| 
  • If you are citizen of an European Union member nation, you may not use this service unless you are at least 16 years old.

  • You already know Dokkio is an AI-powered assistant to organize & manage your digital files & messages. Very soon, Dokkio will support Outlook as well as One Drive. Check it out today!

View
 

Cosmoglotta A 132 (dec 1946)

Page history last edited by Dave MacLeod 5 years, 3 months ago

ANNU XXV   Decembre 1946   No 4 (132)

 

COSMOGLOTTA

 

CONTENETE: Berger R.: Un justification de Esperanto. -- Matejka A.: Un original exemple de objectivitá. -- Ramstedt A.Z.: Mondial, un nov projecte de mundlingue. -- Sadoul G.: Misterie e potentie del atom. -- Anonim: Li express nr. 13. -- Humoristica.

 

 

UN JUSTIFICATION DE ESPERANTO 

 

Sr. G. Waringhien es li autor de pluri publicationes in favore de Esperanto. Oficero francesi, il esset inprisonat in un *Oflag* in Germania, e, durant su captivitá, composit un spess brochura « ABC d'Esperanto » quel just aparit in Paris. 

 

In li prefacie, il ha explicat li scope de su publication. Sr. W. sovente audit Esperantistes interrogar pri li « proquo ? » de tal parol, e il volet satisfar lor curiositá. il ha dunc plazzat se, per hipotese, in li moment quande Zamenhof elaborat su lingue e il ha provat divinar li rasones quel decidet le adopter chascun solution. 

 

Leente ti brochura, on ne posse negar que ti «defense» de Esperanto es habilmen presentat. Nequande un tam mal afere ha trovat un tam bon avocate. Sr. W. sercha sistematicmen, por justificar chascun detallie grammatical e mem li afixes e mult radicas, omni species de rasones logic, filologic e estetic, tre discussibil e sovente 

astonant. Noi cita in hasarde :

 

Pro quo Zamenhof ha selectet li finale obligatori -o por li nómines? To es tre simplic ! Pro que it trova se in li « max expandet del sufixes », -ion, in li sufixe -or, in li finale -log (filolog), in li finale -nom (astronom). Sr. W. mey pardonar nos si su rasones fa nos subrider : It sembla nos que si li sufixes -ion e -or es max international e max conosset, to es just un imperativ rason por adopter ti sufixes In un lingue pretendent esser international, vice « extraer » lor vocale por adjunter it quam finale ! 

 

Pro quo li finale obligatori -a pos li adjectives ?

 

Pro que ti líttere trova se in li conosset sufixes international -al e -able. Ma omni apert spiritu ne posse impedir se strax questionar : Si ti sufixes -al, -able, -ion, —or es tam international, pro quo ili just manca in li « lingvo internacia » Esperanto ?

 

Pro quo li finale obligatori -e por li adverbies? Pro que it trova se in li sufixe international -ment. Bon ! Ma esque it ne vell esser plu simplic adopter ti sufixe por li adverbies, alminu In su forme provenzal -men si on vole distinter it del finale substantivic -ment ?

 

Por li corelatives tant criticat de Espo, sr. W. presenta diferent justificationes ingeniosi. Il di, por exemple. que li -am por li témpor ha esset « forsan inspirat a Zamenhof del latin jam, nunquam ». In realitá Zamenhof hat, in su unesim edition de 1887, adoptet li finale -an. It es de Wahl quel, constatante li colision de ti finale con li acusative del formes adjectivic (Vide Cosmoglotta de junio 1946, p. 17), instigat 

Zamenhof adopter ti finale -m ! 

 

Li acusative. It interessat nos vider qualmen sr. W. vell justificar ti balaste tam genant por li majorité del popules : obligatori acusative. Nu ! Sr. W. apoya se sur du pruvas.

 

Li unesim il ha prendet in nor scrites in quel noi signalat ti titul in un articul de de Beaufront: « La linguo supleanta Ido ». Quam noi fat remarcar it, ti titul significa du coses contrari: 1. Li supleent lingue Ido; 2. li lingue quel suplee Ido. Ma ti curiosi casu ne es un pruva que un acusative es índispensabil, pro que on posse tre bon distinter li du significationes scriente por li nr. 1 li participie ante li nómine: la supleanta lingua Ido, e por li duesim: la linguo supleanta Ido. Dunc null beson de un acusative obligatori, mem por tal rarissim casus.

 

Li duesim pruva furnit de sr. W. por justificar li obligatori acusative es prendet ex Cosmoglotta. To es un frase de sr. de Wahl: Senior R.O. abusa li idé que just latin

 

-49-

 

 

es international. Secun sr. W. ti frase have du senses contrari, queles il traducte in francesi per : M. R. O. abuse de l'idée que seul le latin est international, o : l'idée que seul le latin est international abuse M. R. O. 

 

It es amusant constatar que li sol exemple quel un Esperantist posset trovar til hodie in li tot litteratura de Occidental por criticar li supression del obligatori acusative es un exemple *fals*. Si li verbe abuser have in francesi du senses de *dupar*, e anc *far abuse de* quande it es usat íntransitivmen (F. : abuser de), in Occidental it have solmen li unesim sense quam monstra bon li altri paroles del sam familie abuse, abusiv, e li etimologie (ab-user = usar con deviation, con excesse). Pro que logicmen un cose ne posse abuser un hom. e que solmen homes usa o abuse li coses, li citat frase de de Wahl es perfectmen clar sin li balaste del acusative. 

 

On save que in li exceptional casus u un possibil confusion vell obligar marcar li complement direct, de Wahl consilia usar simplicmen li preposition ye, secun li metode hispan quel sr. W. self signala quam bon in su brochura (p. 50) *amar a la patria*.

 

In realitá li obligatori acusative constitue un anacronisme ínutil in un L.I. Li linguist Meillet, quel sr. W. sempre invoca in su demonstrationes, ha condamnat formalmen in su libre : « Les langues dans l'Europe nouvelle », su usation in Esperanto. 

 

Ma, pro que sr. W. justifica it per sol exemple del frase de de Wahl e que ti exemple es ínexact, li seque del demonstration deveni anc fals. Ples judicar : 

 

« Li acusative essent obligatori, on deve selecter un finale quel posse esser solmen -n imposit del grec e del german ; poy. li signe del plurale devent esser intercalat inter li -n e li vocale precedent, sol un demi-vocale, it es -j es possibil ! » E vi pro quo on di in Esperanto : Miaj filinoj deziras grandajn kaj blankajn chapelojn quande it vell esser mult plu simplic, plu natural e plu facil dir : Mi filias desira grand e blanc chapeles.

 

Fals premisses ducte sempre a absurd resultates ! 

 

Con un tal metode quicunc posse justificar mem omni formes de Volapük : Anglesi es li max expandet del lingues national, dunc por li notion munde on deve prender li anglesi parol world. Li son r essent tro desfacil por li Chineses, dunc on deve eliminar it. Li d essent tro desfacil pos l, dunc on deve supresser li fine. E vi pro quo por munde li max bon parol posse esser solmen vol ! 

 

Li reste del demonstration de sr. W. es de sam valore. Pro quo li finales -as, -is, -os? Tre simplic : « Por li indicative, scri sr. W., sol li consonante -s dat un acceptabil finale, apoyat de E he loves e F tu aimes. in manca de -n plu international, ma índispensabil por li acusative... 

 

Tre amusant, quande on save que -s in E indica specialmen li 3-im persone e in F. li duesim, dunc indica persones e ne témpores ! Si anglesi e francesi furni un signification por li -s, it es, ante omnicos, ti del plurale. Ma, pro que Espo fat ti erra adopter li obligatori acusative. it ne posset adopter ti plurale max international. Un erra causa sempre un altri erra, e li culpe jace in li comense. 

 

Mult explicationes dat de sr. W. sembla ingeniosi. Por exemple -ajn, secun il, es li transscrition fonetic de D. ein. Ech veni de L. etiam « pronunciat secun li mode german »,etc., etc. On questiona se til quant gradu ti etimologie esperantistic es fundat sur li factes, Zamenhof ne hante dat li rasones de su decisiones. 

 

Por chascun prefixe o sufixe de Espo, sr. W. have anc un explication pret. Por exemple, li prefixe -ek indicant « li subititá de un action comensat » es traet del grec (G. exgelân, eclatar de rise) in facie de gelân (rider). Dunc : flugi, volar, ekflugi, involar se. Noi ne comprende ! Eclatar de rise es un augmentative de rider (rider con mult brue) e ne *comensar rider*. Ek-flugi deve dunc significar volar con grand brue si on accepta li etimologie citat supra. 

 

Per sr. W. noi aprende li rasones, ne por queles Zamenhof ha selectet li max bon radicas e afixes, ma por queles il ne posset adopter les ! E presc sempre to veni del base artificial del gramatica. Pro quo, por exemple, li ortografie primolo, popolo, ranuncolo, titolo, etc., in Espo, vice international termination per -ul (popul, popul-ari, popul-ation, titul-ari, etc.) ? Sr. W. explica nos que to es pro li sufixe -ul indicant un « ente vivent ». Ma li erra de Zamenhof es precismen har adoptet un sufixe inventet 

 

-50-

 

o apoyat per un sol parol (l. garrulo, babillard) quo fortiat le deformar un long serie de paroles international. Li rasones dat por ti deformation es tam plu strangi que Espo possede paroles finient par -ul e queles ne es vivent entes (Ex. fistulo, kapsulo, etc.).

 

Li question del derivation in li L.I. es hodie li max important problema interlinguistic a soluer : sr. W. tracta it solmen por justificar formes artificial de Espo. Il cita un sol vez Occidental por criticar it : « Nequo vell esser plu chocant, il di, quam aglutinar a un radica germanic un sufixe con tro evident latinitá. To es un defecte quel es facilmen remarcat in Occidental in paroles quam scruv/ation, sestr/ala (Red. : Noi fa remarcar a sr. W. que li finale adjectivic -a apartene a Espo e ne a Occidental, quel 

di solmen sestral), svimm/ator, svin/eria, tsar/esse, yelb/itá, durante que li paroles Espo ne da ti impression heteroclit ». 

 

On conosse li biblic paroles : Tu vide li pallie in li ocul de tui proximo e lu ne vide li trave in li tui ! » Por evitar qualcunc combinationes de radicas romanic con afixes german:c. o li contraries, it existe un sol medie : excluder sive omni germanic elementes por haver combinationes purmen romanic, sive excluder omni elementes romanic por haver combinationes purmen germanic. Si, quam sr. W. consilia it, on deve hauster in li du fontes germanic e romanic por constructer un L. l. , it eveni fortiatmen de témpor a témpor quelc combinationes quam scruvation. Ma in ti problema combinar diversi elementes, it sufice leer textus comparativ por constatar que de Wahl ha mult plu bon successat quam Zamenhof. Ti combinationes pullula in Espo durante que ili es tre, tre rari in Occidental. Pri gustes on ne deve disputar : ni yo, m sr. W. va decider pri to, ma li publica. Si ti publica nequande va acustomar se al quelc rari combinationes de Occidental quam scruv/ation, svin/ería, ti sam publica va nequande 

acceptar li 9/10 de Espo, composit similmen.

 

Li conclusiones per quel sr. W. fini su dissertation astona nos per lor contraditiones. Pos har monstrat que Espo « presenta exteriormen li caractere de un lingue roman », pos har emfasat « li parentitá unient Espo al latin, al italian e al francesi », il demonstra que it have sam structura quam li aglutinant oriental lingues « in queles chascun element de pensada es expresset per un element del vocabularium ». E il conclude : « Espo oferta ti paradoxe que, parent del lingues de oriental Europa it simila per su intern structura al lingues del Oriente ».

 

To es just ! Ma omni ti qualitás retrova se totalmen in Occidental. Anc in Occidental « chascun element de pensada es expresset per un element de vocabularium » ; anc it es « parent al latin, italian e francesi ». Noi dunc protesta energicmen contra li ultim alinea in quel sr. W. dit : 

 

« Durante que li nov projectes de L.I. sembla reducter sempre plu campe de lor internationalitá (li nómine de un de ili, Occidental, es sat significativ in ti egarde) e que li tri projectes-tipes de IALA limita se traer lor elementes del gruppe F.I.H. e del parte roman de E., Esperanto ne ha bornat se proposir li internationalitá quam scope de su eforties, ma ha fat de it li rason de su existentie, li lege self de su ente, su osses e su carne ». Ti excessiv laudas ne covri li povritá del argumentes. Li nómine de Occidental, noi repeti it por li centesim vez, ne es un pruva de su non-internationalitá. Li vocabularium international, — sr. W. self constata it pos Meillet - veni presc completmen del occidental lingues. Changear li nómine de Occidental a alquo quam « Universal », o mem Esperanto, ne va changear ti facte. 

 

Per listes comparativ Espo-Occidental (ma sr. W. abstene cuidosimen presentar tal listes), it es facil convicter se que vocabularium de Occidental es conform al principie del maximum de internationalitá, ma ne Espo. 

 

Passante noi aprende que IALA es acusat « restricter su internationalitá al extrem Occidente », talmen que Occidental trova se nu m un just medie inter Espo e li projectes de IALA. E dir que ante quelc annus omnes esset persuadet que IALA esset tro influentiat del Esperantistes ! Li témpores ha changeat ! 

 

Li publication de sr. W. constitue un innovation interessant in li propaganda de Esperanto. Til hodie on presentat ti lingue quam un dogma índiscussibil : Tal forme 

 

-51 -

 

es bon pro que it trova se in li Fundamento! Interprendente li justification linguistic de Espo, sr. W. avigila li sense critical del adeptes queles va nu comensar questionar se: esque vermen Zamenhof ha adoptet li max bon solution; pro que il ne fat quam li sistema concurrent? ... E to es dangerosi por li fide. De Beaufront credet esser habil resumante li doctrine de Ido in su Gramatiko detaloza de 1925. Su fideles, pos har studiat su rasones, perceptet strax li mancas de ili, imaginat sin pena melior solutiones, interessat se a sistemas concurrent e li adeptes con clar mentes eat a Occidental... On conosse li historie!   Ric Berger

 

1 Remarca de Sr. A. Matejka: « Li incriminat Occidental-formes ne es plu strangi quam li Espo-paroles « hundacho, gesinjoroj, resendi, bedaurante, maldika, malofte, melkebla » etc. etc. Lu max comic es que li esperanto-equivalente del (in cétere presc nequande usat) Occidental-parol « scruvation », a saver « shraubado » es *anc* un hibride (combination del germanic radica shraubo con li romanic sufixe -ado)! In céteri noi ha monstrat in Cosmoglotta (1934, nr. 97) que ti incriminat hibrides pullula in li vivent lingues, precipue in anglesi (drinkable, goddess, hindrance, joyful, authorship, womanize etc.) e mem in german (Autorschaft, Lagerist, Hanswurstiade, etc.) sin que ili es sentit « quam chocant » quam asserte sr. W. »

 

LI ADMIRABIL REGULARITÁ E SIMPLICITÁ DE OCCIDENTAL

 

miss-er

miss-ion

miss-ion-ario

miss-ive

miss-age

miss-ag-ero

de-miss-ion

de-miss-ion-ar

miss-ion-ario

trans-miss-er

trans-miss-ion

trans-miss-ibil

co-miss-ion

co-miss-ion-ario

e-miss-er

e-miss-ion

dis-miss-er

dis-miss-ion

ad-miss-er

ad-miss-ion

re-miss-er

re-miss-ion

per-miss-er

per-miss-ion

 

ver

ver-men

ver-itá

ver-it-abil

ver-it-abil-men

ver-aci

ver-ac-itá

ver-ific-ar

ver-ific-ation

ver-ific-ator

ver-semblant

ver-semblant-ie

ver-simil

ver-simil-itá

a-ver-ar

ad-ver

 

un-ic

un-ic-men

un-ir

des-un-ir

des-un-ion

re-un-ir

re-un-ion

un-itá

un-it-ari

un-it-ar-isme

un-ific-ar

un-ific-ation

un-i-ter-al

un-i-form

un-i-form-itá

un-i-form-is-ar

un-i-form-is-ation

un-anim

un-anim-itá

 

form-e

form-ar

form-ation

form-atori

re-form-e

re-form-ar

re-form-ator

trans-form-ar

trans-form-ation

trans-form-ator

con-form-ar

con-form-ation

de-form-ar

de-form-ation

 

-------

 

LI MAX LONG PAROL DE OCCIDENTAL

 

Un jurnal de Romandia (francesi Svissia) amemorat ultimmen que li max long parol francesi es anticonstitutionnellement, quel have 10 síllabes e 25 lítteres. It vell esser interessant saver ca li casu es li sam in Occidental o ca it existe un parol ancor plu long. Remarcabil es que ti tam long parol es regularimen composit in nor lingue circum li radica stitut (trovant se in instituer) con li ordinari prefixes e sufixes: anti-con-stitut-ion-al-men.

 

-52-

 

UN ORIGINAL EXEMPLE DE « OBJECTIVITÁ »

 

Noi have sub li ocules un nov libre, intitulat « On the Choice of a Common Language » de Sr. Heinz Jacob, secretario del Ido-Uniono. It ha esset editet sub li auspicies del « International New Education Fellowship » e vole dar un objectiv sinoptica pri li actual statu del problema mundlingual. Ti-ci es examinat sub omni aspectes e noi naturalmen trova in it anc un condensat caracteristica del max important projectes de lingue international (Esperanto, Ido, Occidental, Novial, Interglossa).

 

Noi saluta li publication de ti libre, pro que it es apt avigilar li interesse del profanes por li idé de un lingue international e noi anc aconosse que *in general* li ovre da li impression har esset scrit in maniere objectiv, nam li autor cuida ne presentar se quam judicator inter li diversi sistemas: il aconosse li parte quel chascun lingue international ha contribuet al solution final del problema. Su studie pri BASIC ENGLISH quel plena li tot duesim parte del libre es mem plu mult un apologie quam un critica de ti sistema. On ne posse demandar plu de un autor che qui li intim conviction pri li inaptitá de ti sistema quam lingue international certmen ne es minu firmmen ancrat quam in noi. Tant plu noi es chagrinat constatante que li sol parte del libre in quel li autor abandona su atitude di ínpartial critica es ti consacrat a Occidental. Noi ne save ca to es debit a malvolentie o a íncompetentie, ma li resultate es in omni casu tre atristant.

 

It es sempre un delicat afere judicar un processu in quel on es self implicat quam partie. Un examinator vermen neutral vell o limitar se a un simplic analise del diversi sistemas e lassar li letores self judicar pri li qualitás e defectes de chascun de ili, o si il vole dar su propri opinion, il va mentionar e li bon e li mal láteres de chascun solution proposit. De un autor quel es self partisan de un del sistemas in discussion, noi ne expecta que il substreca li defectes de ti-ci. Si il ne vell esser convictet pri li superioritá e perfection del lingue quel il self propaga, il ya ne vell posser justificar su adhesion a it. On ne posse postular de il que il mey monstrar defectes queles il self ne vide o queles il in contrari considera quam avantages. Ma to quo noi posse e deve postular de un autor « ínpartial » es que si il abstene de criticas pri su propri sistema e reserva les al sistemas adversi, il mey adminu presentar tis-ci in lor corect lúmine e ne falsificar li factes. Or to es regretabilmen to quo ha fat Sr. Jacob in su presentation de Occidental. Yo va demonstrar to infra.

 

Sr. Jacob comensa per asserter de De Wahl departet del principie que naturalitá es plu important quam regularitá e que il constructet su lingue conform a ti tese. Totalmen fals! *Por li autor de Occidental li regularitá esset tam important quam por li esperantistes e idistes*, ma il successat crear un sistema quel es plu natural, *sin esser minu regulari* quam li altri lingues auxiliari. In realitá *Occidental es mem plu regulari* quam Esperanto e Ido, ma it es desfacil far comprender to a qui ne *vole* comprender it. To quo De Wahl ha rejectet quam principie mundlinguistic ne es li regularitá, ma li *logica* e to es un tot altri afere.

 

Un poc plu lontan, Sr. Jacob scri: « De Wahl departet del complet parol international, analisante it e definiente su elementes. Il devet in consequentie admisser un plu grand númere de afixes e definir tis-ci necessimen in maniere mult plu líber por posser covrir li numerosi functiones queles ili plena. Inversmen il adoptet un o pluri afixes por expresser li sam notion (-ario, -ero, -ist vell dever esser interchangeabil in li sense de profession, sam quam -or por li agente). Por evitar li combination de un radica con li fals afixe (dentero vice dentist, secretist vice secretario) il fide al conossentie del parolformes international e al formation per via de analogie. »

 

Ti critica del multisensitá de nor afixes es por noi Occidentalistes un old conossete in facie de qui noi respectosimen subleva nor chapel. Noi ha refutat it ja tant vezes

 

-53-

 

que it ne vale li pena perdir denove preciosi spacie por provar iluminar li cerebre de nor doct antagonistes. Ma li exemples citat de Sr. Jacob es vermen original e ili merite un particulari mention:

 

Ido ha falsmen prendet -ist por designar li professionales e reservat -ero por li amatores, durant que ti ultim sufixe es just ti quel li internationalitá imposi por li professionales. Talmen nascet li grotesc derivates: komercisto, muzikisto, vendisto, kantisto, dansisto, etc. Sr. Jacob naturalmen ne have un sol parol de blama por ti aberrationes, ma il habilmen selecte un parol in quel pro un hasarde providential li sufixe coresponde in Ido con li signification international del parol (dentisto) e il oposi ti parol a Occidental por monstrar que in ti lingue li usation del afixes ne coincide con li dat definitiones. Sr. Jacob es un humorist (id Ido « humurero »)! Esque il va far creder nos que in Ido on fa sistematicmen li distintion inter -ero e -isto e que on usa ti ultim consequentmen por li professionales? Alor esque forsan li presidente del Unit States es nominat « prezidisto » in Ido? Esque on di « aktistor, geografisto, profesisto, preceptisto, filozofisto »? Esque inversmen tis queles lude piano e violine quam amatores es « pianeros e violinores »? Yes, si vu regarda in vor dictionarium, vu va trovar ti paroles, ma vu ne audacia usar les. E qualmen it es con « secretist »? Pro quo ti forme vell esser plu regulconform in Occidental quam in Ido? Just lu contrari es ver. Si vu regarda in vor lexico vu va decovrir que li paroles occidentalic « secretario, dentist » es corectmen format secun li dat definitiones, durant que li Ido-paroles « sekretario, notario, turisto » es *fals* pro que li sense del sufixe ne coresponde al sense del derivate. Li critica de Sr. Jacob contra Occidental transforma se dunc in un critica de Ido.

 

Pos har salutat per un nov sublevation de chapel li exposition del ínregularitás in li ortografie e fonetica de Occidental, noi ariva a ti original constatation: « Li adverbies fini in -men, -li o -u, ma un cert númere de ili have null finale gramatical distintiv ».

 

Quo to significa? In Occidental on deriva li adverbies del adjectives per li adjuntion de -men, sam quam on usa in Ido por ti scope li finale -e. Ma in omni casus u noi have afere a un adverbie primitiv, i.e. un parol quel es tal per su natura e signification self, noi adjunte null finale, nam Occidental ne conosse li finales obligatori por li grammatical parol-species. Un adverbie simplic posse dunc in Occidental finir ne solmen in -u, ma anc in -a, -e o alquel consonante. E in Ido? Anc ta li adverbies primitiv have null finale grammatical distintiv: sat, nun, olim, quik, mem, etc. Ma ti regul have exceptiones: on adjunte (sin saver pro quo) li finale adverbial al sequent adverbies primitiv: kande, balde, erste, hiere, ankore, ube, hike, ibe, anke, apene. Pro quo acusar implicitmen Occidental pri un desórdine quel in realitá existe in Ido?

 

Ma li manie substrecar li « ínregularitás » de Occidental atinge su cúlmine in li presentation del derivation del adjective « visibil » ex « vider ». Sr. Jacob scri textualmen:

 

« Un ulteriori exemple del ínregularitás del sufixes: Occidental deriva « visibil » de « vider »; secun regul 2 on supresse -r e on recive « vide- », ma ci quam in altri casus, li e es supresset benque it es un parte del radica. Li líttere d es alor transformat in s. Pro que li radica fini nu per un consonante, on inserte -i- inter radica e sufixe e on recive alor li forme « visibil ». Li sam critica posse esser fat pri li usation de -a- avan (t)ion. »

 

It es desfacil acumular plu mult ínexactitás in un sam curt pezze. Li regul De Wahl di clarmen: por obtener li radica perfectic on supresse -er (ne -r quam di Sr. Jacob) e on transforma li final consonante -d in -s. E a ti radica perfectic on adjunte li sufixe -bil med li vocale intercalatori -i- quam in omni verbes finient per -er. Li forme vis-i-bil es dunc absolut regulari. Ma Sr. Jacob, por posser constructer un « ínregularitá » comensa per « arangear » li regul De Wahl secun su fantasie e fini per asserter que li sam « ínregularitá » existe anc pri « (a)tion ».

 

Li cúlmine del cúlmine es que quelc lineas supra, Sr. Jacob cita li regul de Wahl presc corectmen. Il cita it adminu in tal maniere que on vide clarmen li regulari for

 

-54-

 

(li págines 55, 56, 57 e 58 manca)

 

It es talmen solmen pro que li equilibrie del dominós es relativmen ínstabil. Ma nequi ja jamá imaginat que li cadida de un file de dominós posse renversar ni aplatar un table.

 

Sammen li bombe atomic posse atinger solmen un masse minimum del atomes terrestri. LI masse del glob es tam stabil quam un table. Li cadida de un file de « dominós » de uranium posse ad-maximum scrapar it.

 

Pro to, li efectes terrific del bombe ne es obtenet per li desintegration del domes o del roccas, o del terra vegetal, ma per un formidabil emission de calore e per un soffle mill vezes plu timend quam ti del max potent bombes aeran. To explica pro quo li habitantes de Nagasaki refugit in refugitorias de un cert profundore ha revenit sin damage ex li bombardament...

 

« Quande noi brula carbon in un camine, noi ne time inflammar su briques », ha dit li professor Langevin. E il ha addit: « Esque li bombe atomic posse provocar li explosion del tot planete? Noi posse in plen securitá responder negativmen a un tal question! »

 

Yes, deci bombes atomic explodent junt sur un sam punctu ne vell causar plu mult damage al masse del glob, quam un inflammette accendet posit sur un marmorin table, quel posse in null casu incendiar it, ma ad-maximum brulettar e sterilisar un punctu de superficie.

 

Noi ne vole talmen celar li efectes terrific de ti nov arme, ma marcar lor límites.

 

Li grand timore atomic acusa li scientistes menaciar li munde pri anihilation.

 

It depende támen del tot popules - e ne del sol familianes del laboratorias - que li desintegration atomic ne servi a interprenses de conquesta plu mortatori e tam ilusori quam tis de Hitler. Ma, in contra, aplicar ti nov fonte de energie a scopes pacific to es versimilmen permisser decovritiones de quel li importantie va esser comparabil con ti del vaccination quel ha salvat milliones de homes.   Georges Sadoul

 

(Ex li jurnale francesi L'Humanité del 31.3.46 : 2 unesim articules de un inqueste pri li energie atomic. W. Gilbert, trad.)

---------

 

PRO QUO ON NE ES FELICI

 

Quande on considera omni maladies quam li efectes de un regretabil hasard, on perdi omni notiones de responsabilitá; vice questionar se esque on ha fat un erra in su maniere viver, quel posse har contribuet a causar li maladie, on prefere incriminar li « ínjust fate ».

 

Sammen, quande on considera omni evenimentes del vive quam li « efecte del hasard », quande on pensa que alcunes have li « chance » maritar se, successar un exámine, ganiar moné, haver talente e genie, juir un bon sanitá o un agreabil caractere, on persuade se facilmen esser un povri victime. Li defetes del vive, vice obligar a un exámine de conscientie, a un repententie, pussa al al revendication: revendication contra li parentes, li instructores, li social conditiones, li sexu, li influenties quel on ha subisset pro malchance.

 

Li notion de justicie quel, por exemple, che Platon esset li expression del respecte por li diversitá del natura e quel consistet in que chascun lude in li societé un rol secun su capacitás, talentes e caractere, ti notion de justicie ha alterat se: si omnicos es hasard, on revendica, sub pretexte de justicie, haver in omnicos chances egal a chascun altri hom. It ne es just haver mal genitores quande altres have bonis, indiger moné quande altres have mult de it, o ne comprender alquó in li matematica durante que altres jongla con li ciffres, esser sempre malad durante que li altres standa bon, ne posser comandar in su familie pro que on es un fémina durante que su marito, mult minu inteligent, have ti jure, etc.

 

E ti expression « haver li jure » es in omni boccas. In ultim analise ti filosofie del chance e del revendication ha accentuat li jures e ne li deves, incriminat li extern causes e ne plu li moral causes del evenimentes de nor vive. E pro que, in li natura, li jures ne es ínlimitat, pro que li talentes, li functiones e li campes de action es diversimen distribuet, chascun es ínfelici e revoltat, e considera to quo manca le plu bon quam to, quo esset donat le.   Paul Tournier (Genève). Ex francesi trad. R. Bg.

 

-59-

 

LI EXPRESS Nr. 13

 

Urgent aferes hante vocat me a Paris, yo departet de Bayonne li 13 junio 189., per li express 13, quel passat in li station Bayonne ye midí 13 minutes.

 

Li tren, éxter li locomotive e su téndere, composit se ex 13 vagones: un furgon, un altri furgon de merces e 11 vagones de viageatores. LI vagon con lateral passage, in quel yo ascendet, esset li 13-esim del tren. Esset ja 12 viageatores in li vagon. Dunc yo esset li 13-esim. Quamcunc poc supersticiosi yo mey esser, yo questiona me hodie ca li persistentie de ti ciffre 13 ne significa alcun fatal avertiment.

 

Yo hat comensat un vivid conversation con mi companes de viage quande, strax pos li halte de Dax, mi atention esset atraet vers li coridor pro li gesticulationes de un litt hom mustachut, quel indicat a un paroco un punctu in li horizonte, ínvisibil de mi plazza. LI mimica esset tam exuberant e tam expressiv que yo havet li curiositá abandonar mi banca por ear constatar quo provocat un tam grand emotion.

 

Noi esset intrant in li region del savanas. Li relvia curret rect vers li nord inter un duplic range de pines.

 

Benque li sole esset ancor alt in li ciel - nor tasca-horloge indicat 13 h. 10 - li tot septentrional horizonte aparet quam inbrasat per alcun feeric descension de sole.

 

« Li foy es in li savana e in li pinieras, ta, explicat li litt mustachut hom, elevante li voce. Nor express curre, con li precision de un balle de cannon, vers li centre del incendie. Prepara vos contemplar un grandiosi spectacul. »

 

Li viageatores regardat unaltru, exchangeat quelc rapid observationes. Lor atitude e lor paroles diferet secun li etá, li sexu o li caractere.

 

On audit grinsar li frenes del express quel stoppat quelc minutes in plen savana. Li tren-chef percurret li vagones, invitante omni viageatores cluder omni fenestres. Per un rapid dialog inter ti employate e li garda-barriere no aprendet que li profundore del incendiat zone esset evaluet de 3 til 4 kilometres.

 

-- Nor express, dit li litt oldo, quel hat reaccendet su cigare, va metter se in li maximal rapiditá por peterpassar li superficie del incendie.

 

-- Esque noi ne risca, yo questionat con li ton de un mann quel ne vole semblar timorat, esser rostat o asfixiat?

 

-- Nequant, il replicat con certitá. Li rapiditá e li desplazzation del aere va esser tam grand que li covritura del vagones ne va haver témpor prender contacte con li flammes. Li employates del companie es habituat a ti traversadas, plu frequent e minu dangerosi quam on vell suposir it. Pri me, yo ha, in 20 annus, passat tri vezes in li foy del pinieras. Li splendore del spectacul fat me, chascun vez, regretar que li trajecte es tam curt.

 

Li express hat remettet se in movement, accelerante sempre plu. In li du láteres del ferrovia li forestes de pines ancor intact succedet se, con lor ranges de truncs altmen exbranchat, de queles exsudat li resine. Poy aparit un savana u yo videt fugir agnes.

 

Li long steltes del pastores passuat inter li genistas e li juncos sur queles un incandescent ciel projectet reflexes de rubi cupre.

 

Li decisiv moment aproximat se.

 

Subitmen un spruzza de flammes inluminat li vitres. Un dama pussat un acut cri e cludet su ocules, durante que su garsonettes plorachat pro timore. Por covrir

 

-60-

 

(li págines 61 e 62 manca)

 

HUMORISTICA

 

Satan: « Pro quo tu ride quam un idiot? »

 

Yun diábol: « Yo just ha includet un fémina in un chambre con 1000 chapeles e null spegul! »

 

***

 

Li paroco incontrat li trincard del village. « Yo es tre content vider, Smith, que vu ha comensat un nov capitul in vor vive. It esset injoyant vider vos yer in nor reunion de abstinentes. »

 

Smith: « Oh, to esset dunc li loc u yo esset? »

 

***

 

Hollywood hat denove rejectet li triesim successiv scenario de un anglesi dramatist. « Nu, qualmen it deve esser por que it mey esser acceptat? » questionat ti-ci in mal humore.

 

« It vell dever esser », on dit le, « alquó ludent in li munde del aristocratie, incorporant religiosi sentimentes, alt social atmosfere, elementes de dramatic surprise, sex appeal e brevitá ».

 

Li sequent die il aportat su nov scenario. It esset redactet talmen:

 

« Reverentissim Lord Episcop! » exclamat li ducessa in li dinner-party, « ples cessar pincear mi gambes! ».

 

 

Ne plu furt-iruptiones!

 

Muni vos in bon témpore de un AUCA!

 

Vu treme in li véspere in vor chambre quande vu audi alquó suspect ye li porta? Nullmen surprisant, nam li furt-iruptiones  ne es inventiones de vor imagination. Aquisite pro to nor

 

AUTOMATIC CANE!

 

Li animale es fat de stal e it es índestructibil. It ne manja ni trinca e on besona far exear it solmen un vez in li semane. On fixa ti animale al porta. Strax quande vu audi alquó suspect, ples tornar li comutator grunitori fixat sur un simplic tabul de distribution. Nu li cane gruni. Si vor ínquietitá persiste, vu comuta sur li aboyament. Li animale va aboyar ínmediatmen. Si li iruptores malgré to avansa in li logí, un pick-up montet in li interiore del cane intra in function e interpella les per li paroles: « Quo vu vole?! »

 

Interim vu ha telefonat al policie e celat vos sub li lette. Omni dangere nu ha desaparit. Quande li policie ariva, vu successivmen descomuta li aboyada e li grunida. Pos to rinsar li cane in frigid aqua.

 

Li animale posse anc esser liverat in esmalte. Precie: cana fl. 369.03; cano fl. 384.50 complet con caude e mustache. Por humid nase fl. 10.- in suplement.

 

(De Groene Amsterdammer.)

 

Autorisat traduction de A. Koning.

-------

 

LI ADMIRABIL REGULARITÁ DE OCCIDENTAL

 

agrear

agreabil

agreabil/men

desagreabil

desagreabil/men

agrement

agrement/ar

desagrement

 

líber

liberar

liberation

liberator

liberal

liberal/isme

liberal/itá

libertá

 

organ

organic

ínorganic

organis/ar

organis/ation

organis/ator

desorganis/ar

organisme

 

propri

proprietá

propriet/ario

apropriar

expropriar

proprimen

apropriation

expropriation

 

-63-

 

(nota: fin del scanates che li biblioteca por li annu 1946. Sive 63 es li ultim págine, sive li págine 64 manca)

 

Comments (0)

You don't have permission to comment on this page.