Cosmoglotta A 141 (oct 1948)


COSMOGLOTTA

Nr 141 A

OCTOBRE 1948

 

OFICIAL MENSUAL ORGANE DEL OCCIDENTAL-UNION

 

EDGAR DE WAHL

1867 - 1948

 

Ric Berger

 

MORTE de E. de WAHL

 

Nor venerat Mastre ha morit in Tallinn, in li etá de 81 annus, in li sanatorium Seewald, u il hat refugit se in li comensa del guerre, pos li destruction de su dom.

 

Ti trist nova atinget nos índirectmen, e con un retarde de 6 mensus, pro li situation politic actual quel divide nor Europa in du partes hostil. Li carte ci infra, transmisset de Sarajevo a nor colaborator, Sr Dr Pollog, ne permisse alcun dúbita pri ti morte.

 

(Image del carte monstrante inter altris li paroles RETOUR DÉCÉDÉ in francesi)

 

Cosmoglotta de junio 1946 ha ja resumat ti magnific cariera. Noi dunc reinvia nor letores a ti numeró special e adjunte solmen quelc informationes complementari.

 

Durante 60 annus E. de Wahl, professor in li gimnasie de Reval, ha consacrat su tot forties, su cordie, su scientie al car afere del lingue international, sin jamá reciver alcun recompensa. In contrari, su fine esset ínfinitmen trist. Il es un del ínfelici victimes del horribil ultim guerre.

 

E. de Wahl totalmen ne credet al guerre e refusat sequer li altri estonianes quel, respondente al apelle de Hitler, fugit a Germania.

 

Ancor in comensa de 1938, il inviat al redaction de Cosm. un articul: Fate de popules e tecnica, autorisat traduction de un studie de Eugen Diesel in li "Deutsche Rundschau" de dec 1938. Ti articul contenet tam mult alusiones politic, e precipue *ilusiones* pri li ver situation, que noi opinet su publication índesirabil in Svissia, u li jurnales hat recivet severi prescritiones ingageant lor responsabilitá. De Wahl, quel self ilusionat 

 

-98-

 

se pri li gravitá del situation, ne comprendet ti necessitá retardar ti publication. Por dar in sam témpor un specimen del scritura de nor mastre, noi reproducte ci un passage prendet in hasarde, del manuscrite de De Wahl, relativ al situation de Europa in sept. 1938:

 

(manuscrite) Ma ti dies de septembre esset un capitul in ti tre long via, quel va desfacilisar ti explosion de guerre e in durant long tempor far it un vez ínpossibil

 

Li guerre ínpossibil in 1939! Povri de Wahl! In su candid anim il sincermen fidet ti profetie de Diesel.

 

Suffrente ja de un luxation de epol evenit quelc annus plu tost pos un cade, il videt su marita deportat in Russia de u ella nequande revenit. Poy su dom esset bombardat del Russes, su tot biblioteca, su manuscrites destructet, exceptet su copie-libres de omni su lettres, libres quel il hat felicimen inviat al Centrale del Union u it es religiosmen conservat.

 

Recoliet in un sanatorium, il devet partir su chambre con un grossier individue. In li ínpossibilitá relater con li reste del munde, il passat su témpor composiente poemas quel il inviat nos, ma quel nequande arivat in Svissia.

 

E nu, li ver tragedie comensat por il, e pos li guerre! Omni lettres, paccas, printates quel il provat inviar a extrania, omni lettres quel on inviat le, anc registrat, esset interceptet, sin que on posse saver u e de qui. Un sol vez, just ante un annu, un lettre de il pervenit a Chapelle (vide Cosm. B. p. 100), questionante li Centrale "pro quo it nequande responde al lettres de Tallinn!". Sequent tentatives por relater con le, chocat se sempre contra ti terribil organisat isolation. In Svissia, mem li criminales posse reciver o scrir lettres, conservar relationes con li exteriore. Ma de Wahl, quel forsan un die va esser citat quam un genie russ, esset tractat quam un total inprisonate, e ti oldo de 80 annus morit tot sol in un asil, sin que un sol pensa de estim, de afection de su amicos o de su parentes posset consolar su ultim annus.

 

Esque forsan li titules de Occidental e Occidental-Union, printat sur nor lettres, avigilat li suspection de su gardatores? Noi pensat a to e noi provat inviar le lettres in lingues national, sin alcun mention de nor lingue: sam resultate. Li nocte complet, sin compate!

 

On ne deve obliviar que li nómine de Occidental esset selectet in 1922, quande it havet absolut null politic signification. E hodie, per un strangi hasarde li titul de Occidental-Union coincide con ti de un liga politic oposit al Russes. It es possibil que in Tallinn on considerat de Wahl quam un hom a far supervigilar del policie. Qualmen protestar e explicar li miscomprense de tam lontan?

 

It es mem probabil que noi vell ancor ignorar su morte si un de nor corespondentes, Sr Mitrovich, prof. in Sarajevo, ne vell har inviat le un carte con printates, quel

 

-99-

 

 

li posta expedit retro con li mention "décédé". Felicimen Sarajevo trova se sur li bon látere!

 

Sur ti carte on posse constatar que li posta de Tallinn, quel esset íncapabil transmisser li corespondentie, in revancha cuida indicar li hora e mem il minutes de su morte!

 

De Wahl morit, quam Mosa, just ante intrar in li promesset paíse, e contrarimen a Mosa, sin har intervidet it. Hante recivet null document pri IALA desde 1939, de Wahl ignorat li victorie de su idés che ti association, quel il opinet in contrari pro-esperantic.

 

Ric Berger

 

FIDEL AMORE

 

German melodie populari

 

Paroles del melodie:

 

Qual-men possi-bil es que te a-

 

(cresc.  plu F.>)

mar yo cess'! Yo te de cor-die am', to cre-de

 

(cresc.)

me! Tu ha mi á-ni-ma ya tal-men

 

(cresc.)

o-cu-pat, que yo null al-tra am' quante a-mat.

 

1

Qualmen possibil es,

Que te amar yo cess'!

Yo te de cordie am', to crede me!

Tu ha mi anima

Ya talmen ocupat,

Que yo null altra am'

Quam te, amat.

 

2

Un flore, car a me,

Li ne-oblivia-me,

Press' it al cordie tui, e pens' a me!

Mem si morit li flor,

Noi ya es rich d'amor,

Ne mori ti in me,

To crede me!

 

3

Si yo posset volar

Quam un aviett, mi car,

Yo vell volar a te, malgré astor.

 

4

Si morta me chasser'

Yo me che te cader,

E sub tui trist sospir

Yo va morir.

 

(German canzon populari, trad. Kurt Feder)

 

-100-

 

 

 

CONGRESSE INTERNATIONAL DEL LINGUISTES

 

Reunion consacrat al Lingue International

23 julí 1948, matine.

 

Presidente: Prof. Dr. A. Debrunner, Bern

Referente: Prof. André Martinet, École des Haute Études (Sorbonne Paris), professor de linguistica in Columbia Universitá, New York. Director del studies del International Auxiliary Language Association (IALA).

 

------

 

Sr. Martinet indica li scope e historie del IALA e qualmen on fat li sondages del public opinion in 1948, por conosser li opinion del eventual usatores del lingue auxiliari international. Un spess brochura contenent textus in quar variantes ha esset inviat a 500 persones de chascun lande selectet secun li metode Gallup, in li max divers medies - del tecnicos til li paisanes. Ti landes esset:States Unit, Britannia, Francia, Dania (Scandinavic-German), Tchecoslovakia (Slavic), Chile (Hispan). 350 responses hat esset recivet til li 1.7.1948, i.e. 11,9% del 3000 invias. Li textus esset redactet in quar variantes: P prototipe international, etimologic e ne regularisat, M sam prototipe modernisat. Ti du prototipes conserva mult ínregularitás del international vocabularium. C prototipe regulari con minim schematisation (tipe analog a Occidental), K prototipe con plu mult regularisation e minu regularitá (tipe Ido-Novial).

 

On petit li interessates dar du opiniones. In prim, secun li aspecte a prim visu, sin har leet li explicationes qualmen on obtenet li divers prototipes. In duesim, pos har leet li explicationes e notat qualmen li divers prototipes esset obtenet.

 

Vi li resultates ye prim aspecte: P 26,6%, M 37,5%, C 20%, K 15%. In facte ca. 64% por un preponderantie del absolut naturalitá e 57,5% por un modernisat tipe suficent natural: M+C.

 

In response ye prim aspecte Francia e USA votat por M e C. Britannia e Tchecoslovakia por P. Dania por P e M.

 

In li duesim response - pos har leet li explicationes - Britannia, Tchecoslovakia e Dania votat por P e M. Francia por C, USA por K (probabilmen considerante li popules de ne-europan lingues quam li asiaticos).

 

Finalmen, li general response pos li duesim question da 55% por un lingue regularisat e 66% contra absolut schematisation, e por adoption de formes natural max conform al lingues de West-Europa.

 

-101-

 

 

Li majorité del respondentes esset tecnicos-ingenieros (18%). Li ovreros-paisanes monstrat li minim interesse (6). Li majorité del responses venit de Dania, li minim númere de Chile.

 

Prof. Martinet emfasat li interesse del linguistes por li question e laudat li labores de Prof. Mitrovitch - Serajevo de quel li projecte de un Intersistemal Grammatic es in distribution in li sala. Li pluparte del assistentes eat querir un exemplare.

 

Il explica li actual stande del labores por li lingue de IALA. Nu, li periode del variantes es finit. Li final lingue va esser inter li variantes M e C. On elabora un liste de ca. 7000 paroles secun li dictionarium de Thorndike. (Ti dictionarium classifica li paroles secun lor gradu de frequentie). 3000 es paroles (nationes) basic e 4000 derivates regulari del anteyan 3000 paroles (conceptes).

 

Finalmen, li lexico basic va contener ca. 4000-6000 paroles. It es omni ne-tecnic notiones comun a quar ex li six grand lingues europan e comprendet del Americanos e Europanes de medial cultura.

 

Poy, on va cuidar pri li tecnic vocabulariums, ma interim, on va posser ja usar li international nomenclatura.

 

Existe támen international paroles queles ne va esser in li lexico, por ex. conceptes queles have du paroles. Esque on deve haver plur paroles por li sam concepte? Por ex. perpetrar apu cometter? O un sol ex ti paroles?

 

Poy evenit li discussion. Inter li oratores noi remarcat: Prof. Migliorini-Roma quel esset esperantist durante ca. 20 annus, ma sembla har abandonat li movement, benque il crede in li possibilitá de un L.I. Prof Mossé-Paris quel have simpatíe por li L.I., ma ne crede in su future, pro que ja, plu quam in 1880-1887, mult persones studia li vivent lingues. Il declara que, basante se sur li west-europan comunitá del vocabularium, IALA ne va posser far melior quam li existent lingue Occidental. Sr. Georgiev-Bulgaria demonstra que on posse modificar un lingue per medies autoritativ e cita quam exemple li reforme del ortografie bulgar ante quelc annus. Sr. Holt-Britannia fa un apologie de Esperanto, un ver discurse de propaganda, quam remarcat Presidente Debrunner. Un Israelite indica que on posse imposir un lingue, quam li hebraic in Palestina, e que on creat nov paroles por modern conceptes in ti lingue. Sr. Hansen-Dania es partisan de un lingue del tipe Novial. Plur oratores fa remarcar que on deve haver un cert flexibilitá in ortografie e pronunciation e que on deve considerar li future e ne li passate. Un esperantist de Zagreb-Yugoslavia fa un discurse in Esperanto por demonstrar li practicabilitá del lingue.

 

-102-

 

 

Li tactica del esperantistes esset acaparar li tribune por impedir un seriosi discussion. Benque plur partiprendentes sembla negar li utilitá e possibilitá de un L.I., li max bon pruva del falsitá de ti opinion es que omni oratores ne-francesi parlant in francesi fat grav erras e que un Hindu parlant in anglesi tre rapidmen esset practicalmen íncomprensibil.

 

Secun quant noi save e traserchat, except un anuncia in li radio e quelc lineas in quelc jurnales pri li existentie del congresse e li reception in li Municipal Palace de Paris, null information aparit in li presse de Paris. To ne es astonant, nam li jurnales francesi have nu poc págines e poc spacie. Solmen revúes specialisat publica rubricas pri litteratura e scienties.

 

Raporte secun li notas de

M.L. De Guesnet.

----

 

LI MENTIES E LI INTRIGAS

 

Ex "Voilà" (Lausanne) de Prof. A. Carrard.

 

Pro quo noi sovente ne have li corage dir simplicmen li veritá? Pro que noi ne successa acceptar nos quam noi es e pro que noi vell desirar que li altres ne vide nor debilitás.

 

... Pro quo tal person nequande posse racontar un historie tal quel it evenit realmen? Il sempre adjunte alquó por far li historie plu atractiv o forsan por far se self plu interessant.

 

Altri persones, quande on demanda lor avise, responde to quo va pleser a lor co-parlantes, vice to quo ili pensa.

 

... Ma omni to es poc, comparat al male quel posse far li intriga in un familie, in un buró o un ateliere: On sercha far se apreciar racontante li male del altres, spiante por nocer un colego che su chef, dir a su matre o patre li erras fat de su fratres e sestras. Ti intrigas posse mem devenir tre rafinat:

 

"In li interesse del firma, yo deve dir vos que S-etta X ne plu es atentiv a su labor; ella sempre pensa a su amanto". Serchante li motive de ti denunciation, on constata que it esset li resultate del jalusie.

 

O ti chef de rayon quel vide un colego far un erra quel va causar un grand prejudica al interprense, quel lassa le far, con pretexte que to ne es su departament, quande, in realitá il injoya pro to, nam ti erra va diminuer li valore de ti colego in li ocules del patron, e que il tande va esser plu apreciat.

---

 

Por vor personal propaganda usa li bell equipat doc. 200, tot in Occidental, recivibil che li Institute Occidental.

 

-103-

 

 

UN PRECIOSI CONFESSION

 

In un articul intitulat "La supersignoj", Sr. T. Jung, redactor de HEROLDO DE ESPERANTO ocupa se in su torne pri li problema de un eventual reforme ortografic de Esperanto, iniciat per li campanie de John Kubacky (vide Cosmoglotta A 135). Li autor ariva al conclusion que li circumflexat lítteres, benque ne constituente un obstacul cardinal al victorie de Esperanto, támen es sentit quam extremmen genant in li practic aplication del lingue.

 

Noi ne vole ci discusser li concret projectes de reforme ortografic exposit in li citat articul, nam noi save in antey que, mem si ili vell esser centvez plu bon quam ili es, lor autores vell esser íncapabil victer li obstinat conservacitá del ductores esperantistic e lor ciec odie de omnicos quo de proxim o de lontan have un odore de "reforme". To quo interessa nos es li exposition del concret factes per queles Sr. T.J. ilustra li desagreabilitás provocat per li presentie de ti maledit lítteres circumflexat in li alfabete de Esperanto.

 

Vu save que chascun vez quande noi permisse nos aluder li desfacilitás causat per li lítteres tegmentat in Esperanto, it trova se un fanatico ex il campe Zamenhofan quel picte nos quam mentiardes e afirma que omni grand printerías possede li special lítteres circumflexat e que ergo Esperanto-textus posse esser printat partú sin alquel desfacilitá.

 

Or vi quo li redactor de HEROLDO di pri ti punctu (noi traducte fidelmen ex Experanto):

 

"Solmen poc printerías sur li tot globe terral possede lítteres con Esperanto-supersignes e probabilmen ne mem un sol scri-machine in li tot munde have le Esperanto-lítteres. E ti tre poc printerías queles *possede* Esperanto-supersignes, have tis-ci solmen in du-tri grandores de un o du caracteres, i.e. in du-tri o admaxim 6 ex cent o centes de species. Quande HEROLDO esset printat in su propri printería, noi procurat nos li lítteres circumflexat in pluri grandores e caracteres, por posser printar anc titules e comercial publicationes con ti tipes. To custat nos un bell summa de moné e malgré to it restat ancor tre mult grandores e caracteres in queles mancat li lítteres circumflexat.

 

Li printería quel nu printa HEROLDO possede li supersignes in du grandores de du caracteres e in un grandore de du altri caracteres. To fa in tot 6 diversi species. Ma it ne possede les in alquel grandore superior a 12 punctus.* In consequentie it ne es possibil printar normalmen titules con grand lítteres queles contene supersignes. Pro to noi devet changear mult titules quo ne es sempre facil, sovente mem ínpossibil. Un de nor letores questionat nos un vez pro quo noi in nor numeró del 1.8.1947 scrit "Unueco nia *unua*

 

-104-

 

aksiomo" vice "Unueco nia *ĉefa* aksiomo". Noi nu posse revelar le que to evenit unicmen pro ti litt uspersigne (sur li c en ĉefa) quel li printería ne posset printar."

 

Yo pensa que ti extremmen interessant confession dispensa nos de omni comentarie ulterior.

 

A.M.

 

 

ESPERANTO CHE UNO

 

Desde pluri annus li esperantistes diligentmen colecte signaturas por un petition al UNO in favore del adoption de Esperanto quam mundlingue. Noi save que anc IALA startat un simil interprense; it esset in facte li unesim organisation interlinguistic quel havet li idé militar che UNO in favore del mundlingue. Li esperantistes poy copiat ti idé e ne solmen li idé, ma anc li textu quel es, si yo ne erra, totalmen identic con ti del petition de IALA, con li unic diferentie - naturalmen - que it apertmen advoca li oficialisation de Esperanto.

 

Durant long mensus li resultates del action esperantistic esset poc brilliant e li Esperanto-jurnales plendit amarimen pri li pigritá de lor "anaro". Ancor ante poc mensus li total del signaturas obtenet esset solmen 300'000 (?). E poy subitmen e ínprevidetmen it saltat up e preterpassat un million! Quo hat evenit? HEROLDO DE ESPERANTO raconta it candidmen in su numeró 1085 del 1.4.1948.

 

Li 300'000 unesim signaturas esset solmen "subskriboj individuaj, subskriboj unuopulaj" durant que li nov subscritiones venit de *organisationes*. Talmen por ex. li presidente e li secretario del Union Sindicatal Bavarian (Bayrischer Gewerkschaftsbund) signat colectivmen por 127'630 membres!

 

Pro que noi occidentalistes es ja suficentmen abhorret pro nor "agressivitá", noi ne va agravar nor casu per dubitar un sol moment pri li corectesse del procedes usat per li ductores del U.S.B. Noi save que in nor ranges existe individues tot pret por afirmar que ti signaturas ha esset dat del presidente e del secretario súper li capes del membres e sin lor consentiment, probabilmen mem éxter lor saventie. Ma noi ne hesita dessolidarisar nos de ti trist difamatores. Noi repussa per li pede lor perfid insinuationes e declara apertmen que noi aconosse sin li ombre de un dúbite li perfect bon fide del bavarian ductores sindicatal. It vell esser un gratuit insulta dubitar un sol moment que ili ha in facte consultat lor

 

-105-

 

 

127630 membres e que chascun de tis-ci ha dat les li express autorisation signar li petition in su nómine. Ili ya save que sin ti formal autorisation it vell esser un mal joca assimilar un tal subten "per procuration" a 127630 signaturas signaturas individual. Omnicos es dunc in órdine e noi junte nor propri felicitationes al "trifoja bravo" per quel HEROLDO DE ESPERANTO saluta li heroic action de su bavarian amicos.

 

E támen... noi ne vell esser tre tranquil in li loc del esperantistes. Li functionarios del UNO queles probabilmen conosse sat bon li númere aproximativ del esperantistes in li munde va haver mult pena por comprender li enorm discrepantie inter ti númere e li quantité de signaturas colectet. In lor opinion li númere del signaturas vell logicmen dever coincider exactimen con ti del esperantistes. E to con bon rason. Nam, yo questiona vos, quel valore on posse atribuer al signatura de un person quel pretende recomandar a un organisation international un mundlingue quel il self ne conosse? E qualmen il vell posser conosser ti lingue si il ne ha aprendet it? It es quam si un hom vell associar se a un petition quel postula imperiosimen li introduction del vaccination obligatori, durant que il self nequande ha fat vaccinar se in su tot vive. Nequí va prender ti hom seriosimen, nam il simula un interesse quel es dementit per su propri conduida. Su signatura es mem un fraude, nam it risca falsificar li premisses sur queles li autoritás basa lor conclusiones.

 

In li present casu ti risca ne es grand. Quam ja dit, li functionarios es probabilmen bon informat pri li ver númere del esperantistes in li munde e un simplic calcul va dunc permisser les etablisser quant mult del signaturas individual o colectiv es pur "signaturas de complesentie". E quant plu numerosi ili es, tant plu ili desvalorisa li tot petition.

 

Noi confesse que ti ciec fide del esperantistes in li eficacitá de tal mámmut-petitiones have alquó emoent. Li crede que, por obtener li desirat successe, it sufice inundar li responsabil autoritás per un masse de signaturas plu o minu confessibil, monstra un candore refriscant. Noi pensa támen que si li esperantistes ha til nu conservat ancor quelc ilusiones pri li practic valore de tal demonstrationes plu o minu dupativ, ili ha definitivmen perdit les pos li response de UNESCO al resolution del Federation Uruguayan de Instructores, publicat in numeró 1091(?) de HEROLDO DE ESPERANTO.

 

Ti response confirma to quo noi sempre dit: NEQUANDE un autoritá national o international va prender li responsabilitá decider in un tam grav question sin har antey examinat li problema sub omni su aspectes e sin har consultat expertes competent. Noi time dunc que, considerante li practic resultate de lor petition, li esperantistes va posser dir con Mefistofeles "Ein grosser Auf...und schmählich ist vertan!" Damage por li mult papere.

 

A. Matejka

 

-106-

 

 

LI INSTINCTE DEL AGRESSION

 

Car amicos del lingue mundal, ci yo va expresser mi opinion pri un tema ne-linguistic. Probabilmen mi assertiones ne coresponde a vor opiniones e ne posse esser li opinion de nor revúe "Cosmoglotta" neutral. Tamen it va esser bon parlar pri ti questiones.

 

Li caprol-blu es un micri antilop, apen plu grand quam un lépor. It vive ni in truppes ni in cuples, ma totmen solitari disperset in li savanne. In jardines zoologic ti animale ne suporta cohabitation con altri antilopes, mem ne con altris de su specie. Quande du de ili es includet in li sam cage, li un morta li altre per su micri cornes. Tant agressiv, tant guerresc, tant feroci posse esser ti herbivor, ordinarimen tant pacific. E to es tot natural.

 

Nam li instincte de self-conservation es ne solmen pacific, ma anc agressiv. Li agression del animales, quam ti del homes, es tam potent, que on posse parlar pri un instincte de agression. E ti instincte de agression es un parte del instincte de self-conservation. Agression es un energie natural. On ne posse ni exterminar, ni anihilar it. On es fortiat calcular con it. De témpor a témpor on posse observar quant ínquietant li agression cresce, inunda. Vi li témpores del passat guerre!

 

In li familie li agression del infante yun e ancor íneducat es sin impediment conscient. Ma patre e matre va impedir it, fundante li conscientie in lor infante. E li conscientie va esser un impediment essential del agression del civilisat individue. Li singul individue mult mastrisa su agressiv instinctes. Tande li instincte agressiv es fortmen diminuet, o existe solmen in civilisat formes. Crímines es exceptiones, e criminales va esser punit. Ma just li punition del criminales es un civilisat forme del agression. TAlmen li agression posse continuar exister in formes tolerabil, ma util por li homanité.

 

Li state self ne es vermen civilisat, contrarimen al individue. Li state guerra. To es null pecca. (In casu de victorie!) li state fa morir. Li state have li maxime: "Quo plese me es permisset", o "Li jure del plu fort es sempre li melior!". Sovente li límite del fortie del state es li sol límite de su agression. Proque li agression es un potentie natural, on ne posse eradicar it.

 

Ma on posse canalisar it. Quam li agression del individue es canalisat, talmen ti del state deve esser canalisat. Li individue ha abandonat su propri agression in favore del agression del state contra li criminales. It es li state, quel persecute li criminales. Dunc li state ha heredat li agression del individue.

 

-107-

 

 

 

Ergo li union del states mey heredar li agression de omni singul state. Ho-témpor li "Union del States" ne ja ha erectet ti statu. It deve esser prohibit al singul state guerrar. Mem it deve esser interdictet al singul state defender se. Sol li union del states deve haver li jure practicar li agression contra states criminal. Li union del states mey esser obligat defender li singul state ataccat, defender con omni potentie de  un modern armé, pos ínutil practica de sanctiones. Li union del states deve guerrar con omni necessari agressiones. Guerrar contra li singul state, quel ofende altris. Un tribunale international mey per su judicament causar li persecution del state culpabil.

 

Tande li union del states vell har heredat li agression del singul states. Un grand progresse del civilisation vell esser erectet. Li via por cultural labor vell esser liberat. Tande li question del lingue mundal va trovar li solution favorabil.

 

Certmen, it existe li instincte de agression, quel posse augmentar se al destruction, al tendentie mortal e suicidaci. Ma anc it existe li instincte al vive. Unquande un famosi psicolog ha nominat li instincte vital "Eros eterni", usante un témino grec antiqui. Eros es ínmortal. Li "etern eros" mey victer súper li destruction.

 

Ma li intelligentie homan deve auxiliar li "etern eros", succursar le. Goethe ha dit (in Faust), que ration e scientie es li forties max sublim del homanité. Li homanité mey sagimen aplicar les.

 

ADELA KAJS

 

LI TCHEC "MATRE DEL STANDARTE" 70 annus

 

Li 11.11 1948, SEniora Adela S. Kajs, li marita e li dextri manu de J.A. Kajs, atinge li 70 annus de su fructosi vive. Ella aprendet Esperanto con su sponso in 1901, e in 1907 transit a Ido. Ella prendet parte in li unesim Ido-congresse in Wien e strax pos li aparition de Occidental ella es inter nos. Ella mancat in null action quel su marito fat por li L.I. Pro su grand devotion al idé interlinguistic li Idistes dat la li titul de "Matre de Standarte". Sin su devotion a nor ideal, apen it vell har esset possibil a su marito far to, quo il fat por li idé e precipue por Occidental.

 

A ti modest fémina noi desira mult annus in plen sanitá.

 

 

TELEVISION

 

Li max grand radio-emissor anglesi ha ingageat in 1945 li unesim "Miss Television", con interdiction a ella far se fotografar, divulgar su conditiones de ingageament, e responder al lettres quel ella vell reciver in su qualitá de Miss Television.

 

-108-

 

 

IALA E NOI

 

Du de nor corespondentes in Francia just scri a nor Centrale por exhortar nor Union adherer a IALA, usante ja strax su lingue. Un de ili formula talmen su petition: "Noi ha aplaudet li scientic labor-metodes de IALA, e noi es tre flattat pro que Interlingua es simil a Occidental. Li occidentalisme deve dunc esser li unesim movement a demonstrar al altri mundlinguistes su generositá e bonvolentie con IALA. Nor refus al colaboration vell esser nociv a nor comun afere..."

 

Qui parla pri un refus de nor parte? Nequi seque con plu grand atention li labores de IALA quam li comité del Occidental-Union, quel recive constantmen raportes e precisiones, de queles solmen un litt parte es publicabil e publicat in Cosm. (Ples vider li ultim in ti-ci numeró).

 

Ma in prim IALA ne petit li auxilie de nor movement, volente probabilmen restar, con rason, completmen índependent. Duesimmen, si noi recivet specimenes de su ultim projecte, til hodie null vocabularium, ni grammatica aparit, e noi ne vide li medie usar un lingue sin tal libres. In lor ínpatientie, nor du corespondentes comensa scrir in Interlingua, sin saver que mult paroles quel ili usa es ja changeat de IALA self! Si noi vell sequer lor exemple in Cosm., noi vell risibilisar e nor revúe e IALA in li ocules del adversarios del naturalitá.

 

In facte, it existe che nor amicos francesi un specie de nervositá debit probabilmen al ínstabilitá politic e economic de lor land, ma un tal nervositá auxilia nequi e nequo in interlinguistica. Anc in 1907 alcun interlinguistes comensat usar li lingue del Delegation ante que it esset publicat, ma tis esset poy li unesimes por abandonar it!

 

De un altri parti, li lingue de IALA, mem pos li publication del unesim listes de parolees, va esser longmen experimentat ante esser fixat. Ti experimentationes va mem durar tam long que noi recivet, del láter de IALA, li consilie continuar interim usar e propagar Occidental. Nu, on ne deve esser plu reyalistic quam li rey.

 

Un altri argument es que noi ne conosse li justificationes del formes lexical e grammatical de INTERLINGUA, e it es possibil que on va ancor discusser pri mult punctus; nam, si on demanda de nos li geste de adhesion, noi ne va far it sin esser cert que omni formes del lingue es plu defensibil e plu justificat scienticmen quam li formes corespondent de Occidental. On save que un neutral linguist de Paris(?), Sr. prof. Mossé, ha declarat publicmen que li labores de IALA ne supera til hodie tis de De Wahl.

 

Finalmen, li argument que noi deve dar li bon exemple de un adhesion. Sempre li sam ilusiones! Li paralel movementes - noi save it - ne have li sam bon opinion quam noi pri IALA. Nor hastiv adhesion probabilmen ne va dar a ti movementes un plu grand inclination a adherer al nov lingue - forsan mem va evenir li contrarie!

 

Nor exemple, in realitá, ne va suficer, ne plu quam li mult trumpetat adhesion de Leon Bollack, li autor del Langue Bleue, in 1907, a Ido. Noi va dever preparar nos a un long e penibil lucta por far li unitá del movement interlinguistic. Mey li ínpatientes conservar til tande lor entusiasme.   Ric Berger

 

-109-

 

 

 

LI HIBRIDES

 

Li hibridisation es li fecund union de du individues de diferent species. Su historie, con li legendes quel it fat nascer e li discussiones quel it sublevat vale li pena esser resumat.

 

(Image: Fauno)

 

Si li individues de un sam specie es sempre fecund inter ili, tis de species diferent ne es tal. Quande du species es tre vicin li fecunditá es possibil, ma li vicinitá deve esser tam plu proxim que li númere del hibrides es tre restrictet. Tamen li populari crede es persuadet pri li contrarie. Quande, in nor rures, un animale nasce mal conformat e que su diformitá aproxima it a un altri specie, strax on pensa a un hibride.

 

Have un vaccello un arondat cruppe quel simila un poc a ti de un cavallello? On ne hesita acusar su matre vacca haver sur li prate relationes culpabil con li stallon del vicino.

 

Have un altri vaccello un curt cap quel da a it un vag similitá con un bulldog, to es li culpe del cane. On ne acusa li fidelitá del vacca, on asserte solmen que ella sentit un vez un grand timore avan un aboyant cane. E pri to on sempre trova testimonies.

 

Omni ti supersticies, quel perpetua se in li rures, esset in li ancian témpores solid credes. A quo on ne credet in li antiquitá, quande 4000 deos ne havet un sol ateo.

 

Li deos interessat se a simplic mortalas, e lor union esset sovente fecund. Vi alcunes: Por conquestar bell féminas Zeus sovente prendet li forme de un animale, por exemple ti de cigne por seducter Leda. Inter li fructes de ti union on cita li bell Helena, quel esset li cause del long guerre de Troya.

 

Nequi, in Grecia, dubitat pri li existentie del satires con cornes e gambes de capro; pri li sirenas, féminas con caudes de pisces; pri li centauros, demí-homes e demí-cavalles, quel omnes nascet ex un hibridisation.

 

Plu tard, in li medievie, li legende augmentat se con nov hibrides, por exemple li licorne con un corne in li medie del fronte, li dracon quel, pos har gardat li tresores in li oriental fabules, aparit in li cristan legendes u it es capturat de un vírgine.

 

Scienticmen li ver hibrides existe, e constitue un interessant branche del zootecnie. In prim noi saluta li mul, digni servitor, sobri, resistent, habil, seriosi, rud laborator, trist e obstinat. Pro quo ti tristesse e ti obstination? Esque li regrete ne haver descendentie? Nam li mul es ínfecund, exceptet quelc rar exceptiones quel confirma li regul.

 

-110-

 

Li *mul* es li resultate del union del ásino e del cavalla. Li union contrari, ti del cavallo e del ásina es tre rar, e ne es favorisat del hom, pro que li producte ne da le li sam servicies quam li mul.

 

On anc conosse li hibrides del cavalle e del zebre e de quelc altri species del génere equin quam li onagre e li hermion, ambi tre vicin al cavalle. Li génere bos (bove) anc have su hibrides. Li yackes e li zebus uni se sin tro mult repugnantie, e li hibrides del zebu e del vacca es preciosi in li colonias u ili reproducte se facilmen.

 

On conosse li facilitá del uniones inter li svin e li apro. Li cane e li lupo unia se quelcvez, e ti union posse esser fructosi. In revancha li copulation inter li cana e li fox, quel on pretende possibil, es un hibridisation; it es conosset inter li fasan e li gallina, inter li fasan e li pintade, inter li pintade e li pavon.

 

Ma null hibridisation es habitual e li copulationes ne eveni sin repugnantie che li animales. Li usu del copulationes hibridic ne es tre facil por un zootecnico. Ja in li sam specie inter varietás de rasses different, ne sempre li entusiasme acompania li uniones. Yo ancor memora un agno merino nigri quel, mixtet durante du annus in un truppe de agnas Bizet, rasse nigri del central Francia, restat frigid al solicitationes de omni agnas, reservante su favores a du agnas merino adjuntet al truppe.

 

(Image: licorne)

 

Quant patientie es necessi por decider li ásino colaborar al multiplication del mules. It, quel monstra un ver ardore persequer li ásinas, resiste dedignosimen al eforties del eleveros por satisfar un cavalla desirosi.

 

Li hibridisation es dunc limitat e mane generalmen un prova del hom por satisfar su interesse e su curiositá.    Dr. Degois (Ex li Jurnale del besties, Paris)

 

 

Atlantida o Hiperborea.

 

Li sved Scientist Kent Tinnber retroportat, de un de un mission in Laponia in 1938, 3000 objectes decovrit durante su serchas, e confirma li existentie de cités important e civilisat 5000 annus ante nor era in li nord de Scandinavia. In ti témpores li vinieras crescet in savagi statu in ti regiones.

 

Esque to va far reviver li tese del scandinav scientist Olaus Rudbeck, quel plazzat in Scandinavia li fabulosi Atlantida? O esque noi va dever preferetmen evocar con Herodote li ancian Grecos, li civilisation del "pie Hiperboreanes", quel vell esser li prim Arianes? Trublant problema quel li scientie ne ha posset soluer til nu.

 

-111-

 

 

LI GIGANTIC TELESCOP DE PALOMAR

 

In li nocte del 4 al 5 junio ho-annu, li gigantic telescop sur li Mount Palomar in California (USA) esset inaugurat solemnimen. Ti reflector gigantic esset projectet ja in li annu 1928 de George Ellery Hale e li conosset fisico Albert Einstein. George Ellery Hale esset anc li constructor del spegul con li diametre de 2 1/2 metres sur li Mount Wilson (California).

 

Per ti nov telescop quel have nu diametre de 5 metres, on vole ne explorar li astres in nor proximitá, ma soluer li questiones del modern astronomie quam p.ex. li extension, forme e structura del spacie del universe, quo va esser fat per li fotografie de lontan mundes de stelles fix. Per li elargation del spegul de 2 1/2 a 5 metres on intente obtener li augmentation del potentie luminosi, ne del agrandament. Li agrandation de un telescop es limitat per que in chascun casu es agrandat anc li perturbationes del aere jacent inter li objecte a observar e li telescop, e que per to nasce images ínprecisi. Plu mult luce, captet in li spegul, permisse al astronom penetrar plu profundmen in li spacie del universe. Durante que per li spegul de 2 1/2 metres del Mount Wilson on posset penetrar in li spacie absolut til un distantie de 300'000 luce-annus, on espera atinger per li nov instrumente plu quam in milliarde de luce-annus. Un luce-annu significa li distantie quel li luce, per su rapiditá de 300'000 km in un seconde, percurre in un annu. On mey comparar: li luce del sole besona ca. 8 1/2 minutes por atinger nos: li luce del stelle fix max proxim a nos (Alpha Centauri) besona 4,3 annus.

 

Ti spegul con li diametre de 5 m es spess de 50 centimetres e have un pesa de 14,5 tonnes. It esset necessi fonder it pluri vezes til que on obtenet un fondage sin ínhomogenitás. Pos to on devet refrigidar ti grand bloc de vitre durant du annus e finalmen slifar e polir it con un precision de un millionesimes de un inch quo postulat 11 annus in plu. On vehiculat it de New York a California per un vagon ferroviari constructet specialmen por ti scope. Enorm desfacilitás esset a victer por transportar li partes del telescop e del observatoria adsur Mount Palomar. On comprende to quande on save que li tub del telescop pesa 140 t, li spegul 14,5 t, li stalin carcasse 500 t, e que li cupol have un diametre de 42 m, un altore de 12 etages e un pesa de 1000 t.

 

Kurt Feder

--------

 

CONTENETE: Morte de E. de Wahl. - KURT FEDER: Fidel amore (canzon). - L.M. de GUESNET: Congresse international del linguistes. - A. CARRARD: Li menties e li intrigas. - A. MATEJKA: Un preciosi confession. - Esperanto che UNO. - PAULO CANDEL: Li instincte del agression. - ADELA KAJS. - Ric BERGER: IALA e noi. - Dr. DEGOIS: Li hibrides. - KURT FEDER: Li gigantic telescop de Palomar.

-----

 

Chef-redactor: Ric Berger, MORGES. Edit. resp.: F. Lagnel, CHESEAUX s/L

 

-112-