| 
  • If you are citizen of an European Union member nation, you may not use this service unless you are at least 16 years old.

  • You already know Dokkio is an AI-powered assistant to organize & manage your digital files & messages. Very soon, Dokkio will support Outlook as well as One Drive. Check it out today!

View
 

Cosmoglotta B 078 (jan 1946)

Page history last edited by Dave MacLeod 5 years, 4 months ago

COSMOGLOTTA

OFICIAL MENSUAL ORGANE DEL OCCIDENTAL-UNION

Redaction e Administration :

INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE (Vaud), SVISSIA

Abonnament annual: simplic Fr. 5.50, duplic: Fr. 9.50, de propaganda: Fr. 13.50

Serie B, poligrafat. Tel. (021) 9 56 56 Januar 1946 - Nró 78 (1)

-------------

 

LI TRINITARI CARACTERE DE NOR MOVEMENTES

 

Li vive del interlinguistic movementes contene contraditiones queles astona cert observatores. Ma li caractere de nor movementes ne es reductibil a un unic formul. Tri aspectes coexiste: Scientie, Comercie e Politica.

 

Linguistic labores, construction e developation del interlingues apartene - o vell dever apartener - a scientie.

 

Comercial usage regula li vive material de nor movementes. Lingues materialisa se in libres e revúes queles deve vendir se por financiar nov productiones. Homes ne accepta lu max bon si ili ne conosse it, e propaganda custa moné.

 

Li término "Politica" ci significa li element homan, it inbrassa psicologie e tucha religion. Li similitá inter gruppes politic e interlinguistic es evident: ambi es militant organisationes, composit de membres con lor vertús e fanatismes, luctant por successe, havent ideologies, programmas, propaganda, revúes, congresses, combattes, intrigas. De omni metodes, sol li armes militari es reservat al politica, omni altres es anc aplicat de reformistic movementes cultural.

 

Li conflicte de ti tri factores explica to quo sembla confusi e contraditori si on judica de un sol vis-punctu.

 

Scientic discussion aspira a trovar veritá. Politic propaganda e debatte vole far triumfar un opinion. Comercial reclame prova vendir merces.

 

Un scientist expresset astonament pri li passion con quel cert Esperantistes ataccat Occidental e pri li energie de nor defense. To esset "politic" (in li sense definit) e íncomprensibil per scientic usage. Li tenacitá de Esperantistes concernent li forme de lor lingue surprisat le; il ne pensat pri comercialitá. In L.I. quam in scientie, exagerat egarde

 

-1-

al comercialitá posse haver funest consequenties: prematuri stabilisation de un lingue con su notori defectes.

 

Un coidealist remarcat: "In nor land, legislation es strict pri propaganda: on ne deve mentionar o criticar concurrentes." In comercial propaganda, yes. Leges protecte contra critica mem merces sin valore o vendit con usure. Expertes conosse factes pri cosmetic e medial preparates, queles sona fantastic. Si vu mixte grasse durabil con un parfúme e colorant material, si vu nómina it "Delicies de Messalina", si vu paya un film-actoressa por permisser vos usar su fotogramma e dir que ella debi su charme a vor preparate, e si vu vendi 50 grammes por Fr. 50.--, in mult landes ne existe legal possibilitá atraer atention a vor presc fraudulent procede.

 

Comercial propaganda dunc favora un ton benevolent. Ma li L.I. ne es purmen comercial.

 

Li comerciant desira bannir omni critica. Por li scientist critica es essential. Un scientic teorie, observation, experiment, sistema etc. es subject a critica, mem deve esser presentat a critica. Altrimen it es judicat a priori quam sin valore, justificatmen. Critica inteligent es li base del progresse. In politica, li jure criticar unaltru es li max car privilegie de democraties.

Scientie constata factes, propaganda vole producter actiones. Scientie vole convicter, propaganda persuader. Scientie evita emotiones, propaganda explota les. Ili move in sferes diferent. Propaganda (quel in parte include reclame) posse basar se sur scientic veritás, e scientic dissertationes posse haver propagandistic valore - ma lor conexion ne es inherent. Un argument quel es ver, ma ne impresse li publica, es considerat quam sin valore. Comercial reclame lauda li ver o suposit qualitás del merce; su adjectives ne besona haver relation a factes; si ili persuade li comprator, ili es eficaci. Scientic argument es judicat secun su veritá, secun su elucidation de un problema. Politic e comercial argument es judicat secun lor efecte al atitude del adressates.

 

Except industrial inventiones queles on posse aplicar sin apellar al publica, nov idés, reformes o decision in public vive ne es evocat per scientic activitá self, ma per su propagandistic presentation. Scientic descritiones usualmen enoya li publica: Li man-in-li-strada abhorre scientic términos queles il ne comprende. Li calm e reflectent erudito abhorre li emotional e vag paroles del populari essayes. Argumentationes dunc varia secun lor publica. Li presse demanda expression sensational e curt;

 

-2-

essayes in jurnales es íncomplet e superficial. Complet scientic descrition prende spacie e risca fatigar.

 

Quande scientie postula reformes in L.I., libres existent deveni antiquat in parte. Comercial consideration contradi a retraer tal libres ex circulation: destructer un stock es un perde; li movement besona moné por exister: on continua vendir libres desmodat e junte forsan un folie rectificant.

 

Scientic e comercial considerationes continuimen rivalisa in revúes; tecnic necessitás adveni: spacie sovente obliga acurtar un articul, u scientie demanda completitá. Li publica ne es unitari; veteran interlinguistes ama scientic discussiones, novones desira facil historiettes.

 

Mi articul solmen indica un problema e ilustra it con exemples e reflectiones ancor ne ordinat. Si letores vole contribuer ulteriori observationes al tema, cooperation vell forsan dar un image plu complet e sistematic del trinitari caractere de nor movementes.

 

Ilmari Federn (London).

 

ORIGINAL AFORISMES

 

Un parol malin causat per minim motive posse amarisar dies e annus de comun vive: dunc reflecte in prim, e poy parla.

 

Que posse incriminar malefatores e ne fa it, comette un crímine contra li bon homes.

 

Li capabilitás donat del natura rendi nos plu felici quam li avantages creat per social conditiones.

 

Quant grand mey esser li profunditá de un ovre de arte, it deveni perceptibil solmen in li sam gradu quant es profund li contemplante. In un flac, li max long sonde va chocar strax sur funde.

 

Noi prodiga frivolmen li témpor de nor vive, passante it in companie sin valore.

 

A.E. Cortinas, Lugano 1946.

 

AMERICANES E LINGUE INTERNATIONAL

 

Un larg referendum organisat in li Unit States de America in fine de 1945 monstra que 19 % del Americanes es favorabil al francesi quam lingue international apu li anglesi. 19 % es anc favorabil al hispan lingue.  L.M.G.

 

-3-

 

UN LETTRE DE A.Z. RAMSTEDT

 

In li fine de novembre, noi recivet de sr. A.Z. Ramstedt, de Helsingfors, un long e interessant lettre. On save que nor eminent corespondente esset inter li unesim propagatores de Occidental durant li epoca "Viennesi" (1925 til 1932). Noi extrae li sequent lineas:

 

"Desde 1939, li postal conectiones inter Estonia e Finland ha esset ruptet... (Pro to, regretabilmen anc sr. Ramstedt ne posse dar nos novas pri sr. de Wahl). In 1939 e 1940, yo esset in li finlandesi armé, ma retornat vivid e san de nor guerre I. In li sequent guerres, yo ne ha participat pro que yo ja preterpassat 50 annus. Durant li bombardamentes e translogiamentes del ultim annus, yo successat salvar mi familie e mi hom, ma regretabilmen, yo ne posse plu trovar mi long e interessant corespondentie con de Wahl. Yo ha perdit anc mult e interessant libres e jurnales interlinguistic. Ma to es bagatelles in comparation a to quo nor popul e land ha perdit...

 

"It es grandiosi que vu, Helvetianes, ha posset continuar li edition de Cosmoglotta durant li tot guerre. It resta a desirar que noi nu va trovar suficent abonnatores e moné por printar it denov.

 

"Pri li slavic influentie in Occidental, pri quel vu e sr. Bohin scri in li ultim numeró de Cosmoglotta, yo pensa que noi posse esser tranquil. Mem si li vocabularium de Occidental es essentialmen neolatin, li sintaxe es slavic, e li morfologie tre simil al anglesi, ergo germanic. Quo on posse desirar plu de un international lingue? - Naturalmen, noi posse introducter slavic paroles tant quant ili deveni international. Ma to es un afere del future.

 

"De Finland, yo posse mentionar que nor coidealistes Mag. Rehn, Mag. Falck e Dr. Enckell vive e noi va bentost reviventar nor club. Yo regreta tre profundmen que mi bon amico e li interessant favorisator de Occidental, professor Oiva Tuulio-Tallgren, es mort. Il esset professor del romanic lingues in li universitá de Helsingfors. Anc Mag. Losch, li ultim idist in Finland, es mort. Anc li Occidentalistes Tattari (un yun, tre talentat mann finlandesi) e Haukkapuro(un old mann) es mort. Ma yo ha ja trovat du nov adherentes in nor loc: Mag. Kainulainen, e sr. Salmi, ambi finlandesi, quo va esser necessi por li propaganda inter Finlandeses parlant li finlandesi lingue."

 

A.Z. Ramstedt, Helsinki.

 

-4-

EVOLUTION DEL HOMAN ENTE

 

Charles Henry (ex-professor del fisiologie del sensationes in Sorbonne) pretendet que li persistentie del luminosi impressiones esset plu brevi unquande quam ho-témpor pro que li prehistoric homes reproductet fidelmen li movementes del quadripedes, contra que noi ne posse far it que desde li existentie del lent cinema.

 

Goethe signala que li studie del homeric ovre monstra que li ancian Grecos ne videt lu blu. In sam criticos de arte di que in li medievie li color-planca del pictores ne eat ultra lu blu. Li latin autores quel descrit li violette, indica it quam nigri. Horatius, in su odes parla pri un pictor quel pictet violettes "dulu ferrugine", e li "ferrugo" es un nigri color. Virgilius in su eclogas di que li violette del agres es blanc, yelb, purpuri o nigri. "Violette" esset un nómine de flor, e devenit un nómine de color solmen quande li homan ocul posset percepter it. Li facte quel li prehistoric homes havet un predilection por lu rubi vell posser indicar que li maximum de vision-acutitá esset in lu rubi, vice esser in lu yelb quam actualmen.

 

(Secun un comunication de Maurice Leblanc, trad. L.M. de Guesnet, Paris).

 

CONCURSE DE TRADUCTION (vider Cosmoglotta no. 77 (12), decembre 1945) Traduction in Occidental.

 

Chascun mann o fémina ama de natura su propri land e es fier de it. Omnes have un natural desire, que li propri land mey devenir li max bon in li munde. Omnes desira dar it líber e índependent e in ameliorat statu in li manus de su filies.

To es un san sentiment national, necessi por chascun popul. Ma li amore a to, quo es nor propri, nequande deve ducter a que noi orgolliosimen e in inflat propri-justicie regarda con arrogantie altri popules, e sin suficent reflection resta cludet a lor problemas e desfacilitás, queles noi in hasard ne ínmediatmen posse comprender.

Aprende pro to conosser tui propri land e popul! Ameliora e protecte tui national heredage per tui propri contribution! Ma monstra in sam témpor comprension e tolerantie vis a vis li distinctiv caractere (particularitá) national del altres!

-5-

 

CRONICA

 

ANGLIA.

 

Nor anglesi amicos prepara un adaptation in anglesi del conosset brochura de Dr. Haas "Wieso ist Occidental die endgültige Welthilfssprache?". Li secretario del "Britannic Occidental Association", sr. Divall de London, e Dr. Haas de Winterthur exchangeat telegrammas in Occidental, quo pruva que practicmen nor lingue es admisset sin impediment del telegrafie international quam li lingues national. In Winterthur li textu esset dictet telefonicmen al posta, e tamen null erra evenit exceptet in li parol "strax" quel esset ortografiat con un s final! Questionat pri ti erra li telefonista confesset que ella aprendet un vez Esperanto e credet que on devet scrir quam in ti lingue: straks!

Noi recivet con plesura li lettre circulari del BRITANNIC OCCIDENTAL ASSOCIATION de novembre 1945, Nr. 2. It contene un resumma del informationes recivet e prendet ex Cosmoglotta, un important articul de sr. Littlewood "The Language Difficulty in an Europan Air Police", Our Competition e comunicationes concernent B.O.A.   P.S.

 

Ex un lettre de Anglia, adressat a sviss ductores: "Yo saluta vor grand eforties mantener li standarte de nor afere in conditiones max desfacil e ínfavorabil, e vu mey esser cert ye omni possibil colaboration de nos in Britannia in li future."   F. R. Pope.

 

AUSTRIA.

 

Li redaction de Cosmoglotta recivet con emotion un lettre de sr. E. Pigal de Vienna pos 8 annus de silentie! Nor eminent coidealist standa bon, benque il vive in un refugie pos que su dom esset destructet. Anc sres. Janotta, Deminger, Blaschke e Stallinger dat informationes pri lor situation, advere poc facil in Austria. Regretabilmen solmen exchanges de postcartes e lettres es permisset e noi ne posse ancor inviar printates.

FRANCIA.

 

Paris: Li mensual convenidas del Occidental Societé de Francia (OSF) continua evenir in li sede. In octobre noi havet con nos un yun Estonian, sr. Arved Lieberg. Li permanentie de API es chascun jovedí inter 18.15 e 19.15 h., 9, Rue Clauzel, IXe.

 

In "Ce qu'il faut dire" (15 novembre) tre ínpartial articul: Esperanto posse servir pro su relativ difusion, ma Occidental es li solution del future e su superioritá es íncontestabil.

-6-

In li Bulletin de Information de novembre del Association Tourisme et Travail es un anuncia por cursu per corespondentie.

 

"Occidental-Buró" esset visitat del old amico M. Martinet, nu interpretero che li american armé in Rouen, e de pluri persones, inter queles idistes e esperantistes. Noi comensa incontrar quelc "duon-fratoj" quel interessa se pri Occidental.

 

Sr. René Depin, ex-secretario del Franca Idista Societo, quel devenit Occidentalist in 1932, e de quel noi esset sin novas, scrit nos de Rennes, u il comensat propagar.

 

Noi reprendet contacte con amicos in Tchecoslovacia, Italia e Nederland.    L.M.G.

 

Libertá, organe in Occidental del Association proletari interlinguistic, indica in su numeró de novembre 1945 li composition del nov comité del association, anuncia li organisation de un biblioteca circulant e exposi li labores de IALA. Li numeró de decembre da mult interessant informationes ex pluri landes. On posse abonnar ti revúe mimeografat scriente a "Association proletari interlinguistic", 9 rue Clauzel, Paris 9, Francia.

 

SVEDIA.

 

Li Sved Occidentalist de decembre 1945 parla pri li morte de Per Ahlberg. Noi aconosse con emotion que ti grand interlinguist, quel in li 10 unesim annus de Occidental acrimen combattet E. de Wahl, hat, tra su adhesion a Novial I e Novial II, evoluet til Occidental. On ha retrovat su ultim manuscrites inter queles un grand grammatica de Occidental; e nor confratre da un capitul de ti grammatica! Strangi arcanes del cordie homan! Quande on relee li ancian numerós del revúe "Mondo" on desfacilmen comprende qualmen ti mann tam ínamic al idés de de Wahl celatmen in fine adheret a ili! Per Ahlberg posset dir quam Sant Paulus: "Tu ha victet me, Galileo!".   R.B.

Noi constata con plesura que li quelc modificationes votat del Interimari Academie ha esset strax aprobat e usat, por exemple: sequer vice secuer, dunc vice do, sin parlar pri li simplification del ortografie hodie standardisat.

 

Noi recivet de Stockholm li sequent lettre scrit in Novial Nr. 2 (1937) quel omni nor letores va comprender sin pena. Novial de 1937 es tre proxim a Occidental, exceptet que li passate fini per -d (vice -t), li adverbie per -im; li sufixes -or e -ion adjunte sempre un e.

"In Cosmoglotta B, octobre 1945, sre. R. Berge ha scripte li necrologes de du novialistes, li creatore de Novial, profesore Otto Jespersen, e li redactore del revue Novialiste, siniore Per Ahlberg. Pro ke sre. Berger in sen

-7-

 

article desira "precisiones pri li exacte date, li loc e li circumstanties" del morte de Jespersen, me voli dona hir li desirat informationes, kel me ha lecte in kelki dani jurnales.

"Durant li lasti yares de sen vive profesore Jespersen habitad li residentie honorali Lundehave, proxim Helsongør in Dania. Por li vintre 1942/43 lo tamen haved li intentione viva in København, pro ke li anteriori vintres in Lundhave had es tro danjerosi por lon sanese. In decembre 1942 lo voyajad a Roskilde por festa li yule che sen filio, lectore Frans Jespersen. Arivad in li urbe il tamen maladescad, e inmediatim pos li Kristo-feste lo esed transportad a un hospitale in Roskilde. Lo sufrad per prostatis. Comensalim lo esed tam febli ke li medicos non volid risca un operatione. In januare 1943 on toman operad lo, e li probe sucesad bonim: li vigore del malado revenid lentim. Plu tardim li morbe riaparid, e in aprile lo mused trasufra un duesmi operatione; anke le sucesad bonim. Tamen bronkitis con febre eventad, e li 30. aprile 1943 profesore Jespersen morid in li presentie de sen filio e bo-filia.

"Du yares plu tardim, in maye 1945, morid anke redactore Per Ahlberg. Durant li mali dies del guere nos perdad du asidui laboreros in li servicie del bonu, du rarim honesti homes. In li mondelingual movemente lor nomes non ve mori."   Valter Ahlstedt.

 

SVISSIA.

In li revúe "Wir Jungen" (Noi Yunes), nro. 11 de novembre 1945 aparit un articul, in quel li autor expresset su dúbites concernent li possibilitás de un comun lingue international. Ti articul dat a nor colaborator Dr. Haas li ocasion responder a diversi punctus. In un prim articul - continuationes va sequer - il demonstrat li problema in general e comensat con li prim question del facilitá de Occidental in comparation al lingues national e precedent projectes de interlingues. Por posser demonstrar ti assertion per factes, li articul fini per un textu in Occidental con indication del adresse de nor centrale.

 

Divers jurnales sviss ha raportat pri li general assemblé del Sviss Association por Occidental. Li "Berner Schulblatt" (Bernesi Gazette Scolari) p.ex. scrit: "Circum li mundlingue. Al assemblé del Sviss Association Por Occidental a Bienne on constatat con satisfaction, que malgré li guerre li cooperation adminim con li svedesi amicos mundlingual sempre posset esser mantenet, in tant que lettres e telegrammas scrit in Occidental passat li censuras sin gena. De altri latere it esset tamen in prim loc mersí al

-8-

possibilitás del neutral Svissia, si li stocks de studie-materiales, bombardat a Wien e Tallinn, posset esser viceat per li edition de nov studie-libres, de un nov lexico Occidental, aparit denov regularimen omni mensu desde 1941. In plu, desde 1943, li Occidental-Centrale Winterthur difuset brochuras e articules in jurnales: Occidental devenit conosset in plu alt gradu, tal que li númere del membres augmentat injoyabilmen, precipue ex circules, queles refusat li anteyan artificial projectes de lingue international.

 

Pos li témpores, u li labor por li difusion de un lingue international esset interdictet in tam mult landes pro ciec nationalisme, it esset reservat precipue al landes neutral, Svedia e Svissia, li possibilitá promoer li idé de un popul-ligant lingue auxiliari. Li novas arivat anc de America desde li fine del guerre, justifica li espera, que pos ti duesim guerre mundal li introduction del final mundlingue auxiliari va esser realisat."

 

Ancor aparit raportes in: Emmentaler Nachrichten, National Zeitung (Basel), Grenchener Tagblatt, Der Bund (Bern), Der Tössthaler (Turbental), Anzeiger für das Tösstal (Bauma).

TCHECOSLOVACIA.

 

"Voce de Praha" es li titul de folies informativ de Tchecoslovacia presentat in auxiliari lingue por relationes international Occidental. Li motive del publication es li unesim congress mundal del studentes "17 novembre", evenit in Praha 1945.

 

Ex li contenete noi signala: Studentes va combatter por intercomprension del yun Europa. - Europa... ad-supra. - Sub li pinacul del castell de Praha. - Cronica.

 

U.S.A.

 

Ante quelc semanes Occidental esset mentionat sur li radio per "Texaco Star Reporter Box 123, Dalla Tex.". Ti-ci programma responde a questiones fat per li auditores, e un die dit que Esperanto es li sistema max apt por devenir li lingue mundal auxiliari. Strax yo inviat les quelc tractes de propaganda de Occidental (doc. 8 in anglesi e Doc. 200, Li Turre de Babel). Pos poc dies mi lettre esset leet "sur li aer" e li anunciator, mult interessat, ofertat inviar vor adresse a omnes qui postula it.

 

Gusten Jungren (San Benito, Texas)

-9-

 

ASSOCIATION POR INTERNATIONAL SERVICIE (APIS)

 

Li international corespondentie con presc omni landes ha nu redevenit quasi normal e mult coidealistes desira denov coresponder con coidealistes de omni landes.

 

Noi decidet reorganisar APIS (section del Occidental-Union), organisation por international reciproc servicie in corespondentie, exchanges comercial e scientific, viages, etc.

 

Li ancian membres de APIS (vider ADRESSARIUM 1937) va conservar lor numeró e noi va publicar lor adresse actual con lor desires contra Fr. 1.-- sviss o 4 respons cupones international.

 

LI nov interessates es petit demandar li carte de adhesion a Chapelle. Omni informationes concernent APIS va esser publicat in Cosmoglotta.

 

"SPÍRITU DE OCCIDENTAL"

 

Mult corespondentes ha questionat nos por saver pro quo ili ne ha recivet li fine del edition de Spíritu de Occidental. Vi informationes pri li continuation del aparition de ti important e fundamental ovre.

 

Til ante li guerre ha aparit 4 liverationes. It ne ha esset possibil pro li interruptet relationes international, continuar li edition durant li guerre. Noi mult espera posser reprender ti del sequent cadernes pos quelc mensus. Noi va informar nor letores pri li aparition de chascun nov caderne in Cosmoglotta.

 

Li 4 unesim cadernes custat Fr. 3.-- sviss. Pro li actual custas del materiale de edition, chascun futur caderne va custar Fr. 1.-- sviss afrancat e contener quam til nu 32 págines. Nor letores queles desira reciver les es petit strax inscrir se che Institute Occidental.

COLECTIONES DE COSMOGLOTTA DE GUERRE

 

Noi have ancor in stock un cert númere de colectiones de Cosmoglotta multiplicat durant li guerre. Li interessates es petit strax comendar it, nam noi ne possede tre mult exemplares. Precie del complet colection: Fr. 10.-- sviss. Noi posse ancor liverar li colectiones 1943, 1944 e 1945 separatmen por li precie de Fr. 2.500 sviss chascun annu.

 

-10-

COSMOGLOTTA IN 1946

 

Pro que li líber payamentes inter presc omni landes ne es ancor possibil e pro que li custas de printation ha ancor augmentat desde li unesim januar 1946, noi ancor ne posse realisar nor intention editer Cosmoglotta completmen printat (Edition A). Noi adoptet un intermediari solution consistent in 8 numerós poligrafat e 4 numerós printat de 16 págines chascun, in litt caracteres; li printat numerós aparient in februar, may, august e novembre. Li edition A printat quel va esser ilustrat quam ante li guerre e con covriment portant un gravura, va posser esser utilisat por li propaganda. Li edition B mimeografat va publicar novas interessant specialmen por colaboratores.

 

Noi calculat li precie del divers species de abonnamentes max exactmen por ne far perdes. Por chascun de ti abonnamentes *li contribution al Occidental-Union es includet*. Tamen noi memora que por esser membre del universal organisation, *it es necessi plenar li carte de adhesion* quel on obtene a Chapelle.

 

Por recompensar nor activ propagandistes, li administration de Cosmoglotta decidet crediter un summa de Fr. 1.-- sviss por chascun nov recrutat abonnate. Por permisser nos far li control, noi peti nor propagandistes sive far mentionar lor nómine sur li cupon de payament, sive scrir nos separatmen. Ti credite va esser comunicat a chascun in li fine del annu.

Nu, car coidealistes, adavan por un nov e rapid developament de nor revúe e de nor movement!

 

A nor extran abonnatores: Con ti numeró vu trova un carte de comende de Cosmoglotta quel noi peti vos *strax* retromisser nos. Si vu ne ja have li possibilitá far payamentes a Svissia, noi va debiter vor conto che nos til quande vu va efectuar li payament.

 

A nor sviss abonnatores: Li comende de Cosmoglotta deve esser fat sur li cupon del bulletin de payament juntet con ti numeró. Li membres del SAPO deve adjunter Fr. 1.-- por lor contribution 1946.

 

DONATIONES POR COSMOGLOTTA

 

Por possibilisar li edition de Cosmoglotta printat, noi va acceptar con gratitá omni spontan subventiones de generosi donatores e noi va indicar sub ti rubrica li summas recivet con li nómine del expeditores. Anticipat mersí!

 

-11-

LANDAL AGENTIES DE COSMOGLOTTA

 

ANGLIA: N.H. Divall, 23 Womersley Road, LONDON, N. 8.

 

CUBA: Bonneval e Fuentes, Arguelles 204, CIENFUEGOS.

 

FRANCIA: L.M. de Guesnet, 83 Rochechouart, PARIS 9 (Pch. Paris 26437)

 

ITALIA: Dr. F. Mascanzoni, Via Calefati 27, BARI.

 

RUMANIA: Aurel Eschenasy, 35 Cal. Càlàrasi, BUCURESTI.

 

SVEDIA:  Sved Occidental Federation, Box 171, STOCKHOLM (Pch. Stockholm 70 315)

SVEDIA: Institute Occidental, CHAPELLE (Vd.), Svissia (Pch. Stockholm 74 395)

 

TCHECOSLOVACIA: Dr. K. Stastny, Dverakova 25, PRAHA XI.

 

-------------

 

ANUNCIES

 

Italian comerciante sercha representationes por li italian region "Emilia" de ferrin utensiles, etc. Ingageat cautiones. Corespondentie in Occidental, italian, francesi, hispan. Scrir a: Giuseppe Bevilacqua, PAVULLO (Modena), It.

 

Coidealiste Josef Svec, Skroupova 2, PRAHA XIX, Tchecoslovacia, informa omni su amicos que pro absolut manca de líber témpor il ne posse responder al corespondentie de qualcunc sorte.

--------

Contenete: Li trinitari caractere de nor movementes; Un lettre de A.Z. Ramstedt; Original Aforismes; Evolution del homan ente; Concurse de Traduction; Cronica; APIS; "Spíritu de Occidental"; Cosmoglotta in 1946, Diverses.

--------

 

ABONNAMENT A COSMOGLOTTA (includet contribution O.U.): Fr. 5.50 (simplic: 1 ex.) Fr. 9.50 (duplic: 3 ex.), Fr. 13.50 (abonnament de propaganda: 5 ex.) Fr. 1.-- sviss - Fr. 28.-- francesi -- 0.25 dollar = 0 s. 8 d. = 1 sved Kr.

----------

 

Chef redactor: Ric Berger, MORGES (Svissia). - Redaction e administration: Institute Occidental, Chapelle (Vd.), Svissia. Tel. (021) 9'56'56. - Editor responsabil: Fred Lagnel, Chapelle (Vd.). - Cosmoglotta B es poligrafat del Institute Occidental.

 

-12-

 

Comments (0)

You don't have permission to comment on this page.