| 
  • If you are citizen of an European Union member nation, you may not use this service unless you are at least 16 years old.

  • You already know Dokkio is an AI-powered assistant to organize & manage your digital files & messages. Very soon, Dokkio will support Outlook as well as One Drive. Check it out today!

View
 

Cosmoglotta B 086 (jan 1947)

Page history last edited by Dave MacLeod 5 years, 3 months ago

COSMOGLOTTA

 

OFICIAL MENSUAL ORGANE DEL OCCIDENTAL-UNION

 

Redaction e Administration :

 

INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE (Vaud), SVISSIA

 

Abonnament annual: simplic Fr. 5.50, duplic: Fr. 9.50, de propaganda: Fr. 13.50

 

Serie B, poligrafat. Tel. (021) 9 56 56 Januar 1947 - Nró 86 (1)

-------------

 

Li rol del privatives in Occidental.

 

1. Benque it sta extra nor sistema de derivation, li prefixe DE-, quel forma parte de mult paroles international, tamen es tre frequent in Occidental.

 

2. Sovente it ne have alqual sense definit, quam on vide per debut, decider, dedicar, defense, delectar, demande, denomination, deputate, derision, deserte, detalliat.

 

3. In altri casus it tamen es reconossibilmen li international DE, sinonim anc con for, ex, e ad-infra: declive, deplumar, deportation, depresser, derelament, descense.

 

4. In quelc composites li signification *for*, li idé de privation, es tam distint que on es tentat considerar li prefixe *de* malgré omnicos quam parte vivent de nor lingue. In vocabules quam deprender, demo(v)er, on evidentmen ha tractat it quam tal.

 

5. Or ci comensa li conflicte con nor prefixe des-, quel indica "lu contrari de". Lu pruva de to es li numerosi contraditiones queles trova se in nor lexicos; p. ex.: desarangear / derangear, descapitar / decapitar, desciffrar / deciffrar / descomposir / decomposir, desfigurar / defigurar, despopular / depopular.

 

6. Li orígine de tal discrepanties es, yo crede, sat clar: li desfacilitá decider que es plu fort, li notion de "lu contrari" o te de privation.

 

(a) On posse por exemple defender *depopular* pro que it vell significar "forchassar o exterminar li popul", e con jure egal asserter que it es simplicmen lu oposit de popular, e pro to haver li forme *despopular*. Li unes forsan va preferer *decoragear*, pro que it vole dir "privar de corage"; li altres *descoragear*, quam simplic oposite de incoragear. Egalmen discussibil sembla *demascar*, "forprender li masca", e *desmascar*, "far lu contrari de (a)mascar."

 

(b) Nor sinonimes *deprender* e *forprender* pruva que de, quam prefixe, have pluminu li sense de for. On dunc "logicmen" vell dever favorisar *descentralisar*, nam on ya ne forprende li centre, e *desplazzar*, vice *deplazzar*, pro que li plazza ya resta u it es! Anc *desmobilisar* - tot altri quam international! - 

 

-1-

 

sembla imposir se; nam anc ci on ne forprende nequó, on simplicmen revoca. Pri de(s)carbonar, de(s)ciffrar, de(s)controlar, de(s)garnir, de(s)tronar, etc. simil incertitá.

 

(c) A me, *desarmar* e *desilusionar* sembla esser "forprender"-paroles. Totvez, per elision del s, on vell peccar in sam témpore contra li internationalitá e li eufonie. Ma *demetter* vell esser adminim tam logic quam *desmetter*. Yo signala adplu des-corcar, des-ligar, apu de-scruvar, de-cuplar. De(s)pellar yo ja ha citat, pri de(s)butonar li lexico tace.

 

7. Etsi on vell fixar in chascun casu li max apti forme de tal paroles, li max mult aprensores vell trovar li resultates un pesa íntolerabil sur li memorie. On vell constantmen quam nu, esser fortiat haver recurse al lexico. Pro quo dunc ne serchar un solution in altri direction ?

 

8. Li poc adjectives e substantives format per adjuntion de *des* ne presenta null desfacilitá. Che ili on ne es tentat substituer *de* por *des*, nam li notion de "forprension" manca ci totalmen.

 

9. Resta dunc li verbes. Pro que ne abandonar DES- quam prefixe combinabil con verbes, in favore de DE- (c. CO vice CON- !), exceptet ante vocales e H ?

 

10. Talmen on liquida li existent conflicte. Li un notion ingloti, por talmen dir, li altri. Li obligatori usa de DE fa minu insistent li conscientie pri su semantic valore, sin diminuer li valore self. Li sense "privation" deveni *parte subordinat* del sense "oposite". It plu ne importa ca it es present in li mente o ne; nam li medie expresser it índependentmen manca. Li question, til nu vagmen e quasi celatmen semantic, deveni purmen fonetic e ortografic. Per to noi perdi nequo; nam nor sistema derivational proprimen ne aconosse ti sense de DE-.

 

11. Li regul tande vell esser: DES- indica lu contrari. In deverbal derivates DES- es contraet ante consonantes a DE-.

 

12. To vell dar nos decapitar, decarbonisar, decentralisar, deciffrar, decomposir, decontrolar, decorticar, decrescer, demobilisar, demoralisar, deplazzar, depolarisar, depopular, depreciar, detronar, - pri queles, fidente se al regul, o plu bon al vacilant usantie actual, on posse dubitar e in facte, quam demonstra nor lexicos, sovente ya dubita.

 

13. Poy on vell haver desabonnar, desacustomar, desarmar, desaparir, desaprender, desaprobar, desarmar, desembarassar, desequilibrar, desesperar, desilusionar, desinclinar, desinfecter, desinteressar, desobedir, desorganisar, - ne quam nu, per li ecó de nor subconsciositá del lingues etnic, ma secun un clarmen formulat e comprendet principie. Mi desire in céteri nullmen es introducter changes in nor lingue, ma solmen eliminar un fonte genant de hesitationes.

 

-2-

 

14. Finalmen on va dever decider inter desameliorar e demeliorar, desinbarcar e debarcar, desinbrolliar e debrolliar, desincoragear e decoragear, desinpulpar e deculpar, desinflar e deflar, desinterrar e deterrar; nam ambi formes concorda con nor nov regul. Ti decision sembla esser precipue un question de estetica. Personalmen yo favorisa li curt forme de omni ti paroles; ma desinvelopar sembla ínevitabil, pro que developar ja es usat in altri sense. Yo prefere anc des-harnesar, des-heredar, des-honorar.

 

15.Al incertitá pri DE- e DES- adjunte se ti pri DI- e DIS-. Anc ci hesita ne solmen li debutante; formes conflictent (disraffar / diraffar, dislacerar / dilacerar, etc.) trova se anc in li lexicos.

 

16. Secun Gär, li contration DI- es reservat al "scientic" paroles. Ma secun quel principie on decide ca un vocabul es scientic o ne ? Per quo es vermen dis-secter minu scientic quam di-luer, di-vinar plu scientic quam discriminar? Quel es li gradu relativ de "scienticitá" de di-fuser e dis-semar? E quo divertissement have a far con li scientie ?

 

17. Plu grav es li confusion de DE(S) - e DI(S). In un lexico sta apu unaltru dis-, des-, e demonter; in un altri on trova de-formitá e di-formitá, des-famar e di-famar; de-voluer e divoluer, e dis-voluer.

 

18. To ne es astonant. Nam anc in li etnic lingues pullula li pruvas de un confusion simil: disparaitre, discrédit, disjoindre, discourtois, disqualifier, dissemblable, disparité, disculper, disproportion, dissuader, discontinuer - In ti francesi paroles dis- implica, ne "dispersion", ma solmen "lu contrari" e it deve "logicmen" ceder li plazza a dé- o dés ! Lu sam vale anc pri simil, e mult altri, paroles in anglesi; yo cita: disable, disbelief, disclose, disease, disgorge, dislike, disprove, disrespect, e distrust.

 

19. Con o sin solution de aplicabilitá general, on vell in omni casu posser escartar li max turbant (o dis-turbant) contraditiones. On vell p. ex. posser rejecter (secun 11) des-famar e substituer por li ínmotivat di-famar li forme de-famar (forprender li fama e "far lu contrari de famar"). Anc di-formitá sembla índefensibil, de-formitá li forme legitim e indicat.

 

20. Considerante li paroles con prefixe di(s), on es ductet al conclusiones sequent:

 

(a) Li usa de DI- vice DIS- e invers apare in prim vise purmen arbitrari, li sol criterie essente semblantmen li usantie del etnic lingues. Li distinction inter "scientic" e altri paroles es ínmantenibil e ilusori.

 

(b) Li notion de "dispersion" sovente ne es discernibil. In facte it ne es sempre facil determinar li ver valore de DIS- o DI; cf. disturbar, diminuer.

 

(c) Un solution fonetic o ortografic pri DI e DIS tam simplic quam ti proposit

 

-3-

 

por DE e DES (11) forsan ne es possibil; ma ples vider li apendice.

 

(d) Li tema radical de composites con DI(S)- advere sovente es un de nor verbes; p. ex. di-fuser, dis-posir, dis-semar, dis-traer, dis-crepar, dis-currer, dis-soluer, dis-voluer, e dis-simular. Li resultant composite tamen quelcvez have un tot altri sense quam ti del tema plus li notion "in omni direction", "vers omni láteres". Divider p. ex. monstra nequel semantic afinitá con vider. E mem quande parentitá ancor es visibil (di-fracter, dis-sonar), li composite max sovente ne vell resultar de un consciosi rasonament; on accepta it simplicmen pro que on ja conosse it.

 

(e) Li majorité de nor DI(S) paroles ne es derivates Occidentalic. Noi ha heredat les "tal qual" del lingues neo-latin.

 

(f) Nor propri, i.e. ne internationalmen pre-existent, derivates format per medie de nor prefixe DI(S) ne es numerosi. Precipue ili es "traductiones" de paroles german comensant per ZER- (equivalent pluminu al anglesi adverbie UP, con sense fundamental de completmen, radicalmen, perductetmen - e solmen casualmen de "vers omni láteres").

 

(g) ULtra découper, dépecer, e démantibuler, francesi ne sembla conosser alquo analog. On dunc apene posse asserter que DI(S), quam prefixe autonom, vermen es índispensabil in un idioma essentialmen neo-latin quam Occidental.

 

Si p. ex. déchirer sufice por reissen e zerreissen, por tear and tear up, pro quo noi besona di(s)lacerar apu lacerar? Secun lor lexicos, zerbrechen traducte se (precismen quam brechen) per rupter, fracter; zerkleinern, zerhacken - quam anc hacken - per hachar. Esque dis-fluer significa altricos quam de-fluer, for-fluer? Esque on posse "crumelar" sin anc "dis-crumelar"?

 

In quant es pezzar (o apezzar, o in-pezzar) minu clar quam dispezzar? Esque discupar (dishaccar) vole dir plu mult quam "cupar (haccar) a (o in) pezzes"? Esque dis-ear es plu bon quam separar se, dis-cader quam cader in pezzes, dis-saltar quam saltar for unaltru ? Quo on comprende per disspartir (zerlegen - bei Tisch), quo partir o tranchar ne expresse egalmen bon ? E quo diábol deve far disploder apu exploder, dispulser e disjettar apu disperser e dissipar e dissemar ?

 

Significativ es que on trova mult plu mult DIS- paroles in li parte German-Occidental del lexico quam in li parte Occidental-german, plu mult in Gär quam in li radicarium. Ad-plu, ex quaranti-du ZER-vocabules in un del ovres consultat, ne minu quam trianti-du have, quam sol o alternativ equivalente in Occidental, paroles ne composit med DI(S). Por li deci altres it ne es desfacil trovar tal traductiones, sive per simplic supression del prefixe (crumelar, lacerar), sive per usar un DI(S)- parol international (dunc ne productet de

 

-4-

 

nor propri sistema de parol-formation) quam dismembrar, dissoluer, sive per circumlocution (cp. Gär sub zerschlagen - "disrupter per martellades"; ma quant plu simplic it ci vell esser dir fracter o fracassar !).

 

On ne resiste al impression que paroles quam disploder e dispulsar existe ne por plenar un lacune, ma precipue pro que ili es teoricmen formabil ! In céteri, on apen incontra les extra li lexicos. Per quo dunc ili contribue al richesse, al expressivitá, o al bellitá del lingue ?

 

(h) Nequo dunc impedi supression total, quam vivent, productiv prefixe, de nor DIS actual. Comprensibilmen on vell conservar it, quam on ha conservat li sufixes -IL e -ID (pueril, vivid), in li paroles international. On tamen fórsan, secun li regul proposit sub il, vell posser modificar (in tant que on ancor ne ha fat to) li pluparte de nor paroles queles coresponde al vocabules francesi citat sub 18. Talmen on vell reciver, por li verbic derivates: decontinuar, deculpar (exculpar), dejunter, dequalificar, e desaparir; e por tis con base substantivic o adjectivic, descortesi, descredite, desparitá, dessimil, e forsan desproportion (cp. nor desfacil vice difficil).

 

21. Resumante: Benque DE oficialmen ne apartene a nor sistema derivational, noi tamen ne ha successat escartar it completmen in li practica (de-prender, de-moer, de-pellar, etc.). Hay dunc quelc incertitá, til in nor lexicos, pri li corect usation de DE o DES. Por far cessar ti confusion, yo proposi, in composites substantivic e adjectivic, DES; in composites verbic, DES solmen ante vocales, DE ante consonantes.

 

DIS e DI in contrari es prefixes aconosset. Ma adminim DI es completmen steril, e anc DIS vive plutost (yo es convictet) per nor propri ínatention; it es in facte restrictet precipue a vocabules international queles noi usa, ne quam composites, ma quam radicales. Per consequentie it deve desaparir ex nor sistema oficial.

 

Solmen li neologisme dismisser ha etablisset se. Ma esque it es necessi mantener un regul por un sol casu ? Esque it ne vell esser preferibil acceptar dismisser quam primitive, just quam no accepta p. ex. disputar ?

 

22. Yo ha volet traer li atention al existentie e caractere de un duplic problema: DE o DES ? e DE(S) o DI(S) ? Li valore de un decision aclarativ in to, por li aprensor, li usator, e li defensor de nor lingue, es evident. Per li solutiones proposit, noi ne vell perdir nequó; li ganie in regularitá e certitá vell esser íncontestabil.

 

Apendice

 

Vi un tabul del DI(S)-paroles international in Occidental; yo ha omisset ti vocabules por queles yo proposi un altri forme.

 

-5-

 

dis-cerner dis-parat dis-tint dis-secter

dis-cordie dis-pensabil dis-tracter dis-semar

dis-crepantie dis-poner dis-tribution dis-sension

dis-cret dis-posir dis-turbar dis-sertar

dis-criminar dis-putation dis-sident

dis-currer dis-simular

dis-cusser dis-sipar

dis-sociar

dis-soluer

dis-sonant

dis-suader

 

di-gestion di-minuer di-vagation

di-gression di-recter di-vergent

di-ferent di-rigente di-vertissement

di-fraction di-sperser di-vider

di-fusor di-stant di-vinar

di-latar di-stillar di-vorcie

di-lution di-stricte di-vulgar

di-luvie

 

(disgracie vell dever esser desgracie, in conformitá con li regul proposit sub 8).

 

(a) On vide dunc que ante C (ambi pronunciationes), P, e T, sta sempre DIS. E on remarca que ti sones es explosives; nam anc del C in discerner li unesim element es T. Si on accepta que in Latin C=K in omni casus, li regul: DIS ante explosives es ancor plu definit.

 

(b) On vide egalmen que ante F,L,M,R, e V on usa DI. Duesim regul dunc: DI ante continuatives, exceptet in disruption.

 

(c) Ma ante li continuative S on trova nu DI, nu DIS. To explica se per li necessitá conservar li son spirat. Per usation de DI ante prevocalic S, ti S ya vell devenir intervocalic e per consequentie sonori; dunc dis-semar, ne di-semar.

 

(d) Pri pre-consonantic S to naturalmen ne vale; on scri dunc di-spersar, ne dis-perser. Li etimologic diferentie inter dis-tint e di-stant ne have influentie ni sur li ortografie ni sur li pronunciation. In ambi casus on have ST; it ne importa in li practica ca li usator es consciosi o ne.

 

(e) Resta G. In digester it es continuativ; li prefixe DI- dunc es regul-conform.  In digression it es explosiv, e secun li supra regul vell dever esser disgression. Esque to es admissibil? Yo ne vide pro quo ne; yo signala denov nor desfacil, e anc nor ínmediatmen, ínpossibil, ínregulari, e ínlogic.

 

-6-

 

(págines 7 e 8 manca)

 

TO ES SOLMEN UN OSSE.

 

To es solmen un osse, tamen su utilitá ne es negligibil. Con millenes de altris, it es reductet in litt pezzes queles on versat in un gigantesc caldiere in quel vapores de benzine desatacha li grasse. Ti li osses perdi de 8 a 10 % de lor pesa de grasse. De ti osses, on tira li glicerine, li stearine, li oleine, li gudron, e li sapon. Con li *glicerine*, on cura li fissurat manus, on calenta li gigantesc marmites del armé, on usa it in li mitifativ frenes del cannones, quam anti-gela por li radiatores de automobiles e de aviones, e in li composition del explosives, p. ex. in li nitro-glicerine.

 

It forma li crud materie del apretes por textages e articules de cute, por li laccas li incres de printeríe, li colores de bandes por li scri-machines, li cremes, li medicamentes, li sapon e li mastic. Con li *stearine*, on fabrica candeles, productes de bellitá, barbe-sapon, productes de intertention del cute. Noi usa li *oleine* por li fabrication del colores de printería, del carbon-papere, del lixive-sapon, e quam producte de nettation. Noi labora li *gudron* por li bituminat carton, li laccas, li isolation del cables e un grand parte del osse-grasse es finalmen usat por li fabrication del grass sapones.

 

Li fragmentes de osse es, sub li action del aera, reductet in *carbon de osse* frequentmen usat por li filtration del liquides. On posse anc dishaccar li fragmentes de osse in un farine contenent ancor "li glutine", sterco tre apreciat. Egalmen - e to eveni por li pluparte del degrassat osses - on extrae li *glutine*. To ne es li ultim límite del utilisation del osse. LI osse de quel on ha extraet li glutine contene ancor preciosi sales. It es alor molinat in un farine de osse "liberat de glutine", quel revela se esser un sterco rich in fosfate e un excellent pastura. Si on combuste li fragmentes de osse, it resta quam sub-producte li *cindre de osse* usat in li fabrication del porcelane e quel intra anc in li composition del opac glasse. To ne es omnicos: On posse anc obtener li *gelatine* inmersente li crud osses durante quelc dies in li salura quel escarta omni mineral partes e dissolue li grasse. To, que resta es un flexibil materie: cartilágine de osse. It es dissoluet e clarificat e da alor un clar gelatine por li menage e por li emulsiones del placcas, filmes e paperes. On trae un oleo specialmen fin ex li hufes del corne-besties. Ti oleo es índispensabil in li horlogeríe e in li fabricas de torpedos.

 

To es solmen un osse! Ma pos reserchas quel durat pluri decenes de annus, li scientie ha traet ex it centes de productes de un valore ínapreciabil por chascun.  Ex li "Terre wallone"

 

-9-

 

ASSOCIATION POR INTERNATIONAL SERVICE (APIS)

 

Por li summa de Fr. 1.-- sviss e plenation del carte de adhesion, li adresse del membres es publicat in Cosmoglotta e in li futur Adressarium. In supra li continuation del liste:

 

10. PODOBSKY Jaroslav, Rovensko pod Troskami / TCHECOSLOVACIA / instructor specialist / 1895 / tchecFIRD / Occ. / ill.pc.20.40.70.80.

 

30. Bjorkman Harald / JÄNKISJÄRVI / SVEDIA / Instructor de scole primari / 1902 / 37 tem. gen. / media coresp. interscoleros.

 

32. TJERNSTROM Fritz / HÄLLASSTROM / Svedia / preceptor / 1898 / sved / S.G.A.F.N. / of / pm. S / crudivorisme / 37émedia cor. inter scoleros rural (etá 11-14 annus / 77, stereoscopie).

 

35.BERGGREN Erik, Etsarvägen 4, IV / ENSKEDE / SVEDIA / Instructor / 1907 / S / A.D.F.G.N.O.Esp. / 40é ne obliga rsp.

 

36. HAMMAR Bengt, Holläandargatan 33 / STOCKHOLM / SVEDIA / medico / 1899 / S / DEFIS.Ho.No.Da.Occ.Ido.Espo / Occ.E.F. / Ne obliga rsp.

 

40. FINK Peter Heinrich / BHurggasse I / Heimbach-Weis 22b / GERMANIA / procurist / G / GADFHILNPRRumSV,U / Occ.GAFHIP / Hist. costumes, dialectes.

 

83 VARELA Carlo / 8, rue des Vendanges / Perpignan / Francia / 19o2 / Cat / Pluri / Occ.R. / interlinguistica e pri org. de Occ. prop.

 

134. Pidoux Gilbert / YVONAND / SVISSIA / F / G.I. / Occ.F.G.I. / viages, politica, comunic., architectura.

 

150 STOCKLI Moritz / BUTTISHOLZ (Luz) / SVISSIA / ex-instr. / 1884 / G. / Occ. / quocunc espritosi.

 

154. RAXWORTHY A.W.S. / 423 Footscray Road, New Eltham / London S.E. 9 / ANGLIA / consulting Ophthalmic Optician / 1877 / A / F.G.Gr.

 

193. MARTINET Maurice, 2 Rue Méridienne / SOTTEVILLE ls-Rouen (S.I.) / FRANCIA / Comerc. viagero / 1884 / FéA.H.G. / O.H.A.G / Ceramica, refractares, vitre, paper (fabric.)

 

182 HAJZLER Karel, na pobrzi 393 / DOKSY APU MACHA LAGO / TCHEKOSLOVACIA / adm. del lago / 1902 / tchec / russ / Occ.R. (Ido, Espo) omn.tem.politica con com. e soc.

 

277. ORBERG Hans Henning, St. Kannikestrade 12 / KOBENHAG / DANIA / cand. mag. / 1920 / D / A.F.G.I.H.P.N.S. / Occ. / Occ.A.F.I.G. / 40.41.42.44./47.

 

278. CORTINAS Alfredo, Casa Korolenko / Lugano-Ruvigliano / SVISSIA / instructor de lingues / 1890 / H.G. / A.F.G.I.R.Occ.Espo/Occ.A.F.G.H.I.R. / fil.mor.polit.mus.litt.viages.aventuras.

 

279. LANDARD Pierre, rest, 2 rue de Plaisance / NANTES (L.Inf.) FRANCIA / 1922 A.H.I.Port. / Occ.F.A.H.I.P. / 33 con part. del Trotz.

 

-10-

 

CRONICA

 

AUSTRIA:

 

Nor coidealist Hans Stallinger, jr., Landesstr. 139 Zell am See, ha comensat un interessant campanie de propaganda.

 

Li jurnale "P.P.Z." de Zell am See publica un bon articul "Li Question del L.I." con un annuncie. Ti jurnale va publicar on Occidental-Angul e noi peti coidealistes de omni landes benevoler colaborar per misser micri articules a Sr. Stallinger por dar le divers articules e plenar li mentionat angul.

 

In li Nr. 248 de The Morning News, quel apari in Vienna, noi lee sur li pg. 4 un interessant articul "The Language Problem" de James Gordon.

 

In un verdi brochura del Austrian Esperantistes "Hat Esperanto eine Zukunft?" es mentionat Occidental sur págine 28 quam "einigermassen bekannten Sprachentwurf" (plu o minu conosset lingue-projecte) !

 

Li numerós I e * de "Akademische Rundschau" contene un articul "Hat Esperanto eine Zukunft" e li replica de un Esperantist.

 

FRANCIA.

 

RADIO-EMISSIONES. - In li emission de Radio-Paris "Tribune de Paris", del 29 novembre, evenit discussion pri li L.I. inter prof. André Martinet, Director del studies de I.A.L.A. prof. Mosse, linguist e 6 Esperantistes...Li lucta esset ínegal pro que li Esperantistes acaparat li 8/10 del disponibil témpor, tamen prof. Martinet emfasat que un modern L.I. deve esser comprensibil in prim vise a omni hom de medial cultura. To es li casu por li tri projectes de I.A.L.A. Denov li Esperantistes recomensat li sam tactica de surprisa in li emission del 16 decembre "Les États-Unis de l'Esprit". Esset present prof. Sauvageot, prof. in scole del oriental lingues, neutral, un altri professor, du esperantistes e un comerciant Sr. Legendre, neutral. Naturalmen null representant de Ido, Occidental e I.A.L.A. Solmen Sr. Legendre citat Ido e I.A.L.A. e li Esperantistes posset far, sin contraditiones, li apologie de lor lingue. Victente sin dangere, on triumfa sin glorie!

 

REUNIONES. - Li 29 decembre discussion pri li L.I. in li Gruppe libertari L'Unique, directet de un old amico del L.I., E Armand. Li oratores esset, por Esperanto sr. CARYON; por Ido, IAL e Occidental; nor amicos C. Papillon, G. Aguiré e J TOUBLET. Quam omni reuniones avan un publica sin linguistic conossenties, null resultate interessant. --- Nor amicos POUJET e J. ROUX continua un excellent propaganda in ti medie.

 

GERMANIA. - Ex un lettre de W. Mildebrath de Berlin: Yo informa vos, que sr. J. Weisbart de Heroldsberg, li creator del Medial. ha morti li 17 dec. 1946 per stomac-eruption de sangue. Il esset un valorosi hom e un grand interlinguist

 

-11-

 

Yo ha esset alliat con li in amicitá...Regretabilmen yo anc esset malad desde 13 dec. e yo have stomac-eruption de sangue. Ma it es ja un poc plu bon.

 

ITALIA. - Ti revúe publica un interessant anuncie in Occidental con li adresse de nor coidealist Mascanzoni de Bari.

 

NEDERLAND. - Li semanale "Haagsche Post" insertet un litt articul pri Esperanto in rubrica: Li parol libre. Responses de diversi letores sequet. Alcunes recomandat anglesi o Basic English. Li ultim de ti articules esset de nor coidealist A. Koning, quel dit: Anglesi es li lingue de du grand potenties, ma it ne es li unic cultural lingue. E nequande Franceses, Sud-americanes, Hispanes, Italianes o Russes va introducter anglesi quam mundlingue. Esperanto es ínnecessimen complicat e ínnatural. Ma li lingues occidentalic possede deci-milles de paroles comun. In to jace un complet international lingue, con omni scientic e tecnic términos. Ti lingue nu es desnucleat e es nominat Occidental. It es li quintessentie del europan lingues e civilisation, e tre facil a comprender de chascun hom cultivat.

 

TCHECOSLOVACIA. Li jurnale "Narodni Osvobozeni" (Praha) publica un excellent recension de Cosmoglotta nr. 130 pri E. de Wahl, autor de Occ.

 

URSS. - Finalmen arivat in nor Centrale un lettre de nor venerat mastre E. de Wahl, quel vive sempre in Tallinn in li sanatoria Seewald. Ti lettre, benque inregistrat, besonat 3 mensus por pervenir in Svissia. Li situation alimentari de nor Mastre es nu bon e su interesse por li lingue international sempre tre vivaci, malgré que il atinge ho-annu su 80 annus.

 

COSMOGLOTTA 1947

 

Noi informa nor letores que li abonnament por Cosmoglotta 1947 custa: Fr. 5.50 sviss por li non-membre del Occidental-Union.

 

Li membres del Occidental-Union paya Fr. 1.50 quam contribution + Fr. 4.-- quam abonnament, in summa anc Fr. 5.50. Li membres queles ne have ancor plenat li carte de adhesion a nor universal organisation es petit far it, si ili vole partiprender li votationes quel va evenir in 1947.

 

In SVISSIA, li membres del SAPO paya Fr. 1.-- quam contribution, Fr. 4.-- quam abonnament a Cosmoglotta + Fr 1.50 si ili es membre del Occidental-Union.

 

Noi peti omnes benevoler renovar lor abonnament max bentost.

 

Li abonnates de extrania, it es landes u li transfertes de moné ne es ancor possibil, benevole sive payar a nor agentes si li custas de abonnament es conosset. In altri casu, noi informa les que noi va aperter les un conto che Institute Occidental in Chapelle e ili va posser quittantiar lor debites quande li situation financiari va permisser it.

 

-12-

 

Comments (0)

You don't have permission to comment on this page.