Cosmoglotta A 131 (oct 1946)


ANNU XXV    Octobre 1946 No 3 (131)

 

COSMOGLOTTA

 

CONTENETE: Matejka: Li « bellitás » de poliglottisme in Svissia. -- ***Saving face. -- Berger: Li simplicitá de Occidental e complicationes de Esperanto. -- Matejka: Li stereofonie. -- Twain: Un ascension sur Rigi-Kulm. -- Diverses.

----------

 

LI « BELLITÁS » DEL POLIGLOTTISME IN SVISSIA

 

On save que in li celebri processu de Nürnberg li desfacilitás causat per li multitá del lingues ha max elegantmen esset soluet per li installation de un de ti marvelosi machines traductori queles ja rendit tant ínobliviabil servicies al ancian S.d.N. (q.m.r.i.p.) Li procede consiste in to que omni discurses es ínmediatmen e simultanimen traductet in anglesi, francesi, russ e german per expert traductores. Chascun actor del pezze es providet de un cap-escutator med quel il posse capter li paroles del traductor e audir strax li debattes in su lingue matrin. Sin ti sistema, li procedura vell postular quar vezes plu mult témpor e noi admira li sagacitá del astut judicos queles, mersí a ti ingeniosi metode, ha impedit li criminardes morir pro debilitá senil ante li fine del processu e talmen escapar li patibul.

 

Li avantages del machine traductori es tant evident que durant li ultim session del Sviss Consilie National (cámera del deputatos) un del representates del popul proposit adopter li sam sistema anc in li parlament helvetic. To vell, il dit, esser un ínapreciabil auxilie por tis queles, quam il, ne conosse un sol parol german e queles pro to ne posse sequer li discurses in ti lingue. Por li extranes queles ne es familiarisat con li usanties del sviss parlament, noi deve explicar que solmen li oficial comunicationes del presidente es traductet sive in francesi, sive in german, ma ne li discurses del deputatos queles expresse se, secun lor líber vole, in un del tri lingues national: german, francesi o italian.

 

Li proposition del deputato esset combattet del representante del guvernament federal quel alegat li enorm custas de un tal installation e adplu fat remarcar que, in contrast a traductiones de francesi a anglesi, li aplication del sistema del simultan e ínmediat traductiones de german a francesi (li max frequent casu quel vell presentar se in li sviss parlament) es mult plu delicat, pro li fundamental diferenties in li structura del frases*.

 

Un altri parlamentario expresset li opinion que on posse rasonabilmen exiger de un deputato sviss que il mey esser capabil comprender, si ne parlar, adminim *un* altri lingue national apu su lingue matrin e que ergo li proposition de su colego posse esser considerat quam ínoportun.

 

It existe poc landes u li instruction scolari es tam pussat quam in Svissia, precipue in li dominia del aprension de lingues foren. Ma regretabilmen li conossenties aquisitet sur li bancas del scoles secundari es plu quam rudimentari e ili servi a nequó si on ne cuida completar su saventie. Or poc homes have por to li ocasion o le necessi témpor, mem inter li future deputatos. Pro to li installation de un machine traductori in li sviss parlament totalmen ne vell esser un cose tam ínrasonabil quam cert assertet poliglottes inter li deputatos vell voler far nos creder. Mem in Svissia, li classic land del poliglottisme, li calamitás nascent ex li diversitás del lingues national ne posse esser fordisputat. Ti facte es ilustrat per un altri incidente, passabilmen burlesc, quel evenit durant li sam session del Sviss Consilie National. Li humorist inter li deputatos, quel customa expresser expresser se sempre in su dialecte sviss-german, fat un discurse quel in tant gradu excitat li hilaritá de su colegos samlingual que un representante de Genève, despitat pro su ínpotentie partiprender li alegresse general, criat con alt voce: « Traduction! »

 

* On save que pro li complicat sintaxe german, on sovente ne posse capter li sense ante har audit li fine del frase ad u li verbe es rejectet in propositiones subordinat.

 

-33-

 

Pos ti exclamation, li hilaritá atinget su cúlmine. It es realmen burlesc que un deputato ne es comprendet pro que il expresse se in su real lingue matrin, durant que li traduction ne vell har esset necessi, si vice to il vell har parlat in « alt-german ». Or on deve saver que li genuin german es anc por german-svisses un lingue foren quel ili deve aprender in li scole elementari, e quel es por ili tant desfacil que poc persones successa realmen mastrisar it mem pos multannual studies. Nequi parla li lingue de Goethe in su vive omnidial. On usa it solmen in scrit (e ancor tam bon quam on posse) e on audi it in li eclesia o in oficial discurses. Li lingue realmen parlat del sviss-germanes es dunc totalmen ne ti quel li scoleros genevesi in li scol quam assertet duesim lingue « national » e un habitante de Lausanne, mem si il antey ha studiat german, ne va comprender su compatriotes de Zurich plu mult quam si tis-ci vell parlar hollandesi! Esque to ne es un cose admirabil?

 

Naturalmen li proposition del astut deputato trovat un ecó considerabil anc in li sviss presse. It procurat a ti-ci li benevenit ocasion reservir li old e conosset disco de gramofon pri li cultural valore del aprension de lingues foren. « Solmen li conossentie del lingues extran » -- ili declarat in liric tirades -- « aperte nos li cordie del concernet popules e permisse nos descender profundmen in lor animes. Ti qui aprende un lingue foren aquisite per to un duesim munde. Specialmen por noi Svisses li conossentie del quar lingues national es un patriotic deve, nam it es li precondition por li bon intercomprension e por li politic harmonie in nor federalistic state etc., etc. ».  Un del jurnales, ocupante se plu particularimen pri li direct consequenties de un eventual adoption del procede proposit del concernet deputato, demonstrat doctmen que li traduction in german de un discurse fat in francesi vell far perdir a ti-ci tot finesses e su ínegalabil elegantie, nam li metodes de expression es tro diferent in francesi e german por que it vell esser possibil traducter li discurses sin trahir li intern bellitá del pezze oratori.

 

Yo ne vole pussar mi mordacitá til examinar quant mult finesse e elegantie on vell riscar perdir in li traduction de un discurse fat de un romandic deputato. Ma noi retene li preciosi confession que mem tal qual ili es, un fidel traduction revela se quam ínpossibil. Tiens, tiens! Noi credet til nu que ti sorte de reproche esset generalmen reservat al lingues artificial, queles on declara quam intrinsicmen ínapt al expression litterari. E nu noi aprende que anc german, un grand lingue vivent, naviga in li sam batelle! Ma to ne mem es lu max remarcabil in li declaration de ti jurnalist sviss-german (nam it es un jurnalist sviss-german quel scrit li concernet articul); lu remarcabil es que il self ne vide li tot falsitá e íntenibilitá de su tese. Quo significa omni ti tirades pri li delicies queles procura nos li mastrisation del finesses del lingues extran e queles permisse nos savurar til fund li mastre-ovres litterari in lor lingues original? It es quam si noi vell provar convicter li eskimós pri li bellitás del vegetarisme. Por vermen comprender e gustar li finesses de un lingue extran on deve har preterpassat un stadie de aprension quel li aplastant majorité del studiantes in lor tot vive nequande va atinger. In 9 casus ex 10 ili ne mem en consciosi pri li intrinsic bellitás e li grand ressurses de lor propri lingue matrin. Por li grand masses li letura del classicos es in li max mult casus ne un delicie, ma un penibil labor. Ili sovente ne mem es capabil distinter un bon scritor de un mal scritor e lor veneration por li classicos es max bon definit per li exemple del nov-richa quel intrat in li librería e dit al venditor: "Ples dar me li complet ovres de Schiller e Goethe e poy ancor alquó por leer!"

 

E vu posse esser cert que li deputato german quel escuta li discurse de su colego francesi have null ocasion por gustar li finesses lingual del pezze oratori. Il es ja plu quam content si il successa solmen capter li general idé e in cert casus on deve le esser ancor mersiosi que il ne ha comprendet just li contrari de to quo ha esset dit.

 

To es li situation in un land poliglottic, u li conditiones por li facil intercomprension es li max favorabil possibil. Anc noi ne es ciec por li bellitás del lingues vivent, ma omni cantas de sirene de lor turiferarios ne successa far nos cluder nor ocules córam material ínpossibilitás. E un tal ínpossibilitá es li idé que un lingue vivent vell alquande posser esser aprendet del extranes til complet mastrisation e que it vell mem posser servir quam lingue international auxiliari. It es quam si on vell seriosimen pensar al

 

-34-

 

possibilitá transformar omni homes del terra in piano-virtuoses. Noi lauda li deputato ticinese in li Sviss parlament quel, essente oficialmen designat por raportar in lingue francesi un nov projecte de lege córam li assemblé, declarat tranquilmen in excellent francesi: "Seniores deputatos! Hante esset designat quam raportero in lingue francesi, yo questionat li responsabil representantes del guvernament e del buró del Consilie National ca un deputato comisset presentar un projecte de lege in lingue francesi, have li jure parlar italian. On respondet me que nequó in li regulament del Consilie National ni in li sacrosant traditiones del sviss parlament oposi se a un tal iniciative. E pro que yo ancor sempre pensa que it vale plu bon expresser se in su lingue matrin quel on bon conosse quam massacrar un lingue foren, yo va presentar vos mi raporte in italian." E talmen il fat.

 

Ti deputato es un sagio.   A. Matejka.

----------

 

SAVING FACE

(Salvar li facie.)

 

Li Chinese ha inrichat pluri lingues europan per li parol anglesi "face" = facie o visage in un signification particulari. On perdi facie o salva li facie de alqui. 

 

On vell posser dir « prestigie » o « aparentie » o « sentiment de honor », ma to ne traducte exactimen li signification de ti expression. On prefere pro to usar li original parol prendet ex « Pidgin-English ». It veni del ínscrit codex quel in China regula li relationes de hom a hom. Su scope es auxiliar li proximo, conservar su sentiment de dignitá personal, ne humiliar it, far nequó quo vell posser far perdir le ti sentiment, precipue ti de su dignitá in li opinion de su proximos. Respectation del facie permisse al Chineses viver sin frictiones in un sfere de concurrentie agravat per li superpopulation del país. Perdir facie significa esser ahontat o abassat publicmen. Li sensibil Chineses considera, in determinat casus, lu hontosi de lor conduida quam mult minu grav quam li public conossentie de lor atrappation in un delicte mem poc important. Li facie de chascun deve esser respectat. Un public reprimande es por un subordinate un suficent motive por petir quelc dies de vacanties pro li maladie de su grand-matre. Il obtene li permission, departe, peti congedie, ne retorna... e ha salvat li facie. Li position social de su chef, li rang del firma por quel il labora, eleva o abassa li « facie » del personale; ti-ci prefere laborar, mem con plu bass salarie, in un bank quam in un butíca.

 

« Facie » lude un rol important por li chef in questiones de promotion o regulation del salaries. Quande alquí beneficia de un promotion exceptional, tande to desavantagea li facie del minu fortunat o minu capabil colegos queles il lassa detra se e to ne rarmen instiga tis-ci a dar lor demission sub li un o altri pretexte quel salva lor facie. In realitá employates es rarmen congediat, on « recomenda les in altri loc » e per to lor facie es salvat. Ordinarimen augmentation del salaries es un mesura quel on extende al tot personale in sam témpor. Esser battet in un competition sportiv equivale al perde del facie por li equipe concernet e ti facte ha til nu impedit li developament del sport in China. Al ínevitabil facte que in un battallie li un del du partises deve necessimen perdir, on remedia per dar al perdiente un important oficie honorari, por ex. Inspector General in un litt, lontan provincia. To salva li facie. Extranos queles ne aprende respectar li facie de chascun Chinese, de alt o bass nivelle social, con qui il sta in contacte, ne va haver alquel chances de popularitá. Respecte por li facie del altres es in li omnidial vive ancor plu important quam abstener se de rupter li « bol de ris » de su proximo o desfacilisar a alquí li exercicie del mestiere quel es su fonte de subsistentie. Anc to « on ne fa » in China. E it vell esser bon, si anc in altri landes on vell in ti concernentie esser pret prender li Chineses quam exemple. To vell esser extremmen profitabil por nor civilisation occidental quel ha, precipue pro li guerre, suffret tant mult damages.

 

(Autorisat traduction ex Haagsche Post, de A. Koning, Bloemendaal.)

 

-35-

 

LI SIMPLICITÁ DE OCCIDENTAL E LI COMPLICATIONES DE ESPERANTO

 

Du qualitás egalmen important es necessi in un lingue international: 1. Li naturalitá del paroles por obtener li ínmediat comprension. 2. Li regularitá e simplicitá del grammatica por que li lingue mey esser scrit e parlat facilmen.

 

Li lingues semi-artificial quam Volapük e Esperanto renunciat in grand parte li naturalitá por obtener li simplicitá, durant que li lingues naturalistic quam Mundolingue e Latino sine flexione renunciat li regularitá por posser obtener li naturalitá.

 

Sovente on lauda Occidental por su aspecte natural, ma studiante ti sistema on percepte bentost que su max grand qualitá *ne es li naturalitá, ma li facte que li naturalitá es obtenet sin renunciar al quasi perfect regularitá*. In nor opinion on vell dever parlar ante omnicos pri ti regularitá e simplicitá de Occidental, pro que just ti qualitás ne apare strax al profanes. Mem Esperantistes, atraet del aspecte natural de Occidental, in comensa presc sempre expresse lor timore que « in revancha ti lingue es certmen mult plu complicat quam Esperanto ».

 

Ti « in revancha » es fals, quam noi intente pruvar it per li sequent demonstration. In realitá Occidental es mult plu simplic quam Esperanto, precismen in li dominia u it « sembla » plu complicat, it es in li derivation. Noi ne parla pri li diferenties in li alfabete, diferenties quel ne importa por li aprension del lingue pro que on aprende les in quelc minutes. Anc li acorde del adjective e li acusative constitue un desfacilitá che Esperanto, ma ne che Occidental.

 

Ma in li formation del paroles un studie atentiv desvela poc a poc un diferentie enorm inter li du sistemas: Durant que Esperanto, pro li mal selection de su afixes deforma li pluparte del derivates international o admisse un multitá de duplic e mem triplic radicas, *Occidental contenta se sempre per un sol radica*, derivante de it li paroles international queles Esperanto expulse, o adopte extra su sistema regulari. Pro que un exploration complet de ti tema vell postular un tot numeró de Cosmoglotta, noi va contentar nos per tractar solmen li casu de quelc afixes.

 

Esperanto have tri species de afixes:

 

1. Li afixes queles es bon selectet con un sense relativmen just. Ili es poc numerosi (apen un demí dozen!). Noi cita eks-, dis-, re-, -ach, -an, -et, -ist.

 

Advere, li prefixe eks- (nor ex- !) have in Espo un sense plu restrictet quam in li lingues national e significa solmen « anteyan », durant que, in li vocabularium international, it indica un movement general de intern a extern (D. aus) por quel Esperanto fabricat li prefixe el-, quel constitue un duplicate ínutil. Si almen Esperanto vell usar partú ti el-, ma it es curiosi constatar que just u ti el- vell esser apt con su sense, Esperanto prefere adopter nov radicas, quo chargea ínutilmen li memorie. Ex.: eks-centra, ekscentriko, ekskluziva, ekskrecio, ekskurso, eksporti, ekspozicio, etc. es in realitá derivates queles Occidental forma con un perfect regularitá secun un *sol* radica por chascun familie, mersí a su prefixe ex-, obtenente sin hesitation respectivmen: ex/centr/ic, ex/centr/ico, ex/clus/iv, ex/cre/tion, ex/curs/ion, ex/port/ar, ex/posi/tion, etc. Ad-plu, derivates regulari ma ínnatural de Esperanto quam el/land/igi, el/land/igo, etc. redeveni natural sin perdir lor regularitá: ex/patri/ar, ex/patri/ation, etc.

 

2. Li afixes inventet o deformat, queles genite paroles ínexistent o mutilat in li lingues natural. Circa li du ters del afixes de Esperanto trova se in ti casu. Ex.: ge-, -aro, -ebla, -ec, -ed, -eg, -ej, -em, -er, -estr, -ia, -ig, -ind, -ing, -uj, -ul, -on, -obl.

 

Li max criticabil de ti serie es -il, quel indica li instrument: plug/i (= Occ. plugar), plug/ilo (= li instrument, it es li plug); muel/i, muel/ilo; bros/i, bros/ilo, etc. In presc omni casus ti sufixe es ínutil pro que it sufice departer, quam in li lingues natural, just del instrument o del cose, por formar li verbe, e omnicos deveni astonantmen simplic: plug, plug/ar; mol/ne, molin/ar; rabot, rabot/ar, brosse, bross/ar; tann, tann/ar; etc.

 

-36-

 

3. Li afixes adoptet con un sense quel ili *ne have* in li lingues natural. Por exemple mal- quel deve significar ne li contrarie, ma quo es « mal ». Por li contrarie es just apti des- o in-.

 

Li sufixe -ero de Esperanto have anc un sense arbitrari de « fragment » (sable/ero, hajl/ero) por quel li parol un(u) existent in Esperanto vell suficer; de to: sand/un, grel/un. Ti sufixe -ero es absolut necessi por expresser li professionale: fris/er/o, lav/er/a, barb/er/o, libr/er/o, etc. E li finales -o e -a permisse nuanciar li masculine e li feminine.

 

Zamenhof dat al sufixe -in li signification special qual it have in german, ti del feminine. Ma quande on examina li vocabularium international on deve constatar que in realitá su signification es ti del devenientie o orígine, de quel li feminine es solmen un casu particulari, quam ha bon monstrat E. de Wahl. Ti ver signification de -in es trovabil in li paroles Esperanto fibrino, tanino, adoptet apu li paroles ja existent fibro e tani. Ti sufixe ne posse esser eliminat con su ver sense nam it es vivent in li vocabularium international e servi ancor hodie por formar nov paroles quam penicill/ine, subtil/ine, etc. queles in omni casu ne representa feminines secun li grammatica de Esperanto, ma just « productes venient de... ».

 

Por expresser un augmentative, Esperanto have -ego quel es li parol grec mega, decapitat del unesim líttere dunc presc ínreconossibil. Or li ver sufixe international por ti signification existe ja in Espo in generalisimo, adoptet apu generalo, e es conosset partú per li terminologie musical forte, fortissimo; piano, pianissimo, etc. Prendente -issim, vice -ega on « regularisa » general/issim/o e on forma ver/issim, grand/issim, bell/issim, seren/issim, car/issim, etc. certmen plu natural quam ver/ega, grand/ega, bel/ega, etc.

 

4. It existe finalmen un quaresim gruppe de afixes, *tis quel manca in Esperanto*, e queles es índispensabil por formar regularimen li paroles international queles Esperanto adopte quam duesim radica apu un altri ja existent. Li intention diminuer li númere del afixes por facilisar li aprension del lingue es laudabil, ma si it fortia plu tard adopter duplic e mem triplic radicas por un sol familie, tande li « facilisation » es ilusion e deveni un fonte de ínutil complicationes. Li unesim de ti sufixes necessi por un lingue international es -al. Ples comparar li sequent liste:

 

In Esp-o (pluri radicas) -- In Occidental (un sol radica)

 

univers/o, universal/a -- univers/e, univers/al

orient/o, orientalism/o -- orient/e, orient/al/isme

kondich/o, kondicional/a -- condition, condition/al

neutr/a, neutral/a -- neutr/i, neutr/al

krim/o, kriminal/a -- crimin/e, crimin/al

radik/o, radikal/a -- radic/a, radic/al

norm/o, normal/ -- norm/e, norm/al

mens/o, mental/a -- ment/e, ment/al

potenc/o, potencial/o -- potent/i/e, potent/i/al/e

hoziront/o, horizontal/a -- horizont/e, horizont/al

spec/o, special/a -- speci/e, speci/al

individu/o, individualist/o, individual/ismo -- individu/e, individu/al/ist, individu/al/isme

nom/o, nominal/a, nominativ/o -- nómin/e, nomin/al, nomin/at/iv/e

du, dualec/o, dualist/o, dualism/o -- du, du/al/itá, du/al, du/al/isme

materi/o, material/o, materialisto, materialism/o -- materi/e, materi/al/e, materi/al/ist, materi/al/isme

natur/o, naturalist/o, naturalism/o -- natur/a, natur/al/ist, natur/al/isme

 

Durant que 39 radicas es adoptet in Esp-o, solmen 16 es necessi in Occ. e li altri paroles essent regularimen derivat del unesim radicas, mersí al sufixe -al. Esque un tal sufixe ne es tam necessi quam li altri inventet e ínutil sufixes de Esp-o -ero, -il?

 

-37-

 

Ma li max util inter li sufixes mancant in Esp-o es li sufixes supinal -ion, -or, -ori, -iv queles Zamenhof eliminat pro que ante de Wahl null interlinguist savet qualmen incorporar les in maniere sat simplic in li L.I. On save que in Occ., e mersí al Regul de Wahl, quasi omni derivates international per -ion, -or, -iv deveni perfectmen regulari e es genitet de un sol radica. Secun li sequent tabelle íncomplet, on constata que Esp-o besona du vezes plu mult radicas quam Occ. por expresser li sam notiones.

 

Esperanto (pluri radicas) -- Occidental (un sol radica)

 

konfeder/i, konfederaci/o -- confeder/ar, confeder/at/ion

civiliz/i, civilizaci/o -- civilis/ar, civilis/at/ion

deklar/i, deklaraci/o -- declar/ar, declar/at/ion

deleg/i, delegaci/o -- deleg/ar, deleg/at/ion

evolu/i, evoluci/o -- evolu/er, evolu/t/ion

feder/i, federaci/o -- feder/ar, feder/at/ion

gener/i, generaci/o -- gener/ar, gener/at/ion

ilumin/i, iluminaci/o, lum/o -- i/lumin/ar, i/lumin/at-ion, lúmin/e

inaugur/i, inauguraci/o -- inaugur/ar, inaugur/ation

vari/i, variaci/o, variant/o -- vari/ar, vari/ation, vari/ant/e

administr/i, administraci/o -- administr/ar, administr/ation

rad/o, rotaci/o -- rot, rot/ation

rezign/i, rezignaci/o -- resign/ar, resign/ation

kulmin/i, kulminaci/o -- culmin/ar, culmin/ation

 

Li sufixe -or apartenent al sam regul de Wahl monstra li sam cáos in Esp-o e un remarcabil órdine e simplicitá in Occ.

 

Esperanto (pluri radicas) -- Occidental (un sol radica)

 

konduki, konduktoro -- conduct/er, conduct/or

krediti, kreditoro -- credit/er, credit/or

obturi, obturatoro -- obtur/ar, obtur/ator

ripeti, repetitoro -- repet/ir, repet/itor

vidi, revizio, revizoro -- viD/er, re/viS/ion, re/viS/or

reflekti, reflektoro -- reflex/er, reflex/or

regeneri, regeneratoro -- re/gener/ar, re/gener/ator

inspekti, inspektoro -- inspect/er, inspect/or

dikti, diktatoro -- dict/ar, dict/ator

distili, distilatoro -- distill/ar, distill/ator

eksciti, ekscitatoro -- excit/ar, excit/ator

altigi, elevatoro -- elev/ar, elev/ator

iniciati, iniciatoro, iniciativo -- inici/ar, inici/ator, inici/ativ/e

injekti, injektoro -- inject/er, inject/or

inkvizicio, inkvizitoro -- inquisit/ion, inquisit/or

rompi, interuptoro -- rup/er, inter/rupt/or

inversa, inversio, inversoro -- invers, invers/ion, invers/or

redakti, redaktoro, redakcio -- redact/er, redact/or, redact/ion

direkti, direktoro, direkcio -- direct-er, direct/or, direct/ion

observi, observatorio -- observ/ar, observ/ator/ia

labori, laboratorio -- labor/ar, labor/ator/ia

 

Solmen 21 radicas in Occidental vice 42 in Espo! Esque it ne vale li pena introducter li sufixe -or por economisar ti ínutil memorisation de duplic radicas?

 

Li sequent paroles anc monstra que mersí al adoption de -iv li lingue deveni plu simplic:

 

-38-

 

Esperanto -- Occidental

efekt/i, efektiv/a -- efect/er, efect/iv

intens/a, intensiv/a -- intens, intens/iv

ag/i, aktiv/a -- act/er, act/iv

el/ig/i, eksklusiv/a -- excluD/er, excluS/iv

 

Ancor un vez, li supra listes contene solmen un micri parte del material. Un studie comparativ del actual vocabularium vell monstrar in extensiv maniere que li numerosi paroles international usat nu in Esp-o, precipue tis finient per -al, -ion, -or, -iv, fortia ti lingue adopter nov radicas, complicante it sempre plu durant que ti paroles es incorporat in Occ. quam regulari derivates. In quel sistema jace dunc li simplicitá necessi por li facilitá de aprension? Esque on posse ancor pretender que Esp-o es plu facil quam Occ., mem por Orientales? Un Orientale, quel deve aprender ti duplic radicas in li vocabularium de Esperanto ne comprende li rasones de ti duplicitá e li mult trumpetat « simplicitá » de ti lingue deve aparer le quam un formul vacui.    Ric Berger.

 

(image)

ARTIFICIALITÁ -- NATURALITÁ

Solrelos de Sudre, 1817. -- Langue universelle de Pirro, 1868.

Volapük de Schleyer, 1880. -- Pasilingua de Steiner, 1885.

Esperanto de Zamenhof, 1887. -- Mundolingue de Lott 1890 - 1899.

Langue bleue de Bollock, 1899. -- Idiom Neutral de Rosenberger, 1901 + Latino sine flexione de Peano, 1903

Ido de Couturat, 1907. -- Romanal de Michaux, 1909.

Novial I de Jespersen, 1928. -- Occidental de Wahl, 1922

Novial II de Jespersen, 1937. -- Mundilatin de Weisbart, 1932.

 

Desde 100 annus li lingue international oscilla del artificialitá al naturalitá, ma li oscillationes diminue sempre plu.

----

 

LI STEREOFONIE

Un novitá in li tecnica radiofonic.

 

Noi save que mem li max bon fotogramma es solmen un pallid imitation del realitá. Li image reproductet per li optic linse es completmen plat; noi ne posse decovrir it in alquel profundore, durant que nor ocules furni un plastic image del circumdant objectes. Li cause de ti plasticitá es debit a un anatomic particularitá: li du ocules es separat per un distantie ca. 7 centimetres e ti diferentie permisse nos percepter li profundores e apreciar li distanties. Si noi clude un del ocules, tande li plasticitá del objectes desapari e li image reproductet sur li retine del ocul es tam plat quam li image de un fotogramma. Si noi vole obtener li sam plasticitá anc sur un reproduction fotografic, noi deve recurrer al stereoscopie quel es basat sur li supra mentionat particularitá anatomic. On usa un cámera con du linses queles es plazzat ye li sam distantie quam li du ocules. Li duplic image obtenet per ti procede es regardat tra un litt aparate con du linses queles fa coincider li du images e li resultate es un vision plastic, i.e. un vision con reproduction del profundore.

 

Un simil particularitá anatomic permisse anc li plastic audition del diversi brues. Mersí al facte que nor du oreles es separat per un distantie de ca. 15-20 cm., noi posse determinar ex quel direction li sones ariva a nor timpanes. Si vu clude un orel, vu perdi li possibilitá de orientation auditiv sam quam vu perdi li plasticitá visional per li clusion de un del du ocules.

 

-39-

 

Ti possibilitá de orientation auditiv es basat sur li extrem sentibilitá de nor oreles por diferenties de témpor. Si un brue es productet just in facie de vos, tande li undes sonori ariva in li sam témpor a vor dextri e levul orel. Si li brue veni directmen de dextri, tande vor levul orel va capter li undes un poc plu tard, pro que li via percurret per li son es augmentat per li distantie inter li plu proxim dextri e li plu lontan levul orel. Or ti distantie coresponde a un diferentie de témpor de ca. 1/1000-im de secunde e ti micri diferentie sufice por percepter clarmen que li brue veni de dextri.

 

Naturalmen li brues posse provenir de alquel punctu intermediari inter li du extremes (facie e dextri) e in chascun casu li orel va ancor esser capabil determinar li direction ex quel li sones veni. Li fig. 1 monstra que li distantie percurret per li son de su fonte til li levul orel diminue quant plu ti fonte es deplazzat de dextri til li position de facie. In sam témpor diminue anc li diferentie de témpor in li perception del sones per li dextri e levul orel. Li minimal diferentie ancor perceptibil per li orel es 1/100 000-im secunde. Geometricmen parlant li distantie inter facie e dextri coresponde a un quart de arc de circul (90°) e li diferentie de témpor de 1/100 000 secunde ancor perceptibil per li orel coresponde tande a un secunde de arc.

 

Mersí a ti remarcabil sentibilitá del orel homan noi obtene un plastic audition del sones. Quande noi sede in un sala de concert, in facie del orchestre, noi distintmen audi venir li flautes de dextri, li bassos de levul e li cornes de avan. Li conflution de omni ti sones ex li divers directiones determina finalmen li general impression. Ma si noi audi li sam concert per li radio, tande li sones captet per li microfon indige omni plasticitá: li audition es plat pro que omni sones es « molinat » per li transmission. Li radio transforma li sones in salsice, in un « musica-salsice ».

 

Quande on pensa a omni perfectionamentes per quel li modern radio-aparetes es equipat, un tal judicament posse semblar exagerat. Ma it es totvez tam ver quam anc li max rafinat foto resta sempre solmen un plat reproduction del realitá. Ti facte ne gena nos in li arte fotografic, pro que noi es consciosi pri su natural limitationes. Noi ne expecta plu mult quam un artificial imitation del realitá. Ma li musica radiofonic have li pretension e vole dar li ilusion esser genuin musica; it pretende dar un fidel e natural reproduction de to quo li visitator de concertes audi in li sala. Pro to li diferentie es anc mult plu sentibil por musical oreles.

 

On ha naturalmen provat diminuer ti ínconvenientes per tecnic remedies. On ne transmisse un concert simfonic simplicmen per un microfon, ma on usa diversi microfones installat sur strategic punctus in li orchestre e un tecnico musical (o tecnical musico) con li partitura avan su ocules es constantmen ocupat per regular li fortie durant li emission. Ma to es solmen palliatives, nam finalmen omni sones passa tra li sam amplificator del emissoria e surti quam « sones-salsice » ex li alt-parlator.

 

Nu, li remedie quel permisse eliminar omni ti defectes ha interim esset trovat e it es tre simplic. It consiste in nequó altri quam in li adaptation al acustica del sam principies queles ha dat nascentie al fotografie stereoscopic in li dominia del optica. Vice disperser pluri microfones in li orchestre, on usa solmen du queles dista de unaltru quam li du oreles homan, e queles es plazzat in li max favorabil loc por un visitator de concertes, i.e. in medie del sala, detra li chef de orchestre, aproximativmen in li 10-im o 12-im range. Por imitar ancor plu bon li natura on ne plazza ti du microfones separatmen, ma fixa les in un « cap artificial », to es un bloc de ligne del grandore de un cap homan con du microfones in li loc del oreles. Chascun microfon have su propri amplificator. De chascun amplificator un linea separat ducte a un separat emissor e li transmission de chascun emissor es captet per un autonom receptor con su propri alt-parlator. On have dunc du alt-parlatores, li un por li levul e li altri por li dextri orel. Naturalmen chascun orel va anc in ti casu capter li sones de ambi alt-parlatores, ma li practica monstra que ti ínconveniente ne es grav. Li max bon efecte es obtenet quande on plazza li du alt-parlatores un poc in avan a levul e a dextri, talmen que ili forma un arc de 90° con li escutator in li angul (vide fig. 2).

 

On vell creder que li avantages obtenet per ti solution es exagerat, ma un practic prova va strax convicter li sceptico pri lu contrari. Max frappant es li efecte quande

 

-40-

 

on posse, quam to es li casu in li installation experimental del emissoria Hilversum (Nederland), comutar ínmediatmen sur li transmission ordinari per un sol microfon e talmen passar del audition stereofonic al audition "plat". Li musica aplata se strax, deveni íntransparent, li acustica del sala desapari e ex li nihil directmen de avan, inter li du alt-parlatores veni quam "molinat" tra un funel li "musica-salsice" quel noi til nu in nor ignorantie considerat quam plenvalorant e ínsuperabil musica radiofonic.

 

(Image)

 

Fig. 1 - LO = levul orel. DO = dextri orel. FS = fonte del sones (FS1 = in facie. FS2 = 45° a dextri. FS2 - directmen a dextri).

 

Fig. 2 - O = orchestre. DM = duplic microfon. A = amplificator. F.I e E.II = emissorias I e II. R I e R II = receptores I e II. AP = alt-parlator. E = escutator.

 

Naturalmen ti metode have ancor quelc desavantages. On besona du emissores e anc du unde-longores. Li escutator deve haver du receptores con du alt-parlatores de sam construction. Ma li radio-industrie ja es ocupat per li etablissement de planes por li construction de duplic receptores con sincronisation acuplat e con du alt-parlatores: li un incorporat in li aparate, li altri separat.

 

Noi debi ti tecnic novitá al nederlandesi radio-pioneros e li unesim emission stereofonic anc havet loc in Nederland li 15 junio 1946 per li medie del du transmissores Hilversum I e II. IT vell esser interessant audir de nor hollandesi amicos alquó pri li practic resultates de ti experiment: yo personalmen ne successat decovrir alquó pri to in li jurnales professional. It es in céteri, secun mi saventie, anc solmen li presse nederlandesi quel anunciat ti unesim programma stereofonic in li historie del radio-emissiones. Forsan yo erra, nam yo ne lee omni jurnales, ma it es cert que ti experiment ne ha trovat in li presse mundal li atention quel it merite. It es ver que li disputes circum li bombe atomic e li discussiones politic pri li reorganisation del munde es altrimen interessant...

 

Personalmen yo ne crede que ti extremmen interessant experiment va restar totalmen sin practic resultates e yo es inclinat creder que li stereofonie va intrar plu facilmen in li dominia del practic aplication quam por exemple li television quel have a victer ancor tro mult obstacules, tecnic e financiari.

 

Yo deve ancor adjunter que li labores preparatori por ti innovation in li radio-tecnica esset fat celatmen del nederlandesi tecnicos de Hilversum durant li ocupation del país per li germanes. E it ne deplese me que it denov un litt nation quel monstra per su scientic realisationes li grand rol quel it es capabil luder in li developament del progresse cultural. IT es in céteri un facte íncontestabil que li litt nationes... pardon, yo totalmen obliviat que nor movement es neutral in dominia politic. Ples excusar ti diversion e finir li letura un poc plu supra... A. Matejka.

 

Un grand númere de jurnales nederlandesi ha preanunciat li emission experimental stereofonic de Hilversum. Li supra indicationes es basat sur un admirabilmen clar e interessant exposite publicat per li bon conosset jurnale "De Groene Amsterdammer".

 

-41-

 

UN ASCENSION SUR RIGI-KULM

 

Rigi-Kulm es un imposant masse alpin mesurant 6000 pedes de altore, quel forma un montania apart e aperte un vision sur blu loges, verd valleyes e nivosi sómmites - un compact e magnific pictura de 300 milies de circumferentie. Li ascension posse esser fat per ferrovia, o sur li dorse de mules, o per pedes, quam on prefere. Un bell matine, yo e mi agente vestit nos in costume de turist e traversat li lago sur li vapor-nave; noi descendet in Wäggis, distant 3 quartes de hor de Luzern. Ti village es situat al pede del montania.

 

Bentost noi esset marchant ad supra sin hasta sur li foliut viette de mules e tande li conversation comensat fluer quam usualmen. It esset midí de un levimen ventosi die sin nubes; li ascension esset gradual e li temporal visiones, de sub li árbor-branches, sur li blu aqua con li micrissim seglatores e li avansant cliffes esset tam charmant quam visiones ex li país del somnies. Omni circumstanties esset perfect - e anc li anticipationes, nam noi vat bentost por li unesim vez juir li marvelosi spectacul de un ascension del sole in li Alpes - li real objecte de nor viage. Aparentmen it ne existet alquel necessitá por hastar, nam secun li guid-libre li distantie de Wäggis til li sómmite esset solmen 3 1/4 hores por pedones. Yo di "aparentmen", pro que li guid-libre ja hat dupat nos un vez e it vell facilmen posser recidivar. Noi esset solmen cert pri li altores e noi dunc calculat por noi self quant mult hores vell postular li ascension desde li pede til li sómmite. Ti-ci es 6000 pedes súper li nivelle del mare, ma solmen 4500 pedes súper ti del lago. Quande noi hat marchat durant un demí-hor, noi comensat sentir nos in nor element e noi preparat nos al action, t.e. noi hirat un boy quem noi incontrat, por portar nor alpenstocks, saccos, paletós, e altri coses personal; to dat nos libertá por li rest.

 

Yo suposi que li haltas queles noi fat por extender nos in li herbe e por fumar un poc sub li ombre excedet li medial quantité a quel li litt boy esset acustomat, nam bentost il questionat nos ca nor real intention hat esset hirar le por ti precis viage o por li tot annu. Noi dit le que il es líber continuar strax si il senti alquel hasta. It dit que il ne have realmen un particulari hasta, ma que il desirat arivar al sómmite durante que il esset ancor yun. Noi alor invitat le departer ínmediatmen, e petit le deposir nor objectes in li max altmen situat hotel e dir ta que noi vell bentost sequer. Il dit nos que il vat provar decovrir, si possibil, un hotel por nos, ma si omnis vell esser plen, il vell demandar que on mey constructer un altri e hastar li labor suficentmen por que li color e li gipse mey esser sicc til quande noi vell arivar. E sempre gentilmen mocante nos, il departet e bentost desaparit. Vers six horas noi ja hat atinget un apreciabil altore e li vision del lago e del montania hat grandmen augmentat in profundore e interesse. Noi haltat durant poc témpor in un litt albergo u noi manjat pan e caseo con un quart o du de lacte, sedende al exteriore sur li veranda con li bell panorama avan nos, e poy noi redepartet.

 

Deci minutes plu tard noi incontrat un rubi-faciat, calent mann quel descendet li via con energic passus, brandissente su alpenstock e ancrante it in li suole per li ferrin pica por subtener su grand passus. Il haltat, ventolat se con su chapel, essuyat li sudore de su facie e de su nuc per un rubi nase-linette, anhelat durant un moment e questionat quant for it esset til Wäggis. Yo respondet "Tri hores". Il semblat surprisat e dit:

 

-42-

 

-- Realmen, it sembla que yo vell posser plongear un biscuit in li lago, tant ti-ci sembla esser proxim. Esque to-ta es un albergo?

 

Yo respondet afirmativmen.

 

-- Bon, yo ne posse afrontar tri hores de marcha suplementari. Yo ha laborat sat mult por hodie. Yo va prender un lette in li hotel.

 

Yo questionat : 

 

— Esque noi ja ha arivat presc ye li sómmit?

 

— Presc ye li sómmit ! Ma, mi povri amico, vu realmen ne mem ha startat ! 

 

Noi dit que anc noi vell pernoctar in li albergo. Hante retornat, noi comendat un supé calid e passat un tre agreabil véspere con ti Anglese. 

 

Li sviss hotelera dat nos agreabil chambres e bon lettes e quande yo e mi agente eat dormir, noi fat to con li firm resolution levar nos max tost possibil e juir plenmen nor unesim ascension de sole alpin. Ma naturalmen noi esset mortalmen fatigat e dormit quam policistes ; pro to, quande noi avigilat in li matine e curret al fenestre, it esset ja tro tard, nam it esset 11 horas e demí. Un cruel deception ! Noi totvez comendat li dejuné e petit li hotelera ear serchar li Anglese, ma ella dit que ti-ci hat ja departet tre tost in li matine, blasfemante quam un cochero. Noi ne posset decovrir pro quo. Il hat questionat li hotelera pri li altore del albergo súper li nivell del lago e ella hat dit le 1499 pedes. To esset omnicos quo hat esset dit e poy il hat devenit furiosi. Inter tal idiotes e guid-libres, il dit, on vell in un land quam ti-ci posser aquisiter in 24 hores un quantité de ignorantie suficent por un annu. Harris (li agente) credet que li boy hat dat al Anglese fals informationes e to esset probabilmen li casu, nam su epitete descrit li boy max perfectmen. 

 

Noi redepartet pos midí e continuat li marcha ad up con frisc e vigorosi passus. Pos ca. 2 hores noi atinget un bell ventosi altore u li litt domettes del alp-boveros havet gross petres sur li tegment por retener les al terra durant li uraganes. Li país esset savagi e roccosi, ma existet mult árbores, mult moss e herbe.

 

Bentost noi incontrat un demí-dozene de agnes, raffante herbe apu un aqua-cade de cent pedes de altore e subitmen nor oreles esset surprisat per un melodiosi « Lul... l... lul-lul-lahé - o-o-o » venient de un proxim ma ínvisibil fonte. Noi reconosset que noi esset audient por li unesim vez li famosi « yodle alpin in su propri savagesse nativ. E noi anc reconosset que it esset ti specie de bizarri mixtura de bariton e falsette quel noi nómina che nos "Tirolian chiripada".

 

Li yodlation continuat e it esset tre agreabil e inspiratori por li orel. Nu li yodlator aparit — un yun agne-pastor de 16 annus e in nor alegresse e gratitá noi dat le un franc por continuar. Il dunc yodlat e noi escutat. Bentost noi redepartet e generosimen il continuat li yodlada til su desaparition. Ca. 15 minutes plu tard noi incontrat un altri yun agne-pastor yodlant e noi dat le 50 centimes por continuar. Anc il yodlat til su desaparition. Pos to noi trovat un yodlator chascun 10 minutes : noi dat 40 centimes 

al unesim, 30 centimes al duesim, 20 centimes al triesim, 10 centimes al quaresim, contribuet nequó a numerós 5, 6 e 7 e durant li reste del die noi hirat li restant yodlatores al precie de un franc chascun por cessar yodlar. It sembla exister un poc tro mult de yodlation in li Alpes. 

 

Vers li medie del posmidí noi passat tra un prodigiosi porta natural, nominat li "Felsentor", format per du enorm roccas vertical e un triesim quam ponte súper li du. Tri hores plu tard noi arivat al reles ferrovial. Ili adjustat se al declive quam un scale posit contra un dom, e it semblat nos que li mann desirant viagear sur it ad up o a bass vell besonar bon nerves. 

 

A 6 h. 10 noi atinget li station Kaltbad u es un spaciosi hotel con grand verandas, de u on have un majestosi vision del lago e del montes. Noi esset passabilmen exhaustet, ma pro que noi ne volet mancar li ascension de sole alpin, noi liquidat li supé tam rapidmen quam possibil e hastat ear in lette. It esset ínnarrabilmen comfortabil, posser extender nor fatigat extremitás inter li frisc linages. E quant noi dormit ! nam null dormitive es comparabil a pedestrianisme alpin. 

 

-43-

 

In li matine noi ambi avigilat e saltat ex li lette in li sam moment; noi curret al fenestre e fortirat li cortines, ma denov noi experit un cruel deception: it ja esset 3 horas e demí in li posmidí.

 

Noi vestit nos morosimen e in mal humore, chascun acusante li altri har dormit tro long. Harris dit que si noi vell har fat nos acompaniar per li viage-guidero, quam noi vell har devet far, noi ne vell har mancat li ascensiones de sole. Yo dit le que il save tre bon que in ti casu un de noi du vell har devet vigilar durant li nocte por avigilar li guidero e yo adjuntet que noi ja havet sat mult labor por cuidar pri noi self durant ti ascension sin besonar haver ancor li suplementari carga de un guidero.

 

Durant li dejuné li bon dispositiones revenit un poc, pro que noi hat decovrit in li guid-libre que in li hoteles sur li sómmit on ne lassa li turistes fider a lor bon chance por juir li spectacul del sol-ascensiones; ili es avigilat in just témpor de un mann quel traversa li salas con un grand corne alpin ex quel il tira sones capabil avigilar un morto. E ancor un altri cose consolativ: secun li guid-libre li gastes sur li sómmites ne atendet por vestir se completmen: ili captet un lette-covritura e forseglat costumat quam un Indiano. To esset bon: to vell esser romantic; 250 persones gruppat sur li vente-battet sómmit, con lor capilles volettant e li rubi lette-covrituras claccant, in li solemni presentie del nivosi montes e li missageatori splendores del ascendent sole vell esser un frappant e memorabil spectacul. It esset dunc un bon e ne un mal chance que noi hat mancat ti altri ascensiones de sole.

 

Noi esset informat per li guid-libre que noi trovat nos presentmen 3228 pedes súper li nivell del lago - in consequentie du triesimes de nor viage ja hat esset acompleet. Noi departet a 4 h. 15 in li posmidí; ca. 100 metres plu alt li ferrovia bifurcat; un linea sequent directmen li abrupt declive, li altri tornat resoluetmen vers li dextri con un tre levi gradu ascensori. Noi electet li ultim e sequet it durant plu quam un milie, circumtornat un roccosi angul e stat in vise de un pretti nov hotel. Si noi vell har continuat, noi vell har arivat al sómmit, ma Harris preferet posir un quantité de questiones - quam usualmen, a un mann quel savet nequó - e il dit nos retornar e sequer li altri via. Talmen noi fat. Ti perde de témpor custat nos car.

 

Noi grimpat e grimpat; e noi continuat grimpar; noi atinget ca. 40 sómmites, ma it esset sempre ancor un altri just in facie de nos. It comensat pluviar e it pluviat tre seriosimen. Noi esset humidat til li osses e li tempe esset frigidissim. Bentost fumosi nebules covrit densimen ti tot paisage e noi marchat sur li traverses del relvia por ne perdir li direction. Quelcvez noi sequet li reles sur un strett viette a levul o a dextri, ma strax quande li nebules dissipat se un poc e revelat nos que noi esset marchant sur li borde de un precipitie e que nor levul cudes esset projectent súper un perfectmen ínlimitat vacuum sin funde, noi anhelat e hastat retrovar li traverses.

 

Li nocte descendet, tenebrosi, nebulosi e frigid. Ye ca. 8 horas in li véspere li nebules dissipat se e monstrat nos un bon marcat ped-via quel ductet abruptmen ad up vers li levul. Noi sequet it e strax pos que noi hat suficentmen alontanat nos del via ferrin por esser absolutmen cert ne plu posser retrovar it, li nebul invelopat nos denov.

 

Noi esset tande in un desert, ínproductet loc e devet continuar grimpar por mantener nos calid, benque noi expectat plu just cader in un precipitie plu tost o plu tard. Ye ca. 9 horas noi fat un important decovrition: noi plu ne esset sur alquel ped-via. Noi circumtastat durant quelc témpor sur nor genús e manus, ma ne successat trovar it; noi alor sedentat nos in li slamm e li scarsi humid herbe por atender. Ti solution esset li efecte del terrore quel noi experit vidente subitmen erecter se in facie de nos un vast córpore quel durant un moment emerset vagmen ex li tenebres e poy sam subitmen esset retrohappat per li nebul. To esset in facte li hotel quel noi serchat, monstruosimen agrandat per li nebul, ma noi prendet it por li facie de un precipitie e decidet ne provar agriffar nos a it.

 

Noi sedet ta durant un hor con claccant dentes e frissonant ventres e disputat pri omni specie de bagatelles, cuidante precipue injuriar nos reciprocmen pro li stupiditá har alontanat nos del reles ferroviari. Noi sedet con li dorse tornat vers li precipitie, nam lu poc de vente existent venit ex ti direction. De témpor a témpor li nebules atenuat

 

-44-

 

se un poc, ma noi ne savet quande, nam noi regardat li vacui universe avan nos e li atenuation ne posset manifestar se visibilmen, ma finalmen Harris regardat per hasard circum se e noi alor videt ta u antey hat esset li fenestres e chimenés e un pallid range de lúmines. Nor unesim sentiment esset profund, ínnarrabil gratitá, nor proxim esset un foll rabie nascet del suspecte que possibilmen li hotel hat esset visibil desde tri quartes de hor, durant que noi hat esset sedent in li humid flacs, disputachante.

 

Yes, it esset li Rigi-Kulm Hotel, ti quel es situat sur li extrem sómmit e de quel noi hat sovente videt scintillar li litt lúmines inter li stelles, alt in li aere, desde li balcon de nor hotel in Luzern. Li malhumorosi portero e li malhumorosi employates acceptat nos con li morositá quel es lor distintiv conduida in prosperi témpores, ma mersí a un special etalation de obsequiositá e servilitá noi finalmen successat seducter les til monstrar nos li chambres queles li boy hat fat reservar por nos.

 

Li supé calentat nos e noi eat strax in lette. Noi esset tant exhaustet pro fatiga que noi ni movet ni tornat nos til que noi esset avigilat per li sonori muida del corn alpin. Quam on posse imaginar sin pena, noi ne perdit témpor. Noi raffat quelc rudimentes de objectes vestimentari, drapat nos in nor nett rubi lette-toales e glissat nos tra li salas del hotel ad-éxter, nud-cap, in li sufflant vente. Noi videt un larg lignin scafalde just sur li extremitá del sómmit, ca 100 metres distant del hotel, e directet nos vers it. Noi ascendet, li scalunes e stat ta sur li sómmit, súper li vast circumdant munde, con volettant capilles e li rubi lette-toales claccant in li savagi vente.

 

-- Adminim 15 minutes tro tard! dit Harris fortmen despitat. Li sole sta clarmen súper li horizonte.

 

« To fa nequó » yo dit, « it es un vermen magnificent spectacul e noi va in omni casu posser contemplar li rest del ascension. »

 

Pos un moment noi esset profundmen absorptet in li marvel avan nos e manet ínaccessibil por omni altri cose. Li grand disco solari, velat per nubes, stat súper un ínlimitat mare de blanc unde-crestes; un undeant cáos de massiv monte-cupoles e pics drapat in eterni nive e inmerset in un opalin glorie de changeant e dissoluent splendores, durant que tra fensuras in un nigri nube-banco súper li sole, radiant lanses de polve diamantin volat vers li zenite. Li valleyes del munde inferiori svimmat in un nebul colorat quel velat li rudesse de lor roccas e nodosi forestes e transformat li tot region in un moll e rich e sensuosi paradise.

 

Noi ne posset parlar. Noi posset apene respirar. Noi posset solmen mirar in ebrie extase e intrincar it. Bentost Harris exclamat:

 

« Grand Deo, ma it *descende*! »

 

Perfectmen just. Noi hat mancat li *matinal* signal avigilatori del corn alpin e dormit li tot die. To esset stupefant. Harris dit:

 

« Li afere es clar: li spectacul ne consiste in li sole ma in noi self, exposit ci in supra sur ti patibul, in ti idiotic lette-toales e servient quam punctu de mira a 250 bon-vestit seniores e damas, a queles it es totalmen egal ca li sole ascende o descende tam long quam ili have un tam risibil spectacul quam ti-ci por notar it in lor viage-diarium. Ili visibilmen torde se pro alegresse e un del yun seniorettas positivmen risca exploder. Yo nequande videt un mann quam vu antey. Yo pensa que vu realmen representa li ultim possibilitá in li classe del ásinos.

 

« Quo *yo* ha fat? » yo respondet furiosimen.

 

« Quo vu ha fat? Vu ha levat vos a 6 horas e demí in li véspere, por vider li ascension del sole; to es quo vu ha fat! »

 

« E *vu*, esque vu forsan ha fat plu bon, yo vell desirar saver? Yo sempre esset acustomat levar me con li alaude, til que yo venit sub li petrificant influentie de vor inflat intelectu ! »

 

« *Vu* esset acustomat levar vos con li alaude! Vu vell dever hontar exhibir vos ci, in un rubi lette-toale sur un scafalde de 13 metres sur li sómmit del Alpes. E in plu un ínfinit turbul de gapones in infra. To ne es un convenent loc por exhibir su mal humore. »

 

-45-

 

 

E in ti maniere li usual disputationes continuat. Quande li sole ja hat passabilmen descendet sub li horizonte, noi glissat nos retro in li hotel, protectet per li charitabil crepuscul e reeat in lette. Noi hat incontrat li corn-ludero durant li retraida e il provat incassar li taxa ne solmen por li descension del sole quel noi realmen videt, ma anc por li ascension quel noi hat mancat totalmen, ma noi refusat; noi prendet nor rationes solari solmen sur li « plan europan » - payar por to quo on recive. Il promesset far nos audir li corne in li matine, si noi esset in vive.

 

Il tenet su parol. Noi audit su corn e ínmediatmen levat nos. Li chambre esset obscur e frigid e miserosi. Durant que yo circumtastat por trovar li inflammettes, renversante quantité de objectes con mi trement manus, yo desirat que li sole mey ascender in li medie del die quande it es calid e clar e gay e quande on ne es dormiaci. Noi comensat vestir nos in li mi-luce de du maladiv candeles, ma noi apene successat butonar nos, tant nor manus tremet. Yo pensat al multité de felici homes in Europa, America e Asia queles dormit pacificmen in lor lettes e ne esset obligat levar se por vider un ascension del sole sur li Rigi. Durant que yo esset perdit in ti reflectiones, yo hiat - in un maniere plu o minu ampli - e mi dentes superiori acrocat se a un clove súper li porta e durant que ascendet un stul por liberar me, Harris apertet li cortines e dit:

 

« Oh, to es un ver change! Noi intot ne va besonar surtir. Ta es li montes, in plen vise! »

 

To esset in facte in bon nova. Noi strax redevenit joyosi. On posset vider li grand masses alpin obscurmen esquissat contra li nigri firmament e un o du litt stelles scintillant tra fensuras in li nocte. Completmen vestit e drapat in lette-toales noi sedentat nos apu li fenestre con accendet pipes e comensat conversar, atendente, comfortabilmen installat, por vider qualmen un ascension de sole alpin vat aspecter in li lude de candeles. Poc a poc un delicat, spiritual specie de splendore extendet se per ínperceptibil gradus sur li max elevat altores del nivosi desertes - ma ta li efortie semblat haltar. Yo dit alor:

 

"It deve exister alcú un obstacul a ti ascension del sole. It sembla ne functionar. Quo posse esser, secun vu, li cause de to?"

 

"Yo ne save. Nequande yo videt til nu acter un ascension de sole in ti maniere. Esque to vell posser esser un tric arangea del hotel?"

 

"Naturalmen ne. Li hotel have solmen un interesse de proprietá in li sole, ma it have nequó a far con li functionament self. E ancor it es un tre precari specie de proprietá: un serie successiv de total eclipses vell probabilmen ruinar ti taverne. Quo nu eveni realmen con ti ascension de sole?"

 

Harris saltat up e dit:

 

"Yo ha trovat. Yo save quo causa li non-functionament. Noi regarda in li direction u li sole *descendet* yer véspere!"

 

"Absolut just. Pro quo vu ne pensat a to plu tost? Nu noi ha mancat denove un ascension. E omni to pro vor idiotic erras. Vu sol es capabil accender un pipe, seder in un stul e atender li ascension del sole in li west."

 

"E anc yo sol esset capabil decovrir li erra. Vu nequande vell har decovrit it. It es yo quel decovri omni erras."

 

"E vu anc fa les omnes, altrimen vor max valorosi facultá vell maner ínexplotat. Ma nu cessa disputachar: forsan it ancor ne es tro tard."

 

Van espera. LI sole ja stat passabilmen alt súper li horizonte quande noi arivat sur li belvedere.

 

Mark Twain.

 

(Version levimen acurtat ex "A Tramp Abroad", trad. A.M.)

-------

 

Un grand turbe hat assemblat se circum li mann quel just hat esset mordet de un cane rabiosi. Un medico prestat le li unesim auxilie. Finalmen li patiente sedet up. "Doctor", il dit con pian voce, "ples dar me un folie de papere".

 

Li medico gentilmen posit su manus sur li epol del malade. "Té, té" il dit, "vu totmen ne besona ínquietar vos ja nu pri vor testament!"

 

"Ma yo totmen ne desira far mi testament" dit li mann, "Yo solmen vole far un liste del persones queles yo va ear morder!"

 

-46-

 

UN VERBAL PICTURA 

 

(Descrition de un italian jardine, ex li novelle Mal Désir.) 

 

Un spaciosi old edificie con suoles de petre frigid e li customari larg verandas. e un marvelesc jardine savagi. Avan mi fenestre cresce un granatiero e de supra yo regarda su carnosi rubi flores. Figuieros tende le lor folies manuesc, largmen fingrat. Citrones, flor e fructe sur un branche, cresce along li pérgola ; del amandieros pende flores de porcelane transparent, pallid e rubatri ; apu ili sta grand oleandres con lor gay fasces de flores roseat. In li veranda, sur mures, balustrade e mem sur li suole, 

covriente omno, luxuria un plante reptent con glutinosi stípites e lilacolori umbelles, simil a flox, e jetta se in grand verd undes ucunc resta spacie. Del mures petrin pende gladiatri folies potent, e long plant-pistones colorosi ; li flores del cactés erupte del verdura quam flammeant cascades. Li violetti pompe de grand convolvules climba circum balustrades, gigantic blanc lilies odora aturdientmen along li vias, inter massat gris-verd arbustes de laure ceresat ; e supra nor capes trae se misteriosimen tra li 

pérgola, max strangi de omnes : li flore del passion, presc ínquietant con su obscur coron de spiras, li cloves, e li stigmas de Cristo.    Karl Federn.

 

(Traductet ex german de l. Federn.) 

 

LUCETTES 

 

Ja long témpor passat, desde que, un vésper de autun tenebrosi, yo navigat sur un fluvie obscur de Sibiria. 

 

Subitmen in avan, che curve del fluvie, de lontan del mgri montania, scintillat un lucette. 

 

It scintillat clar e fort, just quam ex li proximité... 

 

« Vi ! Mersí a Deo yo dit con joya, « un noctlogí ! » 

 

Mi remator tornat se, regardat trans su epol vers li luce e apaticmen recomensat remar. 

 

« Ancor lontan ! » 

 

Yo ne credet le ; li luce semblat tam próxim quam li dubitosi obscuritá monstrat it. Ma li remator havet rason ; in fact, it resultat quam distant. 

 

It es propri a ti lucettes que penetrante li tenebre ili aproxima se, brillia, promesse e atrae per lor proximitá. Secun aparentie, du o tri remcolpes sufice, e li viage deve finir sin fallida... Ma til tande it es lontan ! 

 

Ancor long noi navigat sur ti fluvie obscur quam incre. Ravines e roccas aparit, nu avicinante se, nu escapat, quasi dissoluente se in lu ínfinit, durante que li lucette continuat brilliar, afluet e atraet li regard, - tam proxim e támen lontan... 

 

Sovente yo memora hodie ti fluvie obscur e adombrat de montes roccosi, sam quam li vivaci lucette. Mult lucettes sempre atraet con su ilusiv proximitá — e ne me sol ; tamen, li vive flue ínvariabilmen inter li sam bordes tenebrosi, e li lucettes dista ancor mult. E denov on deve moer li remes... 

 

Ma in avan ili splende sin cessa — li lucettes !... 

 

Esquisse de Vladimir Kolenko. 

 

(Ex russ traductet de A. E. Cortinas. Lugano.) 

 

Humor 

 

Li yun recrute hat celebrat su permission de saturdí, retroveniente al caserne con du superb nigri ocules e con un visage similant a un supermatur tomate. 

 

Li sergente-major dat líber expression a su indignation in li customat maniere. 

 

-47-

 

« Anuncia vos ínmediatmen in li arest-locale, vu damnat idiote ! » il muit. E durant que vu es in arest, pende vor cap tra li apertet fenestre quam avertiment por li altres queles va intrar. » 

 

Passante avan li arest-locale un hor plu tard, li sergente-major videt li visage del recrute detra li fenestre. 

 

« Esque alqui ha ja videt vos ? » il questionat. 

 

« Yes, senior » , dit li recrute. « Li colonel ha just preterpassat ».

 

« E quo il ha dit, vidente un tant horribil visage ? » 

 

« Il dit simplicmen : — Bon die, sergente-major » respondet li recrute tranquilmen. 

 

***

 

Du viageantes comercial incontra se in li strada. 

 

« Hallo, old chap », dit Grey. « Vu sembla esser malhumorat. Esque vu havet un mal aventura? »

 

Green fat un heroic efortie por reposseder se.

 

« Yo just fat un visita a Brown. It esset quin tre penibil minutes. Yo ancor nequande ha esset tant insultat in mi vive. » 

 

« Nu, to surprisa me », dit Grey. Yo nequande ha esset insultat un sol vez desde que yo es viageante. Naturalmen on quelcvez violentmen cludet li porta avan mi nase, on jettat mi mustrarium detra me in li strada e yo mem esset expulset per pedcolpes in li cul, ma insultat — nequande ! »

 

Li genealogic árbor de Alexandre Dumas 

 

Alexandre Dumas patre, de quel li visage monstrat un carnation tre brun, esset interrogat un véspere in un salon, de un individue sin tacte quel volet absolutmen saver ca li scritor havet nigri sangue in li venes. 

 

-- Vu es dunc, il dit, un mestisse ?

 

-- Certmen, respondet Dumas sin hesitar. Mi patre esset un mulatte. 

 

-- E vor grandpatre?

 

-- Ma, naturalmen, mi avo esset un negro, dit Dumas quel comensat perdir patientie. 

 

-- Ah, ah ! e esque on posse saver quo esset vor preavo ?

 

-- Un simie, senior, un simie, explodet Dumas quel adjuntet : Nam mi genealogic árbor comensa ta u li vor fini. 

 

Li tri cribelles 

 

Alqui arivat un die, tot agitat, proxim li sagi Socrate : 

 

-- Escuta. Socrate, yo deve racontar te qualmen tui amico... 

 

-- Halta, interruptet li filosof. Esque tu ha cribellat to quo tu have a dir me tra tri cribelles ?

 

-- Tri cribelles? dit li altri, plenat de astonament. 

 

Yes, mi bon amico, tri cribelles ! Lassa me vider si to quo tu have a dir me posse passar tra li tri cribelles. Li prim es ti del veritá. Esque tu ha examinat si omnicos quo tu vole racontar me es *ver*? 

 

--- No, yo hat audit racontar e... 

 

-- Bon. bon. Ma certmen tu ha fat passar it tra li duesim cribelle. It es ti del bonitá. Esque, mem si to ne es completmen ver. to quo tu vole racontar me es adminim alquó *bon*? 

 

Hesitante li altri respondet : 

 

-- No, in contrari... 

 

-- Hum ! interruptet ancor li sagio, noi dunc mey provar usar li triesim cribelle e noi mey demandar nos si it es *util* racontar me to quo tant agita te... 

 

-- Util? ne precismen... 

 

— E ben ! dit li sagio subridente, si to quo tu have a dir me es *ni ver, ni bon, ni util*, oblivia it e ne plu mult cuida pri it quam yo. 

 

(Trad. F. L.) 

 

-48-