Cosmoglotta B 085 (nov 1946)


COSMOGLOTTA

 

OFICIAL MENSUAL ORGANE DEL OCCIDENTAL-UNION

 

Redaction e Administration :

 

INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE (Vaud), SVISSIA

 

Abonnament annual: simplic Fr. 5.50, duplic: Fr. 9.50, de propaganda: Fr. 13.50

 

Serie B, poligrafat. Tel. (021) 9 56 56 Novembre 1946 - Nró 85 (8)

 

-------------

 

HAY

 

Si yo ne erra, on unquande pensat pri fax ex ti-ci parole un plen verbe, con formes hayar, hayat, (haya?) e forsan anc hayant. In ultim témpor, secun mi saventie, on támen plu ne considera introduction de ti neologisme.

 

To yo opine regretabil; nam yo crede que alquo simil vermen recomenda se. Esser, con subjecte it, usat de senior Wahl, es acceptabil forsan precipue a German-parlantes. Poy hay exister, trovar se, nascer, evenir, presentar se, monstrar se, e sin dúbite anc ulteriori alternatives. Ma esque tal expedienties es perfectmen satisfant? Esque selection del max just de ti paroles sempre es facil? Esque nequande presenta se casus u ni un de ili sembla apt? Esque ili quelcvez ne efecte alquantmen pesant?

 

*Hay* sembla har etablisset se. Ma esque pro intrinsic aptitá, e esque solmen pro que on ne vole indiger un tal medie?

 

Plu grav es li question ca *hay* sufice por omni casus. On mey pensar pri there was, il y aura, es würde ... geben, there may be, il pourrait y avoir, es dürfte ... geben, there is going to be, il doit y avoir eu, es hätte wohl  ... gegeben, mem there being (puisqu'il y a o avait, da es ... gibt o gab) e simil.

 

Yo permisse me submetter un solution - suposit que on admisse li existentie de un problema intot. Li locution quel yo have in mente es levi; it es in sam témpor facil por omni linguanes; e it intot ne necessita ni nov paroles ni nov constructiones, ni alquel changes in li extern aspecte del lingue.

 

It es simplicmen usation de *esser* - just quam on nu usa *hay*, e quam on vell har usat *hayar* - sin subjecte.

 

Vi quelc exemples:

 

Es persones queles ne aconosse to. (Ne) esset nequó altri a far. Ha esset oposition contra ti projecte. Posse esser alquí al porta. Deve har esset bon motives por to. E tal céteri.

 

It ya es possibil que on ja ha considerat - e desaprobat ti solution. Si ne, yo espera que altres mult plu experit quam yo va benevoler dar lor opinion pri it.   H. Littlewood.

 

-85-

 

Remarca del redaction. A ti proposition, sr. Ilmari Federn adjunte que li construction recomendat supra sembla esser ja usat de diversi autores in Occidental, por exemple de sr. Samstedt (Finnland) e de sr. Cortinas (Svissia). Personalmen yo prefere li verbe *esser* proque si *hay* convene por li presente it ne es usabil por li altri témpores por traducter li francesi expressiones: "il y avait; il y aura". Por ti témpores on deve tamen recurrer al verbe "esser".

-----

 

PRACTIC LINGUE POR MODERN HOMES

 

Nor lingue es nu quasi perfect e have li imensi superioritá esser comprensibil ínmediatmen a omni homes con medial cultura. Noi ne deve lassar dormir it in nor libres o nor librarium, *ma noi deve usar it por practic aplicationes*. Solmen per ti via noi va trovar li successe.

 

Yo ja havet li grand plesura, durant mi quaranti-annual ocupation pri li L.I. visitar mult coidealistes in divers landes e esser anc visitat in Paris. Quant agreabil esset ti international incontras; tis quel ne experimentat les ne posse comprender to! Ili es inter li max felici momentes de mi vive. Probabilmen li international viages va esser desfacil ancor durant long témpor, ma noi posse ja haver servicies per corespondentie. Li exportation de mult merces es interdictet, ma ja yo posset in pluri casus instituer un privat "clearing" superante li ínpossibilitá inviar moné ad extrania. Precipue con Svissia it es urgent que noi mey posser payar nor compras e nor abonnamentes a nor Centrale.

 

Yo ne colecte post-marcas. Yo es "colector de adresses" e yo desira adresses de corespondentes por practic aplication de Occidental. Noi atende li publication de listes de Occidental Informatores in max mult cités e landes possibil: Ples inviar me vor adhesion por constituer ti rete. Yo va mersiar omni corespondente per un bell postcarte de Paris.

 

Lass nos aplicar nor lingue: OCCIDENTAL, PRACTIC LINGUE POR MODERN HOMES.

L.M. de GUESNET, 83 Rue Rochechouart, Paris IX.

-------------

 

UN PISCATOR OLD DE 25 SECULES

 

Durant li guerre on ha decovrit in un grand morasse del Jutland, in sud de Holbeck, pos pluri semanes de labor, un complet barca de pisca e anc li ossage del piscator. Secun li estimation del archeologos, lu tot vell originar in plu quam 2500 annus. Li dan scientistes ocupa se per misser li nave e su contenete in bon statu, pos quo it va esser exposit in li historic colectiones del National Museo de Kobenhavn.

 

-86-

 

LI GAYITÁS DEL "SANKTA NETUSHEBLECO"

 

Un del max grand curiositás del grammatica de Esperanto es li regul pri li usation del adjective quam adverbie quante it refere se a un infinitive o al contenete de un tot frase. On ne posse dir in Espo: Estas utila ke li venu (it es util que il veni); on deve dir: Estas utile ke li venu (it es utilmen que il veni). Altri exemples ex li "fundamento" es: Chu hodiau estas varme au malvarme? (Esque hodie it es calidmen o frigidmen?). Resti kun leono estas danghere (It es dangerosimen restar con un leon).

 

Li idé que in tal frases on deve usar li adverbie vice li adjective, sub li pretexte que it existe null nómine o pronómine "a quel li adjective vell posser referer se", es proprimen grotesc. Sr. Borgius, aludente ti casu in su libre "Warum ich Esperanto verliess" (Pro quo yo abandonat Esperanto) remarcat tre justmen que in li frase "Estas necese ke li venu" li subjecte es representat per li proposition subordinat. On questiona "*Quo* es necessi?" e li forme substantival del response es: "Li venida del hom". Pro que li pronómine interrogativ "quo" es índubitabilmen un regulari subjecte neutri, li instructor vell dunc dever questionar "Kio estas necesa?", ma li aprendente deve responder: "Estas necese ke ..." Un evident non-sense, nam li presentie del adverbie es absolutmen ínjustificabil. Ma desfelicimen li frases incriminat sta in li Fundamento e ti-ci es "netushebla" *con omni su erras* secun li prescrition del "majstro" self. Alor quo far? Nolens volens, li grammaticos esperantistic es fortiat far ex ti regretabil ínatentnion del majstro un regul special secun quel li absentie de un nómine a quel li adjective vell posser referer se, transforma li frase in un frase sin subjecte e postula li viceation del adjective per li adverbie. Credo quia absurdum!

 

Or, li ínatention del "majstro" quel ha dat loc a ti grotesc regul ne es tam ínexplicabil quam on vell posser creder. It have un tre real cause e ti cause forsan ne constitue li minim interessant aspecte del problema. Zamenhof ha tot simplicmen esset li victime de un particularitá del russ lingue (quel esset un de su lingues matrin). In russ li adjectives have special finales secun quant ili refere se a substantives masculin, feminin o neutri e secun quant ili es usat atributivmen o predicativmen. Ma por li adverbie un special forme ne existe: on usa simplicmen li forme neutri del adjective predicativ. Exemple:

 

Dityá ótchen vyésselo = Li infante es tre gay

Dityá vyésselo igráyet = Li infante lude gaymen.

 

(Li adjective "vyésselo" in su forme neutri es identic con li adverbie "vyésselo").

 

-87-

 

It es evident que in li frase:

 

Vessmá vosmózno chto = It es tro possibil que

ot étovo nyé snáyet = Il ne save to

 

li parol "vosmozno" ne es altricos quam li forme neutri del *adjective* "vosmozen". Ma pro que ti forme es identic con li adverbie "vosmozno", Zamenhof confuse li du formes: il considera falsmen "vosmozno" quam un adverbie e alor il naturalmen traducte fidelmen "Estas tre eble ke li ne scias tion" vice "Estas tre ebla ke.."

 

Yo ne pensa que it es possibil trovar un plu frappant exemple pri li insanitá del principie del "íntuchabilitá" del fundament de Esperanto. It ne sufice al esperantistes perpetuar, pro obedientie a lor "sankta fundamento", un masse de mal selectet paroles e ínpossibil regules grammatical; ili ancor pretende fortiar omni usatores del munde far absurd distintiones, unicmen por que lor "kara majstro" ne mey har fat un erra. Pos to on posse evidentmen tirar li cortine!     A. Matejka.

-------

 

HONORARIES DE CHIRURGOS

 

Ante 400 annus, li profession de chirurgo esset minu lucrativ quam hodie. Li explorationes fat in li comensa de nor secul in Babilon ha permisset etablisser con certitá queles esset li honoraries del medicos de ti primitiv era. On ha exhumat steles o petrin o bronzinr placcas sur quel on gravet li textus del leges e decretes. Li prescritiones quel on lee sur les informa nos, por exemple, que por un operation fat "con su cultell" li medico recivet circa 10 chekels in argente. Li chekel equivalet circa 1.40 fr. del francesi moné de ante li guerre de 1914. Quande li operate esset sclave, li medico tuchat solmen 2 chekels. Por un osse fracturat e remettet in bon stande, li tarif cadet a 5 chekels, to es 7 frances.

 

Si li medico ne successat su operation, il esset terribilmen punit. "Quande li medico fa a alqui un profund vúlnere con su cultell e que il morta le, o quande il destincte un ocul, on deve cupar le su manus." To es li términos menaciant por li ínexperimentates que parla li steles.

 

Adver quande li morito esset un simplic sclavo, li medico ínhabil devet simplicmen vicear les per su propri custas.

----------

 

In li insul del Florès apartenent al archipelago del Azores, on posse observar un singulari natural fenomene. Du fontes queles spruzza tre poc lontan li un del altri, da li un un blu aqua, li altri un rubi aqua.

 

-88-

 

NOR PLANTES MEDICINAL

 

Quande li tepid sole vernal revivifica omnicos quo aspira vers li luce, tande revela se anc al citeanes, queles perdit li intim contacte con li magic crescentie del natura, li miraculosi labor del grand creator. Omni bon forties - vent e brilliore solari, rosé e pluvie - il acumula sur li funde nutritiv del terre e omni colossal e mirabil progresses de nor novevial chimie resta solmen mesquin ovraches in comparation a ti forties creatori.

 

Etsi li scientie successat explorar li prim materies formant li max essential ingredientes de nor plantes medicinal - un enorm parte es ja explorat, ma multcos deve esser ancor decovrit - támen li creatori miracul del plantes medicinal va restar ínimitabil e ínatingibil.

 

Ja in li antiquissim passate li conossentie del plantes medicinal format un scientie reputatissim e mani medievial librette pri herboristica pruva con quant profund seriositá e acuratitá on persequent li forties sanativ del natura e hodie plu e plu on retorna al punctu de departe de omni farmaceutic exploration, al benefant efecte del plantes medicinal in li form de drogues, it es, in purificat e exsiccat statu.

 

Li aplication del plantes medicinal fa se in tre variabil maniere. Ex folies e flores on prepara té; cortices e radicas es exsiccat, pezzettat e aplicat quam infusion o distillat in alcohol. Mult plantes sanativ es anc importat de landes lontanissim, ma multes de quel li nómine latin es ínconosset al laico in botanica, prospera in nor land, cresce sur li bordes del vias ínaperceptet del promenantes, a queles ili es conosset solmen ex li scatulles e buxes del farmacias e droguerías.

 

 Li max populari inter omni plantes sanativ es probabilmen li *camomille*, li li bonodorant, yelb florette discatri crescent sur agres e íncultivat terrenes. Un infusion de ti plante es stomatic e antispasmodic; it es indicat contra dolores e crampes stomacal, contra índigestion e maladies vessical. Pos panacea seque inter li conosset medicamentes populari li *valeriana*, de quel li radicas distillat in alcohol livera un apreciat remedie populari: li guttes de valeriana. On aplica li stipes, queles expande un odore special. Un tisane de it es un del max efectiv antispasmodiacales diarimen ordinat contra epilepsie, histerie, crises nerval, enervament; in ultra it es anc vermifug.

 

In li arte culinari on aplica sovente quam spice aromatic li *hortisalvia*, crescent anc savagimen, ma solmen in li regiones de Europa meridional. In nor territorias prospera un herbe afini sur prates arid e in li vinieras, li *pratisalvia* con flores clarviolett, nominat anc salvia scarlatin (salvia horminum). Su folies contene un oleo essential aromatic. Un tisane de it es

 

-89-

 

 

tonic, digestiv, stimulant li cordie e li sistema nerval.

 

Li folies e flores del savagi *viola tricolor*, quel es incontrabil che nos in grand masses sur campes e cerealieras es aplicat quam té purificativ contra li maladies del cute e li scrofulose.

 

Inter li hemal species de mintes prosperant in nor regiones li max bonodorant es li *minte aquatic* crescent al rives de lagos e fluvies o al bordes de morasses e paludes. Li minte autentic, li minte piprin, trovabil in extraordinari quantitás in Anglia de quel li folies furni li té de pipremint, es cultivat che nos tre sovente in jardines. It es stimulativ, digestiv, antispasmodic. LI sam efecte have anc li *cúmine*, de quel li alt plante umbelliferi trova se anc sur prates arid e al bordes del vias. Su semes es usat quam spice culinari e por té, similmen anc li fenicul.

 

Un altri plante comun medicinal es in ultra li *tussilag* (tussilago farfara) prosperant sur terrenes humid e argilosi. Su té es expectorativ ye bronchite e catarres. Minu conosset es forsan li "candel reyal" (verbascum thapsus, bouillon blanc, Königskerze), de quel li stipes atinge un altore de un metre o plu, e erecte se con su folies lanatri sovente sur cumules de escombre, sur murallias, ma trova se anc solitari al bordes del vias. Li folies del grand, yelb flores uvatri es aplicat quam té contra catarres e difterite.

 

Un plante medicinal extraordinarimen difuset es li *millefolie* con su graciosi foliettes e su numerosi capiform florettes, amarmen odorant, un antiquissim remedie contra maladies stomacal e intestinal; li infusion on prende anc quam antihemoroidal. Egalmen li *centaurea*, de quel li floricorone caracteristic funelatri prospera sur insolat prates e agres e anc in clarieras forestal. Su tisane furni un excellent remedie tonig e febrifug, tre indicat por combatter li anemie del yun filias. In contrarie li *trifolie amari* apreciat quam digestive e aperitive, facilmen reconossibil pro su strangi flores stellatri, trova se sur humid prates e in torfieras. Quam fortificative por li stomac es tre conosset li *yelb gentiane*; su radicas furni al montanares lor panacea, li alcohol de gentian (li sviss Enzianschnaps!). Finalmen noi deve ancor mentionar li *equisette* (equisetum arvense, Schachtelhalm, Zinnkraut, Katzenschwanz, prêle), aplicat quam remedie vulnerari, antiseptic contra vúlneres putrid o in forme de evaporationes contra li terribil afectiones vessical.

 

E nu ancor un plante conosset de omnes, includet li citeanes, queles generalmen es plu expert in parfumeríes, cosmeticalies, manu- e pedicuras, it es li *urtica*. Mem li besties conosse ti herbe, pro que li foy, con quel nor creator ha munit it, representa un indicator prohibitiv, quel chascun analfabete

 

-90-

 

 

mem li ultim vacca e capre successa divinar e leer! Omni partes de ti herbe es usabil, del radica til li semes. Li radica sudat con acete furni li max efectiv medie por avansar li crescentie del capilles. Li herbe transformat a té o cocinat sol o junt con spinace purifica li pulmones, li stomac e li intestines e ye constant e durativ aplication remedia mem úlceres stomacal e intestinal. Li exterior aplication del urtica ne es tro apreciat, ma támen existe homes, queles asserte, que pos un self-flagellation con li verd herbe, omni reumatismes desapari instantmen. Por li besties li urtica representa li remedie numeró 1. Siccat a fen ili manja it voluntarimen. Verd cocinat it es un excellent medie por far ingrassar li porcos e mantener les in complet sanitá.

 

Li urtica es un simbol de nor homes sensibil e irritabil, pro to on deve tuchar e colecter les con gantes glaciat.

 

Herm. Ferd. Haller.

-------------

 

SENTENTIES

 

It es li amore, juntet al tristesse, quel causa li pluparte del lácrimes. (Descartes)

 

Li profite del un es li damage del altri. (Montaigne)

 

Li reciprocitá es li lege del amore. (Lacordaire)

 

It existe mult marveles in li universe, ma li chef-ovre del creation es li cordie de un matre. (Bersot)

 

Li mocada es sovente indigentie de spíritu. (La Bruyère)

 

U dunc vu va trovar un hom sin defecte? (Fénelon)

 

Li injuries es li rasones de tis, queles ne have rasones. (J.J. Rousseau)

 

Si tu have mult, da tui bene; si tu have poc, da tui cordie. (arab maxime)

 

On nequande es tam felici ni tam ínfelici quam on imagina it. (La Rouchefoucault)

 

Yo conosse nequí quel ne erra. Errar es homan, pardonar es divin. (Pope)

 

Li etá, ínsentibilmen, ducte nos al morte. (Racan)

 

Li custom es li max grand guide del homanité. (Home)

 

Qui parla mult, di mult stultitás. (P. Corneille)

 

-91-

 

EXERCITIE DE TRADUCTION

 

Preambul del Charta del Nationes Unit (in lingue anglesi)

 

We, the peoples of the United Nations, determined to save succeeding generations from the scourge of war, which twice in our lifetime has brought untold sorrow to mankind, 

 

and to reaffirm faith in fundamental human rights, in the dignity and worth of the human person, in the equal rights of men and women and of nations large and small, and 

 

to establish conditions under which justice and respect for the obligations arising from treaties and other sources of international law can be maintained, and 

 

to promote social progress and better standards of life in larger freedom, and for these ends

 

to promote social progress and better standards of life in larger freedom, and for these ends

 

to practice tolerance and live together in peace and security, and

 

to insure, by the acceptance of principles and the institution of methods, that armed force shall not be used, save in the common interest, and

 

to employ international machinery for the promotion of the economic and social advancement of all peoples, have resolved to combine our efforts to accomplish these aims.

 

Accordingly, our respective governments, through representatives assembled in the city of San Francisco, who have exhibited their full powers found to be in good and due form, have agreed to the present Charter of the United Nations and do hereby establish an international organization to be known as the United Nations.

 

---

 

Occidental-version del textu publicat in nró 83 de Cosmoglotta:

 

Civilisation moral e civilisation tecnic

 

Un grand parte del males queles noi suffre es debit al facte que li modern civilisation tecnic opresse, suplanta e risca anihilar li civilisation moral, quel es li ver civilisation. Cert popules ha concentrat lor tot energie sur li medies usand por atinger li potentie e li domination per un developament monstruosi del civilisation industrial, del armament, del tecnic equipament. It es pro to que ti popules posse, ho-témpore, indangerar li equilibrie de nor miserabil societés homan.

 

Li pace futuri va esser debil e íncert si li homes responsabil ne successa instituer - por dotar it de un autoritá soverani - un consilie suprem del

 

-92-

 

civilisation. Li rol de ti consilie va esser ne solmen conciliar equitatosimen li celebri querelle pri li prim materies. It va esser essentialmen ti de acordar, de conciliar li labor del legislator e del inventor, to es cuidar que li genie human ne mey esset usat, quam to eveni tro sovente, por ruinar li fragil felicitá del homes. Presc omni inventiones in tecnic dominia posse retrotornar se contra li popules queles ili vell dever aleviar e protecter. Presc omnis posse servir li male, li destruction e li morte. Ergo it ne va suficer salvar li civilisation per li fortie del armes, per li suffrentie e per li sacrificie. On va dever reconstructer, tam bon quam possibil, ti civilisation sur fundamentes san e stabil.

 

ON SCRI NOS...

 

Yo espera que vu va haver motives continuar inserter exercities de traduction, anc ex german e anglesi. In mi opinion it vell esser util si vu vell adjunter a vor traduction in Cosmoglotta un curt *discussion* del max important *erras* fat in li diversi traductiones del partiprendentes. H. Aikes (Nederland).

------

 

 

LI FAMILIE BONAPARTE

 

Li orígines del familie Bonaparte es tre ancian. Li genealogie retroea al deciduesim secul. On ha conservat in Venezia e Padova li nómine de pluri magistrates apartenent al prim branche del Bonapartes. Ti branche cessat in fine del deciquaresim secul.

 

Li duesim branche desaparit in 1750 e it es ex un del membres del triesim branche que descendet in direct linea Napoleon Bonaparte.

 

Originari de Genova, Fortunato Bonaparte venit habitar in Ajaccio in 1612. Su nepoto Charles Marie Bonaparte, patre de Napoleon, nascet ta in 1746 e maritat Laetitia Ramolino, de quel il havet ott infantes.

 

Li triesim branche del familie Bonaparte esset ja celebri ante Napoleon. It havet li honore esser in li "Libre de Aure" de Venezia, u esset inscrit li nómines del max remarcabil citeanes.   L.M. de Guesnet, Paris.

-----

 

Li fez: On save que li mode del chapel nominat fez es interdictet in Turkia. Ti chapel esset fabricat in comense in li maroccan cité del sam nómine quel exportat it in li tot Oriente. De ta it expandet se rapidmen pro que on trovat it original e practic in sam témpor.

 

-93-

 

CRONICA

 

ANGLIA.

 

Li "International Memorandum", april 1946, publicat del Britannic Occidental-Association, contene li sequent articules: A tip for the tyro de H.Ltw., un avise concernent li nov editet "New Occidental-Course for English Studentes", li IV-im parte de "The Psychological and Sociological Character of Languages" de A.Z. Ramstedt, Some typical Occidental Words e li cronica (Cosmoglotta 129, L'Occidental en 5 leçons, etc.).

 

Li nró de august-septembre 1946 publica un novelle "Li cusina", "He Who Fights..." de F.R. Pope, Fals amicos e Cronica.

 

Noi ha anc recivet li Doc. 165 A, The Psychological and Sociological Character of Languages" de A.Z. Ramstedt publicat in apart.

 

In fine "Occidental for English Students" special short Course by H. Littlewood, in quin letiones. Ti publication certmen va dar un nov elan a nor movement in Anglia. Nor gratulation max sincer a nor anglesi coidealistes!

 

In ultim moment, noi recivet un interessant lettre propagatori anunciant li duesim edition de "Raxworthy's Introductory Occidental Grammar". Bravo!

 

FRANCIA.

 

PARIS - Noi esset visitat de sr. Planchamp de Vouvry, Svissia, e de nor activ pioneros sr. e sra. Roux, de Coulon, Deux Sèvres, queles propaga mult inter li instructores. Li reunion del gruppe del 21 septembre esset specialmen interessant. De omni láteres on vide progresses.

 

Li litt jurnal naturist-pacifist L'UNIVERSEL, may, insertet un anuncia por Occidental.

 

Secun FRANCA ESPERANTISTO (may-junio 46) li númere del membres del Union Esp. Française es circa 2'100 e ti del membres del Internacia Esp. Ligo 8'951. Noi fa memorar que ti ciffres es sat lontan del milliones sempre citat! L.M.G.

 

Li Occidental-Buró, 83 rue Rochechouart, Paris 9, publicat pluri nov documentes: Facilité de l'Occidental. Pro quo noi es contra Esperanto. Un grand bluff! ... L'Esperanto pour le peuple!...

 

Noi anc recivet li OCCIDENTAL-BULETIN del O.S.F. (2-im trimestre 1946).

 

Li grand semanale ACTION ha continuat inserter lettres de su letores pri li L.I. In li nró 104 nor coidealiste W. GILBERT monstra que on ne posse usar li doctrine marxistic contra li idé del L.I. In li nró 105 es insertet un long "contra-atacca" esperantistic, quel evita cuidosimen parlar pri li aspecte linguistic del afere, e mentiona solmen li "successes" de Esperanto, per citar ciffres impressionant ma ancian, fals o sin real valore. It es pur bluff, secun li metode habitual. Noi mey esperar que li vigorosi response

 

-94-

 

de nor amico va esser insertet. Quam seque a ti serie de articules, noi ha inregistrat plur adhesiones e expecta altris.

 

RENASCENTIE nró 3 (septembre) apari sur 4 págines. Contene: Lingue international e pace - Cronica - Lettres de Anglia e de Finland - Tra li presse - Factes a meditar - e divers informationes. Li abonnament es líber. Tornar se a W. GILBERT, 58, Rue de la Paix, CHOISY-le-ROI (Seine), Francia. On posse inviar moné al Institute Occidental in Chapelle, mentionante li destination.

 

Noi anc recivet un micri brochura de nor coidealist P. Jauzin "Une monnaie stable" (Un moné stabil) u on posse leer in li cap que un parte de ti-ci esset publicat in li nró 79 B de Cosmoglotta de februar 1946.

 

Li semanale "Notre Métier, SNCF" publicat in li ultim págine del nró 74 de octobre 1946 sub li question: "Esque on save..." un excellent avise informant li ferroviarios que existe un lingue international nominat Occidental.

 

NEDERLAND.

 

Li semanale "Haagsche Post" ha publicat li 12.10.46 un articul de nor activ coidealist A. Koning. Detallies in li proxim numeró.

 

SVISSIA.

 

Li Revue internationale de Sténographie, aparient in Biel, continua propagar Occidental. In li numeró de septembre-octobre 1946 it reproducte un tot págine in Occidental extraet de Cosmoglotta con ilustrationes. Un concurse de traduction da al letores li possibilitá aquisiter li "certificate de studie" de Occidental.

 

TOUS LES LIVRES, catalog general del libres in lingue francesi, publicat in Lausanne (Svissia), ha recenset li brochura "La question d'une langue universelle". Nró de septembre 1946, p. 50.

 

DER WANDERER, nró 3 de septembre 1946 ha publicat in su págines 47 e 48 li solution de su concurse "Weltsprache" (comparation inter Esperanto e Occidental). Li resultates es completmen in favore de Occidental (vocabularium comprensibil sin desfacilitás, simplic grammatica, radicas ne complicat quam in Esperanto).

 

"L'Educatore della Svizzera Italiana" fat un brevi, ma excellent recension de Occidental e de su movement.

 

CIVE DEL MUNDE, organe del Occidentalistes de St. Gallen, continua aparir max regularimen. In li nró 26 on lee: Incontra. Occidental in Svedia. Publicationes recivet. Corespondentie con Italia.

 

In li nró 27 (septembre) es li sequent titules: Reuniones. Publicationes recivet. Corespondentie international.

 

Noi nota ancor li sequent recensiones del Dictionarium Occ./Deutsch und

 

-95-

 

Deutsch/Occ.: Emmenthaler Blatt, Schweizerische Allgemeine Volkszeitung (Zofingen), Vaterland (Luzern), Glarner Nachrichten (Glarus), Appenzeller Zeitung (Herisau).

 

Cosmoglotta 130 A anc esset recenset de: Schweizer Familien Wochenblatt (Zürich), Zentralschweizerisches Volksblatt (Luzern), Hochwacht (Winterthur), Volksstimme (Rheinfelden).

 

"La Revue" (Lausanne) raporta pri li Congress Europan del Nov Education evenit in Paris in julí: "On refrigerat li zel de un delegate, quel videt in Esperanto li clave por salvar del embarass linguistic li congress e quel, plen de un emoent maladresse, credet ganiar su auditores per leer un "sonnet" de Ronsard a Helene in Espo! ..."

 

Conferentie de Hertenstein. Li 20 septembre in li "Reunion del popules europan" sr. Dr. F. Haas tractat li problema de un lingue de intercomprension ínmediat.

 

-----

 

SPIRITU DE OCCIDENTAL

 

Noi have li plesura informar nor letores que li 5-im liveration de Spíritu de Occidental *es liverabil*. Li compratores del liverationes 1-4 es petit comendar it strax, nam noi ne misse it sin comende. Precie del liveration de 28 págines Fr. 1.- sviss: Institute Occidental, Chapelle (Vaud).

 

LI LINGUE INTERNATIONAL JUSTIFICAT

 

de Ric Berger, 20 págines, va esser liverabil in novembre. Precie: sv. Fr. -.60 anc che li Institute Occidental.

-------

 

ANUNCIE

 

Sr. R. CAillard, Villemandeur (Loiret), Francia: 1) Peti camarades misser le li adresse de sr. J. Weisbart habitant ante li guerre Nürnberg (Germania). 2) Sercha li brochura "Un lingue international pro li cultivat nationes de tot munde, Lott, 1899".

-------

 

Contenete: Hay; Practic lingue por mod. homes; Li gayitás del "Sankta Netushebleco"; Honoraries de Chirurgos; Nor plantes medical; Sententies; Exercitie de traduction; Li familie Bonaparte; Cronica; Anuncies.

----------

 

Chef redactor: Ric Berger, MORGES (Svissia). - Redaction e administration: Institute Occidental, Chapelle (Vd.), Svissia. Tel. (021) 9'56'56. - Editor responsabil: Fred Lagnel, Chapelle (Vd.) - Poligrafat del Institute Occidental.

 

-96-