Cosmoglotta B 094 (nov 1947)


COSMOGLOTTA

 

OFICIAL MENSUAL ORGANE DEL OCCIDENTAL-UNION

Redaction e Administration :

INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE (Vaud), SVISSIA

Expedition: Ed. Mayor, 2 Ch. de Bellevue, LAUSANNE 

Abonnament annual: simplic Fr. 5.50, duplic: Fr. 9.50, de propaganda: Fr. 13.50

Serie B, poligrafat. Tel. (021) 9 56 56 Novembre 1947 - Nró 94 (9)

------------

 

AUTONOMIE E NATURALITÁ IN LI L.I.

 

Quam preanunciat in nró 134 de Cosmoglotta (a), yo va provar responder in un litt serie de articules al cardinal objectiones queles Dr. W.J.A. Manders elevat contra Occidental in su remarcabil libre "Vijf Kunstalen".

 

Por "desembarassar li terren" yo va consacrar ti articul introductori al exposition de nor vis-punctu concernent li intentiones atribuet al autor de nor lingue e concernent li problema del historic ortografie.

 

Sr. Manders mentiona li facte que li autor de Occidental ha modificat li formul Jespersen "Li max bon lingue international es ti quel presenta li max grand facilitá al max grand númere de homes" in li sense de "max grand facilitá por tis queles sta in relationes international". Il afirma que Occidental es in prim loc destinat a servir quam medie de intercomunication inter cultivat Europanes e Americanes (e certmen un mem solmen superficial regarde sur li morfologic structura del lingue sembla confirmar ti tese) durante que li interesses del popules ne-romanic e tis del persones minu instructet ha intentionalmen esset sacrificat. In strict logica un restriction del scope del lingue vell ínevitabilmen dever resultar anc in un restriction de su radie de aplication. E sub ti vis-punctu li critica contra li universalitá de Occidental vell anc esser plenmen justificat *si* efectivmen li modification del formul de Jespersen vell haver li consequentie supra indicat. Or si noi examina li coses plu profundmen, noi constata que just lu contrari es ver: li modification del formul Jespersen *augmenta* vice diminue li sfere de usabilitá de nor lingue.

 

It es forsan permisset mentionar passante que li formul original de Jespersen ne posse esser interpretat, mem in li conception del autor self, in un sense absolut. Max facil por omni homes es to quo ili ja conosse, e pro que li Chineses, Anglosaxones e Russes forma íncontestabilmen li grand majorité del popules del terra, li "max facil lingue international" vell in bon logica dever esser un mixtura de chinese, anglesi e russ, dunc un linguistic ínpossibilitá. Evidentmen Jespersen nequande pensat realisar li L.I. sur un tal

 

-97-

 

base. Su projecte Novial monstra in contrari que su conceptiones es mult plu conform a tis de De Wahl quam a tis del autores de Ido queles pretende, quam on save, har prendet li formul original de Jespersen quam base por li elaboration del vocabularium. Li veritá es que De Wahl nequande pretendet favorisar intentionalmen li popules occidental in li elaboration del vocabularium, per imitar sclavicmen li lingues latinid e per excluder sistematicmen omni elementes germanic, slavic e extra-indoeuropan. Tis qui ha stat in strett relationes epistulari con li autor de nor lingue posse mem atestar que anc De Wahl sempre revendicat un minimum de autonomie por su lingue e que il acrimen combattet omni propositiones queles pretende augmentar li naturalitá del lingue unicmen per imitar ciecmen li romanic lingues, o quam De Wahl dit crudmen in un de su lettres a me "per simiar francesi o anglesi". Li ductent idé del autor de Occ. esset fundar li L.I. sur li *internationalitá ja existent* in li vocabularium europan-american e su labor cardinal consistet in constructer un schema quel permisset utilisar ti materiale ja existent *sin mutilation*. Si Occidental aspecte "plu romanic" quam Esperanto to ne es debit al intention de su autor: it es li natural e ínevitabil consequentie del factic situation lingual in Europa. Or factes ne posse esser interpretat ni changeat, ma deve esser acceptat quam tal.

 

Li tese que li L.I. deve in prim loc satisfar li besones de tis queles sta in relationes international posse ancor esser interpretat in un plu strett sense, a saver in un sense essentialmen sociologic vice solmen in un sense geografic. E anc ta it conserva su plen valore. It es un facte que mem intra chascun popul it existe cert categories de persones queles besona un L.I. plu urgentmen quam altres, a saver li scientist, li comerciante, li tecnico, li diplomate, li jurnalist, etc., in curt omni persones por qui li relationes international constitue un necessitá professional. Or noi es convictet que si un lingue artificial, pro su structura particulari, ne es capabil satisfar li besones del strates intelectual, it es anc ipso facto ínapt por li special scope por quel it ha esset creat.

 

It es certmen permisset afirmar que in li dominia del scientie, Occ oferta practicmen li sol solution acceptabil. In facte, li principie del maximal internationalitá deveni ta un exigentie imperativ, nam li scientistes va desfacilmen contentar se de un terminarium minu international quam ti quel ili ja possede. Or nequi va contestar que de omni projectes de L.I. existent, Occ. es li sol quel conserva ínmutilat ti terminarium scientic ja existent. It vell dunc esser li sol solution acceptabil *mem si* per to it vell teoricmen devenir plu desfacilmen aprensibil por non-romanes quam por ex. Esperanto. In realitá li facte que Occ. satisfa in gradu maximal li besones del munde intelectual totalmen ne rendi it plu desfacil por li "hom del strade". Yo ha exposit ti vis-punctu

 

-98-

 

punctu in mi articul "Li victorie del idé mundlingual es ínevitabil" (Cosm. B 47) e yo permisse me referer li letores a ti articul por ne tro alongar li present exposite.

 

Noi vide dunc que Occ., pro su superioritá in li dominia del scientic nomenclatura, ha efectivmen augmentat li sfere de su usabilitá in relation con li altri sistemas de L.I.

 

Sr. Manders alega in su libre li historic ortografie de Occidental quam un del causes de su plu grand desfacilitá por li hom del strade. it es cert que sur li papere un ortografie strictmen fonetic deve esser plu facil quam un ortografie quel respecta li particularitás del vivent lingues latinid. Or li precie quel on paya por un merce ne have un valore absolut; it es alt o bass unicmen in relation con li qualitá o li specie del merce de quel it representa li contra-valore. Or quo noi ha ganiat per li conservation del historic ortografie? Noi ha successat mantener li grafic unitá in nor derivates (catolic - catolicisme; duplicar - duplicitá, etc.) e ti avantage compensa largimen li possibil desfacilitás in li aprension del duplic valore fonetic de quelc lítteres del alfabete. It compensa it tam plu largimen que ti desfacilitás es practicmen ínexistent.

 

Esque vermen ti quelc lítteres con duplic valore fonetic constitue un tant grand desfacilitá por íninstructet persones? Yo fortmen time que li esperantistes subevalue li inteligentie del ne-romanic popules, nam qualmen ili posse explicar que it existe, disperset in li tot munde milliones de infantes queles, in li etá de 6 annus aprende li duplic valore del c e de g, e ne mem remarca que ti duplicitá de valore fonetic vell posser constituer un desfacilitá? Li Germanes aprende quasi ludente que li líttere ch have 4 diferent valores fonetic in li 4 paroles ich, ach, Christ, wachsen e li Russes apen remarca que tri sones diferent es representat per li sam líttere g in glagol, vrag, blagodarit'. Li Orientales usa anglesi quam lingue de intercomunication con li Europanes e Americanes e sembla ne remarcar que li ortografie anglesi es teoricmen ínmastrisabil. No, certmen, on ne have li jure considerar li "desfacilitás" del ortografie de Occidental quam ínvictibil por li medial inteligentie del neromanic popules, precipue si on judica li sam popules quam capabil usar corectmen li obligatori acusative e li 6 participies de Esperanto!

 

Mem si on admisse que in cert altri punctus (por exemple in li question del duplic consonantes) Occidental ha, malgré li reformes proposit del INTAC, ancor ne exhaustet omni possibilitás de simplification, it es desfacil retener li historic ortografie quam un factor de desfacilisation por íninstructet homes. It es in céteri interessant constatar que li grand majorité del Occidentalistes queles vell esser favorabil a un ulteriori simplification del ortografie

 

-99-

 

apartene a romanic popules durante que noi trova li max ardent defensores del ortografie etimologic in Austria, Svedia e Finland! Anc to es un facte quel, in ti concernentie, merite esser mentionat.

 

In céteri, yo probabilmen ne erra si yo suposi que anc por Sr. Manders ti question del ortografie es in funde de secundari importantie. Li cardinal defecte de Occidental jace certmen secun il in li manca de autonomie quel caracterisa su sistema de derivation. Ma anc in ti punctu li comparation Occidental-Esperanto resulta íncontestabilmen in favore de Occidental. Yo va provar demonstrar to in li sequent articules.  A.M.

-----------

 

NOVAS DE NOR MASTRO

 

Desde li information transmisset a nos de Sr. Ramstedt de Helsinki (Vide Cosm. de junio 1946), secun quel Sr. E. de Wahl es vivent in Tallinn, noi recivet null nova directmen de nor venerat mastro, benque noi scrit le tre sovente e inviat le un exemplare de omni nor publicationes. Ti silentie semblat nos íncomprensibil, tam plu que quelc coidealistes in altri landes nordic recivet lettres de il.

 

Finalmen, just ariva in Chapelle, de E. de Wahl, un lettre registrat datat de Tallinn li 16.X.47, e comensante per ti lineas:

 

"Quo es con li Institute Occidental? A omni mi lettres, cartes, inquestiones yo nequande recive response. Li 4.12.46 yo ha expedit vos un grand colection de poesies de divers popules, traductet in Occ., plures de ili con textu in lingue original. Ti colection ha esset expedit vos registrat... Desde ti témpor (presc un annu) yo nequande ha ni *audit*, ni leet alquicos pri ili. Mi lettres al Institute Occidental nequande recive response. Adplu yo anc ne recive alquicos de vor editiones..."

 

Esperante que adminim un exemplare del present numeró de Cosm. va atinger le... noi declara publicmen que desde 1939 til su lettre del 16.X4.7 *nequande* un de su lettres arivat til nos. It existe un sistematic interruption alcú, forsan li famosi "ferrin cortine". In omni casu li culpe ne existe in li posta sviss u ne mem li max fanatic esperantist...vell permisser se far desaparir su o nor lettres, pro li severitá del administration sviss. Ti hipotese es tam plu ínadmissibil que nor centrale recive lettres in Occidental de omni landes, mem ne registrat, exceptet de Russia!

 

In omni casu noi deplora con chagrine li desaparition del poesies scrit ante curt témpor de nor Mastro, e espera que ti-ci conservat un copie de ili, in quel casu noi vell hastar publicar les con grand joya, quam anc qualcunc contribution venient del venerat autor de Occidental.   Red. de Cosm.

 

-100-

 

LINGUAL RESPONSES

 

J.R., Coulon: In su manuale "L'Occidental en 5 leçons" R. Berger da quam exemple: "Tis, quel labora, es felici." Ma in pluri organes occidentalistic e anc in Cosm. on trova li pronómine relativ *quel* sive ínvariabil quam in li exemple supra-citat, sive acordat con li objecte o subjecte del frase. Quo es corect?

 

Response: Li majorité del scritores prefere acordar li pronómine *quel*, benque ti acorde ne es obligatori. Teoricmen it es mem superflui, nam li plurale ja es expresset per li parol precedent a quel it refere se. EW selfg usat *queles* in omni casus, ma il expressetmen autorisat li forme ínvariabil *quel* quam egalmen corect. Chascun usator es dunc líber electer li forme quel il prefere.

 

J.R. Coulon: Esque on deve usar *lor* e *su* quam in francesi? Li usation es sat caotic, quam por *quel*.

 

Response: Li pronómines possessiv varia secun li person del possessor o possessores. Su = F son, sa, ses, lor = leur, leur, leurs. Li cose es tam simplic e tam regulari que noi nequande ha constatat alquel hesitation in li aplication del pronómines possessiv. It vell esser interessant saver sur quel experienties li questionator basa se por qualificar ti usation quam "caotic".

 

J.R., Coulon: Corespondentes extran sovente confuse li finale -tiar con ti de anunciar e scri iniciar o iniciative. Esque to es ínreflectitá o erra trovabil in lexicos?

 

Response: Ni li un ni li altri. LI forme original, traditional e etimologicmen corect es "initiar - initiative". Ma... si noi prende quam unic guide li etimologie, tande it ne es visibil pro quo noi ne anc scri: ambitie, armistitie, hospititie, malitie, notitie, politie, seditie, servitie, superstitie, vitie, etc. Li resultate vell esser que solmen li latinistes vell saver quande on deve scrir -tie e quande -cie. To es naturalmen ínacceptabil. Ma si noi renuncia a ti distintion, tande it es anc permisset scrir "iniciar" vice initiar e ti ortografie, perfectmen justificat, ha pro to esset adoptet in pluri modern lexicos (Cdl, WODDO, Rimarium) ultra li traditional ortografie etimologic. Noi ne vell esser surprisat si li scrition "-cie" vell imposir se definitivmen e suplantar totalmen li original forme -tiar.

 

M.M. Paris: St. Matejka, in su articul pri li preposition (Cgl. 81) recomenda li usation del preposition "lor" parent de nor francesi "lors de". Pro li homonimie de ti preposition con li pronómine possessiv, it vell esser preferibil scrir it in li forme francesi o vicear it per un altri.

 

Response: Sr. Matejka ne ha "recomendat" li usation del preposition "lor". Quam il di in li introduction de su articul, il ha dat li liste complet del prepositiones precismen por posser judicar plu bon si cert prepositiones posse

 

-101-

 

esser abolit quam superflui o ínapt. Li resultate del discussion quel ha sequent li publication del aludet articul va esser transdat al Academie por final decision.

 

M.M. Paris: Quel es li diferentie inter "alor" e "tande"?

 

Response: Secun quant noi posse constatar on usa ti du adverbies quam sinónimes.

 

It va esser li tache del academie decider ca it convene o 1/ mantener li statu actual o 2/ supresser *alor* quam superflui (tande es congruent con quande e on va pro to probabilmen preferer conservar it) o 3/ dar a alor un sense plu special.

 

M.M. Paris: Noi have un augmentative por li adjectives, ma ne por li substantives. Pro quo?

 

Li comun forme del lingues latinid, a saver -on ja es ocupat in Occ. por un sense special (person caracterisat per un special qualitá), ma esque on ne vell posser adopter it con li ortografie -onn? Barbon = mann havent un barbe; barbonne = grand barbe.

 

Response: It es tre delicat trovar un bon e apt sufixe augmentativ, quande on ne have, quam por li adjective, un forme quel imposi se automaticmen pro su absolut internationalitá (-issim). In facte li sufixe -ott quel on usat antey quam augmentative substantival ne ha posset mantener se. To sembla pruvar que sive li sufixe ne esset bon selectet, sive que on ne sentit li presentie de un sufixe augmentativ por substantives quam un real necessitá. Personalmen noi inclina al duesim hipotese. In omni casu, to es un problema quel sol li Academie es competent soluer.   Cosmoglotta.

---------

 

 

RECTIFICATION

 

Pos har releet in Cosm. B 93 li articul pri li "Usa del pronómines personal pos prepositiones" yo decovrit ye mi grand consternation pluri erras in li paradigma publicat sur pag. 88 queles in li hasta del labor hat escapat mi atention. Li erras concerne li indicationes dat pri li lingues hispan e portugalesi. Li pronómine personal absolut del duesim person singulare portugalesi ne es tim, ma ti. Adplu in combination con li preposition con (com), hispan e portugalesi have formes special, a saver: H: conmigo, contigo, consigo, connosco, convosco. Li preposition *con* es dunc mal selectet in li paradigma, pro que it ne permisse ilustrar li lege sequet in li election del formes del pronómines personal. Por retablisser li corectitá, ples dunc vicear li paradigmas hispan e portugalesi li preposition con (com) per li preposition para e leer ti vice "tim" in li rubrica portugalesi.   A.M.

 

-102-

 

VISITA CHE NOR COIDEALISTES IN TCHECOSLOVACIA

 

In li mensus august e septembre passat yo visitat li campes de vacanties del tchecoslovac evangelic ecclesies, por studiar li actual situation del organisationes del protestantic yunité in Tchecoslovacia. Ti viage de studie havet un bon resultate: It fortificat li relationes ecumenic inter li organisationes de yunité sviss e tchecoslovac e causat li preparation de un exchange de yun cristanes in li proxim annu. Yun protestantes tchec va venir in li estive 1948 e in li sam témpor yun Svisses va visitar li campes (letni tabor) mentionat in Tchecoslovacia. - Ma mi visita havet ancor un duesim scope: Renovar e fortificar li relationes inter li sviss e li tchec Occidentalistes. Pos long témpor de guerre e nazistic ocupation del Tchecoslovacia (Bohemia e Moravia) denov personal contacte con nor coidealistes in Oriente! Yo aportat a Praha du discos de gramofon con li discurse de Sr. Dr. Haas in Occidental, quel per li unesim vez es audit de nor coidealistes tchec ye ocasion del landal conferentie de FEDERALI in Praha li 19 octobre, e quel causat naturalmen un grand joya. Li unesim coidealist, quel yo incontrat in Tchecoslovacia esset Dr. jur K. Stasny (pronuncia: Stiassni) in Praha, quel albergat me tre amabilmen quelc dies in su logí. Dr Stastny es un ardent propagator de Occidental e zelosi pacifist. Malgré su mult labor professional e su sucies familial (su old genitores es malad) il sacrifica omni líber témpor a Occ. Con sinceri gratitá yo anc memora su tre amabil marita, quel cuidat me tre afabilmen e preparat me un balne, quande yo arivat tormentat de címices e pulces.

 

In Praha yo havet anc li ocasion propagar nor lingue in li festivale del yunité. Ti festivale reunit durante 4 semanes 22000 yun homes ex 72 landes e 77000 yun tchecoslovacos. Anc 200 yun Svisses partiprendet ti tre vivaci e multicolori congresse con programma sportiv, cultural, musical, dansal, folkloristic, e amusant. Ti congresse esset un turre de Babel enorm. Omni lingues esset parlat del zulu til corean e islandic. Mult persones savet solmen lor lingue matrin. Li partiprendentes oriental, essente in li max grand parte comunistes, savet tre sovente quam unic lingue extran li russ lingue. Li partiprendentes occidental naturalmen tre rarmen savet un slavic lingue e talmen on ne comprendet se. Un bulgar coidealist scrit pri ti Festivale: "Simil festivales fa mult bruida, ma atinge tre micri resultates in li dominia del pace. Poc fide yo have a tal evenimentes. *Tal congresses sin un lingue auxiliari va esser un labor de Sisifos*"...Ma, on posse anc dir: Tal congresses demonstra plu bon quam omni propagandas interlinguistic que li introduction de un lingue auxiliari international es un urgent necessitá.

 

Un véspere, quande yo visitat Sr. Stastny, yo incontrat ta coid. Hajzler de

 

-103-

 

Doksy, li bell centre turistic, apu li Machova lago. Il hat venit por vider me e por prender me con se a Doksy. Regretabilmen yo ne posset ear con le, ma noi havet un tre interessant véspere in li logí de Sr. Stastny. Sr. Hajzler cantat nos tchec e slovac populari canzones in occidental traduction (fat de coid. Jan Kays de Brno ante mult annus).

 

Ci un exemple de un melodiosi canzon populari de amore:

 

Monte, monte, alt montania -- Horo, horo, vysoká jsi,

Trans tu vive mi Mania -- Má panenko, vzdálená jsi,

Mi cara es lontan, -- Vzdálená jsi za horama,

Mi amore es ja van -- Vadne láska mezi náma.

 

Poc dies plu tard yo esset in li "Letni tabor Komenského", li campe de vacanties del "Yun ecclesie" evangelic in Belc ne tre lontan de Hradec Kralové (Königgrätz) e de ta yo viageat in Slovacia, u yo fat conossentie con tri nov nationes e culturas e lingues: li slovac, li hungaresi (magyaric) e cigan....

 

Viageante de Bratislava a Brno yo esset sol in li cupé con un cigana e su infanto. Talmen yo havet li ocasion unic studiar li cigan lingue, quel es un indic dialecte. Li ciganes exmigrat ante circa mil annus ex nord-westIndia e arivat ye li fine del medievie in Europa. Li fisiognomies, li lingue, etc. del ciganes es ancor hodie tipic indian. Ci li numeres cigan, quel yo audit ex li bocca del cigana: jek (1), duj (2), tri (3), shtar (4), pandsh (5), sho (6), efta (7), osto (8), enga (9), desh (10). (sh =ch).

 

In Brno yo esset acceptat tre bon del max old Occidentalist tchec, Sr. Jan Kajs, e su filia e bel-filio. C. Kajs es printator, possessor de un micri printería bon installat. Il printat ja mult libres e brochuras in Occidental, inter altris un grammatica de Occ. in lingue tchec, quel il ha scrit self e "Li astres del verne", original poemas in Occ. de Sr. Podobsky. Kajs es un tre simpatic e religiosi old mann (Swedenborgiano), que, malgré su olditá, es ancor tre activ e fervent por li lingue international. Il esset li unesim Occidentalist de Tchecoslovacia, ergo un pionero. - Un tot die yo devet viagear por venir de Brno (Brünn) a Poniklá in Krkonose, u habita e opera li yun catolic prestro Bohuslav Calek. Il venit prender me al station ferroviari por acompaniar me in su lontan village circumdat de colines verd. Sr Calek es un yun, complesent e gay mann. Quam "musica de Salutation" il fat me audir per gramm-disco li famosi canzon populari tchec "Skoda lásky...", quel es traductet in mult europan lingues. Li cocinera, ne savente Occ., monstrat su tot arte preparant un regalade por li du gastes, un Angleso e yo. Li sequent die noi marchat in un village vicin, Krizlice, u li Angleso e yo havet li ocasion audir un lecion de religion in li scol. Sr. Calek instructet li yun catolicos e catolicas

 

-104-

 

qualmen on deve pregar. In li modern e nett chambre on videt li portretes de presidente Benes, marchale Stalin e T.G.Masaryk. Anc li russ alfabete (Azbuka) esset exposit sur un grand tabelle, nam li scoleros deve aprender obligatorimen li russ lingue desde li 4. classe. Li russ lingue ne es tro desfacil por ili pro que li russ e li tchec es tre simil.

 

Pos un complicat viage yo arivat a Rovensko u Sr. Jaroslav Podobsky e su jolli, pretti filia expectat me al station. Talmen yo havet li ocasion far conossentie con li triesim colaborator del tchec organe del FEDERALI "Voce de Praha". Li edition de ti organe es in li manus de Sr. Stastny in Praha, Boh. Calek es li administrator e poligrafator. Li redactor del Voce de Praha es un tre amabil, erudit e distint instructor specialist (Fachlehrer). Il ha editet ja quelc libres de poemas in lingue tchec. Ma il composit anc poemas in Occ., editet in li brochura "Li astres del verne", denov printat e ameliorat pos li guerre. Ti poemas monstra, que Occ. es apt ne solmen por li omnidial vive, ma anc por li poetica. Un promenada in li circumité de Rovensko e specialmen sur li old ruinas del castelle "Troski", u es un magnific belvedere, revelat me li bellitás e li charme del "Cesky raj" (= li tchec paradise). It es comprensibil que yo pensa sempre con nostalgie a Rovensko. Poc dies plu tard, pos un duesim sejorne che Sr. Stastny, yo departet ex li old cité Praha e retornat via Germania-Strasburg-Colmar in Svissia. Un cordial mersí al amabil hóspedes e coidealistes in Tchecoslovacia.

 

W. Leuenberger, pastor in Bern

--------

 

QUALMEN PROPAGAR OCCIDENTAL ?

 

Ante pluri dies, viageante per ferrovia, yo leet in li vocabularium por impregnar me quelc paroles frequent, quande li conductor aparit por controlar li billetes. Poy - li compartiment esset exceptionalmen poc ocupat ! - il perceptet li libre apertet sur mi genús e, regardante in it il questionat me: "Hispan ?". Subridente yo presentat le li titul del lexico. Astonat, il fat li tipic question: "Esque to es quasi un Esperanto?" - "Alquo mult plu bon, secun mi opinion", yo dit. To interessat le. Il have cert conossentie de foren lingues, anc de Espo, quel il considera quam tro "matematic". Yo dat le un exemplare de "Die heutige Situation der Weltsprachenfrage" (Dr. Haas) e un prospecte Nr. 200, queles yo havet con me per hasarde, e noi exchangeat nor adresses. - Ti eveniment monstrat me clarmen li importantie sempre haver in li manu propaganda-materiale por posser difuser Occidental.

 

Edgar von Wieterheim, Bruchhausen, Germ.

 

Facte interessant: quelcdies ante reciver ti lettre, noi hat recivet un demande de information del supra mentionat controlator de billetes. Inst. Occ.

 

-105-

 

CRONICA

 

ANGLIA: 16 oct. 1947: Discurse de H.D. Akerman in li College of Preceptors, London, córam plu quam 60 linguistes. Un remarcabil facte esset que, in li unesim vez in London, null voce esset levat in li defense de Esperanto.

 

CANADA: - Nor old coidealist A.R. Beauchemin, MONTREAL, Canada, scri nos: "Car idealistes, in mi etá de 85 annus, yo desira inviar vos mi ultim salutationes, escutant leer li numerós de Cosmoglotta. Vor devoet. Montreal, 29.9.1947."

 

Noi fa memorar que Sr. Beauchemin esset ante 1904 li unesim pionero de Esperanto in America. Il publicat li revúe esperantistic "La Lumo", quel devet cessar su publication pro que null printería posset furnir li apostrofat lítteres. Pro to Sr. Beauchemin devenit "reformist" e strax apoyat li action de Couturat por Ido, li lingue del Delegation. Li sequent evolution e changes in li lingue international ne fat perdir a Sr. Beauchemin su tenaci fide in li futur del idé e, pos 50 annus de activitá interlinguistic, il scri nos su simpatie trans li oceanes. Il mey reciver nor gratulationes por su anniversarie de 85 annus.

 

FRANCIA: Li "Journal officiel" just publica li response scrit del Ministre del National Education a Sr. Lucien Amat, Toulon, membre del Gruppe Esp. de ti cité, demandant li introduction de Espo in li programma del scoles. Ti response es anihilant e monstra que li redactor del response *conosse tre bon li question*. Il parla pri li desfacilitás del diversitá del lingues, li merites del francesi, Basic. Artificial lingues (tri o quar havet successe, inter queles Espo) e ne successat imposir se o haver alcun grand extension. Avantages de constructet lingues. Ma esque it existe ho-témpor un L.I. quel vermen merita devenir international? On deve far un studie critic. It es li tache de ONU o UNESCO, quel vell posser examinar to o mem crear un novi L.I. Ma, interim, atendente que omni landes consenti, it es ínutil far plu pesant li docentie per studie de un lingue complementari, de quel li valore es contestat e quel risca, in li actual circumstanties, haver null practic utilitá.

 

Signat: M.E. Naegelen (Ministre)

 

To es li response al petition Nro. 22 (National Assemblé del 20 Aug. 47)

 

Aparit INTERLINGUISTIC NOVAS, de julí-august, organe del Occ.-Societé de Francia. Interessant numeró, consacrat precipue a comparationes inter Occ. e Espo.

 

RENASCENTIE Nró 8 (oct. 1947) aparit con 6 págines. Contenete: Declaration. - Amicos de Renascentie! - Li Unesco e li question del L.I. - Li terrorisat homes de Wall Street e de Washington. - Interlingue e India. - Vive li unitá

 

-106-

 

socialistic-comunistic! - Pace e democratie: Li mission del Festivale de Praha al tot munde. - Pri li nómine de nor lingue... - Redactor: W. Gilbert, 44 Rue Kleber, Fleury les Aubrais (Loiret), Francia. - Simplic abonnament: 50 fr. francesi. - Checconto Paris, 5539.99

 

GERMANIA: Por li zones american, anglesi e francesi omni payamentes deve esser fat a Sr. Kurt Feder, Philip-Reis-Str. I, Bad HOMBURG v.d.H. GERMANIA, USA-zone. - Pch. Frankfurt (M), nró 11115 47. sv. Fr. 1. = RM 2.--

 

Li german revúe "WIR", de München, publica un articul in favore del L.I. monstrant que li labores de IALA confirma presc completmen li idés de E. de Wahl, e da textus comparativ. Li autor del articul, quel li redactor apoya diente: "Li lingue de IALA es mult plu facil a aprender quam Esperanto," es nor old amico Josef Gär, autor del prim lexico German-Occ. Noi es felici retrovar le pos mult annus de silentie.

 

Li revúe "ZUKUNFT" publica un articul pri Esperanto, in quel un Sr. K.O. Schmidt, asserte que li Esperantistes del tot munde constitue un popul de 6 milliones de homes! Li 3 zeros in tro fa nos suposir que li grand calores del ultim estive havet un perniciosi efecte sur li cerebre de cert propagandistes.

 

"Heroldo de Esperanto" (Nr. de 15.11.47), sub li titul "Occidental-Ofensive", explica a su letores: "Occidentalistes in Praha e lor centre in Svissia "klopodas", in ultim témpor "subfosi" li position de Esperanto in Tchecoslovacia, in li radio e in li presse; tema evident pri interconsentit ofensive contra Espo. Signes pri li action del Occidentalistes on constata anc che li sviss gazettes."   J.M. Praha

 

SVISSIA: Li revúe "Europa", de Basel, in su nró 10, contene un articul de Sr. A. Matejka informant pri li labores de IALA e li necessitá de un L.I.

 

Li "Revúe internationale de sténographie", de Biel, reproducte in su nró de julí-august un tot págine de Cosm., con un poema de Krylow, traductet in Occ. de A. Kofman. Li sequent nró (sept.-oct.) contene un altri págine reproductet de Cosm.: li influentie del musica sur li animales.

 

Noi recivet "Cive del Munde", organe del Occidentalistes de St. Gallen, e leet con interesse su diversi informationes del nros de nov. e decembre.

 

TCHECOSLOVACIA: Sr. Podobsky scri nos concernent li articul "25 annus de Cosmoglotta", aparit in august:

 

"In ti articul ne es mentionat li "Bulletin de Federali" / 1925 / quam suplement a Cosm. e li "Suplement a Kosmoglott / 1926 / e Suplement a Cosmoglotta / 1927 /" quel redactet e editet prof. H. Pasma, ex-presidente del Occ. Academie, de quel li nómine es in li articul omisset. It es un grav defecte del articul / céterimen tre bon / e yo opine que li corection in un futuri nro de Cosm. es desirabil. On ne deve obliviar li grand merites de prof. H. Pasma, un del unesim adherentes de Occ."

 

-107-

 

ERRATA

 

In li articul de "Interlinguisticus": "qualmen li sinus venit in li matematica" pág. 25 e 26 de Cosm Nró 134, serie de august 1947, li *curve sinus*, fig. 2, veni falsmen reproductet pro un erra quel productet se in calcar li dessine original sur line. Noi rectifica: Li *unesim parte* del matematic curve sinus deve monstrar - tot conforme a nor insigne - *li arco in supra*; contrarimen a nor reproduction li unde con arco in infra es li *duesim* parte de ti curve.

 

In li dessine original del fig. 1, li inscrition r=1 sta plu vers levul quam in nor reproduction, nam it relate li *radius* e ne li inferior demí-corde.

 

In pag. 25, triesim paragraf, linea 5, pos li paroles "con radius 1" li crampon ")" ha esset omisset. - In li nota al fig. 2, duesim linea, ples leer "con radius r = 1", vice r - 1.

 

--------

 

Li interlinguistes ovreral queles es interessat al activitá del OFMICAEEL (??) es petit scrir a it: 20, Rue Sainte Marthe, Paris 10, Francia. TI apelle es fat sin distintion de sistemas.

-------

 

SCOED...

 

...Un Drolli parol international ! Esque it apoya se alminu sur li grand lingues de civilisation? O esque it es ancor un ínconosset fructe del mort Interimari Occidental-Academie? No! SCOED es li abreviation de "Societé cooperativ de Occidental-Editiones".

 

Por editer litteratura o manuales de studie, noi besona un fort organisation financiari. Li forme cooperativ aparet nos quam li max bon, nam chascun posse devenir membre subscriente alminu un parte social de sv. Fr 20.--, quel posse esser payat per 4 rates de Fr 5.-- sviss. Ples demandar li statutes al Institute Occidental, Chapelle (Vaud) e plenar li carte de adhesion.

----------

 

Li deve de chascun abonnator de Cosmoglotta:

Recrutar 2 nov abonnatores a nor revúe por 1948 !

-------------

 

- Ples dir me francmen, car amico, quo vu pensa pri mi portreto?

- Ah! baronessa, yo pensa que vor pictor vell har devet far it 15 annus plu tost.

- Esque ne? Yo anc pensa que su talente ha mult oldijat.

 

- Pro quo nor amica Adel es tam maledient? Ella morde omnes.

- To es por provar su fals dentes.

-------

 

COSMOGLOTTA: Editor responsabil: Fred Lagnel, Chapelle-Vaud, SVISSIA

Chef-Redactor: Ric Berger, prof. Morges,SVISSIA