| 
  • If you are citizen of an European Union member nation, you may not use this service unless you are at least 16 years old.

  • You already know Dokkio is an AI-powered assistant to organize & manage your digital files & messages. Very soon, Dokkio will support Outlook as well as One Drive. Check it out today!

View
 

Cosmoglotta A 134 (aug 1947)

Page history last edited by Dave MacLeod 5 years, 2 months ago

Annu XXVI     August 1947    No 2 (134)

 

COSMOGLOTTA

 

CONTENETE: De Guesnet L.M.: 25 annus de Cosmoglotta. - Redaction: Edgar de Wahl have 80 annus! - Matejka A.: Un exemple a imitar! - Beer S.: Geoffrey Chaucer. - Feder Kurt: Pri *fiaba. - Interlinguisticus: Qualmen li sinus venit in li matematica. - Capek Karel: Un juristic casu. - Joho J.J.: Li old Bern. - Gilbert W.: Architectura in li francesi ferrovias. - Diverses.

------

 

 

25 ANNUS COSMOGLOTTA

 

Con quant emotion noi scri li present articul! Noi have sur li table li tot series de COSMOGLOTTA e li unesim numeró de KOSMOGLOTT, publicat in februar 1922 de Edgar de Wahl quam organe del Societé Kosmoglott in Reval (Tallinn) Estonia « por reunir sub su standarte omni ti qui have interesse in un ver e scientic solution del problema del lingue international ». Omni colaborator posset scrir in tal lingue quel il volet. In ti numeró esset un apelle al Liga del Nationes, in francesi: Tri criteries esset presentat: I) On deve electer li lingue max perfect e ne li max difuset. Li lingue quel vell esser li max practic e li max economic va esser ti de quel li intrinsic valore es li max grand. II) Li max bon universal lingue es ti quel es li max international. It es ti quel apari max familiari al munde civilisat e, in consequentie es li max facil a aprender. III) Por trovar li max perfect lingue international, li Liga de Nationes deve organisar un concurse general.

 

Li response del Liga de Nationes esset que li Reunion del Liga ha adoptet li 15 septembre 1922 un resolution tot conform a ti vis-punctu.

 

Malgré max mult desfacilitás e sin subten financial, li revuette Kosmoglott aparit til fine de 1926. 37 numerós esset publicat, contenent valorosi contributiones, precipue de Edgar de Wahl, de quel lis max important es reproductet li « SPÍRITU DE OCCIDENTAL ».

 

Durante ti periode, noi nota li sequent evenimentes: In novembre 1924, li gruppes idistic de Wien e Brno transforma se in interlinguistic gruppes, con Idistes e Occidentalistes. In may 1926 adhesion del prim Sviss, paroco A. Creux. In li numeró de septembre 1926, publication del discurse de Ing. Pigal in li Ido-Congresse de Praha « Pro quo noi propaga Occidental ». In novembre 1926, adhesion de Mag. A.Z. Ramstedt de Helsingfors.

 

In januar 1927 li redaction sub li nómine COSMOGLOTTA, e administration es translocat in Wien, sub li direction de Ing. Pigal. In li numeró del sam annu, julí-august, in honor del 60 annus de Edgar de Wahl, apari li sensational articul de Pigal, quel decidet li adhesion de mult Idistes « Li Ovre de Edgar de Wahl », in quel esset exposit in clar e detalliat maniere li mecanisme e principies de nor lingue. Li numeró de januar 1928 contene li famosi Manifeste del Occidentalistes de Francia, quel iniciat li movement in West Europa. Inter li ott signatores, un desaparit, du ha morit, ma quin es ancor activ pioneros. In consequentie, li 21 april 1928, li Romanda Ido-Societo, con si directentes: Ric. Berger, paroco A. Creux, Fred Lagnel, E. Mayor, transi a Occ. e deveni li Sviss Association por Occidental. Li Svedeses seque con A. Haldin e li Germanes con Dr A. Peipers. In decembre 1928, li OCCIDENTAL-UNION es fundat. Durante ti epoca li revúe have un subten del Firma HOerbiger (Wien) e de Gerald A. Moore de London.

 

Pro decentralisation in 1931, li redaction passa in li manus de Mag. fil. A.Z. Ramstedt in Helsingfors (Finland) e Jan-A. Kajs, chef ductor del movement in Tchecoslovacia, fa li edition, printation e expedition in Brno. Denov material desfacilitás ducte li revúe sub li nordic ciel e li administration del revúe es fat del Societé

 

-17-

 

 

Occidental Stockholm e de instructor Erik Berggren; A.Z. Ramstedt esset redactor. In 1933, li redactor, pro tro mult labores, transmisse su oficie a Dr fil. Bertil Blomé in Göteborg, Svedia e li revúe es printat in Stockholm. In novembre-decembre 1933, nov translocation in Svissia. Ric. Berger deveni redactor e Fred Lagnel administrator. Li revúe es publicat regularimen chascun duesim mensu til fine 1934, ma nor movement tant augmenta que li printat edition ne plu sufice e in januar 1935, apu li printat numerós, edition A, un edition B poligrafat es publicat. It contene principalmen li novas de propaganda e articules e comunicationes intern. In 1937, li formate del edition B deveni li sam quam ti de edition A; e desde august 1937 it have un bell covriment. Durante ti periode li aspecte del revúe deveni mult plu bell pro mult ilustrationes in linogravura, fat precipue de Ric. Berger. In may 1937, un fúlmine... li sensational adhesion a Occidental de Alphonse Matejka, ex chef-redactor del revúe Progreso e ex-secretario del Ido-Uniono. Ma... li nigri nubes acumula se súper Europa e in august 1939, con li numeró B 25 e in decembre con li numeró printat A 128, noi ne plu have nor organe... Omni nor amicos es mobilisat, li international comunicationes deveni practicalmen ínpossibil... Esque li guerre va far cader nor yun movement? No, no, in septembre 1941, li Svisses have li magnific corage far denov flottar nor standarte... In septembre 1941 Cosmoglotta B 26 reapari e it es li comensa de un regulari aparition, malgré omni desfacilitás material e moral, chascun mensu. 144 págines poligrafat chascun annu til 1945. In 1946, un amelioration: 8 numerós poligrafat e 4 printat in li annu. In 1946, 96 págines poligrafat e 64 printat.

 

Vi in curt paroles e precipue ciffres li historie de Cosmoglotta durant 25 annus. Quant valorosi contributiones esset publicat, tam de Edgar de Wahl quam de mult competent interlinguistes! Quant sacrificies de témpor e moné fat de modest e ínfatigabil pioneros! Solmen tis-ci posse saver quant dies de ínquietitá ili trapassat. Mult vez on posset creder li nave naufrageant. Sempre li energie e self-devotion victet li obstacules. Quande on compara li quelc rari subventiones recivet con li apoya dat a Esperanto del firmas Hachette, Möller e Borel, etc., e li enorm summas expenset por Ido de Louis Couturat, on es stupefat que per tant modic medies Occidental successat mantener su vive e prosperar, e precipue que it preterpassat li catastrofic dies del mundal guerre.

 

A omnes quel securat li edition de Cosmoglotta, a omni conosset e ínconosset amicos, noi deve expresser nor enorm gratitá. A Edgar de Wahl quel iniciat li movement, al redactores e administratores Eng. Pigal, A.Z. Ramstedt, E. Berggren, Dr Blomé, Ric. Berger, Jan Kajs, Fred Lagnel, etc., li satisfation del labor hat esset lor unic recompense. Quant on posse esperar de un movement quel causa tant devotion? It es un certitá de successe. Nu, it es ínpossibil sufocar li scole naturalistic in li evolution del international lingue in su lucta contra li sistemas artificial e arbitrari. Nor victorie es cert.

 

Mey viver long nor mastro Edgar de Wahl! Mey viver long nor revúe Cosmoglotta! Mey triumfar bentost li ver international lingue con base naturalistic e regulari derivation! Quo es ti lingue? ma it es... Occidental, sub su propri nómine o sub un altri, li genial creation de Edgar de Wahl, quel trovat e monstrat li rect via.

 

L.M. DE GUESNET (Paris).

-------

 

UN ÍNEXPECTAT DECOVRITION

 

Tasmania, un insul in forme de scude, situat avan li sud-oriental extremitá de Australia, es li max litt state del Australian Federation. Desde quelc mensus on ha interprendet ta explorationes por trovar petroleo de quel on suposit li presentie in li region del fluvie Scamander; ma vice petroleo on ha trovat proxim ti fluvie Scamander un fonte de calid aqua con gross flution. Un station balneari va esser installat apu ti fonte.

 

-18-

 

EDGAR DE WAHL HAVE 80 ANNUS!

 

Ho-mensu, li autor de Occidental, Edgar de Wahl, festa su 80-im anniversarie in Tallinn (Estonia) u il sempre habita. Benque li relationes postal con il es ancor tre desfacil, noi espera que sat tost il va saver quant noi omnes es, per li cordie e per li entusiasme, in strett comunion con il. Su vive tam bon plenat e fructosi, va esser sempre un exemple ínobliviabil por nos. Edgar de Wahl mey viver ancor long annus por vider li triumfe del idés quel il defendet contra tenaci prejudicas e obstacules.

 

Pro que Cosmoglotta ha consacrat un numeró al « Vive del autor de Occidental » ante un annu, noi hodie solmen saluta ti anniversarie con emotion, presentante al jubileario nor vivid gratulationes e desires de felicitá.

 

Redaction de Cosmoglotta.

-----------

 

UN EXEMPLE A IMITAR!

 

Yo have avan mi ocules un libre intitutat VIJF KUNSTTALEN (Quin lingues artificial) scrit de un esperantist nederlandesi, Sr. W.J.A. Manders de Venlo. Per ti libre li autor ha habilitat se quam doctor de filologie in li Universitá de Utrecht. It es, secun quant yo save, li unesim vez que li problema del lingue international fa li objecte de un dissertation doctoral.* Sur ne minu quam 386 págines (un respectabil amplore por un dissertation!) Sr. Manders tracta li 5 max conosset lingues artificial: Volapük, Esperanto, Ido, Occidental e Novial. Li ovre es dividet in quar partes, dedicat a 1) Scope e plan del lingues artificial 2) Notas historic pri li 5 lingues supra mentionat, 3) Exploration pri li valore del citat lingues, 4) Li linguistica e li lingues artificial; IALA. Un curt introduction es consacrat a un sinoptica pri li vivent lingues e lor classification. Un index bibliografic contenent li nómines del cardinal ovres interlinguistic es adjuntet al fine.

 

Yo ne hesita declarar que ti nov ovre constitue un del max valorosi contributiones al litteratura mundlingual. In mi recension pri li libre de Heinz Jacob: « On the Choice of a Common Language » yo ne mancat substrecar quant delicat it es voler judicar in un processu in quel on self es implicat quam partie. Sr. Jacob ha provat e fallit. Pos ti poc incorageant experientie on apene vell audaciar expectar que un esperantist e mem un remarcabilmen expert esperantist vell successar plu bon in li sam interprense. Or li veritá es que li ovre de Sr. Manders superpassa li max optimistic esperanties e yo ne posse impedir me expresser ci li grand e sinceri admiration quel yo professe por li rar, tre rar spíritu de scientic objectivitá quel manifesta se in li ovre de Sr. Manders. It brillia ne solmen per un astonantmen rich documentation, ma anc per un impeccabil exposition del factes. Yo ne ha posset decovrir in li tot ovre un sol erra material; li tre poc ínexactitás es debit unicmen al ínpossibilitá procurar se « up to date » materiale pri li hodial statu de nor lingue e it vell esser absurd far al autor pri to li minim reproche. Ma to quo da al ovre su real valore es li facte que li autor ne prova interpretar li factes secun su propri fantasie; il sempre da li parol al autores del diversi lingues por presentar lor ovres e efortia se furnir solmen li max autentic materiale. In ti concernentie it existe un abiss inter li metodes usat de Sr. H. Jacob queles yo havet li ocasion criticar in No. 132 de Cosmoglotta e li scrupulosi objectivitá quel ha presidet al redaction del libre de Sr. Manders.

 

Alcunes va forsan trovar strangi que inter li sistemas examinat del autor del libre trova se Volapük, un lingue quel desde plu quam 50 annus plu ne lude alquel rol in li movement mundlingual, durant que Latino sine flexione es solmen mentionat passante. Secun nor hodial standardes ti ultim sistema es certmen superiori a Volapük e on posse regretar que it ha esset sacrificat in li libre de Dr. Manders. Ma de altri látere li inclusion de Volapük in li serie del lingues detalliatmen tractat in li

 

* Noi conosse un altri casu: Sr. Dr. Jean Laurent, Marseille (Red.).

 

-19-

 

capitul III del libre augmenta considerabilmen li scientic valore del ovre, nam it furni un plu extendet base de comparation inter li diversi tipes de lingues. Ultra to, it es hodie presc ínpossibil procurar se didactic litteratura pri Volapük e li ovre de Dr. Manders veni pro to in just témpore por supleer al mancant fontes de information.

 

Vice tractar chascun lingue separatmen in apart capitules, Dr. Manders examina li 5 sistemas paralelmen pri chascun punctu del grammatica (alfabete, ortografie, pronunciation, vocabularium, derivation, articul, substantive, verbe, pronómines, adjectives, adverbies, prepositiones, conjunctiones, sintaxe, etc.). Ti metode de presentation facilisa considerabilmen li studie comparativ e permisse far se un opinion plu fundat pri li respectiv avantages e defectes del diversi solutiones adoptet.

 

Dr. Manders comensa per examinar li cardinal principies queles ha servit quam base al elaboration del diversi sistemas. Il caracterisa curtmen li scope de chascun lingue per li sequent formulationes: VOLAPÜK = maximal perfection; ESPERANTO = maximal simplicitá; IDO = maximal precision; OCCIDENTAL: maximal naturalitá basat sur li romanic lingues; NOVIAL = sintese inter Ido e Occidental. Pos har substrecat ti diversitá de fundamentes, il perseque: « It vell pro to esser ínjust judicar omni ti lingues secun li sam mesura. Chascun detallie deve esser examinat in li cadre del totalité e it es necessi representar se constantmen li conception quel li autor del lingue havet pri li scope de su creation ».

 

It es interessant constatar que de omni sistemas in presentie, Occidental es li sol quel, secun li judicament de Dr. Manders, responde in omni punctus al scope persequet de su autor. Quelc citates ex li libre va ilustrar, plu bon quam alquel comentarie, li vispunctu del autor del libre in ti concernentie.

 

Discussente li problema del derivation, Dr. Manders scri (pág. 189):

 

"Li plan de De Wahl, crear un lingue artificial quel ne solmen es facil por instructet persones, ma in sam témpor atractiv in ti sense que it trahi tam poc quam possibil su caractere artificial, monstra se max clarmen in li dominia del derivation. Anc De Wahl sequet li principie del maximal internationalitá in li composition de su vocabularium. Noi ha videt que li pioneros de Ido ha aplicat ti principie con grand exactitá. On vell pro to posser expectar con rason que in ti dominia li possibilitás vell har esset exhaustet e que futuri lingues international, in quant que ili es constructet sur li principie del maximal internationalitá, vell posser diferer solmen in detallies del vocabularium de Ido. E támen: si on compara un textu in Occidental con un textu in Ido, on sta astonat. Un textu in Occidental aspecte totalmen international e es sin mult pena comprensibil por quicunc possede alquel instruction lingual."

 

(Pág. 80): "Sam quam Zamenhof, De Wahl considera quam tre important que li lingue constructet mey esser comprendet sin mult pena anc de instructet profanes. In céteri Occidental satisfa ti exigentie mult plu bon quam Esperanto. Durant que un textu in Esperanto es, mem con li auxilie de un clave, solmen desfacilmen deciffrabil por un ne-esperantist, chascun Europan es capabil comprender un textu in Occidental sin alquel auxilie".*

 

(Pág. 191): "Quande on pensa quant ínregulari aspecte li derivation in li lingues national a prim visu, on posse solmen mirar que ti metode ha ductet a un bon resultate. Occidental monstra que it es efectivmen possibil sintetisar in quelc regules li tot complexe de semblant ínregularitás in li derivation del lingues romanic, si anc ye li precie de quelc exceptiones. Television, stabilisation, amabilitá, calore, plantage, cigarette, promenada, herbarium ne es simplicmen pruntates, ma regularimen format Occidental-derivates."

 

* It es significativ in ti regarde que Dr. M. adjunte in su libre a omni textus in Esperanto li traduction in lingue nederlandesi durant que li textus in Occidental es reproductet sin traduction.

 

(Pág. 198): "Quande on studia omni to atentivmen, on deve aconosser que De Wahl ha completmen atinget su scope. Su intention esset formular regules de derivation queles in lor aplication vell ducter a generalmen conosset paroles international o, in manca de tales, aproximar se fortmen a romanic formes. Li resultate de su ovre es un sistema

 

-20-

 

harmonic e homogen quel es ínmediatmen comprensibil por intelectuales e quel, regardat plu o minu superficialmen, nequant trahi su caractere artificial."

 

Ancor plu categoric Dr. Manders es in su judicament pri li valore comparativ del diversi sistemas de grammatica adoptet in li 5 lingues artificial. Ci il ne hesita laudar li grammatica de Occidental quam modelle a imitar por omni altri lingues. It es secun il ne solmen ínreprochabil in relation con li propri principies de Occidental, ma il considera it quam max bon solution in sense absolut. Un sol citate va suficer por ilustrar li vispunctu del autor:

 

(Pág. 351): "Anc li grammatica de Occidental ha esset pruntat in su totalité al lingues del occidente. De Wahl ha monstrat ci un tre bon comprension del problema. Null altri lingue artificial posse glorificar se posseder un tam simplic e malgré to scopeconform grammatica quam Occidental."

 

On save que li « exceptiones » de Occidental es li dadá favorit de H. Jacob. Il cita les constantmen por monstrar li desfacilitá de Occidental e mem ne hesita self inventer tal « ínregularitás » por dar plu mult póndere a su demonstrationes. Dr. Manders anc alude li ínregularitás de Occidental, ma il considera les quam normal in un sistema basat sur li principie del maximum de internationalitá. Ma mem quande il cita ínregularitás in Ido o Novial (queles ne have li sam excusa quam Occidental), Dr. Manders ne condamna les ciecmen. Il examina chascun casu apartmen e max sovente conclude per li constatation que li concernet exceptiones presenta null real obstacul. Ma, e to es lu max significativ, in cert casus il mem ea til defender cert ínregularitás. Examinante li question del participies in Novial, il scri textualmen:

 

(Pág. 309): "Concernent li signification, Jespersen seque con rason li exemple de Occidental, derivante de quelc verbes íntransitiv un participie perfect in -t quel tande recive un sense activ: falat (cadet), morit (morit). It es ver que to es un ínregularitá - e to significa plu mult por Novial quam por Occidental, pro que Jespersen atribue un plu grand importantie al regularitá in li lingue international - ma li exemple de Esperanto monstra que regularitá ne es sinonim de facilitá. Quande, quam ci, un ínregularitá augmenta li facilitá del lingue, it certmen merite li preferentie."

 

E, discussente li grammatica de Esperanto (quel il considera quam li debil punctu in ti lingue) il declara francmen (pág. 345): "A quo servi li avantage, posser aprender li regules in un demí-hor, si on successa aplicar les sin erra solmen pos un long practica?"

 

Noi dedica ti rar exemple de scientic objectivitá al benevolent atention de nor estimat colego H. Jacob.

 

Pos ti exemples on vell expectar con rason que li libre de Dr. Manders vell concluder in favore de Occidental. To támen ne es li casu. Li judicament pri Occidental es favorabil solmen pro que li autor del libre mesura li resultates secun li propri principies del autor del lingue. Dr. Manders departe del vispunctu que in li idé de De Wahl li lingue international es destinat in prim loc a satisfar li besones del cultivat Europanes e Americanes e in vise de ti intentionalmen limitat scope li postulationes de maximal regularitá e facilitá de aprension devet tot naturalmen ceder li preeminentie al principie del maximal internationalitá. Li lingue ha devenit plu atractiv por li intelectuales, ma in sam témpor anc plu desfacil por li popules ne-romanic. Si De Wahl vell explicitmen har pretendet satisfar anc li besones del minu instructet strates del popules germanic, oriental e extra-europan, tande li judicament de Dr. Manders pri Occidental vell automaticmen har devenit minu flattosi e probabilmen mem nettmen negativ, pro que Occidental, pro su manca de facilitá plu ne vell responder al cardinal postulation quel es li *conditio sine qua non* del usabilitá del lingue por omni popules sin exception.

 

"Occidental vole solmen servir quam medie de comunication international inter Europanes (e Americanes) cultivat. Ex ti limitation del scope resulta automaticmen que li intentiones del autor del lingue es altri quam in li casu de Volapük, Esperanto e Ido. Necú il ocupa se pri li interesses de tis queles ne apartene al popules civilisat del Occidente e necú il fa concessiones in favore de persones minu instructet. Li conosset regul de

 

-21-

 

Jespersen « Li max bon lingue international es ti quel presenta li max grand facilitá al max grand númere de homes » es modificat de il in li sense de « max grand facilitá por tis queles sta in relationes international ». Pro que secun De Wahl li popules ne-europan lude un rol ínsignificant in li relationes international li lingue artificial deve esser orientat exclusivmen vers li occidente."

 

Ti tese quel reveni in li libre sat sovente e in pluri variantes ducte li autor al conclusion que li restrictet scope quel De Wahl assignat a su lingue fa ti-ci ipso facto minu apt quam medie de intercomprension universal quam por exemple Esperanto. Li corect mastrisation de Occidental presuposi li conossentie, de adminim un lingue romanic quo implica li sacrification ínevitabil de omni monoglottes parlant un idioma ne-romanic quam lingue matrin. Li tese de De Wahl es tam plu ínadmissibil que li cardinal scope del lingue international es just deschargear li homes del necessitá aprender lingues foren por posser intercomunicar con altri popules.

 

Ti objectiones ne es nov e noi ha exposit nor vis-punctu pri ili in sat numerosi articules. Si li critica vell har esset fat de quelcunc altri adversario, noi vell posser glissar sur it e considerar un nov refutation quam superflui. Ma Dr. Manders ha monstrat in su libre un poc ordinari sucie de objectivitá e ti facte obliga nos consacrar anc a su criticas de nor sistema li sam atention quam ti quel noi dedica a su positiv apreciation de Occidental.

 

Noi ja ha videt que li autor del libre plenmen aproba e mem lauda li grammatica de Occidental pro su extrem simplicitá. In facte, su objectiones ne concerne li grammatical structura del lingue: il vide li cardinal obstacul al facil aplicabilitá del lingue in li historic ortografie e precipue in li manca de autonomie quel caracterisa li sistema de derivation.

 

Li sam oposition del conceptiones « autonomistic » e « naturalistic » noi ha posset sequer in li libre de Hz. Jacob. E noi constata que on continua atribuer a ti principie del « autonomie » un quantité de virtús quel it in realitá totalmen ne possede. Ni Esperanto ni Ido es plu « autonom » quam Occidental in li aplication del regules de derivation e nor lingue es, mem por ne-romanic monoglottes, íncontestabilmen plu facil quam li du assertetmen « autonomistic » lingues. Ma it ne es possibil consacrar al demonstration de ti afirmation li necessi spacie in li present numeró de Cosmoglotta. Noi va tractar ti problema in du o tri articules ulteriori queles va esser publicat in Cosmoglotta B. Passante noi va in sam témpor anc posser rectificar li tro subjectiv definition quel Dr. Manders da pri li scope del lingue de De Wahl.

 

Yo támen ne vole finir ti recension sin har reiterat a Sr. Manders li expression de mi profund respecte pro li scientic objectivitá quel manifesta se in su ovre e yo mersia le pro li tre valorosi contribution quel il ha aportat al comun edificie. It es a desirar que su exemple mey trovar mult imitatores in omni campes mundlingual.     A. MATEJKA.

-------

 

LI ASIATIC DILUVIE

 

Ante li biblic diluvie, e ante li aparition del hom sur li terra, nor planete subisset du simil cataclismes, nominat « diluvies de Europa ». Li unesim, o Scandinav diluvie esset causat per li erection del montes de Norvegia; li duesim, o alpin diluvie, resulta ex li formation del Alpes. In ambi casus li aquas del mare, sublevat e separat, refluet violentmen vers li continentes, quel ili inundat sur vast superficies.

 

Li scientic cause del asiatic diluvie, de quel li Sacrat Historie ha transmisset nos li memorie, es tot diferent. Si li sublevation de un parte del prolongation del Caucase es in facte li orígine de ti diluvie, li terren ne esset inmerset del reflution del aquas marin pro li bon rason que li mare esset tro lontan del sublevation. Ma li terra hante apertet se e largmen fissurat, torrentes de vulcanic materies avansat sur li suol, acompaniat de imens vapores de aqua. Ti vapores, condensante se bentost, *recadet in pluvie* - quam di li Genese - sur li vast planages circum Ararat, e submerset les durante 150 dies.   C.M.

 

-22-

 

Ples examinar ti liste de paroles:

 

Aguler

Apert

Aspre

Blanche

Culpe

Desordinat

Disfigurat

Egal

Imperie

Infortunat

Malgre

Mappemounde

Misericorde

Moeble

Orloge

Paroch

Peregryn

Plage

Plat

Scrit

Sucred

Vache

Viage

Volunte

 

Vu va questionar: « Quel lingue es t-ci? Li modelle C de IALA? » No! Omnes es bon paroles anglesi. Ili es prendet ex li ovres del Patre del Poesie anglesi... Geoffrey Chaucer (1340-1400). Chaucer esset li autor del Racontas de Canterbury e es generalmen considerat quem li duesim poete anglesi pos Shakespeare.

 

Por li Occidentalist, Chaucer es un scritor tre interessant. Il stat u noi sta... al comense de un lingue. Quande il scrit, li anglesi esset tam nov e frisc quam nu es Occidental. In facte it esset plu proxim a Occ. quam li modern anglesi. It havet ancor li pronunciation « continental », it esset fonetic e li final E esset sonat.

 

Con un tal lingue Chaucer posset experimentar e il creat mult interessant paroles. P. ex.

 

Femenye -- Occ. Feminitá -- A. Womankind

Poraille -- Occ. Povrallia = un colection de povres

Stellifye -- Occ. Stellificar = far un stelle ex.

 

Quande il volet indicar un árbor il sequet li custom de francesi e Occidental e scrit:

 

Roser vice Rose-tree; Almander vice Almond-tree; Pyrie vice Pear-tree.

 

Max astonant por li Occidentalist es su negative, quel esset *ne*, sam quam Occ.

 

Chaucer sovente usa un forme de un parol quel es plu international quam li anglesi forme de hodie. P. ex. ancre, bataille, botel, feste, mortrer (vice murderer), traitorye, werre (vice war).

 

Leente Chaucer, yo memorat que unvez nor estimat Prof. Jespersen condamnat Edgar de Wahl pro li parol analysation. Il dit que ti parol existet in nequel lingue. Sr Wahr respondet per indicar li dictionarium in quel Prof. Jespersen vell trovar it. Li experientie de Chaucer ha docet me que it es tre dangerosi far un tal assertion pri alcun Occ. parol.    S. BEER. (Anglia).

------

 

 

Un image tre difuset.

 

Inter omni chefes de state del nov epoca, li rey de Anglia es, sin dúbite, ti de quel li image orna li max grand númere de post-marcas. Hodie plu quam 800 diferent post-marcas porta li portrete del rey britannic.

 

Un nov aplication del radar.

 

On save que li proxim aparition del comete Halley va evenir solmen in 1986. Tamen li specialistes del radar del observatoria de Jodreil Bank, in li Cheshire, ha constatat, in plen jorne, li caude de ti celebri astre. In li comensa de ti-ci annu li aparates « radar » ha inregistrat manifestationes specialmen activ in li constellation del Pisc, e on ha calculat que just ta deve trovar se li comete de Halley.

 

Li ultim aparition del comete de Halley evenit in 1910. Su nómine es ti del scientist quel decovrit it in 1862.

 

-23-

 

 

PRI * FIABA

 

In Cosmoglotta, nró 133, pg. 11, sr A.E. Cortinas proposi li parol * fiaba = F conte (de fée), A fairy-tale, I fiaba, H cuento, G Märchen. Por ti notion sr C.W. v. Sydow ha proposit (Cosmogl. 1932, pg. 14) li parol « merchen ». Il di: « Quande anglesi o francesi folkloristes vole explicar, pri quel specie de raconta ili parla, ili usa li german parol « Märchen », quel ergo convene quam término international, eventualmen con latin-roman scrition « merchen ». Ma on deve diferentiar inter li merchen propri o merchen miraculosi (« Zaubermärchen ») e li merchen novellari, li novell-merchen nam li du species have un totmen diferent orígine e historie ». Sr v. Sydow considera anc li parol « eventyr » e li nove formation « aventurina » in vice de « merchen », ma il prefere « merchen » pro que it forma plu facilmen derivationes: merchen-al, -os, -ari, -ist, etc. Sr de Sydow proposi in li sam loc anc li parol « sagne » (Dan: sagn, sved: sägen, G Sage) e il conclude, que li max bon metode in un tal situation (manca de corespondent paroles in li lingues anglesi e francesi) es, prender li besonat término ex un del germanic lingues queles have un tal término. Ti consilie sembla esser bon e a sequer.   KURT FEDER (Germania).

 

Nota del red.: It es a remarcar que in su articul del annu 1932 Prof. C.W. v. Sydow tracta ti tema exclusivmen del vispunctu de un scientic terminologie folkloristic. It es forsan util far ti distintion, nam in li omnidial usa del lingue li G. « Märchen » certmen ne expresse alquó essentialmen diferent de to quo noi nómina « conte de fée » in francesi e « fairy tale » in anglesi.

 

Noi totalmen consenti que si por li besones de un scientic terminologie international noi besona un parol plu precis, noi es plenmen justificat haustente it ex li germanic lingues li li exact equivalente ne existe ni in francesi ni in anglesi. Ma to quo noi ne comprende es li necessitá dar a ti parol un vestiment romanic. Pro quo ne conservar li scrition original « Märchen » quam noi conserva li ortografie natural in mult altri paroles (Cognac, Champagne, guerrilla, etc.)? Nequi es capabil, sin li auxilie del contextu, reconosser li G « Märchen » in li parol « merchen », ne mem li Germanes self. Adplu li conservation del ortografie original impedi nos formar derivates queles in lor vestiment mi-germanic, mi-romanic forma un mixtura desfacilmen digestibil. Plu bon renunciar al derivation quam usar paroles quam « merchenosi, merchenist, merchenari, etc. ».

-----

 

 

Orígine del billet de ferrovia.

 

Li invention del billet de ferrovia es debit a Thomas Edmonson, nascet ante circa 150 annus. Il esset *chef de station* proxim Carlisle, in Anglia; ma in li etá heroic del ferrovia, li viageatores esset atraet tre numerosi per li novitá, e li station-chef, sol employate, esset anc agulliero, portator e garda-barriere. Li viageatores venit solmen poc témpor ante li passage del tren e, pro que on devet scrir per li manu chascun « bon » de transporte, li convoy devet sovente atender long.

 

Edmonson successat eliminar ti retardes preparante in antey billetes: in inventet un specie de scri-machine de quel li incrat bande printat sur paperin quadrates li loc del destination, li classe, li numeró del sede in li vagon e li date de emission del billet. Restat a scrir per li manu li custa del curse. Il submisset su invention a su directores, quel ridiculisat su procede e támen permisset le « amusar se far billetes », si solmen il ne molestat per it ni li direction ni li publica.

 

Ne considerante se quam victet, Edmonson ofertat su invention a un altri ferroviari companie quel adoptet it e prendet li inventor in su servicie, duplicante su salarie. Poy altri companies sequet li exemple e Edmonson fundat con su fratre un societé por furnir al ferrovias machines e billetes tot printat.

 

Quande Edmonson morit in 1851, it restat in Anglia solmen un o du stationes quel fat ancor billetes per li manu.

 

-24-

 

 

QUALMEN LI SINUS VENIT IN LI MATEMATICA

 

(Li orígine de un cultural-historic curiositá lingual)

 

Etimologie e semasiologie ne es solmen partes del historic scientie del lingue, ma con ti-ci anc important partes del general scientie del cultura. Particularimen li historie del scientic paroles, del términos, revela sovente ínexpectat coherenties. Talmen on vell posser p.e. scrir un tot « cultur-historie » circum li término del sinus, tam frequentmen usat in mult branches del matematica; ma noi vole considerar ci solmen li lingual látere del cose.

 

Quam on save, in li matematica li cordes del circul con radius r = 1 es denominat sinus, quel parole significa in latin sinu, parte del péctor feminin. Li cause de ti misteriosi término por un notion matematical es un strangi miscomprense, quel evenit in li curse del multseculari migration del matematica fro popul a popul. Por clarar it, on deve retrogresser lontan in li historie de nor spiritual cultura. VI li aventurosi historie del sinus:

 

Ja circa ante 2100 annus li antiqui Grecos possedet por li scopes del sferic astronomie un tabelle de cordes, in quel esset registrat por li singul angul φ (dessinat quam periferic angul in li circul con radius I li calculat longore c del corde respectiv (fig. I). Fro li Grecos ti tabelle pervenit al Indos. Habil calculatores, tis-ci perfectionat e facilisat li usa del tabelle remplazzante li periferic angul per li demí centric angul e dividente conformmen li corde in du egal partes (vide fig. I). In ti forme li popules del Islamic sfere de civilisation conossentat se con li tabelle de cordes, t.e. de semi-cordes. Ili usat li arabic lingue e scritura. Quande ili recivet con li tabelle anc li sanscrit parol jiva quam término por semicorde, ili scrit ti parol naturalmen in lor arabic caracteres. Ma li manuscrites in semitic lingues contene solmen caracteres por li consonantes, li vocales restant ínexpresset, e li consonantes composient li sanscrit extran-parol jiva, quel li Arabos leet djiba, esset per hasarde li sam quam tis del arabic parol djaib = sinu!

 

Quande poy, desde li 12-im secul, li popules del Occidente Europan comensat studiar li ovres del arabic (e in arabic versiones anc tis del grec) matematicos e traductet les in li lingue latin, li término originarimen sanscrit esset considerat quam genuin arabic término. Ergo on traductet it sin hesitar per sinus. Talmen li semicordes del circul con radius r = 1 recivet un denomination sin alquel resonabil sense, ma malgré to li término sinus e su confratre cosinus sta ínperturbabilmen in usu anc hodie.

 

On erra quande on pensa que con to li historie del aventura del sinus ja es finit! « Omni vias ducte a Roma ». In nor casu ti proverbie confirmat se, nam un duesim hasarde, possibilisat per li posteriori developation del matematica, justificat in un cert mesura li errore fat per li medieval traductores del arabic autores! To evenit talmen:

 

Circa in li comensa de 17-im secul, in quel nascet li modern matematica ínfinitesimal (a comparar solmen li nómines del tri grand ínmortales de tri grand nationes occidental: Descartes - Leibniz - Newton!), on developat un nov, ad-saver li « functional » conception numeral. Tractante functiones e representante les per curves, on trovat por li function sinus x li image in fig. 2.

 

Li curve sinus monstra, quam on vide ex li figura, un astonant similitá de su arcos con li profil del bon format sinu de yun femina! Ti facte es vermen surprisant in

 

1 G: Sehnen des Einheitskreises.

2 G: Sehnentafel.

 

-25-

 

 

(fig. 2: Qui have conossenties in matematica comprende ex ti figura ínmediatmen que li perifere 2 π del circul con radius r = 1 sta rectificat in li rectilinea π (con arco in supra) plus π (con arco in infra) e quel li talnominat curve sinus contene omni punctus con abscisses arc sin x e con ordinates sin x.)

 

nor conexe, e li partial compensation de un traductional errore er ti facte revelat solmen pos pluri secules, es forsan li maxim curiosi cose in ti curiosi afere.

 

Por li Occidentalistes li curve sinus, tractat in li precedent articul, have un signification special: con su du arcos it forma un parte del oficial insigne del Occidental Union: li unde in li circul. It mey esser permisset rememorar que li unde sinus es li tecnic simbole por parlar, t.e. de comunication, durante que li circul simbolisa li globe terral, t.e. li homanité, talmen que li insigne in tot caracterisa li scop e mission de Occidental: esser un ligament de intercomunication e intercomprension universal.      Interlinguisticus (Austria).

 

Original articul: traduction permisset solmen con autorisation del redaction de « Cosmoglotta »

---------

 

LI SETT MARVELES DEL MUNDE IN 1947

 

Un american jurnalist ha just composit li nov liste del 7 marveles del munde. Six de ili - naturalmen - es trovabil in America. Del ancian Continente es conservat solmen li Piramides. Li grand Cañon del Colorado vicea li suspendet jardines de Semiramis. Li Colosse de Rhodes es superat del vulcane Parasculin quel ha format se brusquimen in 1943, sur li Mexican frontiere e ha ja atinget li altore del Vesuvie. Li « Empire State building », de New-York, substitue se avantageosimen al temple de Ephesos; li fare de Alexandria cede li plazza al golfe de Rio-de-Janeiro. Li « Golden Gate » de San-Francisco triumfa súper li statue de Zeus, de Phidias; li fabrica de atomic bombe de Los Alamos succede al mausolé de Halicarnasse.

--------

 

Un mann acompaniat de su du litt filios intra in li restaurant e peti li garson aportar le 3 glasses de aqua e tri platiles. Pos har recivet lu comendat, il tira ex su tasca tri sandwiches, da du de ili a su litt filios e omni tri comensa tranquilmen manjar.

 

Li director del restaurant hante observat omni to, adcurre e clama, sufocante pro indignation: « Ma, senior, quo vu permisse vos ci ? »

 

« Un moment », di li mann, « qui vu es? »

 

« Yo es li director del etablissement e yo ne permisse... »

 

« Tre bon », di li mann, « yo just volet far venir vos. Pro quo li orchestre ne lude? »

 

***

 

Patron: « Vu retroveni del barbero. Esque vu ne save que it es interdictet far cupar se li capilles durant li hores de buró »

 

Employato: « Ma ti capilles ha crescet durant li hores de buró, never? »

 

Patron: « Yes, ma ne sur lor tot longore! »

 

Employato: « Nu, yo anc ne fat cupar les sur lor tot longore. »

 

 

-26-

 

 

UN JURISTIC CASU

 

...ergo yo departe con rapiditá de ottant kilometres vers ti curvatura del strada e yo pensa que li via es líber detra it; certmen it esset un stulteríe; yo ha solmen debilisat li gas e yo departe gaymen ad in li curvatura. E subitmen yo vide: un procession marcha trans li via. Un funebre. In ti moment it ha just deviat trans li strada in li porta del sepultoria. Yo presse li fren e - ho vé! it esset un grandiosi derapage. Yo rememora solmen que li quar celibatarios queles ha portat li sarco forjettat it sur li terra e in ti moment ili esset in li strad-fosse e bum! mi vehicul pussa per li detral parte ti sarco sur li via e li sarco vola trans li strad-fosse ad-in li campe.

 

Yo grimpa ex li vehicul e yo di me, pro Cristo Deo, si yo ha prendet con me anc li senior paroco e li atristat heredantes, it va esser un bell afere! Ma necos evenit; sur un parte del strada stat un oficiario funeral con un cruce e sur li altri parte stat senior paroco e li heredantes; ili aparit me quam figuras ex cire. Solmen pos un curt pause li paroco comensat tremer pro horrore, il clamat con excitation: « Ho, vu maledit hom, vu ne senti null estima mem por li mortes? » E yo hat joyat ne har mortat un hom vivent! Poy li homes rememorat; un parte de ili comensat insultar me e li altres adcurret por auxiliar ti morto in li destructet sarc; it es, yo pensa, un tal instincte. E subitmen ili curret a retro e criat pro terrore. Ex li masse de plancs grimpa un homo vivent, il leva li manus e vole sedentar se. « Quo evenit, quo evenit », il di e continua tentar sedentar se.

 

Yo adcurret vers il in un secunde. « Avetto », yo di, « ili volet sepulter vos! » E yo auxilia le ex ti amasse de plancs. Il oculetta e balbutia: « Quo? Quel cose? » Ma il ne posset levar se; yo pensa il havet un ruptet malleol o yo ne save quel altri osse per ti choc. Yo ne va narrar vos it long; yo posit li avetto e li senior paroco in mi vehicul e yo departet con ili in li dom de luctu. E li atristat heredantes e li oficiario funeral con li cruce marchat detra nos: e li musica, naturalmen, ma li musicantes ne ludet, pro que ili ne savet qui vat payar les. « Yo va payar vos li sarco » yo ha dit, « e anc li doctor; ma vu vell dever mersiar me pro que vu ne ha interrat un vivento ». E yo departet; por dir li veritá, yo esset content, que ti casu finit e que necos plu mal evenit.

 

Nu, it ha recomensat. Pro primo: li borgomastro de ti village ha scrit me un bell lettre: li familie de ti semblat morto, un Antonio Bartos, ferroviario in pension, es povri; ili volet sepulter lor avetto in honest maniere per lor ultim economisat moné; e nu, quande li avetto pro mi ínprudent vehiculada ha avigilat se de morte, ili va dever interrar le ancor un vez, ma pro lor grand povritá ili ne posse permisser se to. Yo deve ergo payar les ti interruptet funebre e li paroco e li musica, li tombe-fossero e li funebral banquette.

 

Poy venit un lettre de un advocate in li nómine de ti avo: Bartos Antonio, ferroviario in pension, postula un recompensation pro li ruinat mort-vestiment; poy quelc centenes de corones pro li curation de su ruptet malleol; e quin mill corones pro li dolores causat per li vulneration quel il hat suffret per mi culpe.

 

Poy un novi lettre: li avetto - on scrit me - hat antey recivet li pension quam ferroviario; quande il hat morit in Domino, on hat stoppat payar le li pension e nu li oficies ne vole continuar payar it, pro que ili ha recivet del districtal medico un certificate que il es mort.

 

E li avetto va presentar al tribunale un plende por obligar me payar le un perpetual rente quam recompensation por li perdit pension.

 

Un ulteriori reclamation: li avetto depos li témpor quande yo ha avigilat le de morte es malad e on deve dar le un plu fort nutriment. E yo ha fat de il un ínvalido; desde quande il ha avigilat se de morte il ne es plu li sam hom, il es valid a necos. Il di solmen: « Yo havet ti afere de morte ja detra me e nu yo deve morir por li duesim vez! Yo ne va donar it a ti hom, il deve payar me o ya va pussar ti afere til li Altissim Tribunale. Indamagear in un tal impertinent maniere un povri hom!

 

-27-

 

 

On vell dever punir tal casus per li sam suplicie quam un assassination ». Etcetera, etcetera.

 

Ma lu max mal es que yo tande ne hat payat li premie de assecuration por mi vehicul e li societé assecurational trova se « ex obligo ».

 

Ex li libre « Fabules e subcontes », de Karel Capek. (Autorisat traduction ex li lingue tchec de Jaroslav Podobsky).

-----

 

Li Robinsones del insules Kermandec.

 

In 1927, li nave « Rembrandt » departet de Melbourne e nequande arivat a destination. It desaparit, quam mult altri naves, sin har posset lansar su ultim S.O.S. e omni serchas fat por retrovar it restat van. Li « Rembrandt » esset strecat del registre del Lloyd e considerat quam completmen perdit.

 

Ma decitri persones hat successat escapar del desastre: six homes del equipage, un proprietario de miniera sud-american, du yunas de Melbourne, un prestro, li filio del capitane, in li etá de 14 annus e un Argentina con su filietta de 4 annus.

 

Alor, por ili recomensat li aventura de Robinson Crusoe. In ti insul separat del munde, e exter omni maritim vias, ili trovat trincabil aqua e abundant nutritura. Li fragmentes del « Rembrandt » rejettat al litorale servit al homes del equipage por constructer du cabanes. E chascun vésper, foyes esset accendet sur li sómmite del insul.

 

Quande li naufrageates comprendet que omni signales esset van e que li tot ligne del insul vell brular sin resultate, ili resoluet etablisser se in ti insul. Ili fundat un litt state con simplic leges. E pro que a chascun state es necessi un chef, li filietta de 4 annus esset electet reyessa, con un consilie de regentie sub li presidentie del prestro.

 

Talmen passat li annus. Li population del insul augmentat e quande li yun reyessa havet 16 annus, ella maritat li filio del capitane.

 

Ti historie ne es un fabul ma un facte autentic. In 1943, un cargo argentin ancrat in li golfe del insul por un urgent reparation. Li marineros videt aparir con stupefation un gruppe de blancos, demí-nud e vestit per fibres de plantes. Solmen 16 annus pos lor naufrage li passageros del Rembrandt revidet civilisates. Ma lu max astonant es que ti insulanos, essente informat que li tot munde esset in guerre, refusat sagimen lassar se repatriar! On comprende les!

 

Manca de bumerangs.

 

Un grand manca de bumerangs es constatat hodie in Australia, pro que li materie, li famosi curvat ligne servient a fabricar ti bastones, ne plu es trovabil. Ti subit carientie es debit al facte que li G.I. in vacanties in Australia ha forportat con ili ti armes quam « suvenire », a U.S.A. Hodie, America es li sol land u on posse trovar bumerangs.

 

Li trifolie quadrifoliari.

 

Un habitante de California, Sr. Charles French, have li passion del quadrifoliari trifolies; desde 1939, il ha coliet 6200 de ili, quo pruva que li chance es plu frequent quam on pretende it. Li colection de ti trifoliomane contene specimenes de trifolies con un, du, six e ott folies. Sr. French es tre fier pri it e monstra 7 lettres de state-chefes quel ha mersiat le por li porta-felicie quel il hat inviat les: ili es presidentes de sud-american republicas de queles un ha esset fusilat, un altre pendet, durante que li altres ha ja pervivet du o tri revolutiones.

 

Li siamesi alfabete.

 

Quam li francesi alfabete, li siamesi contene 26 lítteres. Ma in siamesi li paroles es scrit de dextri a levul e null spacie separa les.

 

-28-

 

LI OLD BERN

 

(ínedit)

 

Li cités sviss debi lor existentie a diferente causes. Li unes ha constituet se in metropoles de mercate, li altres in citadelles fortificat; li unes, quam Lucerna gruppat se circum un monastere o un eclesia; altres, quam Neuchâtel, ha fundat se circum un castelle. Bern debi su existentiie a un castelle e ha esset sempre un citadelle fort. Su situation geografic demonstra it sat clarmen. Bern ha selectet li curve de un rivere quam Fribourg, durante que altri cités fort ha selectet altri protectiones natural: Lausanne erecte se sur un coline, St-Ursanne inserte se inter li rivere e li monte. In li medievie, un cité devet profitar del configuration del terren por favorisar su defense; li problema essential esset efectivmen ti del defense, ne quam hodie ti del vias de comunication. Bern, favorisat in punctu de vise del defense, es naturalmen minu favorisat in ti del vias de comunication; hodie tri cités sviss, Zurich, Basel e Geneva ha superat it, essente plu bon situat sur vias international.

 

Durante que altri cités developat se circum un nucleo quam un circul quel alarga se, Bern ha extendet se til circa 1850 in un sol direction, li west, obligat restar includet in li strett corsete del Aar. To fa li admirabil simplicitá del historie de su developation. Bern ha esset un vase quel plena se poc a poc, poy superundea.

 

Quo esset Bern in comensa, it es desfacil far nos un idé. Li max old image data de 1485, dunc tri secules pos li fundation (1191). Ti image, tre schematic, monstra nos tre poc edificies. Images posteriori es terribilmen obscur o excessivmen deformat. Totvez, con auxilie de scrit documentes, noi posse representar nos quo esset ti cité. It esset simil a un grand village. In orígine it havet ni pavament, ni arcades, ni domes de petre; li besties pastet in li paralel vias, simplic stradettes con granieras e stalles. Ancor hodie noi posse vider old coche-portas in li strada del Gentilmannes (Junkerngasse) e in li strada del Posta. Ti paralel stradas, noi mey remarcar to, es privat in parte o totalmen de arcades, pro que it havet quasi null dom habitat; talmen li strada del Fontan, li strada del Arsenale, ti del Granieras, etc.

 

Noi save que li besties circulat líbermen ancor in li 14-im secul, mem plu tard. In 1649, in li témpor de Corneille, on postulat li supression del svin-stalles apoyat al turre de Christoph, ye west del strada del Hospital! Li stradas, in ultra, esset obstructet de materiale: tonneles, carres, etc., precipue ye centre, u fluet li riverette del cité (Stadtbach). Li mestieres esset efectet sub li ciel, quo noi posse vider ancor hodie in li strada del Carneros. Solmen in 1283 on constructet arcades; in 1399 on pavat li stradas. Incendies numerosi e desastrosi obligat li Berneses renovar lor cité; poc a poc on constructet in petre; it resta totvez ancor hodie sat numerosi domes in ligne, precipue in li quarteres inferiori. Noi tamen ne mey errar pri li etá del domes queles noi vide; in su actual statu, Bern data del 18-im secul e de plu tard. Li turre del Horloge (Zytglogge) self, quam it presenta se hodie, es solmen un capricie del 18-im secul (benque noi absolutmen ne vole negar su alt valore estetic); li Catedrale esset finit solmen in fine del 19-im secul; li Dom municipal (Rathaus) esset restaurat recentmen e ne plu es li edificie pesant e complicat del 15-im secul; quelc turres: li turre del Cárcer (Käfigturm), quel data de 1643, li turre del Hollandeses, quel es del 13-im secul, fa exception, con quelc altri domes.

 

Desde circa 1650 on comensat vermen constructer bell. De ti epoca data li remarcabil domes del patricios bernesi. Li domes queles esset constructet antey, esset du vez plu bass quam hodie; lor simplicitá fa contraste con li opulentie del residenties rich queles on monstra sur li prospectes e li albums. Ples notar anc que li arcades havet dimensiones tre modest; bass e con spess pilares, ili esset simil, mem in li central via, a ti del actual strada del Gentilmannes. Ye intrada del arcades apertet se un arcade con li statuette de un santo; li max famosi de ti figuras es ti del grand Christoph, de quel li image restat nos.

 

Li arcades covrit null magasin e ne esset destinat al passantes, ma al usation

 

-29-

 

del privat domes. On vendit sur li strada, sur contores; li magasines esset introductet per li Huguenotes ye fine del 17-im secul; ili esset cludet con lattes e ne per vitrines, luxu fabulosi quel devet aparir mult plu tard. Ti magasines esset apertet in li Grand'strada (Kramgasse); ili format bentost un serie íninterruptet e extendet se al altri stradas; hodie li strada del Mercate e ti del Hospitale monstra li max bell vitrines.    J.J. Joho (Svissia).

-----

 

ARCHITECTURA IN LI FRANCESI FERROVIAS

 

Li francesi ferrovias (S.N.C.F.: Société nationale del Chemins de fer français) es dividet in tri grand servicies: Explotation (regulation del trenes, transporte del viageantes e del merces), Material e Tration, Vias e Edificies.

 

Yo vole parlar specialmen pri ti ultim, a quel yo apartene. Ti quel fa viage in li tren posse strax constatar que, si li vias permisse un locomotion perfect, si li signales functiona marvelosimen, li edificies in general maniere, sur chascun rete, ne brillia per lor originalitá... Quasi omni stationes, omni domettes de garda-barrieres es constructet secun li sam schema: omni to es antiqui e sin comforte; on egardat nequande li stil, li architectura local.

 

To es explicabil per diversi rasones:

 

1. - Quande on constructet nor lineas ferroviari, li ingenieros ocupat se plu particularimen pri li securitá, e pro to concentrat lor tot atention al vias proprimen dit, al signalisation e al pontes e viaductes. Li edificies esset considerat quam un afere secundari e esset studiat in serie. On vell posser dir, naturalmen, que necos es perfect in ti munde e que alcun erras es fat pro manca de experientie. On deve tamen aconosser que un tal erra es grav e que li gerentie del ancian « companies » ferroviari merite sever criticas...

 

2. - It vel har esset necessi crear un servicie de Architectura, quel in céteri ja existe, ma solmen por li edificies de administration central e regional. Tande, on vell haver ingenieros o architectes quel vell dar un nov direction e un nov impulse al construction e conservation del edificies, pro que ili vell esser specialisat in ti branche (On ya creat con successe special servicies por li lúmine, li telefon, li « caténaires »).

 

Un timid passu in ti sense ha esset fat desde li nationalisation de nor ferrovias per li designation de specialistes in quelc grand stationes. Til nu, li edificies esset constructet e intertenet per li « Chefs de District » (conductores de via-labores), e on comensa aconosser, adminim in alcun regiones, que li edificies es alquó totalmen diferent del vias e mem del pontes.

 

Li S.N.C.F. es li max important terrenal proprietario in Francia. Null altri possede tant domes. It deve dunc haver un servicie specialisat digni de ti importantie. Mult taches atende it: reconstruction de stationes, de depós, de atelieres, construction de logimentes por li ferroviarios, modernisation del installationes existent - omnicos essent fat in li cadre del modern conceptiones architectural, afin que in li future, li edificies del S.N.C.F. deveni digni del grand cités quel ili servi, e del marvelosi paisages quel circumda les.   W. GILBERT (Francia).

------

 

LI VISUAL TELEFON

 

Li ingeniero J.P. Sacharov, de Leningrad, ha just constructet, un telefon, quel permisse a du persones in comunication vider unaltru sur un placa durante li conversation. Pro to Sacharov ha nominat su invention li Video-Telefon. LI production in gross del nov aparate e su oficial introduction in li russ servicie del comunicationes a long distanties va comensar.

 

-30-

 

ANTE CENT ANNUS

 

Li 24 julí 1847, li unesim Mormones arivat in li valley del Grand Salat Lago, realisante talmen li profetie del mormonic profete Josef Smith quel hat predit: « Li Santes del Ultim Dies va esser pussat vers West e va devenir un popul potent, in medie del Roccosi Montes. »

 

Bringham Young ductet un companie de pioneros de avan-guardie quel devet esser un modelle por li sequentes. Esset ta 143 mannes, 3 féminas e 2 infantes, quel viageat in 72 carres. Ili prendet con se cavalles, mules, boves e vaccas. In li carres covrit per toale esset plugs, semes e provisiones por un tot annu. Li companie del Mormones comprendet plugatores, farmeros, mecanicos, mannes possent etablisser rutes, constructer pontes, cultivar li terra, erecter domes.

 

Nequó hat esset abandonat al hasarde. Young esset un organisator excellent.

 

Ye quin horas, il hat decidet, li clarion sona, e omnes partiprende li pregas. On cocina, on prepara li atelages til 7 hores, poy on departe. Chascun conductor deve restar apu su atelage, li fusil cargat in li manu. In casu de un atacca del Indianos on viagea in duplic range. In li campe, li carres forma un circul, li animales essent in li interiore del circul. In véspere, ye ott horas e demí, sempre con li son del clarion, on fa li ultim pregas in li carres, ante li reposa.

 

On provat persuader Brigham Young ear etablisser se in li fertil planages de California. Ma il savet que li desfacilitás forja li animes e que it esset plu bon, por su popul, viver in li isolation e combatter li dangeres e li privationes del deserte.

 

Il dunc videt li valley avan il, li futuri cité e, forsan, in reva, li grand Temple long de 90 m. - li Tabernacul - quel esset erectet sin alcun vertical trave in su medie, e tant sonori que on audi, on di, un agullie cader, de un extremitá al altri del edificie.

 

Li pioneros prendet possession del region, irigat it per li aquas del City Creek, por posser laborar e semar, constructet cités quam un « dama-planc », secun un plan quel semblat audaciosi in ti epoca, con strades larg de 40 metres. Ili vivet ta ti vive quel tam mult roman-scritores ha racontat nos, e quel astona e va sempre astonar nos.   (Ex li Feuille d'Avis de Lausanne, trad. R. Bg).

 

 

LI GUILLOTINE SEQUESTRAT

 

In 1847, li executor parisan Samson, de quel li avo hat guillotinat li rey Louis XVI, esset sin moné. Por escapar ti desfacilitás, il ne trovat altri medies quam ceder su guillotine a un prestator, nam su creditores menaciat far inprisonar le. Ma un maliciosi hasarde volet que curt témpor poy un criminale esset condamnat al morte e li executor recivet li ordon tener pret su instrument por li operation. Desesperat Samson curret vers su prestator quel possedet ti strangi gage e suplicat le retrodar li guillotine alminu por un matine, nam, sin guillotine, li condamnate ne posset esser executet. Omni suplicationes esset van e Samson esset obligat explicar su situation al general Procurator quel fat degagear li guillotine por li precie de 4000 frs. Ma Samson perdit su oficie.

 

UN BIBLIOTECA IN UN CAMERA

 

Creat ante circa tri mensus, li servicie micrografic del biblioteca de Lenin in Moskva ha ja inregistrat sur pellícul plu quam 300 000 págines de libres rar e preciosi de ancian jurnales e revúes. It talmen permisse al publica conosser libres de quel li presta e expedition a lontan letores es ínpossibil.

 

Li fotografic aparate usat es capabil filmar 500 págines in un hor. Del negative on posse poy tirar tam mult copies quam necessi. Li letura del copie es fat med un letor special munit de un ecran vitrin sur quel es reflexet, agrandat, li págine filmat.

 

Un libre de medial formate es reproductet sur un pellícul long apen de 4 metres.

 

-31-

 

 

Manca de furtores!

 

In Toronto, in Canada, un del bankes, max important de Ontario ha esset, ante poc témpor, victim de un curiosi mal aventura.

 

Li clave del ferrin-coffre max « secret » hante esset perdit, on tornat se successivmen vers omni serrureros del cité, del provincia, poy de Canada. Ma nequel successat aperter li coffre quel, ad-ultra on ne posset demolir.

 

Omni specialistes de U.S.A. declarat se ínpotent.

 

Desesperat, li directores del bank directet un apelle, per li via del jurnales, e per lor detectives, al « specialisat furtores », sol capabil secun li expertes, resoluer li problema sin deteriorar li enorm e delicat mecanisme.

 

Regretabilmen, li « specialisat furtores » desdignat presentar se al social sede del bank, malgré li 1000 dollars de recompensa e li garantíe dat a lor « professional secrete ».

--------

 

NOVI PUBLICATIONES

 

Noi ja curtmen anunciat in li numeró 89 de Cosmoglotta B li publication del nov lexico Sved-Occidental (Svensk Occidental Ordbok) de Berggren-Blomé-Sköld. Ti remarcabil ovre contene sur 126 págines li traductiones de circa 20 000 paroles e expressiones svedesi in Occidental. It superpassa dunc in richesse de contenete mem nor max complet lexico, ti de Gär.

 

Per ti publication nor sved amicos ha dat nos un bell exemple de fide in li final victorie de nor lingue. Deo save quant li custas de printation ha augmentat desde li comensa del guerre e nequi posse hodie permisser se li luxu, investir capitales in un interprense sin future.

 

It plese nos substrecar particularimen li perfect congruentie del formes adoptet del Svedes con tis contenet in li lexico Occidental-German e German-Occidental de Matejka. Ti congruentie es tam plu remarcabil que li du lexicos ha practicmen esset elaborat índependentmen li un del altri. Li sol diferentie - si on posse nominar to un diferentie - consiste in li facte que li Sved autores del lexico conserva li y vocalic in cert paroles international, durant que li editiones sviss prefere li unitari scrition per i, sin advere abolir totalmen li usa de y vocalic.

 

Noi expresse al autores de ti lexico nor sinceri felicitationes pro lor excellent labor.

-------

 

A NOR ESTIMAT COLABORATORES

 

Noi peti vos insistentmen:

 

1. Scrir vor manuscrites per li scri-machine. 2. Lassar suficent spacie inter li lineas por possibilisar eventual corectiones. 3. Scrir solmen sur un látere del papere.

 

Li non-observation de un sol de ti exigenties posse rendir li manuscrite ínutilisabil e far prender it li via del paper-corb, nam li redactor absolutmen ne have li témpor recopiar les per li machine. Ples de desfacilisar su labor pro pur negligentie!

 

4. Ples ne misser nos traductiones de ovres publicat in lingues national si vu ne ha antey obtenet li permission del autor. To vale tam por articules publicat in jurnales quam por ovres editet quam libres. Noi amemora que ovres litterari jui legal protection durant li vive del autor e til expiration de un periode de 30 annus pos su morte. Li redaction de Cosmoglotta va refusar li publication de manuscrites queles ne satisfa al supra exigentie.

 

Articules original publicat in Cosmoglotta posse esser reproductet con indication del fonte in omni altri jurnales interlinguistic, sin special autorisation. Exceptiones a ti regul va sempre esser specialmen indicat.

 

-32-

 

Comments (0)

You don't have permission to comment on this page.