| 
  • If you are citizen of an European Union member nation, you may not use this service unless you are at least 16 years old.

  • You already know Dokkio is an AI-powered assistant to organize & manage your digital files & messages. Very soon, Dokkio will support Outlook as well as One Drive. Check it out today!

View
 

Cosmoglotta B 097 (may 1948)

Page history last edited by Dave MacLeod 5 years, 2 months ago

COSMOGLOTTA

 

OFICIAL MENSUAL ORGANE DEL OCCIDENTAL-UNION

Redaction e Administration:

 

INSTITUTE OCCIDENTAL, Cheseaux s/L. SVISSIA

Expedition: Gilbert Pidoux, YVONAND (Vaud) SVISSIA

Abonnament annual: simplic Fr 8, duplic: Fr. 14, de propaganda: Fr. 20 sviss.

Serie B, poligrafat   Tel. (021) 4 62 18  May 1948 - Nró 97 (2)

 

 

 

CONTENETE: Federn: Literatura o litteratura. Ancor, denov, sempre. - Blaschke: Li verbes reflexiv. - Nov editiones. - Cronica. - Occidental-Union. - Nidecker: Latin quam mundlingue. - Dickinson e Koning: Opiniones de Ex-Esperantistes. - Leuenberger: Decalog por li reconciliation del confessiones. - Beer: Tri excellent manieres propagar Occidental.

--------

 

Li printation per Offset del edition A permisse nu reproducter ilustrationes con li condition que ili es dessinat per strecas, quo exclude li fotogrammas e li ombres estompat. Nor colaboratores posse dunc desde nu junter a lor articules tal dessines, grandore del reproduction in nor revúe.

------

 

LITERATURA O LITTERATURA?

 

Li dúbite pri li exact scrition del parol literatura, quel sembla ínnecessimen reyer che quelc de nor scritores, posse esser eliminat sin discusser li discrepanties inter national lingues in ti concerne e sin intrar in li detallies de historic etimologie.

 

Un parol latin ha diferentiat se é in forme é in contenete, ma ne uniformimen in omni lingues; sufice dir que li unic parol francesi lettre have hodie in Occidental tri equivalentes clarmen distint in forme e in signification:

 

Lettre es li missage scrit sur papere e transmisset per li posta.

 

Líttere es li signe scrit o printat; 26 lítteres fa nor alfabete.

 

Literes, usualmen in plurale, es un parol general quasi inbrassant scrition, leida, e literatura, - stant inter artes e scienties. It survive in li francesi expressiones docteur-ès(?)-lettres, belles-lettres, li ultim de queles ha intrat in mult lingues e anc Occidental in su forme francesi per su derivate bellettristica.

 

It es *literes* quel da un serie de derivates plu current quam li radice: literat, ínliterat, literari, literator, e literatura.

 

In omni casu ne existe rason scrir du t in literatura.

 

Ilmari Federn (London)

 

-13-

 

 

ANCOR - DENOV - SEMPRE

 

Ti tri paroles ne es sinonim quam fa creder li misusage ye vezes incontrat. It es, it sembla, precipue nor amicos de lingue francesi queles, traductente automaticmen lor "toujours" per "sempre", e lor "encore" per "ancor", oblivia que in Occidental li aplication de ti paroles es plu strictmen definit.

 

Ancor es dit pri to quo ne ha cessat.

Denov es dit pri to quo hat cessat, ma recomensa.

Sempre es dit pri to quo ne es limitat in su durantie natural.

 

Un simplic exemple va clarificar ti important diferentie:

 

In un numeró de Cosm. yo trovat ti frase: "Senior de Wahl *sempre* habita Tallinn." Quo li scritor volet dir es "nu quam ante li guerre"; i.e. senior de Wahl ne ha cessat habitar Tallinn. Corect dunc vell har esset: "Senior de Wahl *ancor* habita Tallinn."

 

Or it es ver que "ancor" posse, in cert casus, esser usat por accentuar que li statu descrit va bentost changear, quam p.ex. in "Senior de Wahl ancor habita Tallinn, ma va bentost translogiar a Tartu." Por evitar tal fals implication, it recomanda se adjunter "sempre", sin omisser "ancor": "Senior de Wahl sempre ancor habita Tallinn."

 

Si on vole expresser que senior de Wahl, pos har habitat un altri cité durante li guerre, ha retornat a Tallinn, on deve dir: "Senior de Wahl *denov* habita Tallinn". Sempre implica ni passate ni future, it significa un statu permanent o recurrent ye intervalles: "*Sempre* quande senior de Wahl viagea a Tartu il logia in li sam hotel."

 

Naturalmen it existe casus u du o mem tri paroles expresse li sam factes, accentuante diferent aspectes: vi un frase ex un lettre quel yo recentmen recivet:

 

"E it es just un de ti aferes administrativ besonant liquidation quel obliga me scrir vos ti lettre. It es *denov* li afere X." Denov ci expresse que li afere X dormit durante un cert epoca, o que it semblat star liquidat, o que, simplicmen, it ne esset mentionat durante un cert témpor.

 

"It es *ancor* li afere X." vell har accentuat que, in contra a nor esperes, li afere ne hat finit. Ma *sempre* ne vell dar un sense in ti contextu.

 

"Quo ocupa le tant?" - "Oh, *sempre* li sam afere X."

 

Ti response es possibil, pro que *sempre* implica null temporal límite: Li afere X. ocupat le durante li passate, e in li presente, e it va probabilmen ocupar le anc in li future, contra que *ancor* in ti contextu vell far nos esperar que li afere va esser liquidat, e *denov* vell implicar que it ha recomensat ocupar le, sin indicar ca it va o ne va finir.

 

Ilmari Federn (London)

 

-14-

 

LI VERBE REFLEXIV

 

DEFINITION: Verbes queles sempre o in un cert signification have apu se li pronomine reflexiv, es nominat verbes reflexiv, por ex. D. Sich weigern: F. se taire. Li verbes transitiv, usat in special casu quam verbes reflexiv ne oferta desfacilitás; dunc, ti-ci es ci ne tractat, p.ex: lavar li linage - lavar se.

 

Inter li particularitás del diversi lingues (i.e. idiotismes) li verbe reflexiv lude un important rol por li planlingue. Nam mult verbes queles es reflexiv in *un* lingue va monstrar lu dit.

 

D -- E -- F

 

sich ändern -- to change -- changer

sich belaufen -- to amount to -- (se) monter à

sich ereifern -- to fly in a passion -- s'échauffer

sich ereignen -- to happen -- arriver

sich freuen -- to be glad -- se réjouir de

sich sehnen -- to long for -- désirer

sich unterscheiden -- to differ -- se distinguer

sich vermehren -- to increase -- augmenter

sich weigern - to refuse -- (se) refuser (à)

 

Occ -- Ido -- Espo

 

changear se -- chanjar -- sxanjxigxi

far (summa de) -- facar sumo di -- sumigxi (?)

ardentar se, calentar se -- inflamesar, fervoreskar -- flamigxi, ekscitigxi

evvenir -- eventar -- okazi

joyar se -- joyar -- gxoji

desirar vivmen -- deziregar -- sopiri

diferer -- distingesar -- diferenci

augmentar -- kreskar -- plimultigxi

refusar -- refuzar -- rifuzi

 

In anglesi coresponde al exemples german nereflexiv verbes, proque anglesi in general possede solmen poc verbes reflexiv, contra que in francesi li verbes reflexiv alterna con li nereflexiv verbes.

 

Vice versa it existe in german un grand númere de verbes nereflexiv a quel in francesi coresponde verbes reflexiv.

 

D -- F

ahnen -- se douter

beichten -- se confesser

bereuen -- se repentir

schweigen -- se taire

ausrufen -- s'écrier

entfliehen -- s'enfuir

spotten -- se moquer de

vertrauen -- se fier à

 

Yo mentiona ci li lingues slavic in queles li verbes reflexiv o alminu li pronómines reflexiv lude un grand rol. Yo audit de Germanes qui vive desde

 

-15-

 

long in Polonia, li expression-maniere: Es wallte sich mir nicht aufstehen = it ne me volet se levar me = yo ne volet levar me.

 

Li verbes transitiv, in special casu usat quam verbes reflexiv, por ex.: Yo lava li linage, Yo lava me - ne oferta desfacilitás. Dunc, ti-ci es omisset.

 

Li construction nereflexiv de mult verbes in anglesi e in francesi explica se facilmen ex li signification original, etimologic divers del verbes concernet. E increase - Occ. crescer, D wachsen z zunehmen - sich vermehren.

 

Por aportar uniformitá in Occ. yo proposi: Por DEFIRS es a composir complet listes de ti verbes, e secun ti listes on va selecter li optim forme por Occidental. Si possibil, ti verbes deve esser preciset, fixat per regules.

 

In omni casus: in li lexicos e vocabulariums deve esser in prim dat li signification primitiv ex quel li altri significationes seque. Forsan tande regules es superflu: D sich räuspern, Occ. tussettar.

 

Ho-témpor, quande presc omni occidentalistes es un poc linguistes, li indication del signification primitiv ne es tam urgent. Ma plu tard, quande Occ. va esser difuset anc inter homes minu versat in li grammatica, un precis indication es absolut necessi.

 

Lu sam vale anc por li verbes ínpersonal quam es freut mich = ich freue mich = yo joya; es verdriesst mich: yo chagrina; es dürstet mich = yo sitia, etc.

 

In fine yo mentiona que it es necessi enumerar in li grammaticas li max frequent expressiones diferent in li lingues national, p.ex. Recht haben in D. = occ. esser rect. D Es geht mir gut = yo standa bon; Wie spät ist es? = quel hora es?    W. Blaschke, Austria

-----

 

NOV EDITIONES

 

Nor centrale ha just editet nov marcas de propaganda a collar sur li cartes e lettres. On posse obtener les che Institute Occidental por li precie de Fr sviss 1.50.

 

Tri special vocabulariums. Nor nov coidealist Sr. Dr C.A. Pfeiffer, Königstein (Germania), ha inviat nos li sequent vocabulariums tecnic german-Occ: 1/ fotografie, 2/ astronomie, 3 meteorologie. Noi va studiar li max bon maniere publicar les. Interim noi mersia calidmen Sr. Dr. Pfeiffer por su entusiasmat colaboration e ti enorm labor fat in un curtissim témpor. Li nov Occ.-Academie va ancor dever decider pri quelc paroles ante li publication. F.L. Special vocabulariums deveni sempre plu necessi. Esque alquel competent coidealist vell interessar se pri li preparation de tal ovres? Ples scrir al Centrale pri to.

 

Lexico anglesi-Occidental: Sr. BOer, secretario del anglesi Occ.-Societé, informa nos que li lexico anglesi-Occ es nu pret e va esser publicat pos quelc mensus. Noi gratula seniores Pope e Littlewood por lor remarcabil labor.

 

-16-

 

 

CRONICA

 

ANGLIA

 

Li New Schoolmaster, jan. 1948, ha publicat lettres pri Occ. de Sres. Raxworthy e Littlewood.

 

FRANCIA

 

Aparit Novas Interlinguistic, nros 1, 1948, organe in francesi e Occ del Occ. Societé de Francia. Redactor L.M. de Guesnet, Paris, 83, Rue Rochechouart a quel on posse adressar omni demandes de information pri nor movement in Francia, anc por li abonnamentes. - Contenete: Cronica. Li regul de Wahl. Li principie: un líttere, un son. Li contracte Zamenhof - Hachette. Nor confratre fa memorar que si Zamenhof devet refusar in 1907 transacter con li Delegation pri li question del reformes, to deveni del facte que il esset ligat per un contracte con li firma Hachette interdient le publicar alquo in un lingue diferent de Esperanto primitiv.

 

Canalettes del palude. Racontas ilustrat de infantes in francesi e Occ. On posse obtener specimenes de ti rev'ue, de quel li tirage es limitat, che Sr. J. Roux, instructor in Coulon (2 S), Francia.

 

Conversationes inter instructores, cadernes in national lingues con traduction in Occ, redactet de Sr Sr. Poujet, instructor, 69, Rue Ruinart de Brimont in Reims (Marne), Francia. Li nro just aparit nro 1 del serie IV tracta: li instruction del lingue matrin, li ovre de Freinet, etc. Noi recomanda ti revúe specialmen al educatores.

 

GERMANIA.

 

Nor amicos de Germania ha just publicat un remarcabil prospecte in german: Endgültige Welthilfsprache, redactet de Dr. Fritz Haas, por responder al habitual prejudicas del Esperantistes e exposir li principies del lingue international modern. Ti excellent prospecte de 4 págines constitue un anihilant critica contra li ínutil complicationes del lingue de Zamenhof.

 

Un altri prospecte in german e in Occ. esset publicat junt del Societé german e del Occidental-Centrale de Winterthur in Svissia.

 

Noi saluta ti general revivification del movement Occ. in Germania, movement quel esset li max important inter omni landes ante li guerre.

 

Li 8.2.48 aparit in li "Sonntag", semanale, un articul in favore de occ., scrit de Sr. Alfred Metzner in Berlin, con specimenes de nor lingue. Noi recomanda sempre adjunter li adresse de un Occ.-buro por que li interessates posse relater con li movement, sin que li nascent simpatie del novones es presc sempre perdit.

 

Sr. Wilhelm Ninarech (Adresse: 13 a, Altmannstein, in Bavaria, US Zone, Germania, scri nos: "Ja in 1932 yo conosset Occidental per li libre "Occ. die Weltsprache", quel aparit in Stuttgart. Li annus succedent adver ne ha esset favorabil por li developament de Occ. in Germania. Nu, yo possede li

 

-17-

 

 

cursu e li vocabularium de Sr. Matejka. Regretabilmen li guerre da ruinat mi fortune e yo ha esset expulset de Silesia. Particularimen yo es opresset per li perde de mi biblioteca. In Germania ho-témpor libres es un ínatingibil raritá. Pro to yo vell esser grat reciver quelc libres superflu, si possibil in francesi, specialmen li ovres de Voltaire, o libres pri logica, del grand matematicos francesi, por ex. Poincarré, Darboux, Galois, Poncelet, Chasles, Lagrange, Alembert... Altrimen yo es interessat precipue per li filosofie del 18-esim secul." ... Noi peti li coidealistes possent far ti invia ne tro tardar. Premersí de Sr. Minarech.

 

Li guvernament militari despermisset a Sr Feder incassar li payamentes in favor del Institute Occidental de Chapelle; ples dunc cessar far ti payamentes a ti adresse. Noi va informar personalmen li interessates pri li nov mode de payamentes. Noi anc peti nor german coidealistes ne far comendes a Sr. Feder nam il ne have stock de librería e ne have li necessi témpor, ni suficent bon sanitá por ocupar se pri ti labor.

 

Omni comendes por li zones american, britannic e francesi es a inviar directmen al Institute Occidental de Chapelle (Vd), e desde li 1 julí 1948 a Cheseaux s/ Lausanne, Svissia.

 

Concernent li invia de libres e de Cosmoglotta in li zone sovietic, it ne es ancor possibil far it directmen de Svissia.

 

IRAK

 

Sr. Naim Kattan in "AL SHAAB", de Baghdad, del 30/8/47 ha publicat un articul "Lingues international", ex quel noi cita lu sequent:

 

"Omni lingues mentionat tende generalmen a simplificar, tam mult quam possibil, li regules grammatical e liberar se del ínregularitás, al un látere, e altri látere usar li paroltresor quam it es, in li maxim gradu possibil, comun al lingues europan. To vole dir ili prova trovar paroles queles existe in plu quam un lingue... Occidental es considerat har atinget ti du scopes in plu grand mesura quam alquel altri lingue inventet... Ti lingue Occidental esset inventet de prof. Edgar de Wahl, un Estonian, in 1922. Desde ti témpor it ha trovat mult studiantes e defensores in li pluparte del landes europan e anc in America. Su grand simplicitá es demonstrat per li facte que alquel hom quel conosse un lingue europan posse comprender it completmen sin har aprendet it..."

 

 

ITALIA

 

Li 4 februar 1948 constituet se in Savona li Gruppe interlinguistic Savonesi. Comité provisori: Franco Bigatti, prof. Francesco Siccardo, Rag. Giovanni Tinti. In li fine de mars va comensar un cursu de Occidental.

 

SVEDIA

 

Pri li labores de IALA, nor confratre "Li Sved Occidentalist" de marte 1948 fa li sagi e pertinent remarcas sequent:

 

-18-

 

"..Si li actiones de IALA vermen resulta in un lingue, acceptat de oficial autoritás, li occidentalistes ne deve protestar, si li forme es tam simil a nor lingue quam monstra li supra specimenes, ma del altri látere it es certmen prudent ne haver tro grand ilusiones. Ante 20 annus un comerciante de Stockholm donat 80000 sved kronas por Anglic, li anglesi in reformat ortografie secun prof. Zachrisson. Quande li moné esset usat, li nómine Anglic bentost esset obliviat!"

 

SVISSIA

 

Li revúe Europa de may 1948 publica un articul in Occ. "Federalistes e Interlinguistes", articul plen de un bon e sagi filosofie, e signat A.M.

 

Aparit li nros de februar a may 1948 de Cive del munde, sempre interessant organe poligrafat del gruppe de St Gall del sviss assoc. por Occidental. rich cronica

 

Li "Revue internationale de stenografie (Abonnament annual 4 W che 11, Chemin Ritter, Biel, Svissia), in su nro de januar-februar 1948, quam habitualmen reproducte un tot págine de Cosmoglotta. Li publication de 6 págines consecutiv constitue un concurse quel permisse aquisiter li "Certificate de studie de Occ."; un calid mersí a nor confratre.

 

Nor colaborator Sr. Leuenberger, pastor, ha just esset nominat vicario in Lyss (Cton de Berne). Nor gratulationes. Su adresse desde may es: Sr. Walter Leuenberger, pastor in Lyss (Cton de Berne) Svissia.

 

On ha forsan remarcat que sur li covertes de Cosm. li nómine del expeditor es viceat nu de ti de Sr. Gilbert Pidoux de Yvonand, un village sur li rive del lago Neuchâtel. Nor devoet colaborator, Sr. Ed. Mayor, un del unesim adherentes de nor lingue in Svissia, e hodie presidente del sviss Ass. por Occ. es menaciat de tuberculose. Li medicos ordonat su departe por Leysin, u il va dever restar probabilmen 6 mensus. Su adresse es: Clinique les Sapins, Leysin.

 

A Sr. Mayor nor calid simpatie e desires de un bentosti complet resanation.

 

TCHECOSLOVACIA

 

Secun li organe "Voce de Praha", de marte-april, cursus de Occ. ha comensat in du cités de ti land. On editet un prospecte destinat far conosser nor lingue in li comercial circules.

 

"Lidova Kultura" del 19.XI.1947 publica un long articul con li titul: Esque noi ha haver un L.I.?" Li autor da objectiv informationes pri IALA e adjunte que Occidental ha anticipat li labores de IALA.

 

"Usvit", li revúe del catolic studiantes, aporta un noticie con li adresse del buro Occ. tchec. It recomenda Occ. al interesse del letores.

 

"Dorost", li revúe del catolic yunité, sercha colaboratores e corespondentes. Li catolic Occidentalistes de extrania mey scrir al adresse: Zahranicni odbor SKM, Praha II Vysehradska 8.

 

-19-

 

OCCIDENTAL-UNION

 

Noi fa memorar que omni abonnatores de Cosm. posse devenir membre del Occidental-Union, solmen si ili ha inviat nos li carte de adhesion signat. Comprensibilmen, si ili es ja membre ili ne deve plenar denov ti carte de adhesion. Li membratu continua de annu a annu til li scrit revocation ante li 31 decembre. Anc li abonnament a Cosmoglotta cessa solmen pos scrit avise al administration. Concernent Cosm. noi demanda a omnes far un special efortie: recrutar adminu 2 nov abonnatores por 1948. Ples demandar nos numerós de propaganda con li carte de abonnament.

 

Li sviss ductores del Occ.-Union reunit se in Bernt in marte, precipue por etablisser un nov division del labor devenit intensi e descargar un poc Sr. Lagnel. Pos un apelle al membres del SAPO, pluri auxiliatores declarat se pret assumar functiones secundari e tamen índispensabil quam li printation per Roneo, expedition del printates, etc. Noi mersia calidmen Sres Hagmann de Grenchen e Pidoux d'Yvonand har benevolet prender sur ili un parte de ti functiones.

 

ACADEMIE

 

Li Occidental-Academie ha just esset reorganisat e renominat del Senate del Occidental-Union. It comprende til nu 3 Svedes, 1 Finnlandese, 2 Angleses, 2 Svisses, 1 Austriane, 1 Francese, 1 Hispane, 1 Italiane, 1 tchec, ma it va completar se, si necessi por cooptation, secun su statutes, por aquisiter representantes de altri important lingues. Li nómines del electetes va esser proximmen publicat.

 

CASSA DE PROPAGANDA

 

In Svissia noi fat durante li annu 1947 grand eforties de propaganda, precipue che li presse sviss. Li resultates es injoyant, e monstra nos que noi deve continuar nor action. Ma, si li responsabil coidealistes quel ocupa se pri propaganda labora sempre gratuitmen, ili ne ancor posse payar ex lor tasca omni expenses concernent li papere, covertes, multiplication, expedition, etc. It es un excellent ocasion por mult coidealistes, quel ne have li témpor propagar, posser auxiliar nos per subventiones por ti precisi scope. Omni donationes, mem li max micri, va esser bonvenit. Sincer premersí!

 

Donationes recivet: (Dec. 1947) A.(?) Portmann Fr. 7.-, Dr. Wormser: F 4.80, R Ström Fr -.35, C. Segerstahl: Fr-.20. (1948) E. Berggren: Fr 5,85, J. Gär: Fr 7.90

 

ADRESSES

 

Desde li 1-esim julí li adresse del Centrale, o Institute Occidental va esser ne plu Chapelle Vd, ma Cheseaux s/ Lausanne. Nor Centrale va esser atingibil per li tren Lausanne-Echallons in un quart de hor, quo va mult facilitar li relationes inter nos.

 

Desde nu on posse atinger directmen li redactor de Cosm., Sr. R. Berger, prof. in Morges, per telefon, vocante li nro (021) 7 31 41.

 

-20-

 

 

 

LATIN QUAM MUNDLINGUE

 

Li "Göttinger Universitäts-Zeitung", nro 20 de 1947, publica un articul, signat R. Keller, vicario in Carlsruhe, e scrit in German:

 

"Que latin es índispensabil por un hom, qui vole, etsi modestmen, ocupar se quam scientist, ne es contradit. Regretabilmen tamen latin ne posse compleer li grand mission quel esset atribuet a it til fine del 17-esim secul, quande it esset li lingue international del erudites. Quant comod it esset, in ti témpor, que li homes apartenent a diversi nationes posset discusser important problemas in li sam lingue. Quant desfacil in vice de to, es hodie por nos, si in questiones de supernational importantie noi deve in prim transposir li materiale ex li max diversi lingues in nor matrin lingue!

 

"Por to, adver ti lingue (latin) vell dever esset adaptat al modern besones. Si it esset possibil crear ex li mort lingue grec un nov, li neogrec, quel es usat quam lingue litterari; si it esset possibil reviventar mem li hebraic talmen, que it posse esser usat quam modern lingue de conversation in li partes de Palestina habitat de Judéos, alor it vell dever esser anc possibil adaptar li latin por li usation in modern vive.

 

"Yo memora que quelc annus ante li guerre, modern latin poemas esset premiat de un gremie. Un Germano recivet li premie. Anc li "Psyché" de Rohde esset traductet in Latin...It ne vell esser damage por li academic mentalitá, si ye ocasion de solemnitás on vell audir alocutiones in latin lingue..."

 

Li articul de Rolf Keller esset respondet in li sam revúe (Nro 23, 1947) per un avocate de Esp/o, qui concede li necessitá de un lingue universal apu li matrin, ma adjunte, que latin, por esser usabil, vell dever esser liberat de su grammatical complicationes e que on vell dever trovar regules por li formation de nov paroles, por trovar denominationes por li modern notiones. On deve regresser al comun indo-germanic archilingue e evoluer un L.U. ex su elementes sin adopter li grammatical ínregularitás quel rendi tam desfacil li aprension de un lingue. "To es un via mult plu util, quel ducte in rect linea ad Esperanto. Li blama contra Espo, secun quel ti-ci, quam artificial lingue it ne posse haver li profunditá e finesse del expression de un natural lingue es fat solmen de tis qui ne conosse it." (signat: Hanz Dolozalok, Gräfelfing bei München)

 

Noi posse solmen remarcar, que li du articules vell har esset dispensabil, si li autores, o solmen un de ili, vell har conosset Occidental, quel in veritá, es ti latin liberat de su grammatical complicationes e inrichat de paroles por omni modern notiones.    Henri Nidecker, Arlesheim (Basel)

 

Remarca del Red.: Li ultim argument de Sr. Dolezalek sembla nos ínexact. Mult adherentes de Occidental usat antey longmen Esp/o, e just li experientie docet les que ti lingue es ínsuficent por li expression nuanciat del pensas.

 

-21-

 

 

OPINIONES DE EX-ESPERANTISTES

 

Yo es Esperantist desde 15 annus e ha studiat li lingue profundmen, secun li du láteres grammatical e litterari. Principalmen yo interessat me pri "lernolibroj" e studiat six o sett de ili in li anglesi, quel es mi matrin lingue e un de du in Esp/o.

 

Desde 1934 til 1938 yo savet nequo pri Occidental, mem pri su existentie. Vi un rason pro quo Esp/o es nociv! Li ferrin cortine de Esp/o descende, e on save absolut nequo pri li facte, que forsan existe plu bon lingues quam Esp/o. On posse mem asserter que opiner que posse esser trovat un plu bon solution, es quasi un heretic pensa!

 

Yo parla de experientie, nam in 1938 un amico parlat me pri Novial, e dit, que ti lingue es plu bon quam Esp/o. Yo strax respondet que to ne posse esser, pro que Espo ja es li solution. Pro quo studiar altri dialectes o inventiones?

 

Ma yo studiat ti libres. It esset li comensa del fine por me. Pos quelc semanes mi amico dat me un exemplare de Cosm.. Yo hat opinet til tande que existe solmen *un* international lingue possibil! Yo abonnat Cosmoglotta, pro que yo credet que on posse confrontar un antagonist plu bon si on conosse su armes. Pos poc studie yo volet saver plu mult. Yo leet "Spíritu de Occidental", quel suficet me!

 

Ma quant Esperantistes vermen save li actual situation del L.I.? Li ferrin cortine es efectiv! ... Noi deve fortiar ti ferrin cortine e aperter li spíritu del Esperantistes al actual.    G.L. Dickinson (Anglia)

 

Ti qui studia Occidental sin prejudicie deve aconosser que it es li ove de Colombus. E propagante Occidental it es decorageant trovar sempre sur su via li sam impediment: Esperanto, quam un petre a eliminar o a transgrimpar. Quande on compara ti lingue con nor perfect Occidental on trova risibil dever sacrificar tant mult pena por combatter un tam primitiv idioma. Nam li defectes de Esp/o es li cose quel on vide quasi in prim. Studiar Esp/o quande on ja conosse Occ. es repugnant, por li pluparte forsan ínpossibil. Vi li cardinal defectes pro quel yo abandonat Esp/o: Li acusative, superflú e genant, desfacil por omnes mem por li Germanes. - Flexion del adjective, anc superflú e genant, da monoton formes. - Ínnatural plurale per -j, vice li international -s. - Li 6 participies, existent in null lingue, presc ínpossibil a usar. - Li corelatives, inventet por facilisar li aprension del lingue, es in realitá un morasse u mult eleves drona se. - Li duplic lexico. Apu li inventet e self constructet paroles on usa li ver international paroles: hospitalo apu malsanulejo, skolo apu lernejo. - Li diacritic lítteres. - Li polonesi pronunciation del C, foren a presc omni Europanes. - Li ínnatural accentuation, de mult paroles: nacio, pario, etc. - Derivat paroles sin conexion regulari: menso, mentala; direkti, direkcio. etc., etc.   A Koning (Nederland)

 

-22-

 

 

LI DECALOG POR LI RECONCILIATION DEL CONFESSIONES

 

1/ Atente ante omnicos to, quo li confessiones diversi have *comun*

 

2/ Vide li diferentie corectmen, to es in li fluida del vive historic e in li fluida del propri evolution.

 

3/ Ne combatte contra li altri confessiones e eclesies, ma concurre e emula con ili

 

4/ Combatte contra li fariseic saturat vanitá, li satisfation de se self, in li eclesie a quel tu apartene.

 

5/ Respecte li altri confessiones.

 

6/ Compara li ideale in tui propri confession con li ideale del altri confession, e compara li realitá con li realitá. Dunc evita li errore comparar li ideale de tui confession con li realitá in li altri confession.

 

7/ Sercha li historic e li hodial culpa de separation e li cause del separation del eclesies ante omnicos in tui propri confession.

 

8/ Ne prova converter li altres a tui confession, ma converte unesimmen to self a tui confession.

 

9/ Ne parla pri "Retornada del altri confession o del hereticos", ma atende li construction de un ponte inter li confessiones e un reciproc aproximation de omni cristanes per un progression, per un maturation e per un itern crescentie de ambi confessiones.

 

10/ Conossenta li altri confession e eclesie por personal contacte e per su litteratura.

 

(Traductet ex li cristan mensuale "Dein Reich komme", organe del UNA-SANCTA movement in Svissia, 1947, Nr 12    W Leuenberger, Lyss)

----

 

 

BIBLIOGRAFIE: Fraseologie de OCcidental

 

Sub ti titul nor colaborator tchec Sr. Jan A. Kajs de Brno, in Tchecoslovacia publica un brochura de 32 págines bon printat de il self, nam Sr. Kajs es printator. Teoricmen necos es plu enoyant quam un colection de frases por li studie de un lingue. Tamen li autor successat composir con ti arid tema un deliciosi ovre plen de humor e de interessant e util detallies pri pluri centres de interesse: Un ver modelle por altri analog tractates. Noi gratula Sr. Kajs por su labor e espera que il va continuar in ti via con li verdore quel noi admira che il.   (Precie: sv. fr. 0.80 che Institute Occidental.)

--------

 

A NOR COLABORATORES:

 

Noi fa memorar que in li procede Offset utilisat hodie por Co-sm., ili ne deve interspaciar quam antey li lineas, ma in contrari tippar compact. Noi posse far reproducter directmen lor articules si ili es tippat sin erras e sin strecas. Li corecturas posse esser glutinat sur li paroles fals. Li lineas deve esser tam possibilmen egalisat, con un longore de 17 cm.

 

-23-

 

3 EXCELLENT MANIERES PROPAGAR OCCIDENTAL

 

In li present situation li question del max bon maniere propagar Occidental es un problema de organisation. Noi ne have mult moné ma noi have gruppes de devoet occidentalistes in chascun land; noi solmen desira saver qualmen organisar les e lor labores. Vi mi suggestiones:

 

1/ constructer un impressiv literatura.

2/ Subtener omni coidealist qual obtene successes.

3/ Far propaganda inter li féminas.

 

In seque li aclarationes pri ti 3 punctus:

 

1/ On sovente oblivia que on ne posse propagar un lingue in sam maniere quam on propaga un nov parfúm o un nov cigarette. Li ordinari non-linguist ne va aprender Occidental simplicmen proque it es li max bon lingue international. Il va aprender it pro que il va trovar in nor publicationes coses quel il ne va trovar in un altri loc. Pro to yo suggeste que omni occidentalist deve strax considerar que il posse traducter o mem composir. Ma ples ne far li erra de Zamenhof; ples ne traducter Shakespeare, Molière, etc, queles es ja traductet in omni lingues de Europa. Li facte que li Occ.-Union ne va posser printar omnicos productet ne importa; to va dar vos li témpor ameliorar vor stil e li desira expander Occ. til que vor articul va esser printat. Yo self opine que li Occ.-Union vell dever organisar li traductiones, o alminu indicar quel species de articules va esser max util.

 

2/ Quande on lee in Cosm. que un extran coidealist ha successat influer un organisation on ne deve dir "Bon! Occ. ancor expande se!", e strax obliviar li afere. No! On deve considerar esque vu personalmen posse auxiliar le. Un redactor tchec es naturalmen impresset si il recive un lettre de Anglia, de Francia, etc. To alminu pruva que li tchec coidealistes ne parla non-senses pri Occidental.

 

3/ Yo ha observat que li puellas es mult plu habil linguisticmen quam li garsones; li yunos plu habil matematicos. It dunc surprisa me que tam poc occidentalistes es féminas. Omni altri organisation social o politic save que it ne posse successar sin li féminas e adapta su propaganda a lor gustes. Noi deve changear ti situation rapidmen e provar interessar li revúes feminin pri nor lingue.   S.W. Beer

 

Red.:

 

Noi concede que li conclusiones de nor colaborator anglesi es tre just. Omnes posse serchar o traducter por Cosm., o anc composir les, interessant e ne tro long articules, queles omni letores, e ne solmen un parte de ili, vell leer con tre grand plesura. Tro sovente noi recive long e enoyant contributiones queles vermen noi posse inserter ante mult annus!

-----

 

Chef-redactor: Ric Berger, prof. in Morges, Svissia

Redaction e administration: F. Lagnel, Chapelle-Vd, Svissia

 

-24-

Comments (0)

You don't have permission to comment on this page.