| 
  • If you are citizen of an European Union member nation, you may not use this service unless you are at least 16 years old.

  • You already know Dokkio is an AI-powered assistant to organize & manage your digital files & messages. Very soon, Dokkio will support Outlook as well as One Drive. Check it out today!

View
 

Cosmoglotta B 075 (oct 1945) (redirected from Cosmoglotta B 075 (oct 1945)Cosmoglotta)

Page history last edited by Dave MacLeod 5 years, 4 months ago

COSMOGLOTTA

OFICIAL MENSUAL ORGAN DEL OCCIDENTAL-UNION

Redaction e Administration:

INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE (Vaud), SVISSIA

Abonnament líber. Postchec-contos: SVISSIA: 11.1969. SVEDIA: Stockholm 743 95

Serie B, poligrafat. Tel. (021) 9 56 56 Octobre 1945 - Nró 75(10)

----------

 

ANCOR LI ORIENTE!

 

Un circulare del "Suis Uniono por la linguo internaciona" informa nos que P. Stojan declarat: "Yo es russ (secun lingue) e yo save que Occidental e Basic English nequande va successar in oriental Europa".

 

Pro que ti argument del "Oriente" reveni omni 3 mensus sub li plum del Esperantistes e Idistes, noi peti les humilmen explicar nos un vez per quo Occidental es minu russ o chinesi o japanesi quam Esperanto e Ido! Queles es do li paroles o formes grammatical russ existent in Espo-Ido, ma ne in Occidental? Til hodie yo trovat ni un sol in Ido, e un tot sol in Espo, to es *vost* quel in Occidental es viceat per *caude* pro que li adjective *caudal* es mult plu international quam *vostal*. Exter to, yo ne successa trovar alquo plu oriental in li concurrent lingues. Esque forsan li obligatori finale -o per li nómines e -a por li adjectives? Ma it sembla me que li formes de Occidental vodka, pachá, cangurú, harakiri, balalika, etc., va sempre esser plu simpatic al orientales quam li risibil vodkao, pachao, kanguruo, harakirio, etc., o anc vodko, harakiro, balalaiko, etc.

 

Ti objection del "Oriente" por criticar Occidental es tam plu strangi del parte del Idistes que sur lor covertes ili fat printar: "Ido, la modern e maxima quintesenco dil "Europan-Amerikana lingui"". Hum! O do jace lor pretendet egarde al Oriente in ti declaration, quel pruva que ili have li sam fundament quam noi.    Ric Berger.

--------

 

Che li medico.

 

- Congestion del hépate, reumatisme, cap-dolore, e quant old vu es, senioretta?

- Yo have 22 annus.

- ... E anc cerebral amnesie.

 

-109-

 

OTTO JESPERSEN

 

Li nova que Otto Jespersen, li grand danesi linguist, ha morit, esset ja conosset de quelc interlinguistes. Hodie it es regretabilmen confirmat. Atendente precisiones pri li exacti date, li loc e li circumstanties de ti morte, noi da un curt resumate del vive de ti alt personalitá.

 

Jespersen ludet un important rol in li Comité del Delegation fundat de Couturat por arbitrar inter omni projectes de lingues international in 1907. On save que de ti arbitrage surtit Ido. Li pseudo-autor de ti lingue, de Beaufront, e su efectiv autor, Couturat, ha mult emfasat li colaboration de Jespersen in li creation de Ido, ma quam pruva li corespondentie inter ti tri interlinguistes, li rol de Jespersen bornat se a quelc consilies e a servir... quam scude por li propaganda del "lingue del Delegation". Strax pos li nascentie de ti-ci, Couturat fat nominar Jespersen quam presidente del Academie de Ido, poy, practicmen escartat le quande lor conceptiones linguistic ne concordat.

 

In facte, in li trio Couturat - de Beaufront - Jespersen li ultim esset li max oposit al artificialitá de Esperanto e sempre tendet a alontanar Ido de it. Li du unesimes, in contrari, volet conservar su caractere esperantesc per posser atraer... li Esperantistes. Li resultates de ti divergenties esset previsibil del comensa: Pos 2 annus de colaboration, Jespersen demissionat quam presidente e restat passiv, que havet li felici consequentie que li conservatori de Beaufront devenit minu ínquiet!

 

Pos li morte de Couturat, in 1914, Jespersen semblat desembarassar se del logistica quel Couturat hat tam energicmen imposit al lingue international e, benque representant Ido in li conferenties de IALA, il bentost revat crear self un lingue international... quel aparit in 1928.

 

Ti projecte esset un specie de compromisse inter Ido e Occidental, ma obtenet presc null successe malgré li celebritá de su autor e un remarcabil propaganda. It es evident que si on postula del interlinguistes que ili fa li salta del demí artificialitá al naturalitá, it es contrari al rason far haltar le, quam fat Novial, in un demí via.

 

Jespersen bentost self comprendet to e in 1937 il publicat un "Novial reformat" quel esset ancor plu proxim a Occidental, talmen que on demande se seriosimen ca it vale li pena continuar ti duplic propaganda pro tam poc diferenties.

 

Li evolution de Jespersen es tre interessant a studiar, pro que it monstra, qualmen un linguist professional esset poc a poc ganiat a conceptiones queles

-110-

 

in prim il desdignat e combattet. De Wahl devet sovente polemicar contra le e havet li joya vider su anteyan adversario progressivmen adherer a su idés. Just ante li guerre li du ancian concurrentes laborat durante un tot semane in complet amicitá in Helsingör e un brochura ha dat li resumate de lor discussiones.

 

Si, in diversi ocasiones, Jespersen, malgré su alt competentie linguistic sovente errat in li unesim parte de su activitá interlinguistic, il havet adminim li merite tre rari ne obstinar quande il constatat que altres esset rect. Il savet aconosser lor rasones con un charmant modestie. Su caractere, secun tis, qui aproximat le, esset sempre benevolent. Su nómine va restar in li memorie del interlinguistes quam exemple de conciliant spíritu.

 

Hodie Jespersen ha morit. De sr. de Wahl noi ne plu have novas. Omni actores del epoca del Delegation ha bentost desaparit. Ma lor ovre resta por docer nos qualmen deve esser (e anc ne deve esser!) li lingue international.

 

Ric Berger.

 

PER AHLBERG

 

Ancor un altri prominent interlinguist desaparit. Per Ahlberg, de Stockholm, quel festat su 80-esim anniversarie li 21 novembre 1944, ha morit ho-annu, in may, Poc mannes devoet se tam completmen e durante lor tot vive al afere del lingue international quam li regretat svede. Il ne esset intelectuale, ma un simplic policist. E tamen su interesse por li problema ne adebilat se un sol moment. Per Ahlberg es un del rari interlinguistes quel sequet completmen li evolution interlinguistic de ti ultim 60 annus e chascun vez adaptat li plu moderni sistema. In prim Volapükist, il devenit Esperantist, in 1907 Idist, poy apertente li revúe de quel il esset redactor "Mondo", al naturalitá, il adheret a Novial de Jespersen in 1928 e finalmen al Novial reformat de 1937. Benque longmen adversario de E. de Wahl, il propagat, in li fine de su vive, practicmen li sam conceptiones quam nor mastro. Su admirabil optimisme, su vigore e su statura esset durante un demí secul li caracteristicum del congresses interlinguistic. Li fate volet que il morit presc in sam témpor quam li scientist por quel il havet li max absolut admiration, yo nomina Jespersen. Li terra mey esser levi a ti du eminent coidealistes.

 

R. Bg.

 

-111-

 

LI PAROL "FANATIC"

 

(de Leon Savary, in li Tribune de Geneve, 1944)

 

Li orígine de ti parol es nettimen religiosi. In latin "fanum" significa "temple" o plu exactimen "li loc consacrat". It es to, que noi nómina hodie un capelle. Li sam parol ha dat *profan*. To, quo es *profan* es exter li consacrat loc, extran a it.

 

Fanaticus, li fanatico, es in prim ti, que es atachat al temple per su servicie, qui es inspirat o crede esser tal. Per extension ti, qui aporta un excessiv zel presc agressiv in li religiosi usu. Secun Juvenal e Prudentie on designat sub li nómine de "fanatici", li prestres de Cybel e de Bellone, queles intrat in furore e celebrat extravagant ceremonies durante queles ili exagerat til lacerar lor pelle per cultelles.

 

Li contraste, quel causat un tal delirie probabilmen importat del Oriente, con li customes possibilmen borgesi de lor traditional cultu, devet frappar suficentmen li Romanes por que li término de "fanatic" devenit ligat al idé de zel exagerat quel it evoca in li hodial lingue.

 

Nam on nómina "fanatic" li hom qui, persuadet obedir a un special vocation, pretende imposir su propri convictiones, mem per li violentie si it es necessi. Omni religiones, sin exceptiones, havet lor fanaticos.

 

Poy, quam it es frequentmen li casu, li sense ha elargat se, tam mult que li paroles aplica se a omni individue animat de un ardent zel, sin ponderation e índiscret, qualcunc mey esser li natura del doctrine o del sistema de quel il fat se li protagonist. On posse esser fanatic in politica, o mem in arte - que es adplu tre regretabil ma nullmen rari.

 

On ne deve creder que chascun hom havent profund e entusiastic convictiones es un fanatico. To es un confession quel on fa quelcvez, ma quel es nullmen justificat, si ne, ti epitete nettimen pejorativ vell aplicar se a omni tis qui ne es sceptic. Li fanatico have in comun con li credente li ardore de su fide. U apari li diferentie es in li maniere acter del unes e del altres. Li unesim odia tis, queles ne pensa quam il, e vell obligar le per li fortie adherer a su doctrina, si il vell posser - oh ve, il posse quelcvez. Li duesim ama su vicino, mem si il condamna to, quo il pensa esser li erras de ti vicino, e il sercha persuader le per li dulcore.

 

On vell posser concluder desirante que existe, un die, ne plu fanaticos in li munde, e certimen to vell esser desirabil. Ma it vell esser un naivitá lullar se con ti ilusion. To, quo on posse dir es que li fanaticos vell esser minu dangerosi si ili vell maner isolat. Or ili recruta tre facilmen disciples, ma inter li agnes, queles tande deveni inrabiat.

-112-

 

LI MAX ÍNFELICI FÉMINAS DEL MUNDE

 

(Ex li Gazette de Lausanne, april 1945, trad. RBg.)

 

Ellas ne es, quam on vell posser creder it, li maritas de alcun tribe de negros primitiv e brutal, ma tis de un popul possedent un del max ancian e max rafinat civilisation: Japan.

 

Secun li declarationes self del marita de un polonesi diplomate quel vivet in li Imperia del Levant Sole, seniora Helen Moscicki, it ne existe in li munde féminas plu ínfelici quam li japanesas, plu ínfelici ma anc plu corageosi e plu heroic, proque ili cela lor ínfelicitá sub un ínmutabil e eterni subrise. Nequande ili permisse a lor sentimentes transparer sur li facies e ili parla pri flores, infantes e catastrofes con li sam ínpenetrabil subrise.

 

Suffrer omnicos subridente, tal sembla esser li scope de lor vive. Desde li unesim etá, li japanesa efortia se mascar su sentimentes detra un amabil facie. Chascun movement, chascun geste es cuidosimen studiat til quande it deveni un secund natura e que li filiettas ja simila statuettes apartenenta alcun antiqui arte.

 

Antiqui japanesi leges postula que li fémina mey esser pret plenar su familial deventies, que ella es graciosi, que ella conosse li etiquette e save ordinar flores, ma ili interdicte la haver un propri vive e condamna la a un passiv obedientie.

 

Quande li japanesa marita se, por exemple, ella ne have alquel legal statu. Ella ne posse divorciar. Su marito, in revancha, posse repudiar e demandar li anullation del maritage. Povri o rich, li japanesa es presc sempre reductet al statu de sclava o deve servir su marito quam un servitora. Ella deve nequande aparir fatigat o contrariat. Li etiquette mem interdicte la sedentar se sur un cussine in presentie de su marito.

 

Mem li joya elevar su infantes es refusat a la. Un ambassador, special misseto a Washington, raporta que in li etá de 12 annus su matre vestit le per su plu bell kimono e ductet le a un litt altare, u, quittante le, ella donat le solemnimen li puniale del harakiri, exhortante le bon conduir se in li vive.

 

Li etiquette interdicte anc li usa del anestesiantes in li nascenties, e un fémina vell esser deshonorat abandonar se til criar.

 

Li sol joy, on di, quel es lassat a ti féminas tam heroicmen subrident

-113-

 

es ti exercir lor jures de bel-matre. Pos har subisset li yug durante un grand parte de lor vive, ili venja si tirannisante in lor torna lor bel-filia.

 

Mem li suicide es regulat del leges, raporta li Readers Digest. Sol certi modes es permisset al féminas: ili posse dronar o jettar se in un vulcan, por exemple, ma ne have li jure far harakiri.

 

Vi, in fine, quam documentari information, un extrate del libre destinat iniciar li futur japanese diplomates in lor tache: "Li cortesie e li respecte del fémina ne es considerat in extrania quam un degradation por li mann; ti atitude es in contrari obligatori".

 

Esque to ne es eloquent?

 

LI ULTIM TEORIES PRI LI PLANETE MARS

 

Li teorie del pluralitá del habitat mundes es tre ancian.

 

Copernico ja studiat it, poy Galileo, li unesim, descovrit li fases de Mars. Voltaire, Fontanelle e li astronom Flammario anc expresset lor certitá que ti planete vell esser forsan habitat.

 

Mars es li quaresim solari planete. Li sesones es ta du vezes plu long quam sur li terra, su annu dura 687 dies. Mars es un planete desfacil a observar; it es possibil studiar it tre poc témpor ante o pos un oposition, quo eveni solmen omni 25 o 26 mensus. Li max favorabil epoca reveni solmen omni 15 annus. Con potent instrumentes agrandant 80 til 100 vezes, on vide sur it solmen li polari calotte eclatant de blancore e quel diminue rapidmen in estive e augmenta in hiverne. Sur li reste del superficie, on descovri macules obscuri brun o verd e altris rosatri e yelb. On considera li obscuri macules quam mares e li clar macules quam continentes.

 

Schiaparelli ha etablisset li unesim carte geografic de Mars; li mares, inter altris li mare del Sirenas subisse changes in extension secun li sesones. Lowell videt ta canales quel devet esser bordat de vegetation, de u il traet li pruva que Mars es habitat. Ma li astronom de Meuden, sr. Antoniadi, es tre categoric e asserte: "Li canales ne existe". On nequande videt vermen canales sur Mars, ma solmen alongat stries. Ma de un altri látere, pro que Mars ne have li millesim parte del oxigen del terre e pro que li aqua es presc completmen absent, it ne posse exister vegetation sur it.

-114-

 

LI CHINESI TEATRE

 

Li Europa li dramatic autores es tam explicit quam possibil. In general, quelcunc spectator de medial inteligentie posse perfectimen sequer un pezze, tragedie o comedie, de nor teatres. Li decoras, li action e li textu lassa nos null dúbit pri li intentiones del autor.

 

In China li coses es tot altri.

 

Li chinese spectator, por comprender to quo eveni sur li scen, besona ne solmen su tot atention e un grand patientie - li pezzes es ínterminabil - ma il deve ancor esser iniciat al lingue conventional por posser interpretar li simbolic actiones.

 

Lass nos prender li sequent scen quam exemple.

 

Un generale cavalca tra li montes por ataccar finalmen li ínamicos. Li generale es figurat per un actor quel distinte se del altres per quelc flottant flaggas sur su dorse. Il porta un blu barbe, quo vole dir que il es plen de corage. Un rubi barbe vell significar un mann un poc changeant. Un person con rafinat mores vell portar un barbe dividet in 3 puntes.

 

Dunc li generale intra sur su cavalle. Ma ne existe cavalle. Li generale e su cavalleros porta simplicmen un carbache in li manu. Ti carbache simbolisa li cavalle. Talmen montet li cavalleros gambilla tri li scen, salta súper un table quel representa un monte e prepara se a ataccar.

 

Un fluvie es simplicmen figurat de 4 mannes portant albi flaggas. Un actor fant desordinat movementes in li medie de ti 4 flaggas representa un dronant mann. Un tapisse pendet contra li funde del scen indica que li action eveni in li interior de un dom o de un palace.

 

Li reste es conform a ti procede. Si it ne es possibil expresser un cose per un simbol, un afiche explica it al publica quel deve in sam témpor sequer li parlada del actores, sublineat per un musica presc íninterruptet o per li colpes de un gross tambur.

 

Ex li Tribune de Genève, trad. RBg.

------------

 

Sirius.

 

On save que Sirius es li stelle max proxim a nor glob. Su distantie es tamen considerabil. Suposiente que noi posse transportar nor sur it, noi vell vider de ta li terral órbite con un angul presc null. Talmen que li sole, li terra e li lune vell suficer por eclipsar a nor ocules ti tri córpores voluminosi e li imensi spacie quel separa les.

-115-

 

IL VOLET VIDER SU PROPRI INTERRAMENT

 

Bush Brennal hat sempre esset considerat quam un originale. Tamen su ultim tric ha astonat omnes.

 

Un matine, un interprense de funerales de Cavecreek, in Tennessee, esset informat que Bush Brennel hat just morit pos un accidente. Su morte fat sensation, nam, malgré su subit capricies Brennal esset amat in li region.

 

Antey, quande li gangsteres e li furteros de brutes fat li Tennessee poc secur it esset il qui hat organisat li lucte contra li bandites. Mersí a su iniciative, on pervenit un die resister durante nin hores a un tot bande de brigantes til li ariva del policie.

 

On pensat bon que su interrament vell esser sequet de mult homes e ti suposition revelat se esser exacti. Numerosi cow-boys e farmeros del circumité de Cavecreek assistet, silentiosi e trist, li passage del funeral cortege.

 

Subitmen on audit un acut cri. Un servitora del dom del morite adcurret quam un folla. "Yo ha videt Brennal", ella criat con angustie, "yo videt li fantom de Brennal". Ma li cow-boys ne es homes credent al ectoplasmas; ili intrat in li funeral dom e havet li surprise vider Brennal in person venir subridente a lor incontra. Il racontat les que il volet vider qualmen vell evenir su interrament e ca su ultim volenties vell esser realisat. Li cadavre quel reposit in li sarc esset solmen un córpor ex pallie.

 

Benque Brennal hat organisat un festine por regalar su gastes, su fals interrament havet ínexpectat consequenties: it fat perdir le li simpatie del publica. Hodie il es un mann solitari, con quel on condui se quasi quam si il vell esser resurectet.

 

-------------

 

Li hora del ocul del cates.

 

Li Chinese ne possedent tasca-horloges regarda li hora in li ocul del cates, secun li assertiones de un francesi missionario, li abate Huc, quel da li sequent descrition de ti vivent horloge e li maniere usar it.

 

Nor eleves, il dit, aportat nos 3 o 4 cates, e explicat nos qualmen on posset vider li hora secun li largore del pupille. Quande li agullie avansa vers midí li pupille astretta se; in midí, exactmen ti pupille apare larg quam un capille, poy li dilatation recomensa.

 

-116-

 

QUEL ES LI CRITERIE DEL INTELIGENTIE ?

 

Un evolution in li scientic studie del cerebre sembla preparar se. Li experienties persequet in li Institute american de anatomie e biologie sub li direction del professor Henry A. Donalson permisse concluder que li cerebral activitá e li dosage del inteligentie depende de factores tot diferent de tis a queles on atribuet les antey.

 

Ante quelc annus on trovat ancor in Europa e in li Unit States frenologos queles assertet ínperturbabilmen que li natural dotes esset constatabil per li protuberanties e e depressiones del cranie, e que li caractere self posset esser definit per li exámine del cranic bul.

 

Li frenologos, hant dividet li cranie in 32 o 36 compartimentes, palpat it atentivmen e enunciat tande un avise "ínfallibil", fundat ad-ultra sur un "long experientie" e sovente de un impressionant exactitá.

 

Li pesa?

 

A ti doctrine fundat de Gall, oposit se li teorie de altri specialistes quel pretendet que li intelectual facultás de un mann dependet unicmen del pesa del cerebre. In facte, on posse considerar que un tro micri cerebre coresponde sovente a un debilesse de spíritu, durante que un medial cerebre denota generalmen un normal inteligentie. Ma casus tot contrari anc presenta se: talmen li cerebre de Anatol Franco ne pesat plu quam 1 kg. 400 e que Napoleon havet anc un tro micri cerebre, durante que existet idiotes de queles li cerebres pesat 2 kg. 500 til 2 kg. 750. It es anc ver que li cerebre de Lord Byron havet li record-pesa de 3 kg. 750.

 

Li specialist de cerebre Rudolf Wagner pretendet que del númere del sulcas del cerebre dependet li acutitá e li extension del inteligentie. Li sam scientist propagat in unesim li teorie proportionant li inteligentie al pesa del cerebre.

 

Ma minutiosi serchas demonstrat plu tard que homes con cerebre traversat de multissim sulcas posse esser perfectimen dotat solmen de un inteligentie pesant unicmen passiv.

 

Li rol del "pie-matre"

In su serchas, professor Henry A. Donalson ha specialmen concentrat se sur li fin membrane quel seque li circumvolutiones del cerebre e insinua se in li plicas max profund.

 

Si on extrae ti tenui velop, quel vu nomina "pie-matre" del cerebre de un mort mann, on remarca in it micri sanguin nodositás. Ili es li restes

-117-

 

del sangue quel coagulat se in li cap pos li morte.

 

Donalson ha etablisset que li númere del sanguin vascules del pie-matre difere sentibilmen de un person al altri. Il ha anc decovrit que un abundant circulation del sangue in li cerebre, afectant se per li vascules del pie-matre existe solmen che li persones capabil acompleer un intelectual labor specialmen desfacil. Il ha concludet de to, tot naturalmen, que li intelectual activitá del cerebre es in relation con li ritme del circulation del sangue.

 

It es dunc li circulation del sangue in li cerebre quel da a ti-ci li facultá executer un labor exceptional. On comprende nu que li pluparte del homes ne es apti a un cerebral labor pos un abundant repaste pro que li sangue directe se precipue vers li stomac e li intestines, detrimentant li activitá del cerebre quel ne recive un suficent quantitá de sangue. Li grand fatiga, lassant li cerebre quasi apovrat, es egalmen tre desfavorabil al labor del cap.

 

It resulta de ti dissertation que li inteligentie del hom ne posse esser evaluat ni secun li dimensiones ni secun li pesa del cerebre, ni secun li númere del circumvolutiones del cerebre, ma depende del fortie e del (?????????) sangue, ti liquide nutritori e vivificant.

 

Secun Tribune de Genève 1945.

 

(PS. del comp.: Un bell exemple por demonstrar, qualmen li materialistic conception del secul desfacila e tarda trovar li maxim simplic veritás: Quam si on vell posser ponderar, mesurar e contar mem li maxim fin coherenties! E quam si li masse e li númere vell producter lu maxim valorosi. Que chascun simplic hom save desde long, nam que un micri hom posse efecter per su plu grand vitalitá egalmen o mem plu bon quam un grand, on constata nu anc...in li cerebre. Ma quant long it va durar ancor, til que li competent personalitás constata lu sam in li grand politica: que it ne es simplicmen li grandore del states, quel garanti les li exclusivitá de bon idés e da al maxim grandes li jure dominar li altres!)

 

--------

 

A un yun finnic cocinera, vivent desde 10 annus in li USA, un literari precie ha esset dat por un novelle quel ella hat scrit in li medie de su marmites, pos har finit su dial labor.

 

-118-

 

CRONICA

 

Svissia.

 

Saturdí, 25 august, sr. Lagnel, director del Institute de Chapelle, visitat sr. Kurt Hamburger in St. Gallen, li editor de "Cive del Munde", li local organ del Occidentalistes de St. Gallen.

 

A sr. Dr. Haas de Winterthur successat li acte poc ordinari in nor témpor, telefonar in Occidental a sr. Aguiré de Paris, quel respondet le in Ido. Li comprension esset perfect e pruva adplu que li telefones in lingue international es hodie denov possibil de un land a un altri.

 

Tchecoslovacia.

 

Sr. Denis Silagi, li conosset autor del tam apreciat brochura: "Versus interlinguistica" scri nos li 27 august li sequent informationes queles va interessar omni nor letores.

 

"Quande yo arivat in Prag pos mi escapa del camp de concentration de Leitmeritz, yo havet nequo except un lappat vestiment de prison, li talmen nominat "pijama" del campes de prisonates... Nu yo continua mi old jurnalistic profession denov, quam foren presse-corespondent e yo successat retrovar mi marita e mi filio queles esset in Svissia. Strax quande yo arivat in Prag yo publicat un avise por reserchar amicos del lingue international... Inter altres yo recivet un lettre de un Occidentalist, sr. Kreshina. Per le yo obtenet li adresse de sr. Svec e de Dr. Stasny, e intrat in relation con ili. Null novas yo posset reciver de sr. Podobsky e Kajs... it es ver que li circumstanties ne ja permisse li reorganisation del movement occidentalistic in nor land.

 

"Pri mi projectes, yo desira persequer mi ovre interruptet in 1931, edificante un sorte de "interlinguistica" o, noi mey dir "Epilinguistica" quam un autonom branche del linguistica... Yo besona colaboratores."

 

In li ultim hora noi es informat per un lettre de Dr. Stansy adressat a sr. Moeckli in Bienne que nor coidealistes Podobsky, Kajs, Kresina, Polanzy, Screc es in bon standa, quo noi saluta con un imensi joya. Regretabilmen noi perdit sr. prof. Pasma de Tabor, de quel li morte es un grand colpe por nor movement. Prof. Pasma es li unesim quel developat Occidental in li dominia litterari. Il publicat ante li guerre li colection "Ovre" contenent pezzes de bell litteratura in Occidental. Cosmoglotta ja ha publicat su portrete, ma noi va reparlar pri li vive e li ovre de ti devoet amico.

-119-

 

Finnland.

 

Sr. A. Z. Ramstedt, professor de linguistica in li universitá de Helsingfors qui esset durante du annus redactor de Cosmoglotta, scri nos li 21 august 1945:

 

"Nu, quande ti horribil guerres es finit e li corespondentie denov permisset, yo prende li libertá scrir vos, esperante que ti lettre va trovar un de vu qui memora me ancor e es sempre interessat in nor lingue Occidental... Yo desira saver quo evenit de nor Occidental-movement, ca Cosmoglotta sempre apari, e ca alcun save alquo pri li fate de nor coidealistes, specialmen tis qui vivet in Germania e Austria... Li ultim numeró de Cosmoglotta quel yo recivet es li no. 129 de 1939...

 

"Si alcun vell inquisiter pri mi fate, vu posse dir le que yo es sempre in bon sanitá, hante participat solmen al guerre de 1939-1940 e revenit salv e san. Sr. Tattari (autor del manuale e vocabularium finnic-Occidental) ha morti pro pneumonie. Sr. Lesch (Idist) anc, ma altri coidealistes es vivent. Li interesse por Occidental es sempre vivid e pluri persones intente fundar un nov club in Helsingfors."

 

In response a nor eminent coidealist, noi expresse in prim nor joy audir que il escapat de ti terribil guerre e es in bon standa. Poc a poc ariva in Chapelle novas de nor amicos de pluri landes, ma manca nos totalmen informationes pri tis de Germania e Austria. Anc de sr. de Wahl sempre necos. Noi vell esser grat al Svedeses e Finnlandeses benevoler inquester in Tallinn pri le.    Rbg.

 

Italia.

 

Li dictionarium italian-Occidental es nu composit, e va bentost esser publicat. Noi exhorta omni coidealistes quel composi vocabulariums national-Occidental sempre conformar se al standard-ovre: Wörterbuch Deutsch-Occidental e Occidental-Deutsch quel apari ho-mensu.

 

Anglia.

 

On memora que ante li guerre un del unesim Occidentalistes de Anglia, sr. Dr. Kemp, in li etá de 70 annus, hat comensat li grand dictionarium anglesi-Occidental e continuat it til li líttere P. Noi es informat que ti important ovre ha esset perfinit durante li guerre de sr. Pope, de Manchester, a quel noi expresse nor gratitá. Sr. Ilmari Federn va far li final revision del manuscrite strax pos li publication del lexico german-Occidental de sr. Matejka.

 

Li "Introductori grammatica anglesi" de sr. Raxworthy va esser reprintat e probabilmen augmentat per li cuidas del autor self, auxiliat de sr. Federn.

-120-

 

 

Comments (0)

You don't have permission to comment on this page.