Cosmoglotta A 139 (jul 1948)


ANNU XVII JULÍ 1948   Nro 5 (139)

 

COSMOGLOTTA

 

CONTENETE: Berger: Question de guste. Li monosemie. - Li comensa del anatomie. - Berger: Li graffiti. - Li sampietrini. - Dentan: Flores quam emblemas national. - Coolen: Jan li botte-lapero de Brabant. - Che li canibales del Nov-Hebrides. - Feder, Beauchemin: poemas. - Que es Barnum? - Caricaturas.

-----

 

QUESTION de GUSTE.

 

Del conosset Esperantist, Sr. Georges Avril (pseudonim de Sr. Yelland), noi recivet un long lettre deplorant que noi criticat li parol esperantic kaj.

 

Sr. Avril explica nos que ti kaj es li sol possibil in Esperanto pro que e, in li lingue, es ja prendet quam finale del adverbies. Noi responde que ti rason ne es suficent, nam Ido, quel functione desde 40 annus, usa 'e' quam conjunction malgré li final de su adverbies, e dunc trova se in li sam casu quam Esperanto. It anc usa 'a' quam preposition malgré li finale -a de su adjectives, e usa 'o' por F. "ou", malgré li finale -o de su nómines. E nequande ti duplic functiones ha causat un miscomprense.

 

Noi concede a Sr. Avril que li inclination o li repulsion por ti parol kaj es un afere de guste, e que il have li sam jure apreciar ti parol quam noi abominar it. Ma ci ni nor guste ni li sui have qualcunc importantie: li future del lingue international ne va depender de nor humil persones; li sol quel va haver li potentie decider es li grand publica. Su guste es omnipotent. Or it sufice far quelc sondage: por saver quo li publica, li popul pensa pri un parol quam kaj! To es tam evident que li tri projectes de IALA have le parol 'e' e ne 'kaj'. It sembla dunc ínutil polemicar contra li Esperantistes pri ti questiones de guste: li future va prender sur se convicter les.   Bg.

 

(Image: Professor Esperanto ama retardar!)

Composition de W. Blaschke Wels (Austria)

 

 

LI MONOSEMIE

 

 

Li historie del Lingue international esset sempre rich in captuores in queles cadet sovente li max sapient interlinguistes. Inter ti mal experienties fat til hodie pro un fals principie scientic on posse citar ti del monosemie (o unitá de sense por chascun parol), principie quel constitue, quam on save li "cavalle de battallie" del Idistes.

 

Filosof e matematico de un rar inteligentie, Couturat ambitionat dar a su lingue li perfection logic quel li anteyan filosofos quam Descartes, Leibnitz, Condorcet, etc, revat dar al idealic lingue international. Il comensat per erecter quam principie absolut li formul: un parol, un sol sense, benque omni lingues national admisse, sin alcun ínconvenientie, continui translationes de senses, e figural usation.

 

Strax pos li aparition de Ido, in 1907, de Wahl comensat combatter ti ínutil e men nociv intrusion del "logica" in li lingue international, in numerosi articules de queles noi extrae, inter altris, li sequent passage caracteristic, scrit in Auli, li proto-Occidental quel de Wahl usat ante 1922. 

 

"It esse un strange apparition que I teoristes in l lingue international sempre postula un lógica absolut in L.U. Comenzante de Leibnitz e finient con Sres Baudoin de Courtenay, Ostwald e Couturat. Quancam apartly I ultim in su historic monstrá que I postulat logic simil conceptiones have simil form, in práctica es tut ne usabl, tamen in su derivation il sta sur l mem punto logical-artificial, malgré su declaration special, que on ne deve marchar contra I custumes (cutimes) de l mund, Por exemple secun regles de Ido l notion "international" deve dicer-se "internaciona", durante que "internacional" deve significar un tut al tre conception. 

 

"Esque Sr Couturat crede in verità que l mund forjettaró su parol "international" por l fabricat de Ido "internaciona"? It eque existe have su logica.

 

... In General mi (=yo) trova que un tro scrict division e distinction de finezzes logical es mult plu difficil pro l plupart de homes que quelque irregularitás ja conoscit (por expmel in Ido "nacionala", ma "internaciona", quanque tut lingues dice "international"). Existe un sorta de logica que alemanos noma "Haarspalterei" (scission de crine) e que in l international pote dar plu difficultés que quicunque idiotismes national. In ciasque casu it es inoportun distinguer finezzes que nul lingue europan ne distingue; ne poter distinguer nuances a que l poples europan es acustomat".

 

Que li logica e li monosemie es costumationes superflu in, un lingue international esset bentost experimentat de Couturat self quande il comensat elaborar li complet vocabulariumes de su lingue e iniciat in "Progreso" li discussiones por adopter nov paroles. Malgré su bell principies il esset bentost fortiat inregistrar, por chascun parol, pluri senses, li sense propri e li sense figurat, sin quo Ido vell har devet amplificar su vocabularium til lu absurd. Un exemple va far comprender ti evolution. 

 

Pro conformitá al monosemie Couturat hat adoptet shultro por F. épaule, e epoleto por Ii ornament militari, dunc du radicas. Naturalmen it vell har esset plu simplic adopter quam fa Occidental, un sol radica epol, con li derivate epol/eto por li ornament: ma 

 

- 66 -

 

 

 

Couturat ne admisset ti libertá pro que, logicmen, un epoleto ne es un litt epol, ma un pezze in stoffe posit sur it. On comprende facilmen que ti fension de paroles complicat tant li lingue que Couturat esset finalmen fortiat abandonar ti feroci principie del 

"unasenceso", e quande Ido besonat li tecnic término traductent F. lanquette, Couturat retornante su argumentes declarat: 

 

"Pro quo ne contentar nos per li diminutive de lanqo (organe boccal) e dir lang/eto. In omni lingues tal usation figural de organes homan es sempre comprendet e ne genite miscomprenses. On di ya: li cap de un truppe, li ped de un table, etc."

 

To esset li bon sense self, ma tande on posset anc dir un epol (carne) e un epol/ette (stoffe), nam li casu es li sam quo por lanq/o e lanq/eto. Ma noi constata que 30 annus pos ti declaration Ido continua postular li duplic radicas shultr/o e epol/eto. Nequo es 

plu tenaci quam li mal herbe !  Ric Berger 

 

 

LI COMENSA DEL ANATOMIE

 

Li dissection del homan córpor esset considerat quam un sacrilegie til li regne de François I-er, e Carlo-quin consultat li teologianes de Salamanca por esser certi pri li jure quel on posset haver dissecter un córpor por conosser li structura de it. 

 

In Paris it esset interdictet usar cadavres desde li mensu may til li fine de octobre e, durante li mensus estival, li medicos organisat cursus pri to, quo on nominat tande li "sicc anatomie", basat pri li principie del chirurgie e del osteologie. Li apertura de ti cursus de dissection esset anunciat per afiches e per discurses pronunciat de reyal professores. Li cursus durat del festas de Omnisantos til li 1-im may. Li demonstrationes evenit in líber aer, in li jardine del rey, in medicinal scoles e in li teatre St Cosme. Durante mult annus, on limitat se a un exámine tre poc extendet del córpor homan, de su proprietás e del destination de su organes, in tri cursus: li unesim pri li miologie, li duesim pri li anatomie self e li triesim pri li operationes.

 

It ne es minu ver que on abordat li anatomie solmen con un timore sacrat, e que ti scientie restat tre poc conosset men al medicos quel devet practicar it. 

 

- 67 - 

 

 

LI "GRAFFITI"

 

Per "graffito", un parol italian quel ha passat hodie in omni lingues quam li términos musical, li archeologos designa un ocasional scritura e grossieri dessines familiari, durante que ili nomina "inscritiones" scrituras plu seriosi gravet sur li monumentes. 

 

Inscritiones e graffiti (plurale italian de graffito) coexiste sur li pluparte del antiqui edificies, ma li duesimes, quel esset long considerat quam índigni del atention de un hom seriosi, interessa hodie vividmen li scientistes e li historianes. It es naturalmen in Pompei que on ha trovat li max grand númere de ili til ho-témpor. Plu bon quam li ovres del latin autores, ili da nos detalliat informationes precis pri li vive e li mores del roman popul. Pro to ili esset cuidosimen copiat e studiat.

 

Secun li "Enciclopedie britannic", li max famosi graffito decovrit til hodie es ti representant un caricatura de Cristo sub li cruce, caricatura trovat sur li mures del Domus Gelotiana in li Palatin, in 1857. Gravet grossiermen sur li parete, apari li figura de un mann vestit de un curt tunica, con un manu levat, quo indica que il saluta un altri figura con un cap de ásino forsan de cavalle pendent a un cruce. Infra es scrit in caracteres grec: "Anaxamen adora su Deo". 

 

In un epoca quande li presse ne ja existet ti antiqui graffiti servit quam litt anuncies. On trova in ili un poc de omnicos: avise por domes a locar, por perdir objectes: "Bon recompensa a ti quel va reaportar li objecte, melior a qui va readucter li furtor" 

 

Anc plendes pri li autoritás: Maceron peti li edil impedir li popul far in li strades bruida quel impedi li honest homes dormir"...Quo pruva que necos ha changeat sub li sole desde 2000 annus! Anc laudas al gladiatores con lor portretes grossiermen esquissat. Ma anc injuries: "Senium" (old stupide). Li pluparte del graffiti, tamen, ha esset traciat de amorosi yunos de quel li manca de discretion es quelcvez chocant: "Mi car Sava, ama me, yo peti te".

 

Hodie, quam in antiquitá, li graffiti continua esser largmen utilisat del popul por expresser su sentimentes, su desires, su odies, e li litteratura graffitic modern - si on permisse me ti expression - es tre simil a ti de Pompei e de Herculanum. On pretende que li famosi francesi scritor Anatole France delectat se per li letura del graffiti !

 

Studiante li inscritiones on penetra in li mentalitá de cert individues, de queles on posse dir, oh vé ! que ili es felicimen rari. Un sviss scientist, Albert Leclère, de Berne, ha consacrat un parte de su vive a notar ti graffiti in omni species de locos e landes, por traer ex ili conclusiones util a tis quel consacra se al studie del mores. Leclère ha resumat su serchas ante un quart de secul in li "archives de psychologie". 

 

Por un psicolog, in facte, it ne existe interdictet o ínmoral dominias, ne plu quam por un medico existe, in li córpor homan, partes plu hontosi quam un altri, Frigidmen Leclère ha classificat li graffiti e li dessines, inclusivmen li obscenitás, e il livera nos su conclusiones:

 

Secun li landes on constata sentibil diferenties in li inclination al graffitisme. Li 

 

-68-

 

 

Germanes es, secun constatation, plu prolixi quam li Franceses. Li Italianes - qui vell har credet it? - expresse se preferetmen laconicmen.

 

In general, li féminas crea graffiti plu rarmen quam li mannes. Tamen ti damas ne deve conceder se un certificate de moral suoerioritá pro ti fact, nam seniores psicologos to simplicmen.. per li hábitus del menage! "Lor ocupationes menageral, asserte Leclère, inspira las e reinfortia in ellas lor tre conosset guste por li nettitá del mures e del mobles. 

 

li féminas, secun un altri constatation, ne vell esser minu afirmativ quam li mannes in lor admirationes e in lor odies, ma ellas expresse les per paroles o preferetmen per lettres anonim. 

 

ORÍGINE DEL GRAFFITI

 

Inter li rasones quel pussa li homes a expresser lor pensas per graffiti, on posse citar li quar cardinal sequentis:

 

l/ Beson exteriorisar su opinion per scrit por infortiar it. Ti beson es tan natural que it apari ja che li tre yun infantes, de u li inscritiones gravet per li punte del cultel sur li pupitres del scol-salas, Li sentimentes del scritores expresse generalmen se per summari formules quam: vive ti-ci o ti-ta, o ti cose, o anc : a-bass ti-ci o ti-ta, o ancor: morte a...It ne existe intermediares, ni nuancies possibil. Strax li pedestale o strax li scafot.

 

In li ultim témpores li graffiti esset utilisat del Institute Gallup por completar su inquestes pri li variationes del public opinion. Un equip de inquestatores es hodie ocupat in Francia in notar li floreation del "vive" o del "a-bass" sur li mures del cités. Exactmen copiat, classat e contat, poy interpretat, ti graffiti permisse conosser sempre li popularitá o li malcontentie pri conosset homes. 

 

2/ Beson de un activitá manual. Durante que ili parla cert persones senti li intensi beson de un manual activitá. Li unes tappetta lor table con un qualcunc objecte, crayon, cupa-papere, etc. Altres capte li buton de paletó de lor interlocutor e tordetta it til 

finalmen dessuer it. Altres ancor porta sin cessa lor cigarette a lor bocca e poy deprende it. 

 

It dunc ne es astonant que avan un telefonic aparate mult homes, tamen bon equilibrat e sin nervositá, comensa scrir e dessinar. Ti bizarr ocupation es tam ínvoluntari que sovente ti dessinatores ocasional es li unesim a rider pro li figuras quel ili ha traciat ínconscientmen. 

 

3/ Beson vantar se. Li forme max elementari de ti specie de graffiti es constituet del nómines quel li excursionistes scri o grave in li locos quel ili ha visitat, adjuntente sovente li date. In ti manie lassar su nómine in li public locos jace in prim li desire 

"durar", pruvar que on ha existet, e anc li spiritu de imitation.

 

Altri graffiti ne signat sembla regretabilmen minu ínnocent. Noi vole parlar pri ti fanfaronadas acompaniat de obscen dessines, quel on trova quelc vezes in public locos, specialmen in W-C. Con bon motives li autoritás fa lu possibil por impedir tal maladiv manifestationes covri ente li paretes per rugosi strates impedient crayonar, nam tal dessines posse acter sur yun cerebres.

 

-69- 

 

 

4/ Beson comunicar secretmen. Ti graffiti tre special consiste in signes traciat sur li portas o li mures del domes per li mendicos o malefatores por informar lor confratres. It existe un tot code in usation che li vagabundes, variant de land a land, ma de quel on conosse tre bon li signification. Por dar un exemple de un tal code noi selecte li american, secun un studie publicat in li revúe "La Nature" de Paris, nro del 3 august 1912. Noi cita:

 

"Li tramps es li vagabundes del USA. Por conosser e prevenir unaltru li tramps have un lingue secret. Ad ultra ili usa cert signes quel ili marca per crete sur li domes in borde del rutes quel ili percurre por informar tis, quel seque. Vi alcunes de ti signes: I/ Un crímine ha just esset fat. 2/ Atention al prison. 3/ Necos a far. 4/ Ci, on da por manjar. 5/ Facilmen terret. 6/ Ci logia un policemann. 7/ Defende vos. 8/ Ci on posse dormir. 9/ Cane. 10/ Ci un mann brutal. 11/ Ci on da moné. 12 Homes brutal e cane. 13/ Fémina sol con servitora. 14/ On da al povres. 15/ Ples insister. 16/ Ci ples simular pietá.   Ric Berger.

 

DEL APIERE AL ASIL

 

Un apicultor hungaresi, Anton Kertesz, hat intrat in un tren por ear a Budapest. Il portat con se, in li flacon, quelc malad apes quel il intentet far examinar in un laboratoria apicol del capitalia. Il hat plazzat li flacon sub li banca del compartiment. Ma li flacon esset probabilmen mal corcat, talmen que li insectes escapat e ataccat li gambes del viageator, Tre genat, ti-ci petit du damas quel esset vis a vis, benevoler quittar li compartiment. Poy il hastat forprender su pantalon por succusser it éxter li fenestre. Un del apes tamen picat Kertesz in li manu: li dolore fat le abandonar li vestiment. 

 

Li pantalon involat se e cadet sur li visage de un chef de station quel li tren just traversat in ti moment. Li povri hom esset ataccat del apes e dangerosimen picat.

 

Quande li express arivat in Budapest du vigorosi mannes penetrat in li compartiment in quel trovat se Kertesz quel, pro manca de plu bon, hat invelopat su gambes in un jurnale, e informat que ili volet prender li mesuras por far le un pantalon nov. Durante que Kertesz restat astonat, ili profitat su surprise por cluder le in un camisol fortiativ, e forductet le, sin egardar su protestationes, in un asil de alienates. Kertesz besonat 2 dies por pruvar al medicos que il havet su plen rason. Ti succession de aventuras esset debit al sol malin humore de quelc apes.

 

-70-

 

 

LI "SAMPIETRINI"

 

Li  "Sampietrini" (parol italian derivat de Sant Petro, nómine del basilica del Vatican), in li númere de 70 in general, constitue un ver corporation, in quel ne posse intrar qui vole. Desde su orígines, quel ascende til li XVI-esim secul, li corporation del "Sampietrini" cuida li basilica vaticanal, quo postula de su membres ver qualitás de acrobates, quel on acquisite solmen pos long exercicies. Lor principal activitá developa se ne solmen in li interior del eclesia, de quel li vultes atinge tamen vertiginosi altores, ma pricipue in li exterior del cupol, e til li cúlmine de ti-ci, quel erecte se til 136 m. súper li nivelle del suol.

 

Quelcvez li "Sampietrini", acrocat a lor corde quam homan aranés, lansa se in li vacuitá por atinger li punctus designat por reciver laternes, quo fa criar de terrore li passantes queles vide de lontan ti spectacul.

 

Ma li prodigie, sin cessa recomensat, quel aporta les li admiration del tot munde, es li ilumination del fassade del basilica, nam ti spectacul es li fructe de lor habilitá ínegalat.

 

Li sistema de ilumination ancor usat hodie, conceptet de Luigi Vanvitelli, esset perfectionat in li medie del 18-esim secul. Su preparation postula un tot mensu. It comporta li plazzation de 5000 laternes e mill torches. Por garnir li torches, mersí a queles li "Sampietrini" posse executer lor acrobatic operationes del fassade del basilica til li cupol, li gross bul e li cruce quel sta sur li max vast eclesia del cristanité.

 

-71-

 

 

 

Ye li son del gross cloche del basilica, li chef del Sampietrini, plazzat sur li cúlmine del cruce, accende li torches disposit sup li pal e li du brasses de ti-ci. In ti precis moment li diferent equipes de Sampietrini, rationalmen distribuet sur li tot superficie del monument, mette li foy simultanimen al torches quel trova se in lor sector de action, talmen que in quelc secondes on vide ínnumerabil dansant flammes far aparir per lor lúmine li masse del cupol e del fassade merset in un spess ombre.

-----------

 

 

Li omniscientie del canadan policistes

 

On ha dit que li canadan policie neauande abandona un afere comensat. On deve anc remarcar que it imposi a su agentes un preparation extraordinarimen extendet, por que it posse satisfar omni taches imposit. It sufice citar alcunes de lor atributiones multiplic: perception del taxes de doane e de impostes; incassation del taxes sur li inmigrantes; vende del post-marcas; payation del premies por lupes e chacales mortat; organisation del aprovisionamentes del Indianes e del Eskimos in casu de fame; control del taxes recivet sur li consumation del alcohol. In fine, li superiori oficeros del policie deve esser capabil plenar, si to es necessi, li functiones de pace-judicos. 

 

LI INVENTOR DEL HELICE

 

Li 21 junio 1843, havente sur su deck un comission de ingenieros e tecnicos del marine, li "Napoleon", li unesim vapor-nave munit de un helice viceant li rotes lateral per palles, interprendet su unesim viage del Havre a Cherburg e retro per Southampton. It eat con 

li medial rapiditá de 11 "nodes" per hor. Ti unesim mode de propulsion ad-ver longmen studiat in Francia de Paucton (1768), de Dallery (1803), del capitane Delisle, etc, hat esset practicmen realisat in 1830 de un mecanico de Boulogne, Frederic Sauvage. 

 

Li viage del "Napoleon" esset triumfal. It finit con li aclamationes de un entusiasmat publica, e li jurnales celebrat it quam un victorie. Ma li principal victor ne mem hat esset invitat a ti experientie: null jurnale parlat pri li inventor del helice, e 

li turbe ignorat su nómine.

 

Frederic Sauvaqe esset ya in Le Havre ti-ci die, ma ho vé...in prison. 

 

Yes! Durante que, mersí a su genie e a su labor, li helice-nave fendet superbmen li aqua, li digni artisane de 58 annus jacet sur li humid pallie u un feroci creditor hat fat jettar le, pro que li inventor ne posset payar su debites. Il hat expenset su tot moné por crear li helice, e mem li moné del altres. Un sol jurnalist, Alphonse Karr, eat visitar le in su prison e poy publicat un vehement protestation.

 

- 72 - 

 

 

FLORES QUAM EMBLEMAS NATIONAL

 

Quam un rey selecte un motto, un land electe su flor. Sovente li election implica un legende o un tradition. Li flor promoet al dignitá de un flor national have aplicationes in li arte, li architectura, li texturas.

 

Desde li IV-esim secul li rose es li emblema national de Anglia. Quande Henri VIl provat unificar li guerraci seniories de York e Lancaster aparit le li problema del fusion del du roses: li un esset blanc, li altri rosi. Il mettet simplicmen lu blanc in lu rosi, e to esset li orígine del famosi "rose Tudor". On save que li rose coronat es li emblema de Anglia, emblema quel trova se constantmen sur li mobles, li tapisseríes, li blasones, e mem li gravet glasses. 

 

In Scotia li povri cardon, quel cresce in li borde del rutes, depreciat in altri landes, es li simbol del nation. "Qui audacia ataccar me"? , es li motto quel acompania ti emblema representante li corage e li fortie del Scotes. Un die, raconta li legende, un 

truppe de Daneses invasori provat far un atacca per surprise contra li Celtes. Ili reptet in li obscuritá por plu bon successar in lor interprense. Subitmen un dan soldate marchat con su nud pede sur un cardon. Su cri de dolore alarmat li Celtes quel ganiat li battallie quel sequet. 

 

In Wallland it es li porró quel es li legume national. Ti emblema data in li témpor de St David. Un legende di que quande li Bretones guerreat contra li Saxones, St David ordonat al Bretones portar porrós, traet de un agre vicin por distinter se del ínamicos. Li pass-parol esset ingeniosi, Por celebrar  li victorie quel sequet, li porró devenit li emblema national. Tamen, plu tard, on efortiat vicear ti legume per un flor. On persuadet se que porró e "daffodil" (=narcisse-jonquille) venit del san orígine. Ti du ornamentes subsiste ancor.

 

India have li lotus, flor quel identifica se con li sole. It es, on di, li santuarium in quel chascun véspere, Phoebus retorna por cuchar se e letrovar nov forties. Chascun parte del flor representa alquo sacrat, li centre es Vairocana, fonte de omni vive organic, e li ott petales inferiori e exteriori have omnes special significationes. Li lotus es gravet in li manu del indian deos. Or, vide it partú, in li arte, in Il architectura, sur li vestimentes. 

 

Egiptia ha anc prendet li lotus quam national emblema. Su usa in li arte ascende alminu a 5000 annus. It evoca li fecunditá, li resurection, li ínmortalitá. Buquettes de lotus es ofertat in li ceremonies important. 

 

In Francia, li orígine del flor de lilie esset longmen discusset. Alcunes pretende que it veni del lilie, altres del iris. Un legende asserte que it esset usat, in li orígine, in memorie del patria del Francos. Un hom del popul ofertat al rey qual on aclamat, vice un sceptre, un flor de lilie. Poy ti emblema esset fassonat sur li corones, textet in li robes, gravet sur li sepultorias del nobiles.

 

(Image: Flor de lilie)

(Image: Lotus)

 

-73-

 

 

It es in li 8-esim secul que li crisantem esset adoptet in Japan, imperator Kwann. Li conventional dessine del flor contene 16 petales sur funde aurin o scarlat, octroyat solmen al reyatu. Favorit flor por li tot popul japanese li crisantem have plu quam 800 varietás e 250 nuancies. Un festivale de crisantemes eveni chascun annu por celebrar li nascentie del imperator.

 

In Persia li rose es reyessa. On conosse li "Jardine del Roses" (Gulistan) de Sâdi. Ti autor, quel esset sclave, presentat se un die a su mastre diente: "Ples esser bon por tui servitor durante que tu have ancor li potentie, nam li seson del prestigie es tam efemeri quam li durada de ti rose". Mersí a ti paroles il aquisitet li libertá.

 

In Hispania, li grenade es li emblema national. Philippe II, rey de Hispania, aludent ti fructe, dit que il desirat tam mult amicos fidel quam li grenade contene granes.

 

In Irland, li trifolie es li emblema heraldic. It nascet li die quande St Patrick demonstrante li evidentie de su predication pri li Trinitá, coliet un trifolie e dit: "Esque it ne es possibil que li Patre, li Filio e li Sant Spíritu mey esser un, quam ti folies quel cresce sur un sol stip?" Li Irlandeses esset tande convictet e lassat se baptisar.

 

Qual es li national flor de Svissia? Certmen li edelweiss. On ha videt in omni témpores ti flor gravet in li pan-plancas de Appenzell, brodat sur li porta-pantalones del bernesi Oberland o sur li chap del alp-pasteros. Tamen ti statu de flor national ne ja es consacrat per un decision de oficial quel, noi espera, va evenir un vez, sin tro tardar.

 

Suzanne Dentan (Semaine de la Femme, Laus.) -- Trad. ex francesi, R. Bg.

 

 

Selecte bon vor colores

 

Li ponte de Black Friars in London esset celebri pro su suicidies. Desde que su barrieres e su armatura metallic, quel esset nigri, ha esset repictet in verd, li númere del desesperates, inmersent in li Tamise, ha diminuet de un ters.

 

In un american fabrica li ovreras plendit sempre friger. Li mures, quel esset blu-verd, esset repictet rubi-corall. Benque li interiori temperatura esset ye li sam gradu quam antey, li direction ne plu audit plendes.

 

On ha anc decovrit que li blu repugna al moscas, que li mosquitos fugi in nocte li ampulles electric orange-obscur, que in fabricas in quel li colores es bon selectet, li production augmenta e li accidentes diminue.

 

Li covertes paperin

 

Quande on comensat usar li papere por scrir, on contentat se per plicar it pluri vezes e per cluder it per un siyille ex cire por evitar que li cocheros lee li epistules.

 

Li covertes de papere aparit solmen in li VXII-esim secul, e su usation developat se in li XVIII-esim secul. Támen, in ti epoca, chascun fabricat self su covertes. Solmen in li XIX-esim secul, on interprendet li industrial fabrication, presc in sam témpor quam li post-marcas.

 

-74-

 

 

JAN, LI BOTTE-LAPPERO de BRABANT

 

In Brabant, sur li prate del botte-lappero Jan, Alexandria jace, li infante viennesi. It es li témpor, in quel li cereses matura. "Sacri-blu", Jan di, "to es un magnificentie ho-annu. Ma ti garsonachos, sacri-blu, ne posse lassar lor pattes de to!"

 

Alexandria reposa, renversat; con extendet brasses e gambes ella regarda vers li alt, alt ciel. Ti-ci es quam un lago, ma densi e tendri. Quam voluntarimen on vell svimmar ad supra! ci, infra, ella vide li suol del ciel, ta li pedes de Deo-patre reposa e li matre Maria pendente tra li vast ciel-sala tucha it con su azur pantufles. Vienna es tant lontan del brabantesi land, Vienna con su vast strades e domes, e li cafeerías e li trames. Li profund ciel es un veritabil miracul in su grandore e amplore, e ta li animette de Alexandrientje svimma. To es dulci e suavi drivar sur gross, gross ales; ella trinca in se con su tot anim lu blu e li felicitá, in quel ella nu pende in somnie.

 

"Sacri-blu", mastro Jan di, e sputa al suol. Jan sta apoyante se al palisse del porta e fuma un pip "Herrenshek numeró du". Il sputa al suol.

 

Su litt dom sta apu li alt moline, e apu li dom un old ceresiero sta in li hagat jardinette. Quande li ales del moline rota, a supra al aere e a bass al terra, vi qualmen ili perseque unaltru, poy li impetuosi e continui lied* del moline canta e jubila sur li region, vers li alt ciel. Suum, suuf! Li ales del moline gemi ye omni ronde. Agitant se a supra, li segle-drap batte suavimen vers li lattes, li axe craca in li rotage e li sicc ligne fracassa.

 

Li botte-lappero Jan sede in un sapatería sempre contra li nigri fenestre: To es un gayonetto, pri quel vu have nequel idé, sacri-blu! Il es litt quam un nano, nigri e deformat quam un oldissim sapate e adplu il have un bosse. Ma in ti gayonetto un bon anim brabantesi vive. In estive, quande su fenestre es apert, li frappada del martelle de sapatero sona trans li sand-via, vers li luce del sole; e in hiverne it frappa ta, cavmen e surdmen. Quelcvez it es superat per li furiosi gemida del ales de moline queles hasta in li feroci vente. Nu un bellissim ante-estive ha venit, e, ancor invelopat chascun matine del puntas del nocte, li sole leva se grand e rubi, e ardent ex li pallid nebul del ostal horizonte e comensa su ascension al grandissim cupol del ciel. Del ceresiero apu li dom de Jan ha decadet desde long li flores, e li fructes tument e inflammant del sole, comensa rubijar e maturar.

 

Invelopat in un nube de tabac, Jan fricte su bosse al palisse del porta, e lassa disvagar li regarde sur su bell ceresiero. "Damnat, il pensa, li sparros". Il curre al hangare e retorna con li para-avie e li scale. Il posi li scale contra li árbor e

 

-75-

 

 

trena su bosse e li para-avie along li scalunes. Li nigri mann sede ta in li rames; certmen, il va chassar li sparros-pendardes! Jan sta supra in li cáos del rames e have sat témpor por fixar li para-avie.... Poy il redescende e reporta li scale al hangare. Finalmen il sta denov apu li porta e contempla ye supra-venient su labor. "Ne va esser tre util", Jan dit. In facte li sparros es tam astut quam Jan. Ili sedenta se sur li brasses del para-avie, ili saltilla e chiripa, ili pica a un cerese e poy ili sedenta se sur li brasses del para-avie. Ta, un bon apuntat lápide e rrrt... li tot turbe siffla, ma ili reveni. Altrimen ili ne vell esser sparros.

 

Qualmen magnific ti estive-véspere es. E vi, anc li pip es de bon guste. Un ale del moline monstra a supra in li lucid-verdi ciel, li altri pende a bass del nigre moline e du ales estala su brasses in li verdi splendore del estival vésper-ciel. Jan aspira a su pip. Li pur simplicitá del ciel e li vive circum le plena su bon anim de sapatero.

 

In li obscur dom Regina, sestra de Jan, rosta li patates sur li petroleo-brulator e sedenta se pos to sur li corte, por apretar li yelb salade. Poy ella vide Alexandrina quel jace sur li herbe. "Trinetta!", ella clama.

 

Ma Trinetta svimma ad-supra in profund dorme in li miraculosi azuri suol sur quel li pedes de Deo reposa. Regina sta apu li bronn, ella hauste un sitelle plen de aqua e lava li salade.

 

"Trinetta! Trinetta!", Regina voca. Trinetta retorna al terra, ella jace denov sur li herbe. Ella vide qualmen li véspere covri li firmament. Ella leva li capette e audi su nómine. Rapidmen ella leva se e salta alegrimen al bronn. "Tanta Regina!"

 

... Li lampe sub li blanc para-luce sta inflammat, li esmalte-platiles aspecte un poc per-usat e li patates jace in li plate; ili es rostat yelb, quelcvez un poc brun e brulat. E ta li plate sta con yun verdi delicat salade e un amasse de tranches de blanc e nigri pane. Regina versa li café in li tasses; qualmen it vapora! Jan fa seriosimen li signe del cruce e prega devotmen al ángeles del dómino, e Regina e Trinetta prega egalmen, Trinetta in su viennesi dialecte. E poy ili manja. Jan pussa su old oxidat furca in li yelb e brun-rostat patates, il versa li acete sur li salade e introducte li frisc yun verde in su old rugat bocca. E Regina manja e anc Trinetta. Ella vide Oncle Jan e tanta Regina masticar con plen bocca. Ella es beat, sin desire. Egalmen su genitores adoptiv. To fa li estive e li suavi véspere, to fa li calmie, to fa Brabant.

 

Hante manjat, mastro Jan plena ancor un pip. Li blu nubes planea formant anelles circum li lampe e ascende al plafon. Regina lava li tasses e plates in li eversuore. E Trinetta have li permission siccar. To fa grand plesura. Ella sicca li platiles cuidosimen e stapla les sur li table sur unaltru. Ne es necessi gardar se, nam li platiles es lad. Ma poy li tassettes, ili es fractibil. Ella tucha les per tendri manus e frotta les cuidosimen.

 

Trinessa lee ex un fabul-libre, apoyante su cudes sur li table e li cap sur li manuettes. Regina repara un del strumpes de Trinetta. E Jan fuma un pip. LI activ horloge di tic-tac, li ombre del pendul curre ye li mur de un e altri látere.

 

Anton Coolen (Continuation seque)

 

-76-

 

CHE LI CANIBALES DEL NOV-HEBRIDES

 

Poc témpor ante li ultim guerre, li section geografic del Universitá de Oxford hat decidet far executer li topografie de cert regiones littoral del Nov-Hebrides, archipelago melanesian, e specialmen li insules de Esperito Santo e Mallicolo, li max grand del gruppe e explorar in sam témpor lor interiore. Tom Harrison, privat-docente del Universitá, hat juntet se al mission quam biologo. Li land interessat le tam mult que, in li moment departer a London, pro que on petit alquí restar por finir alcun labores antropologic, il acceptat ocupar se pri to.

 

Harrison decidet ne sequer li hábitus de mult exploratores queles contenta se per observar li factes e li coses quel un extrano posse capter che un popul, continuante su civilisat vive. Talmen tro mult interessant coses escapa de su atention. Harrison 

acceptat viver che li indigenes, manjante e dormiente con ili, partiprendente lor ritus, lor sacrificies e lor practicas de magie, Il mettet se tan bon in li pelle de un Nov-Hebridese, que il finalmen considerat mem li Europanes secun li vise-punctu indigen.

 

Il aquisitet un tam profund scientie del indigenic aferes que on dat le li titul de Kava Booze, it es artist nro l, e in ti qualitá on honorat le partú u il passat. 

 

Li Nov-Hebrides, decovrit in 1606 del Navigator Quiros, es un archipelago melanesian situat in li Sud-West del Pacific Oceane. Ili distincte se del altri archipelagos circumeant per lor vulcanic suol, lor montes rich in fumarolles e sulfurosi fontes, lor crateres e coralIan formationes sublevat tre alt súper li nivelle del mare. Lor habitantes es Melanesianes, homes tre alt con nigri pelle tamen tre poc obscur, mixtet con Polinesianes, bell rasse con pelle brun olivatri. 

 

Antey on regretabilmen deportat les quam ovreros in altri insules, tractat les mal, provocante talmen pluri revoltes contra li Blancos. Li odie por li Blancos ha restat in ili, e li archipelago trova se inter li regiones minim secur por li Europanes. 

 

Li historie del Nov-Hebrides desde 1606 es solmen un grand tragedie. De un parte li Blancos aportat ta omni males del civilisation e li imensi population, quel esset antey 600000 habitantes, es hodie reductet a 30000. De un altri parte li indigenes passa lor témpor in guerrear inter ili, tant es grand lor interiori desunion. Qualcunc pretexte es bon a ili por combatter unaltru: it sufice que un cane chassa un gallina apartenent al chef del vicin village, e vi li hostilitás comensat. 

 

It es tre possibil que ti promptitá a mortar se unaltru es un vestigie de lor ancian antropofagie, nascet del beson procurar se li carne quel esset les necessi quande, ante li installation del Blancos in li archipelago, ti-ci contenet null animale mammifer. 

 

Ma ti eterni guerres es aferes quel regarda solmen li mannes, e tucha nullmen ni li

 

-77-

 

 

 

féminas ni li infantes. Durante que li mannes combatte inter se, li féminas posse in tot securitá cuidar lor aferes, e mem passar al ínamic village por vendir ta lor productes sur li mercate. On ne hesita utilisar les quam ambassadores changeat transmisser al "ínamicos" missages max insolent o max amabil. Lor "diplomatic imunitá" protecte les contra omni agressiones.

------

 

Yo ama, quels me ama!

 

Yo ama, quels me ama,

Detest', quels me detesta -

Pri to nequi me blama!

In ti custom yo resta.

 

Al mann fort in corage

To ci quam justi vale:

Bonage por bonage,

Li male por li male!

 

On ama li bravura,

Caressa guancies chasta,

Li sem del camp on cura -

Serpentes on aplasta.

 

Punir li violentie

Li debil se retene:

Al fémin li clementie,

Venja al mann convene.

 

Friedrich Bodenstedt, trad. Kurt Feder (Germania)

------

 

Flores de autune

 

Al toffes quel li temp e sole rubia,

Quam un marvellos prodige del yun etá;

Con plu de lentore e plu de charm ancor,

Li flores del jardin exhibi lor color.

 

In su bell corb August coliet li flores,

Li jolli petales hat covrit li gazon,

Ma, vi que hodie li novi buquettes

Parfuma li dies del frigidi seson.

 

Li tot apes joy, li ciel mem sub-ride

Vider sur li toffes, quel ne vole perir,

Li branches tot inflat del saporos fonte,

Aperter lor flores ante dever morir.

 

Jolli tardiv flores del proxim hiverne,

Vu have li parfúm e li charm exquisit

Del bon memories, malgré li dur spine,

Del morit esperas e amores finit.

 

A.P. Beauchemin (Canada)

 

-78-

 

 

 

Moriente, Barnum lassat 10 milliones de dollares a 27 heredantes, e li surplus al filantropic interprenses; su testament plenat 700 folies de marcat papere.

 

Li fama de Barnum ne extintet se per li morte. In 1937 li U.S.A. decidet li emission de un nov pezze de monete argentin del valore de un demí-dollar. Ma quel portrete selecter? Delicat question. Ti de un politic mann posset chocar tal o tal partise, e provocar querelles. Tande li director del moné del U.S.A. proposit li portrete de un American celebri in li tot munde e ínsuspectibil del vise-punctu politic: Phineas T. Barnus, ex-proprietario de circo, monstrator de fenomenes e grand comerciante. Li proposition esset acceptat con entusiasme!

 

LI UNESIM CARICATURA

 

ci-contra, pri Occidental in li presse neutral ha esset publicat del grand parisan quotidiane "l'Aurore" del 2 junio 1948, por acompaniar un articul titulat "L'Esperanto? Une plaisanterie (Un joca). Placa à la dernière née des languages internationales: l'Occidental", sequet de un curt mention del principies de nor lingue, quel es null altri cose quam li quintessentie del grand lingues de civilisation. Anc specimenes de Occidental esset reproductet in maniere amusant.

 

(Image 1)

- Tro tard! Li bankero ha fugit con li moné!

- Esque it posse exister tam malhonest omes in nor munde?

 

(Image 2)

- Secun vu, Bombonnel, li famosi chassero de panteres, quo il vell far in ti-ci casu?

 

-80-