| 
  • If you are citizen of an European Union member nation, you may not use this service unless you are at least 16 years old.

  • You already know Dokkio is an AI-powered assistant to organize & manage your digital files & messages. Very soon, Dokkio will support Outlook as well as One Drive. Check it out today!

View
 

Cosmoglotta A 138 (jun 1948)

Page history last edited by Dave MacLeod 5 years, 2 months ago

ANNU XXVII    JUNIO 1948    Nr 4 (138)

 

COSMOGLOTTA

 

CONTENETE: - BERGER: W. Mildebrath, J. Kajs. - CONYERS: Li critico criticat. - Scritores e richesse. Un revolution in li cinema. - FEDERN: Genese de un lexico. - MULTATULI: Li specialist. - Li anestesie. - COURIER: Un aventura in Calabria. - JOHNSON: Li oceanic tempe-naves. - MATEJKA: Astonant resultates de un metamorfose. - HARRER: Li aventura de Johanillo. - Oligine del ciffres arab.

-----

 

 

Til quande international congresses va permisser que noi conossenta unaltru, noi opine que nor revúe posse luder un rol util parlante pri li cardinal interlinguistes, de queles sovente noi conosse solmen li nómine e li labores silentiosi. Por continuar li rubrica comensat noi presenta hodie du pioneros del lingue international, in prim...

 

WILLY MILDEBRATH

 

It es li ínfelici fate del idealistes del landes in guerre. Malgré que ili oposit se al regime e a su agressiones, ili deve subisser nu omni ínfortunes, sam quam li responsabiles. Willy Mildebrath, noi save it, previdet li catastrof e, pro to, esset considerat quam suspectete. Ma hodie il suffre fame e angustie quam li altres.

 

Tamen, strax pos li ultim tira de cannones, inter li fumant ruines de su bell cité de antey, W. Mildebrath recomensat laborar por li lingue international, in li espera contribuer al reconciliation de nor Europa dividet e lacerat. Hante perdit omnicos necessi por un propaganda, sin moné, il successat tamen restartar li movement por Occidental in su land. Bell exemple de fide in un ideale de bonitá e amore, nam Sr. Mildebrath, va atinger, li 21 august 1948, su 60-esim annu, it es li etá u li altres generalmen decide reposar e transmisser li torche al plu yun. Noi gratula nor colaborator in li ocasion de ti anniversarie e desira le retrovar su complet sanitá compromisset durante ti horribil guerre, e poy continuar ancor long su activitá interlinguistic, propagante til li final victorie nor bell lingue international.

 

Li resultates quel il ha ja obtenet, malgré tre restrictet medies, es pruvat per li grand quantité de demandes de informationes venient de Germania a nor Centrale. Exemple a imitar.   R. Berger

 

-49-

 

 

JAN KAJIn 1901, in li etá de 26 annus, Sr Kajš devenit Esperantist e fundat in Brno li "Unua (=unesim) societo de aurtrujaj esperantistoj". Poy il iniciat con li subtene de su marita li fundation de Esperanto-clubes in Praha e Wien. Quande Couturat ameliorat Esp/o in 1907, sub li nómine de Ido, il strax apoyat le nam il havet tro mult ocasiones constatar li defectes del lingue de Zamenhof.

 

In 1911 il comensat editer li revúe Ido-tchec "Linguo internaciona", e, quam il self confesset it: sovente evenit que pos har comprat li post-marcas por expedir li jurnale, il e su marita ne plu havet moné por salar li terr-pomes!

 

Ma Ido, pro su base esperant/ic, ancor ne contentat Sr Kajš. Pro to li aparition del lingue international *natural* in 1922 trovat che il un terren tot pret. Il hat finalmen trovat in Occidental su ideale realisat.

 

Quam printator e autor il editet successivmen pluri brochuras in e por Occidental, por exemple: Li problema del lingue international (1928), Micri Crestomatie (1933), Curse de Occ. (1935), Li astres del verne (1935), e just nu "Fraseologie de Occidental" (1948).

 

Strax pos li guerre, in 1946, Sr. Kajš scrit nos: "Yo es san e desira malgré mi etá consacrar li maximum de mi líber témpor a nor Occidental"

 

"Malgré su etá"! In facte, Sr Kajš just ha preterpassat li cap del 70-esim annu. E in su 73-esim annu ti pionero de un nobli afere pruva que su intentiones ne esset van paroles, nam noi just recive su "Fraseologie". In li anteparol il fa memorar que il laborat in li interlinguistica presc 50 annus!

 

Passante noi fa memorar que li unesim pioneros de Esp/o in pluri landet trovat li fine de lor evolution in Occidental. Por exemple, li unesim propagator de Esp/o in Russia, Sr. Kofman de Odessa, mort just ante li guerre, devenit colaborator de Cosm. in su ultim annus, e autor del manuscrite (regretabilmen destructet) del lexico russ-Occ. Anc Beauchemin, hodie adherent de Occ., comensat li prim propaganda por Espo in Canada circum 1900.

 

A omni ti servitores de un bell ideale, e precipue a Sr. Kajš, de quel li portrete tant simila ti de un apóstol, nor emoet gratitá por lor bell exemple.    Ric Berger

 

-50-

 

 

LI CRITICO CRITICAT

 

In "American Esperantist", de sept-oct. 1947, Dr W. Solzbachen discusse li libre "Vijf Kunsttalen" de Dr WJA Manders, pri quel Cosm. 134 A, e 94 B ha parlat detalliatmen.

 

Secun S., Ido ja es mort, e Occ. ancor nequande ha vivet. Mem li max loyal Idistes, il di nos, ha desertet ex lor anteyan campe; ma il ne mentione que ti sam Idistes, vice retornar al gremie esperantic, just ha transit al "ancor ne vivent" Occidental. S. reprocha a M. que il ne suficentmen emfasa nor "mortitá"; il plutost vell har devet laudar pro su guste de equitá, quel regretabilmen manca a mult altri Esperantistes.

 

Declarar, quam fa S., que Occidental es solmen "un projecte sur paper" es facil; explicar li signification de ti vacui invective evidentmen ne. (Red.: Li Volapükistes dit lu sam pri Esperanto in comensa!)

 

It apare que Esperanto es plu facil a aprender quam Occidental. Vermen? Sur quo ti assertion es basat? In veritá to ne vale, mem por qui ha riscat ruinar su sense lingual per tro long contacte con Esperanto. On in tot besona nullmen, quam ficte creder S., esser un "specialist" por scrir comprensibilmen Occ.; yo just leet un lettre scrit in Occ. ínreprochabil de un...minero.

 

Occidental-parlantes S. nequande conosset. Or yo self, in quar annus, ha incontrat solmen tri Esperantistes, de queles un ha nu devenit Occidentalist.

 

Comparar li acusative substantival e adjectival de Esperanto, quel Zamenhof self proposit abolir pro su desfacilitá, con li acusative pronominal del europan lingues, es un conosset artificie esperantistic; it es evident que li du coses in tot ne es paralel. E citar li ortografie nederlandesi de ante deci-quin annus es pur sofistica. Virtualmen li acusative ne plu existe in nederlandesi, e to es li pruva e li consequentie de su tot ínutilitá. Un singul supervivent arcaisme (Den Weledelen Heer) pruva nequó, except que expressiones de politesse formal sovente es plutost old-modic. Null Nederlandese vell dir ancor hodie: ik heb eenen groten hond; e null Nederlandese jamá vell har dit (esperantimen): ik heb eenen groten witten hondEN!

 

S. asserte que Esperanto ne es tam complicat quam fa aparer li "Kompleta Gramatiko" e "Vijf Kunsttalen"; qui have un altri opinion es un capille-fensor". Il pretende saver quel lingues ne satisfa al postulationes pri un Interlingue; a multes sembla que to es li casu quande, pos sixant annus de discussion, li corect usa del participies ancor ne es clar e fixat.

 

Qui self ha leet "Vijf Kunsttalen" es frappat precipue de to quo S. evita cuidosimen mentionar. Ni un singul parol pri li maniere evident in quel M. expresse su admiration de quelc qualitás de Occidental! Ni un parol pri li citat opiniones de Zamenhof, queles monstra tam clarmen in quel bon companie noi Occidentalistes trova nos! To omni il probabilmen prefere lassar in li obscuritá.

 

Damage que mi remarcas, ne essente scrit de un "specialist", va por sempre restar ínintelligibil a Dr Solzbacher!    R.M. Conyers. (Nederland)

 

-51-

 

 

SCRITORES E RICHESSE

 

Li du romanscritores max rich in li munde es, secun "La Femme d'aujourd'hui", de Lausanne, in nor témpor, du scritoras anglesi: Daphne Du Maurier e Agatha Christie.

 

Daphne Du Maurier, o Sra Browning, secun li nómine del marito, quel es generale in li armé britannic, debi su fortune in grand parte al cinema.

 

Strax quande apari un de ti ovres, li grand productores de Hollywood extrae lor librettes de checs e, secun to, quo on di, Alexandre Korda vell har payat 50 000 000 li taxes de adaptation de su ultim romane. It ne sembla, tamen, que ti fortune ha ebriat nor romanera, quel vive simplicmen in su dominia de Cornwall, in Anglia, quel eleva borgesimen su tri infantes, e labora 6 dies in li semane scriente su libres.

 

Pri Agatha Christie, de quel on di que ella ha mortat plu mult homes in su romanes quam li tot banda de Al Capone self, ella fa mentir li proverbie quel vole que li crímine ne raporta. Marita de un modest archeolog, Sr Mallwen, ella besona solmen 6 semanes por parturir un romane de quel li tirage va haver centes de milles de exemplares, quel va esser traductet in omni lingues del munde e quel, ad-ultra, ne va mancar esser adaptat al cinema.

 

UN REVOLUTION IN LI CINEMA

 

Un nov procede de fotografie in colores ha just esset perfinit de du Franceses: li fratres Armand e Lucien Roux, li un ingeniero, li altre professor in li superior scol de optica de Paris.

 

Til hodie, li production del filmes in colores esset tre custosi e li resultate sovente deceptiv. Li procede Roux permisse realisar ti filmes med un precie quel ne supera sentibilmen tis del filmes in blanc e nigri. Li image es tre pur e li colores absolutmen exact. LI fratres Roux ha viceat li chimie per li optica. Li tot secrete del decovrition jace in li special oculare quel ili ha constructet, oculare quel selecte li primari colores. Li ordinari pellícul posse esser utilisat. Negative e positive presenta se, adminu avan li nud ocul, quam si ili hat esset tirat in blanc e nigri.

 

Li resultates obtenet es tam bon que Marcel Pagnol, li famosi autor e productor, ha decidet "tornar" denov, per li procede Roux su film just terminat "La belle Meunière". "To es, il di, un extraordinari invention. Yo self ha filmat mi marita. Yo ha videt la viver sur li ecran quam yo vide la in realitá. Li veritá es tal, que it ne plu es necessi serchar nu li relief e que li grimage es íneficaci... Yo es persuadet que ante du annus it ne plu va esser ancor un cinema blanc.

 

-52-

 

 

GENESE DE UN LEXICO

 

In 1937 un cert esperantist videt su unesim numeró de COSMOGLOTTA, impression desquietant quel il provat obliviar.

 

Il persuadet se que Occidental es sin practic valore, que it have un movement sin masses, que su litteratura es negligibil - ne mem existet un lexico de su lingue matrin a Occidental, benque su lingue matrin esset un del grand lingues europan. To es fort argumentes contra Occidental, havente súper tant esperantic argumentes li avantage que ili es ver: per Occidental on ne gania moné e it fa comparativmen poc brue de se; benque it possede milliones de letores potential, li númere de adherentes organisat es solmen un fraction del credibil númere de persones declarant se Esperantistes; e su litteratura, in quantité de tomes, ne posse rivalisar con li seri ede libres plenat per -oj, -aj, -uj, e consonantes tegmentat.

 

E támen Occidental lassat un stimul in li mente de nor Esperantist, un stimul permanentmen efectiv - nam il havet du rar qualitás: linguistic conscientie e li facultá rasonar. Pos du annus de van eforties de repression e self-persuasion, il capitulat e transit a Occidental.

 

Li guerre furiat in su lande; manuales e litteratura de Svissia esset ínprocurabil; con exception del amico quel hat dat le COSMOGLOTTA, un Radicarium, e quelc cadernes de Spíritu de Occidental, il credet esser li sol Occidentalist de su lande. E ancor il ne havet mem un lexico de su lingue matrin a Occidental.

 

Quo far in un tal situation sin espere?

 

Quo altres vell har fat?

 

Or, quande seniores Caut Novicio o Tard Transitor adhere al Occidental-movement, usualmen lor unesim sucie es far se aplauder pro tal laudabil passu; volente impresser al movement li honore quel ili acorda it, ili notifica li bosillones del Centrale pri quo ili considera necessi in presente e future por far li movement digni de lor adhesion. Certmen it es un scandale, o adminim un gravissim omission, que un movement pretendent a conquestar li munde, audacia invitar li adhesion de lor conationales sin ofertar les mem un lexico in lor lingue matrin.

 

Strangi a dir, nor Esperantist ne conformat se al tradition quel tant novones seque, índependentmen de unaltru. Energic, activ, e devoet a Esperanto durante duant annus, il aportat a Occidental su índiminuet ardore e perseverantie.

 

Con su elementari conossentie de Occidental, con un dozen de numerós de COSMOGLOTTA e li du libres mentionat, pos har dat plu quam cent hores per semane a deventies national, il sedet in su poc líber hores e self composit un lexico. Ca it va esser publicat o ne, il dit se, poc importa; in omni casu yo va aprender Occidental fundamentalmen. Sin saver, il sequet

 

-53-

 

li procede quel Gär, li autor del unesim lexico German-Occidental, hat sequent duant annus antey; i.e. lassar se guidar plutost per li principies de internationalitá formulat de De Wahl, quam per un real conossentie de Occidental tal qual it es parlat e scrit in nor movement.

 

Sam quam De Wahl e Gär, il prendet paroles international e decorticat li afixes por trovar li ver radicas, e talmen il laborat tra mensus - in total tra du annus, e in fine li manuscrite esset pret e machine-scrit; un ovre de plu quam 12000 paroles, chascun con pluri traductiones in Occidental.

 

Quande pos li fine del guerre, li Occidentalistes de su lande reorganisat se, il modestmen ofertat su labore al veteranes por critica e revision. E vi, li nov lexico, composit tam conscientiosimen del novicio, revelat se quam un magnific ovre, comparabil al lexicos de Matejka e Sjöstedt, e besonant revision solmen in ínconsiderabil detallies, in parte pro li reformes introductet del INTAC. Denove un radiant confirmation del pervadent validitá del principies de De Wahl! Con ili, omni hom de suficent inteligentie e conossenties linguistic posse índependentmen reconstructer un lingue astonantmen proxim a Occidental.

 

Vu questiona pri li factic dates detra ti historiette? It ne contene necun element fictiv: li lingue es anglesi; li manuscrite del lexico es pret a printar; li nómine de nor ex-esperantistic amico e F.R. Pope, hodíe membre del comité del Britannic Occidental Association. E li morale? Besona yo dir plu?    Ilmari Federn

------

 

FR.L. CELAKOVSKY (1799-1852) LI VIAGEANTE

 

Oh, viage tra li munde,

ú li ped se mave!

Mont passat apen... strax altri

trova se denove.

 

Oh, li vive sur li munde!

Prompt fugir on pensa.

Si un trist dolor nu cessa,

ci ja nov comensa.

 

Vi li nóbil! Ti comodmen

sicc in coche sede.

Povre detra le in pluvie

presse slamm per pede.

 

Ma quant noce me sur via

tal fatal mal battes?

Yo possede ya san pedes,

adplu bon sapates.

 

Nam hasard anc ye li nóbil

accidentes versa:

rupte rot ci, tá vehicul

mem sovent renversa.

 

Fin, til sta transit nor vias

med ped, med carr mobil,

un hotel va casernar nos

nóbil junt non-nóbil.

 

Traduction, dedicat a senior J. A. Kajs, ex li tchec originale, de J. Kresina.

 

-54-

 

 

LI SPECIALIST

 

- E nu, ples dir me un vez, sin jocar, quo es un specialist.

 

- Yo ne jocat. E anc ne va far to. Li tema del discussion es tro trist por justificar mocada. Un specialist es un de ti persones quel durant lor tot vive negliget mult coses por conquestar li precie del mediocritá in li concurse del practicantes de un cert mestiere. un specialist es alquí quel, per obstinatmen fixar su regarde sur un punctu, crede har aquisitet li jure, presentar se al miopes quam alquó altri quam ili es self. Un specialist... esque tu per hasarde ja ha videt unquande balayar li strades?

 

- Ne tam sovente quam yo vell har desirat it in li interesse del higiene. Ma tamen, quelcvez.

 

- Esque tu nequande sentit nascer in te li ínresistibil desire prender li balaye ex li manus de ti il o ella e monstrar qualmen on vell dever balayar?

 

- Sovente.

 

- Dunc, secur, li ideale quel tu forma te pri balayada, esque ti individues balayat bon?

 

- Con li manu sur mi cordie, per mi anim e salvation, sur mi honor e conscientie, in facie del deol e del homes... no!

 

- Tre bon. Pos har constatat to, yo questiona te ca tu considera un tal balayero quam capabil dar te expert juristic consilies, curar tui infantes del cocluche, amortisar li debites del state, inventer li arte de printation, decovrir America, etc.?

 

- Con mi manu, cordie, anim, etc. (vide in supra) ... no!

 

- Nu, ti balayero quel ne save balayar e quel conosse null altri mestiere quam ti de ne saver balayar, ti es un specialist.

 

Multamuli (Nederland). Trad. de A.M.

-----

 

VOCABULARIUM

 

Sr. A. Fritzsche, WIESBADEN:

 

Proquó on sercha un traduction por "hässlich" e proquó on proposi un forme quam "ugli"? It existe un bell parol in Occ. To es: hideos.

 

Response: Ti parol ne es sinonim de "desbell" e it ne coresponde al G "hässlich", F "laid", A "ugly", ma expresse un plu alt gradu de desbellitá. "Hideosi" es un statu de desbellitá repussant quel evoca causea e horrore. On ne posse usar it por "desbell", tam poc quam on posse usar "splendore" vice "bellitá".  A.M.

 

Ante pluri annus yo leet un serie de ultim paroles de conosset homes. Yo memora solmen du: Li un esset del rey Edward VII de Anglia, quel dit: "Yo besonat mult témpor por morir. Ples pardonar me". Li altri esset de Henri Heine, quel dit: "Li bon Deo va pardonar me. It es su mestiere".

 

A. Koning, Nederland.

 

-55-

 

 

Li anestesie

 

Li decovrition del anestesie, de quel li centenarie ha esset festat ante du annus, in 1946, es debit a anglesi e american medicos.

 

Ja in 1799 Humphrey Davey remarcat que li lúmine-gas havet li proprietá diminuer li dolore, e li grand Faraday fat un analog observation con li etere, ma ni li un ni li altre pensat aplicar ti proprietás al chirurgie. Quelc annus plu tard un obscur medico de Shropshire, Henry Hickman, fat ti suggestion, ma il ne esset sequet.

 

In 1842, un rural medico american, Crawford Long, extirpat un tumore a un yun púero, a quel il hat aplicat etere, ma il ne publicat li resultates ante li annu 1849. Antey, in 1844, un dentist de Connecticut, Horace Wells, hat fat un dentari extration usante azotosi oxide. Su associate, W.T. Morton(?), continuat li experienties, precipue sur se self per etere. Il obtenet de Dr J.C. Warren, chirurgo del general hospitale de Massachusetts, lassar provar un operation in presentie de un gruppe de medicos. Ti operation evenit in octobre 1846, con complet successe. Un mensu plu tard, Warren fat, per li sam anestesico, un amputation quel apertet un nov era in li chirurgie.

 

Morton provat tande, con plu mult practic sense quam humanitá, assecurar se un brevete, quo esset contrari al spíritu del medicine; ma il ne successat. Intertémpor un grand scott chirurgo, Robert Liston, hat por li unesim vez, fat per etere un grav operation.

 

Un altri scott medico imaginat, in li sam epoca, aplicar un anestesico a un fémina parturient. Ma to provocat indignat protestationes che li teologos. Tis-ci, in catedres e in li presse, declarat que imposir un artificial ínconscientie esset un profanation del "max divin elementes del homan natura", e que, ad-ultra, secun li Sant Scritura, "li féminas deve parturir in li dolore". Ma Simpson, quel on ne facilmen posset contradir, replicat que in li hebreic lingue li parol "dolore" ne have li sense de "sufrentie", e que ad-plu ti regul apartenet al ancian religiosi lege viceat desde tande de un nov lege. Al adversarios scientic, il respondet per li publication de ciffres: mersí al anestesie il hat ja reductet de un ters li mortalitá in li parturitiones. Li victorie tamen esset ganiat solmen pos pluri annus, quande Simpson, nominat medico del reyessa Victoria, aplicat a ti-ci cloroforme in li nascentie del prince Leopold.

 

In li grand medical decovritiones del 19-esim secul li anestesie ha prendet un del unesim plazzas apu li antisepsie.

 

-56-

 

 

UN AVENTURA IN CALABRIA

 

Un die yo viageat in Calabria. To es un land de malevolent homes quel, yo crede, ama nequi, e odia precipue li Franceses. Dir pro quo vell esser tro long; it sufice que ili odia nos til morte, e que on passa tre mal su témpor quande on cade in lor manus.

 

Yo havet quam compano un yun mann. In ti montanias li vias es precipities. Nor cavalles marchat con mult pena, mi camarado eante in avan. Un ped-via, quel aparet le plu practicabil e plu curt, fat nos misviar. To esset mi culpe: esque yo devet fider un cap de duant annus? Noi serchat, tam long quam durat li jorne, nor via tra li forestes; ma plu noi serchat e plu noi errat, e it esset nigri nocte quande noi arivat proxim un dom tre obscur.

 

Noi intrat, ne sin ínquietitá; ma qualmen far altrimen? To noi trovat un tot familie de carboneros ye table; pos li prim parol ili invitat nos, mi yuno ne fat se mult petir: noi ta manjat e trincat, adminu il; nam pri me yo examinat li loc e li mime de nor hóspedes. Nor hóspedes havet bon mime de carboneros; ma pri li dom, vu vell har opinet it un ver arsenale. Ta esset solmen fusiles, pistoles, sabres, cultelles, puniales.

 

Omni to depleset me, e yo videt bon que anc yo depleset. Mi camarado, in contrari, apartenet al familie; il ridet e parlat con ili; e, per un ínprudentie quel yo vell har devet previder, il dit strax de u noi venit! che nor max mortal ínamicos, sol, misviat, tant lontan de alquel homan sucurse! E poy, por ne omisser alquo quo posset perdir nos, il presentat se quam rich, promesset a ti homes mult moné por li expenses, e por nor guides li sequent die to, quo ili volet.

 

In fine il parlat pri su valise, petiente mult que on mey haver grand cuida pri it, que on mey posir it in li cap de su litte; il ne volet altri cap-cussine, il dit. Ah! yunesse! yunesse! quant vor etá es a plendir. On credet que il portat li diamantes del coron, e to, quo causat le sucie in ti valise esset li lettres de su amica!

 

Li supé finit, on lassat nos; nor hóspedes dormit infra, u noi manjat, noi in li alt chambre; un mansarde alt de sett a ott pedes, a quel noi ascendet per un scale; ta esset li lette quel atendet nos; un specie de neste in quel on introductet se reptente sub traves cargat de provisiones por li tot annu.

 

Mi camarado grimpat sol in it, e jacentat se tot indormit, li cap sur li preciosi valise. Yo, intentent vigilar, fat un bon foy, e sedentat me apu il.

 

Li presc tot nocte ja hat quietmen passat, e yo comensat tranquilisar me quande, ye li hora u it semblat me que li jorne ne vell posser esser ancor lontan, yo audit infra me nor hóspede e su fémina parlar e disputar; e, aproximante li orel al camine quel comunicat

 

-57-

 

con ti de infra, yo audit distintmen ti propri paroles del marito: Nu!, in fine, esque yo deve mortar les ambi? A quo li fémina respondet: Yes. E yo ne audit alquo plu.

 

Quo yo va dir vos? Yo manet spirante apen, mi tot córpor frigid quam marmor... Noi ambi presc sin armes, contra ili decidu o deciquin quel havet tam mult de ili. E mi camarado esset exhaustet pro fatiga e manca de somnie! Vocar le, far bruida yo ne audaciat; escapar yo sol yo ne posset; li fenestre esset poc alt, ma infra du gross doggs ululant quam lupos. In qual angustie yo esset!

 

Pos un quart de hor, quel esset long, yo audit sur li scaliere alquí, e per li fensuras del porta, yo videt li patre, su lampe in li manu, in li altri un de su grand cultelles. Il ascendet, su marita pos il; yo detra li porta: il apertet; ma, ante intrar il posit li lampe, quel su fémina venit prender; poy il intrat con nud pedes, e ella de extra dit le per bass voce, mascante con su fingres li tro vivid lúmine del lampe: Dulcimen, ea dulcimen. Quande il esset proxim li scale, il ascende, su cultelle inter li dentes; e, venit al nivelle del lette, ti povri yun mann extendet, ofertante su gurgul decovrit, de un manu il prende su cultelle, e del altri... il capte un jambon quel pende al plafon, cupa un tranche de it, e retrae se quam il hat venit.

 

Li porta reclude se, li lampe alontana se, e yo resta sol in mi reflexiones.

 

Strax quande aparit li jorne li tot familie con grand bruida venit avigilar nos, quam noi ha recomendat it. On aportat a manjar: on servit un dejuné max nett, max bon yo asserte vos. Du capones fat un parte de it, de queles, dit nor hóspeda, noi devet forportar un e manjar li altri. Vidente les yo comprendet li sense de ti terribil paroles: esque yo deve mortar les ambi? E yo crede che vos, sat sagacitá por divinar nu quo to significat.    Paul-Louis Courier (1772-1825), trad. R. Chabau

--------

 

Ultim voluntás.

 

Pos li guerre russo-japanese, quandi li Mikado morit, li generale Nogi, un del grand victores sur li Russes, abandonat su uniforme por reprender li costum de su antecessores, redactet un testament, e fat harakiri. Inter su ultim voluntás, il expresset ti-ci: "Mi restes, quam yo peti it, va esser atribuet a un bon scol de medicina. In mi tombe, it va suficer interrar mi capilles, mi ungules e mi dentes.

 

Un scri-table historic

 

Li scri-table, sur quel li delegates del alliat nationes inclinat se por posir lor signaturas sur li tractate de pace con li satellites del Axe, es un historic moble. It apartenet a Louis XV, poy a Louis XVI, e recivet li signatura del pacte Briand-Kellog. ma it es anc sur ti table que Robespierre, li machuore ruptet de un tira de pistolette del gendarme Merda durante li Revolution, agoniat li tot nocte.

 

-58-

 

 

LI OCEANIC TEMPE-NAVES

 

Li meteorolog o "tempe—preditor" constructe chascun die, omni tant hores, cartes monstrant li tempe—conditiones in mult partes del terre. Secun li curse e developament del pression—sistemas indicat sur ti carte, il posse previder changeamentes del tempe in alquel localitá o along alquel rute aeran. Ma durante que sat mult tempe—raportas ariva ex regiones terral, on recive observationes del Atlantic solmen along li rutes del fret—naves; e til recentmen li meteorolog ne posset saver quo eveni in li grand spacies inter ti rutes. In ti spacies posse nascer un depression quel va invalidar omni su calculationes, nu in nor latitúdines li pluparte del tempe—sistemas passa del west al ost; per al tri paroles, nor tempe de deman es fixat de ti quel hodíe prevale lontan in li ocean. 

 

Ja ante li guerre un fret—nave francesi e du germanis functionat in li Atlantic quam tempe—stationes. Ma solmen in 1947 decidu europan e american states elaborat un projecte complet e signat un convention inbrassant omni aspectes - administrativ, financiari e tecnic - del afere. Pluri states ingageat se furnir naves o contribuer al custas de lor operation. In un casu li naves proveni de ún state, li equipage de un altri, li medies financiari de un triesim.

 

Chascun station besona du naves por assecurar un functionament continui; chascun nave forma parte del servicie meteorologic del lande a quel it apartene. Li observationes eveni secun li norme de procedura conventet del Organisation International de Meteorologie. Malgré li desfacilitás contra queles omni landes ho—témpore deve combatter, decidu naves de six nationes es nu in operation, 

 

Omni ti naves have in borde li max modern instrumentes meteorologic. Die e nocte, ye intervalles de tri hores, on fa li usual observationes de temperatura, humiditá, nubage, vente, visibilitá, e statu del mare. Adplu, omni six hores, li novi tecnicas de radio—sonde e radar es aplicat por mesurar li stabilitá del atmosfere e del vente in alt nivelle. Li meteorolog plu ne contenta se per un tempe—carte quel representa solmen li conditiones al superficie. Il nu besona un tot serie de cartes traet ex quar o quin nivelles diferent, desde li superficie del terre til sat lontan in li stratosfere. Talmen il have un pictura tridimensional del atmosfere, vice li anteyan 

dudimensional. Il nu posse vider e comprender quo developa se in li ciclones e altri sistemas dinamic queles it es su tache studiar, Ti nov aspecte del tempe—predition va previsibilmen ducter a resultates important; li institution del tempe—naves dunc es un passu significativ adavan.

 

Benque ne ancrat, un tal nave mantene un position quasi constant, e frequentmen controlat per diversi medies. It dunc forma un radio—fare secun quel li aviones transatlantic posse controlar lor navigation e adjustar lor curse. Del nave li 

 

-59-

 

 

avion obtene li max recent information pri li alt-nivellic ventes e altri conditiones de su rute ulterior.

 

Un triesim function del naves meteorologic, por quel ili porta aparates special, es sucursar aviones o naves queles trova se in dangere. On hat in comensa suposit quel tal sucurse vell esser li exception; ma ja ho-hiverne it ha evenit du vezes.

 

Durante que li creation del servicie in prim loc es un nov interprense tecnic, on deve in sam témpore considerar it anc quam un lecion in li cooperation international. In un munde quel deveni sceptic pri li possibilitá atinger alquó per machineríe international, li bell exemple del tempe-naves pruva que un clar scope e un firm determination es li max bon garantíe de un rapid e efectiv successe.

 

NELSON JOHNSON (London)

 

 

ASTONANT RESULTATES DE UN METAMORFOSE!

 

Sub li titul INTERNACIONA KOMERCO E LA L.I. li redactor del idistic bulletin de information "IDO-KRONIKO" raporta pri li remarcabil resultates de un belgic fabrica de tabac quel dismisset a su clientes precie-listes reactet in Ido. Noi cita ex ti-ci textualmen lu sequent:

 

"EXPORT - LISTE DE PRECI - CIGARI - CIGARILI

 

Denomination - Marque - Embalage - Pese net - Preci

ELECTOS - Melior - 25 buxi - 5.500 - B. Fr. ....

 

Le cigari substrecat es individualmente volvat in celofan. L'embalagi substrecate significa que le producti es volvat in celofan per 50 interiormente del buxi. Le preci ne includa le kesti d'expedition. Le comendi es pagable anticipativemente per letre de credit irevocable in un banque belge."

 

Noi til nu ne esset acustomat vider Ido-textus in un tam modern vestiment. Ma li redactor hasta dar pri ti remarcabil metamorfose li sequent luminosi explication: "... ma egardant li general mentalitá del clientes (queles totmen ne conosse li Ido-regules) li fabrica devet usar un Ido levimen modificat, nam cert elementes ed "Ido Classic" (c sibilant avan a, o, u, conjugation e caudes ne traditional etc.) fa li textus íncomprensibil por li non-iniciates. Or li unesim condition por ganiar e conservar li favore del clientes es in céteri mult plu facilmen aplicabil quam Occidental o alquel altri L.I. "modernista". Nam Occidental por ex. have li grand desavantage suposir che li usator saventies filologic tre extendet, queles nequantmen es trovabil che li comerciantes". (Mersí por li comerciantes!).

 

Si noi bon comprende, Ido es li lingue ideal por li comercie, si solmen on cuida supresser omni formes tipicmen idistic e vicear les per li corespondent formes de Occidental.

 

Noi plu ne mira que li reclame dat bon resultates. A.M.

 

-60-

 

 

 

LI AVENTURA DE JOHANILLO

 

Johanillo ha servit fidelmen durante sett annus che su patron, ma in ultim témpor li patron aproximat se a su ruine. Ne un cavalle stat plu in li stalle, ni un bove, ni un svin. Anc li agres ja apartenet al dur creditores. Tande li patron parlat:

 

- Car Johanillo, yo vell regretar vider te laborar gratuit che me! Yo apen plu have pane por te!

 

- Ma anc null labor!, ridet Johanillo, quel inclinat se súper li bronn por trincar.

 

- It es plu bon si tu prova tui chance in altri loc, Johanillo! Yo es fortiat desingagear te; yo ne plu besona servitores... Ah, yo es fortiat mem debir tui salarie. Yo atinget un tal situation!

 

- Pro mi salarie vu ne mey suciar, senior! Vu esset sempre bon por me. To esset me plu preciosi quam si yo vell har recivet un glebe de aure! ... Senior, esque vu ya have lácrimes in li ocules? Nu, yo peti vos, ples donar me li lápide quel jace apu li bronn. E in ti casu vu vell posser creder, que vu ha payat me richmen!

 

- Ti ordinari, pesant lápide de agre ci?, li patron questionat. Ma, Johanillo, esque tu ha devenit foll?

 

- No, senior! Mersí por li lápide. Yo mersia vos por vor bonitás durante li sett annus!

 

Il presset li manu de su patron e mettet li lápide in li tasca. Cantante un gay canzon, il comensat su via, durante que su patron regardat detra le, sucussente su cap.

 

Johanillo eat ne mem un demí-hor quande il arivat in un litt village. ci stat un acutero de cisores con su carre, ma li rot criat max abominabilmen.

 

- He!, clamat Johanillo, Mastro acutero, vu have un clove deformat in vor carre; bentost it va cader! Tande vu mey cuidar, qualmen vu va posser acutar! Pro quo vu ne rectifica li clove?

 

- Tu es ínpertinent; mey tu self rectificar un clove, si on posse vider necú sur li strade polvosi un lápide sur quel on vell posser batter rect li clove!

 

- Yo have omnicos necessi, replicat Johanillo. E il tirat li lápide ex su tasca, e presentat it al acutero.

 

- To yo nómina fortune, il adjuntet, battente rect li curvat clove sur li lápide.

 

Quande li clove esset denov in li carre, li rot susurrat plu alegrimen.

 

- On deve recompensar te! Ci, prende ti lápide acutant quam mersí por tui complesentie auxiliar me, advere it es ja un poc defectosi, ma tu va posser usar it ancor!

 

Johanillo acceptat li acutator, dit mersí per paroles cordial. Poy il cantante continuat su via. Bentost il pervenit denov in un village, in quel il reposat. Quande il sedet sur un banca apu li dom, il audit ex li corte excitat paroles de un mann. Il eat plu proxim e dit:

 

-61-

 

 

- Pro quo vu gruni? Pro quo vu es irritat?

 

- Ah!, dit li old paisano, yo deve buchar deci ganses; nam deman es un grand maritage. Ma li cultel es totmen obtus. Li altri culteles es in li scaf e mi marita per erra ha prendet con se li clave, quande ella eat al agre.

 

Johanillo tande proposit dar su lápid acutori, con li condition que on permisset li forprender li max litt del ganses.

 

- Si to plese vos, yo consenti, grunit li paisano. Esque yo fa rostar deci o nin ganses es índiferent, nam nequí va contar li femures rostat! E nu, yo es auxiliat per li acutator!

 

Talmen Johanillo obtenet un gans, quel il prendet joyosi e mettet in un old corbe.

 

Bentost il esset denov in via e pensat quant su matre va joyar se pro li gans, quande venit in contra un mann quel conductet un svin. Johanillo salutat e dit:

 

- Pro quo vu es tam morosi?

 

- Esque on ne deve esser iritat, replicat li mann, si on oferta por vendir un svin e si nequí vole comprar svines? On demanda solmen ganses! Nu yo posse conducter mi svin denov a hem... Ya, si yo vell har aportar al mercate un tal bell gans quam vu have, in ti casu yo vell haver moné in li sac!

 

- Si vu desira it, Johanillo dit, yo vole dar mi gans por vor svin con plesura.

 

Li mann consentit strax. Conductente li svin, Johanillo marchat durante un quart de hor, quande in un cruceament de vias il incontrat un mann quel parlat furiosimen a un vacca, quel esset ligat a un árbor.

 

- Vu sembla haver follie in li cap, clamat Johanillo, querellar con un vacca. Ella regretabilmen ne comprende vos!

 

- Qualmen ne colerar? Ti es un bell vacca, ples vider! Yo ha devenit setosi e volet melcar la. Ma ne solmen ti brute ne have lacte in li ubre, ma ancor yo esset fortiat permisser, que it dat con su dextri pede posteriori un tal colpe a mi cap, que yo videt dansar sur li nubes duantsett ángeles... ! Ha!, si yo vell haver un tal dulci svin quam vu have, tal cose ne vell posser accider a me!

 

- Esque vu vole forsan exchangear?

 

- Esque exchangear? Con grand plesura! Si it es vor intention seriosi, prende li vacca e da me por it vor svin!

 

Talmen Johanillo, in curtissim témpor devenit li possessor de un vacca. Lentimen il conductet la e joyat pro li exchange fortunosi. Si to continua talmen, il pensat, yo va obtener mem un cavalle in mi vive. Il sentit se vermen quam un Johanillo fortunat; nam apen il hat imaginat ti desire con bell colores, quande un cavalle galoppat vers le. Il strax frenat li cavalle per su bride. Durante que il, qui esset tre familiari con cavalles, caressat li col del brune e par lat

 

-62-

 

tranquilisante it, sur li via claudicante venit un paisano, qui exclamat quande il perceptet Johanillo e li cavalle:

 

- Ci it sta, li cavallach rabiat, it es ya foll! Nequande plu in mi vive yo remonta un cavalle. Yo vell apreciar vor vacca. Quant dulci it sta apu vos pastente! Yo ha volet ya comprar un vacca in li mercate, ma quande yo venit ta, omni vaccas ja esset vendit!

 

- Vor cavalle plese me. Esque vu vole exchangear it contra mi vacca?

 

Li paisano strax prendet li corde, per quel li vacca esset fixat, e dit:

 

- Un mann, un parol! Adío!

 

Johanillo lansat se sur li cavalle e forcavalcat con ocules brilliant. Nu li lápide devenit un cavalle, il pensat, quo va devenir ex it in plu? Ho-moment un mann saltat ex li boscage; il levat li manu e clamat:

 

- Yo peti vos vendir me vor cavalle, nam yo besona it urgentmen! Yo es persecutet! Solmen sur un cavalle yo posse salvar me!

 

- Quo vu da por mi cavalle? Johanillo questionat.

 

- Ci, vu mey haver un glebe de aure tam grand quam vor cap! Mi vive es plu valorosi a me quam li aure. Yo peti vos, ples compatir, prende li aure e da me por it li cavalle!

 

Contra ti avantageosi exchange Johanillo ne posset resister. Il descendet del cavalle, prendet li glebe de aure e formigrat felicimen, til quande il arivat in hem che su matre.    J.R. Harrer

 

Autorisat traduction

ex "Die Woche", del 23. marte 1947, de Eugen Moess, Wien.

 

Red.: Noi fa memorar que in li original raconta, conosset de omni persones savent german, Johanillo recive un pezze de aure quel tra li diversi exchanges transforma se finalmen in un lápide. E ti lápide il ancor jetta, talmen que il conserva nequó. Li autor del nov raconta ha, por amusar li letores, inventet li inversi development. Vice comensar rich e devenir povri, il comensa povri e deveni rich.

-------

 

 

COSMOGLOTTA

 

Desde li 1 julí 1948, pro translocation del Institute Occidental, li nov adresse de Cosmoglotta va esser: Redaction e administration de Cosmoglotta, CHESEAUX s/Lausanne, Svissia. Noi peti omni nor letores benevoler notar ti nov adresse.

 

Pluri letores scrit nos pos har recivet li nr. 135 printat per offset. Noi concede que li reduction del scritura esset tro grand. Poc a poc noi ameliora it e noi sercha li max apt reduction.

 

Institute Occidental, CHESEAUX s/Lausanne

 

-63-

 

 

ORÍGINE del CIFFRES ARAB

 

Sr. Chabaud (Francia) transmisse nos li sequent interessant information, publicat del revúe "Jerusalem", pri ti orígine:

 

Li autor de ti articul, frappat del notabil diferenties existent inter nor ciffres e tis del Arabes, malgré lor assertet parentitá, interprendet serchas in Kabylia. Vi li resultates de ti serchas.

 

"Un die yo decovrit in un graniere del dom quel yo habitat in Kabilia, in li desvalorallia, un libre titulat "Viage in Algeria de S.M. Napoloen, in 1865". Quant surprisat yo esset leente ti lineas: Omni caracteres del numerales es traet del lápide talliat del anelle del rey Salomon.

 

On posse constatar, in facte, que omni ciffres es inscrit in it; e it sufice arondar li angules por obtener li deci ciffres queles noi usa.

 

(Image 1)

Ah! ti avocates!

- Qualmen dunc finit tui processu con li proprietario del cane quel ha mordet te?

- Su defensor ha posset pruvar que it es yo quel ha mordet li cane!

(Patrie suisse)

 

(Image 2)

 

- Tu save, Mamá, li antiqui vase transmiset in nor familie de generation a generation?

- Nu! quo dunc?

- Nu, it es yo, li generation quel ha ruptet ti vase.

 

-64-

 

 

 

Comments (0)

You don't have permission to comment on this page.