| 
  • If you are citizen of an European Union member nation, you may not use this service unless you are at least 16 years old.

  • You already know Dokkio is an AI-powered assistant to organize & manage your digital files & messages. Very soon, Dokkio will support Outlook as well as One Drive. Check it out today!

View
 

Cosmoglotta A 130 (jun 1946)

Page history last edited by Dave MacLeod 5 years, 3 months ago

Annu XXV   Junio 1946    No 2 (130)

COSMOGLOTTA

 

VIVE DE EDGAR DE WAHL

 

Yunesse

 

Sub li titul *Interlinguistic reminiscenties* E. de Wahl self ha racontat detalliatmen ante duant annus (Cosmoglotta de julí-august 1927, e januar-februar 1930) li unesim part ed su vive. Noi resuma in quelc lineas ti tam interessant autobiografie:

 

Ja in puerin etá de Wahl havet li idé constructer un lingue. Por su ludes de american indianos il conceptet un special jargon quasi indian con un grammatica extraet de grec e estonian!

 

In li universitá de St. Petersburg il studiat in prim linguistica, ma desirante consacrar se al marine il continuat con matematica, astronomie e fisica, e poy denov con lingues: antiqui egiptian e hispan. Desde li triesim annu universitari il anc studiat in li Academie del Artes. Probabilmen a ti triplic education, scientific, litterari e artistic, de Wahl debi ti equilibrie inter diversi tendenties, e su constant sucies egardar in sam témpor li precision, li linguistica e li estetica in su long serchas por un idealic lingue universal.

 

Mem quande, plu tard, il professet matematica e fisica in li gimnasie de Tallinn il continuat cultivar li bell artes. Secun information, quel il dat me in 1938, il esset anc instructor de dessine pro su certificate del Academie del Artes por « li docentie in li primari scoles ». Il fat mem un vez un discurse in li Societé litterari de Tallinn pri li instruction de ti arte.

 

Li epoca de Esperanto

 

Durant su sejorne in St. Petersburg un colego de su patre, li ingeniero Rosenberger, discurret un vez pri Volapük, pos quo li yun studiante interessat se a ti lingue. Il aprendet it e constatat que on posset leer e scrir it sat facilmen. Li parlada esset mult plu desfacil « pro que, il explicat, tro simil paroles e sufixes causat mult hesitation e miscomprension ». DE Wahl, tamen, comensat composir un lexico de marine in Volapük.

 

Quelc mensus plu tard, in 1888, de Wahl, decovriente un brochura de un Dro Esperanto in un librería, devenit un calid partisane del nov lingue. Ma, remarcante ínmediatmen li duplic sense de tian (tande), chian (sempre), etc. queles colidet con li acusative de tia, chia, etc., il strax signalat ti anomalie, con altris minu important, al autor del lingue, Dr. Zamenhof. Ti-ci corectet ti serie de paroles a tiam, chiam, etc., secun li proposition self de de Wahl, in li duesim edition (Ti facte esset atestat plu tard de Couturat in Progreso sin que Zamenhof contestat it). Dunc on posse dir que li sol corectiones fat a Esperanto desde su aparition es debit a E. de Wahl.

 

« Ja quelc dies pos studie del unesim brochura in Esperanto, scri de Wahl in su Reminiscenties interlinguistic (Cosmoglotta julí 1927), noi du, con Scheffer, posset parlar Esperanto in li universitá, mult plu habil quam jamá in Volapük. »

 

Strax pos su adhesion a Esperanto, de Wahl intrat in activ corespondentie con Zamenhof e con li unesim Esperantistes quam Grabowski, Geoghegan, Trompeter, Runstedt, etc. Il composit li triesim ovre aparit in Esperanto, li traduction de *Princidino Mary*, de Lermontov. Ti ovre esset editet de Zamenhof self pro que de Wahl ne havet suficent medies pecuniari.

 

-17-

 

Malgré un strett colaboration con ti unesim Esperantistes, de Wahl hat strax bon videt li defectes del *lingvo internacia*. E il provat obtener de Zamenhof que il ameliora su lingue durant que li adeptes esset poc numerosi, nam plu tard li operation vell esser mult plu desfacil. Il scrit quelc articules in favore del reformes in li revúe *La Esperantisto*, li sol organe del nascent movement, e exchangeat mult lettres de quel, ínfelicimen, ni un sol sembla esser conservat.

 

In 1937, ancor, de Wahl scrit me: It vell esser tre interessant retrovar mi lettres a Zamenhof, ma in omni casus li lettres de Zamenhof a me es certimen perdit, pro que il ne copiat su lettres, quo on ya posset vider secun li statu del scritura. Ni yo ni il tande havet idé pri li historic interesse quel nor corespondentie vell haver. Yo esset studianto e yun « Greenhorn ».

 

Pri ti lettres yo questionat, in 1937, Sr. Edmond Privat quel explorat li corespondentie trovat in Warszawa pos li morte de Zamenhof, ma il respondet me har retrovat nequó.

 

Just in ti epoca de Wahl fat long viages con li russ flotte quam aspirante de marine, quo dat le li ocasion visitar alcunes del unesim adherentes de Esperanto in li portus de Europa e America. Revenit in hem il denov instigat Zamenhof reformar su lingue vers un plu grand naturalitá.

 

Finalmen, in 1894, Zamenhof presentat a su adeptes un projecte de reformes, adver passabilmen lontan del idés de de Wahl e fat votar pri ili. Por ti reformatori projecte votat 107 membres, contra it 157 membres, inter altris de Beaufront, Lemaire, Ahlberg e Kofman, queles devenit plu tard ardent reformistes; li du ultimes, pos har passat trans Ido, devet in fine pervenir til Occidental! *De Wahl e un altri membre hat votat por un complet reforme del lingue*, nam il opinet li projecte de Zamenhof quam ínsuficent.

 

Pos ti votation de Wahl abandonat Esperanto e su tam strett relationes con Zamenhof cessat subitmen: Yo perdit, il dit, omni interesse por Esperanto quam ne plu perfectibil e lassat it ear su via; e yo comensat mi propri labores.

 

Malgré ti ruptura, de Wahl nequande cessat estimar Zamenhof. Plu tard il ha mem excellentmen apreciat to, quo li munde debi al autor de Esperanto, per li sequent judica:

 

Si Zamenhof ne ha atinget su scope to es li destine de omni ovres primari. To ne diminue su merites, ma anc ne posse esser motive sequer le sclavicmen... Yo es cert, que si Zamenhof vell har publicat su projecte hodie e ne ante 40 annus it vell esser plu simil a Occ. quam a Esperanto. Li salta de Volapük a Esperanto esset cent vezes plu grand quam ti de Esperanto a Occ. Li merite de Dr. Zamenhof resta por sempre, quam ti de Aristotel, de Watt, etc., ma to nullmen posse esser cause que noi por eternitá deve conservar lor sistemas con omni lor mancas.

 

De Wahl comensa su propri labores

 

Ja durant su esperantistic periode (1888-1894) de Wahl hat ocupat se ne solmen pri un reforme de Esperanto ma iniciat un colaboration con li partisanes del naturalitá, precipue con Liptay, Lauda, Beermann, Rosa e specialmen con Lott, autor de Mundo-lingue, con Rosenberger quel transformat Volapük a un lingue modern nominat Idiom Neutral, e con Grabowsky, autor de Modern Latin, un reforme de Esperanto.

 

In Cosmoglotta No 68 (januar 1930) de Wahl ha racontat detalliatmen li numerosi provas, serchas e conclusiones per queles, passu pos passu, con un perseverantie meritori, in colaboration con li unesim pioneros del naturalitá, il ha poc a poc preciset

 

* Occ. = Occidental.

 

-18-

 

li conditiones de successe in li construction de un lingue international. Li via sequet ne sempre avansat directmen vers li scope, ma in contrari eat per zigzags, reveniente sovente retro.  Via penibil, tant plen de obstacules que pluri colaboratores, in comense tre entusiasmat, poc a poc desinteressat se del interprense.

 

Li auxilie de Grabowski

 

Ti partisanes del naturalitá, reprendente li idé de Lott colaborar per li medie de un revúe al construction de un lingue auxiliari natural, gruppat se circum un nov organe: *Linguist*, quel successat durar 2 annus (1896 e 1897).

 

Ultra Lott, Rosenberger e de Wahl venit a ti revúe un nov colaborator, Grabowski, quel hat abandonat Esperanto in sam témpor quam de Wahl, pos li votation de 1894 in quel li conservatores hat interrat omni reformes in ti lingue.

 

Li programma del « Linguist » esset trovar un sistema scienticmen fundat e excludent omni arbitraritá. Li principie directori, in omni discussiones, esset ti del *maximum de internationalitá*, ne solmen in li vocabularium, ma anc in li grammatica.

 

Grabowski, in ti labor de equip, defendet un principie quel il credet har inventet, ma quel in realitá esset descovrit ja de Pirro in 1868, it es ti del *elementari analise*, secun quel li paroles es descomposit til obtener li *ver radica international*. Grabowski dat quam exemple de un tal analise nat-ur-al-is-ation, e il justmen reprochat a Lott violar ti principie adoptente in su lingue *prix* e *precios*. Grabowski esset just e on save que Occ., hodie, admisse solmen *un* radica por chascun familie: precie, preciosi, apreciar, apreciation, apreciabil, despreciar, despreciation. Por naturalisation on departe de natur por formar omni composites e derivates conosset: natural, naturist, naturalist, desnaturar, etc. Per to on vide quel il idealic lingue constructet ne es li invention de un sol mann, ma vermen li resultat de mult serchas interprendet de numerosi pioneros.

 

Couturat asserte in su Historie del lingue universal (1903), que li interprense del *Linguist* ne atinget alquó positiv pro que mancat un firm direction e un definitiv plan de labor. E il da quam exemple de grav erra che Grabowski li facte que ti-ci proposit *ínregulari pronómines personal*: Ego, me; tu, tu; il, le; noi, nos; voi, vos; illi, illos. Secun Couturat, li max escutat critico in li comense de ho-secul, Grabowski esset culpabil sacrificar li regularitá e mem li logica al servil imitation del romanic lingues!

 

Absurd reprocha! Quam de Wahl monstrat it plu tard, on deve justmen evitar, in li personal pronómines, *similitá de vocales*, quam fa it per erra Esperanto con si mi, ci, li, ni, vi, ili. Li verbes essente identic in omni personas it es absolut necessi selecter, por li pronómines, sones ne tro similar por evitar confusiones.

 

Si li eforties del unesim pioneros del naturalitá ne successat in li epoca del Linguist, to veni precipue del retrograd opiniones de de Beaufront. It sufice releer li articules del « duesim patre de Esperanto », inter 1892 e 1900, articules in quel il defende vehementmen li obligatori acusative, li acorde del adjectives, li chapelat lítteres e omni defectes de Esperanto, por comprender quel mal influentie ha fat deviar li movement por li L.I.*

 

Li unesim resultate de ti mal direction esset que un anim de elite, quam Grabowski, vidente que su eforties vers li naturalitá trovat un tam fort oposition, si ne índiferentie, finalmen abandonat li lucte e sin bruida revenit a Esperanto, de quel il mult inrichat li litteratura per numerosi traductiones, principalmen de polonesi autores.

 

Il hat cessat relater con su anteyan amicos, quel poc a poc anc tacet, o desaparit; talmen de Wahl restat presc li sol hom fidel al principie del naturalitá malgré omni triumfes de Esperanto e Ido.

 

Quande Occ. aparit in 1922, de Wahl serchat li adresse de su car compane de lucte por inviar le li concret resultate de su long labores just finit, ma il aprendet que Grabowski hat morit in li annu precedent.

 

Li equip reunit circum li « Linguist » esset de alt competentie, su idés tre just - li future vat pruvar it - ma regretabilmen li homes quel composit it ne havet relationes

 

* L.I. = lingue international.

 

-19-

 

con Paris. Or, studiante li historie del lingue universal, on remarca que null projecte, in li precedent secul, posset successar sin li apoy de Francia. Li Solresol, li Langue bleue malgré lor strangi aspecte strax atraet li public atention. Volapük trovat li via del successe quande Kirchhoff, habitant Paris, fat conosset it. Esperanto vegetat, til quande un Francese, marquese de Beaufront, auxiliat de René Lemaire, interprendet un intensi propaganda. Ancor in 1907 li Delegation, quel lansat Ido, reunit se in Paris.

 

De Wahl e Lott

 

Julius Lott, station-chef del Nord-Bahnhof de Vienne, posse esser plazzat inter li max clarvident spíritus in li dominia del interlinguistica. Li ingeniero viennesi Karl Janotta hante consacrat le un brochura *Interlinguist Lott* (vide anc No 57 e 68 de Cosmoglotta) noi ne vole ci racontar su labores, su penas e chagrines, ma solmen signalar que inter li íncomprension e li desdigna de su contemporanes, Lott trovat sur ti-ci terra un sol hom quel subtenet e incorageat li, it es de Wahl. Ja in 1890, ti-ci intrat in corespondentie con il, mem essente ancor adherente de Esperanto.

 

Julius Lott hat bon comprendet que li missuccesse de Volapük esset debit ante omnicos a su tro grand artificialitá. Il dunc interprendet li construction de un nov sistema con aspecte natural, departente del lingues national, durant que Grabowski departet de Esperanto e Rosenberger de Volapük.

 

Li tache esset enorm pro que nequi comprendet ti nov idés tro lontan del conception regnant in ti epoca. Lott támen eat ad-avan con de Wahl, li sol hom quel il mentiona quam su colaborator. Il editet un revúe interlinguistic, Kosmopolit, durant du annus, provat elaborar un projecte naturalistic, ma sempre chocat se contra li sam obstacul: li naturalitá in li vocabularium impedit li regularitá! Ínpossibil obtener un derivation regulari con un sol radica e con li afixes del vivent lingues. Sin posser trovar un solution satisfant, il condensat támen li resultate de su labores, su sistema « Mundolingue », in un libre, *Un lingue international pro le cultivat nations de tot munde*, aparit in 1899, just ante li Exposition universal de Paris, de 1900, nam Lott pensat que ti manifestation international vell monstrar li absolut necessitá soluer sin plu tardar li problema de un lingue international.

 

Un atentiv studie del successiv modificationes del Mundolingue de 1889 a 1899 revela un evident influentie de Wahl precipue in li ortografie e in li derivation. Li unesim partisanes del naturalitá esset preocupat preoccupat presc exclusivmen per li aspecte natural del derivates durant que *de Wahl sempre serchat li regularitá anc in li derivation*, por que li lingue mey esser ne solmen comprensibil *ma anc facil a parlar e a scrir*.

 

Ti ultim tentative de Lott instituer un movement naturalistic ne successat pro que, interim, e mersí al eforties de de Beaufront in Francia, Esperanto hat conquestat li terren restat líber pos li cade de Volapük. Descorageat e resignat, Lott abandonat li lucte e morit in 1905, just li annu quande li Esperantistes havet lor unesim congresse international in Boulogne-sur-Mare. *Tande it semblat que li conception naturalistic esset interrat por sempre*.

 

De Wahl e Rosenberger

 

Pos que li Linguist hat cessat aparir, que Grabowski hat retornat a Esperanto e que Lott, descorageat, hat retraet se in li silentie, de Wahl restat quasi li sol activ partisane del naturalitá con li russ ingeniero Rosenberger de St. Petersburg.

 

-20-

 

Rosenberger, desde 1893, presidet li Akademi de Volapük quel, per successiv votationes, modificat tam profundimen li lingue de Schleyer que resultat de ti labores un tot altri lingue a quel on dat li nómine de Idiom Neutral. Just ante li sessiones del Comité del Delegation, in 1907, Rosenberger provat ancor ameliorar su ovre secun li consilies de de Wahl por quel il havet li max grand estime. Il venit specialmen a Reval por conossentar se con li labores ancor ne finit de su amico. It existet ancor in Idiom Neutral cert arbitraritás debit al orígine Volapükistic del lingue. De Wahl volet persuader Rosenberger supresser omni restant artificialitá in su projecte, ma regretabilmen Rosenberger ne sequet omni suggestiones.

 

De Wahl, defensor del naturalitá

 

Studiante li manuscrites ínedit de Leibniz, un yun filosof francesi, Louis Couturat (1868-1914), decovrit que ti scritor german hat tractat li question de un lingue universal. Il self decidet aprofundar ti problema, tam plu que, durant li Exposition universal de 1900, li obstacul del multiplicitá del lingues fat se cruelmen sentir. Con su amico Leau, professor in li universitá de Nancy, Couturat fundat un *Délégation pour l'adoption d'une langue auxiliaire internationale*, a quel il patientmen serchat interessar li max grand númere possibil de associationes e scientistes in li tot munde.

 

Sempre in colaboration con Leau, Couturat publicat in 1903 un detalliat *Histoire de la langue universelle*, sequet in 1907 de un suplement: *Les nouvelles langues internationales*. Concernent li documentation, ti libre, exhaustet desde 30 annus, ne ha esset superpassat. Lor autores, e precipue Couturat, de quel li activitá sembla har esset prodigiosi, negliget nequó por presentar li problema scienticmen. Regretabilmen ili esset specialistes in matematica e logica, e pro to sempre judicat secun un vispunctu plu matematic quam linguistic.

 

Recensente li projectes naturalistic, Couturat denunciat sempre severmen « li exceptiones », li peccas contra li logica, til esser ínjust, nam il self esset anc fortiat adopter in su Ido, 10 annus plu tard, tal mancas queles il ne admisset che li altres.

 

De Wahl, defensor del regularitá

 

Persuader li partisanes del regularitá que anc li naturalitá deve esser egardat, es un meritori interprense, ma lu max desfacil por de Wahl esset ancor far li action inversi: it es convicter li partisanes del naturalitá *que li derivation deve esser tam regulari quam possibil* por posser parlar e scrir li lingue facilmen. Li paroles de un sam familie deve esser derivat de un *radica unic*, per regules precis.

 

It ne es dunc sin rasones que parlante pri li sistema Universal in su memorandum de 1907, de Wahl scrit:

 

Ne existe un precis derivation in Universal, nam li sol enumeration de diversi sufixes e prefixes, quam fa Molenaar, ne posse esser seriosimen nominat un sistema de derivation...Zamenhof trovat que li international derivation ne adapta se a su sistema, e rejectet it completmen. Molenaar, Bonto van Bylefeld, Lott, Puchner aconosse su desfacilitá, ma evita it per tacer it, e lassa al letor trovar self su via ex li confusion del lexico! Ma tacer ne es un solution!

 

Li Delegation por li adoption de un lingue international

 

In 1907 Couturat, li activ promotor del Delegation por li adoption de un lingue international auxiliari, decidet organisar li judica expectat de long pri li max bon sistema a selecter. Omni autores de lingue constructet esset invitat presentar lor projecte e mem venir defender it personalmen avan li Comité del Delegation. Li scientist german Wilhelm Ostwald presidet, Couturat e Leau functionat quam secretarios.

 

-21-

 

Li sessiones, quel evenit in octobre 1907 in Paris, durat un semane, quo esset risibilmen poc, por examinar, studiar e apreciar li duant projectes presentat. Li quaresim die li judicos trovat sur lor table un anonim projecte de Esperanto reformat, nominat Ido, parol esperantic significant descendente (suposit: de Esperanto). Ti lingue esset basat sur li sam principie quam Esperanto, ma excludet su max grav defectes quam li acusative obligatori, li acorde del adjectives in númere e in casu, li radicas inventet o mal selectet, li lítteres circumflexat, etc. Li comité, pos har discusset ti projecte durant li 5 ultim sessiones *adoptet in principie Esperanto pro su vast difusion...sub reserve del reformes includet in Ido*. Poy it nominat un Comission permanent por interconsentir con li Esperantistes pri li reformes a introducter in lor lingue. Aprendente que ti Comission volet far e propagar un reforme de Esperanto, mult influent personalitás havent editorial interesses reactet violentmen, postulante que li autor de ti anonim projecte Ido mey strax desvelar se. Li insistentie con quel Couturat presentat e defendet Ido semblat strangi e fat suspecter que il hat esset judico e judicate in sam témpor, ma six mensus plu tard, de Beaufront quel hat esset delegat al Comité de Zamenhof por defender li ortodox Esperanto, revelat esser li autor de Ido. Tamen li suspectiones ne esset finit pro que tande li fideles de Zamenhof ataccat de Beaufront pro har « trahit » li « majstro ». Li schisma inter Esp-o e Ido, comensat in ti memorabil afere, continua ancor hodie. De lor látere li partisanes del naturalitá monstrat se tre deceptet del decision del Comité e Molenaar, autor de Universal, qualificat ti judica quam « un esperantistic complot ».

 

De Wahl self hat inviat al Comité ne un projecte tot pret, ma solmen idés directiv sub forme de memorandum. It regretabilmen arivat tro tard in Paris, quande li Comité hat ja disperset se. On va trovar detallies pri it in nor « Ver historie del L.I. » publicat in 1937 (Cosmoglotta A/116 e 117).

 

De Wahl e Couturat

 

Por propagar Ido Couturat editet un important revúe mensual Progreso. Sub su direction ti-ci durat de 1908 til li guerre de 1914. In comense de august 1914 Couturat esset mortat in un accidente, su automobile hante colidet con un militari camion, durant que su marita, quel sedet apu le, escapat.

 

Li circa 80 spess cadernes de Progreso es, ancor hodie, tre interessant a consultar e constitue un ínexhaustibil fonte de informationes, nam Couturat, spíritu apert e sincer, ne hesitat dar li hospedalitá a omni opiniones in su revúe, mem contrari a su vise-punctu.

 

In Progreso self de Wahl ne tardat ataccar li fals base de Ido per mordent articules excellentmen documentat. On memora que ja in 1894 il hat combattet li Reform-Esperanto proposit de Zamenhof pro su tro grand artificialitá. Decitri annus plu tard, retrovante se avan un simil demí-reforme de Esperanto, il oposi se in sam a it. In su opinion *on devet reconstructer li lingue international departente del lingues natural* e ne contentar se per eliminar solmen quelc defectes in li lingue de Zamenhof.

 

In ti lucte por li *ver* lingue international de Wahl esset presc sol contra presc omni « competentes » del epoca, contra COuturat, Jespersen, de Courtenay, Ostwald, de Beaufront, etc., queles esset apoyat del presc totalité del interlinguistes. Apen il havet du o tri amicos quel comprendet le, quam li Russ Rosenberger, li Anglese Miller, etc.

 

Ma ancor null hom de lingue francesi hat interessat se al conception naturalistic del L.I., e Francia esset *li centre intelectual de Europa*. Couturat rich e influent professet in paris; de Wahl in contrari povri, ínconosset, habitat li altri extremitá de Europa e ne savet tre bon li lingue francesi. Li duell Wahl contra Couturat esset dunc ti de David contra Goliath. Tamen de Wahl comensat bravmen li lucte por rectificar li false direction imposit de Couturat al nov movement interlinguistic nominat « idistic ».

 

Internationalitá del radicas e del afixes

 

Por atraer li maximum possibil de adeptes de Esperanto a su lingue, Couturat hat conservat un grand parte del radicas e afixes defectosi de Esperanto. De Wahl strax criticat ti decision quam antiscientic. E per long listes de vocabules il demonstrat que

 

-22-

 

mult sufixes heredat de Esperanto (mal-, -in, -ist, -ul, -il, etc.) es mal selectet o admisset con un fals sense, quo desfigura un grand parte del derivates natural.

 

Solmen pos long discussiones Couturat finalmen acceptat corecter un parte de ti erras: por exemple li sufixe mal- esset viceat per des-, secun li proposition de Wahl. It es ver que li tache expulser li esperantismes ex Ido e corecter omni errat esset tro grand. Ja li Esperantistes mocat e criticat Ido pro su continui changes. Li erra hat esset interprender li difusion e publicar manuales e dictionariums ante har studiat sat profund li problemas tre desfacil a soluer in li construction de un lingue. Ad-plu Couturat hat introductet fals principies quel il obstinat imposir a su sistema contra omni bon judica, por exemple tis tel monosemie e del reversibilitá. Pri ti punctus noi reinvia li letor a nor Ver historie del L.I.

 

Li logica in li lingue international

 

Couturat exercit in li comense de ho-secul un influentie enorm sur li movement interlinguistic. Per su publicationes e su debordant activitá, auxiliat de un grand fortune, il successat contraacter li expansion de Esperanto, permissente talmen al partisanes del naturalitá completar lor serchas. On posse asserter que sin Couturat in 1907 Esperanto vell har probabilmen victoriat e de Wahl vell har arivat tro tard con su lingue naturalistic.

 

Li projectes naturalistic ne mancat (Lingua franca, Pasilingua, Myrana, Mundolingue, Universal) ma quam fa remarcar tre justmen de Wahl in Cosmoglotta de novembre 1928 *a omni ti projectes mancat to, in quo consistet li fortie de Volapük e Esperanto, it es li regulari grammatical structura e transparent derivation, quo reducte li necessi labor de aprension del vocabules al minimum.

 

(image) E. de Wahl in 1914 quande il esset oficero in li ancian russ marine

 

Couturat savet it e pro to ne fidet li naturalitá, alminu ne in li derivates. Il opinet absolut necessi que li grammatica e specialmen li derivation apoya se sur un firm principie, e quam filosofo il naturalmen vocat li logica a su sucurse. Ma li « logica » de Couturat consistet solmen ex arbitrari regules basat sur li monosemie e li reversibilitá, principies matematical extra li linguistica. De Wahl combattet ínfatigabilmen, e presc tot sol, ti intrusion del logica in li L.I. De to nascet un long polemica contra li conception idistic, polemica quel continuat pos li morte de Couturat in 1914, con li disciples de ti-ci, durant 20 annus, precipue contra su successor spiritual, L. de Beaufront. "It es sempre li filosofos", scrit de Wahl in *Lingua internationale* (april 1911), "queles volet introducter li logica in li L.I. Hodie ancor li defensor del logica es Dr Couturat, un eminent filosofo... Nu li question es saver ca li L.I. deve servir quam instrument por aprender li logica o ca it deve esser aprendet tam rapidmen quam possibil... LI usada ha pruvat que li L.I. have null beson a un logica plu rigorosi quam li cultur-lingues. Li scope del L.I. ne es far logic filosofie o crear un nov maniere de pensada ma unicmen far se comprender. Un expression ínlogic ma comun a omni cultur-lingues es preferibil a un expression logicmen ínataccabil ma contrari al usation".

 

-23-

 

De Wahl e li altri interlinguistes

 

Durant que il polemicat contra li pseudo-logica de Couturat, de Wahl ne cessat discusser con li partisanes del naturalitá, per li parol e per li plum. Il scrit ínnumerabil lettres e articules disperset in pluri revúes hodie regretabilmen íntrovabil. Ma su max important contributiones ha esset reunit in un ovre, ancor in curse de publication, sub li titul: Spíritu de Occidental. Impossibil, ci, signalar mem curtmen omni punctus lexical e grammatical successivmen studiat, retornat, discusset e verificat de de Wahl in su extraordinarimen activ corespondentie, con un competentie quel sempre plu astona li letores, mem in un retrovision pos 30 a 40 annus. De Wahl havet responses pret por omnicos. Null detallie lassat le índiferent.

 

Nequande acerb in su polemicas, ma sempre cortesi, ataccante li erras, defendente li veritá contra li sofisteríe de pseudo-scientistes, quel volet absolutmen introducter in li lingue international personal inventiones con un candore quel fa nos hodie subrider.

 

In li scientie ancor yun del interlinguistica it es facil errar e lassar se intrenar a fals conclusiones. Sempre vider li scope a atinger, evitar li obstacules, gardar se del fals directiones a quel li « íncompetentes » invita vos, mem quande ili es professional linguistes, quel problema!

 

Li discussion quel il devet subtener contra Baron d'Orczy es un exemple caracteristic de ti desfacilitá. D'Orczy, quel hat esset intrenat in li sequentie de, Couturat serchat ancor, benque fautor de Ido, su via con li partisanes del naturalitá.

 

Existet tande (e ad-ultra ancor hodie) mult persones parlant con autoritá pri li problema del lingue international ante har aprofundat it. Quam li presc totalité del interlinguistes de ti epoca, d'Orczy pensat que on devet statuer in prim li alfabete, li afixes, etc., e solmen poy crear li vocabularium conform a ti grammatica. Con grand finesse de Wahl respondet le publicmen per un long lettre in Auli, li proto-Occidental quel il usat de 1906 a 1921, e contenent inter altris li passage sequent:

 

Mu direction in l creation de lingue universal appare a Sr d. O. rekte regresiva. Mi comprende it tre bone, nam mi comenza just de l altre fine. Mi ne statui in comenza l alfabet e l grammatica e pos deve adaptar l vocabularie a ili, ma just contrarmen, mi prende tut material international de paroles, suffixes, finitiones, formes grammatical etc., e pos mi pena organisar cel material, meter it in ordin, compilar, interpolar e extrapolar e criblar (sieben, to sift). Com mi ne have ancory finit mu labores e ne possede un vocabularie de mu lingue-probe...

 

Un altri interlinguist, Peano, professor in li universitá de Torino, hat imaginat in 1906 simplificar latin, supressente omni flexiones, e audaciat mem usar ti Latino sine flexione in su publicationes. Mem si L.s.F. es destinat al restrictet circules de tis quel save latin, su autor, támen, ha mult auxiliat li afere del L.I. in general composiente un Vocabulario commune, un preciosi inventarie de paroles latin ancor vivent in li lingues national.

 

Benque il ne aprobat Peano concernent li base tro exclusivmen latin de L.s.F., de Wahl sempre intertenet cordial relationes con su colego de Torino. Il mem sovente colaborat in li revúes editet in ti latin simplificat. E a Ahlberg, quel criticat li activitá interlinguistic de Peano, de Wahl respondet tre judiciosimen: 

 

"Yo pensa que ja li libre « Vocabulario commune » de prof. Peano es un ovre plu valorosi e scientic quam li tot litteratura scolastic de Ido pri imaginari coses, evocat per li « fundamento » de Zamenhof."

 

-24-

 

Auli, li proto-Occidental

 

Auli (= Auxiliari lingue international) in quel de Wahl sovente scrit ante 1922, e ja desde 1906, esset un personal sistema ne havent grammatica e dictionarium fixa. Solmen in 1909, in li revúe Discussiones, del Academia pro Interlingua, de Wahl publicat un projecte provisori in un de su articules intitulat Abstracti Verbal Substantives.

 

Ti proto-Occidental esset sin cessa modificat in li selection del paroles, in li regules grammatical e in li ortografie. † A. Creux, paroco in Rue (Fribourg) ha racontat ti evolution con mult exemples in un brochura: Orígines de Occidental, publicat del Institute Occidental. Li serchas, hesitationes e innovationes successiv de Wahl es tre interessant a studiar in detallies. Tis, quel crede que li elaboration de un lingue international es un afere facil, mem por un filolog conossent completmen li desfacilitás del problema, perdi strax lor ilusiones leente ti historie.

 

In omni casus *li astonant simplicitá de Occidental de hodie ne esset obtenet sin long e penosi eforties sempre recomensat*. Precipue li derivation aparet quam un rupte-cap, li max desfacil problema quel jamá ocupat li atention de un filolog.

 

Creux ha tre bon monstrat quant lentimen, annu pos annu, de Wahl atinget un sempre plu grand internationalitá in li vocabularium, e de fixitá e de regularitá in li grammatica.

 

Li regul de Wahl

 

Ti famosi regul, per quel on trova li supin o perfect, it es li forme índispensabil por posser formar li derivates per -ion, -or, -ori, -iv, -ura, esset publicat, in li unesim vez seccun li propri declaration de de Wahl (Cosmoglotta august 1944) in li revúe Lingue internationale, editet de Sr. Meysmans de Bruxelles, in li no 1 (1911) p. 19, e pro que ta esset un printerra li passage esset reproductet in no 2 p. 5 sub « Errata ».

 

Ti regula es tam ingeniosi que it include per un sol colpe, con un perfect regularitá, quasi omni verbes considerat quam ínregularisabil, specialmen li 200 verbes por queles *Idiom Neutral reformed* esset fortiat admisser 2 radicas in li dictionarium. Li proposition fat in 1927 del gruppe de Vienna (Austria) completar it per li adjuntion de g in li mutation de de, r a s, por posser includer li familie de merger, ne durat long, pro que it ne valet li pena complicar ti regul por 1-2 paroles solmen. DE un altri parte li n' mollat hante esset supresset de de Wahl in 1935, ti líttere ne plu es mentionat in li regul.

 

Quam in omni classificationes, quelc casus escapa támen de ti regul. Noi cita li 6 conosset exceptiones veni, vent, etc., ro/tor vice rot/ator, procedura vice process/ura, broch/ura vice broch/atura. Apen un decen de paroles, quo es íncredibilmen poc in un sistema regularisant plu quam 20.000 paroles natural.

 

Per li Regul de Wahl esset soluet li max desfacil problema quel preocupat li interlinguistes desde un secul.

 

Ancor in 1903 Couturat, in su Histoire de la langue universelle resumat li situation del epoca talmen:

 

"Concernent li formation del paroles on posse gruppar li lingues a posteriori (= basat sur li vivent lingues) in du tipes: Li unes adopte international radicas, e forma per ili derivates e composites autonom e original in maniere absolutmen regulari (ex.: Esperanto);

 

-25-

 

li altres adopte paroles international tot fat, tal qual ili existe in li natural lingues, sin ínquietar se ca ili es regularimen format (ex. : li Mundolingue). Inter ti du tipes intercala se sistemas queles sercha un compromisse inter li du metodes (ex. : di Idiom Neutral con su paroles Mackensenic). In summa, benque omni ti sistemas sercha li internationalitá del lexicologic elementes, ili choca se contra li antinomie del internationalitá e del regularitá."

 

E. Couturat concludet que it esset preferibil *sacrificar li internationalitá al regularitá: « Li principie del internationalitá es subordinat al facilitá; or ti-ci postula un absolut regularitá, ne solmen in li grammatica, ma in li formation del paroles. »

 

On comprende nu li imensi importantie de ti Regul de Wahl: *Li antagonisme constatat de Couturat ne plu existet. Occidental fat li sintese tant serchat del naturalitá e del regularitá*.

 

Un ductor

 

On posse remarcar que durant omni ti discussiones, de Wahl ha sempre monstrat li anim de un ductor. Nequande il lassat se impresser per li titules, per li moné, per li entusiasmes del moment. Desde li comense de su carriere interlinguistic il ha sempre luctat, malgré omni obstacules por li naturalitá che li partisanes del semi-artificialitá (Volapük, Esperanto, Ido), e sempre por li regularitá che li partisanes del naturalitá (Mundolingue, Idiom Neutral, etc.). Il ha sempre conservat un secur judica e monstrat li rect via malgré li ascension de Esperanto de 1900 a 1907, e de Ido de 1908 a 1914.

 

Durant que li quasi totalité del interlinguistes organisat reuniones e congresses, adorat un vez Schleyer, plu tard Zamenhof e Couturat, li futur autor de Occ. dissectet, analisat li lingues national, studiat li filologie, comparat li grammaticas e solmen poc a poc formulat li ver principies del lingue international.

 

Li explorationes semblat finit, li principies fixat. Li long practica in Auli hat monstrat a su autor li  detallies ancor a ameliorar. Desde 10 annus il savet qualmen regularisar per un sol regul li verbes til tande considerat quam ínregulari. It restat a polir li detallies de su lingue e a dar it un nómine. Li preparation hat esset long (43 annus) ma, quam dit li francesi autor Fustel de Coulanges: Duant annus de analise es necessi por un die de sintese.

 

In li Societé del Nationes

 

In li fine de 1921 venit a Reval un emoent nova: li Societé del Nationes deliberat pri li lingue international e apertet un inqueste pri li question.

 

E. de Wahl decidet acter strax. Si in 1907 su Memorandum arivat tro tard, li aventura ne devet repetir se. Por difuser su lingue, quel esset tande presc finit, de Wahl comensat publicar un litt revúe, Kosmoglotta, e nominat su sistema Occidental, malgré que til tande il sempre usat li nómine Auli.

 

In li unesim numeró il publicat un apelle al S. d. N. in quel il exposit li ver principies del lingue international, developante li sequent teses: 1. On deve selecter li lingue international max perfect in se e ne li max expandet (Ti remarca esset directet contra Esperanto). 2. Li max bon lingue international es li max international. 3. Por trovar li max perfect L.I. on vell dever aperter un general concurse.

 

Kosmoglott

 

Li revúe quel de Wahl editet sub li nómine de Kosmoglott por difuser Occ., comensat aparir li 1-esim februar 1922. « Kosmoglott » esset li propri nómine del Societé interlinguistic fundat de Rosenberger in Petrograd, e quel esset transportat a Reval pro li ínpossibilitá functionar in Russia.

 

Li long europan guerre de 1914-1918 hat fat haltar completmen li movement interlinguistic tam in li campe naturalistic quam che li Esperantistes e Idistes. Omnicos esset a reorganisar. De Wahl comensat dunc, in li unesim numeró, per lansar un apelle al « ancian colaboratores del morit revúes del scol naturalistic: Linguist, Corespondens international, Lingua internationale, Discussiones, The international language, etc. » Durant li unesim annus, Kosmoglott publicat articules anc in altri lingues, quam Medial, 

 

-26-

 

Uniti langue, etc., poy de Wahl concentrat su action al difusion de Occidental solmen, nam it es desfacil interessar li publica a pluri sistemas in sam témpor.

 

Essente sin fortun, de Wahl devet contentar se con un litt formate por su revúe. E por difuser su lingue, il posset editer apen quelc folies volant, nominat « claves ». In 1925 finalmen aparit un litt brochura, quasi li fundament de Occidental, it es li Radicarium in 8 lingues. Cose curiosi: li unesim brochura scrit in Occidental esset un *Ideografie matematical*, un prova de lingue filosofic, basat sur un conception del lingue international absolut contrari al idés de de Wahl. Ma in comense on ne selecte su colaboratores quande ili es benevolent; on accepta lor prosa sin censurar it.

 

De Wahl e li Idistes

 

Occ. trovat se, desde su aparition, avan du movementes fortmen organisat. Ti de Esperanto, li max expandet lingue, havet li potentie, li númere del adherentes. Ti de Ido, plu restrictet, esset apoyat de poc, ma corageosi pioneros havent li ambition defender li *progresse* contra li ínmobilisme de Espo.

 

Li progresse! E nu un nov lingue pretendet esser ancor plu international, plu modern e completmen desembarassat de omni artificialitá ancor visibil in Ido. On comprende dunc que ti pretensiones estalat in li unesim numerós de Kosmoglott provocat bentost li ínquietitá, poy li indignation del Idistes, tam plu que chascun annu eminent propagatores de Ido transeat a Occ. e devenit su ardent partisanes, mem si ili antey hat combattet contra it. Quande Weisbart, autor de *Medial* declarat publicmen que Occ. esset un *lingue fascinant*, il solmen traductet li intim conviction de mult interlinguistes.

 

Tamen conversiones ne evenit sin un long lucte subtenet de Wahl. Ti-ci trovat tri cardinal adversarios che Ido: De Beaufront, li pseudo-autor de Ido, redactor del Bulletin Ido-Français, Noetzli, de Zurich, redactor del revúe Ido, e Per Ahlberg, de Stockholm, redactor del central revúe idistic Mondo. Ti tri mannes esset li max influent in li « Idistaro ». De Beaufront, conosset pro su conservatisme, comensat desde 1922 far alusiones a un lingue con « falsi naturalitá », ma sin nominar it. De Wahl respondet con su max acut plum in Kosmoglott, e li polemica continuat de numeró a numeró til li morte de Beaufront, in 1935. On va trovar in li du supra mentionat revúes ti long discussiones inter li old conception mecanistic del lingue international e li nov plu elastic, plu conform al ver spíritu del lingue (Ples anc leer in *li ver historie del L.I.* li capitul pri De Beaufront e De Wahl).

 

Li duesim adversario Noetzli, de Zurich, contentat se per epitetes quam « la linguacho Occidental » e per assertiones risibil quam tis-ci: "La vortaro de Occ. ne esas internationa. Sioro Wahl volis facar sua linguo tam natural kam linguo nacionala, ma pro to ol anke divenis tam desfacile lernebla kam tala lingui. Pri me, me preferus Esperanto ye Occidental."

 

Releente ti articules on es frappat del ciecitá de tal criticantes. Ne un sol efortie por comprender, por judicar equitabilmen. Precipue in li derivation de Occ., quel regularisa per un sol regul milles de paroles til tande considerat quam ínregularisabil, li Idistes videt solmen li quelc exceptiones (apen un dozen!) quel de Wahl ne posset e queles *nequi* probabilmen va successar incadrar in un regul general.

 

Li Vienneses

 

Inter li numerosi projectes naturalistic, Occ. semblat, ante duant annus, quam un projecte simil a mult altres. Null rason por distinter it, in prim vise, del altri sistemas propagat quam Latino sine flexione, Romanal, Mondyalo, Uniti Langue, etc., queles semblat egalmen comprensibil e natural al profanes. In su raporte al S.D.N. pri li question del lingue international li sviss scritor Gonzague de Reynold lauda detalliatmen Ido e Romanal, ma cita Occ. solmen per un linea.

 

In facte li extraordinari qualitá de Occ., su regularitá, ne salta strax al ocules. Por percepter it on deve prender li pena studiar profundimen su intern structura, comparante su parol-formation con ti del altri projectes. Tande on comprende que li aspecte natural de Occ. es obtenet sin detrimentar li perfect regularitá e coherentie del derivation, *contrarimen a *omni* altri lingues naturalistic.*

 

-27-

 

Pro har decovrit e revelat ti facte al munde li quelc ingenieros austrian, e specialmen li yun Engelbert Pigal, merite nor eterni gratitá. E. Pigal ganiat al scole naturalistic su colegos plu old e plu experimentat. Per Cosmoglotta (nov nómine de Kosmoglott) quel il redactet de 1926 a 1930 il iniciat li unesim propaganda sistematic por Occ.

 

Ja in li Ido-Kongreso de 1926 in Praha, Pigal hat provat interessar li Idistes al nov conception naturalistic, e precipue li partisanes del progresse, ma su discurse esset ínevitabilmen dronat in li bruida del diferent reuniones. LI evolution del idés nequande eveni in li febrosi activitá de un congresse, ma sempre in li meditation del solitá.

 

Li sequent annu, támen, E. Pigal prendet un eclatant revancha con su famosi articul Li ovre de E. de Wahl. To esset quasi un resumate de omni idés de de Wahl, in un habil presentation. Null dissertation ha plu mult contribuet por far conosser Occ. e victer li resistentie del hesitantes, precipue che li Idistes. Li tot articul esset traductet in german e includet in li grand libre *Occidental die Weltsprache* aparit in 1931 in Germania.

 

De Wahl contra Per Ahlberg

 

Contra Per Ahlberg, un del veteranos del L.I., successivmen adherente de Volapük, de Esp-o e de Ido, e desde li guerre de 1914, chef-redactor del central revúe del idistic movement, li lucte esset specialmen acut e long.

 

Quam su evolution interlinguistic ha pruvat it, Ahlberg ha esset sempre un calid partisane del progresse, ma il ne havet li necessi competentie (su profession esset policiero) por judicar *u esset ti progresse*. Vice far un nov salta, il restat che Ido, postulante su modernisation, ma sin posser far *tabula rasa* del base Espo-idistic. In comense il relatet amicalmen con de Wahl, visitat le in Reval, poy negliget null ocasion lansar vers le picaturas, ataccante le mem sarcasticmen.

 

Pro que il ne posset vider sat clar in li problema del L.I. Per Ahlberg besonat apoyar se sur li scientie del scientistes. Il hat electet li linguist Otto Jespersen quam guide e successat traer de il li sequent declaration contra Occ., pri quel on posse solmen dir que it esset superficial e índigni de un linguist.

 

"Me ne havas tempo por detaloza kritiko di Occidental, qua semblas a me havar kelka (ne multa) bona punti, ma esas tote ne aceptebla kom integra sistemo pro sua ne-klareso, ne-precizeso e fonetikala defekti." (Mondo, 1923, p. 43 e 44)

 

Ti declaration servit quam arme in li manus del Idistes e certimen impressionat mult hesitantes, impediente les far li passu decisiv, nam Jespersen esset considerat quam ínfallibil del Idistes.

 

It esset, in omni casus, desfacil por de Wahl contradir un linguist tam respectabil e respectat; il dunc contentat se protestar politmen contra ti maniere poc scientic de Jespersen « executer » su ovre.

 

On save que in 1928 Jespersen elaborat su propri sistema sub li nómine de Novial (= Nov international auxiliari lingue). Li veneration quel Ahlberg monstrat sempre a Jespersen incitat le abandonar Ido por adherer a Novial. Quam redactor de « Mondo » il havet un tre grand influentie, ma por ne efaruchar li Idistes, il comensat per aperter su revúe a « omni sistemas » poy il francmen consacrat it al propaganda por Novial, titulante it Novialiste.

 

Li diferentie inter Novial e Occ. ne esset sat grand por motivar ti duplic propaganda e concurrentie inter du sistemas naturalistic. Occ. hat felicimen fat li unitá de presc omni partisanes del naturalitá sur un sol sistema; pro quo destructer ti unitá pro un nov lingue evidentmen ne plu bon? To yo explicat a Per Ahlberg in marte 1928, ma il respondet me per argumentes quel jetta un strangi lúmine sur su position vis a vis de de Wahl.

 

"Suposiente que li du sistemas (Occ. e Novial) es tam simil quam vu pensa, yo concorda con vos que it ne vale li pena haver du movementes paralel, ma in contraste a vos, yo conclude que, in ti casu, noi deve sequer Jespersen, nam su linguistic autoritá e glorie es multiplic plu grand quam ti de de Wahl. Li scientistes del tot munde, e li erudit publica, con respecte escuta Jespersen, ma ili leva li epoles al « ex-leutenante del ancian russ flotte » de Wahl. Generalmen li publica ne questiona: « Quo es dit? », ma « qui di it »!

 

Támen, li facte que li competentie, in interlinguistica, ne mesura se secun li titules

 

-28-

 

esset certimen conosset a Per Ahlberg. Il savet bon que in 1888 un societé de linguistes hat proclamat que Volapük « hat soluet definitivmen li problema del L.I. », desaprobante talmen un yun oculist de Bialystok (dunc un profane in linguistica), quel pretendet vicear it per un nov lingue nominat Esperanto!

 

Cose extraordinari: ti grand e tenaci adversario de de Wahl in fine celatmen adheret a... Occ.! Pos su morte, evenit in may 1945, on ha retrovat su ultim manuscrite: un grammatica de... Occ. (Cosmoglotta 1946, p. 7). Li revúe Sved Occidentalist de dec. 1945 ha mem publicat un capitul de ti grammatica. On divina qual luctes evenit in li cordie de ti hom, duelle inter li orgollie del publicist, quel *ne* vole confesser har errat, e li conviction del interlinguist quel es fortiar aconosser que de Wahl esset rect.

 

De Wahl e Jespersen

 

Benque mult trumpetat de Ahlberg ja ante su aparition in 1928, Novial incontrat poc entusiasme. Li Svensk Värlspråkstidning, organe del Scandinav Idistes, in su no 6 de 1927 fat strax remarcar que Jespersen ne aportat alquó nov e que il sanctionat in funde li base de Occ. : "Esas ya vera disipo de energio", it scrit, "fondar e propagar nova sistema nur pro ke kelka vorti diferas." To esset li general opinion.

 

Li veritá es que Jespersen ne plu esset activ in interlinguistica desde mult annus. Il hat mem brulat presc su tot documentation, talmen que il devet petir me inviar le li copie del max important archives quel yo possedet pri li Couturat-periode.

 

Ad-plu, il composit su Novial in tro grand hasta. Li problema del construction de un lingue auxiliari comporta un tam grand númere de desfacilitás fonetic, ortografic e sintactic, que it es ínpossibil a un sol mann, mem a un linguist, ponderar, combinar e decider to omni in un annu.

 

Li libre de Jespersen pri Novial monstrat ne solmen ínadmissibil mancas linguistic, quam por exemple li supression del líttere C, ma anc historic erras. Inter altris tis-ci quel retrova se in li editiones anglesi, german e dan del libre: "Li sistema de derivation de Occ. es li continuation de Neutral e specialmen Reform-Neutral de Rosenberger."

 

Contra ti fals information respondet strax de Wahl in Cosm. 1928 (p. 180) diente que "just lu contrari de to, quo di prof. Jespersen, es ver... Mi position in ti question es clar visibil ex mi polemica con Rosenberger in Linguist 1896 e 1897... Solmen in 1906 Rosenberger publicat in su revúe Progres un projecte de reformes, quel aproximat Neutral a mi idés... Pos un plurimensual corespondentie, Rosenberger venit specialmen a Reval in oct. 1906 por conossentar se con mi labores, advere tande ancor ne finit."

 

Malgré li ínjust critica de Jespersen contra il, de Wahl nequande abandonat un cert simpatíe por ti-ci. Il ofertat a Jespersen laborar in comun sur li base del naturalitá e invitat le venir a Reval. Jespersen acceptat colaborar in prim per lettres, poy invitat de Wahl, quel passat un tot semane de 1935 in Helsingör che Jespersen. Li protocol del deliberationes, redactet de Sr. Ilmari Federn, ha esset publicat in apart brochura.

 

(Image: O. Jespersen e E. de Wahl in Helsingör in 1935)

 

On vide que de Wahl savet acter quam un bon diplomate. LI future ha pruvat que il esset rect, nam de ti discussiones con Jespersen surtit un Novial no 2 quel es ancnor plu proxim al idés de de Wahl, durant que ti-ci nequande besonat modificar un sol detallie in Occ.

 

Un fecund activitá

 

Resumante li situation, on constata que de Wahl ha contribuet ameliorar successivmen Esperanto de Zamenhof, Mundolingue de Lott, Idiom Neutral de Rosenberger,

 

-29-

 

Ido de Couturat, Novial de Jespersen, it es li quin max important sistemas publicat desde 60 annus, sin mentionar naturalmen su chef-ovre, Occidental.

 

Del circa 600 projectes quel aparit in li ultim secul, tre poc ha supersvimmat, apen quar o quin. Presc omni altris es obliviat e lor autores posset dir: Oleum et operam perdidi (Yo ha laborat e vigilat in van).

 

Por E. de Waahl tal ne esset li casu. Omni su provas ha esset fecund, omni su idés rect. Si in 1927 su unesim disciples nominat le li « max grand interlinguist vivent »; si deci annus plu tard on parlat pri il quam li « max alt lúmine del interlinguistica », hodie, un plu grand retrovision del passate ne changea ti judica. Mersí a il, li interlinguistica ha atinget su scope: dar al homanité li perfect lingue universal quel it besonat.

 

Caractere de E. de Wahl

 

Studiante li historie del lingue international on es frappat constatar quant su evolution esset influentiat del caractere del autores de lingues. It es evident que ti historie vell har esset tot diferent sin li frigid spíritu matematical de un Couturat, sin li conservatisme de de Beaufront, sin li tenacitá de de Wahl.

 

Ti constatation ductet nos a determinar li caracteres del ductores per li medie del analise grafologic. Li grafologa a quel noi confidet ti analise in 1932 es li famosi parisan Anne Osmont, autor de mult libres psichic. Pro que ella ne conosset li orígine del specimenes presentat a la, su ínpartialitá es dunc garantit, ma naturalmen ti exámines del scritura posse esser refat in omni témpor per altri grafologos.

 

Concernent li scritura de E. de Wahl ella declarat : "Ti person ne es comod (« Bigre non », ella adjuntet in francesi). Voluntá de ferre, de ferre. Personalitá central, quel es in li medie del homes. Mult qualitás, ma null retorne sur se self. Quande il ha decidet alquó on deve passar per su decisiones. -- Il es autoritari ne por un avantage personal, ma por un idé. Extra to il es un brav mann. Strax quande on ne tucha su dadá il es bon, si no il es quam un herisson. Amico tre secur, on posse confider le quocunc on vole."

 

Altri qualitás de Wahl ne mentionat del grafologa ma ne minu real anc esset remarcat de su intim colaboratores; in prim su grand modestie. Quande just ante li guerre yo petit de il quelc precisiones pri su vive, con li intention scrir su biografie, il respondet me (4. 5. 1939): "Quo concerne mi biografie it sembla me ne necessi publicar to ja nu! Por to va esser suficent publicar it pos mi morte. In general yo prefere que on minu parla pri mi person quam pri li cose self, it es pri li lingue self."

 

(Image: E. de Wahl, oleo-pictura de Ric Berger, fat in 1930 in Morges. Li Mastre semblat tre fatigat del reuniones interlinguistic in Genève.)

 

Al nov presidente del Occidental-Union, Sr. Matejka quel just in ti epoca discusset con il pri un serie de lingual questiones, inter queles trovat se ti del adaptation del grec paroles scientic al fonetica e al leges del derivation de Occ., de Wahl tande respondet:

 

"Til nu yo ne ha trovat un regul e yo ne save ca it va esser possibil trovar un tal. In omni casu anc li mult criticantes e auxiliatores ne ha trovat un tal... Ili ples trovar

 

-30-

 

un regul e proposir it al nov academie, ma on expecta omnicos de me! Yo ne es un deo omnisavent, ni un pápa ínpeccabil, ma un serchator, un precursor e un explorator. Yo ne vale decretar, ma solmen consiliar." E il finit ti declaration per su favorit motto: "Li pseudo-scientie decreta, ma li ver scientie sercha e explora."

 

Quande, in 1930, reveniente del conferenties de IALA in Genève, il restat un die che me in Morges, yo profitat ti ocasion por far su portrete per oleo-colores. Il tande parlat me pri pictura con un tal competentie que yo questionat le ca il interessat se anc a ti-ci arte. Il respondet me: "Yes, un poc, nam yo studiat durant tri annus li Bell Artes in St. Petersburg." E yo credet conosser le!

 

Edgar de Wahl venit tri vezes in Svissia (li sol europan land quel il probabilmen ne visitat quam marinero durant su yunesse pro que it ne tucha li mare!), it es in 1925, 1930 e 1935, li tri vezes invitat a un conferentie interlinguistic organisat de Sra. Morris en Genève e Bex. Yo videt le in li unesim vez, in 1930, sur li trottuore del station de Genève. Il aparet me plu micri quam yo expectat secun su foto in uniforme de oficero de marine, ma parlante con il on strax senti se charmat, mem fascinat. Yo memora ancor li reuniones quel noi havet in Genève in 1930 che nor coidealist Dr. Emery, dentist, e 5 annus plu tard inter un demí-dozen de adeptes de Occ. in Lausanne. Por ti ultim reunion in Lausanne noi hat selectet quam locale un café del plazza Chauderon nominat Café Occidental pro que it esset in li occidental parte del cité.

 

Durant pluri hores il respondet, sin jamá monstrar ínpatientie, a nor insistent e tedant questiones pri lingual detallies. Hodie, vice molestar le pri bagatelles noi vell certimen utilisar in maniere plu inteligent li curt témpor durant quel noi omnes havet li extraordinari chance posseder su companie. Ah! Si on vell posser refar su vive, quant diferent it vell esser!

 

Occidental comensa expander se

 

Li ultim tri annus ante li guerre esset specialmen fructosi por li expansion de Occ. Li Central Oficie e li central revúe Cosmoglotta hat esset transportat de Vienna a Chapelle, che li nov director del Occidental-Union, Sr. Lagnel, li max devoet e modest pionero quel jamá un lingue international ha trovat. Che il venit anc laborar Sr. Ilmari Federn, li activ secretario del Academie. Talmen li functiones principal esset centralisat in li sam loc, e li movement comensat extender se joyosimen sur li tot terra.

 

Si li bon voluntá e li entusiasme ne mancat nos, li moné, o vé!, ne esset tam abundant. Por li numeró festiv de de Wahl in august 1937 noi devet colecter pezze pos pezze li moné necessi por printar it. E, in cúlmine de ínfelicie li land in quel esset li pluparte de nor abonnates, interdictet omni activitá in favore de un lingue international, e li payation del abonnamentes.

 

E li menacies de guerre preciset se sempre plu. De Wahl esperat un moment auxiliar nos, vendiente li lettres quel Zamenhof hat scrit le de 1888 a 1894, ma li bux in quel il hat includet les, esset íntrovabil, probabilmen forprendet de un ínconossete, quel besonat un recipiente e quel brulat li contenete. Li sam aventura quam por Lott, exceptet que che ti-ci on hat atendet alminu su morte por brular su « paperallia »!

 

Li guerre

 

Venit li guerre. Li comité del Occidental-Union, e precipue su presidente, Sr. A. Matejka in La Chaux-de-Fonds, successat mantener li contacte epistulari con de Wahl til 1940. In comense de april 1942, li Centrale de Chapelle-Vd in Svissia recivet un long lettre de Tallinn in quel de Wahl explicat su desfacilitás de vive e su mal sanitá. Il suffret pro furunculose, vivet sol e devet cuidar self pri omni labores domestic. Su marita ja hat desaparit in 1941 durant li transportationes de popules. 

 

Situation penibil por un mann havent 75 annus, tam plu que pro un cade ante quelc annus un de su epoles esset in parte paralisat.

 

Aprendente in 1943 per li belfilio de de Wahl que ti-ci besonat un tasc-horloge, Sr. Matejka inviat le strax un tal per li intermedie de ti belfilio, ma sin saver ca ti preciosi objecte pervenit til su destinatario.

 

-31-

 

Quo evenit a de Wahl durant li ultim evenimentes es nos conosset per du lettres de Senioretta Thomson, su yun colega in li gimnasie de Tallinn. Li unesim lettre inviat a Chapelle pos que Sretta Thomson hat emigrat in Oriental-Prussia, ha esset publicat in Cosmoglotta de may 1944. LI altri lettre, scrit del campe de refugiates de Silkeborg in verne 1945, esset adressat a prof. Jespersen in Helsingör, pro erra, nam Srta Thomson ne ja savet que li dan linguist e amico de de Wahl hat morit li anteyan annu. Ti duesim lettre, retornat del posta a su expeditora, esset reinviat de ti-ci a un altri adresse dat de Sr. de Wahl, ti de Sr. Berggren, in Svedia, quel publicat li traduction de it in li Estafette del sved Occidentalistes de marte 1946.

 

Ex ti lettres de Sretta Thomson noi extrae li sequent passages, ordinante les cronologicmen:

 

"Pos li retraida del Russes, yo self havet li felicie posser visitar du vez ex Germania li old senior. In unesim in august 1942, durant 2 1/2 semanes in su villa. Ta, yo festat su 75-im anniversarie con 11 amicos de diversi etá, damas e seniores. Ye ti die il obliviat su mult penas debit al desfacil conditiones del vive e a su chancelant sanitá. Mi duesim visita, in comense de januar 1944 evenit in tot altri circumstanties. Li old senior esset hospitalisat in un simplic sanatoria municipal; ti de Seewald apu Reval. Su villa esset ínhabitabil pro manca de calentation e ínreparat damages. In li sanatoria il partit su chambre con un simplic e stupid individue. Il esset plen de intelectual interesse, fat apen atention a su primitiv circumité e leet me diversi essayes pri scientic temas, quel il hat scrit in su solitá, por ex. pri li influentie del finno-ugric lingues sur li slavic lingues, pri li prediction historic e li quaresim dimension, un nov version modificat de su anteyan conferentie: Rason del historic follies (Red.: Ples vider Cosmoglotta de marte 1929). Omni labores esset de alt nivell intelectual. In marte 1944 il esset victim de un grand desfortune. Su litt domette con li tot biblioteca e omnicos quo il possedet esset incendiat in un nocte. Per hasard il havet con se in li hospitale li ancor ne publicat poemas in su lingue. To es omnicos quo il successat salvar, e il petit me dir to a vu. Il es calm e resignat, ma profundmen trist e solitari. Il plu ne senti un tache por li vive. E malgré to il crede ne har laborat vanmen in su vive.

 

Li 12 sept. 1944 Sr. de Wahl scrit me su ultim carte contenent li diversi adresses de su colaboratores disperset in diversi locos de Europa. Il dat me li comission salutar les e comunicar les li evenimentes. Poy il desaparit por noi quam detra un cortine, in li etá de 77 annus, tot sol in li statal « Sanatora Seewald apu Reval ».

 

Desde ti moment null information pervenit til nos pri su fate. Silentie complet. Ínpossibil interprender serchas.

 

Sixanti annus, plu quam un demí-secul del 19-im annu til su 79-im annu, il ha consacrat al afere del lingue international. Quel magnific vive! Quel bell exemple de abnegation il ha dat nos!

 

Car Edgar de Wahl, tui nómine, tui vive e tui ovre va lassar por sempre un luminosi tracie in li historie del homanité quam ti de un grand benefator: creator del ver lingue international!    Ric Berger.

-------

 

Li supra biografie esset pret por printation quam special numeró de Cosmoglotta de junio quande li sequent telegramma, expedit de Helsinki, de Sr. A.Z. Ramstedt, quel noi hat petit interprender serchas in Estonia, arivat in Morges li 30 april 1946:

 

"Edgar Wahl living his address paldeski maantee 52 Tallinn -- Samstedt."

 

Li nova esset strax telefonat al amicos de Svissia... ma li manuscrite de ti Vive de E. de Wahl departet támen al printería. Null damage si nor mastro save quo su disciples pensa pri il in li funde de lor cordie. R. Bg.

 

-32-

 

Comments (0)

You don't have permission to comment on this page.