Cosmoglotta A 129 (mar 1946)


Annu XXV Marte 1946 No 1 (129)

 

COSMOGLOTTA 

 

 

CONTENETE : Lagnel: Occidental 1939-1945. — Berger: Mondi-lunge. - A.M.: Li function del duplic consonantes in Occidental. -- Matejka: Li labores de I.A.L?.A. - Podobsky: Prof. Hynek Pasma ha morit. -- Cinta Ro: Critica justificat. -- A.M.: Un nov adhesion a Occidental: Dr. Ing. Bakonyi. -- Berger: : Li 60 annus de L.M. de Guesnet. — Edgar de Wahl : Esperanto o Occidental L — Berger : Li Sol-re-sol. Toepffer: Li melolonte. - Diverses. 

 

OCCIDENTAL 1939-196 

 

In august 1939, pos li Occidental-reunion international in Zürich. li situation politic devenit sempre plu ínstabil e chascun die novas difuset per li radio ne plu lassat nos alquel ilusion pri li catastrof. 

 

Li unesim septembre, chascun sviss coidealist esset mobilisat. Durant pluri mensus, li activitá de nor centrale completmen haltat. Ma in fine del annu, noi successat far printar che li printería de Thonon (Francia) ultim numeró (128) de Cosmoglotta printat e expedir it in comense de 1940. Li relationes international tamen continuat sat normalmen. Noi fat projectes : Li cursu *Ralin* por Angleses esset in parte instencilat in London. Nor corespondentie con sr. de Wahl esset sempre activ. Noi invitat 

le inviar nos su max important documentes interlinguistic. Con joya noi recivet quar ex su copie-libres queles es quam li reflexe de su quarantannual mundlinguistic activitá. 

 

May 1940. Denov li fúlmine-guerre reprendet. Ti vez li frontieres presc completmen cludet se : solmen li relationes con Svedia mantenet se.

 

In autun sviss responsabil membres del Occidental-Union reunit se in Neuchâtel. Ili studiat li situation e concludet que it esset un deve por li Svissianes, mersí a lor situation privilegiat, interprender omni labores necessi por li futur developation del Occidental-movement in li post-guerre. Pro to ili decidet crear un *Interimari Academie* composit ex Svedeses e Svissianes por laborar al standardisation de Occidental e preparar li *Fundamental vocabularium* e li *Fundamental grammatica*, e si possibil comensar li national dictionariums. 

 

In august 1941, sr. Mateika, presidente del Occidental-Union. e li director del central oficie incontrat se in Chapelle con li scope recomensar li edition de Cosmoglotta multiplicat. Li unesim numeró (serie B/26) aparit in septembre con 8 págines. Plu tard ili incontrat se denov in La Chaux-de-Fonds por studiar e preciser lor action. Desde ti témpor, li cardinal representantes sviss del Occidental movement reunit se chascun annu pluri vez alternativmen in li cités de Bienne, Bern o Lausanne. Pro que noi intentet interprender un special propaganda in Svissia, con li scope ameliorar li situation de Cosmoglotta, sr. Matejka preparat su *Vollständiger Lehrgang in 20 Lektionen* quel aparit in august 1942. Interim sr. Matejka anc comensat li *lexico Occidental-german* a quel il adjuntet li parti german-Occidental. Li preparation de ti ultim ovre postulat li studie de un cert númere de punctus e por soluer les, li sviss section del Interimari Occidental-Academie iniciat un serie de circulares inter su membres (ili atinget 32 in 1945!). Li discussiones esset vivid e li problemas tractat in funde ; ili representa plu quam 500 págines machin-scrit duplic formate de Cosmoglotta! Regretabilmen, it ne ha esset possibil, pro ti enorm documentation e pro li sempre plu desfacil relationes far circular it che li membres del sved section.

 

Li resultates de ti studies esset utilisat de sr. Matejka por su lexico Occidental-german e german-Occidental.

 

Interim in 1943, Basic English iniciat un vast propaganda in Svissia (quam in mult altri landes). Córam ti ínexpectat action por un L.I., noi ne posset tacer. Sr. Dr. Haas captet ti ocasion por far conosser ancor plu bon Occidental. Li tot sviss presse esset informat per articules queles esset editet in du brochuras: Die heutige Situation der Weltsprachenfrage (Li hodial situation del question del L.I.) e Wieso ist Occidental die endgültige Welthilfssprache? (Pro quo Occidental es li definitiv L.I. auxiliari?).

 

-1-

 

Un discurse in Occidental pri li L. I. de Dr. Haas, esset inregistrat del grand sviss firma, quel edite li famosi discos por Svissia "His Masters Voice", sur un grand disco de 25 cm. sur li du láteres.

 

De altri parte, sr. Berger, in colaboration con sr. Matejka e Dr. Haas interprendet li preparation del Fundamental vocabularium (con traduction in francesi). Ti ovre es quasi pret por li edition. Noi intente far un edition multiplicat, nam it es urgent permisser al coidealistes preparar li landal dictionariums e unificar li ortografie. 

 

Li Fundamental grammatica de Dr. Haas anc es quasi pret por publication. 

 

Sr. Berger anc reviset su Dictionnaire Francais-Occidental, nu completmen exhaustet e it es tre probabilmen li proxim landal dictionarium quel va esser printat. 

 

Strax quande li relationes redevenit possibil, noi aprendet que nor extran coidealistes ne restat ociosi, malgré li guerre quel reyet in lor land. Li dictionarium Anglesi-Occidental comensat del regretat morit Dr. Kemp (Anglia) hat esset terminat de un nov coidealist, ancian esperantist, sr. F. R. Pope. Noi anc recivet por revision li dictionarium Italian-Occidental e Occidental-Italian de nor coidealist Giuseppe Bevilacqua. 

 

Nor sved coidealistes nu prepara li dictionarium Sved-Occidental. 

 

In Francia, sr. Gilbert un Cours complet d'Occidental por Franceses. 

 

Sr. Varela comensat li Hispan-Occidental dictionarium e anc un cursu in ti lingue. 

 

Noi forsan obliviat in ti resumate li de altri coidealistes : noi peti les pardonar ti ínvoluntari omission. 

 

Li enumeration de ti admirabil activitá de nor coidealistes conosset o ínconosset monstra li grandissim vitalitá de nor movement. It pruva que nor lingue es sempre plu apreciat. Ex un lettre just recivet, un nov coidealist (sr. Leo Magnin, Dakar) scrit nos : *Yo es nu convictet que Qccidental es vermen li lingue auxiliari quel noi besona.*

 

Nu, noi have li manuscrites de ti importantissim ovres dedicat a nor movement. Ma li sucies por editer ti necessi ovres es grand, nam noi besona recolier circa Fr. 30.000-40.000 sviss ! Noi va calidmen mersiar li coidealistes queles va posser auxiliar nos in li realisation de ti vast programma. Li edition de un abundant materiale in pluri cardinal lingues es absolut necessi por posser interprender seriosi propaganda in omni dominias del homan cultura. 

 

Li tache es enorm e anc bellissim. Chascun *deve, posse e vole* auxiliar nos in nor interprense. Noi es optimistes e noi ne dúbita que noi va posser ducter nor movement al final success ! Fred Lagnel 

--------

 

MONDI-LINGUE 

De Sr. Martineau (in Champservé, Tonnay-Charente in Francia) noi recivet pluri prospectes concernent su projecte de lingue international nominat Mondi-lingue, abreviat in Mondil. Ti lingue pretende combinar, quam Occidental, li naturalitá con li regularitá, e pro to adopte presc li sam prefixes e sufixes ma sin li regul de Wahl. It es desfacil far se un idé exact del construction de ti lingue pro li ínsuficentie del exemples dat a propó del derivation. Por exemple li sufixe -ion, li max expandet del afixes ne mem trova se in li listes. Esque it es expulset quam in Romanal? Por li persones, Sr. Martineau adopte li sufixe —oro e por li machine —ore e il da quam exemple : kompres-ore e persekut-oro. Anc -ur es juntet directmen al verbal radica. Tre bon, ma qualmen formar li derivates in -ator, -itor, -atur, -itur, queles es ancor plu frequent in li vocabularium international? Esque on di in Mondil transformore, condensore, dekororo, etc. ad infinit? Citar sur un liste de afixes just li derivates quel concorda con li natural lingues es solmen dupation si li 3/4 del altri derivates del sam serie es horribil monstrus quel on ne audacia monstrar. 

 

Altri regules de Mondil sembla esser un reste del artificialitá del sistemas Esperantatri, queles pullula desde un demí secul. Quo dunc motiva por exemple li finale -u por li masculin? Solmen un capricie personal, sin apoy in li vivent lingues. Li formes de Mondil dansatin, dansotin, dansiton, dansoton apartene a un etappe preterpassat del lingue auxiliari. Inventer tal "logic" combinationes es facil, far parlar li homes contra lor instincte lingual es un altri afere apartenent al dominia del ínpossibilitá. R. Bg.

 

-2 -

 

LI FUNCTION DEL DUPLIC CONSONANTES IN OCCIDENTAL

 

Quelc coidealistes, desirant un simplification ortografic ancor plu grand quam ti quel ha esset perductet del sviss grupp del INTAC, proposi li sequent regul in li question del duplic consonantes:

 

*Quande un dat parol es ortografiat con simplic consonante in un del vivent lingues (egal quel lingue), on adopte ti sam ortografie simplificat anc in Occidental*.

 

Li adoption de ti principie vell (por citar solmen quelc poc exemples) ducter al sequente formes: grup (F groupe), rate (F rat, H rata), ataca (H ataca), rene (H reno), game (H gama) etc. Til nu, ti sam paroles esset ortografiat: gruppe, ratte, atacca, renne, gamme.

 

Lass nos examinar un poc ad u ducte nos li aplication de ti nov regul.

 

Si noi abstrae de francesi u li duplic consonantes es explicabil solmen per etimologic rasones, noi vide que ili have in li vivent lingues un rol tre precisi a luder. In italian ili es pronunciat plu long e distinte se pro to sentibilmen del simplic consonantes. Ples comparar li pronunciation de l "fatta" con li F "flatta". Li duplication del consonante have quam ulteriori consequentie, acurtar li vocale precedent. Ti sam function (acurtation del vocale precedent) vale anc por li lingue german (Ratte, Löffel, Steppe, etc.). In nederlandesi li presentie de simplic o duplic consonantes determina li caractere (cludet o apert) del concernet síllabe e in consequentie anc li fonetic valore del vocale precedent (quel ne es li sam in cludet e apert síllabes). Pro to on recurre al duplication del consonantes quande li fonetic valore de ti vocale deve esser conservat (mug-muggen, pot-potten, bed-bedden, etc.). LI sam procede es usat anc in anglesi: swim-swimmer, cut-cutting, flat-flatten, etc.).

 

On vide do que li duplication del consonantes seque in li vivent lingues bon definit leges. Li functiones self ne es li sam, ma lor scope es comun: etablisser un clar relation inter scrition e pronunciation.

 

Quo va nu evenir si noi changea li regul pri li duplic consonantes secun li proposition del reformatores? Li consequentie va esser que noi plu ne va haver alcun ductent fil in li labirinte del ortografie, nam li rasones por queles li vivent lingues duplica o ne duplica li consonantes es in lor grand majorité basat sur clarmen fonetic motives queles adplu es particulari a chascun lingue e pro to anc producte diferent consequenties. Si it sufice que un sol lingue scri simplic consonante in un dat parol por que noi mey esser fortiat adopter li sam scrition anc in Occidental, noi va arivar a un solution absolut arbitrari, nam ti solution ne ocupa se pri li motives queles fa necessi li duplication in un lingue e ne in li altri. In curt, noi have null fonetic base, ma solmen un tot arbitrari general principie de quel li practic aplication presuposi che chascun aprensor li conossentie del cardinal lingues romanic. Ti qui ne conosse foren lingues va esser fortiat consultar constantmen li lexico por saver qualmen ortografiar li paroles. Mem li saventie que in li lingue hispan duplic consonantes ne existe except rr, e que ergo anc in Occidental li aplication del nov principie va automaticmen resultar in li supression de omni duplic consonantes except rr, ne va facilisar li aprension. Nam on deve ancor saver ca li concernet paroles anc realmen existe in H, ante posser prender ti lingue quam nov base in li ortografie de Occidental. Li novi solution proposit dunc ne solmen aporta null solution por li dubitabil casus, ma it in contrari introducte li cáos ancor in ti casus queles til nu, mersí al aplication del principie de internationalitá, stat definitivmen soluet e ne causat li minim desfacilitá al grand majorité de usatores, includet li germanes. (Nam li paroles international pullula anc in german: Kasse, Motto, Bagatelle, Mirabelle, Bankett, etc.)

 

E quel es nu li solution del INTAC? It consiste simplicmen in li prova, conciliar in li max alt gradu possibil li mantention del ortografie international con li exigenties del facilitá in li aplication del ortografic regules. E por obtener ti resultate, it ne mem esset necessi changear fundamentalmen li present base fonetic del lingue; it suficet formular li regules queles permisse adaptar li ortografie al ja existent leges fonetic.

 

-3-

 

Noi ha prendet quam principie fundamental ti del distintion inter curt e long (o mi-long) vocales, nam it es li sol quel permisse soluer li problema in maniere realmen satisfatori. E li clar e simplic regul pri li duplication del consonantes es li sequent:

 

*Duplic consonantes es scrit solmen pos curt vocales accentuat.*

 

Per ti regul noi ha ganiat du coses. Noi ha in prim escartat omni possibil dúbite pri li ortografie del síllabes ínaccentuat, nam li usator save nu certmen que vocales ínaccentuat posse esser sequet solmen de simplic consonantes. E ti regul solue anc in sam témpor li problema del assimilation del prefixes queles es nu automaticmen scrit per simplic consonantes (oposir, colaborar, comisser, etc.). Li duesim avantage es que por li restant casus noi ha obtenet, quam in li lingues vivent, un clar relation inter pronunciation e scrition. Qui vide un parol, save ínmediatmen qualmen it deve esser pronunciat; qui audi un parol, save ínfallibilmen qualmen it deve esser scrit.

 

Cert semblant discrepanties posse nascer ex li accessori regul que li scrition del radica es anc conservat in li derivates. Ma ti quel aprende li paroles atacca, annu, potte, etc. va trovar tot natural que on va anc scrir ataccar, annual, potteríe, etc. benque in ti derivates li duplication del consonantes es foneticmen ínnecessi.

 

It es forsan util adjunter ancor que in li tre rar casus u li aplication del supra regul vell conflicter con li clar internationalitá in scrition, noi ha preferet conservar li ortografie international. Noi dunc continua scrir hotel, tram e yo pensa que nequi va blamar nos.

 

Noi espera que li precedent explicationes va har contribuet al clarification del problema in discussion.   A. M.

 

RACONTA DE PISCATORES

 

On save que in Paris, along li tot caye del fluvie Seine, installa se durant li piscada-epoca, fervent adeptes del canne-piscada, acompaniat de voluminosi paccas, munit de plicant sedes e parat capter ablettes o plu gross pezzes si possibil.

 

On vide brav piscatores examinant con atention li virles del fluvie por selecter li plazza quel ili va ocupar. Ti problema del plazzas have un capital importantie por li Chevalieros del pisc-canne. A propó de to, on cita li sequent anecdote:

 

Sr. de Salvandy, ministre del public instruction sub Louis-Philippe, adorat li piscada. Il adorat it til ne hesitar, malgré su rang, sedentar se proxim li ponte del Concorde, in su líber témpor, proxim un loc rich in gobies.

 

Un die Sr. de Salvandy trovat un individue installat in su plazza. Il decidet retardar su piscada til li sequent die. Oh vé! Durant quar successiv dies li mann esset ta con obstination. Sr. de Salvandy, ne possent renunciar, iniciat un conversation e aconosset talmen que su "rivale" esset li rector de universitá quel il hat recentmen revocat pos har recivet mentiosi raportes. Li comptabil rector esset in sejorne in Paris e efortiat vanimen obtener un audientie del ministre del instruction por justificar se.

 

Li sam die li mann esset reintegrat in su functiones e nominat a un posto superiori, ma in un departament tre lontan de Paris. E Sr. de Salvandy posset recuperar, li sequent die, su "gobieria".   (Ex li Terre Wallonne, trad. R. Bg.)

 

-4-

 

LI LABORES DE I.A.L.A.

 

Ante circa six mensus, li american societé I.A.L.A. (International Auxiliary Language Association) dismisset al interessates su General Raport 1945 quel contene, ultra un retrospective historic del activitá de ti organisation desde su fundation, un curt resumate pri li unesim concret resultates del labores de su linguistic comité. Ti resultates ha evocat considerabil atention in li circules interlinguistic. Pluri amicos ha expresset lor astonament pri li facte que Cosmoglotta ancor ne ha publicat un critica de ti labores, ni mem mentionat tis-ci in su columnes. Li rason de nor silentie es duplic.

 

In unesim loc, noi ha esset informat pri li publication del mentionat raport solmen per nor Parisan amicos. Ti informationes esset notorimen íncomplet e it ne posset esser question por noi, fundar un objectiv critica sur un tal defectosi fonte de information. Noi dunc devet petir telegraficmen in New York un exemplare original del aludet raport e ti-ci atinget nos solmen ante 4 mensus. (Li retard es debit al facte que li servicie de transportation de printates inter USA e Svissia ha esset retablisset plu tard quam inter America e li céteri states de Europa.)

 

Li duesim rason es que anc li exámine del raport original ne permisset nos far nos un opinion bon fundat e ínpartial pri li real valore del labor fat del linguistic stab de I.A.L.A. Li raport contene advere tre preciosi indicationes pri li metodes adoptet del linguistic comité in su scientic explorationes. Ma por posser judicar ínpartialmen li valore de un ovre, it es necessi conosser li motives queles ha ductet al precisi solution adoptet e ne a un altri. Or, ti motives es explicat - noi adminim suposi to - in li special raportes tecnic queles ancor ne ha esset publicat. E tam long quam tis-ci ne es in nor manus, noi considera quam un deve de elementari honestitá scientic, abstener de omni criticas, mem pri punctus u noi crede haver bon motives por dubitar pri li excellentie del solution adoptet.

 

 

In consequentie, si noi da in infra un tre curt resumate pri li resultate del labores de I.A.L.A., it ne es por criticar tis-ci, ma solmen por conossentar nor letores con li ultim developamentes del scientic labor executet de I.A.L.A.

 

Considerante que li movement interlinguistic es dominat per du distint scoles: li scol naturalistic e li scol schematic, li linguistic stab de I.A.L.A. ha fat su investigationes sur li base del du tipes de lingues. E it va just esser li concret resultates de ti duplic labor queles va in fine permisser far se un opinion motivat pri li question, esque un lingue del tip naturalistic o del tip schematic va posser servir plu satisfatorimen quam medie de intercomprension universal.

 

Ex ti labores ha emerset tri distint tipes de sistemas, queles I.A.L.A. presenta quam base de discussion sub li etiquettes: 1. modelle naturalistic; 2. modelle schematic "E" ; 3 modelle schematic "K".

 

Por permisser al letores, far se un opinion pri li aspecte de ti tri sistemas, noi va dar les in infra un curt textu ilustrativ, haustet ex li General Raport. Li abreviationes in li comensa de chascun linea significa: N = modelle naturalistic ; E = modelle schematic "E" ; K = modelle schematic "K" ; O = Occidental:

 

N: Le lectiones insignate per li disunione e le impotentia

E: Le lectiones insignate per le desunita' e le impotentia

K: Le lekcionos insignate per le desuneso et le nonpotentso

O: Li leciones docut per li desunion e li impotentie

 

N: de le passato debe essere imprimite indelibilmente super le mente

E: del passato deve eser imprestete indeleblemente sur le mente

K: del pasato deve esere impresete nondeleblemen sur le mento

O: del passate deve esser impresset indelebilmen sur li mente

 

N: le mende et le cordie de iste generatione et de le generationes future,

E: e cordia de este generation e del generationes future,

K: et kordio de iste generaciono e del future generacionos

O: e sur li cordie de ti-ci generation e del generationes futur

 

N: sic como le lectiones insignate per le unitate et le fortia

E: asi como le lectiones insignate per le unita' e le fortia

K: sik kom le lekcionos insignate per le uneso, e le forcio

O: e anc li leciones docet per li unitá e li fortie

 

N: resultante de ille, que le Nationes Unite habe attingite in iste guerre.

E: resultante da elo, keles le Nationes Unite ave antingete in este guera.

K: resultante de id, keles le Unite Nacionos ave atingete in iste guero.

O: resultant de it queles li Nationes Unit ha atinget in ti guerre.

 

Li letores mey gardar se tirar prematur conclusiones ex ti curt specimen. Ni noi ni IALA self considera ti provisori resultate quam li ultim parol in li problema interlinguistic. Adplu, to quo interessa nos, es mult minu li provisori concret realisationes de IALA, quam li scientic metodes e li general spíritu quel ha presidet a su labor. Pro manca de spacie noi ne posse analisar ti metodes de labor, ma noi aconosse francmen que lu poc quo noi ha posset saver pri to ex li General Raport es suficent por dar nos un tre favorabil opinion pri li activitá del linguistic stab de IALA. Noi es tam plu content posser manifestar ti positiv apreciation que noi ne ha hesitat in li passate criticar sin indulgentie li metodes de labor de IALA e que noi mem ha monstrat nos in pluri ocasiones remarcabilmen agressiv.

 

Noi have li firm conviction que per li spíritu quel IALA manifestat in li perduction de su scientic labor, it ha creat li base por un fructosi colaboration con nor movement. Noi es pret aportar a IALA nor desinteressat concurse in li futuri labor quel va consister in li sercha del max bon e max satisfant sintese inter li projectes naturalistic e schematic presentat in li General Raport. Nor unic ambition es donar al munde li max perfect instrument de intercomprension universal e noi vell esser felici posser far to in plen comunion de idés con IALA, ye li beneficie del grand ideale de quel noi es li comun servitores.   A. Matejka.

--------

 

PROF. HYNEK PASMA HA MORIT

 

Solmen nu yo recive li information, que prof. Hynek Pásma, ex-presidente del Occidental Academie, morit li 5 septembre 1942, in etá de 67 annus.

 

Desde 1922, quande aparit Occidental, il - anteyan Esperantist e poy idist - devenit su adherente, quam un ex li unesimes. Li unesim libre in Occidental Nationalisme in Occidente, traduction del essay de Rabindranath Thakur (1926), esset su labor. IN li sam annu il editet e redactet li Suplement al Kosmoglott e in 1927 Suplement al Cosmoglotta, quel contene su 23 contributiones, inclusiv 9 traductiones de poemas. De 1930 a 1931 il editet li micri tomes del unesim biblioteca in Occidental *Ovre*. Micri librettes, ma bon selectet e bell equipat. Inter li 7 volumes on trova 4 propri traductiones in bell, modellatri e pur lingue Occidental. Poy li maladie debilisat su forties. Il morit per apoplexie del cordie. Su cindre reposa in li columbarium in Tábor, u il vivet e morit. Noi va sempre rememorar su nobli eforties por li difusion de nor international lingue. Honor a su ovre.  Jaroslav Podobsky (Tchecoslovacia).

 

-6-

 

CRITICA JUSTIFICAT

 

On exhorta nos abandonar critica concurrent sistemas quam superflú e contrari a tolerantie o usage comercial. Responsabil Occidental-scritores adopte un altri atitude. Pro quo?

 

Tal exhortationes have diversi valores. Adversarios ne es realmen interessat in un « amelioration » de nor aferes. Esperantistes ha fat self in li témpor de Volapük, quo ili hodie nómina disputarderíe. Esque lor change de atitude es altricos quam un stratagema de tactica? Persones ex altri campes, si ili es vermen interessat pri li fate de nor lingue, demonstra to per adhesion.

 

Amicos comparant interlinguistic critica con li tolerantie inter altri movementes, stenografie, vive-reforme, religion, etc. es certmen movet de honorabil ideales. Ma du punctus distinte li L.I. essentialmen de altri aferes.

 

Stenografic sistemas, religiosi sectas, mem politic congruppationes posse coexister in pace. Coexistent sistemas de L.I., util e necessi por evolution per experiment, deveni absurd in li moment del sanction oficial, e vell evocar justificat mocada; nam quel vell esser li avantage súper li statu present?

 

Li natura del L.I. postula monopolie, simil a un rey. A un rey on ne recomenda tolerantie por un contra-rey in li sam land : ili combatte, o divide li land in du reyias índependent. Li land del L.I. es li munde. Qualmen divider it inter pluri interlingues? Seriosi scritores ha mentionat li possibilitá de coexistentie de un lingue europan (occidental) e quelc lingues representant altri lingue-gruppes, p. ex. un interlingue malayo-chinesi, un lingue pan-african, un lingue aglutinant. It es ínpossibil fusionar in un lingue structural elementes de lingues chinesi, eskimo, bantu, politesian, arab. Adver íninformat discussores usa por ili li unitari etiquette « oriental » e plora lácrimes de crocodil pri lor ínsuficent representation in Occidental ; to es tam stupid quam si un chinesi interlinguist vell unir quam « occidental » li lingues europan, arab, e bantu, pro que ili es parlat sub li sam meridianes. Ma on ne deve obliviar que omni sistemas de interlingue in li present mercate es essentialmen occidental in vocabularium, con li possibil exception de Interglossa, anc in structura.

 

Li duesim diferentie inter L.I. e altri aferes es li ínpossibilitá de revision : pos oficial sanction e general introduction de un L.I. on ne va posser anullar un tal decision si on descovri tro tard har fat un erra. Consequenties de un mal politic sistema on posse reparar per guerre, o changes de constitution. Nequi vell proposir li absurditá guerrear por un lingue. Oficialisation dunc deve esser fat con maximal caution.

 

Schematic sistemas imposi a lor aprendentes e usatores un masse de fantastic ínutilitás e superflú desfacilitás ; li argumentation de lor defensores demonstra que lor ideologies obstructe scientic pensation. Li pedagogic e scientic efecte del general introduction de un schematic lingue vell esser desastrosi. Noi save to nu ; un dozen de annus por oficialisation anc li publica vell sentir it ; ma tande it vell esser tro tard por retornar. Noi have li deventie advertir; denunciar schematistic absurditás es combatter por li sanitá del mente homan.

 

Ma, on vell objecter, it sufice evocar atention per simplicmen presentar nor lingue e lassar parlar li factes.

 

No ! Lassar parlar li factes es un bon metode de demonstration ; ma pro quo renunciar a altri metodes? Li publica ignora mem li sol existentie de naturalistic interlingues, admaxim ili conosse li nómine de Esperanto. E ili judica secun criteries superficial. Senior de Wahl ha demonstrat que mem professores de linguistica, de queles li competentie in lor propri dominias de scientic investigation es índiscusset, es capabil far astonant erras pro que li L.I. es un nov e ínfamiliari aspecte del linguistica. Ma ili es capabil vider, si on monstra les quo serchar.

 

Pro to in li interlinguistica it ne sufice lassar parlar li factes. Advere mem si noi vell far to, noi vell haver plu bon chances quam Esperanto, si li altri conditiones vell esser egal. Ma on save que ili ne es egal ; noi deve balanciar li desavantages del tardesse per scientic critica. Lass nos cuidar que noi presenta ti critica sur un alt nivelle e in ínreprochabil formulation.   Cinta Ro (London).

 

-7-

 

UN NOV ADHESION A OCCIDENTAL

 

Sr. ing. Stefan Bakonyi de Budapest, presentmen in Svissia, inviat nos su adhesion quam membre del SAPO. Ex su lettre del 21 februar, noi cita li sequent interessant passages:

 

« Mi adhesion al movement occidentalistic es solmen li consacration de un passu quel yo hat fat intelectualmen ja ante mult annus, nam yo es ja de long convictet que Occidental es li sol campe de activitá possibil por un mundelinguist quel concepte li L.I. quam un scientific problema. Mi activitá por li mundelingue es conosset. Yo ha consacrat a ti-ci un grand parte de mi témpor e de mi moné. To quo interessa me ne es li sistemas, ma li forme max perfect del mundelingue. In li ultim fase de mi public activitá ante li guerre, quande yo esset secretario del IDO-AKADEMIO e su « spiritus rector », yo provat realisar un grand idé : perfectionar Ido por far ex ti lingue un platform comun por omni elementes progressistic. Yo discusset ti plan detalliatmen con Prof. Jespersen, quande yo incontrat le in li hiverne del annu 1932 in Mentone, u noi logiat in li sam hotel. Prof. Jespersen aprobat mi idé e declarat se voluntarimen pret subtener mi eforties por li casu que yo vell successar crear un comun platforme por Ido, Novial e Occidental, mersí a un radical amelioration de Ido. Ma strax pos har publicat mi unesim studies, yo devet convicter me que li idistes es solmen reform-esperantistes e que ili ne vole li progresse. Yo devet tirar ex ti facte li necessi consequenties e retraet del movement... »

 

Tis inter noi queles unquande esset activ idistes conosse tro bon Sr. Bakonyi por que it mey esser necessi presentar le denov a ili. In facte, it existe poc homes a queles li movement idistic debi tant mult quam a Sr. Bakonyi. Ma, desfelicimen por li elementes conservativ del « Ido-movado », Bakonyi ne esset solmen un laborator ínfatigabil, ma anc un hom con idés original. It esset pro to necessi evicter le ante que su audaciosi propositiones de reforme riscat devenir dangerosi por li quietitá del grand masse de adherentes queles advere fiermen usa li parol « progresse » quam devise, ma rebelle contra li idé far ex ti devise un practic realitá.

 

Li question, ca li action del progressistic elementes del movement idistic vell finalmen har dat alquel practic resultate, have hodie solmen un valore retrospectiv. To quo noi retene de ti action es unicmen li scientic honestitá quel caracterisa li labor de su autores. Ili pro to esset predestinat devenir occidentalistes : li obstinacitá del « fideluloj » in Idonia ha solmen precipitat un departe quel anc sub altri circumstanties vell finalmen har esset ínevitabil.

 

Noi saluta con joya li reintrada de Sr. Bakonyi in li movement mundelinguistic. Il va retrovar che noi li majorité del ancian ducteros del « Ido-movado » e condivider con tis-ci li satisfation har finalmen trovat li camp de activitá u il va posser dar li complet mesura de grand talentes litterari e de su vast saventie in linguistic dominia.   A.M.

---------

 

LI LAND IN QUEL LI FÉMINA COMPRA SU MARITO

 

Existe ancor cert savagi regiones in queles li mannes compra li féminas per tal o tal precie, quam li brutes. Tot altri es li casu in li peninsul de Malacca, sur li plató de Patang. Ta it apartene al fémina luder li rol de comprator pro que ella obtene sur li mercate un mann contra moné.

 

Li custom explica se per li facte que in Patang it es li fémina quel execute omni labores e quel talmen prende li jure selecter su marito. Ti ocie del mann ne genite complicationes in li menages pro que li marito ne vive in li sam cabane quam su marita e visita la solmen in li horas quande il save que ella es ínocupat.

 

Durant li reste del témpor li mann mane in un grand cabane specialmen reservat al maritos in quel ili lude, perdiente consciosimen li dota quel su marita hat payat por le, quam anc li moné quel ella ganiat per su labor desde su maritage.

 

-8-

 

LI 60 ANNUS DE L.M. DE GUESNET

 

In februar va esser just 40 annus quande L.M. de Guesnet li francesi pionero del lingue international pro hasard posit su nase in un brochura de propaganda in favore de Esperanto. Il ne previdet quo devet sequer. Per li intelectu e per li cordie il esset definitivmen captet, jettat in li lucte, un lucte por un bell ideale de fraternitá e de plu alt comprension inter nationes.

 

Sr. L.M. de Guesnet nascet li 31 marte 1886 e, pos har fat secundari studies, il comensat li studie de Esperanto li 12 februar 1906. Strax, con nor coidealist Sr. René Isambert, il fundat li Esperanto Grupo in Chartres, e obtenet li Atesto pri Kapableco li 25 januar 1907. Colaborator del Dictionnaire Français-Esperanto del Presa Esperantista Societo, coredactor del revúe Tra la Mondo il propagat in Paris e London, u il adheret a Ido, e creat li Klubo Progreso sub li pseudonim Geo Listens. Departent in Italia, in novembre 1910, il partiprendet al fundation del Grupo Amikaro in Biella de quel il esset secretario. Retrovenient in Francia, il devenit un del ductores de Ido in ti land. Secretario del Klubo Progreso de Paris e del Société Idiste Française, membre del Central Comité del Uniono por la L.I. in 1912, il recivet li Atesto por Docado in li Ido Congress de Wien in 1921 e esset presidente del VI-im Ido congress in Praha 1926 e presidente del Société Idiste Française in 1927.

 

Su adhesion a Occidental li 1-im decembre 1927 esset un fúlmine in li idistic camp e atraet ti de mult idistes de west Europa.

 

Sr. de Guesnet publicat li unesim tecnical traduction in Ido *Aviacado ed Aeroplani* de Paul Painlevé, un brochura de propaganda in francesi por Occidental e un *Manuale de corespondentie*. Il es membre del Senat del Occidental Union e presidente del Occidental Societé de Francia. In 1938 il recivet li diploma de docente de Occidental. Su profession es representante de farmaceutic specialitás.

 

Li 31-im marte 1946, Sr. de Guesnet va haver 60 annus. Si li viages ne vell esser tam desfacil noi vell ear omnes a Paris por festar le e pruvar le nor simpatie e desires de long vive inter nos. Noi ne dubita que in ti bell die il va reciver numerosi testimonies de omni partes de Europa e un calid mersí pro har iniciat li movement del naturalistic lingue international in li west Europa contra omni opositiones.   Ric Berger.

 

CULTURA SIN TERRA

 

Desde pluri annus, on parla pri li sistema del culturas « hidroponic », it es del culturas in aqua. Li metode es ancian, ma ha esset explotat comercialmen passabilmen tard, quande li Dr. Jericke provat, in California, far inmerser li radicas del plantes in cuvettes plenat de gravie e humidat in regulari intervalles med nutritiv solutiones pumpat in un special cisterne. Li procede del pumpage impregna con aer li gravie, e li grand desavantage del sistema hidroponic, to es li manca de aeration del radicas, es talmen evitat. Li pumpage es fat med electric motores e permisse un grand economie de manual labor.

 

Specialistes del Universitá de Reading obtenet, per ti nov metode, tre bell recoltes de tomates e on previde desde nu un interessant comercial cultura secun li actual procedes just perfinit.

 

-9-

 

ESPERANTO O OCCIDENTAL?

 

*Li sequent articul es extraet de un lettre adressat de Edgar de Wahl, ante li guerre, a un Esperantist de Brasilia. Li argumentes exposit es sempre actual e conserva lor tot signification. Essente sin novas de nor venerat mastro desde du annus noi livera piemen a nor letores ti preciosi paroles de un voce quel ha forsan tacet por sempre. Sol quelc vocabules ha esset adaptat al ortografic standardisation a quel nor revúe obliga se conformar se por conservar li unitá del lingue.*

 

« It es vermen admirabil quam perfect vu ja possede Occidental. In vor lettre yo ha trovat solmen un micri ínexactitá : Vu scri *apare* vice *aparir*. Li unesim, de quel es derivat *aparentie*, have un signification un poc altri quam li duesim, de quel on deriva *aparition* e quel coresponde al sense intentionat. Do por un unesim prova vor conossentie de Occidental es vermen excellentissim e monstra quant facil vell esser in Brasilia li transition de Esperanto a Occidental quel totmen ne es un projecte in discussion ma functiona nu al complet satisfation de su usatores in li max diversi branches. Grand changes es ínpossibil proque li fundament de Occidental es tam solidmen basat in li comun europan parolmateriale e li leges de linguistica, que omni arbitraritá es excludet.

 

» Ex li paroles introductiv a vor grammatica, yo vide que vu considera Esperanto quam ja tant expandet que su victorie final ja es absolut assecurat. Ci yo deve memorar vos li fate de Volapük, li unesim mundelingue. Nascet in 1881, it atinget li max grand expansion in 1888. Tande it havet mult centenes de clubes e societés e un demí-million de adherentes in omni landes : 33 revúes aparit. Yo self possede inter altris un gazette demí chinesi-volapük, un revúe ilustrat humoristic (triesim annu de aparition !), e tande ancor ne existet li fotografic clichés usat hodie. Tal coses in Esperanto mem hodie ne existe ! E malgré omni to Volapük esset mort ja in 1890, pro li aparition de Esperanto e provas corecter li ínsuficent Volapük. Yo self ha pervivet ti splendid ascendentie e rapidissim decadentie. Advere li diferentie inter Volapük e Esperanto esset mult plu grand quam inter Esperanto e Occidental. Ma ti exemple monstra clarmen que lu minu perfect deve desaparir avan lu plu bon. Pro to yo ne crede que Esperanto va posser tener se contra li concurrentie de Occidental. Solmen li ínconossentie che li publica pri li existentie e li qualitás de Occidental retarda su victorie, ma si un die li question de un introduction oficial de un L.I. va interessar li guvernamentes del states por electer un tal lingue, vu posse esser cert que on ne va electer Esperanto, ínusabil por li scientie, ma certmen Occidental. Pro quo retardar li final successe per propagar Esperanto, si Occidental ja hodie da plu mult avantages al usatores, essent ja comprensibil por tot hom con medial instruction in li tot munde ?

 

» Esperanto ha realisat un important mission, conossentar li munde pri li vivicapabilitá de un constructet artificial lingue. Mosé conductet li hebreos til li land promesset, ma il self ne posset intrar... Esque to ha diminuet su grandore ?

 

» James Watt ha inventet li vapormachine ; esque on usa ancor su antiquat machine ? Esque vermen on va posser postular que li munde mey acceptar ti venerabil old sistema? Ples permisser me dubitar pri un tal possibilitá, si existe un modern presc natural lingue quam Occidental... »    Edgar de Wahl.

-----------

 

LI DECOVRITION DEL RADIES X

 

Poc persones save que ti decovrition es debit al hasard. Includet in su nigri cámera, Roentgen (1845-1923), durant que il studiat li natura de cert radies manet misteriosi, manipulat un ecran vernissat de un fluorescent materie.

 

Il passat li manu detra li ecran, volente reerecter li frame quel vacilat. To quo il videt tande plenat le de terrore : Ne li ombre de manu profilat se sur li ecran, ma un squelettic manu, li manu self del Morte.

 

Li curiositá essente plu fort quam li stupore, li scientist retornat in su nigri cámera e repetit li experiment. Il posset tande determinar li causes e li efectes de it. Pro hasard li radies X esset decovrit. It es facil lassar escapar un decovrition. Multes regarda, ma tre poc de ili vide!   (Ex. « Terre Wallonne »,, trad. R. Bg.)

 

-10-

 

 

LI SOL-RE-SOL

 

Inter circa 300 projectes de lingues international, quel li XIX-im secul ha parturit, li max curiosi es certmen li Sol-re-sol. Vi quelc informationes prendet precipue in li « Histoire de la langue universelle » de Couturat, libre exhaustet desde 30 annus.

 

Li unesim autores de L.I. visat tro alt. Ili volet ofertar un lingue ne solmen util por li relationes international, ma in sam témpor perfect, it es fundat sur li logica. Negligent li natural lingues queles ili considerat quam tro ínlogic, ili creat idiomas in queles chascun parol es completmen imaginat. Ti specie de lingues, a quel apartene Sol-re-sol, es hodie abandonat. Su ultim specimen conosset esset ancor propagat ante quelc annus de sr. Foster, sub li nómine *Ro*.

 

Ti lingues filosofic, completmen artificial have li avantage posseder un absolut regularitá, ma ili desordina omni nor customes. Sub pretexte de neutralitá, ili in comense renuncia al paroles international universalmen conosset, a fine ne dar plu mult avantages al Europanes e American quam al Asiates.

 

Li autor de Sol-re-sol esset Sudre, professor in li celebri colegie de Soreze in li Departament del Tarn in Francia. In li etá de 30 annus, circum 1817, il havet li idé constructer un L.I. ne con li paroles del national lingues, ma con li notes del musica. Li rason de ti preferentie esset que li paroles varia de un lingue al altri, durant que li sett notes del musica es ja expandet sur li tot terra. On deve confesser que li idé esset ingeniosi. Sudre strax emfasat li sequent avantages : 1. Ti sett paroles posse esser scrit sur li quin lineas horizontal del musica. 2. On posse figurar les con li 7 prim arab ciffres. 3. On posse representar les con li 7 colores del spectre. 4. On posse designar les tuchante per li index del dextri manu, li 4 fingres del levul manu o lor intervalles (queles vicea li musical scale). Ti ultim avantage permisset al ciecos e surd-mutes far se comprender in ti lingue.

 

Pro quo omni paroles esset format solmen ex li combination de 7 notes, it posset exister in Sol-re-sol solmen 7 paroles de un síllabe. On contat in it 49 paroles de du síllabes, 336 de tri, 2268 de quar e 9072 de quin síllabes.

 

Por far li feminine, Sudre imaginat repetir li vocale del final note : sisol (senior), sisool (seniora). Por far li plurale il repeti li initial consonante del final note : dofaa (ella), doffaa (ellas).

 

Li conjugation es fat per li medie de auxiliares indicant li témpor e li mode. Ti auxiliares es dodo por li imperfecte, mimi por li future e solsol por li imperative.

 

 

Li contrarie es expresset renversante li órdine del síllabes : Si Deo es dit domisol, Satan deveni solmido, lu bon = misol, lu mal = solmi. Sollasi (ascender) deveni silasol (descender) por li contrarie.

 

Per ti medie Sudre naturalmen alevia un poc li memorie. Regretabilmen mult contraries es vermen tro arbitrari. Por exemple bon véspere es dit misi, e bon jorne: simi, ma it sembla que li ver contrarie de bon jorne es preferibilmen bon nocte!

 

Ma sovente paroles invertet ne es contraries, quo posse geniter miscomprenses. Por exemple: dosidomi (legume) collide con misosido significant sacrificie.

 

Pro li povritá del síllabes it eveni frequent e ínevitabil conflictes in li sam frase. Secun li maniere cupar li paroles li frase have pluri senses. Exemple: famisi domido = portar li universe. Fami sidomido = ti plazza. In francesi on conosse li singulari casu de du contrari expressiones *la symétrie* e *l'asymétrie* queles in audition es absolutmen simil. Ti casu es, noi crede, unic in francesi. In Sol-re-sol it es in contrari tam frequent que Sudre esset obligat recomandar al adeptes bon separar li paroles parlante, quo devet esser íntolerabil pos quelc témpor.

 

-11-

 

Quam omni altri lingues filosofic (vide Ro) li Sol-re-sol provat classificar omni homan notiones per secies de paroles. Talmen faladore = navigar, faladomi = spacie, faladofa = milie, faladosol = remar. Ma on strax constata que li logica ne regna in ti combinationes : li *spacie* e li *milie* ne es special al mare e dunc apartene anc a un altri gruppe. Li classification adoptet, in omni casu, es arbitrari e ne posse haver un ver utilitá.

 

Adplu li medies utilisat de Sudre por expresser omni homan idés solmen per síllabes es ínsuficent. It es ínpossibil ear tre lontan con li 7 notes in li expression del pensada. De ti lingue con 7 síllabes resulta un fatigant monotonie quel deveni bentost íntolerabil.

 

E tamen ti primitiv lingue recivet, ante mem esser finit, numerosi oficial aprobationes. Felici epoca u li inventores de lingue international esset elevat sur un pedestale strax pos har signat un manuscrite!

 

Sudre presentat su labor ancor íncomplet al Academie del Bell-Artes de Paris (1827): poy il perfectionat it sin cessa. Ye su morte (1862) li vocabularium ne ja esset printat. It esset publicat de su vidua solmen in 1866. Interim it hat recivet li max alt e max flattosi aprobationes, de successiv comissiones del Institute de Francia in queles trovat se Arago e Prony, de musicantes quam Cherubini, Auber, Boieldieu.

 

Anc li ministre del guerre, pos un raport de un generale, concedet un recompense de Fr. 60.000.- a Sudre, summa quel advere nequande esset versat. Ti recompense esset tre regretabil, nam li inventor poy credet que il esset victime de un cabale e solicitat omni species de apoyes por obtener li moné quel il pensat esser debit a su genie.

 

It es probabil que si li guvernamentes interessat se al Sol-re-sol it es pro que ti lingue posset anc servir al optic comunicationes por grand distanties. Li idé transmisser long textus per li medie de 7 combinat síllabes devet naturalmen seducter li militari autoritás. Quam li Morse, nascet presc in sam témpor, permisset transmisser omni textus solmen per du signes, li punctu e li tiré, in sam li Sol-re-sol permisset coresponder con quelcunc nation med 7 síllabes ja universalmen conosset.

 

In li exposition de 1855 Sol-re-sol recivet un recompense exceptional de Fr. 10.000.- Plu tard Victor Hugo, Lamartine e Alexandre de Humboldt laudat it. Sudre esset presentat a Napoleon III e li francesi imperator invitat le experimentar su metode avan le.

 

Pos su morte, su vidua continuat li propaganda por li Sol-re-sol e fundat li « Societé por li propaganda del universal lingue Sol-re-sol » quel existet ancor in li comensa de nor secul. In 1902, un grammatica del Sol-re-sol, composit de Bolesla Gajewski, esset publicat in Paris. On posse obtener it in librería Lachatre ancor hodie.

 

Hodie ti lingue, li antecessor del lingue constructet, presenta solmen un historic interesse.   Resumate de R.B.

------------

 

*Li esprite del ancianes.* 

Balzac, autor de Aristippe (1597-1654) esset malad. Li cardinal de Richelieu demandat novas a Bautru. « Qualmen vole vu que il standa bon? respondet ti-ci. Il parla solmen pri se self e, chascun vez, il subleva su chapel. Omni to inreuma le. »

 

In scola. Li instructor questiona: « Qui esset Cristofor Colombo? » -- Margarita: « Un avie. » Li scoleros ride. Li instructor demanda la quo dat la ti strangi idé. « Ma on parla sempre pri li... ove de Colombo. »

 

Che li medico. « Congestion del hépate, reumatisme, cap-dolore, e quant old vu es, senioretta? » -- « Yo have 22 annus. » -- « E anc cerebral amnesie. »

 

Consequentie. « Durant un annu, yo scrit la un lettre chascun die. » -- « E poy? » -- « Ella maritat li postmann. »

 

-12-

 

LI MELOLONTE

 

Esset li témpor del melolontes. Ili hat me mult divertisset antey, ma yo comensat ne plu haver plesura con les. Tamen, durante que, sol in mi chambre, yo fat mi scolari deventies con un mortal enoya, yo ne desdignat li companie de alcun de ti animales. In veritá, it ne actet se por me, ligar it a un fil por far volar it, ni ligar it a un litt carre : yo esset tro avansat in etá por abandonar me a ti pueril distractiones, ma pensa vu que to es omnicos quo on posse far con un melolonte? Grand erra; inter ti infantin ludes e li seriosi studies de un naturalist, existe un multitá de graduationes a percurrer.

 

Yo tenet un sub un renversat glass. Li animale ascendet penibilmen li paretes por recader bentost e recomensar sin cessa e sin fine. Quelc vezes il recadet sur li dorse: to es, vu save, un grand ínfelicitá por un melolonte. Ante sucurser it, yo contemplat su perseverantie promenar lentimen su six brasses in li spacie, in li espera, sempre deceptet, acrocar se a un córpore quel ne existe ta. « It es ver que li melolontes es stupid! » yo dit me.

 

Max sovente yo traet it de su penibil situation, presentante a it li extremitá de mi plum, e to es quo ductet me al max grand, al max felici descovrition. Mi melolonte hat acrocat se al crines del plum e yo lassat in reprender su conscientie durante que yo scrit un linea, plu atentiv a su factes e gestes quam a tis de Julius Caesar quel, in ti moment yo traductet. Esque it vell exvolar o esque it vell descender along li plum? Quant capriciosi es li hasard. Si it hat decidet li unesim solution, yo nequande vell har intervidet mi descovrition.

 

Felicimen it comensat descender. Pervenit al extremitá del bec, it plongea su caude in li incre. Strax un blanc folie... to es li moment del max grand atende!

 

Li caude ariva sur li papere, deposi li incre sur su tracie, e vi admirabil dessines! Quelc vezes li melolonte, sive pro genie, sive pro que li vitriol desquieta su organes, releva su caude e abassa it, avansante; it resulta de to un serie de punctus, un labor de un marvelosi delicatesse. Altri vezes, changeante ancor li direction, it reveni: to es un S! ... In ti vision, un radie de lúmine atinge me:

 

Yo posi li astonant animale sur li unesim págine de mi caderne, li caude bon providet de incre: poy, armat de un pallie por directer li labores e barrar li passages, yo fortia it promenar in tal maniere que it self scri mi nómine! To necessitat du hores, ma quel chef-ovre!

 

Poy yo reposat un poc, aproximat me al fenestre, contemplat li paisage e retornat a mi melolonte.

 

Certimen yo devet pallidijar. Li male esset grand, ínreparabil! Yo comensat capter ti, quel esset li autor de it, e jettat it tra li fenestre. Pos quo, yo examinat con terrore li statu del coses. 

 

On videt un long nigri tracie quel, departente del capitul IV De Bello Gallico eat directimen vers li levul márgine; ta li animale, trovante li spessore del libre tro abrupti por descender, hat revenit vers li dextri márgine; poy hante reascendet vers li nord, hat decidet passar del libre sur li borde del incriere, de u, sur un rapid declive, it hat glissat in li abisse, in li gehenna, in li incre, por su ínfelicitá e li mi!

 

Ta, li melolonte, hante ínfelicimen comprendet que it hat misviat, hat resoluet revenir retro, e vestit in luctu del cap al caude, it hat surtit del incre por retornar al capitul IV De Bello Gallico, u yo retrovat it, quel comprendet nequo ex su aventuras.

 

Esset monstruosi macules, lagos, riveres, e un tot sequentie de catastrofes sin delicatesse, sin genie... un spectacul nigri e horribil!

 

Or, ti libre, to esset li elzevir de mi instructor, elzevir in-quarto, elzevir rar, custosi, íntrovabil, e lassat a mi responsabilitá con li max grav recomandationes. It es evident que mi casu esset ínsalvabil.

 

Yo absorptet li incre per un spongiosi papere. Yo fat siccar li folie; pos quo yo comensat reflecter pri mi situation.

 

-13-

 

Yo sentit plu mult angusties quam remorses. To, quo terret me ad-maxim, esset confesser li melolonte a mi instructor. De quel terribil ocul il vell considerar ti hontosi maniere perdir mi témpor, in ti rasonabil etá u il assertet que yo hat pervenit, e perdir it in puerilitás dangerosi e tre probabilmen ínmoral! To fat tremer me.

 

Satan tande ofertat me calmantes, nam Satan es sempre ci in li hora del tentation. Il dunc presentat me un tot litt mentie. Durante mi absentie ti infam cat del vicina vell har intrat in li chambre e vell har renversat li incre sur li capitul IV De Bello Gallico. Ma pro que yo ne devet surtir inter li letiones, yo vell har motivat mi absentie per li necessitá ear comprar un plum. Pro que li plum esset in un scaf del chambre, yo vell har confesset har perdit li clave de ti scaf yer, in li balne. Pro que yo ne havet li permission ear balnear, yo vell har suposit har eat ta sin permission, confesset mi culpe, quo vell har jettat sur li combination mult versemblantie, e in sam témpor diminuet mi remorses, pro que yo acusat me generosimen per un erra ne fat, quo, in mi ocules presc absoluet me.

 

Ti chef-ovre de combination esset tot pret, quande yo audit li passu de Sr. Ratin, mi preceptor, quel ascendet li scaliere.

 

In mi nervositá, yo cludet li libre, yo reapertet it, yo cludet it ancor por reaperter it con rapiditá, con ti espera que li macul vell parlar per se self, e vell sparniar me li terribil embrasse del unesim explicationes.

 

Sr. Ratin esset venient por dar me un letion. Sin vider li libre il posit su chapel, plazzat su stul, sedentat se, nettat su nase. Por conservar un tenentie, yo anc nettat mi nase, pos quo Sr. Ratin regardat me fixmen, nam it actet se pri li nase.

 

In prim yo ne comprendet que Sr. Ratin sondat li intention quel yo hat havet nettante mi nase presc in li sam témpor quam il, talmen que, suposiente que il hat videt li macul, yo abassat mi regard, plu genat per su investigatori silentie quam yo vell har esset per su questiones, a queles yo esset pret responder. In fine, con un solemni ton: « Senior, yo lee sur vor visage... » -- « No, senior... » -- « Yo lee... » -- « No, senior, it es li cat », yo replicat.

 

Ci, Sr. Ratin semblat sufocat pro mi response quel aparet le trapassar li límites del reverentie; e il semblat decider se por un energic reprimande quande, su ocules hante cadet sur li monstruosi macul, ti vision productet le un sursalta quel, per contracolpe, productet un altri che me.

 

It esset li moment impedir li storm: « Durante, senior, que yo hat surtit...li cat...por comprar un plum...li cat...pro que yo hat perdit li clave...yer in li balne...li cat... »

 

Sam quant yo parlat li regard de Sr. Ratin devenit tam terribil que ne plu possent resister it, yo passat sin transition al confession de mi crímines. « Yo menti... senior Ratin... it es yo quel fat ti malefation. »

 

Un grand silentie evenit.

 

« Ples ne esser astonat, senior, dit finalmen Sr. Ratin con solemni voce, si li excesse de mi indignation compresse e retarda li expression de it. Yo mem va dir que li expression manca me por qualificar vor conduida. Vu va , senior, restar in ti chambre durante du dies por reflecter pri vor conduida, durante que yo self va reflecter pri li decisiones quel yo deve prender in tim grav conjuntura. »

 

Rodolphe Toepffer, ex francesi trad. R.B.

 

Nota: Rodolphe Toepffer es un celebri scritor de Geneve de orígine german e hant vivet ante un secul. Su libres max famosi es Nouvelles genevoises e La bibliothèque de mon oncle. Li supra raconta es extraet del unesim libre. It es un pezze max conosset del francesi litteratura, ne solmen in Svissia, ma anc in Francia.

------

 

In Cairo. Li moské del flores, o El-Azhar, contene li celebri mohamedan universitá; it esset constructet in CAiro in annu 362 del hegire (973 pos J.-C.). Deci mil studiantes recive ta li docentie de 350 professores gruppat secun li quar ortodox sectes del Islam.

 

-14-

 

LI MAX CURT NÓMINE DEL MUNDE

 

Un Chinese habitant New-York ha devenit celebri per su nómine de familie composit de un sol líttere. Il nomina se Senior A, tot simplicmen, e on ne conosse altri citeane havent un tam curt nómine. Su numeró es li unesim in li libre del telefon, e Senior A supera mem un societé de Hudson quel, con orgollie, hat baptisat su societé « Aaaa ». Sur li ancian continente Senior A have tamen un concurrente in li person de Senior O, quel habita Paris. Ti-ci havet li baroc idé dar a su unesim nascete li prenómine de A, ma li civil statu ne autorisat ti demande.

--------

 

Li 450-im anniversarie del invention del italic caracteres

 

Li mensu februar 1946 marca li 431-esim anniversarie del morte, in Venezia, del printator Alde Manuce, quel inventet li italic caractere, quel li pressa e li libres usa tant abundantmen. Il esset li chef de ti celebri familie de venezian printatores conosset anc sub li nómine de « Aldes ». Li printería quel il fundat in Venezia in 1490 devenit bentost celebri pro su editiones « princeps » del grec e latin chef-ovres, por queles Manuce utilisat precisimen li caracteres quel on ha designat plu tard per li nómine de « italic » (del ancian Italia). On save que ti caracteres, un poc inclinat vers dextri, simila li ordinari scritura. Li present textu es just printat in « italic ».

------

 

ALONGATION DEL HOM

 

Li sved professor Sten Wahlund ha publicat recentmen li resultate del diferent labores relativ al acrescement del longore del homan rasse.

 

Il constata que, notabilmen por Svedia, li medial longore del homan córpor augmenta desde li XIX-im secul. In li comense del XX-im secul li medial longore del homes, in Svedia, esset 174 cm. In Norvegia e in Finland, ti longore esset un poc minu grand e in Dania ti mediale atinge 69 cm. Li Hollandeses have un longore de 168 cm. durant que in Scotland li homes es presc tam grand quam in Svedia.

 

Prof. Wahlund anc constatat que antey li longore del homan córpor esset notabilmen inferiori a ti de hodie. Li armatura conservat in li muséos pruva que li longore del mannes esset medialmen plu curt. Del decovritiones fat in sculpturas datant del era del petre on posse deducter que li homes vivent in Svedia in ti epoca havet circa solmen 164 cm. Til li era del ferre li longore progresse de 2 a 3 cm. por restar stationari til li medie del XIX-im secul. Omnicos fa creder que ti longore, desde li medievie til li medie del ultim secul, monstra un tre levi regression, m apoy un realongation evenit por atinger 165 cm. in 1840, 168 cm. in 1870, 172 cm. in 1914 e nu 175 cm.

 

Prof. Wahlund opine que ti augmentation del longore homan es debit a un standarde de vive plu alt, ma egalmen a un amelioration del relationes inter li diferent partes del land. Li factor « hereditá » per mixtion del population influe favorabilmen sur li statura,  e to in un mesura plu grand quam antey.

 

Paralelmen al augmentation del longore eveni un alongation medial del vivedura. In li unesim demí del XIX-im secul, li medial vive esset 47,8 annus. Ti mediale ha progresset fortmen por atinger 72,2 annus in li periode de 1931 a 1935. Ti amelioration persiste ancor. Li regression del mortalitá proveni in prim del progresses in li social vive, poy del medical dominia. Li límites de un medical etá ancor superiori ne es ancor certmen atinget.   (Ex li Terre Wallonne, transmisset de coidealist Chabaud durant su captivitá in Germania.)

 

-15-

 

LI DEPOLVATION PER LI VACUITÁ

 

In li etá de 70 annus, Mr. Cecil Booth directe sempre li British Vacuum Cleaner Company, quel il hat creat ante 44 annus, pos har fat brevetar su aparate de nettation per aspiration. Habil mecanico, Sr. Booth hat constructet, in li etá de 25 annus ja, li celebri grand rotes de Blackpool e de Paris.

 

Un poc plu tard, il videt in un music-hall un sistema de depolvation per li medie de compresset aera, ma li porve, chassat per li currente de aere, volat partú exceptet in li bux quel devet reciver it. Tande Booth havet li idé proceder inversimen, aspirante li polve vice projecter it e, in 1901, il obtenet un brevete por su *vacuum cleaner*.

 

Li comenses esset desfacil: li electricitá essente tande poc expandet in Anglia. Booth montet su aparate in un furgon traet de un cavalle. Quande, del strade, il fat actionar su machine, li popul amassat se, li policie intervenit, li cocheros de fiacre plendit, diente que li aparate paventat li cavalles; pro to Booth esset, in poc témpor, amendat pro contraventiones.

 

Il ne lassat se descoragear pro tam poc e, in 1902, just ante li coronation de Edwar VII, il esset li sol quel pervenit nettar completmen li grand tapete del abatia de Westminster, quel on ne successat depolvar altrimen. In li sequent annu, li rey fat installar *vacuum cleaners* in Buckingham Palace, e in li castell de Windsor. Subitmen ti aparates devenit apreciat, tam mul/t que damas del alt societé dat tés e dinés vacuum!!

 

Ante li guerre de 1914 li aparates de Booth extraet 26 tonnes de polve del Crystal Palace, fante haltar un epidemie de meningite cerebro-spinale quel hat expandet se inter li homes del naval reserve logiat in ti dom. In 1938 plu quam un demí-million de vacuum cleaners existet in Anglia.

------

 

BIBLIOGRAFIE

 

BERGER R. : L'Occidental en 5 leçons just aparit in li medie de januar 1946. Ti brochura contene 20 págines con covriment. Chascun letion comprende quar págines. Ti reedition esset considerabilmen inrichat, completat e ameliorat. Precie Fr. -.80 sviss afrancat.

 

MATEJKA A. : Wörterbuch Occidental-Deutsch und Deutsch-Occidental, 152 págines, formate Cosmoglotta esset editet in li fine de 1945. Ti ovre es li unesim del serie del dictionariums queles noi intente publicar. Noi gratula A. Matejka por li patientosi labor quel representa ti libre. It contene circa 5000 radicas Occidental e li traduction de plu quam 10.000 paroles german. It ne deve marcar che coidealistes queles conosse li german lingue. Noi mem constatat que it es anc extrem util a coidealistes queles ne conosse german, nam it contene un grand númere de paroles con lor derivates. Ex. : plant/e, -ar, -age, -ation, -ator Pflanze.

 

Precie: Brochat Fr. 5.- sviss. Ligat per toale: Fr. 7.50 sviss.

 

MATEJKA A.: Noi rememora anc li Vollständiger Lehrgang der internationalen Welthilfssprache Occidental in 20 Lektionen, editet in 1942. Precie Fr. 2.50 sviss.   F.L.

-----

 

COSMOGLOTTA

 

Li membres del Occidental-Union es informat que lor contribution es includet in li custa del abonnament. Talmen li abonnatores a Cosmoglotta posse devenir membres del organisation international per plenar li carte de adhesion, quel ili deve demandar che li Institute Occidental.

 

In 1946 va aparir 4 numerós printat e 8 poligrafat.

 

Li abonnatores queles desira reciver suplementari numerós printat es petit demandar les che li administration por li precie de sv. Fr. -.50 numeró.

 

Ples anc demandar nos li gratuit materiale por includer in vor lettres. Ne oblivia que vor personal propaganda da li max bon resultates.

 

Abonnament a Cosmoglotta (12 numerós):

 

Sv. Fr. 5.50 (simplic: 1 ex.); sv. Fr. 9.50 (duplic: 3 ex.); sv. Fr. 13.50 (abonnament de propaganda: 5 ex.).

 

Sv. Fr. 1.- = Fr. 28.- francesi = 0,25 dollar = 0 s. 8 d. = Kr. 1.- sved.

 

-16-