Cosmoglotta A 145 (apr 1949)


COSMOGLOTTA

 

CENTRAL ORGANE de INTERLINGUE (OCC.)

 

EDIT. A

Nro 145

APRIL

1949

 

 

INVASION de NOV LINGUES INTERNATIONAL

 

Seriosimen ti invasion sembla constituer li 8-im calamitá de Egiptia. Desde li comensa del secul nasce medialmen *un* lingue international chascun mensu e hodie on conta ja plu quam 700 projectes publicat e li production continua... Un poc refrenat durante li guerre, forsan pro li manca de papere, li nov projectes recomensa pulular. Ili es mem tam numerosi que Cosm. renuncia recenser les! Li sol diferentie con antey es que, vice imitar Esperanto ili nu basa se max sovente sur li naturalitá. To es ja un progresse, ma ti evolution ne compensa li enorm perde de energie e de bon voluntá quel es expenset ínutilmen e mem nocivmen, nam li sol efecte de ti situation es amusar, poy detornar del interlinguistica li publica quel naturalmen conclude: si to continua, it va exister tam mult interlingues quam interlinguistes. E li autor de projecte, quel crede naivmen auxiliar e promoer li afere del L.I., solmen contribue risibilisar it.

 

Noi ne nega que ti autores es sinceri in lor tentatives multiplicat. Chascun es persuadet que il ha trovat li max bon solution, e il pensa tande que su deve es publicar e propagar it por li felicitá del homanité. Tamen, considerante que desde un demí-secul omni projectes publicat, exceptet 4, ha bentost cadet in oblivia malgré omni esperanties, moné expenset e van sacrificies, noi posse concluder que li metode ne vale. It es simil a ti del Danaides condamnat plenar un tonne sin funde. Til un cert gradu on posse comprender que null colaboration es possibil inter li ancian conception filosofic de Ro, o anc inter li semi-artificial (Esperanto, Ido) e li nov conception naturalistic...ma inter li *partisanes del naturalitá*, esque un colaboration ne posse vicear ti nociv concurrentie inter fratres?

 

un colaboration de quel vell resultar un *sol* lingue? Nam on ne posse nominar *colaboration*, o mem... *labor* un dispersion de eforties constituent un anarchie sin exemple in li altri dominias.

 

Che Esperanto li "Fundamento" impedit omni possibilitá de amelioration o de evolution. Che Ido li vocabularium esset melior, ma li grammatical base, imitat de ti de Esperanto, deformat presc omni derivates natural. Li sistemas *naturalistic*, ante li aparition de Occidental, constituet un pluralitá sin cohesion, dunc sin fortie atrativ. De Wahl havet li merite aglomerar *lentimen* ti polve de bon voluntás, creante finalmen un movement organisat.

 

Vice auxiliar le in su interprense, mult partisanes del modern lingue auxiliari ha usat lor forties por contraacter le, provante crear movementes paralel, por exemple Riedel e Scheffers, con lor Uniti Langue, Weisbart con su Mundilatin, mem Jespersen con su Novial, e sin parlar pri recent tentatives. Pos lor morte on ne plu audit parlar pri ili. Lor ovres havet null utilitá, *ma contribuet disperser li interlinguistes in pluri campes hostil*.

 

Vermen, esque it ne vell har esset plu inteligent e plu sagi, vice crear e propagar nov variantes naturalistic, simplicmen partiprender li labores in li principal sistema

 

-34-

 

 

naturalistic, it es nor lingue? Ti lingue forsan ne satisfa nor novatores? Ma esque *lor* lingue, de ti descontentes, va satisfar plu bon li munde? *Ili* es persuadet pri to, ma constatante que desde li publication de Occ, in 1922 ne un sol concurrente posset superviver long, noi deve concluder que li númere del ilusiones egala ti del desilusiones.

 

It sembla strangi que vice colaborar con nos, mult partisanes prefere composir nov projectes e expenser lor moné in custosi apart propaganda. In comensa to naturalmen flatta lor vanitá, ma poy quant penibil e dolorosi apare li fiasco de lor car esperanties!

 

Noi pensa, por exemple, al german Weisbart, por quel de Wahl havet un tre grand estima. Weisbart esset un mann talentosi e altruistic, quel vell har esset un preciosi auxiliator in li developation de Occ. Ma il preferet crear successivmen 4 lingues sempre plu proxim a Occ, e obstinat "girar circum li potte", quam on di in francesi, vice intrar in it. Fals orgollie? On ne save. E hodie, Weisbart mort, su tot ovre cade in oblivie. Seme perdit sur li lápides!

 

Ma li nov projectes continua pulular. Li pluparte de lor autores conosse apen li question, quo ne impedi les publicar spess brochuras plen de assertiones refutat desde long del experientie. Quande un autor vole parlar pri elevage del cunicules, il prende li precaution consultar li tractates del specialistes, ma, evidentmen, por parlar pri interlinguistica, on ne deve embarassar se con tal superfluitá: Quicunc interessa se pri li problema del L.I. *comensa* per parturir un spess grammatica in quel il decide con un desarmant autoritá pri omni detallies.

 

Ti astonant pretensiones e candore de alcun autores de L.I. retrova se in lor propaganda. Pro que Occ have li sol movement *organisat* basat sur li naturalitá, ili considera su organes quam un *salta-planc* por conquestar li glorie. Ili invia lor projecte, sovente apen exbossat, a Cosm., expectante li ínmediat adhesion a lor opiniones interlinguistic. E si Cosm. have li audacie recenser it sin entusiasme, noi recive un pluvie de mal complimentes; si nor revúe renuncia parlar pri it, noi es acusat tande "timer li concurrentie"; e si noi responde a lor criticas, noi es qualificat quam "arogant polemistes"!

 

E finalmen si - quam to eveni fatalmen - lor projecte es bentost obliviat pro li continui ariva de nov sistemas, to es ancor *nor* culpe: noi es acusat har fat li "conspiration del silentie"!

 

Si alminu ti sapient autores vell concordar in lor reprochas linguistic contra Occ., noi vell traer ex lor condamnationes alquó util por ameliorar nor lingue, ma nequant! Omni lor criticas contradi se e anihila se reciprocmen.

 

In omni casus un cose noi ne deve far a un autor de L.I., it es obliviar citar un textu de su sistema. Alcun mem - on memora it forsan - postulat que Cosm mey publicar un specimen de su L.I. sur li covriment vice li image decorativ habitual!

 

Desde presc 40 annus li subsignate sequet die pos die li evolution del L.I., e studia quasi omni nov projectes. Nu, noi posse dir que omnicos ha esset dit pri li problema del L.I.. Desde long li autores solmen combina *nov variantes* de lingues ja publicat, nam anc sur li base del naturalitá on posse imaginar sin halte ínfinit variationes. Si, in li sistema naturalistic, li *pluparte* del paroles es international, e pro to escapa ex discussiones, it existe tamen un litt proportion de vocabules in queles dúbitas es sempre possibil. Por exemple, qui va decider con certitá inter anc, anque, anche, anke e mem aussi? Inter yo, jo, io? inter dunc, donc, donque, dunque, inter noi, nos, nu, inter pri, perí, about, sopro? Or, it es just pri ti paroles que nor criticantes 

 

-35-

 

 

querella nos, quam si it vell esser nor culpe si un evident internationalitá ne existe por omni ti paroles. Far un nov lingue con altri combinationes de paroles ne solue li question, *pro que un triesim autor posse sempre postular nov combinationes*. Ti lude dura desde long e it nu sufice.

 

Li sol medie exear de ti marasme interlinguistic es *acceptar* quam base li max expandet lingue naturalistic (Occ) decider, per votationes del Academie, li changes aconosset quam necessi pos discussiones. Si li majorité decide li "statu quo", li reformistes mey conformar se sincermen al decisiones, quam in qualcunc altri societé. Organisar un dissidentie e crear un nov movement ne supera li desfacilitá, pro que nequí e nequó garanti que in li nov movement li sam procede de dissidentie ne va esser recomensat de alcun descontentes. *Tis, quel ne posse acceptar li decision del majorité deve expectar que anc in lor campe li discipline va esser rejectet, e que li statu anarchic va continuar sin halte*.

 

Chascun es líber proposir un amelioration - noi vole dir: to, quo il *crede* esser un amelioration - a nor academie. Ti academie es composit de interlinguistes conossent til funde li questiones interlinguistic. Li facte que omnes (si noi ne erra) ha propagat antey altri lingues international pruva que ili ne es obstinat, ma es partisanes del progresse.

 

Naturalmen ti academie ne va acceptar discusser omni propositiones, sovente contraditori, nascet ex capricie. Li propositor deve motivar les per convictiv argumentes, ma ti condition es usual in *omni* organisationes democratic: guvernamentes, societés, tribunales, clubes. Li propositor, quel ne successa far adopter su idés tamen accepta submisser se al decisiones del majorité, mem contrari a su opiniones. Corporationes in queles chascun reserva se li jure refusar li decisiones del majorité bentost cade in li anarchie e dissocia se.

 

In li modern interlinguistica noi ne comprende pro quo tal disciplina ne vell esser possibil. Null del 15 membres del Occ.-Academie opine que Occ es perfect e íntuchabil. Chascun de ili, in contrari, have li idé que alcun elementes del grammatica o del vocabularium posse esser ancor "ameliorat". Tamen null de ili va far claccar li portas in li casu u su propositiones ne va esser acceptat, e poy crear su propri sistema; in prim pro que fundar un movement vell *postular mult plu moné, energie e témpor quam convicter 14 homes pri li excellentie de su propositiones*.

 

On save que, in comensa, pluri adherentes de Occ mult criticat li "apostrofat lítteres" l' e n'. Crear un nov projecte exempti de ti detecte vell har esset un solution. Tamen ili judicat plu simplic *convicter* per bon argumentes li membres del academie, quel votat li supression de ti "defecte". Esque ti procede ne es plu intelligent quam un dissidentie? E precipue plu conform al solidaritá?

 

Inter li ínmobilisme de Esperanto e li fatigant agitation dispersiv del "novatores" esque on ne posse trovar un medie eficient "organisar" li progresse?

 

Ric Berger

 

-36-

 

 

NOV TRADUCTIONES BIBLIC

 

Quocunc mey esser nor convictiones vis a vis li religion, on ne posse impedir se admirar li devotion e li tenacitá del missionarios. Mem scienticmen lor ovre have un alt valore pro que ili deve crear e fixar un lingue scrit por numerosi popules quel ne possedet un tal til hodie.

 

Con un ínfatigabil patientie, li missionarios recolie sur li labies del indigenes de omni regiones del terra li paroles quel apari tam ínform, tam strangi, tam poc apti por expresser alt pensas. Poc a poc ili organisa ti cáos: ili capte sones, ili decovri li nuancies del intonation; ili percepte li nov medies de expression, e un die veni quande li racontas del Bible apari in un nov lingue.

 

Hodie li Bible es traductet, in tot e in parte, in presc 900 lingues, e li "Societé biblic britannic e extran", de quel li sede es in London, posse emfasar har editet, it sol, li Bible in 900 diferent lingues.

 

Ma si ti resultate es marvelosi, on ne deve obliviar, tamen, que it existe ancor 1500 lingues in quel nequó ha esset traductet. In Europa self on parla 79 lingues, ma solmen in 35 de ili li tot Bible ha esset traductet. On vide que it existe ancor mult a far por li scientistes del future. Interim li labor de traduction continua. In li sol annu 1933 aparit 10 nov traductiones in lingues ne havent un scritura, quo obligat usar li latin alfabete. Quam exemples noi da in sequent specimenes de verses biblic:

 

Kamberri.

Gama Usula chiga t-uduniya hali u cha Ma ma yi zana matsai ndi'i, adama biti maya bûtu yi unûngû wa, amma wa har abada.

 

Habbe.

SAbou Ama adouna gai ibebe, Aini wo se tourou go obou, ine woi wo le gawase ye, yamar' ka omo sogo wo bemo ga.

 

Tsamba.

Je deut ne den ma naken pen d wo ni, gon naken bemi me, i nya r

 

Tziganes de Lettonie (Europe).

 

Iake milidza Devel svetos, so otdija Peskires jek lccine Chaves, sobi svako, pacaibnaskiro an Leske, menazgininel, ne mejal leske dziben bekoncoskrio.

 

Yaka.

Me nadileeli: Bu buka ba khinya thumu ba Tzyambi mu nga masuma mayele.

 

Kunini (Oceanie).

Ingele pese ngalu itu sogarumesi. Buaraigo mame God, mane matatu ergo nairege, mane nalazutege matatu.

 

 

Vi quelc precisiones pri ti lingues: Li Kamberri es parlat de circa 40000 homes del region del Niger, li Tsamba de circa 20000 homes proxim li francesi Camerun. Li Yaka es parlat in li francesi equatorial Africa. Li popules parlant Habbe es Mohamedanes vicin del Sudan. Li Kunini es parlat solmen de un litt popul de 2500 homes, de Papuan orígine (Oceania), e it existe un sol Europane conossent ti lingue.

 

Li Tsiganes de Lettonia es un del numerosi tribes de ti curiosi popules quel erra sin cessa tra Europa, conservante ínmutabilmen su lingues e su customes. It esset un bell interprense converter al evangelie ti nomades supersticiosi, furtori e mentitori.

 

Ex "Notre Journal, Lausanne", trad. R Bg

 

-37-

 

 

 

LI FINALE -I del ADJECTIVES

 

On ha mult reprochat ti -i facultativ a nor lingue, parlante mem pri un reste de Esperantisme! Pro que tal criticas tende far creder a un grav manca in li conceptiones de de Wahl, noi opine necessi far memorar declarationes ancor poc conosset de nor mastre. Ti declarationes es tam plu significativ que ili esset fat in 1929, in li moment quande Jespersen, per su Novial, tendet, de su tot autoritá de linguist, imposar ti finale -i sistematicmen por omni adjectives.

 

Li problema del -i final esset exposit de de Wahl in Cosm, April 1929, p. 70, sub li titul "Linguistic questiones". Li letura de ti articul monstra un astonant perspicacitá che nor mastre, quel previde e cita li objectiones quel on fa nu a ti finale -i. Constatante que ti final -i sona tre foren, il scri:

 

"Li regules de Occ tre clarmen di que li usation del finale -i del adjectives es absolutmen voluntari e nullmen obligativ, u it ne es postulat per li forme del sufixe o li necessitá distinter it de un identic substantive, si posse evenir un miscomprension. E pro to it totmen ne es necessi usar ti ci finale. On posse tre bon usar ti paroles sin finale, o on vell posser mem adjunter li general eufonic finale e: bone, clare etc."

 

Ergo de Wahl self considerat li -e eufonic quam aplicabil anc al adjectives. E in facte il usat in su Auli li -e e ne li -i por ti function.

 

Li divergentie actual Occ e li naturalitá conceptet de IALA veni del facte que, pos li difusion de Occ in romanic landes, li beson del finales eufonic esset sentit plu mult quam antey, quande nor lingue havet adherentes solmen in landes de lingue german. Li -i final del adjectives devenient plu usat pro rasones eufonic, comensat chocar li Romanes per su repetition ne previdet in comensa.

 

Tande on vell har devet reprender li question de ti finale adjectivic, usante li general eufonic -e, quam consiliat it E de Wahl.

 

Just pro ti repugnantie usar li -i del adjectives, de Wahl scrit sempre li sufixe del habitantes -és. Ma con li tendentie actual diminuer li accentus scrit, e li necessitá adjunter un vocale por indicar su son moll, on esset obligat, in li ultim annus, adjunter un -i: -esi, anc -osi, augmentante talmen li númere del ínnatural finitiones -i. Nu, it es evident que li usation del -e pos adjectives vell soluer ambi desfacilitás, supressente li accentus scrit e conservante li s moll (anglese, numerose, etc.).

 

On deve constatar hodie que li opinion de IALA, pri ti punctu, ne es oposit a ti de de Wahl, ma in contrari confirma it contra Jespersen. Nequo impedi dunc li Occidentalistes adherer al tese de IALA concernent li usation general del -e final por li nómines e li adjectives. Li sol objection es li miscomprensiones possibil resultant del identification del nómines e del adjectives. Esque tal casus existe? Noi atende exemples, ma ne solmen paroles isolat, nam on save que li contextu auxilia sempre li comprension. Ili deve esser frases complet.

 

It es evident que ta u li -i final apartene al radica, it deve restar, quam in brevi (pro a/brevi/ar), in levi (pro a/levi/ar).

 

Ric Berger

 

-38-

 

 

UNIVERSEL, UN NOV LINGUE FILOSOFIC

 

EVOLUTION REGRESSIV

 

In li evolution del flores e del animales li scientistes constata sovente curiosi casus de brusqui aparition de formes desaparit desde long. Li natura sembla haver ínexplicabil regressiones quel felicimen resta generalmen isolat e tre rari.

 

Tal fenomenes biologic sembla manifestar se anc in interlinguistica, in ti evolution continui del sistemas *a priori* al sistemas *a posteriori*, del artificialitá al naturalitá.

 

On conosse li projecte de lingue filosofic, 100 0/0 a priori, nominat RO, e quel su autor, Sr Foster de U.S.A., propagat durante plu quam 40 annus sin trovar un sol adepte. Quande in Cosm. de januar 1934 noi presentat e analisat ti projecte, noi pensat que it cludet definitivmen li capitul del lingues filosofic. Ma ante poc témpor ha aparit in Paris un nov lingue del sam specie composit de Sr Augustin Joseph Decormis, honorari major de artilleríe francesi e oficero del Honor-Legion, in Peyriac-de-Mer (Aude, Francia).

 

In un prospecte quel noi just recive, Sr D. explica que il esset alarmat del information publicat in un revúe linguistic pri li labores de IALA. Audiente que ti association decidet "escartar li sistemas schematic quam Esperanto e Ido, pro que lor base revelat se *scienticmen sin grand valore*", Sr D. opine que it es un erra constructer un idioma international sur li lingues europan, nam tande, il di "on desavantagea omni altri popules, it es li 4/5 del munde".

 

LI CHIMERA DEL UNIVERSALITÁ

 

Li lingue quel Sr. D. reva ne es limitat al "popules de Europa". Un idioma basat sur li naturalitá sembla le tro mesquin. Il pensa strax a un lingue de intercomprension por li tot *universe*, forsan anc por li altri planetes con quel on va esser bentost obligat etablisser relationes. In ti eventualitá, on ne deve contentar se con li medie ínsuficent de un lingue europan.

 

"Li lingues auxiliari publicat til hodie, il scri, ne plena li conditiones del universalitá... Ili es omni "maculat" de europanisme. Or nor continente es solmen li 1/5 del munde quam parte, e forsan ne mem un centesim quam population".

 

FALS PREMISSES

 

It es regretabil que, ante parturir un lingue international, Sr Decormis ne prendet li pena studiar plu bon li geografie... linguistic e li experienties fat til hodie de su precessores. Il conosse mem tam poc li historie del L.I. que il nómina per erra nor lingue li "Continental"!

 

Or, si nor continente es solmen l i1/5 del munde, su lingues, in revancha, extende se sur li tot terra. America parla 4 lingues europan, Oceania quasi solmen anglesi, alminu in li relationes comercial e intelectual. In Africa e in Asia on es comprendet de land a land per un grand lingue europan. In contrari, un idioma negri o asiatic deveni sin utilitá éxter su land. Vi un facte brutal e íncontestabil, e noi es astonat que un oficero francesi, representant un del max brilliant civilisationes quel dissema partú

 

-39-

 

 

li cultura, proposi ignorar completmen su lingue civilisatori por vicear it de un *combination de signes e de sones íncomprensibil a omnes*!

 

Til hodie li pluparte del Franceses quel noi ha conosset esset ínreductibil partisanes del francesi lingue quam lingue international, manifestation exagerat de un patriotisme ínpossibil a contentar apu altri patriotismes sammen justificat. Hodie noi trova nos avan un exageration just oposit, quel vole supresser omni influentie del lingue national. Esque, inter ti du extremes, it ne es possibil trovar un just medialitá, it es un solution conservant quam un tresor ínestimabil to quo, in francesi, es comun al altri lingues de civilisation? Per li vertú del principie del maximum de internationalitá on save que li proportion del vocabules francesi atinge, in un L.I. natural, circa 90 % del totalité del paroles. It es un crímine, por Franceses, ignorar o desdignar li chance quel ili have e quel altri nationes, quam Hungaria, Svedia, Dania, etc., vell esser felici posseder solmen in li demí de ti proportion.

 

Li argument del "scientie" por escartar li naturalitá ne es seriosi: esque li existentie de un vocabularium ja comun al lingues de civilisation e expandet sur li tot terra *ne es un facte scienticmen constatabil e íncontestabil, tam bon quam un alfabete grec sur quel Sr Decormis funda su sistema*?

 

LI STRUCTURA DEL "UNIVERSEL"

 

Quam li autor de Ro ante circa 50 annus, Sr Decormis, por obtener li "ver" universalitá, departe del alfabete, plu precisimen del alfabete grec, includent lítteres conosset solmen del hellenistes e íntrovabil in li printerías, talmen que il ne posset printar rectimen su propri lingue in su brochura. E sur ti base il ha constructet to, quo il nomina li Grafideologie, o ideologie del lítteres, ex quel resulta un lingue íncomprensibil a omnes, mem al max expert poliglottes. "Li grafideologie, il di, es li expression del idés secun li forme del pronunciation del lítteres".

 

In prim, noi ne posse comprender qualmen, pos har rejectet li paroles international greco-latin, quam *ne sat universal*, nor autor posse fundar su tot sistema sur li sam alfabete greco-latin! Li íncoherentie e li ínperfectiones de ti alfabete salta al ocules: in it es li vocales e li consonantes mixtet in hasarde quande it vell esser facil ordinar les logicmen. Ad-plu, omni significationes dat de Sr. D. a ti lítteres secun lor forme es purmen europan e *presenta null garantíe de universalitá*.

 

Talmen nor autor decide que M evoca li idé de *medie*, e pro to plazza it pos N in su alfabete! Poy il deducte de ti prim signification anc li idés de "platitá e de calmie". A noi vell venir li idé just contrari: que M con su du sómmites evoca perfectimen li montes e ne un *plat surfacie*, por quel li líttere T sembla nos max apti; ma T, in Universell, es prendet por li signification de "totalitá", probabilmen pro li iniciale de ti parol. Per quo dunc omni popules, quel ne have li radica *tot*, va saver que T *deve* significar ti radica? On vide que Sr. D., credente argumentar quam un cive del Universe, in realitá rasona ínconscientmen quam un Francese!

 

LI ARBITRARITÁ NE ES LI "UNIVERSALITÁ"!

 

Ma noi continua nor exploration del sistema:

 

I indica li movement pro que it es li líttere "pronunciat del carreteros por far avansar li cavalles". Tre ingeniosi ti explication, e anc tre astonant, nam noi sempre credet que li carreteros criat in ti casu "hü" e ne i. (Ples vider li dictionarium Larousse!) Li combination de a, quel pro su forme "evoca li idé de témpor, de stabilitá, poy de alimentation e de existentie" con li líttere i, da -ia, quel indica li "movement

 

-40-

 

 

 

subtenet", it es li dansa e li avansa: biagis = il dansa; biacis = il valsa; biathis = il polka. Si dunc it existe plu mult species de dansas quam lítteres in li alfabete, li supernumerates ne va trovar lor nómines!

 

Passante noi fa memorar que, in li pluparte del lingues civilisat li finale -ia have un signification de land (Liberia, Helvetia, Italia, etc.). Pro quo atribuer a it un altri inventet signification?

 

On comprende nu li procede del autor por etablisser su vocabularium "universal": De un contestabil sense atribuet a un líttere pro su forme, il trae pluri successiv vag e arbitrari significationes. K, por Sr Decormis, significa límite (!!!), e anc li cornes. Noi peti pardon, ma por li idé de cornes noi vell pensar preferetmen al lítteres Y o W.

 

Ti atributiones de sense es ancor brolliat per li continui mixtura de minuscules e majuscules, nam li formes ne essente identic, li sam líttere ne suggeste li sam idé, e li autor apoya se un vez sur li majuscules e un altri vez sur li minuscules: un pelmel de motives quel on nómina scientic e quel in realitá es li resultate de un debordant imagination.

 

UN SPECIMEN DE "UNIVERSEL"

 

Regretabilmen li autor ne da nos textus complet in su lingue, ma solmen listes de paroles. Vi, por exemple, li paroles fabricat con li líttere P quel, secun sr. Decormis, es li image del "portator", ex quo resulta idé de transporte (quo es ancor admissibil!), ma anc tis de superficie (!), de pena, de fatiga: un ver cameleonatri signification. Inter parenteses noi lassa li traduction francesi; e nor letores tchec, sved, nederlandesi, etc., va constatar con surprise que sin ti traduction national ne un sol parol in Universel vell esser inteligibil a ili: drolli resultate por un lingue destinat auxiliar li comprension inter li popules!

 

erpeou (porter) aberpeou (emporter) aderpeou (apporter) ab (écarte) àd (rapproche) ugerpêou (transporter) inkugerpêou (importer) èkugerpêou (exporter)oel rerpona (la voiture) paigîou (peiner de corps) up (sur) èpû (au-dessus); up oel toikoe (sur le mur) paikêou (punir) (châtier) paitzêou (lasser) etc...

 

LI LINGUISTES NE VOLE MARCHAR!

 

Renunciar li preciosi stock del paroles international por crear un lingue completmen inventet e farceat de arbitraritás es un non-sense a quel omni linguistes ne plu pensa desde long témpor, e a quel omni interlinguistes, exceptet Foster de U.S.A. renunciat desde un demí-secul. Li reception fat al interprense de Sr. Decormis es amarimen notat de ti-ci:

 

"Sub li titul La langue universelle par la graphideologie, il scri, yo ha publicat ante quelc mensus un brochura. Yo inviat it a omni universitás de Francia e del extran capitalias. Yo provat per ti inviation conosser li reaction de quelc linguistes.

 

"Ti reaction esset presc null".

 

Hante recivet *un sol* incorageament, Sr D. apostrofa li universitanos: "Mi creation vell dever exaltar ti linguistes, si ili vell voler francmen que li merite de lor titul mey esser justificat".

 

Pro que, personalmen noi have per chance null *titul* a perdir, noi audacia ne concordar con Sr. Decormis e explicar le li rasones de nor asinesc resistentie.   Ric Berger

 

-41-

 

 

LI ACCENTUS IN LI LINGUE INTERNATIONAL

 

Per li campanie de Sr Kubacky (vide Cosm. januar 1948, p. 3) noi aconosset un vez in plu li repugnantie del anglesi-parlantes pri omni diacritic signes. Li rason es que, de omni lingues europan con alfabete latin, anglesi es li sol, si noi es bon informat, quel ha supresset omni accentus scrit (Li accentus parlat naturalmen existe e es tre variabil). Omni altri lingues usa accentus, quam monstra li sequent tabelle.

 

(tabelle de accentus scrit por mani  lingues)

 

Si li alfabete de un L.I. posse evitar lítteres con accentus sur consonantes, in revancha li vocales accentuat es util e mem necessi por indicar li exact accentuation. Supressente omni accentus por satisfar li Anglo-Americanes *on priva se de un util auxilie*. Ad-plu on es tande fortiat alongar alcun derivates quam tis per -itá, quel on es obligat tande scrir a -itate por conservar li accentu in li bon plazza. On va responder me, forsan, que -itate es li original forme latin. Yes, ma li facte que ti genuin finale ha acurtat se in li lingues modern til -ità in italian, ité in francesi, -ity in anglesi, -idad in hispan (ma ci li final -d es presc ínaudibil) atesta un interessant evolution natural quel on deve prender in consideration. It es regretabil que pro li timore del anglesi-parlantes omni popules va esser fortiat alongar ti finale tre frequent, multiplicante sin necessitá li sones dental t, ja sat numerosi pro li passates in -t e li terminationes del participies -ate, -ante.

 

-42-

 

 

LI LETTRE DE DEO

 

Un vez Deo scrit un lettre al hom max sagi del munde por memorar le alquó quel, pos tant secules, il hat obliviat. Li munde hat obliviat su divin orígine e li homes actet mal. Deo tande decidet scrir ti lettre e inviar it per du ángeles quel bon videt li intention de Deo, nam sur li coverte esset scrit: "Al hom max sagi del munde".

 

Li ángeles videt ti hom sedent apu li porta de su domette del rure, regardante li nebules del Occidente. Il contemplat du aurin nubes, quel aproximat se al terra: ili esset li du ángeles con li lettre. Ili directet se al hom, pos har prendet li forme de du yunos por ne ciecar le por lúmine tro brilliant. Ili celat ti lúmine transparent quam severi e grandiosi bellitá.

 

- No, di li hom, pos har inspectet li adresse del lettre, yo certimen ne es li hom quel vu sercha. Li hom max sagi quel yo conosse es li tal. - E il nominat le. - Ples ear che il. Mem si il ne vell esser li max sagi (nam ne existe un sagio apu quel ne existe un altri plu sagi), il es un sagio e il vell acceptar vos certimen.

 

Li ángeles eat che li altri hom; ma anc il refusat li lettre e adressat li du ángeles che un triesim, e ti directet les che un quaresim e li quaresim a un quinesim, quam si li du ángeles descendet li gradus de un scale.

 

Ma li sequent homes esset sempre minu sagi quam li anterior e pro to minu bon. Li ángeles ne volet retro-portar li lettre a Deo e descendet de gradu a gradu til a un tal quel, leente li adresse, apertet li lettre, nam il reputat se quam li max sagi hom del munde.

 

Ti lettre desvelat li secrete del grand potentie a ti hom e il usat to por conservar e poy apejorar li conditiones del munde.

 

It es talmen que li medie por resanar li munde e reportar it al primitiv felicitá in ti lettre de Deo, ma ti lettre, til nu, ne es in li manus del ver destinatario.

 

L. Cavicchioli (trad G. Bevilacqua)

-------

 

 

 

ANIMALES IN UN RELIGIOSI SERVICIE

 

In un ecclesia de grand Britannia, in Hereford, un curiosi servicie esset recentmen celebrat. Li majorité del fideles esset animales. Li clergyman hat in realitá convocat les li anteyan die del festa de Sant Francisco, lor patron. Li infantes del parocia hat aductet lor favorit cates e canes. Duant cavalles, tro incombrant por esset introductet in li tempre, hat esset petit restar sub li portico. Li reverendissim Snell pronunciat un sermon in quel il amemorat li vive de Sant Francisco, e parlat pri li ovre del reyal societé por li protection del animales. In fine, il declarat que li present animales va sin dúbite ear al Paradise, ma sub li condition que ili mey esser bon.   Secun "Le Monde", Paris, trad G. Ag.

------

 

- Esque ti teatre fa brilliant aferes?

- To depende del dies. Un vez li sala es demí-plen, e li altri vez demí-vacui.

 

-43-

 

 

ULTRASONES IN MEDICINA

 

Desde long on utilisa in medicina li lúmine sub omni formes, ma desde solmen curt témpor on ocupa se seriosimen pri li medicinal aplicationes del ultrasones.

 

Pri quo it acte se? On nómina ultrasones undes de quel li frequentie es superiori a ti del sonori undes self. Sammen quam nor ocul percepte solmen un litt parte del grand dominia del undes luminosi - inter li rubi e li violett - sammen anc nor orel ne percepte omni sones. Li son max bass quel noi posse audir have circa 16 oscillationes in un seconde. On nómina ultrasones tis quel superpassa ti frequentie.

 

On ha constatat que con ti ultrasones on posse mortar piscos e altri litt animales, que li microorganismes es lacerat e que li rubi globules del sangue es destructet. On save, ad-ultra, que mult substanties, quel in spess dose, acte desfavorabilmen sur li córpor homan, furni in contrari un util influentie quande on da les in minim dose.

 

Egardante omni to, on ha interprendet experienties quel ductet a resultates curiosi e interessant. Alcunes ha esset fat in li Hospitale Martin Luther in Berlin de pluri medicos, quel constatat injoyant ameliorationes per li ultrasones sur li sanitá del malades.

 

Talmen on ha observat que, directet sur li córpor, ti ultrasones producte diferenties de pression e de traction, quel constitue un specie de massage de quel li action es relativmen profund. It resulta de to un melior irigation sanguin del carne e un exchange accelerat del alimentes inter li cellules. Li energie ultrasonal transforma se in parte in calore, talmen que it provoca simultanimen un action local diatermic.

 

Pos experienties con bon resultates, on ha constructet un aparate productori de ultrasones, de quel li extremitá, in forme de litt buton, es frottat sur li loc del córpor quel besona curation.

 

Li nov metode ha revelat su qualitás por alcun categories de nervosi dolores, specialmen li sciatica, li nevralgies, li articulari inflammationes, etc. On cita li casu de malades quel, suffrent de "íncurabil sciatica", posset lassar li hospitale pos quelc sessiones de radies ultrasonic, de 5 a 9 hores. In revancha, li resultates esset minu convictiv por li articulari inflammationes; tamen li dolores alminu esset sentibilmen atenuat.

 

(Ex li St Galler Tagblatt)

 

 

SAVE VU...

 

que Anglia es li land u on consuma max mult tabac? Secun li oficial statistica, li Angleses ha expenset, in tabac, 201 milliones pundes sterling durante li prim semestre de 1948, durante que ili expenset 144 milliones pundes por li alimentari productes. Desde 1938 li consumation de tabac in Anglia ha quadriplicat.

 

- que li perde de un ocul ne reducte per li duesim, quam on crede, li visual acutitá del hom, ma apen per un quinesim?

 

- que du grammes, secun li calcul de LE BON, contene 1.000 milliardes kilogrammetres de energie, realisabil in li casu de un total desagregation de su atomic potentie.

 

Secun Constellation, Paris dec. 1948.

 

-44-

 

 

LACTE ARTIFICIAL

 

Ante ninant-sett annus, in 1852, un medico londonesi, nominat Dr Charles West, dat disponibil, in favore del yunité, li bell dom del 18-esim secul in Ormondstreet, 49. Tande nascet li "Hospitale por malad infantes", li max old e unesim institution de ti-ci specie in Anglia. It trovat auxilie che li reyessa Victoria. Quande un vez menaciat un tam seriosi manca de moné que on timet dever cluder li dom, ne minu quam Charles Dickens fat un tam insistent apelle al publica que per to li subsistentie del hospitale esset assecurat. Plu tard li dom esset inrichat per li respectabil revenú, quel Sir James Barrie, li famosi autor de "Peter Pan" recivet del jures de autor de ti libre. E to mem durante que li autor informat li munde que "li infantes iritat le". Tis, quel conosse su libre ya save su sentimentes pri to.

 

Ancor hodie ti hospitale sta in Bloomsbury e prospera. Si ho-témpor it atrae li atention public it es pro que in su laboratorias e clinicas es fat experimentes con li invention de un italian chimist, Dr Caprino. Ti-ci inventet un liquide quel il baptisat "Maltavena". To es un lacte-surogate quel perfectimen satisfa, e pri quel on espera que in li proxim annus it va abolir li manca de lacte in li munde.

 

Dr Caprino esset in li fine del guerre comisset quam chimist in un birería de Roma. Il trovat un procede de malt soya-farine e frigid aqua, quel bentost monstrat se extraordinarimen apt a remediar li sub-nutrition che infantes. Quande Caprino esset ocupat con su experienties, il atraet li atention del Britannic-Italian Rubi-Cruce. Li afere venit che li UNRRA quel organisat li experimentes che li hospitale supra-mentionat in maniere extensiv. Nu ja monstra se que ti lacte-surogate totmen responde al grand esperas evocat. Ti lacte have presc li sam valore nutritiv quam li lacte matrin; it contene minu grasse e proteines quam li lacte de vacca.

 

Ja nu, pos li instigation del Britannic ocupation, on fa in Dortmund experimentes sur li population con un general Maltavena-nutrition. Li lacte es fabricat in li local birerías e on intente extender li experimentes sur li tot Ruhr-region, u li manca de lacte es grandissim.

 

Naturalmen li circules de medicos atende con interesse li resultates de ti experimentes.

 

Ex "Haagsche Post", trad. A. Koning. (Nederland)

 

 

SAVE VU...

 

- de u veni li nómine del roman imperator Caligula? It veni de "Caliga" (militari sapate). Caligula, in veritá, passat su infantie inter li militares.

 

- que li prince de Monaco have un francés titul nobiliari? Desde Louis XIII li titul "duc de Valentinois" apartene al princin familie de Monaco.

 

- que li tsar Peter de Russia, surnominat "Peter li Grand", atinget li altore de 2,05 m?

 

- que Napoleon mesurat solmen 1,57 m?

- que quande du serpentes pitones atacca li sam capturas e comensa junt manjar it, a ambi es ínpossibil abandonar to, quo ili have in li bocca? Li max gross gloti dunc li captage e anc li duesim piton quel es ancrat a it!

 

-45-

 

 

CELEBRI PICTURAS: CLEOPATRA de CABANEL

 

(Pictura)

 

Cabanel, famosi francesi pictor de historie, amat evocar episodes del antiquitá. Nascet in 1823, il morit in 1889, du annus pos har finit ti bell ovre: Cleopatra.

 

Cleopatra, reyessa de Egiptia, esset tam bell e espritosi, que ella successat seducter Julius Cesar, poy su rivale Antonio, quel ella abandonat in li naval battallie de Actium. Vidente su land cader sub li domination de Julius Cesar, victor in Actium, ella decidet, por escapar ex li honta esser forprendet quam capteta in Roma, invenenar se.

 

Ma, si ella hat decidat morir, ella ne volet suffrer. Li historiano Plutarcos raconta que ella fat provar, sur li sclavos condamnat al morte, diversi species de violent toxicos, por posser selecter ti, quel vell tormentar la in li minim gradu.

 

In li pictura de Cabanel, on vide li reyessa in un corte regardante con grand interesse un sclavo tordent se sur li suol, proxim un fémina quel tene un botellette de toxico. Plu lontan un altri sclavo, morient, es forportat de du mannes.

 

Detra Cleopatra un servitora tene un ventol e lude con li perles de su coliere.

 

Li reconstitution del architectura, del decoration e del vestimentes es scrupulosimen exact. In facte Cabanel utilisat archeologic documentes tam numerosi in li muséos egiptian, por far resurecter li elegant Egiptiana de ante 18 secules, in li tot richesse de su circumité.

 

Ti pictura fat un grand sensation in li "Salon" artistic de 1887 in Paris, e resta un del bell ovres pictural francesi del XIX-esim secul.

 

Ric Berger

 

 

Sra GRAHAM, de GAINSBOROUGH

 

Li anglesi scol de pictura ha excellet precipue in li portretes. In null altri land on trova, quam in Anglia, tam bell colectiones de portretes. Inter altres, Reynolds e Gainsborough, quel vivet in li XVIII-esim secul, ha pictet magnific portretes aristocratic, e Gainsborough, plu quam su rivale, da a su persones un charme sentimental. Vi un exemple, su famosi portrete de "Seniora Graham", de quel li historie es emoent.

 

Sra Graham esset li marita del anglesi generale Graham. Poc témpor pos que Gainsborough pictet li portrete complet (it es til li pedes) de ti yun fémina, ti-ci morit. Su marito, intrante in li luctual chambre, sentit un tal comotion avan ti pictura del morita, que il ordonat murar portas e fenestres de ti chambre, por includer quam in un tombe li ombre del desaparita; nam il ne plu havet li fortie revider ti image de un fémina quel il hat adorat.

 

Li admirabil pictura dormit dunc in li obscuritá durante un demí-secul. Quande, long témpor plu tard, on apertet su sepultura, on retrovat in li polvosi chambre, proxim li pictura, li litt sapates de Sra Graham, tis self quel Gainsborough hat pictet in li portrete. On posset creder que li yun fémina hat just exeat li chambre.

 

Hodie ti pictura es un del max bell juveles del muséo de Edimbourgh.

 

Li pictor Gainsborough nascet in 1727 e morit in 1788. Quam portretist il esset li rivale de Reynolds e quam paisagist li rivale de Wilson. On raconta que durante un diné in li Academie, Reynolds levante se dit: Yo porta un toast a Sr. Gainsborough, li max grand paisagist de nor epoca". A quo Wilson, ofendet, respondet, con li rise del assemblé: "Yes, e anc li max grand portretist".   R. Bg

-------

 

CONTENETE

 

Berger Ric: Invasion de nov lingues international. Li finale -i del adjectives. Universel, un nov lingue filosofic. LI accentus in li L.I. Cleopatra, de Cabanel, Sra Graham de Gainsborough. - Anonim: Nov traductiones biblic. - Animales in un religiosi servicie - Ultrasones in medicina. - Save vu que - Lacte artificial. - Civicchioli: li lettre de Deo.

 

-47-

 

 

FUNDAMENTAL VOCABULARIUM de Ric Berger

 

Li Fundamental Vocabularium de Ric Berger es nu liverabil in cadernes (Fr. 3.60 sv.) o ligat (Fr. 6.50 sv.). Ti publication deve mancar che null interlinguiste.

 

2-im caderne de SPÍRITU DE OCCIDENTAL de Ilmari Federn.

 

Ti caderne quel esset exhaustet ja desde long témpor es nu reeditet. Li 5 cadernes de SPÍRITU DE OCCIDENTAL custa Fr. 4.- sv. afrancat.

 

VERS UN LINGUAL INSTRUCTION PLU RATIONAL de Littlewood

 

Anc ti brochura es nu reeditet. Ti interessant dissertation in Occidental pri li docentie del lingues have grand success. Precie: Fr. 0.60 sv.

 

DICTIONNAIRE FRANÇAIS-OCCIDENTAL, de Ric Berger.

 

LI interessates mey ne omisser retromisser li cedul de subscrition juntet al numeró de februar de Cosm. B.

 

ABONNAMENT 1949.

 

Omni abonnates in 1948 queles ne ha informat li administration pri lor desabonnament es considerat quam abonnat in 1949. Simplic abonnament Fr. 8.- sv.; duplic abonnament (3 ex.) Fr. 14.- sv. ; abonnament de propaganda Fr. 20.- sv. (5 ex.). Noi peti omni abonnates 1949 strax payar lor abonnament: to evita ínnecessi labores administrativ e suplementari expenses.

 

Por li landes Belgia, Dania, Svedia, Svissia ples usar li postchec-contos del Institute Occidental o inviar directmen li valore per mandate international (USA). Por li altri landes, payar al postchec-contos de nor agentes.

 

Ples ne payar abonnament per chec! Li expenses de incassament alta til 20% del valore.