I. anuncia se quam "max facil, max simplic, max regulari", etc.

 

3/. Transferte. Combination de cert populari politic o reformatori idés del L.I.; on usa li L.I. quam medie por difuser alquel definit politic idé, o cultural ideale, o religiosi conception.

 

4/. Testimonies. On cita li judicamentes de persones, corporationes, congresses, feries, - competent o íncompetentes, in favore de un o altri sistema. Contra-testimonies: Textus comparativ, critic anunciationes pri alquel sistema de adherentes e ex-adherentes, de persones quel ha studiat e save judicar li afere.

 

5/. Simplic hom: Certi sistemas bonimenta un pretendet simplicitá de lor sistema por "laboreros" o asserte que altri sistemas es bon solmen por quelc docti persones.

 

6/. Dupation: Certi sistemas asserte esser aprendet e parlat per milliones de homes...

 

7/. Masses: Congresses demonstrativ, con salutationes de autorités, organisat lettre-campanies in favor de cert sistemas.

Ilmari Federn, London.

-------

 

CURIOSITÁS.

 

Li parol "eternitá" trova se solmen un sol vez in li Bible. To es in Isaia, ch 57, verse XV.

 

Li max long folieton publicat in un jurnale durat 22 annus e 8 mensus. To es li Bible quel un American semanal jurnale publicat in su totalité.

 

Secun un edicte statal publicat in 1562, li gondolas de Venezia deve esser pictet in nigri, omni altri colore essent interdictet.

 

Un ran, in un concurse im America, fat un salta de 4,09 metres.

 

Quande li grand transatlantic naves passa li golfe de St Laurent in America, ili ne posse actionar ni lor sirenes ni alcun altri sonori aparate de alarme. It existe, in facte, in ti golfe un zon de silentie, creat desde plur annus pro li sequent motives:

 

Proxim li punte del peninsul de Gasé, millenes de avies ha etablisset lor nestes e cova. Ili es tre sensibil al brue, e quande ili audi, por exemple, sirenes ulular, ili manifesta un tel agitation que ili rupte centenes de oves, quo constitue un tro grand perde in li reproduction.

-104-

 

LI MENDICO.

 

(Original raconta in Occ. de A.E. Cortinas, Lugano)

 

Yo vivet in Sosnowice, un cité de Polonia. Un midí, magnific tempe tentat me promenar, tam plu quam til recomensa de mi professional ocupation rotat ancor un hor.

 

Curt témpor ante surtir, yo remarcat un chifonat individue sedent in un atitude somnolent sur li scaliere. Yo inclinat me súper le e videt que il dormit in facte, e fante to il roncat talmen que on posset creder que alqui sega ligne.

 

- Povri diábol ! yo pensat, considerante le atentivmen. Il havet gross e sordid fingres, un mustache tam spinut quam un carde e un rubi cicatre in li fronte. Li profund rugas del facie revelat alquel preoccupationes. - In omni casu il posse nu obliviar su misere!

 

Un idé venit me. Yo subridet, tirat ex mi porta-folie un banca-billet e mette it in su tasca...

 

Satisfat pro har preparat le un joya, yo descendet. Apen in li strade, yo jettat un fugaci regarde sur un auto haltant avan li dom. It portat li firma Paulusz Rapka, metalleríe. Yo ne atentet it long, ma continuat mi marcha til incontrar in li triesim angul del strade mi conossete Stanislaw Krolokowski, possessor de un fonderíe de stanno. Noi fat li usual complimentes e durante nor conversation il demandat me un favore:

 

- Yo es in hasta. Esque vu vell payar por me ti-ci micri factura?

 

Il presentat me li dit foliette de paper. Yo strax consentit.

 

- It es del firma Pawlusz Rapka, il adjuntet. Li concernent senior ha furnit me ante curt témpor un quantité de stanno e atende nu ja ínpatientmen li soldation, quamcam il certimen ne es indangerat morir de fame. Su aferes es bonissim; il possede plur domes.

 

- Yo videt ho-moment un auto de le ínmediatmen avan mi dom.

 

- Vi, dunc ! Ma si vu videt le mem unvez, vu vell creder que il es un laceron quel ne es capabil far cantar un cieco.

 

Yo esset astonat e un poc hontosi.

 

- Escuta, yo dit. In li moment forear, yo remarcat sur li scaliere vestibulari un mann quel aspectet tam quam vu descri le : indigent, in vestiment lacerat...

 

- Esque vu ha regardat su fronte ? Krolokowski questionat.

 

- Yes. Un rubi cicatre trova se sur it, forsan provenient de un querelle.

 

- Alor it es le in facte. In casu que il excitat vor compatientie, vu esset victim de un grand erra. Vi li summa, quel yo debi le. Mult mersí por vor pena.

-105-

 

Li creditor habitat in li max proxim strade lateral. Li dom, in li terr-etage de quel on hat installat li contore, esset facil a trovar. In prim aparit un dactilografa, e pro absentie del chef, li libre-tenero acceptat li moné e dat me li quittantie.

 

Pos har abandonat li oficie, mi curiositá incitat me circumspectar un poc li vestibul. Vi un porta ; it ductet al privat apartament. Ci, ante omnicos, atirat mi atention mi atention un placca portant li nómine; poy un altri con li avertiment

 

"Interdiction mendicar".

 

Apen yo hat leet ti-ci paroles yo forhastat sin hesitar. Yo curret quam un bestie furiosi, ínmediatmen ad-hem. Avan mi dom li auto esset haltant in li sam loc quam ante duant minutes.

 

E sur li scaliere ancor li rich mendico dormit, roncante con bocca apert, ínconscient pri to quo evenit circum il.

 

Ti-ci vez su facie repugnat me in suprem gradu : su manus semblat pinces de scorpion, yo ne savet pro quo...

 

Yo avansat vers il. Un angul del banca-billet surtit ex su tasca. Cautmen yo extraet li tot billet e forglissat it con li certitá que yo nequande plu vell cometter un simil misprense.

--------

 

OCCIDENTAL IN OMNI DOMINIAS.

 

Textu sportiv. Un match de rugby, de A. Lichtenberger.

 

...Ma li triesim atacca es victoriosi. Humid de terra mollat e de sudore, li sacca de cute ha glissat inter li brasses del Insulanes. Ante haver li témpor reciver it, li trombe del *Blanc e Rubi* es sur le, passa sur su córpor...Vi li prova, quel un magistral colpe de pede transforma in un victorie. Ti-ci vez un sol ululament uni li tot turbe, subleva it in un comun delire. LI prodigie ínversimil, fantastic, es realisat.

 

Textu pedagogic. Li potentie del scol, de Lucien Romier.

 

Li scol exerci duplic influentie; in prim sur li eleves per li personal docentie, poy sur li tot nation per li comun idés quel it da al totalité del eleves. Sol li duesim influentie es decisiv: li individue va posser rebeller se, ma il ne va escapar li permanent tendenties del loc in quel li scol va har fassonat le. LI prejudicies in ti loc va constituer li cadres li max solid del opinion populari. Li logica del principies proclamat in li scol va traducter se íneluctabilmen in li tendenties, in li reflexes e in li actes del nation.

-106-

 

QUO ES EFICIENTIE ?

 

On ja possede numerosi definitiones del eficientie. LI pluparte ex ili limita se al dominia del aferes. It es alcun quel noi va preferer pro que it es tre general e que it es anc tre simplic: ti de Herbert N. Casson.

 

"Li eficientie es li scientie quel procura un percentage plu alt de rendiment."

 

Li termine "rendiment" deve esser prendet secun li max larg acception: Rendiment vital. Un hom quel furni li maximum de labor con li minimum de eforties in li minimum de témpor va esser sin dubita un laborero eficient. Il ne va esser necessimen un hom eficient. Li hom eficient es ti quel prende ex li vive li max grand parte del ressurses queles il posse furnir. Il labora con joya. Il producte con entusiasme. Il crea felicie por il e li altres. Il usa largmen san plesuras queles oferta le li present témpor. Il assecura al sues un existentie quel permisse les gustar li beneficie del munde. Il es loyal. In omni circumstanties, in li divers momentes de su activitá, il tende sempre far melior.

 

Li hom quel es bon impregnat de ti ideale es un hom cent per cent. Il es un hom eficient.

 

Ti simplic resuma lassa percepter li spacie del efficientie. It ne es solmen un doctrine moral. It ne es solmen un scientie positiv. IT ne es solmen un evangelie del aferes. It es omni to e plu mult quam to.

 

It ne es un sistema. It posse exister sistemas sin que existe eficientie. Un individue e un interprense posse ver(??) sistematicmen til lor perde. Ili posse cometter con regulation actes queles diminue les o expenser moné e forties quel apovra les.

 

It ne es energic. Li energie mal usat es li max pejor dissipation. It ne es li rationalisation ni li organisation. Li un e li altri es efectes, aplicationes del eficientie; it deve egardar con su altri principies. Li rationalisation til excesse vell provocar consequenties diametralmen oposit a su scope. Li organisation tro exagerat vell finir in un rutine mecanic. Li eficientie es essentialmen homan.

 

It ne es li extension del labor til li superfatiga. It es lu contrari. It rendi li labor simpatic e it fa un larg plazza al altri agrementes.

 

Maurice Vorfs

 

(Ex li "Revue del Eficientie", Bruxelles, autorisat traduction de Fred Lagnol)

 

-107-

 

CRONICA.

 

Francia: Sr. W. Gilbert, 58, rue de la Paix, Choisy le Roi, Seine, Francia, demanda adresses de persones desirant coresponder in Occidental con membres de API (Association proletari interlinguistic), de quel il organ es LIBERTA.

 

Svissia: Li comité del Occidental-Union reunit se soledí 9 septembre in Lausanne sub li presidentie de Sr. Matejka por discusser important aferes concernent nor movement.

 

On scri nos: Sr. R. dit me que durante li guerre vu laborat mult por li lingue international in Svissia e noi anglesi mundelinguistes sincermen mersia vos.   N.H. Divall (Anglia)

 

Yo lee Cosmoglotta sempre con mult interesse. Yo es convictet que vor lingue constructet es li max bon quel on ha fabricat til nu.

   L.E. Génissieux, director del Institute français (London)

 

Pri li nómine de nor lingue:

 

Li proposition de Sr. Matejka usar li nómine Cosmoglotta sembla me tam convictiv que yo retira sin altricos mi propri idés pri li afere.   A.E. Cortinas.

 

Yo refere me al publication in Cosmoglotta. Malgré que mi vote es un poc in retarde, yo ne vole mancar confesser vos, que yo absolutmen subtene li opinion de Sr. Matejka e vell considerar omni modificationes quam nociv mesuras.

K. Hamburger (St. Gallen)

---------

 

REUNION DEL S.A.P.O.

 

Noi informa omni membres del SAPO (Sviss Association por Occidental) e letores de Cosmoglotta que li reunion annual va evenir soledí 14 octobre 1945 in BIENNE. Noi espera que omni membres e interessates va far un important efortie por assister a ti assemblé quel es li unesim desde 1939. Mult important objectes va esser discusset e it va esser un excellent ocasion por parlar e audir Occidental!

 

Noi memora que li non membres posse inviar Fr. 1.-- al Institute Occidental, Chapelle, postchec-conto 11.1969, por devenir membre del SAPO e reciver li carte de adhesion quel va permisser les partiprender al votationes.

 

Li programma va esser inviat al membres pos poc dies.

 

WOERTERBUCH OCCIDENTAL-DEUTSCH UND DEUTSCH-OCCIDENTAL JUST APARIT !

 

Ples comendar ti important dictionarium strax al Institute Occidental! Brochat Fr. 5.--, ligat Fr. 8.-- (Fr. 7.-- til li 31.12.1945)

-108-

 

 

Comments (0)

You don't have permission to comment on this page.