Cosmoglotta B 077 (dec 1945)


COSMOGLOTTA

Oficial organ mensual del Occidental-Union 

Redaction e Administration :

INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE (Vaud), SVISSIA

Abonnament líber. Postchec-contos: SVISSIA:11.1969. SVEDIA: Stockholm 743 95

Serie B, poligrafat. Decembre 1945 - Nró. 77 (12)

 

REGULARITÁ E ORIENTALES

 

(Un interlinguistic discussion inter Stefan, avocat del schematic sistemas de lingue auxiliari, e Octavio, Occidentalist.)

 

Stefan: Adherentes de Esperanto e Ido ne contesta que Occidental es plu natural. Ma it ha payat su naturalitá per admisser ínregularitás e desfacilitás. Quande on vole formar paroles, on hesita: P.ex. Esque vu di "capitalario" o "capitalist"?

 

Octavio: Omnes ja conosse li parol international "capitalist". Qui vell imaginar formar "capitalario"?

 

S: To es vor grand argument, que on ja conosse li paroles. Ma li paroles queles vu nómina international ne fa li totalité del lingue. Li max frequent paroles ne es international.

 

O: Li lingue international deve servir precipue al international relationes. E in tis, just li aferes max important have, fortunosimen, un sat grand stock de international paroles, p.ex. politica, comercie, scientie.

 

S: Tamen vor sistema de derivation es defectiv. Un exemple: Noi desira crear un nov parol: li profession del radio. In Esperanto e Ido to es simplic: por persones professional noi have li sufix "-isto" -- "radi-isto". In Occidental vu sempre have li hesitation inter "-ist", "-or", e "-ero".

 

O: To ne es tam complicat quam it sembla si no regarda it in schematic maniere. Ples adopter por un moment un vis-punctu plu proxim a nor lingues, queles ci fa diferenties: -ist ne indica professiones in strict sense, ma ocupation pro interesse scientic, artistic, idealistic, o adherentie a un "-isme". It es aplicat por adherentes del lingue international: on di Esperantist, Occidentalist - anc in Esperanto. Do anc in Esperanto li

 

-133-

 

sufix -ist have du clarmen diferent significationes...

 

S: Yo ne vide per quo to concerna li defectes de vor derivation...

 

O: Un moment... Do: -ist es excludet. Resta -or e -ero. Ci Occidental seque li usu del lingues natural: pos verbes on usa generalmen -or, it significa li actente, person o aparate. Pos substantives on usa -ero, quel generalmen designa li artisanatu, li practic profession.

 

S: To ne solue vor dilemma. Esque vu va dir "radiaro"? Vu probabilmen ne considera "radiator" quam un seriosi alternative.

 

O: Certmen ne. Ma noi oblivia que radio ne da solmen un unic profession. Hay mult manieres ocupar se pri radio. E to solue nor problema facilmen: noi besona null sufix. Noi va dir: "radio-telegrafist, radio-ingeniero, radio-fabricant, radio-venditor, radio-amator" etc., just quam in lingues natural. To permisse diferentiationes ínexpressibil per li unic "radiisto". Li practica va fortiar vor lingues -- si it ancor ne ha fat to -- adopter li sam procede.

 

S: To ne change li facte que li formation de nov paroles in Occidental sempre causa hesitation. Nam nov paroles ne es preconosset.

 

O: Vu fortia me capitular: Yes, in Occidental on es cert pri paroles international existent, ma on ne sempre posse esser aprioricmen cert pri li formation de nov paroles.

 

S: Do vu confesse. E vu aconosse que in li schematic sistemas it ne es tal.

 

O: It es just inversi: pri nov paroles creand vu posse, yo suposi, esser passabilmen cert, si lor elementes existe in vor lingue. Ma in compensation vu es íncert pri li paroles international conosset.

 

S: To ne es ver! Anc noi have paroles international.

 

O: Quelc, yes. Ma... paroles quam *logic, regulari, sistematic* es international, e in Occidental nequi posse dubitar qualmen formar les. Ma che vos? Sufixes -ic e -ari ne hay. Ido, por prender un exemple, hesita inter mult formationes egalmen corect e sinonim: "logikala, logikoza, segunlogika, reguloza, regulala, regulkonforma, sistemala, sistemoza, segunsistema, sistemkonforma...". Per quo to es plu facil quam li defecte quel vu critica in Occidental?

 

S: No! vu erra! Paroles quam "segunsistema" o "segunlogika" vu ha inventet. Vu ne trova les. Vu ne posse citar...

 

O: Probabilmen on trova les tam poc quam on trova in Occidental paroles quam "capitalario" o "radiero", queles vu citat. Ma omni ti paroles es formabil.

 

-134-

 

S: In omni casu, vu concede que Occidental ci es precismen in li sam situation quam Esperanto e Ido, e nullmen plu facil.

 

O: To ne esset vor tese. Vu assertet que Occidental es *minu* facil quam li schematic sistemas, que it payat su naturalitá per ínregularitás. Ma yo repeti: in Occidental on es cert pri paroles existent, íncert pri paroles nov. Tal it es in omni lingues, e to es natural. Ma in li schematic lingues on es cert pri nov paroles e íncert pri paroles existent. E to es un statu paradoxal.

 

S: Vu exagera. Vor vispunctu es tro europan. Europanes, certmen, conosse "capitalist" e ne pensa formar "capitalario". Ma un chinese o un japanese ne conosse anticipatmen li paroles dit international. Ili deve aprender in chascun casu li apt parol in Occidental, durante que in Esperanto e Ido, si ili conosse li signification del radicas e del sufixes, ili posse exactmen expresser li senses queles ili desira expresser.

 

O: To es quo vor propaganda ti e quo vu crede. Yo time que li dur realitá es un poc diferent.

 

S: Vole vu dir, que nor propaganda menti o que noi es credaci folles? To es un grav insinuation. Yo suposi que vu posse pruvar it...?

 

O: Yo evitat vestir mi opinion in tam fort paroles. Ma pruvar it es facil, si vu antey responde me a un question: Vu assertet ante quelc minutes que anc li schematic sistemas, Esperanto e Ido, contene international paroles?

 

S: Yes, e to es li veritá. Li regul 15 del Esperanto-grammatica admisse omni parol vermen international, e it es notori, que Ido have centenes de international paroles.

 

O: Do yo suposi, que in schematic lingues existe equivalentes de paroles quam p.ex. redactor, redaction, acumulator, declination, conjugation, etc.

 

S: Yes. Esperanto possede: redaktoro, redakcio, akumulatoro, deklinacio, konjugacio.

 

O: Posse vu explicar me, qualmen vu deriva ti paroles del verbes corespondent? In Occidental noi have: redact-er, redact-ion, cumul, a-cumul-ar, a-cumul-at-or, etc. Qualmen vu fa to in Esperanto e Ido?

 

S: (ride) Vu crede esser astut e atrappar me. Vu ne ancor ha comprendet li tot ingeniositá de nor sistemas. Vu besona por tal paroles un plump sistema de derivation. Noi have un genial metode por profitar del international paroles in li cadre de nor regules: li paroles citat totmen ne es derivates, ili es radicas autonom.

 

-135-

 

O: Yo vide. Ma qualmen un orientale, conossente li radica "redakt-" e li sufix "-ist", deriva "redaktoro"?

S: Yo just dit vos: "redaktoro" ne es un derivate ma un radica.

O: Bon - ma qualmen vor orientale trova it?

S: Nu - naturalmen in li lexico.

O: Tre bon. Ma quo es in ti casu li avantage quel li schematic sistemas asserte ofertar al orientales in contraste a Occidental? Vu dit antey que li international paroles es bon por europanes, ma ne por orientales. Vu dit poy que li schematic sistemas tamen contene international paroles, ma que ili ta ne es derivates, ma radicas autonom, e que orientales trova les in li lexico. Nu, si ili deve serchar les in li lexico in Esperanto e Ido sam quam - secun vos - in Occidental, quel avantage oferta ti lingues? Li labor por li orientales es sam.

S: It resulta ad-maxim, que Esperanto, Ido e Occidental es in li sam situation córam li orientales.

O: Ah, li bell confession! Do vu schematicos in fine aconosse, que Esperanto have null avantage por li orientales!

S: Nu yes. Ma nor movement have plu ancian jures.

O: Tande lass nos retornar a Volapük! -- No, yo contesta ti tese. Occidental *es* plu valorosi por orientales quam vor schematic sistemas, nam it da les conossentie del composition del international paroles. Li schematic sistemas ne fa to, nam lor international paroles es radicas extra-sistematic. Lor genuin paroles ne es paroles existent ma productes de fantasie. E in fine, li lingue auxiliari ya ne es solmen por orientales, ma anc por europanes. E por ili Occidental de un imensi avantage per su naturalitá.

S: Vu sempre retorna al naturalitá. Yo ja dit vos: yo ne contesta it, ma it es comprat ye li precie de ínregularitá. Vu ne vole comprender. Predicar a surd oreles...

O: Ci clude se vor circul viciosi. Ti argument final es li tese del comense, e vu ha devet abandonar it passu pos passu durante nor discussion. Vu va constatar to deman, leente li protocoll de nor conversation.

 

Ilmari Federn, Anglia.

-136-

 

NO, LI MUNDE NE ES MICRI !

 

Micri? Qui di "micri"? Pro quo on repeti sin cessa ti cliché absurd? Li munde es imensi e variat. It es ver que quelc milles de persones posse volar in un semane fro Miami til India. It es ver que quelc milliones de soldates rejunte per nave, anc ho-moment, campes de battallie lontan; it es ver que tre bentost pesant avies, aviones, basat in Europa, va posser semar li destruction e li misere sur quelcunc cité o village del munde. Ma anc to ne significa que li munde es micri. Milliones e milliones de homes ordinari, con pelles blanc, yelb e nigri, ne viagea in Clipper. Li nationes ne move. Un paisan analfabetic in India generalmen ne save qualmen aspecte un farme in Iowa. Mem, il ne save que America existe.

 

Yo ha parlat, durante mi viages, con homes queles nequande videt nive, con altris queles nequande videt monte o mare. Sur un facie del terra yo ha audit ti du paroles reveret: "Cristianisme", "democratie". Sur li altri yo ha contemplat, de lontan, idoles aurin in temples u yo ne havet li jure intrar; mem "libertá", ti parole universal, clamat o murmurat sub omni latitúdines, ne have li sam signification partú. 

Li libertá del Russes, li libertá del Chineses es in null maniere comparabil con li libertá del Angleses o del Americanes. No, li munde ne es micri, mem por tis queles tracurre it con plen rapiditá. Un pilot american, nascet in Illinois e quel yo incontrat in Birma, ha passat un tot vésper questionant me pri li vive in Russia. Benque il es acustomat viagear ye quarcent kilometres in hor, Russia es, por le, un imperie misteriosi e ínconosset.

 

Eva CURIE

(ex li revúe "Tourisme et Travail", August 1945,

  Trad. L.W. de Guesnet, Paris)

----------

 

AFORISMES

 

Li grand criminales del historie universal es possibil solmen mersí al cooperation de ínnumerabil agnes queles inter se ne saver concordar.

 

It esset sempre homan fatalitá obliviar que in li noblesse del pensada noi deve aspirar a star súper li bestie e ne sub it.

 

On trova que li vive es cruel. Ma pro quo? Pro que *li homes* es cruel qui desvalora it nos.

 

Mem si on contesta que li singul person ne posse ameliorar li destine de noi omnes, on adminim mey(??) favorisar(??) su apejoration.    A.E. Cortinas, Lugano.

-137-

 

SLAVIC LINGUES E INTERNATIONALITÁ

 

Li slavic lingues, parlat in Russia, Polonia e li Balcanic Landes e li Baltic lingues, dat comparativmen poc paroles al contemporan stock de parole internationalmen current; ma li Germanic e Slavic lingues ha assimilat mult paroles ex li Romanic lingues. Por exemple, tant important conceptes quam *politica* e *cooperation* es expresset in German, Russian e Polonesi per paroles de Romanic orígine.

 

General Raport de IALA 1945, p. 27.

 

OCCIDENTAL IN LI XV-IM SECUL

 

Giovanni Francesco Streparola, scritor de Caravaggio del XV-im secul, es li autor de un colection de racontas intitulat: "Le piacevoli Notti" (Li amusant noctes). Inter les es un raconta in dialecte padovan, in it yo trovat quar adverbies format juntente li sufix -men al adjective, it es precisimen: fiera-men, bela-men, fata-men, presta-men.

 

Giuseppe Bevilacqua, Pavullo, Italia.

EXEMPLE DE TEXTU MONSTRANT LI POSSIBILITÁS DE OCCIDENTAL IN LI ABSTRAT E RELIGIOSI DOMENES

 

Noi crede in Crist. E noi crede in li Anticrist. Noi save que li lucte inter Crist e Anticrist es li fund del historie universal. E noi save que noi omni es postat in ti lucte. Chascun deve decider se. Ne solmen un vez, ma chascun die e chascun hor! Li un - o li altri! Crist o satano! Nam ci ne existe un medie reconciliant!

 

Saluta te Crist, mi Rey! Tu es nor selection! Tu nor amore! Tu nor vive! Li cruce nor standarte! Li baptisme nor fiertá! Li confirmation nor batte a cavaliero!

 

Li heróes del eclesie es li radicales de ti decision. Ili monstra nos vias. Ili apella nos. Ili subtene nos! To es lor mission. In ti mission Pier Giorgio Frassati sta inter nos yunes del grand témpor de decision.

 

(Traduction del anteparol del biografie: Pier Giorgio Frassati, de Josef Stierli, editoria Kanisiuswerk, Freiburg 1. Ue., Traductet de Iso Baumer.)

-138-

 

CONCURSE DE TRADUCTION DE SVED A OCCIDENTAL

Varje man eller kvinna älskar av naturen sitt eget land och är stolt över det. Alla hyser en naturlig önskan, att det egna landet skall bli det bästa i världen. Alla önska lämna det fritt och oberoende och i förbättrat skick i sina barns händer.

Detta är en sund nationalkänsla, nödvändig för varje folk. Men kärleken till det, som är vårt eget, får aldrig leda till, att vi högfärdigt och i uppblåst egenrättfärdighet se nedpå andra folk, och utan tillräcklig eftertanke ställa oss oförstående till deras problem och svårigheter, vilka vi till äventys ej genast kunna inse.

Lär därför känna dit eget land och folk! Förkovra och skydda ditt nationalla arv genom din egen insats! Men visa tillika förstdelse och fördgragsamhet gentemot andras nationalla egenart!

(Inviar li traduction Occidental del supra textu ante li 31 decembre 1945 al redaction de Cosmoglotta.)

Un libre memorabil

 

In li passat estive, yo fat un grand descovrition: Che un antiquario yo trovat un ligat exemplare del unesim standard ovre de Occidental: Occidental, die Weltsprache, de diversi autores, editet de Francke, Stuttgart. Vu posse imaginar li joya quel yo havet! Specialmen pro que ti ovre ne plu es recivibil ni del Institute Occidental ni de un altri loc. Ti bell ovre es ancor hodie un bon arme defensiv e ofensiv por nor lingue.

 

Iso Baumer

 

Judicies pri li Dictionarium Matejka

 

Yo complimenta li creatores del nov dictionarium pro lor ovre, quel certmen va contribuer mult al difusion e aplication de nor idioma. In unesim moment, yo terret pro li tenuitá del libre; ma trafoliante it, yo tamen astonat pri li vast contenete, e yo neplu vell voler esser sin tal auxilie.   Prof. Otto Bresin.

 

Plu yo lee it, plu yo aprende e plu yo admira ti labor. Yo constata que existe mult paroles queles yo ne credet exister in nor lingue e que yo ne conosset omni ressurses do Occidental.   L.W. de Guesnet.

 

-139-

 

CRONICA

 

FRANCIA:

 

Li "Association Proletari Interlinguistic" (Occidental) intente organisar un reunion in li fine del annu in Paris. Ti convenida vell esser apertet a omni coidealistes, sin distintion de idés politic e religiosi, e esser organisat con li colaboration del Occidental-Societé de Francia, li francesi section del Occidental-Union.

 

In principie, li date selectet por ti reunion es li soledí, 23 decembre 1945. Du sessiones es previdet, in matin e in posmidí. Un diné amical va anc esser organisat.

 

Noi prega omni coidealistes reservar ti die e far lu ínpossibil por venir a Paris, profitante talmen li festas de Cristnascentie.

 

Noi adressa nos specialmen a nor amicos de extrania, queles noi vell vider con grandissim plesura pos ti long e obscur annus.

 

Vor confamilianes es egalmen invitat! Por omni informationes, scrir al secretario de A.P.I.: W. Gilbert, 58, Rue de la Paix, CHOISY-le-ROI (Seine), Francia.

 

SVEDIA:

 

Li Sved Occidentalist. Folie multiplicat in li formate de Cosmoglotta del Sved Occidental Federation, Postbux 171, Stockholm, Nr. 4, april 1945.

 

Pro interruption del comunicationes, noi solmen recivet in ultim témpor ti interessant publication. It contene un long articul "Li paroltresor de Occidental" e un cronica concernent li Sved Occidental Federation (reunion in Stockholm li 8 decembre 1944), li relation inter li sved e sviss sectiones del Interimal Academie per telegrammas e un concert dat li 6 april 1945 in li Minor Sala del Palace Concertal in Stockholm, u li cantatora Brigitta Magneli *cantat in Occidental* li tri cantes de nor coidealistes Sköld e Podobský: "Canzonette" "De u it veni", e "Ne abandona me".

Noi memora a nor letores que li Institute Occidental in Chapelle posse liverar ti ovres musical, de queles li textu es originalmen Occidental e con musica original.

 

SVISSIA:

 

Reunion general del Sviss Association por Occidental (SAPO). It evenit li 14.10.1945 in Bienne. Noi havet li plesura vider in ti assemblé nov adherentes, particularimen yunes. Malgré un programma tre chargeat, omnicos ha esset tractat. Li spíritu del reunion esset max simpatic e ti injoyant facte vell ingagear *omni* nor adherentes partiprender a un tal assemblé. On posse ta aprender mult, nam chascun have un ocasion unic audir e parlar Occidental

 

-140-

 

omni oficial deliberationes es fat *in* Occidental (on ne deve obliviar que li partiprendentes es de diferent lingues matrin: german, italian, francesi e romanch). In plu, mult questiones del novicios recive li responses del old membres queles have un practica de mult annus de lucte e de experientie. Sempre ex ti reunion nasce un vivid desire laborar plu activmen e plu eficientmen.

 

In li matine evenit li reunion del Central comité, e li reunion del SCOED. Posmidí li general reunion, presidet de sr. Ed. Mayor (Lausanne), pos har audit li letura de telegrammas de gratulation, de lettres de excusa e li rememoration del morte del meritosi membre del Central comité J. Denzler, Bienne, plenat li obligationes statuari. Nov statutes, elaborat del Central comité, esset aprobat del assemblé pos minutiosi examination e discussiones. Ti statutes institue li creation de un biblioteca del SAPO. Un bibliotecario  esset electet: sr. Dr. H. Nidecker, ancian presidente del SAPO. Li comité e li bibliotecario esset comisset preparar su organisation. Cosmoglotta va dar detaliat informationes quande it va esser realisat.

 

Li Central comité es nominat por tri annus: Presidente: Ed. Mayor (Lausanne); secretario-cassero: Fred Lagnel (Chapelle); membres: Dr. Emery (Genève), Ferd. Haller (Essenbrücke), Dr. F. Haas (Winterthur), A. Hagmann (Grenchen, Sol.), X. Hamburger (St. Gallen), A. Matejka (Chaux-de-Fonds), Dr. Nidecker (Arlesheim), Major Tanner (Bern). Revisores: A. Moeckli (Bienne), Ed. Bieller (Bienne); vicario: W. Rüfer (Bettlach).

 

Noi audit in li parte recreativ sr. Dr. Nidecker parlar pri li tema: "Esque li lingue international va aportar li pace al munde?" e un response a ti discurse de E.A. Cortinas (Lugano). Sequet un interessant discussion.

Sr. A. Matejka parlat pri li importantissim labores del INTAc (Interimari Academie), ti institution de guerre de quel li scope esset standardisar Occidental e regularisar detalies del lingue. Du sectiones esset constituet: un sved e un sviss. Pro li desfacil comunicationes, solmen li section sviss posset far un enorm labor. Li discussiones max seriosi plenat plu quam 500 págines machin-scrit! Ti labor, benque fastidiosi, ne ha esset ínutil e li nov just aparit dictionarium Occidental-german e german-Occidental reflecte li fructes de ti studies. Ma it demonstra anc que mem li maxim minuciosi discussiones ne posse trovar in Occidental punctus essential a ameliorar.

 

Un cordial e calid mersí a ti devoet colaboratores queles ne timet usar omni lor líber témpor exter lor labores professional e li obligationes suplementari creat del statu de guerre por far avansar nor lingue sur li via del max grand perfection, facilitá e naturalitá!

-141-

 

In fine, li témpor passat e li ultim objecte de discussion: "Li propaganda por Occidental" esset ductet de sr. Dr. Haas. Regretabilmen li hora del departe venit tre rapidmen e ti importantissim tema ha esset solmen esquissat. Noi tre bon save que Dr. Haas, un experte del Occidental-propaganda vell har havet coses interessantissim a comunicar nos! Noi mey esperar que in li reunion del SAPO 1946 ti tema va esser reprendet, nam it es presc ínexhaustibil.

 

Nu, ti bell hores ha passat. Chascun retrovenit in hem con un bell recolte de information e con li desire sempre plu laborar por un rapid realisation de nor mobil ideale: dar al munde li lingue international definitiv!   P.S.

 

Basel: Occidentalistes in Basel, inter ili anc sres Dr. Nidecker e Dr. Pollog, ha resoluet fundar un club por vivificar lor lingue in reuniones regulari e por efectuar li possibil maximum de propaganda. Club-reuniones: Chascun jovedí cl. 20.15, Café City, Gerbergasse.

Cive del Munde: organe local del occidentalistes de St. Gallen, nr. 17, novembre 1945. Ti tre interessant circulare mensual continua su aparition max regularimen. Nor vivid gratulationes. Contenete: Actualitás mundlinguistic. Consultationes. Publicationes. Corespondenties. Precie del abonnament: Fr. 2.-- al OCCIDENTAL-BURÓ ST. GALLEN, pch.-conto IX 10 666.   P.S.

Li revúe "Mensch und Charakter" publica, in su numeró de novembre, li portrete de Joseph Gär, de München, autor del unesim dictionarium Deutsch-Occidental. Li articul laude li capacitás de nor coidealist, descri su caractere, e mentiona su activitá interlinguistic, li movement por Occidental e li revúe Cosmoglotta. Li sam numeró reproducte in german li articul "Cerebre e inteligentie" aparit in un del ultim numerós de Cosmoglotta. On posse obtener exemplares de ti interessant e simpatic revúe che G.F.CH., Ob. Graben, 41, St. Gallen.

Revúe Internationale de Stenographie, publicat in Bienne e directet de nor estimat coidealist sr. Ed. Bieller (11 Ch. Ritter), contene un tot págine de su ultim numeró (julí-august) de textus in Occidental. Sr. Bieller mey esser calidmen mersiat pri ti excellent propaganda.    P.S.

TCHECOSLOVACIA:

 

Noi recivet li sequent lettre:

 

"Li tchecoslovac yunité ha organisat se in un grand organisation quel conta un million de adherentes. Nor litterari comission desira intrar in contacte con yun litteratores, pictores, criticos e compositores.

 

Li organ del litterari comission del tchecoslovac yunité es li revúe PROSTOR (In Occidental: Spacio). Li redaction sercha interessates queles vole publicar 

-142-

in nor revúe poemas, prosas, criticas, essayes, picturas, caricaturas, etc. Noi sercha anc reporteros queles posse regularimen informar nor publica litterari pri nov e remarcabil novitás in li dominia del litteratura, pictura, musica, teatre, film, radio, etc.

 

Li adresses del interessates ples inviar al Centrale de Occidental-propaganda. Li centrale va traducter li ovres e it va expedir omni materiale al redaction del revúe.

Anc nor litteratores desira publicar lor ovres in vor revúes por exchange. Si li colaboration international per li medie del interlingue va realisar se, it va esser un grand progress, nam che vu es certmen desfacil trovar habil traductores ex li lingue tchec e rapid informatores.

 

It veni li témpor quande li interlingue va devenir un grand instrumente por li intercomprension international. Vive li idé del union mundan."

 

Georg Karen, Secretario del Yunité, Prlkopy 878, HRADEC KRALOVE (Tchsl.)

 

(Red.: Li Institute Occidental benevole organisar li exchange, ma it informa li interessates que it desira reciver li contributiones destinat al revúe PROSTOR traductet in Occidental con li textu original in lingue national, nam it ne posse assecurar li traductiones).

 

COSMOGLOTTA 1946

 

In li lettres queles noi recive on questiona nos, quande noi va reprender li edition de Cosmoglotta A (printat). Noi comprende facilmen que nor letores atende con ínpatientie Cosmoglotta in su vestiment de ante li guerre.

 

In li actual témpor, li edition printat es tre custosi. Por assecurar ti edition noi deve ne solmen saver que li ancian abonnates de omni landes va abonnar, ma que ili anc va *posser* payar lor abonnament. Noi espera que ti possibilitá va esser autorisat por un sat grand númere de landes in tre proxim témpor, ma interim noi deve atender li regularisation del exchange del payamentes.

 

Li edition poligrafat B va durar tam long quam ne eveni amelioration.

Noi peti nor letores de omni landes exter Svissia benevoler inviar nos li anexet carte de abonnament a COSMOGLOTTA, *mem si ili ne posse strax payar lor abonnament*, nam pri li desfacilitá obtener li necessi paper, noi va dever editer solmen li exemplares necessi al abonnatores.

 

It es tre probabil que li abonnament a Cosmoglotta neplu va esser líber in 1946. Nor letores va esser informat in li numeró de januar.

 

Noi invita omnes reabonnar por 1946 e precipue recrutar nov abonnatores, nam omni nov abonnates augmenta li possibilitás de developament de nor revúe.

 

Li Administration.

 

-143-

PLES NE OBLIVIAR !

 

Li fine del annu veni con grand passus! 1946 va comensar pos quelc semanes. Noi expresse nor max calid desires por que it aporta nos un pace efectiv e definitiv. Li munde labora a ti realisation per omni su forties, con li ínfinit espera que li male va in fine capitular.

 

De nor látere, per un lingue international noi desira colaborar sempre plu por li comprension inter li popules. Por li success de nor interprense NOI BESONA VOR AUXILIE. Li auxilie de *chascun* coidealist es necessi. *Chascun* ex nor letores have pluri possibilitás, mem si il es sol in su village e cité. Ma qualmen auxiliar nos? Vi:

1) Adherer a vor landal organisationes,

 

Anglia: britannic Occidental Association, sr. N.H. Divall, 23, Womersley Road, London N. 8.

 

Francia: Occidental Societé de Francia, sr. L.M. de Guesnet, 83, Rue Roche-chauart, Paris 9.

 

Svedia: Sved Occidental Federation, Postbux 171, Stockholm.

 

Svissia: Sviss Association por Occidental, Chapelle (Vaud).

 

Tchecoslovacia: Federalia, sr. K. Stastný, Dvorakova 25, Praha XI.

 

2) Adherer al OCCIDENTAL-UNION, quam individual membre. Ples demandar li cate de adhesion (Sv. Fr. 1.50 + abonnament a Cosmoglotta).

 

3) Adherer al SCOED. (Societé cooperativ del Occidental Editiones, partes social Sv. Fr. 20.--).

 

4) Abonnar Cosmoglotta.

 

5) Subtener nor cassa de propaganda.

 

6) Far personal propaganda con li materiale de propaganda quel noi edite.

 

Car coidealist! Li medies contribuente al success de nor movement ne manca. Chascun die, ples far vos ti du questiones:

 

QUO YO *HA FAT HODIE* POR OCCIDENTAL ?

 

QUO YO *VA FAR DEMAN* POR OCCIDENTAL ?

 

F.L.

 

---------

 

Anuncie

 

Un gruppe de italian comerciantes sercha representationes por li italian region "Marche". Ingageat cautiones. Corespondentie in li principal lingues. Scrir a G.F. Guidi, Via Calatagini 22, S. BENEDETTO DEL TRONTO (Marche - Italia).

 

----------

Contenete: Regularitá e Orientales, No, li Munde ne es micri, Aforismes, linguistic articulettes, Sved concurse de traduction, Judicies, Cronica, Cosmoglotta 1946, Ples ne obliviar.

 

-144-