Cosmoglotta B 082 (jul 1946)


COSMOGLOTTA

OFICIAL MENSUAL ORGANE DEL OCCIDENTAL-UNION

Redaction e Administration:

INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE (Vaud), SVISSIA

Abonnament annual: simplic Fr. 5.50, duplic: Fr. 9.50, de propaganda: Fr. 13.50

Serie B, poligrafat    Tel. (021) 9 56 56    Julí 1946 - Nró 82 (5)

------------

 

LI USATION DEL TÉMPORES IN OCCIDENTAL

 

Ante quelc témpor un de mi amicos nederlandesi atraet mi atention sur li facte que in hollandesi on ne usa perfecte e li ínperfecte in li sam maniere quam in li altri lingues. Adplu on usa quelcvez li presente vice li passate e vice li future. Il petit me dir le qualmen on usa ti témpores in Occidental.

 

Pro que li question ancor ne ha esset publicmen tractat, quelc aclarationes certmen ne va esser ínutil.

 

Por liquidar strax li minu important punctu, lass nos mentionar que on posse anc in Occidental usar li presente vice li future, quante li futuritá del action ja es ínmiscomprensibilmen expresset per un altri parol. Ex.: Deman yo departe a Paris. Li usation del future in tal frases es tre usual anc in li vivent lingues: F: Demain je vais à Paris. G. Morgen gehe ich nach Paris.

 

On anc posse usar li presente vice li passate in casus u noi in li vivent lingues usa li talnominat "presente historic" quel have li scope dar plu mult vive al narration. Li procede es tant conosset que it es apene necessi citar special exemples.

 

Un poc plu complicat es li question del usation del témpores del passate. Ci ne solmen li vivent lingues ne interconcorda con unaltru, ma li election del just témpor in un sam e sol lingue obedi quelcvez a extremmen complicat regules. On mey pensar solmen al tre delicat dintintiones queles reye li usation del "passé simple" francesi (je fis) e del "imparfait (je faisais). Ili es un ver rupte-cap por Germanes. LI situation es simil in italian e hispan, ma anc in anglesi (con su assertetmen tant simplic grammatica) li just usation del témpores oferta ínnumerabil desfacilitás al non-anglosaxones. It es ver que ti desfacilitás es nequó comparat a tis queles assalta li candid aprensor de Esperanto e Ido. Ta li situation es proprimen ínextricabil. Til nu nequí ancor ha esset capabil dar clar e precis regules pri li usation del formes -anta, -inta, -onta; -ata, -ita, -ota; li max famosi grammaticos esperantistic self ne interconcorda in ti punctu.

 

-49-

 

In Occidental, li témpores del passate es reductet a tri formes:

 

1) Li ínperfecte: Yo ha laborat.

2) Li perfecte: Yo laborat.

3) Li plusquamperfecte: Yo hat laborat.

 

Li plusquamperfecte obedi al sam regules quam in li lingues vivent e it oferta pro to null desfacilitá. Li discussion torna dunc solmen circum li just usation del perfecte e del ínperfecte. A priori on vell dir que it ne mult importa ca on usa li un o altri forme pro que li corect o íncorect usation de ili ne posse dar loc a genant miscomprenses. Támen it ne es interdictet enunciar quelc simplic regules queles permisse obtener anc in Occidental un cert uniformitá in li usation del du témpores.

 

Quam max simplic regulation yo proposi li sequent:

 

*Li perfecte* mey esser usat quande it acte se pri un eveniment passat quel es completmen finit e plu ne have alquel conection con li presente:

 

Ex.: Yer yo scrit un lettre a mi patre. (Li action ha comensat e finit in li passate e plu ne sta in alquel relation con li presente). Li perfecte es dunc li caracteristic témpore del *narration*. It va esser usat in omni casus u on usa in francesi li passé simple (je fis) e in anglesi li "perfect" (I made). It coresponde anc al german perfecte (vollendete Vergangenheit) benque ta, precipue in li lingue parlat, on va sovente usar anc li presente perfect (vollendete Gegenwart). Pro que in Occidental on ne distinte inter "ínperfecte" e "passate simplic" quam in F, on va usar li perfecte anc in tal casus u F usa li "imparfait " (je faisais).

 

 

*Li ínperfecte* mey esser usat quande on parla de un eveniment in maniere general, sin situar exactmen li témpor passat durant quel it havet loc:

 

Ex.: Yo ha recivet un lettre de mi patre.

 

Usante ti forme, yo ne ocupa me pri li exact témpor in quel li action havet loc. Yo simplicmen constata que yo es *nu* in possession de un lettre: li action have un direct relation con li témpor present e it es plu mult li consequenties de ti action queles interessa quam li action self. *Yo ha finit*; *yo ha manjat* significa que yo es in li situation de un person quel ha finit e manjat. Ples comparar con: Yo finit li labor homatine a 10 horas.

 

Li supra regules coresponde sat exactmen a tis queles vale por anglesi e queles coresponde *teoricmen* (in li practica it es un altri afere) anc al usation del témpores in francesi.

 

Conform a ti regules noi va logicmen usar li ínperfecte anc quande un action comensat in li passate dura ancor in li presente: Yo ha esset occidentalist desde 20 annus (e yo es it ancor hodie); A: I have been an occidentalist for

 

-50-

 

20 years. Ma forsan on va dir que in un tal casu on vell con li sam jure ancposser usar li presente secun exemple francesi e german: Je suis occidentaliste depuis 20 ans. Ich bin Occidentalist seit 20 Jahren. In veritá li casu have solmen secundari importantie.

 

Yo amemora ancor passante li possibilitá quel noi have usar li participie present por indicar que un action ja hat comensat quande un altri evenit: Yo esset cantant quande ella intrat. It es un tre bon medie por nuanciar li sequentie del evenimentes e it merite esser usat plu frequentmen in Occidental.

Yo espera que li regules indicat in supra va esser considerat quam sat simplic por incontrar general aprobation. Ma si li un o altri del letores have alquó plu bon a proposir noi va voluntarimen acceptar su contribution por publication in nor revúe.

 

Por finir yo desira adjunter que yo ha un poc arbitrarimen usat li expressiones "ínperfecte" e "perfecte" por far les coresponder al dat definitiones. Yo ha fat to ne solmen por simplificar li classification, ma anc pro que it es desfacil orientar se in li cáos del términos grammatical queles li vivent lingues usa por definir li diversi témpores. In mult casus li etiquette ne mem coresponde al contenete del botelle. In omni casu it va esser bon si anc ci noi interconsenti pri li usation del sam términos in omni nor grammaticas e manuales, por ne transplantar anc in nor Occidental li confusion quel reye in li vivent lingues.

 

A. Matejka (La Chaux-de-Fonds).

-------

 

LI UNIVERSAL VICTOR DEL GUERRE

 

Sr. Chevalier, professor de botanica in li Museo de Paris, fat in li Academie Francesi del Scienties un curiosi comunication. Durante su viage in Russia, il hat constatat que li natura ja reparat secun su propri maniere li devastationes de Leningrad. In li crateres de obuses e inter li desjuntet lápides del ruinas crescet plantes, specialmen ott species de mosses.

 

Ma li vegetale maxim invadent es un american mal-herbe, un matricaria, li *Galinsona aristulata*, ínconosset ante quelc decennies; it covrit omni nov spacies queles li bombardamentes ofertat. On trova it in li ruinas de Caen e anc in li escombres de Berlin e de Warszawa.

 

It es li universal conquestator del guerre.    L.W. de Guesnet (Paris).

----------

 

INCREDACITÁ. Un yun mann quel videt in li zoo por li unesim vez in su vive un giraffe dit: "Yo ne crede it".

 

-51-

 

LINGUE INTERNATIONAL E POLITICA

 

Sin dúbit in li present témpor mult Occidentalistes pensa pri li fundation de nov clubes. Li organisation de I.L. clubes es bon comprendet, adminim de old practicantes, e forsan quelc paroles pri un important fase de it va esser util.

 

Yo va ilustrar li principie quel yo have in mente per du anecdotes. In un venerdí-vésper in annu 1907 li secretario hat introductet al London Esperanto-Klubo pluri foren "samideanoj", includent un yun mann de un land quel yo ne va mentionar. Omnicos eat bon e harmoniosimen til li medie del discurs, quel secun nor regules ne tractat politic aferes. Subitmen li yun mann interruptet per insultativ remarcas pri ... li Rey de Britannia! "Vu deve liberar vos de il, il custa tro mult, etc., etc.". Li presidente explicat nor regul e petit li yun mann tacer, ma il ne volet. In fine quelc membres quietmen informat le que, si il absolutmen refusat tacer, ili vell esser obligat jettar le cap-in-avan exter li chambre. To havet li desirat efecte, ma li damage hat esset fat.

 

Un altri vésper, annu 1919: Li tema del discurs esset "Irland", un objectiv descrition del popul, mores, lingue, paisage. Quande li presidente invitat li auditores posir questiones un senior C. profitat li ocasion parlar pri li politic relationes inter Britannia e Irland e lansat un atacca contra li britannic guvernament - evidentmen in li intention vulnerar li sentimentes del presidente. In to il successat, nam pos quelc amari minutes li presidente abandonat li convenida, colp-cludente li porta detra se. Li vésper esset ruinat.

 

Li parol "politica" posse dar li general idé de un sistema de action o guvernament, amicalmen e scienticmen consentit un partise o lande. Ma hodie it sovente indica hostilitá e acerbitá inter landes e ancor plu mult inter li social classes. In un plu perfect munde tal politica va esser viceat per scientie e concord, ma in li present dies noi deve esser realistic e acter secun existent factes.

 

Si li regul "Null discussion pri religion ni politica" esset important in li I.L.-clubes ante 1939, es it ne cent vezes plu important hodie?

 

To quo yo proposi ne es ínpossibil: It es fat in li sport-clubes, adminim in Anglia. On deveni membre de un tennis-club por luder ténnis in agreabil circumstanties con amical co-membres, ne por far propaganda por su propri politica.

 

Noi va incontrar persones qui honestmen e sincermen crede que li propaganda de su politica es tant important e urgent que ili deve parlar pri it ye

 

-52-

 

omni possibil ocasion. Ma si noi recruta un tal membre in un Occidental-club, e in consequentie perdi un existent membre, it es forsan ne un important ganie por Occidental.

 

Noi deve penar convicter un tal person que il ancor va haver 99% de su témpor líber por political propaganda, ma que Occidental ne posse viver in un atmosfere de political disputes, e que in omni casu su expectation pri conversation de su co-Occidentalistes va esser in grand part ilusori.

 

Si mi rasonament es corect noi deve excluder politica ja fro li comense, e li comense ordinarimen consiste in apart jurnales. Yo memora ex mi Idistic dies un jurnal con li charmant titul "Kombato". Yo suggeste que jurnales con nómines "Li Conservativ-Occidentalist", "Li Comunist-Occidentalist", o alquicos pri li proletariat, es dangerosi por Occidental, in tant que ili posse crear conflicte u altrimen harmonie vell esser possibil, e pro que ili posse far nascer li idé que Occidental es un politic movement.

Yo conclude que nor deve, e li sol base de nor success, depende del gradu in quel noi posse presentar a nor povri politica-lacerat munde un luminosi exemple de concord, tolerantie, mutual respecte, e amore per nor personal relationes e in nor clubes. It es customari hodie parlar mult pri li superioritá de Occidental súper Esperanto, ma in mi opinion noi vell far bon ne obliviar li modelle del "Interna ideo".

 

Lass nos, dunc, haver un organisation e clubes in omni cités in quel chascun posse intrar sin esser obligat escutar ínterminabil discussiones e disputes queles il va trovar tedant, si ne ofensiv. It ya existe altri temas por discussion! Lass nos preferibilmen arangear que chascun membre tace pri su politica e religion - o su manca de les - e que null membre save quo es li politica e religion del altres. In tal circumstanties success in li max alt gradu ne posse escapar nos e noi va perfecter un I.L. util por omnes, includent li political partises.

 

H.D. Akerman (Anglia)

 

SEMES DE SAPIENTIE

 

Li guerre es un male quel deshonora li homanité. (Fenelon)

 

Sovente un perdit combatte es conquestat progress; minu glorie e plu grand libertá. Li tambur tace e li rason reprende li parlada. (V. Hugo)

 

Li civil discordie es un venenosi verme quel devora li intestines del State. (Shakespeare)

 

Certmen poc coses corupte tant un popul quam li hábitu del odie. (Manzoni)

 

(trad. de G. Bevilacqua, Italia)

 

-53-

 

TITULATURAS IN OCCIDENTAL

 

Yo have li fortune - o misfortune - portar un academic titul. Adplu yo have li chance - o deve - sovente coresponder con seniores queles egalmen porta un titul, academic o militari. Ex li lettres queles yo recive yo vide que lor scritores multvez ne save in quel maniere corectmen adressar se a me, e de altri látere yo self, scriente a un mann titulat, tre sovente hesita qualmen usar li titul. On ne desira esser ínpolit, ma anc exagerat politesse, quel forsan evoca desagreabil sentimentes in li adressate, ne es necessi. Li question del titulaturas in Occidental certmen ne es tre important, ma támen it es forsan util parlar un vez pri it.

Yo deve confesser que yo recive un choc chascun vez quande yo recive un lettre adressat a "Sr.Dr.X." o comensant per "Tre estimat Senior Doctor". Yo trova to un tro grand richesse, precipue si li scritor del lettre self possede un titul. Nam in ti casu yo es fortiat responder con li sam acumulation de honorific paroles. Naturalmen to es un imitation del metode german. In German on di e scri: "Herr Doktor, Derr Oberst" etc. It certmen ne es fals in Occidental, it viola null lege de nor lingue, ma támen yo have li impression de un dissonantie, de un acord superchargeat.

In Francesi on di "monsieur le docteur", ma "mon colonel". On fa dunc in diferentie inter titules academic e militari. Un transferte de ti metode in Occidental egalmen ne vell esser fals: "senior doctor" (quam secun metode german), "mi colonel". Ma yo trova que ti duesim adparlation in Occidental conporta un son tro familiari.

 

In Anglesi on adressa lettres simplicmen a "Dr.X." o "Col.Y." e comensa li textu in ambi casus con "Dear Sir" o, si on desira esser tre polit o formal, con li sol parol "Sir". Si on bon conosse li adressate, on scri "Dear Mr.X.", dunc sin titul. Esque ti metode ne vell esser recomendabil anc por Occidental? Yo crede it.

 

Yo dunc vell proposir omisser sur li coverte li totalmen superflú parol "senior" (si it acte se pri un seniora o senioretta titulat, li adjuntion de "sra." resp. "srta." es forsan recomendabil, ma certmen ne necessi) e comensar li textu con "car senior", si it es un lettre plu formal, o con "car senior X." (o "car doctor, car colonel", si on absolutmen desira usar li titul o pensa que su omission vell posser esser prendet in mal parte per li adressate), si li du corespondentes es bon conossetes. Anc li adparlation "car coidealist" es tre bon e posse esser usat mem vers ínconossetes (naturalmen solmen si ili in facte es adherentes o adminim simpatisantes de nor movement). Yo proposi dunc usar *sive* senior, *sive* li titul, ma ne ambi junt.

 

-54-

 

Ti proposition naturalmen es un resultate de mi opinion purmen personal, e certmen altri persones posse regardar li afere con altri ocules, ma yo crede que it constitue li median via inter tro poc e tro mult politesse.   C.H. Pollog (Basel).

 

Nota del redaction:

 

Pri li 3-esim paragraf del supra articul noi fa remarcar que li militari expression francesi "mon" (colonel) es, secun li etimologistes francesi, un abreviation del primitiv titul *monsieur* e ne li possessiv adjective *mon*. R.Bg.

 

LI SCIENTIE TRANSPASSA UN NOVI MAGNIFIC STADIE

 

Li hodial scientie progresse con un ritme prodigiosi. On save, desde circa triant annus, que li superficie terral es regularimen aroseat de un pluvie de particules electrisat (circa un por decimetre quadrat e por secunde) queles proveni del spacie intersideral.

 

On posse vider functional in li Palace del Descovrition in Paris un aparate quel inregistra individualmen li ariva de ti projectiles, chascun de ili productent un *toc* in un alt-parlator.

 

Ti projectiles es productet de un radiation a quel on dat li nómine de *radies cosmic*, e quel sembla composit de protones con tre grand energie.

 

Tis-ci producte, ye lor ariva in atmosfere particules de un specie quel on nequande observat durant li experimentes de fisica nucleari fat in nor laboratorias.

 

On dat a les li nómine *mesotones*. Lor carga positiv o negativ e ti del electron, ma lor masse es du cent o du cent e quinant vezes plu grand. Ili possede un energie immensi, quel permisse les traversar un scren de plumbe de un metre de spessore, in contrari que quelc centimetres sufice por haltar li radies X max penetrant o li electrones max rapid queles noi posse producter.

 

On observat les in profundores de pluri centenes de metres sub li terra o de mil metres sub li mare.

 

Lor radioactiv medial vive es curtissim e secun órdine de 2 microsecundes. Li orígine del radies cosmic es ínconosset. It sembla que li constant astres ne se concernet, e li hipotese max sovente acceptat, benque it ne resolue omni desfacilitás, es que ili proveni del *novas*.

Li *novas* es stelles queles explode projectente un quantitá de materies quel representa circa li cent millesim de lor masse, con un rapiditá de mil kilometres per secunde e con un flute de energie enormi, quel, in li moment del maximum, representa circa cent mil vezes ti del sole.

 

-55-

 

On admisse que omni stelles passa un o du vezes tra li statu de *nova* durant lor minimum témpore de evolution, quel es du milliardes de annus.

 

Or, on anuncia, in li scientific medies, li iminentie de un declaration informant que on ha successat producter in li laboratorias, *mesotones* de queles li masse vell esser du vezes ti del electron. In altri parte, li american laboratorias vell posser bentost comunicar a particules, energies secun li órdine de un milliard de electron-voltes.

 

Quo on ne vell posser expectar in li dominia del desagregation atomic, de projectiles de tal potentie, quande on save que li scission del nucleo de uranium postula solmen du cent milliones de electron-voltes!

 

Maurice LEBLANC, in "L'Homme et la Vie", april 1946.

Trad. L.M. de Guesnet (Paris).

 

(Vide: Cosmoglotta, may 1944, págine 51: Del elementari al universal.)

---------

 

CRONICA

 

FRANCIA.

 

In li reunion del Occidental-Gruppe del 25 may, sr. de GUESNET raportat pri su viage in Svissia e su incontra de sviss coidealistes. Inter li partiprendentes esset un eminent linguist quel vole judicar pri li practica de nor lingue, e es tre simpatisant. Inter altri documentes esset comunicat lettres de sr. A.Z. Ramstedt (Finland), sr. H. Aikes (Nederland) e Dr. Berkold (Germania).

 

Sr. René Isambert, chef administrator del Colonias, mundlinguist desde 1906, quel esset in London, es just pensionat e va logiar in Chartres, u il fundat li Esperanto-Grupo ante 40 annus. Noi espera que il va posser ocupar se denov pri nor lingue.

 

PARIS. - Li 31 may, sr. Jean Paul Vinay, Inspector principal del vivent lingues, fat un discurse in li Centre Quaker International pri "Li lingues e li international exchanges" avan un assemblé composit precipue ex educatores e studiantes. Il descrit li desfacilitás productet del diferenties de lingues in li international incontras e congresses e li complication del divers traductiones. Poy il parlat pri li solution per un artificial lingue. In su excellent e ínpartial raport il citat exemples de lingues apriori, poy Volapük, Esperanto, Ido, Novial e Occidental, con exemples de textus. Finalmen il parlat in favore de IALA e, proque il visitat recentmen li oficie de ti association, il dit que li labores esset interprendet con seriosi e ínpartial metodes. Sr. Papillon, idist, declarat que por evitar un falliment quam ti del Delegation, it vell esser necesis far conosser in ampli scale li scope e

 

-56-

 

labores de IALA, Sr. apotecario Rousseau, old esperantist, declarat se pret acceptar li judicament de IALA, si vermen li lingue proposit es un progress e un practical resultat obtenibil. Un altri esperantist profitat li ocasion por far li lauda del "kara lingvo". Sr. de Guesnet, parlant directmen in Occidental, ye li grand surprise del partiprendentes, explicat que li lingue de IALA ne posse mult diferer de Occidental, ma vell esser tre proxim de Occidental e que in tal casu noi vell considerar li question favorabilmen.   L.M.G.

 

RENASCENTIE, numeró special redactet in lingue francesi, exposi li argumentes in favore del L.I. e specialmen de Occidental, del vis-punctu marxistic. Li abonnament es líber. Misser demandas e moné a sr. W. Gilbert. 58 Rue de la Paix, CHOISY-le-ROI (Seine), Francia. On posse anc misser moné al Institute Occidental, CHAPELLE (Vvaud), Svissia. Postchec-conto 11 1969. Informar directmen li redactor de RENASCENTIE in tal casu.

 

ITALIA.

 

Mersí a pluri fervent pioneros, inter altris sr. Dr. Mascanzoni de Bari, nor lingue penetra sempre plu in Italia. Un polemica contra esperantistes evenit in li jurnale de Roma "Il Progresso". Dr. Mancanzoni ne havet pena por demonstrar li superioritá de Occidental, citante textus in nor lingue, durant que esperantistes es íncapabil usar lor lingue in li presse pro que lor chapelat lítteres es íntrovabil in li printerías.

"La Voce dello Stenografo", organe oficial del "Unione stenografi Cimani", Via Ademollo 12, Livorno (Italia), ha publicat in li numeró de april un articul *in* Occidental.

 

"Italia", revúe oficial del Club international, nró 2, de may 1946, ha insertet un grand anuncie por Cosmoglotta.

 

SVISSIA.

 

Li redactor de Cosmoglotta developat li problema del L.I. in un reunion del section del Union Europan in Lausanne li 18 junio. Long e interessant discussiones evenit pos li discurse.

 

Del 11 til 19 may, sr. de Guesnet (Paris), presidente del Occidental-Societé de Francia, e su marita, partiprendet un viage in Svissia organisat del association "Tourisme et Travail" in conection con Popularis-Bern. Malgré li obligation sequer li programma, ili havet li grand plesura posser incontrar sr. Robert Ris in Luzern e Dr. C.H. Pollog in Basel. Benque li témpore esset curt ili posset parlar in e pri nor lingue. Mult mersís a ti amicos por lor cordial acceptation e afabilitá.   L.M.G.

 

Li "Revue Internationale de Sténographie", 11 ch. Ritter, BIENNE, publica in li numeró de may-junio 1946 un complet págine in Occidental: Du poemas de

 

-57-

J. Podobsky e Li futur lingue auxiliari de Europa de E.W. Un calid mersí a nor coidealist Bieller por li constant publication de textus in Occidental in su bell revúe.

 

Li important diario "Die Tat" publicat in su numeró 171 del 24 junio 1946 un important articul "Nachkriegsplanung und Welthilfssprache" in german de circa 90 lineas de queles 14 lineas es in Occidental. Ancor un bell pruva que nor lingue posse esser strax publicat in quelcunc jurnal!

 

"Die Tat" e "Die Nation" anc ha publicat "Comunication" in german e Occidental (Respectivmen li 18 e 19 junio 1946).

 

Occidental che Radio Beromünster. In li emission de Studio Zürich "Jahrmarkt der Zeit", on audit jovedí, li 23 may, un amusant dialog. Parlante pri li negativ resultate del conferentie del ministres de extran aferes a Paris, li du parlatores discusset pri linguistic desfacilitás in international relationes, pri li possibilitás de un lingue auxiliari e finit per escutar un parte de nor disco de gramofon "Occidental, li lingue international, discurs de Dr. F. Haas". Noi fa remarcar que li radio-organes ha self composit li textu del emission, basante se partialmen sur li editiones de nor propaganda-centrale.

 

Li ultim numeró printat de Cosmoglotta ha esset recenset de numerosi jurnales, inter altris: Journal de Montreux, La Feuille d'Avis de Lausanne, Zofinger Tagblatt, Familien-Wochenblatt, Schreiner-Zeitung, etc.

 

SVEDIA

 

In response al apelle al Svedeses publicat in Cosmoglotta de may, sr. Berggren de Abrahamsberg scri nos li 15 junio que li comité sved ha ja demarchat por inviar victuales a sr. de Wahl, ma que li interprense es desfacil pro li actual circumstanties. Omnicos possibil es fat por auxiliar nor venerat mastre. Cordial mersí!

 

Noi aprende que li nov lexico SVED-OCCIDENTAL es nu in printation e que li lítteres A e B ja es compostet. Li Wörterbuch Occidental-Deutsch und Deutsch-Occidental esset utilisat quam modelle de ti important ovre national-Occidental.

-------

 

ASSOCIATION POR INTERNATIONAL SERVICIE (APIS)

 

Por li summa de Fr. 1.- sviss e plenation del carte de adhesion, li adresse del membres es publicat in Cosmoglotta B e in li futur adressarium. Seque li continuation del liste:

 

269. BEAUFON Roger / VILLON par Cruzy-le Châtel (Yonne) / Francia / lignero / 1916 / F.A.I.H. / F.Occ. / 00.03.10.13.15.16.17.18.19.30.32.33.50.

 

-58-

 

ON SCRI NOS...

 

... Yo ne ha scrit antey pro que yo havet li intention responder vos in Occidental. Ti lingue es tre facil a aprender e ante omnicos it es li max musical inter omni modern lingues international quel yo conosse. Pos un semane de studie yo ha posset scrir un lettre sin tre grand desfacilitá: it es íncredibil por gentes queles ne conosse ti lingue del future! ...

Giuseppe Fracchiolla, (Bari, Italia).

 

... In "Libertá", yo lee un comparation de paroles inter russ e Occidental. Li assertion que Esperanto es plu facil por slaves es un erra. Quant plu mult yo penetra in li essentie de Occidental tam plu yo constata un comunitá de derivation in li international paroles. Esperanto accepta in ti sense un maniere purmen artificial, ínconform al customes de nor lingue bulgari. In contrari Occidental deriva su paroles quam in mi lingue matrin. In ultra it presenta un excellent medie havent íncontestabil didactic valore. Yo ha detalliatmen studiat Esperanto e yo mastrisa it in maniere perfect, ma yo posset constatar su barbaric construction.

 

Occidental have ínsuperabil qualitás por omni scoleros a queles it da li possibilitás intrar in li splendid edificie del scientic nomenclatura. Occidental da les li possibilitá plu facilmen aprender li lingue francesi quel es studiat in scoles secundari de Bulgaria. Ultra to, it fa nos comprender li ver signification del international paroles queles abunda in mi lingue matrin. Singul scolero e erudite deve aprender un grand stock de scientic paroles e in ti sense Occidental es un íncontestabil auxilie.

 

Yo comprendet que li lingue ne es un production purmen mecanic, ma un emanation psicologic e que li lingue developa se secun progresse de nor statu psichic e del progresse homan.

 

Yo admira li tenacitá del sviss coidealistes queles con tant fidelitá labora e assecura li progresse de Occidental. Solmen tenacitá es garantíe por li success de nor comun ideal.

Petro W. Dimitriew (Kula, Bulgaria).

 

...Con grand plesura yo recivet ante quelc dies Cosmoglotta de marte 1946; mersí mil vezes! Ti injoyant reviventation forma - anc pro su modellic contenete - un frappant pruva de vigore de nor movement e del devotion de su adherentes. Ples acceptar li expression de mi humil admiration e gratitá.

H. Littlewood (Newton, Anglia).

 

-59-

 

COSMOGLOTTA

 

Noi amemora que li simplic abonnament *sin* membritá al Occidental-Union e al SAPO custa Fr. 5.50 sviss.

 

Ancor un cert númere de abonnatores ne ha recivet omni numerós de nor revúe: ili deve hastar demandar nos li mancant exemplares, nam cert de ili comensa exhauster se.

 

Ples ne obliviar recomendar nor revúe e colecter nov abonnates.

 

Li duplic abonnament o li propaganda-abonnament (vider Cgta. B/81, págine 47) permisse vos far excellent propaganda.

--------

 

NOV EDITIONES

Nachkriegswelt und WElthilfssprache. It es li titul de un nov circulare destinat al propaganda che li german linguanes. On posse obtener it por li precie de Fr. 0,40 li 20 ex. e de Fr. 0,90 li 50 ex. Un excellent medie de propaganda junt con li document 200. Che Institute Occidental, Chapelle, o Occidental-Centrale Winterthur (Svissia).

 

Nor *document No. 8* in anglesi "The modern internation language" e li traduction de it in italian "La lingua internazionale moderna", ambi exhaustet desde long, just es reeditet in 5000 exemplares chascun. Ples comendar it che 10C (Institute Occidental, Chapelle).

ANUNCIE

 

Li bulletin "Lo Stenografo", Casella postale 169, BARI (Italia) sercha corespondentes, preferibilmen steno-jurnalistes, in li tot munde. Scrir in Occidental.

---------

 

Li INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE (Vaud), SVISSIa, sercha un secretario(a)

 

quel bon practica li dactilografie, li corespondentie (si possibil F.E.D.-Occidental), e omni labores de buró. Cultivat persone, idealiste, sobri, capabil, con spíritu de iniciative va esser preferet. Far oferta con curriculum vitae, foto e pretensiones.

-------

 

Contenete: Li Usation del Témpores in Occ.; Li Universal Victor del Guerre; L.I. e Politica; Titulaturas in Occ.; Li Scientie transpassa un novi, magnific Stadie; Cronica; APIS; On scri nos..; Cosmoglotta; Nov Editiones; Anuncie.

-------

 

Chef redactor: Ric Berger, MORGES (Svissia). - Redaction e administration: Institute Occidental, Chapelle (Vd.), Svissia. Tel. (021) 9'56'56. - Editor responsabil: Fred Lagnel, Chapelle (Vd.) - Cosmoglotta B es poligrafat del Institute Occidental.

 

-60-