| 
  • If you are citizen of an European Union member nation, you may not use this service unless you are at least 16 years old.

  • You already know Dokkio is an AI-powered assistant to organize & manage your digital files & messages. Very soon, Dokkio will support Outlook as well as One Drive. Check it out today!

View
 

Cosmoglotta A 136 (mar 1948)

Page history last edited by Dave MacLeod 5 years, 2 months ago

COSMOGLOTTA

 

OFICIAL MENSUAL ORGANE DEL OCCIDENTAL-UNION

 

ALF. MATEJKA:

 

AUTONOMIE E REGULARITÁ

IN LI LINGUE INTERNATIONAL

 

Numeró special

 

Redaction e Administration:

 

INSTITUTE OCCIDENTAL

 

Chapelle (Vd) Svissia

 

Nr 136 Serie A MARTE 1948

 

COLECTIONES DE KOSMOGLOTT E COSMOGLOTTA

 

Li ancian annu-series de KOSMOGLOTT e de COSMOGLOTTA constitue un tresor ínexhaustibil pri li Occidental-movement e li developation de nor lingue. Omni interlinguistes queles desira posseder ti rari e secur e preciosi fontes de documentation have li max grand avantage comprar tam mult annu-colectiones quam possibil.

 

In facte, li annu-series de 1922 til 1926 (Kosmoglott) es nu quasi íntrovabil e solmen quelc privilegiates va haver li chance constituer li complet colection de nor oficial organe. Por exemple, ho-moment, li Institute Occidental have solmen *un* complet colection 1922-1926 de Kosmoglott.

 

Anc pluri annu-series de Cosmoglotta es quasi exhaustet, por exemple tis de 1927 til 1933, e anc un cert númere de numerós de Cosmoglotta serie B; regretabilmen pos poc témpor noi ne plu va posser liverar les.

 

Vi li actual valore del annu-series de Kosmoglott e Cosmoglotta:

 

KOSMOGLOTT:

 

Annu - Cadernes - Precie sv. Fr.

 

1922 - 10 - 50

1923 - 6 - 30

1924 - 3 - 15

1925 - 4 - 20

1926 - 6 - 30

 

COSMOGLOTTA

 

Annu - Cadernes - Precie sv. Fr.

 

1927 - 6 - 11

1928 - 11 - 11

1929 - 11 - 11

1930 - 6 - 9

1931 - 6 - 8

1932 - 6 - 9

1933 - 6 - 9

1934 - 8 - 6

1935 - 10 - 8

1936 - 10 - 8

1937 - 13 - 10

1938 - 12 - 10

1939 - 9 - 9

1940 -------

1941 - 4 - 2

1942 - 12 - 5

1943 - 12 - 5

1944 - 12 - 5

1945 - 12 - 5

1946 - 12 - 7

1947 - 12 - 7

1948 - 12 - 8

 

1) Complet colection 1922-1926 de KOSMOGLOTT: sv. Fr. 160.-- (si liverabil)

 

2) Complet colection 1922-1947 de KOSMOGLOTT e COSMOGLOTTA: sv. Fr. 350.-- (si liverabil).

 

3) Separat numerós de Cosmoglotta A: Fr. 0.80, Cosmoglotta B: Fr. 0.40, Kosmoglott, precie secun li stock.

 

4) Null rabatte es concedet por li annu-series o li separat numerós de Kosmoglott o Cosmoglotta, ma li expedition es sempre fat afrancat.

 

5) Noi sempre compra ancian numerós de Kosmoglott e numerós de Cosmoglotta ante 1934, ma solmen exemplares nett e ínmaculat. Ples demandar oferta de precie. Inviar nequo sin convention. Tamen noi premersia ja omni generosi donatores queles va inviar nos exemplares gratuitmen.

 

6) Un insistent petition: Ples nequande destructer old numerós de Cosmoglotta. Si vu ne desira conservar les, ples retromisser les al administration: Vu va far it un servicie e in sam témpor auxiliar li edition de nor revúe.    Administration de COSMOGLOTTA

 

-18-

 

 

Autonomie e Regularitá in li lingue international

 

In nró 134 de COSMOGLOTTA (ed. A pag. 19) yo atraet li atention del letores a un nov ovre interlinguistic, "VIJF KUNSTTALEN", scrit de un esperantist nederlandesi, Sr. W.A. J. Manders de Venlo.

 

Pos har substrecat, quam it convene, li scientic objectivitá quel manifesta se in ti ovre, yo anunciat mi intention discusser in quelc articules ulteriori li fundamental objectiones de Sr. Manders contra Occidental. Li unesim de ti articules esset publicat in COSMOGLOTTA B nr. 94 sub li titul "Autonomie e Naturalitá in li L.I.". Yo ocupat me in it pri li misinterpretation del conceptiones fundamental de E. de Wahl pri li scope del mundlingue e yo exposit li vis-punctu occidentalistic pri li ortografic problema. Li sequent articules va esser consacrat al question del derivation. It semblat me util profitar ti ocasion por far un specie de resumate de omni argumentes queles milita in favore de nor tese. Noi constata in facte que li importantie del problema "autonomie o naturalitá" sembla crescer con li progresses del modern interlinguistica. Sr. H. Jacob consacrat a it un númere apreciabil de págines in su du libres "On the choice of a common language" e "A planned auxiliary language" e anc li linguistic stab de IALA esset confrontat con li sam problema.

 

Pro practic motives noi presenta li materiale in un sol caderne, vice disperser li exposite in pluri articules.

 

LI OBJECTIONES DE SR. MANDERS.

 

Por bon situar li problema, yo deve comensar per citar quelc selectet passages ex li libre de Sr. Manders queles ilustra li punctus in discussion:

 

(pag. 198): ... Ci on deve támen posir se li question: "Esque li conception de De Wahl responde a rational criteries? ... Su tot sistema presuposi li conossentie de adminim un lingue romanic. Ti qui vole expresser se in Occidental ne posse usar li existent afixes secun su propri arbitrie: il deve usar li precis afixe quel permisse formar un internationalmen conosset parol o quel ducte a un derivate con romanic aspecte. ... It es totvez ver que Occidental oferta solmen rar possibilitás de individual parolformation. Si on departe del vispunctu que li lingue international va, plu tost o tard, far li aprension de foren lingues superflui por mult persones - e to es anc il conception de De Wahl - tande to significa que in future multes va dever aprender li vocabularium

 

-19-

 

de Occidental con omni su composites e derivates presc in li sam maniere in quel ili deve nu aprender li derivates francesi e hispan. It es ver que mem in ti casu Occidental vell maner ancor mult plu facil quam li vivent lingues, mersí al relativ regularitá del derivationes e al facil grammatica, ma por tis queles ne posse apoyar se sur li lingues romanic, li sistema de derivation de Occidental va esser inferiori in facilitá a ti de Esperanto e Ido; concernent su possibilitás de aplication it es mem inferiori a Volapük.

 

(pág. 80): Occidental have quam cardinal caracteristicum que it ne tende, quam li altri lingues international, vers absolut regularitá. To vale tam por li grammatica quam por li derivation. TI ultim es adplu caracterisat per li existentie de un grand númere de afixes de queles pluri have plu quam un function, durante que li sam function es sovente expresset per pluri afixes. Plutost quam etablisser un ver sistema de derivation, De Wahl provat trovar regules queles vell permisser li reciver derivates internationalmen conosset quam regularimen format Occidental-paroles. "Electricitá, salvation, executor, expedition, action, tolerantie, serpentine, Argentinia, fripon, spion, patron" es ne solmen regulari derivationes occidentalistic, ma adplu paroles queles es incontrabil sub li sam formes in lingues national. E to es por De Wahl lu essential.

 

(pág. 351) On ne posse ne admirar li sistema de De Wahl quel resuma in quelc relativmen simplic regules li tre complicat mecanisme de derivation del lingues romanic. Ma quantcunc ingeniosi es ti sistema, it have poc practic valore. Durante que in Esperanto e Ido on posse self formar li derivates per li unic auxilie del rason o del leges del analogie, ti sam possibilitá es excludet in Occidental. In ti lingue un derivate es corect solmen si it coincide in su aspecte exteriori con un forme romanic. Li scope es dunc sempre crear un parol quel on ja conosse per su forme. Ti qui vell basar se unicmen sur li sense del radicas e del afixes, vell ínmancabilmen crear paroles quam "militariatu, afabileríe, esperore, povrificar, capitalario, liberie, mortantie, comensation", formes queles es omnes teoricmen corect, ma malgré to fals. Qui ne conosse romanic lingues es fortiat aprender omni derivates quam si ili vell esser radicar, benque in veritá li regulari formation facilisa considerabilmen li aprension. Por li activ usation del lingue ti total dependentie del romanic lingues forma un seriosi obstacul. De altri látere it es just aconosser que to considerabilmen facilisa li comprension por tis queles conosse ti lingues. Un intelectuale totmen ne besona conosser Occidental por posser comprender ínmediatmen alquel textu in Occidental. On posse dir lu sam ni pri Esperanto ni pri Ido.

 

-20-

 

In li ocules de Sr. Manders, li situation sembla dunc esser li sequent: de un látere un sistema (Esperanto) quel es ni tam natural ni tam international quam Occidental, ma quel oferta li avantage esser extremmen simplic e regulari in su parolformation; de altri látere un sistema (Occidental) quel es absolut international, ma u ti internationalitá es obtenet ye li detriment del regularitá e facilitá de aplication del regules de derivation. Li facilitá de Esperanto es obtenet per li clarmen definit e univoc sense del elementes derivatori: li sense de un notion composit (parol derivat) resulta sempre logicmen ex li senses combinat del elementes isolat. Li sfere de aplication del afixes es practicmen ínlimitat. In revancha, li desfacilitá de Occidental es debit al multisensitá del afixes: un parol derivat es corect solmen si it es conform al internationalitá, e solmen li romanic popules save electer ex li quantité de afixes disponibil tis queles efectivmen producte li internationalitá del forme derivat. It manca dunc al sistema de derivation de Occidental li autonomie quel caracterisa li metodes de parolformation in Esperanto e Ido.

 

ANC OCCIDENTAL ES AUTONOM.

 

Nu, it es certmen un exageration afirmar que li sistema de derivation de Occidental es caracterisat per un total manca de autonomie. Noi posse mem posir quam principie que un parol corectmen format secun li regules de derivation docet in nor grammaticas deve esser considerat quam just mem si it ne coresponde al forme international sub quel on customa trovar it in li lexicos. Yo ne vide, por ex., in li nómine de quel principie on vell posser condamnar li paroles "militariatu, povrificar, comensation" queles Sr. Manders cita quam íncorect.* In céteri ti possibilitás de misformation es minu frequent quam on vell posser suposir a prim visu. Por exemple: qui va formar li parol "capitalario" quande noi have un derivate "capitalist" de quel li internationalitá include omni lingues de Portugal til Russia? Poy noi save que in Occidental on distinte inter afixes productiv e ínproductiv. Li sufixes ínproductiv es tre poc (-est, -il, -id, escer, icar) e on generalmen aprende li derivates "tot fat" vice formar les self, quam on anc aprende in Esperanto sin derivar les (pro que on ne posse) paroles finient in -mento, -enco, -anco, -oro, -uro, -ara, -ara etc. etc.) durant que ili forma in Occidental regulari derivates.

 

*) Per un ironie del fate, Sr. Manders sembla har haustet su exemples ex li critica de Occidental quel yo self publicat ca. 15 annus ante nu in mi articul "IDO E LA LOGIKO" (Progreso X 93). Ma desde 1933 yo ha evoluet quam anc Sr. Manders va ínevitabilmen evoluer e to probabilmen in minu mult témpore quam yo.

 

-21-

 

 

Li afixes productiv have in Occidental practicmen li sam possibilitás de ínlimitat aplication quam in Esperanto. Nequó impedi nos dir equita-t-osi, malgré que F have "équitable" E H "equitativo". Noi forma sin hesitar "ludette, plorada, substantival, pruntation, credaci, perdibil, leonello, musicastro, plumallia, tassade, sucrage, glotton, stridore, hesitatori, successosi, flexura" etc. etc. sin questionar nos esque ti paroles es international o ne. Ma mem quande ili efectivmen ne es international, ili malgré omnicos nequande have ti aspecte artificial quel caracterisa li pluparte del derivates in Esperanto e Ido. Ili sempre representa formes queles anc li vivent lingues vell har posset producter per lor propri medies. E in facte un grand quantité de derivates in Occidental, quam por ex. toleration, transportation, mordaci, malessere, recivement, queles vell posser semblar ínnatural por un francese, have lor exact equivalente sive in anglesi, sive in italian o hispan e es pro to considerat quam perfectmen natural del concernet popules.

 

ESQUE VERMEN ESPERANTO ES PLU FACIL?

 

Noi vole támen francmen aconosser que monoglottes parlant un lingue ne-romanic posse efectivmen in cert casus esser seductet a formar derivates queles, benque teoricmen possibil, támen ne corresponde al formes queles li internationalitá imposi quam directiv in li usation del lingue. Si noi reducte li critica de Sr. Manders a ti precisi casus, noi deve aconosser que it es rect. Ma... e nu veni li grand question: ESQUE REALMEN LI SAM DESFACILITÁ NE ANC EXISTE IN ESPERANTO? Esque vermen Esperanto es un lingue autonom in ti sense que chascun notion posse esser expresset por talmen dir automaticmen e sin erra possibil mersí al unic auxilie de bon selectet afixes con clarmen definit sense? Esque li logic analise quel li usator de Esperanto deve far por trovar in chascun casu li exact combination de radicas e afixes queles coresponde al idé a expresser es realmen accessibil anc al "hom del strade", i.e. a ti specie de clientes a quel Esperanto pretende just dedicar su particulari cuidas?

 

Pri to noi es ja del comensa assaltat de un seriosi dúbite. Si li afirmationes de nor adversarios concernent li excellentie de lor sistema de derivation vell esser ver, quel beson vell ili tande haver por editer spess vocabulariums, quam ili existe in Esperanto e Ido? Un bon grammatica e un simplic radicarium vell dever suficer por omni besones. Quel beson on vell haver por indicar in li lexicos anc omni derivates, si tis-ci posse esser tam facilmen format ex li radicas mersí al ínsuperabil principie de "autonomie" quel presidet al elaboration del regules de "vortfarado" in Esperanto? Ho vé, ti tant laudat facilitá del sistema de derivation aparentmen ne existe, nam li max complet grammatica de Esperanto, a saver li "Plena Gramatiko" de Kalocsay e Waringhien (ca. 500 págines!) es ancor ne sat complet por explicar omni misteries del esperanta "vortfarado"

 

-22-

 

e ancor minu por far superflui li spess lexicos. In contrari! In su recension del duesim edition del aludet grammatica, li excellent esperantist Lanti plendi amarimen (Sennacieca Revuo 10.5.1939) que li esperantistes possede nu "tro plenan gramatikon, dum mankas sufiĉe plena vortaro!"

 

In veritá li sam "desfacilitás" queles li esperantistes critica in Occidental existe in mem plu alt gradu anc in Esperanto. Ili es solmen de un altri specie. Noi va demonstrar to per un metodic exposition del factes.

 

LI MULTISENSITÁ DEL AFIXES IN ESPERANTO.

 

On reprocha a Occidental que it manca a su afixes ti unisensitá quel caracterisa li sistema de derivation in Esperanto e quel es assertetmen li cardinal factor por li facil aprensibilitá de ti lingue. Or li veritá fortia nos constatar que ti sam multisensitá existe anc che li afixes de Esperanto. Vi quelc exemples:

 

-ADO:1. action (skribado), 2. durada (irado), 3. repetition (pafado).

 

-AJO: 1. alquó concret (skribaĵo), 2. concret resultate de un action (konstruaĵo), 3. materiale (lignaĵo), 4. cose comestibil (porkaĵo), 5.maniere de acter (azenaĵo).

 

-IDO: 1. filio de ... (reĝido), 2. yun nascete (ĉevalido), 3. descendentes (levidoj), 4. indigeno (Kanaanido), 5. epigone (Homerijod).

 

-ISMO: 1. doctrine (budhismo), 2. movement (vegetarismo), 3. maniere de acter (kanibalismo), 4. sistema (ĵurnalisme), 5. maladiv tendenties (alkoholismo), 6. idiotismes (latinismo).

 

-ANO: 1. membre (komitatano), 2. logiante (urbano), 3. adepte (Lutherano), 4. apartenent a ... (familiano).

 

-EMA: 1. inclinat a ... (dormema), 2. possent (eksplodema), 3. sub li dangere de ... (mortema).

 

EK-: 1. comensa de un action (ekiri), 2. subit action momentan (ekbati).

 

RE-: 1. retro (reveni), 2. denov (revidi).

 

EL-: 1. movement ad éxter (eliri), 2. selection (eltrovi), 3. aquisiter alquó desirat (elfrati monon de iu), 4. manifestar per alquó (elparoli), 5. crear per (elpensi), 6. extender in li sense del longore (eglatigi), 7. plen, exhaustiv (elkreski), 8. posser far til li fine (elporti = occ. suportar). 9. til ínusabilitá, desaparition (eluzi).

 

Yo pensa que ti exemples (haustet ex li Plena Gramatiko de Esperanto de Kalocay-Waringhien) sufice por monstrar li ver caractere del monosemie aplicat in Esperanto. It va esser desfacil afirmar que li diferenties de sense es minu grand in Esperanto quam in Occidental.

 

-23-

 

UN EXEMPLE INSTRUCTIV.

 

A ti unesim obstacul adjunte se ancor altres. It va esser max bon far preceder lor exposition de un exemple ilustrativ:

 

Lass nos suposir que yo ha aprendet li radica BRUL- in Esperanto e que yo prova derivar de ti radica li tot familie de paroles. Armat per li regules de derivation yo comensa per formar corectmen li sequent serie de paroles:

 

bruli (brular), bruliĝi (arder), ekbruli (accender), ekbruliĝi (inflammar se), malbruli (extinter), malbruliĝi (extinter se).

 

Ma per hasarde yo incontra ti sam radica in li lexico e constata que durant que yo tractat li verbe quam transitiv, it in realitá have un sense íntransitiv. Ti decovrition totalmen destructe mi bell serie de derivates e yo hasta corecter it. Quam nov resultate yo recive li sequent serie:

 

bruli (arder), bruligi (brular), ekbruligi (accender), ekbruli (inflammar se), malbruli (extinter se), malbruligi (extinter).

 

To sembla corect, ma ho vé, mi tribulationes ancor ne es finit. It monstra se que on ne di malbruligi in Esperanto. On have por ti notion un special radica, a saver estingi. Li corect serie es dunc:

 

bruli, bruligi, ekbruligi, ekbruli, estingi, estingiĝi.

 

Ma li possibilitás de autonom parolformation per to ancor ne es exhaustet. Si li situation vell har esset invers, i.e. si yo vell in prim har aprendet li radica esting e ignorat li radica brul, yo vell tot naturalmen har comensat li serie de derivates per:

 

estingi, estingiĝi, malestingi, malestingiĝi, ekmalestingi, ekmalestingiĝi, si yo vell har considerat li verbe estingi quam transitiv, e per

 

estingi, estingigi, malestingi, malestingigi, ekmalestingi, ekmalestingigi, si yo vell har considerat it falsmen quam íntransitiv.

 

In resuma, li regules de derivation in Esperanto permisse teoricmen li sequent serie de paroles:

 

bruli, bruligi, ekbruligi, ekbruli, estingi, estingiĝi, bruliĝi, ekbruliĝi, malbruli, malbruligi, malbruliĝi, estingigi, malestingigi, malestingiĝi, ekmalestingi, ekmalestingigi, ekmalestingiĝi.

 

Ex ti 17 teoricmen possibil derivates, solmen li 6 unesimes es corect; li 10 altres es falsmen format.

 

On tro facilmen oblivia que li "vortfarado" in Esperanto totalmen ne es tam simplic e automatic quam on vale far nos creder. Por que un Esperanto-derivate mey esser corect, pluri preconditiones deve esser plenat queles yo va enumerar e curtmen comentar in li sequent lineas.

 

-24-

 

LI INTRICACITAS DEL "VORTFARADO" IN ESPERANTO.

 

1. Li conossentie del radica ne sufice in Esperanto por posser formar corectmen li derivates. It es necessi saver esque ti radica es substantival, adjectival o verbal. In Occidental, noi deriva ex li du substantives "brosse" e "péctine" li verbes brossar e pectinar e li afere es liquidat. Anc in Esperanto noi forma li derivates brosi, brosado ex li substantive "broso". Ma por posser far to noi deve saver *in prim* que bros- in Esperanto have un sense substantival. E to ne es tam self-evident, nam ti sam Zamenhof quel dat un sense substantival al radica bros-, tracta in revancha li radica komb- (péctin-) quam verbal. On dunc ne posse dir secun li exemple de "bros-": kombo (péctine), kombi (pectinar), kombado (pectination), ma on deve derivar: kombi (pectinar), kombo (pectination), kombilo (péctine). Un altri exemple: Si on ne save *in antey* que li radica "varb-" have *in se self* un sense verbal o substantival, li resultates del derivation va esser totalmen diferent. In li unesim casu noi vell reciver: varbi (recrutar), varbo (recrutation), varbito (recrute); in li duesim casu li serie vell esser: varbo (recrute), varbigi (recrutar), varbigo (recrutation)>

 

2. It ne es desfacil divinar que "brul-" have in se self un sense verbal e pro to li desfacilitá mentionat in supra ne existe por ti radica. In revancha, li caractere verbal del radica in question fortia li usator distinter inter sense transitiv e íntransitiv, nam de ti distintion depende li corect o íncorect formation del derivates. Or, Sr. Manders self aconosse francmen que ti necessitá constantmen distinter inter verbes transitiv e íntransitiv, junt con li desfacilitá saver precisimen de omni verbes esque ili es in facte transitiv o íntransitiv, constitue un del max grand obstacules por li corect usa del lingue. It existe, secun Sr. Manders, poc persones queles save usar li sufixes -ig e -iĝ corectmen. Mem expert esperantistes usa les sovente in fals maniere. E li cúlmine del malchance es que ti du sufixes, queles conditiona li just formation del derivates secun li sense (transitiv o íntransitiv) del radicas, es just inter li max important e max frequentmen usat.

 

3. Noi have in Esperanto un comod medie por indicar li contrarie, a saver li prefixe mal- (granda-malgranda, fermi-malfermi, nova-malnova etc.). On vell pensar que nequó es plu facil quam aplicar un prefixe con un tam clar e ínequivoc sense. Regretabilmen it es tal solmen sur li papere, nam it ne sufice conosser ti prefixe: quam monstra li exemple de "malbruli", on deve ancor saver in quel precisi casus on posse usar it e in queles ne. In facte, it existe in Esperanto un grand serie de antonimes queles ne es format per li prefixe mal-, ma es expresset per special radicas: kuraĵa-time; tiri-puŝi; komenci-fini; morti-vivi; preni-doni; perdi-trovi; ridi-plori; konfesi-nei; amuzi-enui; konverĝa-diverĝa; konkava-konveksa etc. etc. Si li aprensor ne have li certitá que un afixe con un tam clarmen definit sense posse esser usat

 

-25-

 

 

sin restriction, a quo servi alor ti bell "autonomie" in li "vortfarado" de Esperanto?

 

Ti incertitá pri li corectitá del Esperanto-derivates extende se anc a formes queles es grammaticalmen ínreprochabil. Li reproche quel on fa a Occidental retorna se contra Esperanto, nam anc in Esperanto on posse formar derivates queles, benque teoricmen corect, támen ne coresponde a tis queles li usa ha consacrat quam genuin Esperanto-paroles.

 

Pro quo, por exemple, ne dir ŝraubo-turnilo vice ŝraubilo, si on anc di "korko-tirilo"? Pro quo ne ŝipejo vice haveno, si on anc posse dir automobilejo vice garaĝo? Si vagonaro sta por tren, esque alor tegularo e foliaro vell esser minu corect quam tegmento e libro? Pro quo ne herbaro vice herbejo, predikejo vice preĝejo, preĝejeto vice kapelo e mortintejo o enterigejo vice tombejo? etc. etc.

 

 

LI "VORTFARADO" E LI "HOM DEL STRADE".

 

Por facilisar li aprension del lingue, Esperanto reducte li númere del radicas a un minimum e recurre a su sistema de derivation por expresser un grand númere de notiones por queles omni lingues vivent usa special radicas. Ti sistema de derivation permisse mem expresser cert notiones fundamental per li artificial combination de afixes inter se. Ti possibilitá es unic in Esperanto e on posse considerar it con bon jure quam li triumf del principie del autonomie in li dominia del derivation. Ma just ta monstra se li congenital ínaptitá de ti principie quam factor de facilitá in li practic aplication del lingue. Yo professe un cert admiration por li ingeniositá del autores esperantistic queles excelle in li creation de nov paroles, unicmen basat sur li presc ínlimitat possibilitás quel oferta li sistema de derivation de Zamenhof. Ma ti admiration ne successa dupar me pri li practic valore del metodes usat. Yo defia quicunc pruvar que íninstructet persones (queles Esperanto ya just considera quam li max important parte de su clientela) es vermen capabil formar self, per li unic auxilie del regules de derivation ti bell serie de "autonom" derivates queles noi incontra tam sovente in li production litterari esperantistic. Yo cita in hasarde: kunulo, almiliti, arigadi, obligi, falkuŝigi, elingigi, pliulo, kontraŭulo, alakvigi, onigilo, alaĵo etc. Yo incontrat in textus esperantistic li expression "ŝtono de falpuŝiĝo". Nequande yo vell har esset capabil constructer self un tal monstru. Solmen per un hasarde yo decovrit que it sta por F "pierre d'achoppement", G "Stein des Anstosses" e ancor hodie yo es íncapabil explicar me li processe analisatori quel ha ductet a ti expression.

 

Nequande un francese vell esser capabil formar li parol memstara, nam in su propri lingue ti nation es expresset per special radicas e null logic analise vell ducter le a selecter li radica star- por formar ti parol. Ti-ci ne es altricos quam li litteral traduction del R "samostayatelny" quel noi retrova sub li sam forme in G "selbständig" e Ned. "zelfstandig".

 

-26-

 

It es dunc anc solmen un slavo o germano quel vell eventualmen posser haver li idé reproducter ti notion per li sam medies queles il usa in su propri lingue matrin. Ma to genite un altri, tre grav dangere. Vidente con quel facilitá Zamenhof transposi in Epseranto derivates tipicmen slavic e germanic, sin ocupar se pri li logic analise (cf. anc elrigardi = aussehen; elparoli = aussprechen; allasi = zulassen, eldono = Ausgabe etc.), il va esser seductet usar ti comod medie anc in altri casus e derivar por ex. surkapti = auffassen; surdoni = aufgeben; subtenado = Unterhaltung; antaŭtiri = vorziehen, elvolo = Ausflug etc.

 

Resumante lu exposit in supra, yo constata que ti assertet superioritá de Esperanto es ínexistent, nam it ne es possibil formar li derivates corectmen sin constantmen consultar li lexico.

 

ON DEVE CONSULTAR LI LEXICO

 

por saver

 

a) esque un dat radica es substantival, adjectival o verbal,

b) esque un dat verbe es transitiv o íntransitiv,

c) esque un dat notion posse efectivmen esser format per derivation o esque it es traductet per un radica autonom.

 

A to on posse adjunter que

 

d) Mem ta u Esperanto producte li besonat notion per li regules de su sistema de derivation, li aprensor es ancor fortiat consultar li lexico, nam in li majorité del casus queles concerne tipic Esperanto-derivates, li possibilitás de autonom formation excede li capabilitás analisatori ne solmen del poc instructet persones, ma mem de un grand parte del intelectuales. Li labor de analise necessi es tam grand que anc por ili li consultation del lexico es li plu curt via.

 

A to on va forsan responder que mult esperantistes, mem poc instructet, fini per mastrisar li lingue in maniere tre satisfant pos un plu o minu long periode de practica. To sembla pruvar que li sistema de derivation in Esperanto ne es tro desfacil.

 

To es just, ma li explication es facil. Li esperantistes totmen ne perdi lor témpor por formar self, con li auxilie del regules grammatical, li derivates queles ili beson. Ili fa exactmen to quo on reproche a Occidental, i.e. ili aprende li derivates *tot fat*, haustente les sive ex li lexicos, sive ex li letura o li conversation. E TO ES TRE NATURAL, NAM TO ES LI UNIC METODE POSSIBIL POR APRENDER UN LINGUE FOREN, NATURAL O ARTIFICIAL. E it es certmen ne Sr. Manders qui va contradir me in ti punctu, nam il aconosse self ti facte tre francmen in su libre, sin adveter traer ex it ti conclusiones queles logicmen resulta ex ti state de coses. Quelc citates va monstrar to:

 

-27-

 

(pag. 149): it es anc a remarcar que in li majorité del casus on ne sempre forma li derivates denov; on prunta les ex li lexico o on ha incontrat les durant li letura o li conversation e seque les poy conscientmen o ínconscientmen. Li majorité del esperantistes aprecia ne tam mult li possibilitá formar li derivates autonommen, quam li comoditá per quel ti derivates posse esser analisat e rememorat. In general, on recurre a autonom derivationes solmen quande it existe por to un special necessitá.

 

(pag. 191): Nequí studia un vocabularium e certmen ne por aprender li pronunciation; por li max multes li letura constitue li unic o adminim li cardinal medie por familiarisar se con li lingue artificial.

 

(pag. 343): In realitá li derivation in Esperanto es basat precipue sur imitation. Li manuales cita un cert númere de exemples e apoyante se sur tis-ci, on forma self novi derivates. Li facte que analogie lude un plu grand rol quam reflectiones rational es ilustrat per li natura del max frequent erras in li aplication del lingue. It ne existe un absolut uniformitá in li aplication del regules de derivation, ne mem che li max bon autores del lingue.

 

It es dunc etablisset que li sistema de derivation de Esperanto ne oferta plu mult avantages quam ti de Occidental, nam it ne líbera li aprensor plu mult del necessitá recurrer al lexico, quam to eveni in omni altri lingues. Li sol facilitá quel it oferta es que it furni un comod medie por analisar li derivates queles li aprendentes hauste tot fat ex li letura. Ma ti facilitá existe anc in Occidental e yo audacia asserter que in ti punctu Esperanto es mem íncontestabilmen inferiori a Occidental. Li derivates in Esperanto es in mult casus absolut arbitrari, nam ili ne sempre es li producte de un logic analise de lor sense; ili ha esset creat del prominent scritores esperantistic e ha poy esset colectet in li lexicos. Ma nequó pruva que li formes proposit de ti scritores es li max bon, ni mem li sol possibil. Secun li constatation de Sr. Manders self, ti absolut uniformitá in li aplication del regules de derivation, quel vell teoricmen dever resultar automaticmen del principie de autonomie, ne existe in Esperanto. Ne mem che li max bon scritores. Quel vell esser li resultate si on vell lassar chascun aprensor líber formar self li besonat derivates?

 

In Occidental, in contrari,

 

LI PRINCIPIE DEL INTERNATIONALITÁ

 

furni in li majorité del casus un rocc-solid fundament por li selection del just afixes. Null beson rupter se li cap, pro quo on deve dir interpreto, ma kronado (interpretation, coronation); laboratorio, ma dormejo (laboratoria, dormitaria); sakramento, ma movado (sacrament, movement); reĝistaro, ma ornamaĵo (governament, ornament), eksklusiva, ma puŝiĝema e instrua (exclusiv, impulsiv, instructiv); aktoro, ma senatano (actor, senator); instruisto, ma triumfanto (instructor, triumfator);

 

-28-

 

civilizii, ma realigi (civilisar, realisar); poroza, ma dorna (porosi, spinosi) etc. etc. Li international derivates resulta sempre con admirabil regularitá ex li construction del Occidental-paroles. Null beson posir se li question esque in un dat casu Esperanto usa por expresser un cert idé un parol autonom o un constructet combination ex elementes radical e afixal. In facte, qui va decider quo es corect: traduki o alilinvigi? importi o envenigi? konservi o malpereigi? halti o malmoviĝi? polvo o terereto? memori o malforgesi? komitato o anestraro? revolucio o alireĝimigo? reklamo o laŭudavizo? hamako o retolito? etc. In ti constant dilemma: parol international o parol autonommen derivat? li principie del internationalitá surti sempre quam victor ex li combatte. Noi assiste a un crescent invasion de radicas international ye li detriment del autonom Esperanto-paroles: substanco, direktoro, formacio, cirkonstanco, rezignacio, gladiatoro, armaturo, strukturo, solidara, protektorato, prokuroro (sic!), konkurenco, ekvivalento, ekspozicio, amplifikatoro, institucio, minimumo, sentimento, spekulativa etc. It monstra se que li election de paroles vermen international es sentit del esperantistes self quam li max comod via por inrichar li vocabularium. Ili lentmen, ma tenacimen dura substituer se al autonommen format, oficial Esperanto-radicas e derivates.

 

KALOCSAY ES RECT!

 

Un altri facte tre interessant sublinea ancor li constatationes fat in supra:

 

Si it existe un dominia in quel li tant trumpetat richesse del vocabularium de Esperanto vell dever posser monstrar su practic usabilitá, it es certmen ti del litteratura. Mersí a su presc ínlimitat possibilitás formar novi paroles per su ingeniosi sistema de afixes, it vell dever esser capabil expresser un infinitá de nuancies queles li vivent lingues ne posse rendir, pro que ili es ligat al leges del tradition in li formation del derivates. In curt, in lingue del tip Esperanto vell teoricmen dever esser superiori a omni lingues vivent in li dominia del litteratura. Ma it monstra se que ti marvelosi possibilitás creatori ne es sentit quam avantages, ma in contrari quam obstacules de tis queles seriosimen prova far servir Esperanto a scopes litterari. Anc pri to li libre de Sr. Manders es nos un preciosi testimon. Discussente li question del adaptabilitá del lingues constructet al exigenties litterari, li autor del libre alude li existentie de un centre litterari esperantistic in Budapest e da nos pri li activitá de su representantes li sequent, tre interessant detallies:

 

(pag. 142): Noi ja ha dit que Esperanto possede su propri litteratura e que Budapest ha devenit li centre de un cert númere de poetes e scritores, inter queles pluri ha productet remarcabil ovres. K. Kalocsay, li max talentat ex ili, pledat in un studie, intitulat "La evoluo de nia poezia lingvo" ardentmen por li libertá del poetes, inrichar

 

-29-

 

 

li vocabularium. Precipue por metric traductiones li ja existent vocabularium es considerat quam ínsuficent. In facte, li disponibil paroles sovente ne successa reproducter li desirat nuancies. It es necessi evitar quant possibil derivationes e parol-compositiones, pro que ili fa un impression artificial e íncolori. Adplu ili es foneticmen desbell e have un plump aspecte, e finalmen ili es sovente tro long por metri traductiones. Pro to Kalocsay totmen ne hesita introducter numerosi neologismes, precipue por vicear derivates.

 

It es ver que Sr. Manders considera in principie li introduction de neologismes con li scope inrichar li lingue litterari quam ínconciliabil con li scope fundamental del L.I. Ma ti opinion personal, respectabil in se self, ne posse far desaparir li concret factes queles il cita in su libre. E ti factes monstra clarmen que strax quande expertes esperantistic prova far servir lor lingue a scopes plu seriosi quam a scrir litt historiettes e exchangear ilustrat postcartes, ili senti li defectes inherent al tant laudat sistema de derivation. E por victer li desfacilitás ili recurre justmen al medies queles li teoreticos de Esperanto condamna in Occidental quam ínconciliabil con li principies fundamental del L.I., a saver li internationalitá del vocabularium. Per to ili confirma self que

 

LI INTERNATIONALITÁ ES IN OMNI CASUS LI MAX SECUR E PRACTICMEN LI SOL POSSIBIL GUIDE POR LI EDIFICATION DE UN VOCABULARIUM QUEL SATISFA OMNI EXIGENTIES DE UN LINGUE UNIVERSAL.

 

In facte, si li esperantistes self ne profita li assertet facilitá quel oferta les li mecanicmen rigid sistema de derivation por formar autonommen li besonat paroles, ma prefere li plu curt, plu direct e plu comod via quel consiste in hauster les "tot fat" ex li lexicos e ex li letura, tande li sistema de derivation in Esperanto perdi su unic avantage e conserva solmen li ínnegabil desavantages. Por Occidental li situation es just invers. Ta li sistema de derivation sta in li servicie del internationalitá: li derivates es international sin esser ínregulari, durant que in Esperanto ili es necessimen artificial si ili es regulari e obligatorimen ínregulari si ili es international. Un Occidental-derivate ne es minu facilmen analisabil quam un Esperanto-derivate. Li sol diferentie es que in Occidental ti analise explica li sense de un vivent parol international, durant que in Esperanto li objecte de ti analise es in li max mult casus un artificialmen constructet parol. Quel del du metodes oferta li plu grand cultural valore?

 

UN BON SISTEMA DE DERIVATION ES NECESSI!

 

Ex lu exposit in supra on vell posser concluder que li intrinsic valore del regules de derivation es questionabil in quelcunc sistema de L.I. Si on in principie sempre prefere aprender li derivates "tot fat" vice formar les autonommen,

 

-30-

 

tande on vell posser contentar se per prender in chascun casu li parol max international e inregistrar it in li lexicos sin ocupar se pri ca it vell esser regularimen formabil o ne. To es li via sequet in LsF e in li naturalistic modelle del lingues de IALA. In realitá un bon constructet sistema de derivation va sempre esser necessi pro li simplic motive que it ne existe por chascun notion un parol índiscussibilmen international. Un cert autonomie in li usation del regules de derivation va pro to esser benevenit, nam it permisse plenar eventual lacunes e adplu furni li possibilitá expresser nuancies queles manca in li vivent lingues. In ti punctu Occidental es ancor superiori a Esperanto, nam mem paroles ne international conserva malgré omnicos lor omnicos lor natural aspecte, quo es un cose fundamentalmen ínpossibil in Esperanto. Li sistema de derivation in Occidental have li sam creatori capabilitá quam ti de Esperanto e li casus u on posse in bon fide hesitar pri li election del just afixe ne es plu frequent quam in Esperanto: it es solmen li causa del hesitation quel difere.

 

LI VER DESFACILITÁS.

 

Sr. Manders ilustra in su exposite li lingual desfacilitás per un imposant liste de erras queles il trovat in lettres scrit de Esperantistes. Ti facte vell furnir nos un bell ocasion por substrecar li desfacilitás de Esperanto e por monstrar que mem in li "plej facila mundlingvo" li practic resultates ne confirma li bell teories. Ma noi ne va imitar li exemple de cert fanatic esperantistos queles, sin mem posseder contra Occidental li pruvas queles Sr. Manders furni nos contra Esperanto, declara apodicticmen nor lingue quam tro desfacil. Noi es sat rasonabil por aconosser que mem li max íncredibil erras queles Sr. Manders cita in su libre es ancor ínsuficent por condamnar Esperanto. Anc li lettres scrit in Occidental per novicios con poc o noll instruction lingual ne es mastre-ovres. In ti concernentie li situation es li sam por omni lingues, national o artificial. Si yo alude ti colection de erras citat de sr. Manders, it es unicmen por substrecar li constatation que *li real desfacilitás jace ni in li grammatica, ni in li derivation. Ili jace in li intricacitás del sintaxe e in li idiotismes.* Omni monoglottes have un enorm pena por liberar se del influentie perniciosi de lor lingue matrin. Ili ne conosse li diferenties existent inter li manieres de pensation del diversi popules e ili transporta sclavicmen in li lingue international omni particularitás sintactic e semantical de lor propri lingue matrin. Ti obstacul posse esser victet solmen per un long, assidui e atentiv letura de modellic scritores. On posse mem dir que in ti punctu li desfacilitás es tant grand que omni altres pallidija in comparation con ili. Ma just pro to, *li criticas directet contra Occidental perdi omni valore, nam li real labor a far es exactimen li sam por omni lingues.* E li resultate vell esser li sam, mem si ti criticas vell esser centvez plu justificat quam ili es in realitá. In revancha, li grand avantages queles Occidental oferta mersí al strict aplication del principie

 

-31-

 

de internationalitá resta definitivmen inscrit al actives de nor lingue e confirma su superioritá in relation con omni altri sistemas de L.I.

 

***

 

Yo vell voluntarimen har extendet mi remarcas critical anc a altri lingues international, precipue Ido, vice restricter me a Esperanto. E yo anc havet in comensa li intention consacrar considerabilmen plu mult spacie al critica del sistema de derivation Zamenhofan. Ma ti exposite ha gradualmen tant crescet sub mi plum que yo devet finalmen restricter me al simplic enumeration del fundamental desfacilitás, sin ilustrar les per plu quam tre poc exemples haustet ex li voluminosi materiale quel yo hat colectet por ti scope. Yo espera támen que ili va suficer por monstrar li íntenibilitá del tese quel picte li "autonomie" del sistema de derivation, tal qual it es aplicat in Esperanto e Ido, quam factor de facilitá in comparation con li sistemas del naturalistic scole e mem condamna tis-ci quam íncompatibil con li ver scope del lingue international.

 

A. Matejka

 

Image: FINIS

 

-32-

 

Comments (0)

You don't have permission to comment on this page.