| 
  • If you are citizen of an European Union member nation, you may not use this service unless you are at least 16 years old.

  • You already know Dokkio is an AI-powered assistant to organize & manage your digital files & messages. Very soon, Dokkio will support Outlook as well as One Drive. Check it out today!

View
 

Cosmoglotta B 098 (aug 1948)

Page history last edited by Dave MacLeod 5 years, 3 months ago

COSMOGLOTTA

 

OFICIAL MENSUAL ORGANE DEL OCCIDENTAL-UNION

Redaction e Administration:

 

INSTITUTE OCCIDENTAL, Cheseaux s/L. SVISSIA

Expedition: Gilbert Pidoux, YVONAND (Vaud) SVISSIA

Abonnament annual: simplic Fr 8, duplic: Fr. 14, de propaganda: Fr. 20 sviss.

Serie B, poligrafat   Tel. (021) 4 62 18  August 1948 - Nró 98 (3)

 

 

DANGEROSI ILUSIONES

 

On save que li labores de IALA es hodie sat avansat por que on posse previder quel forme de lingue va esser finalmen adoptet. Li "variantes" quel, del quar projectes, sembla incontrar li max grand favore in li sondages che li publica es tam proxim a Occidental, o al Mundolingue de Lott, que practicmen omni tri sembla dialectes de un sam lingue. It es mem curiosi constatar que li paroles del IALA, diferent de Occ., trova se sovente in Auli, li lingue usat de E de Wahl ante li publication de Occidental, ma viceat plu tard del actuales, pos pluri annus de experienties.

 

Noi ne dubita pri li alt competentie del functionarios de IALA. Si li final resultates de lor labores interlinguistic es un projecte tam simil a Occ., it ne apartene al Occidentalistes negar o mem contestar li perspicacitá de ti linguistes !!!

 

Noi es pret colaborar con ili, aportante a ili nor long experientie de propagatores, ma antey it sembla nos necessi examinar junt con ili alcun conditiones de labor quel inquieta nos un poc.

 

Li tache a acompleer.

 

Desde quande IALA labora sur li solid terren del internationalitá e del naturalitá, Cosmoglotta ne mancat un ocasion interessar su letores a ti interprense. Just pro ti simpatie noi crede bon parlar francmen e signalar li dangere de ilusiones quel sembla reyer che alcun membres de ti association.

 

Noi audit un die un pictor confesser: far un pictura es facil a me, lu max desfacil es vendir it!

 

Li autores de lingues international trova se in li sam situation quam ti pictor: Inventer e publicar un idioma es un operation relativmen facil. *Lu max desfacil es far parlar li altres in ti lingue*! To postula un energie e un tenacitá mult plu considerabil quam composir un vocabularium e un grammatica.  Li moné ne sufice por crear un "movement". De 1907 a 1914 Couturat, li francesi filosof, ha expenset, on pretende, plu quam 250000 Fr, valore corespondent hodie a circa 1 million de sviss Fr., solmen por *difuser* su Ido. Ma u es Ido hodie. E tamen Couturat ne hat negliget li altri factores de successe. Su Delegation reunit li max alt competenties de Europa. Li organisation de ti public

 

-25-

 

judicie esset admirabil, ma li grand erra de ti areopage esset creder que it sufice "votar" pri li formes del lingues por far viver li nov lingue. Pos li separation del Delegation, Couturat restat quasi sol por interprender li exhaustent labor del propaganda. Li altri "judicantes" quam Leau, Ostwald, Stead, Jespersen, etc, considerant lor tache quam finit, retraet se in li passivitá. Lansar sur li mercate un nov lingue international es in facte declarar li guerre al altres, e quande on declare un guerre, omnes deve servir quam soldates, e ne solmen assister li combattes quam spectatores. Esque omni functionarios de IALA es pret defender lor flagga per lor tot fortie?

 

Quam monstra li exemple de Anglic citat in li ultim nró de Cosm. li moné sol ne posse dar durabil resultate: Un armé de pioneros devoet es necessi por victer li índiferentie del publica e convicter li partisanes de altri projectes. Ti pioneros va dever laborar gratuitmen, nam li publicationes va custar mult, e li moné de IALA va apen suficer por financiar li unesim índispensabil manuales, e in quelc landes solmen.

 

On va forsan responder nos que IALA have plu quam li moné: li influentie, nam it es apoyat de scientistes, de jurnalistes, e it ha penetrat in li circules del linguistes, mem in li Unesco.

 

Noi ne contesta, ma li Delegation, in 1907, esset apoyat de 310 societés in li tot munde, e hat recivet li adhesion de plu quam 1000 conosset scientistes, comerciantes, functionarios, un apoy quel hodie IALA certmen ne ha retrovat in tal gradu. Or ne un sol de ti 310 societés, e apen quelc notabilitás hant adheret ha efectivmen usat li lingue del Delegation pos su publication in 1908. Vermen li anteyan experienties es deceptiv e doce nos que on ne deve fider tro mult li apoy "oficial". Li future del L.I. va depender ante omnicos del entusiasme e del tenacitá de su adeptes.

 

Bentost li lucta.

 

It ne es in li natura del homes abandonar facilmen un afere amat, a quel on ha consacrat su vive. Si li Occidentalistes va probabilmen auxiliar IALA pro li similitá de lor ideale interlinguistic on ne deve esperar li sam adhesion del ultim ínreductibil Idistes e precipue del grand masse del Esperantistes. Quo va evenir es facil a divinar: un oposition faruchi, un obstruction sin compate. Li IAL/ISTES va dever subtener un terribil lucta per li plum e li parlada por defender omni punctus de lor grammatica e de lor vocabularium, combatter contra omni species de prejudicas expandet del adversarios del naturalitá. Nam on ne deve creder que li Esp/istes, pos har oposit se per lor tot forties successivmen a Idiom Neutral, Ido e Occidental, va subitmen cessar lor foy e plorar de tendresse avan li nov projecte parturit de IALA !!! Dunc li lucta va esser long e penibil. Volent o ne volent, nor confratres IAL/istes va esser obligat descender in li arena por conquestar li publica per li fortie de lor argumentes contra li old conception del lingue international. Ili, quel

 

-26-

 

til hodie reprochat nos expenser nor témpor in "ínutil polemicas" va esser fortiat in lor torne polemicar pro li sam causes. Noi atende les con curiositá in ti situation por vider esque ili va obtener resultates practic sin controverses!

 

It es exter dubitá que por converter li Esp/istes e Idistes, li IAL/istes va dever organisar lor propaganda quam nos. E nor documentes e demonstrationes, queles on qualifica quam "agressiv e polemical", on va esser content trovar les tot pret por servir li nov doctrine. Noi posse mem dir que nor prospectes, del unesim til li ultim vell posser esser utilisat sin change, e viceante solmen li nómine de Occidental por ti del nov lingue.

 

Li objectiones nationalistic.

 

Li argumentes quel li concurrentes de IALA naturalmen va esser de natura politic, in prim ti-ci: "Li lingue de IALA es promoet del capitalistes del Occidente, durante que Esp/o esset creat de un humil hom del russ popul".

 

Pri Occidental ti argument social o politic esset facilmen refutabil pro que de Wahl esset just un hom del ost e del nord, ancian russ oficero. Del látere sentimental tam potent che omni popules, li position de Occidental esset melior quam ti del lingue de IALA.

 

Teoricmen it deve esser tot egal esque un invention veni de un land o del un altri, precipue quande ti invention es destinat a infortiar li pace, ma pro que it acte ci far admisser al popules slav e germanic un lingue international basat sur li romanitá, it esset un chance que su autor esset just un cive russ de german orígine. Li objection nationalistic esset talmen anihilat per un specie de compensation. In contrari, si un lingue de aparentie extrem-occidental es creat e promoet de Franceses e Americanes, it va esser plu desfacil evitar li critica de un partialitá national. Noi posse errar in nor previsiones, e tamen...

 

Li question del reformes.

 

Un altri facte es anc a previder: Li elaboration de un L.I. es un interprense tam complicat que it ne posse esser fat per un sol colpe. Adjustamentes successiv va sempre monstrar se necessi pos un poc de practica. Quam omni inventiones, li L.I. deve passar per li "banca de provas", precipue quande on vole far de it li max bon L.I.

 

Til hodie omni lingues international intrant in li practica besonat ameliorationes, de queles li creation sur papere ne posset decelar li necessitá. Ti reformes constituet sempre li grand sucie del autores de L.I. e causat li desunion inter li ductores de chascun movement. Ni Volapük, ni Esperanto, ni Ido, ni mem Occidental escapat ti fatal e genant lege del interlinguistica, e Deo save quant omni ti projectes esset cuidosimen perfinit ante publication!

 

Mem in un sistema naturalistic, de quel li elementes es max stabil, mult detallies deve esser fixat pos long experimentationes. Si por exemple IALA accepta

 

-27-

 

 

li articul *le*, quam Lott ante un demí secul, it es possibil que ti articul masculin avan feminin nómines choca tant que on va dever finalmen preferer li articul *li*, secun li exemple de Wahl e Jespersen (Novial). Sammen, it es possibil que, pos har usat in comensa ph, th, y in li nómines de grec orígine, on va preferer li simplification f, t, i; etc por un tre grand númere de detallies ortografic e grammatical. It sufice sequer li historie de Ido de 1907 a ho-annu por comprender quant trublas causa li evolution linguistic in li propaganda pro li continui adjustation del manuales e del litteratura al changes in li lingue.

 

To anc significa que on va dever organisar li long e minutiosi perfinition del lingue per li medie de decisiones fat de un autoritativ corporation international. E it ne es cert que li primitiv decisiones votat de IALA in New-York va esser sanctionat de un academie international composit de membres apartenent a altri nationes de lingue ne anglesi o francesi. Li opiniones es sovente tre divergent secun li vise-punctu national!

 

Li sondages fat in diversi landes ne es un garantíe por li future. Quande on vide un projecte por li unesim vez on sovente aproba sin reflexion formes quel on plu tard vell renunciar pos har practicat les. Li principie es un cose, li practica es un altri, e li practica ne confirma sempre li teorie. Noi bon memora, por exemple, que aprendente Esperanto in 1912, noi esset in comensa ravisset aprender que mersí al acusative, on posset interverter li partes de un frase sin riscar un erra pri li subjecte, ma bentost li practica monstrat nos que ti avantage esset presc null, durante que li usation del acusative obligatori devenit rapidmen íntolerabil.

 

Dunc IALA va esser obligat previder ne solmen li edition de *un* manuale e de un duplic lexico por chascun lingue national, ma *pluri* successiv tales, por sempre conformar li lingue al decisiones votat, con omni riscas de editiones ne exhaustet. E noi ne parla pri li personale competent a ingagear, pri li garantíes a dar al editores! On ne deve obliviar que it es just pro ti interesses de editores que Couturat, in 1907, chocat se contra un ínreductibil oposition che li popul esperantistic.

 

Li lingue de IALA e Occidental

 

Noi leet recentmen li opinion de un representante de IALA, secun quel li lingue de ti association "va aportar li solution desirat al profanes queles Occidental ne seductet til hodie"

 

Esque on seriosimen crede que omni profanes, sequet del adversarios de Occ. va reciver Interlingua de IALA con li entusiasme quel noi til hodie ne successat avigilar? Li variante proposit de IALA in li ultim moment es tam proxim a Occ. que li diferenties in prim visu es apen perceptibil, e concerne ad-ultra solmen secundari formes. Li objectiones quel on fa hodie a Occ. on va far les

 

-28-

 

 

con li sam obstination al lingue de IALA, nam on ne va pretender que usante *le* vice *li*, *mesme* vice *sam*, li lingue va subitmen far cader omni prejudicas e crear li unitá del partisanes del L.I.

 

Null de nor contraditores ha motivat til hodie su oposition per li formes linguistic trovabil in Occ. e ne in li projectes presentat de IALA. In contrari noi constatat que *omni* assertet "defectes" decovrit in Occ. de su criticantes (de Beaufront, Jespersen, Jakob, Manders) retrova se, sin que un sol manca, in li projecte preferet de IALA! In lor ocules poc importa que it es dit "povar, pover, poter o posser". Li essential pecca por ili jace in li derivation ne sat geometric (secun lor guste!), ne sat logic o autonom (Ti ultim argument es in céteri fals, quam ha demonstrat sr. Matejka in Cosm. 136). It acte se pri *du conceptiones del L.I.*, e in ti antagonisme IAL trova se con nos in li sam campe, contra li sam adversarios!

 

E mem si existe partisanes del naturalitá ne adherent de Occ. IALA ne deve tro calcular con ili, nam li pluparte es índependentes quel nequi o nequo va satisfar. Il nequande va aportar auxilie al altres ma expecta que li altres apoya lor idés sin restrictiones: eterni descontentes.

 

Un resultate nociv?

 

Un ultim eventualitá es ancor a previder: it ne es cert que li futuri lingue de IALA va esser superior a Occidental, anc del vice-punctu del Occidente. Mem in un sistema naturalistic on posse tre bon imaginar variantes de egal valore: paroles quam lingua, strada, poter, io, etc., es probabilmen tam bon justificat per seriosi argumentes quam lingue, strade, posser, yo, etc. Pluri variantes tre proxim li un altri posse coexister, inter queles it vell esser ínpossibil determinar li melior. Li tentation del autores de L.I. es just adopter un forme equivalent ma diferent, por evitar li acusation har copiat lor concurrent! Talmen va exister pluri projectes de lingues egalmen bon, ma finalmen nociv pro que *ili disperse sin utilitá li partisanes del lingue natural*. E to sembla nos tre grav.

 

Occidental hat fat li *unita* del scole naturalistic. Un duesim lingue presc simil posse divider les por li grand avantage del sistemas antiquat, contra queles noi lucta junt. Constatante ti resultate on va dever repetir li famosi proverbie: lu melior es li ínamic del bon.

 

Noi saluta li enorm eforties de IALA por dotar li homanité de un lingue international modern, un lingue a quel vell adherer omni partisanes del naturalitá. Ma si ti eforties vell finir solmen in li creation de un nov projecte sin fortie de propagation por se self, ti experientie, oh ve!, vell esser francmen nociv, pro que it vell har creat un regretabil dispersion de movement.

 

Li proxim future va monstrar esque nor timore es van o justificat.

 

Ric Berger

 

-29-

 

 

FUNDAMENTES DEL NOV EDUCATION!

 

Li autor, Hossein Kazemzadeh Iranschähr, dedica su libre "Grundlagen der Neuen Beziehung; Methoden und Mittel zu ihrer DurchfÜhrung. Olten: Amadeo Veralq. 1947" al genitores del nov generation. Por presentar it al letores de Cosm., forsan sin suficent coherentie, quelc paragrafes queles dat me li ocasion de mi propri reflexiones.

 

Secun li opinion del autor on deve educar li infantes talmen, que ili considera se quam apartenent solmen a Deo, dunc ni al state ni al eclesie. "On posse constatar, scri li autor, que respectant lor religiosi vive li homes posse esser dividet in du gruppes: ínfideles (non credentes) e miscredentes (supersticiosi). Vermen credentes, de queles li pietá vell esser exempti de omni egoisme e impregnant con li lude del veritá, es tre rar. Inter li tal nominat paganos e ateistes existe vermen plu mult genuin fideles e serchatores de Deo quam inter li adherentes del conosset religiones" (p. 32/33.)... "Talmen li religiones e confessiones, plu quam li altri currentes del vive, besona un renascentie, un vermen profund renovation e reformation. Talmen solmen ili posse obtener un nov creativ fortie e in ti maniere reciver li sanatore pane del veritá por presentar it al afamat animes vice li petres del rigid, ínpotent dogmas e teses." (p. 34)

 

"Secun li lege de cause e efecte, quel es acceptet del scienties, del filosofie e del homan rason, li grand universum, de quel nor planete es un minim particul, deve sin condition haver un cause, un autor." "Ti cause deve esser li comensa e li fine de omni ínnumerabil causes, to es, un cause, ex quel omni altri causes origina e trova lor fine" (p.36).

 

Li ver mission del religion es avigilar e cultivar in li hom li conscientie de su divin descendentie e del necessitá de su perfection, to es que il deveni simil a Deo, vice inplantar li horrore pri li inferne e li esperantie del ciel..."

 

In li note in págine 59, num 24, li autor refere a un "tabelle del 98 virtús con explication". Ti tabelle vell esser interessant precipue por vider qualmen vell far se li nomenclatura in Occidental.

 

Li capitul 4 tracta li mission del genitores in li education avan e pos li nascentie del infantes. Li capitul 5 tracta li principies del nov education: "Per nobil sentimentes, pur idés e bon actes li hom posse transformar li efectes de su peccas e maleficies e preparar un felici futur. Li pedagog deve instigar li infante a propri creativ activitá, promoer e apoyar su labor.

 

"In li instruction in historie, etnografie, religion, etc., li infante deve esser instigat sempre presentar se li lege de cause e efecte, e profundmen meditar pri cause e consequentie de omni eventus (p. 101).

 

-30-

 

"Plenar e superchargear li cerebre del infante con paroles, ciffres, nómines e notiones, quel il va bentost obliviar o nequande usar in li vive ordinari deve esser evitat" (p. 101)

 

"Quam racontas, histories e novelles por yunos solmen tales con un moral motive deve esser selectet." (p. 102)

 

"Li ebrietá del burdonant instinctes sensual e del amore ne deve esser impedit, ma purificat con sagiesse e amore" (p. 103)

 

"Malgré li necessitá de un programma de docentie, malgré li position de definit pensumes e li mantention de órdine e discipline, on deve dar al infantes li max grand libertá possibil in li selection de su ocupationes. On deve lassar un grand amplitá a su individual iniciative, por que on posse con joya e entusiasme imposir lor tot fortie e plesura in li self-selectet labor" (p. 114)

 

Dr H. Nidecker, Basel

-------

 

ON SCRI NOS

 

..Yo atende con un poc ínpatientie vor excellent organe; it es interessantissim e yo posse dir, que on aprende plu mult pri interlingue in un numeró de Cosmoglotta quam in un colection de Esperanto-gazettes! Yo self studiat Esperanto durante plu quam 10 annus, ma pos quelc mensus de studie de Occidental, yo definitivmen abandonat Esperanto, e specialmen pos studie de "Spíritu de Occidental".   G.L. Dickinson (London)

 

..Yo consenti con omni paroles in li articul quel proposi ti nov nómine por nor lingue. Yes, "Interlingue" es strax clar al ocules e oreles de quicunc educat person quam un abreviation de International Lingue, e noi omni crede in nor cordies que nor sistema es li perfect forme del scientie talmen nominat. Occidental ne es un specie o varietá de L.I., ancor minu un comercial marca, it es li International Lingue self.

 

In propagandic conversationes yo trovat, quande yo mentionat "Occidental", que yo esset sempre involuet in steril explicationes e discussiones pri li nómine: "Oh, dunc it ne es li max apt sistema por li orientales...", etc.

 

Li nómine Occidental sta in direct conflicte con li international parol: occidental.

 

Ti parol "Interlingue" es tre fluent, con su debil sillabes -er e -e. It forma bon derivates, p.e. interlinguist (3 1/2 síllabes) (compara con occidentalist, quel es quasi li antonim de orientalist).

 

H.D. Akerman, London

 

-31-

 

 

CRONICA

 

ANGLIA

 

Li Britannic Occidental Association just edite un serie de 5 lettres in anglesi por explicar progressivmen li problema del interlinguistica e su solution per Occidental.

 

A ti lettres deve esser juntet "documentes" redactet anc in anglesi secun li modelle del "Doc" del Sviss Ass. por Occidental. Ti prospectes es li fructe del colaboration inter Sres Littlewood e Pope, e anc de Sr. Conyers; ili egarda li mentalitá anglo-saxon quel prefere sempre li frigid argumentation al exagerationes. On posse obtener copies de ti propagatives tam rich in factes, comparationes e argumentes scriente a: Britannic Occ. Assocliation 423, Foots Cray Rd, LONDON S.E. 9. -- In fine un desire: esque it vell esser possibil editer ti prospectes in li international formate A 4, duplic grandore de Cosm., it es 297/210 mm? Li ligation e classification de ili vell esser plu facil.

 

FRANCIA

 

Li Occ. Soc. de Francia, junt con li Centrale sviss, ha reeditet li doc 8 F (il faut une langue internationale) e 195 F, in francesi. Li unesim prospecte, quel esset ja traductet in pluri lingues, condensa in du págines li essentiale pri nor movement, e invita li letores continuar studiar li question del L.I. in nor brochuras de propaganda.

 

In un altri prospecte "Corps enseignant et langue internationale", li OSF exposi al instructores li superioritá de Occidental sur Esperanto.

 

Aparit "Li Canalettes del palude", edition in Occ, del jurnale scolari composit e ilustrat del eleves de Coulon (Francia).

 

Li organe del Societé francesi "Novas Interlinguistic" de marte-april 1948 aparit con su customal rich contenet. Abonnament annual: 4 response-cupones che Sr. L.M. de Guesnet, 83, Rue Rochechouart, Paris 9 me.

 

Un duesim scolari jurnale aparit, ti del eleves de Manneville/Rille (Eure) redactet de yun eleves de 9-12 annus. Editores Sr. C.G. Calle e Seniora Colombel, instructores in Mannevill/Rille (Eure)

 

GERMANIA

 

Sr. Quensel comunica nos li sequent detallies pri li ínactivitá de Sr. Mildebrath, de quel noi signalat li 60 esim anniversarie in Cosm. de junio 1948:

 

"Li exterior cadre quel circumda li portrete de un germano del etá de 60 annus, presenta li grandissim variabilitá e have su particulari importantie proque it simultanimen devet esser decisiv por li intern curse del vive. It sufice far memorar: Bismarkic imperia, unesim guerre mundan, republica secun li constitution de Weimar de 1919, financial inflation, comercial deflation,

 

-32-

 

latent guerre civil durante un demí-dozen de annus, nazisme e duesim guerre mundan; in fine total ruine de Germania. De tal excitat ascenses e descenses li singul ne posse restar ne disturbat! Li qualitá de un hom pruva se si il in tal circumstanties persiste restar fidel a cert entusiasmes.

 

To verifica de che li jubilario, nor interlinguist amico Willy Mildebrath, de Berlin, nascet li 21 august 1888. Desde 45 annus il es adepte de stenografie (de pluri sistemas; fervent mundlinguist desde 25 annus, in prim Esperantist, desde 20 annus pionero del Occidental-Interlingue; de profession experte de bank, il devenit entusiasmat adherent del economic doctrina de Silvio Gesell, e pro to membre de pluri organisationes unionistic de Europa - ergo un mann activ in servicie del homanité e humanitá, por queles il, til hodie, nequande e nequam refusat ni su person, ni su talente, ni su moné. Junt con li morit doctor Peipers de Colonia il es li propri fundator del German Occidental Federation, quel anc in e trans li nazistic epoca restat li reconosset guide del german Occidental-Interlingue movement, quel il nu preside denov e quel hodie gratula le cordialissim. Mey bentost desaparir anc li ultim índemocratic impediment barrieres quel fa tam desfacil un interlinguistic renascentie in Germania, por quel noi suplica li benevolent auxilie del extran coidealistes interlinguistic.

 

Sur 3 successiv cadernes del important revúe Die Gefährten, de Nürnberg extende se un long discussion pri li L.I. Pos un articul de nor coidealist Werner Zimmermann exposient li problema, un esperantist Sr. Siegfried Ziegler, citat li customat alegationes quel nor letores conosse ja. Finalmen intervenit Sr. Dr. Fritz Haas, de Winterthur quel, reprendente li un pos li altre ti alegationes, demonstrat lor inanitá, sive linguisticmen, sive socialmen. Noi gratula nor colaboratores por li talente e profund conossenties queles ili mette al servicie de un nobli afere, ti del max bon L.I., adaptat al modern besones.

 

Pri li actual situation del german interlinguistes, Sr Muldebrath scri nos:

 

"In ultra lass me confesser quam felici noi es que noi nu have denov juntion con li munde e li mundlinguistica. Ma, anc concernent to nor german via es extraordinarimen desfacil e li pete al extran auxilie es vermen ne solmen platonic. Mey it dunc esser audit! Por exemple yo self perdit, in 1936, mi tot rich Occidental-interlinguistic possedage per perquisitiones domiciliari del malfamat Gestapo... Quam grat vu deve esser a vor guvernamentes quel ha evitat por vor land tant catastrofes quel noi havet, un pos altri, nu ja desde triant-quin annus. Desde un dozen de annus nor alimentation es defectosi. Hodie noi famea die pos die, mensu pos mensu. Qui posse auxiliar nos?

 

J. Quensel, Bergallee 2, (15a) GOTHA (Germania)

 

NEDERLAND

 

Sr. Dr. Mascanzoni de Bari (Italia) informa nos que li "Societas Polyglottica

 

-33-

 

Universalis (The universal Polyglot Society) de Amsterdam sercha un corespondente por li lingue Occidental. Ti societé ocupa se pri li studie scientic de omni lingues e dialectes. Por devenir corespondente on deve mastrisar li lingue anglesi quel es li lingue operal de SPU. Li tache del corespondente consiste in li traduction de textus anglesi quel SPU invia mensualmen. Por ti-ci mensu on deve traducter in li lingue selectet del corespondente li sequent textu:

 

"The purpose we pursue is serving each other in point of study and translation and acting together with a real team spirit for the use of tuition, arts and sciences."

 

Tis de nor letores quel accepta devenir corespondente es petit inviar li traduction in Occ del supra textu a: Sr. F.J. Krüger-Reinier, Claeszenstraat, 49, AMSTERDAM -W (Nederland)

 

SVEDIA

 

In li cadre del "Dies de musica sved", evenient ci in Bad Homburg li 26.6, 1.7 e 3.7, nor coidealist-compositor Yngve Sköld de Stockholm, esset representat per un composition, violin-concerto li 3.7. Nor gratulationes a Sr Sköld.

 

SVISSIA

 

Li 10 junio 1948, in hotel Rhein in St Gallen, nor colaborator Sr Hamburger fat un discurse in german pri li problema del L.I. e li labores de IALA in relation con UNESCO.

 

Li Revue internationale de Sténographie de may-junio reproducte un tot págine de Cosm. con specimenes de lettres comercial in Occidental. Noi recomanda ti revúe a tis de nor letores queles interessa se al stenografie.

 

TCHECOSLOVACIA

 

Li societé Occ tchec just edite un tre bell prospecte in tchec e in Occ., con specimenes de lettres comercial e lor traductiones in 4 grand lingues national de Europa. On posse obtener gratuitmen un exemplare de ti modellic prospecte che: FEDERALI BRNO, Jiraskova 41, Tchecoslovacia.

-------

 

ERRATA

 

Pro li necessi acustomation al nov procede del Offset, quelc erras escapat malgré li revision. Noi peti nor letores benevoler corecter li sequent erras in Cosm. A de ho-annu:

 

P.3, in li titul, ne "apostrofat" ma circumflexat

P.58, 3-esim linea ante li fine: ne "apartanet", ma apartenet

P.77, in li titul, ne "chez", ma che

p.79, linea 27, ne "contraste", ma contrate

P.80 sub li figure, completar "oné, omes" per moné, homes

 

-34-

 

LI ACTUAL SITUATION DEL LINGUE INTERNATIONAL

 

A un alt personalitá parisan quel parlat recentmen pri li problema del lingue international in un grand diale francesi, li Occidental Societé de Francia inviat li sequent lettre, quel noi traducte in Occ por nor letores, nam it resuma excellentmen li hodial situation.

 

"Senior,

 

"In vor articul aparit in li Figaro de hodie vu signala quant li multiplicitá del lingues crea obstacules por li Federation europan.

 

Vu certmen es informat del provas de lingues international, ma vu ha esset versimilmen repulset per li aspecte grotesc de ti quel es actualmen li max conosset, Esperanto, quam anc per li fanatic propaganda de su adeptes.

 

Or on deve nequant confuser Esperanto e Lingue international. Li question del lingue auxiliari ha devenit un question scientic e noi va posseder, in un proxim future, un lingue respondent al postulationes del modern linguistic.

 

It va esser un lingue surtit del labores del International Auxiliari Language Association (IALA). Ti organisation esset creat in 1924 de Sra Dave Morris, marita del Ambassador de USA in Bruxelles e fervent Esperantista. It es in relation con li Institute of International Education, The Research Corporation, The World Federation of Education Associations, le Rotary International, etc., li ONU e li UNESCO.

 

Linguistes famosi in li tot munde: E.B. Babbock, J.P. Crawford, Otto Jespersen, Ed Sapir, N. van Wijk, E Hermann, Pitman Potter, J. Vandryes, A Meillet, COhen, etc. participat li labores.

 

Actualmen Sr. André Martinet (Ecoles des Hautes Etudes, Sorbonne), professor de linguistica in li Columbia Universitá, assistet de Sr. Jean Paul Vinay, inspector del modern lingues del Cité de Paris, hodie in li Universitá de Montreal directe li labores de finition del Interlingua, presentat in quar variantes, ex quel va esser extraet li lingue unic.

 

...Sondage del tip Gallup ha esset efectet recentmen in pluri landes: USA, Anglia, Francia, Chili, Danemark, Tchecoslovacia, por determinar li reaction del usatores possibil al diversi variantes.

 

It resulta ex ti labores e inquestes que on devet abandonar li base linguistic del sistemas nominat schematic: Esperanto, Ido e mem Novial, ti bases hant revelat se sin valore. Presc omni teses de Edgar de Wahl, li autor de Occidental - quel noi propaga actualmen - ha esset confirmat. Occidental es proxim til sovente li complet identitá con li Interlingue de IALA, quam pruva it li textus comparativ.

 

Lass nos relater ancor que Sr. André Martinet ha contactet con li UNESCO e li directores del International Standardizing Organisation ISO, quel have su sede in Wien.

 

-35-

 

 

Li proxim congresse del Linguistes, quel eveni in julí in Paris va consacrar un parte de su activitá al exámine del projectes de IALA.

 

On vide dunc que li problema del Lingue international ha surtit del dominia del amatorisme... e que it ne plu acte se pri un utopie."

 

Occidental Societé de Francia (Paris)

--------

 

LI ADMIRABIL REGULARITÁ DE OCCIDENTAL

 

anim (F. âme)

animar

animation

animator

ínanimat

animisme

animist

unanim

unanimitá

 

precie (F. prix)

preciosi

presios/itá

precios/men

apreciar

apreciation

apreciabil

apreciabilmen

ínapreciabil

 

tot (F. tout)

total

total/e

total/ité

total/is/ar

total/is/ation

total/is/ator

total/it/ari

total/it/ar/isme

 

valer

valid

valid/itá

ínvalid

valent/ie

equivaler

equivalent/ie

valore

prevaler

--------

 

LI DORME DEL ANIMALES

 

LI anate dormi sur un patte e li mus-volant con li cap ad-infra. Altri avies pende se per li griffes a un branche de árbor e dormi, li cap celat sub li ale.

 

On save que li cavalles dormi erect, ma li elefantes, quel fa lu sam, customa, sempre dormiente, apoyar se alternativmen sur un pede o sur un altre.

 

Li dam-cervo dormi cuchat sur lu látere. Mult mammiferes ronca e reva exactimen quam li homes, precipue li canes de chassada. Ne existe animales quel reva tam mult quam li cane de chassa. It gruni e aboya per bass voce in su dorme.

 

Li piscos, por dormir, resta ínmobil in li aqua. Ma li macreles circula somnient.

 

Li formica installa se in un fore, li pattes plicat e, avigilante se, hia e extende se quam un hom. Prova vider hiar un formica; to es tre interessant. E to ne es contagiosi!

------

 

CONTENETE: Berger: Dangerosi ilusiones. - Dr Nidecker: Fundamentes del nov education. - Akerman, Dickinson: On scri nos. - Cronica - Errata. - De Guesnet: Li actual situation del L.I. - Regularitá de Occidental. - Li dorme del animales.

 

In 1948 apari 8 numerós del edition A printat e 4 numerós del edition B poligrafat.

-----

 

Chef-Redactor: Ric Berger, prof. MORGES (Svissia)

Editor responsabil: Fred Lagnel, Cheseaux s/ Lausanne

 

-36-

 

Comments (0)

You don't have permission to comment on this page.