Cosmoglotta B 080 (apr 1946)


COSMOGLOTTA

 

Abonnament annual: simplic Fr. 5.50, duplic: Fr. 9.50, de propaganda: Fr. 13.50

 

Serie B, poligrafat   Tel. (021) 9 56 56    April 1946 - Nró 80 (3)

 

SENSATIONAL NOVA ! Li 30.4.1946 recivet li information que sr. de Wahl vive in Tallinn !

 

LI MOVEMENT MUNDLINGUAL IN ANGLIA

 

In li ultim numeró de PROGRESO, li organ de nor confratres idistic (tom XXI, no. 2, julí - dec. 1945), sr. Heinz Jacob, secretario del "Uniono por la Linguo Internaciona", publica un tre interessant e bon documentat articul intitutat "La helpolinguala ideo en Anglia" (li idé del lingue auxiliari in Anglia). Ti publication, quel céterimen distinte se per un atitude remarcabilmen neutral (benque, adver, de Occidental es mentionat solmen un vez li nómine), merite esser portat al conossentie del Occidentalistes. Pro to yo va traducter ci su max important passages, con quelc remarcas additiv.

"Durante que li guerre esset in su fase max feroci, eminent persones ocupat se pri questiones del futur interrelationes del nationes e provat previder li form del munde futur quel va aparir pos li destruction del anihilant forties del fascisme. Un del questiones max sovente discusset desde 1942 til hodie es ti quel ocupa nos mundlinguistes desde mult annus: li problema del intercomunication transfrontieral. Yo va provar resummar ci, tre brevimen, li max important evenimentes.

 

"In octobre de 1942 li comité por posguerran education universitari del British Association for the Advancement of Science (Association Britannic por li Progress del Scienties) pledat, in un preliminari raport por li solution del question de un lingue comun e recomendat que li studiantes de omni landes mey aprender un lingue artificial. Li raport mentionat li possibilitás de Latin, Esperanto e Ido, sin expresser un opinion pri li lingue max apt por selection. In novembre del sam annu li presidente de ti association, Sir Richard Gregory, Bt., F.R.S., pledat similmen in un discurs córam li association del bibliotecarios tecnic, e ti discurs esset publicat in li presse con su complet textu. Li parte ocupant se pri li lingue international esset reprintat, con li permission del autor, per li Ido-Societé anglesi sub li titul "A World Language" (Un Lingue Mundal). In ti témpor

 

-25-

 

li influentie de Basic English esset fort, e in li redaction final del raport del comité educational li valore de Basic English apu li lingues artificial esset emfasat. Basic English esset considerat quam tip de un lingue auxiliari, destinat al victorie final precipue pro li influentie cultural de Anglia, e quam medie por li aprension del classic anglesi. Null definit recomendation esset formulat per li comité, quel consistet de plu quam triant lectores e professores de universitás.

 

"Li ministres del education public del Alliat Nationes tenet un conferentie in 1942 in London por discusser li question de un lingue auxiliari, e pluri favorisat Basic English. Li conclusiones, queles esset formulat, támen rejectet Basic English, ma rejectet anc li lingues artificial. On ne posse támen considerar ti quar conclusiones quam final, nam ili apen changea li statu quo de ante li guerre. Ti conclusiones esset: (1) que anglesi o francesi mey esser introductet in li classes superiori del scoles elementari; (2) que li instruction in anglesi mey esser intensificat in omni scoles; (3) que anglesi e francesi mey esser usat exclusivmen in conferenties international e que omni publicationes (libres, jurnales, raportes etc.) destinat a circulation international mey esser editet in anglesi o francesi o mey adminim contener resummas in un de ti du lingues; (4) que ti decisiones mey esser comunicat al anglesi-parlant landes, por que tis-ci introducte reciprocmen francesi in lor scoles elementari. Ti recomendation esset un compromiss quam demonstrat clarmen prof. J. Timmerman, li ministre de education de Belgia, in un conferentie del association del professores e lectores universitari evenit in Oxford in julí 1943. Il aconosset li rol important quel anglesi lude, ma emfasat li necessitá continuar li sistematic studies del lingues artificial."

Sr. Jacob scri: "Li famosi Harvard-discurs del Prim Ministre anglesi, sr. Winston Churchill, in 1943 enormimen vivificat li interesse general in li problema del lingue international. In septembre de 1943 il anunciat li formation de un comité guvernamental por li studie del question del introduction de Basic English quam lingue international. Mult jurnales discusset li possibilitás de B.E., quelc de les favorisant su introduction in li scoles, ma multes fat oposition. Mult comentaries esset interessant e pruvat un bon information, e plures esset mem amusant, demonstrante li ínperfection del lingue proposit."

 

Ex li poc exemples dat per sr. Jacob de ti comentaries resulta que li criticos aconosset li necessitá de un lingue international, ma pruvat que Basic English es ínapt por ti scope. Un de les ridiculisat it pro li "perdit

 

-26-

 

verbe" (on save que Basic English contene solmen 18 verbes). It es natural que anc li Societé por Pur Anglesi oposit se a Basic English, diente que ti idioma vell destructer li puritá del lingue. Ma un lector del universitá de London dit a sr. Jacob: "Ples ne joyar tro mult pri li atitude de ti gruppe, nam it va anc oposir se a un lingue artificial si ti-ci 'menacia' esser realmen introductet." Céterimen, in contrast a altri landes (p.e. Svissia!), mem li recomendation per sr. Churchill fat poc impression in Anglia. Sr. Jacob scri: "Li comité ministerial recomendat al British Council, li organisation cultural laborant in contacte con li guvernament, al consules, al B.B.C. e altri organisationes, auxiliar materialmen li difusion e introduction de Basic English, un recomendation quel esset realisat solmen con mi-entusiasme e sin insistentie e solmen durante li unesim mensus pos su publication."

On posse adjunter ci que un de nor coidealistes, quel hat petit li Legation de Grand-Britannia in Bern misser le materiale por li stude de Basic English, recivet li response que li legation self ne esset in possession de tal materiales, e que sr. N.H. Divall, li secretario del Britannic Association por Occidental, scrit me: "It es anc mi opinion que it (Basic English) es max desfacil por un anglesi-parlante, e in facte yo conosse nequi quel posse parlar ti lingue. Li grand publica save poc pri li sistema, e yo ne pensa que it va concurrer seriosimen nor Occidental. Támen it es necessi dir que sovente on incontra persones (queles self ne ha studiat li afere) pensant que li solution definitiv es Basic English, e dunc it impedi nor propaganda, proque noi deve convicter tal persones pri li factes."

Sr. Jacob ancor raporta: "In may de 1943 noi audit pri li morte de professor Otto Jespersen in li etá de 83 annus. Jespersen havet e have un grand reputation in Anglia quam eminent gramatico e linguist de anglesi, e li Ido-Societé anglesi profitat de ti ocasion por amemorar al publica su valorosi contribution al solution del problema interlingual. Un brochura de 32 págines esset inviat a pluri millenes de docentes, lectores e professores de universitás, e li mult responses recivet monstrat li interesse in persones queles til tande ne ja hat ocupat se pri li question.".

 

It es tre regretabil que noi Occidentalistes ne ha pensat a un action simil, nam certmen noi posse revendicar por nos ti grand interlinguist con mult plu bon jure quam li Idistes: un del patres de Ido e plu tard creator de Novial, Jespersen hat plu e plu alontanat se de Ido e mem del original form de su propri Novial, e in sam mesura aproximat se a Occidental. Forsan il vell bentost ancor har fat li ultim passu: adherer a Occidental.

 

-27-

 

Li paragraf final del publication de sr. Jacob explica: "Li tendentie pruva clarmen que li max valorosi interessates veni ex ti circules queles noi sempre provat ganiar; ili ne prende interesse in un pret sistema, ma desira explorar li materiales acumulat e usar les por plu scientic studies, por trovar factes e arivar a conclusiones queles es totmen líber de prejudicies e del entusiasme de ne-critic adherentes. Li maniere in quel noi omnes, Esperantistes, Idistes, Occidentalistes, Novialistes e altres, conducte nor propaganda por advocar solmen *nor* sistema es detrimentosi e ne ducte al success. Támen, in retrospection li argumentes grammatical inter li adherentes del divers sistemas contribuet al avansament, clarificant mult punctus e principies. Til nu li question de un lingue comun ne es un branche de studies in li universitás, e li responsabilitá por su developament dependet precipue de persones queles voluntarimen practicat un del sistemas e developat li interlinguistica per sincer discussiones e scientic propositiones. Li beson urgent de un lingue international, generalmen aconosset, nu fa nascer, in li mente de mult eminent persones, li question: *lingue artificial o lingue national?*It es nor tache presentar les omni factes obtenibil in form neutral e sin tendentie e talmen pruvar que un lingue artificial - in alquel form - have avantages súper li lingues rassal queles tis-ci nequande posse atinger."

E noi Occidentalistes ne have li minim dúbit que un exámine neutral e sin tendentie del existent sistemas de lingues artificial va convicter omni eminent e important persones, anc linguistes de profession, del superioritá de nor idioma. Quam sr. Jacob di tre corectmen: it es nor tache dar a ti persones li possibilitá realmen studiar e comparar li sistemas existent.

 

C.H. Pollog, Basel.

LI MAX LONG RUTE DEL MUNDE

 

Section pos section, li max long rute del munde extende su bande del nord al sud del du Americas. It have li nómine de "Pan American Highway" (Pan American grand rute). Su términe nord es in Fairbanks, Alaska, e su términe sud in alquel loc in Patagonia.

 

Comensat in 1924, it es perfinit de Fairbanks til li sud de Mexico. Su section in construction, quel presenta max mult desfacilitás es li section de 112 km, quel, in Costa Rica, grimpa li montes de Tenmanca til altores inter 2700 e 3300 metres. Li vide al oceanes es admirabil.

 

Durante li guerre, li partes constructet del rute permisset mantener li trafic inter li du Americas, trafic menaciat del german submarines.   L.M.G. (Paris)

 

-28-

UN CONFLICTE PROVIDENTIAL OPOSI MILLIARDES DE COMBATTENTES DESDE MILLIONES DE ANNUS

 

Ples imaginar que, in un sol die, omni granes productet del vegetales e omni oves posit del insectes exea. Tande ne plu vell posir se li problemas del atomisme, pro que li hom, ti malin animale, vell cessar exister per un sol colpe.

 

Li superioritá del insectes súper li altri species de animales proveni de lor íncredibil possibilitás de adaptation e de resistentie. Ili vive in li desertes, u li temperatura atinge 70° ye li nivell del suol; ili vive in li regiones u li temperatura torna circum 0° (centigrad).

 

Hemipteres vive in li superficie del mares tropical, ye centenes de kilometres distat del terra. Coleopteres aquatic acte plu bon: ili transvive pos inmersion in alcohol ye 70°. Li cianura de potassium es solmen es solmen un trincage aperitive por quelc papiliones, e li stagnes de brut petroleo es un moll capcussine por li larves de alquel dipteres. Coleopteres transvive in mobles desde deciquin annus. Li plumbe es perforat del sirex. E si li ape-reyessa posi 3000 oves chascun die, un cuple de alquel moscas, in li curs de un seson, vell esser ye li orígine de un familie representat per un ciffre sequet de un sixantene de nulles si ne vell exister li misparturition e li accidentes del yun etá.

In li comensa vivet... li insecte.

 

Li entomologs, con stupore, ha decovrit fossiles de aracnides o de insectes in li strates de terrenes max ancian del historie del terra. Un exemple tre celebri es ti de un cert scorpion trovat in tri exemplares (Scandinavia, Scottland, U.S.A.) quel, benque contemporan del surrection del continentes, ne es pro to minu sentibilmen identic a tis de nor epoca. Talmen, li aparition del insectes (e, ante ili, del aracnides), sur li glob, vell retroear til plu quam 500 000 000 de annus, contra que ti del hom vell retrodatar ad-maxim de 500 000 annus.

In ti conditiones, vu va dir, qualmen explicar que li insecte ne ha fat li terra ínhabitabil por omnicos quo ne es it-self?

 

Li munde del insectes es eternalmen in statu de guerre. Martin-avies, alaudes, hirundes, parus, turdes, piscos, merles, silvies, sturnes, es grand "mantentores" del landes in queles noi habita. Formicas, moscas, mosquitos, locustes, erucas vell esser sol, sin ili, por popular li suol de nor landes.

 

Li rey-avie manja in 24 hores 69 % de su brut pesa. Du parus, in li sam témpore, absorpte 187 pupas de papiliones pos har extraet les de lor cocon.

 

-29-

Un nestade de rey-avies morta chascun annu plu quam tri milliones de insectes e de larves.

 

On ha trovat 500 mosquitos in li stomac de un capri-mulge, 250 erucas in ti de un cucú. Noi mey raportar li present anecdote de quel Frederico II-im, li amico de Voltaire, li filosof-monarch, esset li heróe: havente su reyal sentimentes aflictet per li spectacul de sparros queles gustat su cereses, il promesset un recompense se six pfennigs a quicunc vell liverar le du capes de ti volatiles. Li villagesos actet tre voluntarimen e li prim annu, li Tresor payat mill thalers, li  duesim cent e li triesim deci. Li quaresim annu, li State payat nequó. It ne plu existet un sparro in Prussia. Ma li legiones de erucas covrit li car ceresieros; árbores, messones, omnicos esset devorat. To causat un revolution. Frederico comprendet su erra e payat six pfennigs chascun pare de sparros quel on importat de extrania.

 

Marcel ENSAKO

 

(Autorisat traduction del semanale francesi "ACTION" No 74 del 1.2.46, Paris. Traductor: W. Gilbert.)

LI ELECTRIC COCINATOR, UN SVISS INVENTION

 

Li unesim demonstrationes de cocine per li electricitá evenit in li Exposition universal de Chicago, in 1893, sur un electric cocinator constructet de un Svisso, fundator de un fabrica in li canton de Zürich, fabrica quel ne plu existe hodie.

 

It es probabil que it es li sam cocinator, quel esset presentat li sequent annu in London, fat ta sensation e ocupat li cronica del epoca pos un memorabil banquette in quel omni manjage hat esset cocinat per electricitá.

Li unesim practic aplication de ti mode de cocination esset realisat in 1900 in li buffetes del station de relvias de Jungfrau, quel on hat just inaugurat.

 

Quar annus plu tard un sviss hotelero con modern idés seductet de ti novitá, fat proceder al complet electrification de su cocine in quel on installat ne solmen 2 electric cocinatores con forne, ma du grilles, un calentant scaf, un fritor e mem un machine por rostar li café. Quar electric aqua-calentatores con global contenentie de 1600 l. distribuet li calid aqua in li cocina, in li lixive-cámera, in li balne-salas e in li closetes. Un forne de 12 kilowatts servit por li cocination del pane e del pasteteríe. Ad-ultra, pro que omnicos hat esset previdet, portativ radiatores assecurat li calentage. Dunc li unesim hotel completmen electrificat data de 41 annus e li installation esset confidet al inventor del electric cocinatores.

 

(Ex li Revúe de Lausanne, 1945, trad. R.Berger)

-30-

PRO AMORE AL MUSICA

 

Esset li duesim die desde que yo hat luat un chambre situat in li prim etage de un micri dom del village. Li grand cité ne distat mult, ma on posset atinger it in curt témpor solmen per tren.

 

Hodie, pos har finit mi deves professional ye quin horas in vésper, yo laborat un poc in li jardin, u yo possedet du bedes e cultivat legumes.

 

Ma ye quin horas e demí yo devet cessar. In li teatre del cité on representat mi opera de predilection "Li fortie del destine". Li billete de intrada ja esset in mi tasca, e qui conosse li efecte del musica va comprender que li vésper iminent fat palpitar mi cordie.

 

Yo reintrat in li dom. Mi chambre esset separat del habitation de mi patrona, e omni portas eat al vestibul. Li patrona e yo hat convenit que in casu que yo vell trovar me éxter, ella mey cluder mi chambre, pro que habitualmen yo havet li clave sur me. Ma ti-ci vez yo hat lassat it in li dom. It semblat me self-evident que, durante que yo laborat in li jardin, li seniora vell vider me. Tamen yo restat ínremarcat de ella. E nu, havente di intention cambiar veste por li teatre, yo trovat li porta cludet. Yo frappat ye li adjacent portas e sucusset les: cludet anc ili. Dunc nequi present, e yo videt me excludet del chambre. Ne esset témpor a perdir. Yo reflectet: si li necessi preparationes ne plu es possibil, yo va ti atinger li tren ni audir li ópera expectat de me ja desde quelc annus. Qual ínconvenente!

Pos tormentar mi cerebre yo captet un idé. Li fenestre del chambre esset apert. Qualmen, si on vell intrar ta per un scale? Alor yo vell posser cambiar veste, rasar me, prender mi supé e interim li patrona vell revenir del cité.

 

Proxim me existet un restaurante, li proprietario de quel ja conosset me. Yo eat strax a il e confidet le mi chagrine. Fortunosimen il havet un scale quel il prestat me con plesura.

 

Providet per ti utensile yo retornat al dom del patrona. Haltante in li jardin, yo apoyat li scale contra li mur, talmen que li parte superiori tuchat mi fenestre. Ma un cert dangere fat se remarcar. Li scale chancelat. E sub me, apu li dom, li suol esset pavat. In ti moment aparit un vicina, li habitanta del terr-etage. Yo explicat la in poc paroles li situation, e li fémina afabilmen auxiliat me, subtenente li scale. Yo comensat ascender... Omnicos eat bon, til quande yo arivat al apoy del fenestre. Ci esset du pottes de geranies e un micri grate destinat a impedir lor cadida. Ili mettet me in alquant embarass. Tamen, aplicante omni forties ye supermontat

 

-31-

 

li obstacul per un sol colp, benque li grate tordet se sub li póndere de mi córpor e surtit ex li mur u it esset fixat. Un del flor-pottes cadet e ruptet se infra sur li pavament.

 

- To fa necos, senior, criat li fémina observant con vivid atention ti representation acrobatic. - Plu bon que li pott es perdit quam vu! -

 

Apen mi pedes plazzat sur li planc-suol, yo tornat me, e regardante tra li fenestre por mersiar li fémina, yo videt la currer circum li angul del dom, e in un sol moment ella esset desaparit.

 

Quelc persones curiosi hat monstrat se, queles visibilmen ne comprendet li eveniment. Ili esset extrem stupefat vidente que in plen die un hom penetrat in un habitation tra li fenestre. Yo regardat les superficialmen sin tornar a ili plu long atention.

 

Tande, con un sospire de aleviament yo prendet mi fest-costume ex li scaf e mettet it por aparir tam elegant quam possibil. Poy, rasante me, yo audit un bruida sempre augmentant quel venit del strade, simil a ti quel es productet per un ínquiet masse de homes. - Quo importa me li aferes del village? yo pensat, mem ne tornante un regard vers li fenestre. E yo continuat juir in antey li passionat scenes operal.

 

Yo regardat me in li spegul e trovat mi facie satisfant.

 

Interim crescet ancor plu li murmurada avan li dom. It semblat un descatenat inferne. Ja yo decidet levar me e spectar; ma in li sam moment fat se du fort colpes al porta.

 

- Strax aperter! criat alqui vocosimen.

 

Yo hastat por obedir al ordon. Quo? Esque li dom brulat? Null odore de incendie esset perceptibil...

 

Avan me stat li gendarme del village. Su ocules perforat me. Detra le sur li scaliere, yo videt capes de paisanes curiosi e terrificat.

 

- Quo vu fa in ti-ci dom? questionat me severmen li functionario.

 

- Yo ha luat li chambre.

 

- Desde quande?

 

- Desde yer!

 

- Vu ancor ne anunciat vos al autorités. Pro quo?

 

- Yo va far it deman. Hodie yo ne havet témpore.

 

Yo presentat mi passport. Li gendarme examinat it, e tenente it ancor in manu, il continuat li interrogada:

 

- Ma quo ha fat vos ascender sur un scale? Omni gente honest usa li porta por intrar in un chambre.

 

Yo explicat le mi motives.

 

-32-

Il escutat me e sucusset íncredacimen li cap. - To vu mey dir a qui vu vole, ne a me. Vor motivation ne es acceptabil, pro to vu deve sequer me til que noi va har aclarat li afere.

 

Ne restat altricos quam obedir.

 

Ma subitmen sonat in li vestibul un passu quel avicinat se... It esset mi retornant patrona. Informat pri li eveniment, ella criat:

 

- To es nor locatario! Il habita che noi desde yer. Il es un honest mann, pri to vu posse esser cert. Lassa le in libertá, yo peti vos.

 

Poy fat se audir li restaurator:

 

- Il venit a me prender li scale, quel yo ne posset refusar le. Yo conosse bon ti senior; il es digni de fide.

 

E finalmen adcurret li vicina del terr-etage:

 

- Yo hat tenet le li scale, por que il ne mey cader... Il ne volet expectar li retrovenida de su patrona, proque importat le tro mult ear punctualmen al teatre.

 

Omnes eclatat in rise. Li gendarme excusat se, restituente me li passport e foreat, durante que li masse comensat disperser se.

 

Original historiette de A.E. Cortinas.

LI FLUCTUATIONES DE PRECIES DEL POST-MARCAS

 

Li post-marcas nequande conosset tam alt precies quam in ti ultim annus. Pro li considerabil augmentationes de precies evenit, precipue in mult landes ocupat e sur li nigri mercate, li opinion tende a prevaler che li colectionistes que li actual valores va restar definitiv. To sembla just til un cert gradu. Tamen on lee in li prefacie del "Catalog Muller", editet de Ernest Muller, in Basel, por 1944, que li precies ne posse continualmen elevar se. E li catalog de 1945, in facte, inregistra 1224 majorationes de precies contra 139 diminutiones, contra que li evaluationes por 1944 indicat 1382 majorationes contra 42 diminutiones.

 

Li perspective de ínmobilitá e de regression in li movement del precies depende in grand parte del general mundal situation, ma anc del númere e del interesse del nov emissiones.

 

UN FATAL MACHINE

 

In 1579 li Consilie municipal de Dantzig condamnat al morte li inventor de un machine por texter, sub li pretexte que su invention "hat jettat un criminal perturbation in li fabrication e li comercie del stoffes".

 

-33-

CRONICA

 

ANGLIA.

 

Nor anglesi coidealistes continua editer li "International Memorandum", revuette mensual del Britannic Occidental-Association.

 

BULGARIA.

 

Lettre de Bulgaria: "Pos mult annus de silentie yo denove posse informar vos que yo hodie es li sam fervent adherente del lingue Occidental e que in future yo va laborar in propagar it. Leente li ancian cadernes de Cosmoglotta yo admira li genial ovre de Wahl, quel pro su importantie posse esser comparat al ovre de Gutenberg. Ni Esperanto, ni alcun altri sistema de un lingue auxiliari posse luder ti rol in relationes international pro lor constructiones artificial, queles ne es conform al spíritu del vivent lingues.

Yo es un simplic ovrero e yo save li lingues Esperanto e Ido, ma malgré mi perfect saventie del unesim, yo ne posset profitar les quam Occidental quel presenta un excellent didactic valore. Malgré que yo parla bulgar, quel es un lingue slav, yo posset constatar que Occidental have un spíritu plu conform a ti de mi lingue matrin. In lingue bulgar existe un grand stock de international paroles queles es submisset just al regules grammatical de Occidental. Pri to yo fat un discurs ante quelc annus in li societé del esperantistes in Sofia. E quant plu mult yo aprofunda me in li saventie pri Occidental, yo vide in it li unic ver solution del problema interlinguistic. Pri ti tema, in future, yo intente scrir un articul in Occidental, monstrante li superiori qualitás de it e su ínspuperabil didactic valore por nos, li Bulgares.

 

Ples acceptar, estimat coidealist, mi confirmationes in mi sinceritá e mi firm vole e desire laborar por nor sublim ideale *al servicie del homanité*. Sempre adavan! Salutationes a omni coidealistes in Svissia e in li tot munde

vor Petro V. Dimitriev, Bulgaria."

GERMANIA.

 

Noi finalmen recivet novas de nor colaboratores german de ante li guerre. Sr. Willy Mildebrath (adresse: Stralauer Allee 23 a, Berlin 0.17) scri nos li 31.3.46 que il es in bon sanitá e que il desde nu posse recomensar laborar por Occidental. ma in li german ranges mani colaboratores manca, in prim Dr. Peipers in Köln quel morit in 1944. Sr. Mildebrath self translogiat de Bernau a Berlin, u, il di, "nor nov movement por Occidental va trovar un gross dominia de activitá". Regretabilmen mult materie de propaganda esset destructet durante li guerre.

 

ITALIA.

 

LI semanale Il Progresso, publicat in Roma, contene in su numeró del 21 januar

 

-34-

 

(págines 35 e 36 manca; fine del numeró por april.)