| 
  • If you are citizen of an European Union member nation, you may not use this service unless you are at least 16 years old.

  • You already know Dokkio is an AI-powered assistant to organize & manage your digital files & messages. Very soon, Dokkio will support Outlook as well as One Drive. Check it out today!

View
 

Cosmoglotta B 093 (oct 1947)

Page history last edited by Dave MacLeod 5 years, 2 months ago

COSMOGLOTTA

 

OFICIAL MENSUAL ORGANE DEL OCCIDENTAL-UNION

Redaction e Administration :

INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE (Vaud), SVISSIA

Expedition: Ed. Mayor, 2 Ch. de Bellevue, LAUSANNE 

Abonnament annual: simplic Fr. 5.50, duplic: Fr. 9.50, de propaganda: Fr. 13.50

Serie B, poligrafat. Tel. (021) 9 56 56 Octobre 1947 - Nró 93 (8)

-------------

 

SENAT DEL OCCIDENTAL-UNION

 

Li votation, controlat del Societé francesi, ha dat li sequent resultates:

 

Ha esset electet, per li absolut majorité membres del Senat:

 

ANGLIA: Federn, Littlewood, Raxworthy.

AUSTRIA: Homolka, Stallinger, Pigal

FRANCIA: De Guesnet, Gilbert, Roux

HISPANIA: Cebreiros

ITALIA: Bevilacqua, Mascanzoni, Dal Martello

PORTUGAL: Beca e Melo

NEDERLAND: Poggenbeck, Koning, Den Outer

RUMANIA: Eschenasy

SVEDIA: Berggren, Blomé, v. Sydow

U.S.A.: Wormser

SVISSIA: Berger, Matejka, Haas

TCHECOSLOVACIA: Podobsky, Stattny, Kajs

 

Ti 28 membres va nu electer li Academie.

 

Pro que it es desirabil que representantes mey esser electet anc por li altri landes, un duesim liste va esser proposit por ti landes.

 

Response al question: Esque un membre del Senat posse esser membre anc del Occidental-Academie ?

 

Resultate: Un membre del Senat posse esser anc membre del Occ.-Academie.

--------

 

ORIGINAL AFORISMES

 

Solmen un micri parte del materialisme dominant in li munde es índispensabil por li vive.

 

Quant solitari noi es, to deveni nos remarcabil si unquande in ne omnidial aferes noi besona un util consilie.

 

Nequi posse remplazzar li originalitá de un individue. Ne mem tis quel es plu grand.

 

Un amore quel forprende li obstacules al malard e facilisa su rascalages producte li sam perniciosi efectes quam il.

 

Un vive mal plenat es un morte anticipat.

 

Ante postular que on estima tui honor, ne macula it per propri actiones.

 

A.E. COrtinas. Lugano (Svissia)

 

-85-

 

LI USA DEL PRONÓMINES PERSONAL POS PREPOSITIONES

 

Li director del Central Oficie transmisset me por response pluri lettres de atentiv letores qui omnes desira explicationes pri li sam objecte, a saver li discrepanties in li presentation del regules grammatical concernent li usa del casus pos prepositiones. Ili constata que in li manuale Matejka on postula li usa del nominative, except por li unesim e duesim person del singulare, durante que li manuale Berger recomanda li usa del casu obliqui por omni persones.

 

Pro que li tema es sat interessant, yo va tractar it publicmen in Cosm. vice responder individualmen a chascun interpellator.

 

In li unesim clave de Occidental, editet in 1922, li regul pri li usation del casus pos prepositiones esset formulat talmen: *Li prepositiones reye li nominative*. LI serie esset dunc: "Con mi, con tu, con il (illa, it), con noi, con vo, con ili."

 

Plu tard li forme del unesim person del singulare "mi" esset viceat per "yo". Ti changeament havet quam ínevitabil consequentie un corespondent modification del regul pri li usation del pronómines pos prepositiones, nam expressiones quam "con yo, che yo, etc." esset manifestmen ínpossibil. It sembla que on in comensa provat arangear li coses per un specie de compromisse; in li brochura "Occidental- Gemeinverständliche europäische Kultursprache für internationales Verkehr"? de quel li parte grammatical es identic con ti de Gär, noi incontra li sequent, modificat formulation del regul pri li prepositiones: li prepositiones reye li nominative o li casu obliqui.

 

It es totvez poc probabil que li autores de ti nov regul realmen intentet dar libertá in li usation del casus pos prepositiones. Si efectivmen ili vell har continuat considerar li usa del nominative quam egalmen corect, ili ne vell har besonat modificar li regul original. Li directives queles ili ne volet expresser in li regul self, es in realitá contenet in li exemples citat por ilustrar ti-ci. Ti exemples es "con me, che illa, por qui." Ili monstra que on aparentmen ja hat comensat per fixar li casus por du del tri persones del singulare, a saver li acusative por li unesim e li nominative por li triesim person.

 

Ti factic diferentiation inter li diversi persones ha esset formulat ancor plu explicitmen in li libre "OCCIDENTAL, die Weltsprache", editet in 1930. Ta li regul es: "Pos prepositiones on posse usar o li forme subjectal o li formes objectal, ma solmen me e te: con me, con te, con il o con le, con noi o con nos, etc."

 

Por ne tro alongar ti exposite, yo adjunte sin long explicationes, i.e. simplicmen sub forme de tabelle, li regulation perductet in li modern manuales de Occidental:

 

-86-

 

Matejka -- Berger -- Raxworthy

con me -- con me -- con me

con te -- con te -- con te

con il (ella) -- con le (la) -- con il (ella)

con noi -- con nos -- con nos

con vu -- con vos -- con vos

con ili -- con les -- con ili

 

Li divergenties existent es dunc mem plu grand quam nor corespondentes suposi, nam vice haver solmen du diferent formulationes, noi ne have minu quam six, quam resulta ex li exposite in supra.

 

Tämen, si noi examina li coses un poc plu atentivmen, noi constata que ne solmen omnicos explica se tre facilmen, ma ancor in realitá ti divergenties es ínexistent.

 

Li modification del unesim regul citat in li claves esset li logic e ínevitabil consequentie del modification del formes del pronómines personal. Noi posse dunc lassar ti regul definitivmen exter discussion sam quam li regul de 1928 de quel li essentie es implicitmen contenet in li regul de 1930. *Or ti regul de 1930 (formulat de Sr Ramstedt in su cursu de Occidental in "Occidental die Weltsprache) forma li base de omni altri regules citat in supra*.

 

In realitá li formulationes contenet in li manuales de Matejka, Berger e Raxworthy es solmen variantes del regul Ramstedt a quel ili es efectivmen conform in lor essentie.

 

Li regul docet in li manuale Raxworthy coresponde in su formulation a ti proposit de E. de Wahl in su articul "Li pronómines personal" (Cosmoglotta B 18). Por esser totmen franc, li argumentation de Sr. De Wahl sembla me un poc hasardosi, ma yo ne intente discusser ci su prova de justification: yo contenta me per exposir li factes.

 

Sr Berger ha, in su manuale, dat li preferentie al regul general que omni prepositiones reye sempre li casu obliqui. Ti regul have li merite del simplicitá. ULtra to it egarda li facte que anc in li lingues vivent li prepositiones reye sempre li acusative. Advere tis-ci posse esser combinat anc con altri casus (genitive, dative, instrumentale, prepositionale), ma, e to es lu essential, nequande con li nominative.

 

Li regul Matejka visa al obtention del max grand congruentie possibil inter Occidental e li vivent lingues romanic. Noi constata que in li grand majorité del casus (solmen francesi fa un exception) li forme del pronómines del unesim e duesim person del singulare, usat in combination con prepositiones, es in ti lingues diferent del formes nominatival del pronómines absolut. In revancha, in omni altri persones li forme del pronómines usat pos prepositiones

 

-87-

 

es, benque representant grammaticalmen genuin acusatives, *sempre identic a tis del nominative*. Vi quelc exemples:

 

francesi

 

nomin. acusat.

 

moi -- avec moi

toi -- avec toi

lui -- avec lui

elle -- avec elle

nous -- avec nous

vous -- avec nous

eux -- avec eux

elles -- avec elles

 

italian

 

io -- con me

tu -- con te

esso -- con esso

lei (essa) -- con lei (essa)

noi -- con noi

voi -- con voi

essi (loro) -- con esse (loro)

esse (loro) -- con esse (loro)

 

hispan

yo -- con mi

tu -- con ti

él -- con él

ella -- con ella

nosotros -- con nosotros

vosotros -- con vosotros

ellos -- con ellos

ellas -- con ellas

 

portugalesi

 

eu -- com mim

tu -- com tim

êle -- com êle

ela -- com ela

nós -- com nós

vós -- com vós

êles -- com êles

elas -- com elas

 

ladin

 

eau -- cun me

tü -- cun te

el -- cun el

ella -- cun ella

nus -- cun nus

vus -- cun vus

els -- cun els

ellas -- cun ellas

 

Sur ti particularitá apoya se li regul Matejka, secun quel li prepositiones reye li nominative, except por li unesim du persones del singulare.

 

Pro manca de spacie yo ne posse ci dar plu mult indicationes pri li respectiv valore del variantes Berger e Matejka, ma deve contentar ma per li simplic exposition del concret factes.

 

Noi vide que omni variantes del regul Ramstedt concorda inter se concernent li unesim e duesim person del singulare queles es ínvariabilmen usat con li pronómines del casu obliqui. Li divergenties jace in li pronómines a usar in

 

a/ li triesim person del singulare e del plurale (por quel Matejka e Raxworthy recomanda li nominative, durante que Berger prefere li acusative) e

 

b/ li unesim e duesim person del plurale (u Berger e Raxworthy usa li acusative, durante que li regul Matejka previde li usa del nominative.)

 

Quam ja dit, omni ti formulationes es conform al fundamental regul Ramstedt. Ma durante que Ramstedt explicitmen admisse li usation del formes acusatival *in omni persones) (conform al variante Berger), il restricte in practica ti usation ostentativmen al unesim e duesim person del singulare e del plurale. On

 

-88-

 

no trova in su cursu de Occ. un sol exemple de pronómine acusatival del triesim person (con le, con la, etc.); il sempre e ínvariabilmen usa li nominative (por qui, in illi, contra il, inter illi, con illa, a il, etc.).

 

Ma anc Sr. Berger quel ne solmen permisse, ma directmen recomanda li formes con le, con la, etc. ne seque ti regul in li practica. Quam monstra su contributiones in Cosm., il usa in realitá li nominative por li triesim person del singulare e del plurale. Li cause es tre simplic: durante que li regul Berger es perfect in teorie, it ne adapta se al exigenties del practica. Formes quam "con le, con la, con les, etc." es sentit quam sammen ínnatural quam "con yo" e con "tu". Li practica ja ha decidet in favore del regul Raxworthy-Matejka...

 

In revancha, concernent li unesim e duesim person del plurale, li practica sembla esser in favore del regul Berger-Raxworthy. It es desfacil explicar se li cause de to, nam it ne existe un sol plausibil motive pro quo "con nos" vell esser plu corect quam "con noi". Yo probabilmen ne erra serchante li explication in li facte que li forme del pronómine "nos" es plu familiari, pro que plu expandet (FHPLad.) quam "noi", unicmen italian. E pro que ti forme "nos" servi in li aludet lingues tam por li nominative quam por li acusative, it evidentmen aspecte anc in Occidental tot familiari pos prepositiones. To es in céteri li motive pro quel yo ne hesita usar self ti formes acusatival sempre plu frequentmen, benque yo continua ne esser convictet pri lor superioritá in relation con li formes nominatival. It es unicmen un concession al preferenties conscient o ínconscient del majorité.

 

In li practica it es totalmen egal quel del tri regules, de Rw., de Bg., o de Mt., on seque. Chascun mey sequer su propri preferenties... Ma esque ti diversitá, oficialmen concedet, es desirabil in li interesse del unitá del lingue. In se self un cert unitaritá es evidentmen preferibil, ma in ti precisi question li discussiones inter li membres del INTAC, vice har completmen aclarat li problema, sembla me in contrari har monstrat li ínpossibilitá pruvar per scientic argumentes li absolut rectitá de alquel del diversi solutiones adoptet super li altris. Except si li Academie trova un metode absolutmen ínfallibil por far un decision autoritativ inter li diversi possibilitá de solution (pri quo yo fortmen dubita), it va esser preferibil mantener li hodial regime de libertá relativ. Li practica va monstrar quel metode jui definitivmen li preferentie del usatores.

 

A. Matejka (Svissia)

--------

 

NOI SEMPRE SERCHA COLABORATORES.

 

Li Institute Occidental, por descargar se de mult labores, sercha colaboratores in Svissia. Li labores es sempre facil, ma ili deve esser executet conscientiosimen, e max rapidmen.

 

-89-

 

FRANCESI, LINGUE EUROPAN

 

On just publica li conclusiones del conferentie evenit in fine de septembre sub li auspicies de UNESCO, e quel reunit li expertes linguistic de sett diferent landes. Tis-ci ha recomendat unanimmen li usation del francesi por omni nationes europan in li interesse del unitá del continent.

 

Li expertes concludet que it esset ínpossibil imposir li usation de un lingue unic por li tot terra. Ili concordat por proposir du lingues auxiliari mundan - francesi e anglesi - e ott lingues auxiliari regional, secun li diferent partes del munde.

 

Francesi vell esser li unesim lingue auxiliari por Europa, URSS e Proxim Oriente; anglesi vell reciver li duesim plazza.

 

In Africa francesi e anglesi vell esser li du lingues auxiliari, li continent nu divident se in du regiones in quel domina actualmen li un e li altri lingue.

 

In li reste del munde - latin America, India e Indonesia - anglesi vell luder li unesim rol e francesi li secund.

 

In li grand regiones linguistic ja citat, li lingues regional vell distribuer se talmen: francesi in Europa, russ in URSS, arab in Proxim-Oriente, hispan in latin America. Industani in India, chinese (mandarin) in Chinia, malesi in Indonesia e diferent dialectes in Africa.

 

(trad. F.L.)

-------

 

RECEPTU DEL "RILLETTES DE TOURAINE"

 

(Svin-hachage del region de Tours, Francia)

 

Desossar svinin carne, posir in un sat grand recipiente (caldron) pezzes de omni species: grass e magri, cupat ne tro gross, anc con li osses quel da un bon guste. Adjunter un 1/2 glassade de aqua quel va evaporar se boliente, pipre, sale (ott til deci grammes por un demí kilo de carne), e aroma secun guste personal (laure, timian o cariofil). Pipre in granes es preferibil. Presc in li fine del cocinada, adjunter blanc vin (un glassade por un micri quantitá), quel talmen es cocinat con li svin-hachage.

 

Quande li hachage ha esset cocinat durante li necessi témpor, on extrae li tot grasse e li osses ex li foy, on bon aplata li svin-hachage, poy on reposi un parte del grasse, on fa cocinar e on plena pottes, lassante un micri borde.

 

Durante li refrigidation, med un furcette, infundar du o tri vezes li svin-hachage quel tende reascender, por que omnicos mey esser mixtet. Li sequent o li duesim die, far fonder li restant parte del grasse e covrir li pottes per it, lassar refrigerar durante un o du dies. Covrir li pottes per papere, e plazzar les in un tre sicc loco, nam li "rillettes" mofa facilmen. On posse conservar les pluri mensus.

 

-90-

 

PROFETIC PAROLES DE PH. LEBESGUE PRI L.I.

 

"A un mundal statu de coses, a universal besones, convene un international idioma a quel va venir unificar se li altri particularistic lingues.

 

- Noi have Esperanto e cent altri sistemas de omni species.

 

- Necos artificial es possibil quande it acte se far germinar e crescer un vivent organisme. On posse greftar, talliar, imposar al árbor tal o tal forme de spaliere o de plen vente: on ne posse fabricar su grane, mem pruntante de altri granes li chimic elementes quel deve composir it. It existe póllen e pistille!

 

Omni mundal lingue va esser solmen li perfectionament de un vivent lingue, lu max bon adaptat al social conditiones quam al intelectual aspirationes del Future.

 

Alquel linguage de creation sistematic ne posse pretender viver e universalisar se, si su tot fisiologie ne prunta se del max evoluet idiomas vivent quel ha devenit un specie de virtual summa, adequat al movement del vivent idés, per progressiv simplificationes e condensationes.

 

Esque it ne es surprisant que li max reconosset projectes de universal lingues ha til nu monstrat li exclusiv tendentie a aproximar se vers li lingue roman ?

 

E Esperanto es solmen un aparent exception.

 

Ma ti roman lingue self ha procreat per legitim nascentie li modern francesi, quel evolue sempre, e per bastardie: anglesi, latin greftada sur li trunc saxon con celtic crescones. Al altri extremitá de Europa, li rumanian, con magyar e grec crescones, monstra un analog fenomen.

 

Ph. Lebesque. Peregrinagre a Babel. 1911

 

N.B. On save que in un personal lettre a Sr. Pouget, Francia, Sr Lebesque, li celebri poet francesi scrit:

 

"Li grand merite de Occidental es su ínmediat comprensibilitá a quicunc es un poc cultivat (o instructet). De ti látere, it apare me superiori a Esperanto, quel tamen ha beneficiat extraordinari incorageamentes, ma quel es mult minu facil quam on ha assertet it..."

--------

 

PROVERBIES

U vu va trovar un hom sin defecte ? (Fénelon)

Li mocada es sovente povritá de esprite. (La Bruyère)

Li etá, ínsentibilmen, ducte nos al morte. (Racan)

Sol li moderat erras es a timer. (Vinet)

In li munde it es plu facil audir un ecó quam un response.

 

-91-

 

ASSOCIATION POR INTERNATIONAL SERVICIE

 

Continuation del listes. Inscrition sv. Fr. 1.--

 

90 Moess Eugen / Winzingergasse / 1/5 WIEN 19/117 / AUSTRIA / professor / 1900 / M.A.Esp.FGILTSlov. / Occ / cor gen p div tem, exch pc pm 33.38.49.65.70.72.91.

 

269. BEAUFON Roger / VILLON par Cruzy-le-Chatel (Yonn) / FRANCIA / lignero / 1910 / F.AIHFOcc / 00.03.05.10.15.16.18.19.20.30.32.33.5.51.61.63.

 

292. CALEK Bohuslav / PONIKLA 87 / TCHECOSLOVACIA / catolic sacerdot / 1917 / T.AG / Occ.

 

293. CALLE Claude Georges / MANNEVILLE-sur-RILLE/ FRANCIA / instructor / 1924 / F.A.H. Occ.

 

294. BAZZANI Silvano / Villa Fiorentina / SAMONE (Modena) / ITALIA / tecnic functionario e jurnalist  / 1921 / I.F.O.L. / I.Occ / 07.37.39.45.62.63.69.85.98.

 

295. COLLET August J. / Lonnekermarkeweg, Hooge Boekel / ENSCHEDE / NEDERLAND / Docente / 1927 / Ned A.F.G.L.Esp.Ido.Occ. / steno e dactilografie, exch. rev'ues profes. p ti tom.

 

296. BROCKELMANN Walter R. / Amthausgasse 7 / BERN 3 (Federal Palace) / SVISSIA / federal functionario / 1917 / G.A.F.G.Ho.I.Gr(ancian) / Occ.A.F.G.Ho.I / pc lt / 00.04.09.49.78.80.81.82.83.92.exch.pm

 

297. MALNORY Maurice / Rue de la Toute-Petite 23 / DRANCY (Seine) FRANCIA / employato / 1918 / F.H.A. / Occ.F.H.A. / 32.39.70.78.80 gen. 90 teatre, cinema / 79.

 

POR UN ADRESSARIUM DE APIS

 

De divers láteres on insistentmen demande un reedition del adressarium de APIS (Association por international servicie), nam li edition 1937 es completmen exhaustet e li adresses ne plu valid.

 

In facte un tal adressarium es max necessi por nor movement. In sam témpor noi intente reorganisar APIS, nam noi vole que ti institution mey dar li max util servicies a omni nor membres o interessates quel desira trovar corespondentes tra li munde. Pro to, noi peti omni interessates far nos suggestiones pri modification del actual organisation.

 

Adplu noi invita omnes inscrir se max rapidmen quam membre med li carte de adhesion quel ili deve demandar a APIS, Institute Occidental, CHAPELLE (Vaud) Svissia.

 

CATOLICOS-OCCIDENTALISTES:

 

Noi desira fundar un occidentalistic section, ma noi besona vor colaboration e auxilie e noi peti vos pri afabil adhesion. Li tchecoslovac catolic yunité intente editer un jurnale in Occidental. Ples scrir al adresse: Boh. Calek, catolic sacerdote, PONIKLA 87, pr. Jilemnice, Tchecoslovacia, e tande noi va informar vos plu detaliatmen. Noi anc peti vos misser nos li adresses del catolicos de vor land queles have interesse por nor action.

 

-92-

 

ABREVIATIONES IN LI L.I.

 

In un recent numeró de Cosmoglotta, on mentionat li "Buró international de labor", con li abreviation "B.I.T.".

 

In realitá, ti abreviation coresponde al expression francesi "Bureau international du Travail". Secun mi opinion, on vell dever scrir "B.I.L." pro que it acte se pri un organisation *international*, conosset in omni landes. Altrimen dit, in tal casus on deve far coresponder li abreviation con li denomination in li lingue international. Talmen on va scrir F.M.Y.D. (Federation mundal del yunité democratic), F.S.M. (Federation sindical mundal)... O.U.N. (Organisation del Unit Nationes), etc.

 

Ma on deve far coresponder li abreviation con li denomination in li *lingue original* quande it acte se pri organisationes *national*, por exemple: C.G.T. (Confédération générale du Travail - francesi), S.E.D. (Sozialistische Einheitspartei Deutschlands - german), A.F.L. (American Federation of Labor), etc...

 

Naturalmen, li organisationes interlinguistic conserva sempre li nómine original e li abreviation corespondent, per queles ili es conosset: I.A.L.A. (International Auxiliary Language Association), S.A.T. (Sennacieca Asocio Tutmondo).

 

On va egalmen sequer ti principies por designar alcun landes, por exemple U.R.S.S. (Union del Republicas socialistic sovietic), 1-im regul, nam ci, in realitá, es representat diversi nationes con diversi lingues.In contrari on va scrir U.S.A. pro "United States of America", 2-im regul.

 

It es possibil que yo oblivia alcun particularitás, ma yo crede que, per ti simplic remarcas, omni casus posse esser regularisat in rational maniere.

 

W. Gilbert (Paris)

-----------

 

 

DONATIONES POR OCCIDENTAL

 

Li sempre plu grand custas de printation causa nos grav sucies financiari, e noi devet publicar in 1947 solmen 3 numerós printat vice quar previdet, e malgré nor volentie, regretabilmen... 9 numerós multiplicat. It sembla nos que nor ardent desire editer omni numerós printat es ancor desfacilmen realisabil. Certmen li númere del abonnates augmenta regularimen e atinge un ciffre injoyant, ma li desfacilitá consiste in transferter li moné in Svissia. Mem in cert landes quel reaperte se al vive normal li númere del abonnates augmenta sempre plu mersí al devotion del agentes landal, ma it es ínpossibil obtener li moné necessi por payar nor editiones.

 

Pro to noi exhorta li coidealistes habitant landes ex queles li transfertes es admisset, subtener nos til quande li situation va redevenir normal.

 

-93-

 

CRONICA

 

ANGLIA. -- Noi ha omisset signalar que nor coidealist H.D. Akerman (London) ha fat un discurse pri Occ. li 25.6.1946 che li Institute of linguists de London, e li 13.12.1946 che li grand municipal scol de lingues in London.

 

"International Memorandum", may 1947 contene un articul "Occidental, lingue del paroles international" (de Guesnet), "What's that in Occidental ?", articul concernent li studie de "have" por li Angleses (Littlewoo) e in fine "Activitá del Britannic Occidental Association".

 

FRANCIA. In li reunion del 4 julí in Paris Sr. de Guesnet raportat pri su viage in Svissia durante quel il havet li plesura incontrar, in Bern, Sres Matejka, Lagnel e Dr Haas, e in Luzern, Sres Haller, Erni, Bückel e Hofstetter. Benque li témpor esset curt, tamen li conversationes esset interessantissim. Mult mersias por li afabil e cordial acceptation !

 

Li 31 julí, noi posset acceptar durante quelc hores Sr. Heinz Jacob de London, conosset Idist, e su marita. Tal incontras es sempre injoyant.

 

Durante li Congresse del Federation del Laboreros de Ferrovias, quel evenit li 2-5 julí con 1.500 delegates, W. Gilbert distribuet circa 250 exemplares del bulletin "Renascentie". Pluri partiprendentes petit informationes.

 

"Le Populaire" (socialistic jurnale) del 22 junio contene un articul de prof. Aurélien Sauvageot, del scol del Oriental Lingues, por li L.I. e IALA. "Yo constate que null congresse de scientistes, de politicos, de jurnalistes o de scritores usa Esperanto, mem accessorimen. Dunc li cause es judicat!".

 

"La Grande Réforme", organe por neo-maltusianisme, conscient maternitá e control de nascenties, in su Nró de august publicat un comunicate de U.P.I. por Occ. e IALA.

 

"Li arte líber". - Li annual exposition del "Arte líber" evenit in li Palais de New York, Paris, del 10 til 27 julí, con plu quam 1.100 picturas e sculpturas. Sam quam li ultim annu, li bell ilustrat catalog contene li prefacie e statutes in Occ. Li directives de ti federativ association es: "Li decadentie del Arte e li misere del artistes marca li falliment del nationes, li ínpotentie del regimes e li fine del civilisationes. Li artist deve esser in li punte del combatte por li liberation del homanité, aprendente al popul a vider, a pensar e a acter." Li Arte Líber desira li fundation de analog associationes exter Francia. Ples scrir al secretario Henry Geuffroy, 42, Rue de la Tour d'Auvergne, Paris, IXe, Francia.

 

"Renascentie" Nro 7 (August 1947), bulletin democratic international, redactet tot in Occ., contene: "Li modern L.I., instrument del imperialisme ? - Li migration de Ost-Germania. - Cronica. - Publicationes recivet." Abonnament annual:

 

-94-

 

50 fr. francesi che li redactor: W.GILBERT, 58, Rue de la Paix, Choisy-le-Roi (Seine) - Francia - Post-chec conto Paris 5539-99.

 

GERMANIA. - Sr. R.C. Raedler, Wehkirch (Zone sovietic) fat aparir un folie multiplicat titulat "Perspective". Li nr. 3 (11.8.47) es dedicat al anniversarie de nor maestro E. de Wahl.

 

SVISSIA. -- "Cive del munde" de august aparit con sempre interessant novas: Avise al membres del O.U. Publicationes recivet. Efectiv auxilie, etc.

 

Li activ propaganda fat in li presse sviss durante julí-august, mersí al Espo-congresse, permisset nos informar completmen li redactores pri li qualitás del du lingues. Un cert númere de jurnales ha publicat textus comparativ, por ex. "Schweiz. Bankpersonal-Zeitung" (Bern) - It mem recenset Cosm. in li sam numeró; "Emmenthaler Blatt" (Langnau); "Neue Bündner Zeitung" (Chur); "Landschäftler" (Liestal); "Der freie Rätler" (Chur); "Zolliker Bote" (Zollikon); "Nidwaldner Volksblatt" (Stans); In li "Luzerner Neueste Nachrichten", noi lee: "Max facil a introducter, e pro to li final lingue auxiliari mey esser Occidental. Li "Neue Einsiedler Zeitung": Noi crede, que hodie li Esperanto-sistema es superpassat per li plu bon Occidental-sistema, si anc li merites del Esperantistes pri li creation de un munglingue ne mey esser negliget".

 

Nor old coidealist, Sr. Major Tanner, con su sempre yun cordie, fat li 28.9.47 propaganda por Occ. in ocasion del tirolesi Ladines del Dolomitan valleyes, quel venit fraternisar a Scuel con li Ladines del Engiadine. Il particularimen distribuet li doc. 200.

 

 

Li grand diale "Die Tat" hante publicat li 27.7.47 un articul in Esperanto "Ni konstruu ponton ?" insertet un articul de un de nor coidealistes "Moderne Welt-Hilfsprache", in quel es dat li traduction in Occ. del supra articul in Esp-o. Excellent procede quel da al letores li possibilitá *comparar* li du lingues... e mem scrir nos, nam li autor ne hat obliviat indicar nor adresse.

 

"L'École bernoise" del 13.9.47, ha publicat in german un articul "Definitiv lingue auxiliari international ?", de Dr Haas, con textu in Occ.

 

Li revúe "Europa", de Basel publicat in su nró de octobre un interessant articul de Sr. Matejka: "Une langue internationale ?", mentionante li labores de IALA.

 

TCHECOSLOVACIA. - Nor coidealistes de Tchecoslovacia es sempre max activ e lor propaganda developa se con grand fortie. Ili continua publicar "Occidental, voce de Praha". Li nr. 2 (20.6.47) parla pri Jan Amos Komensky, autor del interlingue, galerie de nor pioneros, e mult altri interessant comunicationes. Li nró 4 (3.9.47) nota li decision del UNESCO selecter li lingue francesi quam comun lingue de Europanes. "Un bon Occidentalist, di un apelle, 1/ Aprende perfectmen Occ.

 

-95-

 

2/ abonna Cosm. / 3 subtene nor movement per su labor e per moné 4/ porta li insigne. 5/ propaga Occ. sempre e partú per omni bon manieres". Un Doc. 1/1947 monstra li complet organisation del Occ. propaganda in Tchecosl.

-----------

 

KOSMOGLOTT

Por completar colectiones del annu-series 1922-1926, li Institute Occidental Chapelle, peti li possessores de ancian numerós indicat infre far efortia de precie: 1/1922, 1 e 6/1923; 1-2, 5-6/1924, 1-2, 3-4, 5, 6, 7/1925; 1, 2, 3, 4,/1926

 

Noi anc reprende con bon conditiones omni altri numerós.

 

NOV CONCURSE:

Hodie noi aperte un nov concurse che nor letores. Vi li question:

 

 

3 excellent manieres propagar Occidental

 

Li solutiones deve esser max practic e eficient. Noi ne demande grand planes de publicitá besonant mult moné. In contrari, li solutiones queles vell esser max modic va obtener li preferentie del jurie. Ti-ci va esser constituet del redactor de Cosm., del president del Occ.-Union e del Director del Central-Oficie. Li 3 max bon solutiones va esser premiat per libres de un valore respectivmen: Fr. 10.-, Fr. 5.-, Fr. 2.50.

 

CLUB INTERNATIONAL DE EXCHANGE DE CORESPONDENTIE

"The Aetne Exchange Club" es li club quel invita al exchanges filatelic e del objectes por colectiones con omni colectores del munde. Aetne Post es li bulletin quarlingual (de quel un es Occidental!) quel, chascun trimestre va misser vos li complet liste del membres. Ples adherer a ti club e vu va reciver un ilustrat carte artistic, li bulletin quarlingual e por chascun nov membre presentat un prolongation de tri mensus del abonnament a TAEC.

 

Contribution de abonnament a TAEC: Per annu 1 dollar USA o -5/-. Francia 120 Fr, Svissia Fr 4; Nederland f. 3.-; Tchecoslovacia 50 Kc., etc. (Valore equivalent por li altri landes). Postmarcas nov in series complet, comemorativ e aeran in curse o 20 response-cupones international es acceptat in payament. Omni corespondentie al Director del club: Dr. Cirino, P.O.Box 213, Catania (Italia)

----------

 

VIENNA: In li ultim moment noi es informat pri li morte de Sra Gisela Homolka, marita de nor car coidealist, Sr. Dr. Homolka, anteyan presidente del Occ.-Union. Nor emoet condolenties a nor amico in ti trist dies de luctu.

------------

 

COSMOGLOTTA: Editor responsabil: Fred Lagnel, Chapelle-Vaud, SVISSIA

Chef-Redactor: Ric Berger, prof, Morges, SVISSIA

 

-96-

 

Comments (0)

You don't have permission to comment on this page.