Cosmoglotta B 089 (may 1947)


COSMOGLOTTA

 

OFICIAL MENSUAL ORGANE DEL OCCIDENTAL-UNION

Redaction e Administration :

INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE (Vaud), SVISSIA

Expedition: Ed. Mayor, 2 Ch. de Bellevue, LAUSANNE 

Abonnament annual: simplic Fr. 5.50, duplic: Fr. 9.50, de propaganda: Fr. 13.50

Serie B, poligrafat. Tel. (021) 9 56 56 May 1947 - Nró 89 (4)

-------------

 

NEDERLAND O HOLLAND

 

Durante 80 annus li Nederlandeses luctat contra li hispan guvernament, quel esset sentit quam un yug. Li índependentie esset aconosset in 1648, per li pace de Münster. Li diversi provincias tande format un federation, nominat "Republiek der Verenigde Nederlanden" (Republica del Unit Nederlandes), aproximativmen in li maniere quam nu ancor in Svissia, li Unit States de America, e quelc altri landes. Ja durante li 80-annual guerre li republica hat atinget un alt gradu de prosperitá, specialmen li provincia Holland, quel esset situat tre favorabilmen along li borde del mare del Nord. Li marine e li flotte comercial consistet in grand parte in naves de Holland, quelc de Zeeland, e solmen poc de Friesland o Groningen. Li hegemonie de Holland sur li altri provincias esset un facte comprensibil, e on audit tra li tot munde li nómine de Holland mult plu sovente quam tis del altri provincias. Tande li nómine Nederland ne ancor esset usual; li Nederlandes existet, ma ne ancor Nederland quam un unité cludet.

 

Pos li epoca francesi, quel finit in 1815, nor land devenit un reyia. Li max oficial nómine es "Koninkrijk der Nederlanden" (Reyia del Nederlandes); li customari oficial nómine, e li nómine omnidial, támen es Nederland. Ti nómine es printat sur li postmarcas. Li reyia consiste in 11 provincias. It es comprensibil que Nord-Holland e Sud-Holland restat, specialmen in comense, li max important provincias. Anc li densitá del population in ti provincias es plu grand quam in li altres. In li du Hollandes ya trova se li tri max grand cités de Nederland: Amsterdam (li capitalia), Rotterdam (li prim cité comercial e maritim) e 's-Gravenhage (Li Hag, li residentie e sede del guvernament); adplu pluri altri important cités. Ma poc a poc li situation modificat se, caus li developament del trafica, del industrie e del agricultura. Ergo li facte que in comensa del reyia li max important oficial esset ocupat de Hollandeses, nu ne plu existe: li ministros e altri alt oficiarios origina de omni provincias, benque, quelcvez - rarimen - un voce es audit, assertent li contrarie. In facte

 

-37-

 

Nederland nu es un positiv conception e un cludet unité, de quel Holland solmen es un parte. It es dunc completmen corect que por li tot land li nómine Holland mey esser usat gradualmen minu sovente e viceat de Nederland. It es anc tre corect que desde pluri annus it es un aspiration del plu grand parte del civilisat Nederlandes promoer ti alteration por li habitantes del altri 9 provincias it es plu agreabil audir (por li tot land) Nederland quam Holland. Naturalmen Holland posse esser usat in corect sense, specialmen de Nederlandes; si un habitante de Friesland, Limburg, etc. di: "Yo ea a Holland", il vole dir: li provincias Holland, to es tre just.

 

It nu va esser clar que pri li lingue it es lu sam quam pri li land. Hollandesi naturalmen existe ma es un dialecte del provincias Holland, o, plu corectmen, un serie de dialectes. Li nederlandesi, in contra, es li oficial e li generalmen parlat e scrit lingue del tot land. Ma in omni provincias anc li diversi regional dialectes es parlat. Adver li nederlandesi dialectes in Nederland, li nederlandesi nu difere passabilmen mult del hollandesi. Totvez li fris ha influentiat li nederlandesi tre poc. Li nederlandesi e omni dialectes del land apartene al sam classe de lingues quam li german, exceptet li fris, quel apartene al sam classe quam li anglesi.

 

It es tre just que in Occidental nor land es nominat Nederland, ma it ne es corect que por li *lingue* ancor sovente "hollandesi" es usat, li nómine de nor lingue essent "nederlandesi". Anc in nor land self li nómine hollandesi es sempre plu remplazzat per "nederlandesi".   A. Aikes (Nederland)

--------

 

LI LINGUE DE IALA

 

In li "GRAND ROUTE" (Paris), februar 1947, Sr Prof. André Martinet cita quelc fraces in un del formes experimentat del lingue de IALA.

 

"Le existentia del Union Postal Universal nos pare perfectamente natural. Nulo lo presta atention, e nos son in nul maniere surpriset que nos pote (excepte durante un guerra) mandar un letera a alcun loco del monde, e que li unic esfortie necessari pro elo consiste in comprar un timbre a nostre oficio postal. Le Comission Temporari de Transporta e Comunication ha recomendat li redaction de un acorde pro posir le Union Postal in relation con le Nationes Unit, ma le Comission insisteva que le Union Postal deve retener un autonomia suficiente a fin que nul consideration political potereva impedir su eficentia tecnical."

 

-38-

 

LI SCIENTIE E LI LINGUE INTERNATIONAL

 

Null branche del homan activitá plu mult besona un lingue international quam li scientie. In li scientic vocabularium li proportion del vocabules comun al grand lingues de civilisation es enorm, e on have li impression que al paroles ja conosset del scientistes sur li tot terra manca poc, solmen un poc cohesion, por constituer un mundlingue complet.

 

Támen on constata que null del 3 lingues international difuset til hodie, Volapük, Esperanto e Ido havet un successe in li medies scientific. Li aspecte barbari de Volapük e li curt durada de su successe impedit ti lingue atraer li atention del tecnicos. Ido esset ya durante quelc annus patronat de quelc conosset scientistes quam Ostwald, Couturat, Lorenz, etc., ma si in it li radicas esset bon selectet in revancha li finales heredat de Esperanto mutilat presc omni derivates ja international. Ti facte es tam plu astonant e regretabil que Couturat self, li autor de Ido, sempre proclamat que "nequande li scientie va acceptar un lingue constructet quel rejetta li internationalitá ja aquisitet". Solmen Occidental, con su Regul de Wahl, include li presc totalité del paroles international con lor aspecte familiari a omni scientistes. Li scientie e li tecnica va nu posser, mersí a Occidental, utilisar un lingue tot pret e ínsuperabilmen international.

 

In un de su ultim articules just redactet ante su morte li conosset propagator de Esperanto, E. Lanti, jetta un ultim regarde sur li positiones aquisitet del sistema a quel il dedicat su tot entusiasme, su forties e su cordie durante plu quam 25 annus. In ti articul "Vivent lingue artificial: Esperanto" Lanti constata un facte quel il "personalmen regreta": "Esperanto es plu usat por litteratura quam por tecnica".

 

Il studia longmen li causes de ti facte, e il crede har trovat:

 

"Li facte que Esperanto esset til nu plu usat por litteratura quam por scientie e tecnica es, secun mi opinion, explicabil per to que generalmen li Esperantistes es idealistes, homes queles reva pri homanité melior quam li hodial, pri munde sin guerre in quel vell regnar li interfraternitá".

 

Ti explication es comod, ma fals. In 60 annus de expansion li movement esperantistic ne ha possedet solmen revatores, ma anc tecnicos, scientistes, chimistes, fisicos, etc., queles aprendet Esperanto just pro que ili sentit li necessitá de un lingue international por li scientie. On save que, por exemple, li famosi german chimist Ostwald consacrat un tot hiverne de 1906 a discurses pri Esperanto e li scientie in U.S.A. Durante pluri annus li richissim matematico de Bern, de Saussure, editet e redactet li Internacia Scienca Revuo in Esperanto. Si, pos provas de un demí secul li scientistes queles

 

-39-

 

 

interessat se a Occidental, abandonat it li unes pos li altres til que - quam constata it melancolicmen hodie Lanti self "Esperanto es nequant usat por scopes scientic", li explication de ti facte es tre simplic: Esperanto deforma tam mult li paroles international ja familiari al scientistes es presc ínreconossibil in it.

 

Un scientist anglesi o german, por exemple, comprende un textu scrit in italian, francesi, etc., pro que in li lingue scientic, li proportion del paroles ja international es tre grand (circa 75 %!). Reciprocmen un scientist italian o german comprende presc totalmen textus scientic redactet in francesi o anglesi. Ma, pro que Esperanto deforma presc omni vocabules international, un textu in Espo apare a omni scientistes europan *mine* comprensibil quam un textu in un del grand lingues de civilisation. Li letura de un sol numeró del "Internacia Scienca Revuo" sufice por far comprender ti facte, e on explica se sin pena li desinteresse del scientic organisation por Espo e por lingues del sam conception (Ido, Nov-Espo, etc.).

 

Rejettar li culpe sur li altres, quam fa Lanti, es un reaction homan! Ma it vell esser plu bon confesser que li medie proposit - ad-saver Espo - ne satisfa li usatores tre longmen. Quande un lingue naturalistic simil a Occidental va esser ofertat, on va constatar que li scientistes "ne es plu ciec o plu retardat quam li litteratores".

 

Ric Berger

-------

 

 

EX UN LETTRE DE FARFARELLO

 

In un recent numeró de Cosmoglotta yo videt que alcun bonintentionat optimist promesset li resurection de Farfarello in li proxim future. Oh vé! Li ínresponsabil spíritu quel eruptet ex li paper-corbe es inprisonat in un córpor quel deve passar mult hores in un buró pussante li plum sur li papere in li servicie de mercenari objectes, talmen productente de quo viver ma ne productente alquo vermen productiv. ... Li spíritu Farfarello es catenat a un mente exhaustet per li vicissitúdines del guerre e reconstruction e luctante continuimen e defectosimen contra un statu de fatiga. In tal circumstanties on inclina preferetmen a lamentationes quam a gambolades. Totvez, li cri de mi adminator ha tuchat me, e li ínautorisat precipitat promesse posi me sub un cert obligation, e yo va vider quo yo posse far. Yo ha aprendet mult pri li stupiditá del homes durante li annus recent, e ti etern problemas presenta quam tragedie al melancolic temperamentes ma quam risibil al cinico.

-------

 

Car letor,

 

Tu ne have guste por li propaganda? To fa nequo! Abonna a COSMOGLOTTA 1947 tui max car amicos!

 

-40-

 

SUFIXES DE PERSONES

 

Por formar nómines de persones on ante omnicos besona un sufixe quel, addit al verbe, indica li actent person. In un neo-latin interlingue ti sufixe ne posse esser un altri quam -or. Altri sufixes quam -ero, -ario (ambi ex latin -arius), -ist, -ard, etc., es addit al nómines (substantives e adjectives), ergo denominal sufixes, e indica un person caracterisat per li radica. Proque cert amicos sovente ama usar -ero quam un variante de -or, it es necessi emfasar li diferent usation del deverbal -or e li denominal -ero.

 

Ja in Kolmoglott nr 1, 1923, sr E. de Wahl declarat un simil opinion. Il scrit: "Un special classe es li sufixes de persones. Ci noi deve distinter li paroles derivat del verbes e del nómines. Li verbes deriva li persones actent del forme del perfect per medie del sufixe -or. It monstra un person quel have un ocupation industrial, comercial, aferal ye li radic-parol. P.ex. vitre-vitrero, libre-librero, barbe-barbero, florera, molinero, etc.". It es important observar, que sr. E.W. cita exemples, in queles li "radic-parol" just es un substantive. Multissim simil exemples ex nor lexicos monstra li sam *denominal caractere* de -ero : carbonero, chapelero, forestero, fusilero, horlogero, jardinero, juvelero, sapatero, pottero, etc.

 

Pro quo on dunc comensat usar -ero anc quam deverbal sufixe? Un cause es forsan que ja li unesim clavet citat lavera apu barbero. Lavatora vell har esset egalmen bon a plu regulari: instructor, fabricator, panificator, piscator, redactor e altres indica professionales sin substituer -or per -ero, quel nu esset reputat quam un sufixe de professionalmen actent persones. Pos que on hat installat -ero quam un deverbal sufixe, on extendet su usation ancor un gradu. In serchero, yodlero, rimero, conossero, partnero, etc., it ne acte se pri professionales, ma pri imitationes de quelc paroles francesi, anglesi o german.

 

Ante que yo demonstra que it es possibil haver un regulari sistema per -or, yo peti letor un moment regardar li opiniones pre -ere in Novial. Quande sr. V. Ahlstedt in mult excellent articules in li ultim annu-colectiones de "Novialiste" proposit usar -tore vice -ere (li original deverbal sufixe de Novial), prof. O. Jespersen replicat: "-tore es evidentim plu bon in li maxim multi casus. Solim cun germanal vordes -tore non sembla bon: bakatore (E baker, D Bäcker, Sv bagare) non es natural. (Occ. have pan(ificator), ma on pove baka altru kam pane)."

 

Si germanic verbes es incorporat in Occidental, ili recive li romanic finale -ar del infinitive. Proquo ili dunc ne vell posser prender li finale -or? Si li resultate ne plese, ne li sufixe -or, ma li verbe es fals, e deve max bentost esser substituet!

 

Por retrovenir al simplicitá esquissat de EW ja in 1923, it es necessi

 

-41-

 

observar li sequent categories.

 

1) In casus, u on til nu ha format duplic derivates, it sufice usar li forme de -or: ergo aprensor, chassator, conossor, furtor, inspector, pictor, textor, venditor, vice li sam radica + -ero.

 

2) On usa -ero solmen junt con un radica nominal. Seglero ergo es derivat de segle e significa D Segelmacher, Hi velero, e ne D. Segler, Hi navegador. Del verbe portar noi deriva portator; portero e portario deriva se del substantive labor, ne del verbe laborar. Sr. A.Z. Ramstedt informa me que li slavic lingues have un simil diferentiation inter deverbal e denominal sufixes. Sr. I. Federn scri in Cosm. B, decembre 1945, que " pos verbes on usa generalmen -or, it significa li actente, person o aparate. Pos substantives on usa li sufixe -ero, quel generalmen designa li artisanatu, li practic profession".

 

3) Vice imitar o simiar li lingue francesi, anglesi e german e per -ero calcar paroles in -eur, -er, noi deve serchar un principie plu secur e firm, noi deve sequer li autonom regularit'a de Occidental e modelles in italian e latin, quo da p. exemple: serchator (it. cercatore), fraudator, fusor, rimator, semator (it. seminatore), retuchator (it. ritoccatore), dansator (it. dansatore). Yo opine que it es plu important haver un regulari sistema, sat natural pro apoy de italian e latin, quam un cameleonatri metode de -ero, permissent calcar quelc paroles francesi (porteur, danseur, rimeur, semeur, etc.), e yo espera que on va aprobar un clar distintion: -or deverbal, -ero denominal.

 

E. Berggren (Svedia)

-------

 

 

SILVIO GESELL

 

Li mult economic desfacilitás de nor témpor fa nos memorar un mann, quel ja ante mult decennies inventet un nov teorie del órdine economic. It es li morit grand comerciant Silvio Gesell, quel creat un grandiosi ovre, quel il self nominat: "Li natural órdine del economie".

 

Desde plu quam quinant annus omni capitalistic landes refusat ti teorie proque on totalmen misconosset it. On ne volet reconosser it por ne indangerar lu til nu practicat, precipue li valuta aurin, e por conservar it.

 

Nu li témpor ha venit por presentar li ovre de Silvio Gesell, e specialmen li idé de su "moné diminutiv" (Schwundgeld).

 

Hodie li actualissim question jace in li politic territoria del valuta. Li aure ha perdit su signification quam fundament del valuta e it es necessi ear nov vias.

 

To monstra Silvio Gesell postulante un modification del moné conform al alt evoluet modern economie. Li nov teorie de Silvio Gesell adopte li moné solmen quam medie de change. Li function del pecunie deve efecter solmen li

 

-42-

 

change de merces. Li augmentation o li diminution ne plu depende del afluenties o defluenties de aure, ma stabilitá del moné-valore jace in li proportionat precies del merces.

 

Li nov moné necessimen deve circular; si on retene it, tande su valore diminue automaticmen. In consequentie de to nequi va retener li moné ma retroducter it tam rapid quam possibil denov al economic vive.

 

Naturalmen existe diversi possibilitás por realisar li idés de Silvio Gesell. Li spacie disponibil ne sufice por explicar omnicos detalliatmen. Pro to noi recomanda li excellent libre de Karl Walker: "Li problema de nor témpor e su mastrisation". Forsan mult complicationes de nor hodial economic vive vell esser evitat, si on vell provar soluer li problema del moné in ti direction.

 

Willy Mildebrath (Berlin)

 

(Red.: Noi fa memorar que Cosmoglotta es completmen neutral in politica. Li publication de ti articul es dunc solmen informativ e ne have signification por li tendentie de nor revúe.)

----------

 

ESQUE VU DESIRA "COSMOGLOTTA" COMPLETMEN PRINTAT ?

 

Plurivez coidealistes expresset li desir vider nor central organe completmen printat. To es un tre legitim ambition quel noi vell realisar si... si noi vell posser printar it sin deficite.

 

Sr. Moritz Stöckli (Buttisholz, Luz., Svissia) proposi que noi mey elevar li precie del abonnament a Fr. 15 o Fr. 20.-- sviss si necessi, nam il dit que "on vole bon payar alt precie por un bon cose".

 

Noi submisse ti proposition a nor letores e noi insistentmen peti *omnes* scrir nos un postcarte por informar nos si ili consenti pri ti suggestion. Si sat numerosi coidealistes aproba ti proposition, noi vell studiar it detalliatmen e comunicar nor definitiv proposition in Cosmoglotta con petition a nor letores decider pri it. Si noi recive suficent auxilie por ti scope noi va realisar it.

 

Interim, noi peti nor letores e abonnatores ne obliviar nor rubrica "Donationes por Cosm.". Adplu noi anc consilia a omnes *far intensiv propaganda por augmentar in grand mesura li númere de abonnamentes in 1947*. Si chascun actual abonnate vell recrutar adminim 3 nov abonnatores durante 1947, ili vell hastar grandmen li solution del completmen printat Cosmoglotta. Omnes al labor !

 

Fred Lagnel

--------

 

-43-

 

UN POEMA DE KURT FEDER

 

Kurt Feder, de Bad-Homburg, in Germania, ha dedicat presc tu tot vive al idé del lingue international. Desde li fine del passat centenie il es mundlinguist. In li annu 1900 il recivet li diploma de docent de Volapük (tidel volapüka) del autor del Volapük, Schleyer, plu tard li diploma de docent superior. In li annu 1904 il adheret a Esperanto, il fundat in Halle un gruppe esperantistic, corespondet mult con prof. Couturat, devenit Idist de unesim hora, composit in 1911 li suplement del vocabularium german-Ido, esset li colaborator presc unic de Couturat in li composition del grand Lexico german-Ido, e devenit membre del Ido-Academie in 1912. Pos li unesim guerre mundan il devenit secretario del Ido-Academie, composit li complet Radicarium Ido-german, in colaboration con Schneeberger, e li Radio-Lexico Ido, german, anglesi, francesi, italian e hispan (1924, colaborator sr. J Nordin). Pro fatiga excessiv il devet demissionar quam secretario del Ido-Academie. Ante 1930 il tornat se a Occidental e laborat por Occ. con sr. Dr. Wormser in li societé interlinguistic de Frankfort (M). Ante e pos li comensa del duesim guerre mundan il adaptat li german unitari stenografie a Occ. (ne ja publicat). Nu il traducte in Occ. li vocabularium de prof. Hecker (centres de interesse) e li Optic Lexicos de Dr. Peitzch. In ultra il es mult ocupat per li traduction de poemas, de queles noi publica li sequent.

 

Canzon al verne

 

Quand' li vern ascende sur li mont,

E li niv disflue in li sol',

Quand' verdija omnicos in rond,

Prim florettes pussa ex li suol -

Quande es morient

Nu in un moment

Omne pen e hivernal torment,

Sona it del mont

Al fugient hivern:

Oh, quam bell li mund

Nu es in li vern!

 

2 Quand' li sole lecca li glacier,

Quande del montania salt' il font,

Verdi covri se partú li terr,

E delicie sona in li rond -

Mild aer tapid

Sur li pra lucid,

E li ciele ride tam limpid,

Sona it del mont

Al fugient hivern:

Oh, quam bell li mund

Nu es in li vern!

 

3

Ne esset it in li verne yun,

Quand' tu cordie al mi se apertet ?

Quande yo de tu, suava yun,

Yo li prim long besa recive!

Tra l'bosquett sonat

Alt li joy-cantad',

E li fonte de li mont saltat -

It sonat del mont

Al fugient hivern:

Oh, quam bell li mund

Nu es in li vern!

 

Friedrich von Bodenstedt, trad. Kurt Feder

 

-44-

 

(págines 45 e 46 manca)

 

Esperanto, basat sur linguistic conceptiones sin valore. Il conclude esperante que li lingue de IALA va posser esser experimentat in radio.

 

-- Interlinguistic Novas, li revuette del O.S.F. sembla interessar mult nor amicos de extrania. LI precie de abonnament es por Francia, con adhesion a O.S.F. 50 Fr. fr. Por extrania, sive Sv Fr 2.-, sive 5 international response-cupones. On posse abonnar che L.M. de Guesnet, 83 rue Rocheouart, Paris 9, Francia, o anc che Institute Occidental, Chapelle (Vd), Svissia.

 

-- Li O.S.F. anc publica documentes pri "Opiniones pri Occ. de A. Meillet, Phileas Lebesque, Regis Messac

 

-- Renascentie Nro 5 de marte 1947 (Bulletine politic international) contene: Un lettre de Renascentie a IALA, Antisovietisme e interlinguistica, Esque mutationes de lingues es possibil ? Cronica, On scri nos... Abonnament annual: 1,50 sv. Fr o 40 fr. Fr, che li redactor: W. Gilbert, 58, rue de la Paix, Choisy le Roi (Seine) - Francia. Postchec conto PARIS 5539-99. Li Institute Occidental in Chapelle-Vaud in Svissia transmisse eventualmen li abonnamentes.

 

GERMANIA. Noi recivet de nor coidealist Walter R.C. Raedler, Wehrkirch OL. nr 265, Saxonia (Russ zone) un *Epistul fro li isolation*, in quel il parla pri li desfacilitás reciver materiale por li propaganda de Occ. Til nu it es quasi ínpossibil expedir tal materiale a Germania, ma noi espera que li situation va bentost changear.

 

- nor coidealist Willy Mildebrath (Berlin), noi recivet li liste del adherentes a Occ. Noi da ci li liste del nómines quel contene presc omni ancian conosset coidealistes: Maas, Kühn, Ebert, Neumann, Raedler, Karch, Fritzsche, Gär, Quensel, Feder, Weiss, Rössing, Schnitzler, Hempel, Berkold, Sander.

 

-- Nor sviss colaborator Werner Zimmermann, departe denov a Germania. Su adresse es che Sr. Rudolf Zitzmann Verlag, 13a, Lauf bei Nürnberg.

 

TCHECOSLOVACIA. -- Nor tchec coidealistes organisat se: Sr Ladislav Podmele, Zelena 2, Praha 19, studente in li Universitá de Praha, prendet li function de administrator del *Buro de Occidental*. Il scri nos: Li max grand gimnastic organisation de *Sokol* in Tchecoslovacia va arangear in li annu 1948 su panscolic festivale in Praha. It es un eveniment significativ por li tot central Europa, precipue per li landes slavic, nam ili va anc partiprender li festa. Secun nor contacte con li section propagativ de ti organisation, it va publicar su comunicationes anc in Occ. Ma existe un condition por ti publication: it es necessi que li comité recive del extran interessates *lettres quel va monstrar un ecó international*. Pro to noi peti omni coidealistes e letores de Cosmoglotta benevoler demandar li liveration del folies informativ in Occ. a: Section del Propaganda, Panscolic Festivale 1948, Dom de Tyrs, Praha III, Tchecoslovacia.

 

-47-

 

OCCIDENTAL-UNION

 

Li 27 april, in Yverdon (Svissia), li presidente, vice-presidente e director del Occidental-Union, pos har constatat que li relationes epistulari ha nu redevenit normal con presc omni nationes, decidet organisar votationes por reconstituer li Senat e poy li Academie. Un liste de circa 30 candidates es nu submisset al societés national. Li cedules de votas va esser recivet e controlat de un societé national exter Svissia.

 

DONATIONES POR COSMOGLOTTA

 

Fine de 1946: Sr Moritz Stöckli, Fr. 3.-; Maurice Martinet Fr 3.-; Sr Buchmann Fr 3.50; A Nordlund Fr 0,75; B. Hufenus Fr 0,50. SCOED: Dr. Ing. E Bakonyi, 1 parte

 

In 1947: Sr. Berggren, Fr 6,25; E. Gamperle Fr 0,50; Willy Schwarz Fr 0,50; Dr. CE Sjöstedt Fr 0,74; F. Tjernström Fr 7.75; R. Ström Fr 0,35; Dr. B. Blomé Fr. 33.-

 

NOV PUBLICATIONES

 

SVENSK OCCIDENTAL ORDBOK. Ti libre de 126 págines, composit del conosset pioneros del L.I. in Svedia, Sres Berggren, Blomé e Sköld, es certmen li max complet e li max modern vocabularium de Occidental publicat til hodie. Presc duplicmen plu ampli quam li dictionarium de Gär it constitue un fonte ínexhaustibil de paroles e expressiones. It es remarcabil que ti ovre nasce ne in un land romanic, ma in li nord de Europa, u li lingues es max diferent de Occidental. - Precie 6 sved kr. - Obtenibil che Svenska Occidental-Federation Box 171, Stockholm. Postgiro 70315.

-------

 

Li Institute Occidental de Chapelle (Vd) just publica "Remarcas pri li activitá del Central Officie durante li guerre e Response al propositiones del Vienneses" (gratuit); li documentes 186 in Occ. e anglesi (8 P.) "Un lingue international existe ja"; doc 190: "Textu comparativ" in A.F.G.Esp.Occ. (gratuit)

-------

 

CONTENETE: Aikes: Nederland o Holland. - Berger: Li scientie e li lingue international. - Berggren: Sufixes de persones - Mildebrath: Silvio Gesell. - Feder: Poema - Nidecker: Volapük e Jacob Sprenger. - Cronica

-------

 

COSMOGLOTTA: Chef-redactor: Ric Berger, prof., Morges (Svissia). Redaction e Administration: Institute Occidental, Chapelle (vd) SVISSIA Tel. (021) 9,56,56. - Editor responsabil: Fred Lagnel (Vd). Cosmoglotta B es poligrafat del Institute Occidental.

 

-48-