Cosmoglotta A 152 (mar 1950)


COSMOGLOTTA

 

CENTRAL ORGANE de INTERLINGUE (OCC)

EDITION A    Nro 152    Marte 1950

 

 

PIDGIN-ENGLISH

 

In ti universe quel es China, on parla 24 lingues e dialectes principal, sin contar un triantene de local idiomas.

 

Li Chineses queles save un poc scrir usa circa 200 basic ideogrammas, ma li litterates usa currentmen 3000 e quelcvez li duplic de les. Por un Europano obligat viver quelc annus in China, it ne vell esser possibil aprender profundmen li chinesi e iniciar se a un scritura de quel, mem in li universitás o li monasteres, nequi posse glorificar se conosser omni ideogrammas e lor multiplic significationes. Sur li costas de Canton a Shanghai, li Blancos e li Yelbes comprende se con li auxilie del pidgin-english, specie de "argot" format de quelc centenes de paroles anglesi, francesi e portugalesi acomodat al "sauce" chinesi. On save que li Chineses ne posse pronunciar li "r", quel ne existe in lor lingue. Ili remplazza it per li "l".

 

Ti "argot" probabilmen creat per li marineros in lor relationes con li "coolies" posse expresser li pluparte del coses necessi al dial vive. Su litteratura es contenet in quin o six volumes, du o tri brochurettes e un cantarium.

 

Un "globe-trotter" zurichesi, sr. H. Grieshaber, autor de un libre de viage, quel vell dever esser traductet in francesi desde long témpor, ha consacrat quelc saporós págines al pidgin-english. Pidgin es li deformation chinesi del parol business (aferes). Li vocabularium es max picturesc. Vi quelc exemples: savee, saver, comprender, conossentie - no-savee, ignorar, ne comprender - savee-box, li cap - small-piece-savee-box, litt cap, poc inteligentie, stulteríe, walkee - vader, moviment, viagear - one-piece - un, un vez - cando - yes, no-cando - no, belongey - apartener, posseder - me belongey Switzerland - yo es Sviss - side - plazza, loc, látere, top-side - ad supra, bottom-side - infra, China side - in China, sing-song - musica, spectacul, sing-song-house - teatre, sing-song-girl - cantatora, comediana, sing-song-box - piano, numpa-one (de anglesi number one) - exchellent, de prim classe, top-side-rickshaw - avian, chop-chop - rapidmen, Heaven-pidgin - li religion (li afere del ciel), Heaven-pidgin-man - li prestre, li missionario, Heaven-pidgin-top-man - li Bon Deo.

 

Cert, li relationes inter firmas comercial ne fa se in pidgin-english e mult Chineses save perfectmen un o pluri lingues europan.

 

A propó, on raporte un amusant anecdote. Un viagero american, invitat a dinear per un notabile chinesi, credet necessi usar li pidgin-english de quel il havet quelc notiones. Su gaste, sin monstrar li minim astonament, sequet le in ti via. Pos chascun manjage, nor Americano exclamat: "Good soupee! ... Good Fishee! ...", e efortiat se babillar in pidgin.

 

Ye li fine del repaste, li Chinese levat se e pronunciat in alocution in un anglesi ínpeccabil. Poy, il tornat se vers su gaste e questionat sat maliciosimen: "Good speechee? ..."

 

(Trad. ex francesi de F.L.)

-----

 

ATENTION! - Li present numeró de Cosmoglotta es solmen scientic, linguistic e litterari. Li CRONICA pri li movement de Interlingue, li labor de nor gruppes de propaganda apari in li edition B, publicat in li mensus februar, may, august, novembre.

 

-19-

 

POLITICA E LINGUE INTERNATIONAL

 

Til hodíe li politica ha felicimen ludet null rol in li historie del Lingue international. In nor long carriera interlinguistic noi apen memora har constatat alcun litt provas argumentar per politic o nationalistic rasones in ti dominia. Circum 1907, por exemple, un autor francesi assertet que li successe de Esperanto esset "li producte del alliantie franco-russ"! Plu tard, in 1914-1918, durante li explosion de odie inter Germania e Francia un jurnalist publicat que "Ido esset un complotte de Germania por detronar francesi de su rol de lingue diplomatic", e li pruva de ti acusation on trovat in li facte "que li promotor de Ido esset li scientist german Wilhelm Ostwald"! Ti jurnalist ne savet que li autor de Ido esset un eminent francesi filosof, Louis Couturat, apoyat de un autentic francesi marquese! Ido esset mem tam poc de orígine german que Ostwald, trovante it tro francesi, parturit strax poy un sistema "Weltdeutsch", plu conform al nationalisme german.

 

PRECIOSI NEUTRALITÁ POLITIC

 

Si li interlinguistes diverge pri li max bon sistema, ili posse consolar se constatante que alminu ili ne es dividet per tendenties nationalistic. Li politica felicimen ne ja venenat li interlinguistica. On vide por exemple hodíe Germanes faruchimen antijudeic e anti-polonesi considerar quam un deo li autor de Esperanto, quel esset judeo-polonese! E on vide li sam nationalistic Germanes, tam fier pri li superioritá de lor rasse e de lor conciteanes, desdignar li labores de lor autentic concive Edgar *von* Wahl, durante que lor confratres austrian jetta apen un regarde de compate a lor concive Julius Lott, li autor de Mundolingue, ti Lott quel es venerat in altri landes quam genial precursor!

 

Ti preciosi neutralitá politic sembla hodíe regretabilmen damageat de alcun interlinguistes, quel conforma lor convictiones interlinguistic a un ideologie politic. It es necessi informar nor letores pri li casu tipic de un de nor adherentes, o plu exactmen ex-adherentes, Sr Gilbert de Paris, pri quel noi tacet til hodíe. Ma, pro que ti transfugiente publica in "Heroldo de Esperanto" (16 februar 1950) un declaration contra Interlingue e li "naturalistaj sistemoj" in general, it es nor deve responder publicmen a su argumentes.

 

In 1948, Sr G. hat decidet retornar a Esperanto, ma tamen acceptat esser candidate al Senat del Occidental-Union, quo permisse le publicar, sub su signatura in Heroldo de Esperanto, li titul "Ekssenatano de Occidental-Union". Pri li moral aspecte de ti procede noi lassa nor letores judicar. It es ver que, vidente ti signatura con omni titules, li letores de Heroldo va finalmen percepter que Interlingue ne es solmen un "projecte sur li papere", quam on fa creder it a ili, ma un movement con un Senat directent un Union con membres e revúes.

 

LI RASONES DE UN TRANSFUGIENTE

 

In su articul de Heroldo, Sr Gilbert vole pruvar que Esperanto es plu simplic, in li formation de su paroles, quam Interlingue, precipue por li popules ne-occidental: russ, chinesi, indian, etc., de quel li fate es por le un veritabil obsession, quam por Sr Decormis (vide Cosm., april 1949). Por ili il vole un lingue *max schematic*, con un minimum de radicas, quam Esperanto. E il comensa citar exemples comparativ. Il di: "Esperanto economisa per su derivate kuracisto li radica *medico* adoptet in Interl.

 

Tre jolli ti argument, ma noi crede saver que in Espo existe apu li radica kurac/i

 

-19-

 

 

li altri radica medicin/o! Ti-ci, in Intl, es derivat *regularimen* (e ne solmen etimologicmen, quam Sr G. vole far it creder) de medico per li sufixe -in. Dunc un Chinese, o un Tibetan, por queles Sr. G. ha changeat su convictiones, va plu facilmen comprender li conexion e li derivation in Interl. : medic/o, medic/al, medic/ar, medic/in/a, quam tis de Espo: kurac/ist/o, kurac/i, kurac/a, medicin/o !

 

Li teorie secun quel li derivation de Espo es plu simplic quam ti de Espo es refutat per li titul self del articul de Sr G.: "pri naturalistaj sistemoj". Qualmen li radica *natur* in Espo posse dar li derivate natur/al/ist/a quande li afixe -al ne existe in ti lingue? In realitá *naturalista* es in Espo un *duesim* e superflú radica apu *natur*. Per un demonstration pri li *simplicitá* del structura de Espo li titul es vermen drollimen selectet.

 

Li reste del demonstration es de sam valore. Il di, por exemple, por condamnar Intl., que it have 5 sufixes por li adjectives: mar-in, interim-ari, hero-ic, soci-al, problem-atic, durante que Espo have mar-a, provizor-a (quam si provisori es li sam quam interimari!), hero-a, soci-a (yes, ma Espo devet poy adopter nov radicas: social/ist, social/ism!), dub-a (Esque *dubitativ* es li sam quam *problematic*?)

 

Usante li sam argumentation noi vell posser dir que Esperanto es un lingue tre *complicat* por li non-Europanes, pro que in it -u significa un pronómine (kiu), un imperative (venu), un numerale (unu), un conjuntion (cxu) !!! Li líttere -i have anc plur significationes in Espo, queles fa ti lingue ínapt por li cerebres del povri Chineses o savages del insules polinesian: it posse significar successivmen un infinitive (vidi), un pronómine personal (mi), un preposition (pri), un adverbie (cxi), un numerale (tri). To es íntolerabil in un L.I. bon pensat e noi espera que li Esperantistes ne va obstinar plu long in tal erras!

 

U DE BEAUFRONT REAPARI

 

Poy naturalmen Sr. G. veni al famós exemples a queles li Espistes acroca se desde 60 annus, desde que de Beaufront ha inventet les por imposir ti tedant acusative, quel il poy combattet con energie durante li 25 ultim annus de su vive! Esque, di Sr G., "Yo trovat li vin bon" significa "Mi trovis la vinon bona" au "bonan". In Interl. noi distinte sin alcun desfacilitá ti nuancies per li du expressiones: "Yo trovat bon li vin" e "Yo trovat li bon vin". E ti solution es íncomparabilmen plu elegant quam li íntolerabil balaste del acusative obligatori, tam desfacil a usar que un Esperantist devet composir un brochura de 60 págines por explicar su functionament a su "samideanoj", e que Sr. G. self plazza it inter li "defectes a supresser in Esperanto". (Ples vider in sequent)

 

Sr G. anc cita: "Esque "yo have pane e butre fresc" (In Intl. on di: frisc!) significa "Mi havas panon kaj buteron fresxan au fresxajn" Or li expression incriminat es exactmen li sam in francesi, quel, desde secules, es usat quam lingue diplomatic just pro su claritá! Li 40 milliones de francesi parlantes quel, chascun die, manja "du beurre et du pain frais", qualmen ili dunc fa por evitar catastrofic miscomprenses in lor litt dejuné? Sr. G., quel es francesi, dunc ne plu posse viver sin chineseríes de ti specie!

 

POLITICA ES LI VER CAUSE

 

Examinante li miserabil argumentes "scientic", quel Sr. G. presenta nos por explicar su retorne a Esperanto, exhortante li "sinceraj okcidentalistoj" far quam il, noi ne es *dupat*. Plu bon por il es confesser strax que su *convictiones* linguistic es in realitá convictiones *politic*, e li letores de Heroldo fa se ilusiones credente que li vise-punctu de Sr. G. es vermen conditional del experientie interlinguistic. LI pruva jace in li 

 

-20-

 

 

lettre quel Sr. G. inviat nos apen ante un annu, por anunciar nos su adhesion a Espo. In ti lettre il concludet per li sequent frase (in francesi):

 

"Il faut par conséquent respecter l'esprit dans lequel Zamenhof a conçu son Esperanto, en éliminent les défauts réels (accord de l'adjectif, mots arbitraires et sans doute l'accusatif obligatoire)"

 

Ma apu ti 3 cardinal e *real* defectes quel il vole corecter in Espo, it sembla nos que li quelc erras de vocabules quel il crede har decelat in Interlingue (e quel in realitá es postulat del internationalitá), deveni *derisori*. Si li conversion de Sr. G. es solmen motivat per li defectes de Intl., noi expecta con ínpatientie li realisation del reformes quel il va introducter in Espo: Supression del acorda del adjectives, del arbitrari paroles e "sin dubitá" del obligatori acusative.

 

Nu! Al labor, Senior Gilbert, si vu vole que noi crede vor explicationes. It es ver que Sr. G. ne admisse plu ti parol in li L.I. e prefere Espo "klarigo", ne pensante que sovente "explicationes" ne es clar, e que in consequentie klarigo ne traducte li sense exact del international "explication".

 

E noi va vider esque nor confratre Heroldo va esser tam prompt publicar vor reforme de Espo quam vor articul de februar!

 

In realitá Sr. G., quam militante comunistic, considera li L.I. quam essent ante omnicos un instrument por li lucte del classes social. In su lettres de 1948 il scrit me ancor: "Occidental es un regression vis-a-vis Esperanto, nam it favorisa li occidental popules... e ti bestie savagi: li fashisme (sic!). Si li hemisfere occidental deve unquande dominar e colonisar li tot munde, tande mey viver Occidental... Li ortografie etimologic francesi quel esset fat per e por un minorité de homes, de explotatores (sic) per li classe feudal. Deman un grand masse de homes, venient del ovrerité, va usar li L.I. e va postular un utensil rational, logic..."

 

Ti citationes, prendet inter multis, monstra que Sr. G. considera li lingues national quam un reste del feudalitá, quel deve desaparir mersí al action del ovreros quel besona un lingue logic e rational! It es exact que li ovreros besona ancor plu mult quam li erudites un "idioma facil a aprender e a usar", ma Interlingue, quel es basat, plu quam Espo, sur li *paroles international* conosset partú, es just li lingue max facil a aprender quel ili besona.

 

Esperanto ne es plu quam Interlingue li lingue del ovreros. Noi have in nor ranges anc propagandistes de levul, e ante poc témpor alcun Esperantistes de ti partise adheret a Int. just pro rasones contrari a tis de Sr. G.: pro que Espo, *pos usation*, aparet les quam tro desfacil al ovreros, precipue pro li 3 defectes quel Sr. G. self signala in supra!

 

Certmen li lingue francesi es plen de complicationes heredat del latin, ma it ne depende de nos changear ti facte historic, e regretabilmen Sr. G., quam noi self, va continuar dever usar nor comun lingue francesi con omni su defectes!

 

Concernent li problema del L.I., noi pensa que it es plu bon soluer it éxter omni considerationes politic, quel changea vermen tro sovente. Por exemple, in 1946 Sr. G. scrit me "que li Occidental-movement deve fusionar con IALA", e du annus plu tard il declarat que IALA es solmen un "vaste rigolade" (un vast joca). De u ti curiosi change de opiniones? Del simplic facte que inter témpor il hat lansat in li politica activ, e to explica omnicos: li linguistica es por nequo in ti afere.    Ric Berger

 

-21-

 

 

 

LI JURNALES IN LI MUNDE

 

Con 1781 diales e un total tirage de 52 300 000 exemplares, USA possede li recorde por li difusion del jurnales. URSS veni in duesim range con 31 milliones de exemplares e Anglia es li 3-esim con 29 270 000 exemplares difuset chascun die.

 

Li annuarium publicat del buró del statistica del O.N.U. signala que Anglia es in unesim range por li difusion proportionalmen al númere de habitantes, con 600 exemplares por 1000 persones. It es sequet de Luxemburg (455 per 100), de Australia (425 per 1000), de Svedia (405), de USA (357). Li ultim range es ocupat de India (5) detra China (10).

 

In Francia (Algeria exceptet) li Annuarium indica, in januar 1949, 153 diales con un tirage global de 11 640 000 exemplares, quo coresponde a 280 exemplares por 1000 habitantes. In Canada existe 95 jurnales con 3226000 exemplares, it es 250 por 1000. Por Italia ili es 105 milliones (109 por 1000); por Svissia 117 diales con 1 637 000 exemplares (355 por 1000).

 

Li proportion del analfabetes (tis quel ne posse leer o scrir) es distribuet talmen in li munde: Africa 98%, India 92%, Brasil 70%, Argentinia 13%, USA 1,5% por li blanc population e 16 por li nigri population, Italia 27%, Hispania 46%, URSS 20%.

 

 

Li númere del libres anteriori al annu 1500 e conosset actualmen ne preterpassa li centene. Presc omni ti libres es pezzes de museos e un triantene de ti rar libres trova se in li biblioteca del congresse in Washington.

 

Un libre sin li minim erra tipografic o grammatical es tre rar. Li ovre max proxim al perfection, in ti egarde, es li Bible, mersí a su multiplic reprintationes.

 

 

Li max *grand jurnale* del munde apari in anglesi e nómina se Illuminated Quadryphe Constellation. Su formate es 2,5 m por li altore e 1,8 m por li largore. It contene 8 págines de 13 columnes in chascun. TI extraordinari grandore es compensat per li facte que it apari solmen omni 100 annus e 1950 es just li annu de su seculari publication. Ples dunc hastar inviar vor abonnament, nam li sequent numeró va aparir solmen in 2050.

 

Li recorde del micritá apartene a Little Standard de Torquay, anc in Anglia. Ti jurnale have solmen 75 mm in altore e 60 mm in largore. Un sol mann sufice por su redaction, su impression e su expedition.

--------

 

UN SAGIO

 

Socrate, grand filosof del antiquitá, developat ante omnicos li morale, li parte max negliget del filosofie grec. Li austeritá de su vive ne fat le savagi, in contrari, nam il esset tre injoyant in li societé, precipue in li repastes. Ma necos posset alterar li tranquilitá de su anim. Hante recivet un guancie-batte, il contentat se per rider, diente: it es regretabil ne saver quande on deve armar se con un helm.

 

Xantippe, su fémina, hante vomit contra le, in un violent accesse de colere, li max atroci injuries, jettat a su cap un potte de sordid aqua. Il solmen ridet pri to, diente: Un pluvie esset necessi, pos un tam grand tónnere.

 

-22-

 

 

LI DETERMINATION DEL DATES DE PASCA

 

Quam on save, li Eclesia celebra Pasca li unesim soledí quel seque li plenilunie del equinoctie vernal (21 Marte).

 

Li famosi regul de Gauss permisse calcular ti date por omni annus sin exception. It es passabilmen complicat, ma si noi restricte nor ambitiones al periode 1900-2199, noi posse simplificar li calcul til transformar it in un lude por infantes.

 

Vi ti regul quel permisse calcular in minu quam un minute li date Pascal por quelcunc annu inter 1900 e 2199.

 

A) Noi comensa per determinar li date del plenilunie Pascal.

 

1. Divider li annu considerat per 19 e notar li reste, quel noi va nominar r.

2. Electer inter li 3 ciffres 23, 35 e 45 ti quel adjuntet al reste r, producte un summa divisibil per 3.

3. Subtraer li reste r del ciffre electet e indicat li diferentie per li líttere x.

 

Li die x de Marte coresponde al plenilunie. Si it es superiori a 31, li plenilunie eveni in April e it es necessi subtraer 31 de x por obtener li die de April. Si un contrarie it es inferiori a 31, li die x de Marte es plenilunie, ma pro que it es anteriori al equinoctie vernal, noi deve adjunter 30 dies. Li plenilunie Pascal eveni dunc li x+30 Marte o x-1 April.

 

Nota: Si quam resultate del operation 3 noi obtene quam date del plenilunie vernal li 18 o 19 April, ti du ciffres deve esser reductet a 17 e 18 April respectivmen.

 

B) Determination del date de Pasca.

 

1) Prender li du ultim ciffres del annu considerat

2) Divider li númere representat per ti du ciffres per 28 e indicar li reste del division per li líttere R.

3) Adjunter a R li quotiente integral de R dividet per 4 e indicar li totale per R'.

4) Determinar quel númere it es necessi adjunter a R' por obtener un númere divisibil per 7. Indicar ti númere per y.

 

Li die y de April coresponde a:

SATURDÍ, si li annu considerat es includet in li present secul.

VENERDÍ, si li annu considerat es inter 2000 e 2099,

MERCURDÍ, si li annu considerat es inter 2100 e 2199.

Hante determinat li die y de April, it es facil calcular li date del Soledí quel seque li plenilunie vernal.

 

Exemples

 

Determinar li date de Pasca de 1950.

 

r = reste de 1950:19 = 12

Ex li tri númeres 25, 35 e 45 noi electe 45 quel, adjuntet a 12 producte un summa divisibil per 3.

x = 45-12 = 33. Ti númere es superiori a 31. Noi dunc subtrae 31 de 33 e recive li date 2 April por li plenilunie Pascal.

R = reste del du ultim ciffres del annu, i.e. 50 dividet per 28 = 22.

Li quotiente integral de 22:4 = 5.

R' = 22+5 = 27; li unesim multiple de 7 pos 27 es 28

Diferentie de 28-27 = 1

 

-23-

 

 

Dunc li 1-m April es un saturdí e li proxim soledí quel seque li plenilunie Pascal (2 April) es li 9 April. Dunc in 1950 Pasca eveni li 9 April.

 

Altri exemple: Pasca del annu 1943

 

r = 5; 25+5 producte un multiple de 3; x = 25-5 = 20.

i 20 Marte es plenilunie, ma it ne es plenilunie Pascal, pro que it es anteriori al 21 Marte. Adjuntente 30 dies al 20 Marte, noi obtene 19 April. to es un del du casus de exception indicat in supra: li plenilunie eveni dunc ne li 19, ma li 18 april.

 

R = reste de 43:28 = 15. Li quotiente integral de 15:4 = 3.

R' = 15+3 = 18; li prim multiple de 7 pos 18 es 21.

y = 21-18 = 3.

 

Dunc li 3 April es un saturdí e anc li 10 e li 17 April. Li die 18 April corespondent al plenilunie Pascal es un soledí e Pasca evenit dunc li soledí sequent, a saver li 25 April.

 

******

 

On conclude ex li regul citat que durant li periode 1900-2199 li festa Pascal nequande posse evenir li 22 Marte (quel es li maxim tost date possibil). A Pasca evenient li 22 Marte vell coresponder li plenilunie de 21 Marte. Or 21 essente divisibil per 3, noi obtene it per subtraer r de 45. Ma r es obligatorimen inferiori a 19, nam it es un reste del division per 19. Si noi subtrae de 45 un númere inferiori a 19, li diferentie va sempre esser superiori a 26. Nequande it es 21.

 

Li plenilunie posse evenir li 22 Marte. To eveni quande r = 13, dunc in 1913, 1932, 1951... De tis-ci li saturdí eveni li 22 Marte solmen in 1913, 2008 e 2160. Dunc, durant li periode 1900-2199, Pasca posse evenir li 23 Marte solmen in li 3 annus supra citat. In omni altri annus, li date Pascal es posteriori al 23 Marte.   A.M.

(Secun SCHOLA ET VITA XI 1-2)

----

 

Li númere del plantes es tam prodigiosi que por posser identificar les it esset necessi crear classificationes. Li unesim provas es debit a Andreo Cesalpino quel distribuet 840 species vegetal in 15 classes. Durante li XVII-esim secul, numerosi provas de classification esset fat in Anglia, per Morrison (1600) e John Ray (1682, 1693), in Francia de Tournefort (1694). Ma in li XVIII-esim secul, li númere del decovrit plantes hat augmentat in maniere tant ínquietant que li question del nomenclatura retrovat su tot acutitá. LINNE (Svedia) esset li legislator de it e il imposit du nómines a chascun plante: un nómine de *génere* e un nómine de specie; ti ultim essent un qualificative. In 1735 il publicat su *Sexual Metode*, fundat sur li studie del flor e principalmen sur li examination del stámine.

 

- Si li homes vell esser plu inteligent on vell evitar mult divorcies.

- E anc mult maritages!

 

- Yo ha terribilmen misviat: Yo dit a un senior que yo trovat li dom-mastra risibil... e ti senior con un cap de idiot esset su marito...

- Ah! vu vole parlar pri mi patre?

 

-24-

 

 

LI FLAUTE DEL SERVO

 

Li victoriós expedition del tribe Holgan, pos conquestar li valley del Laganes, lassat it in ocupation de un cohorte de guerreros. Li chef prepósito, un nóbil Holgan, ordonat far erecter un forteresse por tener li Laganes in submission.

 

Victet, li Laganes interrat lor armes e obedit. "Hasta!", li prepósito mui, e knutes clacca. Dorses curva se súper spades e palles; brasses brandisse martelles e picas, fracte petres e porta lápides queles altri manus assembla, cernat de ocules hostil, arcos tendet, fleches e lanses pret.

 

Levi esset li gladie in li manus de Ambor, yun capitan Lagan; ma li spade renite e pesa. Il morde su labies audiente li prepósitos muir, inclina se in honta quande ili sta proxim e, si ili ne regarda, su punie serra se in dolorós ínpotentie.

 

Trans li campe de battallie su marita Mayana, con li féminas, colecte li sangue del mannes mortat e sub dur ordon mixte il al mortre preparat por ligar di lápides.

 

Ascende li mures del castell; in véspere, su agulliatri turres inpala li sole sanguant. Li forteresse finit, li Laganes es retromisset a lor agres: un ters de lor recolte quam tribut al dómino, festinant in su castelle con li vin del collines, li carne de lor boves.

 

Pace retorna. Minu sovente li guerreros Holgan surti por patrular li país; capes Lagan releva se. Esperantie venta tra li valley e susurranta li foliage. Manus queles labore li suol in li sole, exterra lor armes in tenebre nocturn. "Li Holgan dormi súper glass; lass nos mortar le..."

 

Ma quande ili ariva avan li castelle, trahition ha cludet li portas e postat sur li mures li Holgan arceros. Mult Laganes cade mem ante que surti li Holgan espaderos. Con anxie, Mayana observa de lontan: torches ilúmina li blond bucles de Ambor. Su spade scintilla e frappa a-dextre, a-levul, til que it fracte se, deflectet contra li petres del mur.

 

In li demane, judicament cruel del tirann ofendet: al patibul li survivent rebellos; lor féminas va spectar li execution. Sur li scafote, Ambor canta li himne Lagan til que li corde strangula it in su gurgul. Mayana serra su manus, suplicante que Deo mey dar fortie a ella e a su futur infante.

 

Li Laganos ínnocent del rebellion on tonde - li stigma del servos. Mayana, trenante se omni matines al agres, leva su ocules a macabri árbores sin folies u marci su amato con su companes. Ma un de ili ha desaparit. Ni prestro, ni himnes acompaniat les a lor ultim refugie, ma li cordie de Mayana tranquilla se; ella save u reposa li osses de su heróe.

 

Mayana parturi un púer quel cresce in povritá e misere por devenir pastero. Con habil fingres li yunetto cise flautes e aprende luder.

 

Pianmen, con timore, ella raconta le pri su patre, in caut paroles, malgré su cordie battent, por ne avigilar in il van sentimentes de rebellion. Ella mantene se lontan del villageses tondet.

 

Un matin il conprende un spade. "Pro quo li spade?" Mayana questiona. "Por fossar", il di renitentmen. "Ma tu labor es gardar li agnes". "Un mann dit me fossar". "Quel mann?" Mayana questiona con presentimentes terrent.

 

-25-

 

"Il stat sub li grand querco u tu plora quande noi passa it. Il parlat me con tendresse e dit me fossar". Mayana treme: "Qual...". "Il havet long blond bucles," Asper di calmmen, "e esset tre pallid. Il tenet un fractet espade e dit me fossar; subitmen il desaparit". Mayana cessa questionar. "Yo ea con te...". Ma ili ne incontra li mann sub li querc quel Mayana conosse tam bon...

 

Ella save quo Asper va trovar, e time vider it. Qualmen celar li trovallia del Holganes? Ma Asper adporta a hem solmen un osse, e Mayana divine que it es li restage del brasse quel tam sovente jacet caressantmen circum su epoles e quel brandisset li gladie in li luce del torches. Ella tace e specta: Asper cise, fora e poli un flaute.

 

Quande il comensa luder, Mayana clude su ocules e reva til que il interrupte e di: "Matre, quam bell tu es...". Ella reaperte li ocules, regarda le con sucie, e trae le a su cordie: "Promesse me, filio, plu nequande luder sur ti flaute..."

 

De témpor a témpor Asper nu ea con li musicos del village por luder sur su flautes lignin. Audiente que li Laganes have musica, li dómino Holgan, podagrat e iritabil, despita in su castelle: "Yo va amemorar les...!"

 

Ariva li trist anniversarie: deci-du annus ha passat desde li conqueste. Ordon es dat al tondet paisanes paradar in li place avan li castelle; ili atende til que li Chef Prepósito a far un discurse. Interim li musicos lude por far passar li témpor de atendida.

 

IL fa les atender til li crepuscul. Quande li sole sanguant impala se sur li turres, li musicos, fatigat, cessa luder. Asper exprende su flaute ossin. LI popul sta silentiós. LI avios ha cuchat se. Perdit e solitari in li blu-gris aere li melodie del flaute ossin ascende in li spacie avan li obscur castell. In li silentie it planea, equilibrat súper li valley quam un falcon.

 

Un brise leva se, passa li grand querco e pussa li melodie vers li castelle, jetta it contra li turres e mures. E li canzon del flaute ossin frappa al mures, e tra li lápides frissona li voluptós relaxation de reconossentie. Mem li guerreros Holgan sta fascinat.

 

"Regarda," cria Mayana, "li castelle sangua..."

 

Ex li fissuras inter li lápides gutta tenui files de rubi sangue, sangue del mort heróes Lagan. It conflue a un riverette e sinua se a-bass li verdura, vers li querco, u it desapari in li suol por lavar li osses del fratres pendet.

 

Li canzon de Asper cresce e fa resonar li castelle. Li lápides vibra, índecidet ca resister, ca abandonar se al melodie quel palpa, persuade e tira por far les mover e dansar, li povri mut pezzes de petre quel manus Lagan ha postat inter se e lor tirannes.

 

Li Chef Preósito sede in embarass e torment, íncapabil decider o acter. Confusmen agitat, il ne posse dar un ordon, ni pensar, ni parlar; su cape burdona.

 

Asper flauta e flauta. Su canzon implora li lápides e parla a ili: "Osse a petre, fratre a fratre, vibra con me, dansa con me", e li pezzes de petre geme, e treme, e move: li turres rui e cade tra li tegment, aplastante li opressores; li mures vibrant disrupte e li lápides plumpmen piruetta tra li aere til que ili trova repose sur li terre Lagan.

 

Yo ha videt li ruines, e audit in infantie li legende de Asper e su flaute. Qui, historicmen, esset ti tribes rival, Holganes e Laganes, hodíe nequí memora. MA to poc importa, nam ucunc tirannes opresse servos, ta ili es, in gris antiquitá o in sanguós presente.

 

Original legende de Ilmari Federn (London)

 

-26-

 

 

LI PLANTES SENSIBIL

 

Li botanicos ocupa se, desde quelc annus, in observar cert manifestationes misterios del vive del plantes. Ili crede posser deducter, ex minucios experienties, que li plantes have un natura psichic, quam li homes e li animales. It apare que li plantes possede anc un intern sensibilitá e li scientistes opine mem que ili senti inclinationes e repulsiones, amore e odie. Vi quelc exemples bon constatat:

 

Li pomes e li spincrusberes vive in excellent harmonie. Pomieros e spincrusberieros developa se tam plu bon que ili es plu proxim.

 

Li jardineros ha anc remarcat que li specie nominat nigri crusher ama mult li vicinitá del prunieros. Li fresber have un predilection por li locos plantat de coniferes. TO es ver ne solmen por li savagi fresber ma por su sestra silvatri, li fresber de jardine, quel emisse un aroma specialmen delicat si coniferes cresce proxim it. Li atrationes manifesta se ne solmen inter plantes, ma anc del plante al hom. Li urtica, por exemple, cresce solmen in li locos habitat del hom. Quande li hom penetra sur un nov terren, il es bentost sequet del urtica, quel desaparit de omni terrenes abandonat del hom.

 

It existe, in contrari, árbores, precipue in montanias, quel ne posse suportar alcun vicinitá, e quel vive normalmen solmen isolat. Quande resinos arbustes ha plugat per li radicas, durante nu long témpor, un terren, li natura del suol modifica se: it deveni specialmen favorabil al crescentie del rododendrones. Ma pro que it es un plante extraordinarimen vivaci, fecund e exigent, it invade poc a poc un grand spacie e trae del suol tam mult materie nutritiv que su vicines, li arbustes resinós, a quel ri rododendron debi su vive, ne tarda perir, essente privat de nutritura.

 

 

LI CRETE POR NIGRI PLANCA

 

Antey, li scol-mastres recivet blocs de brut crete quel ili ruptet in fragmentes plu o minu gross e destinat a scrir. Li dur lápides o fragmentes de silex contenet in pezzes de crete mettet rapidmen li nigri plancas exter usation.

 

It es in 1835, in Waltham in U.S.A. que aparit li unesim baston de crete. Tre restrictet in comensa, ti industrie del crete-bastones extendet se continualmen. Max sovente li prim materie es li alabastre de Italia.

 

Por li sanitá del scoleros on sercha obtener un crete causant tam poc quam possibil alcun polve. Pro to li crete deve esser pesant e cader rapidmen. On obtene ti specie de crete departente del calc anglesi o francesi del circumité de Calais. Ti crete es lavat por desembarassar it de su ínpuritás, poy on lassa it deposir se in li funde de grand cuves.

 

LI colorat cretes es solmen un varietá obtenet mixtente intimmen blanc calce, o colorat tales, o terras con cire. Ti-ci forma un adhesive e retene fragmentes de color contra li surfacie sur quel on frotta it.

 

-27-

 

 

ORÍGINE DEL ANGELIUS

 

Omni civilisates conosse ti prega nominat talmen pro que it comensa per li latin parol angelus (= ángel, in Interl.). Per extension ti parol designa anc li sonada del cloches quel indica al fideles li hora del prega. Li fomós pictura de Millet, representant du paisanes pregant in un agre avan un eclesia, ha popularisat ti tema.

 

Ma, quo es minu conosset es li orígine de ti prega.

 

Desde li antiquitá un gigantesc comete terret li homanité per su aparition, revenient omni 75 annus. Sur un del fragmentes del celebri tapisseríe de Bayeux portant li date de 1066, on vide li rey Harold detornant con horrore su regarde de un capillut astre, justmen ti pri quel noi parla. In facte, li historianes del Medievie atribue al malin aparition de ti comete li tragic destine de Anglia, victet in Hastings, e invadet del Normandes de Guillaume li Conquestator. Li reyessa Matilde, marita de Guillaume, brodat, ella self, sur li tapisseríe de Bayeux, un scene al glorie del comete quel decidet li victorie. Egalmen on crede que li sam comete permisset, in 1455, al Turcs prender Constantinopol, e metter li cristanité in dangere. Tande, por combatter su malin e funest influentie, li papa Calixte III instituet li prega del Angelus con sonada del cloches.

 

Plu tard, in li 17-esim secul, un yun anglesi astronom, Halley, esset cargat, ja in li etá de 20 annus, sejornar in li insul de St Helena durante 18 mensus, por inspecter li austral ciel. Ti il decovrit, in 1676, 350 austral stelles e observat li passage de Mercurio e Venus sur li sole. Il devenit professor de geometrie in Oxford e publicat studies valorós pri li rapiditá del son, li termometre, li ventes, etc.

 

Ma su triumfe esset li comete, li famosi comete, orígine del Angelus. In 1705, 54 annus in antey, il anunciat su ariva por li comensa de 1759. Li 21 januar 1759, 17 pos li morte de Halley, circum 6 horas in vésper, li francesi astronom Messier, quel sin conviction serchat li comete anunciat in li ciel de Paris, criat, subitmen stupefat: "La voilà" (= Vi it!). On dat a it li nómine de Halley por honorar li memorie del grand anglesi astronom. It revenit ancor plur vezes, omni 75 annus, e li subsignate memora har videt it in 1910 de Lausanne, extendent su magnific caude tra li ciel. Su proxim aparition va evenir in 1985. Forsan alcunes de nor letores va vider it, nam resta ancor solmen 35 annus a atender.   R. Bg.

 

UTILITÁ DEL VIGORE

 

Un employate de un fabrica de glacie artificial de Los Angeles, in California, debi su vive a su promptitá de spíritu! e a su vigore musculari!

 

Un véspere, per ínatention, on cludet le in un del cavas in quel li glacie es in-magasinat. Il ne ignorat que durante li nocte li temperatura de ti loc abassat se a un nivelle íntolerabil por li organisme. De un altri parte il ne posset fortiar li portas e ne alarmar li vigilatores del fabrica.

 

Pos reflection, il comprendet que il devet ante omnicos evitar li ínmobilitá, e il comensat transportar pesant blocs de glacie de un angul al altri del cave. Durante li tot nocte il laborat ínfatigabilmen til mem transpirar. Il hat devenit completmen exhaustet, ma tamen esset ancor vivent quande, ye 5 horas del matine, un sub-mastre apertet li porta del cava, aportante talmen un fine a ti desesperat combatte del mann contra li morte.

 

-28-

 

 

UN LINGUE GRAND-ASIATIC

 

In 1942 quande Japan extendet su domination sur li max grand parte de oriental Asia, li jurnales japanese studiat li question esque un lingue "comun" posse esser comprendet e parlat del majorité del habitantes del "Grand Asia oriental". Contrarimen a to, quo on vell creder, li Japaneses opinet que lor lingue, in su forme actual, esset tro desfacil por luder ti rol de lingue comun. Li jurnale Asahi proposit simplificar li grammatica japanese e introducter un alfabete o li scritura síllabic japanesi vice li signes existent, ma it self aconosset que li popules del oriental Asia, essente acustomat a lingues simplic, ne es preparat a ti desfacil aprentisage..

 

On vide que li Japaneses, malgré lor tendentie al hegemonie ne fat se ilusiones pri li rol de lor lingue. On posse regretar que ne omni nationes monstra tal sagesse. Ante poc témpor un de nor colaboratores de Tchecoslovacia proposit a su guvernament studiar li question del L.I. por eventual introduction in su land. Li response esset que russ es just li lingue international quel Tchecoslovacia besona. Or on di que russ es un lingue tre desfacil...

 

 

LI CIFFRES

 

Li numeration marca sovente li gradu de civilisation de un popul.

 

Por exemple li Baccairis, tribe vicin del Amazona, possede solmen 6 ciffres, de 1 a 6, e es íncapabil calcular plu ultra. Li Botocudes, anc in Sud-America, distincte solmen li *un* e li *mult*, e pos li unitá have solmen un sol término por omni númeres.

 

Li lingues indo-germanic es plu bon furnit. Li ciffres 1 a 1000 es familiari a omnes; tamen mult témpor esset necessi por far intrar in usation li grand ciffres. In li XVI-esim secul, li celebri calculator Adam Riese ignorat ancor li témino *million*, quel il viceat del formul 1000 vez 1000.  Li exact scienties, precipue li astronomie, ha mult contribuet a expander li usation del grand ciffres. Un popul del antiquitá ha tamen manifestat tre tost remarcabil aptitás por ti forme de imagination quel preside al representation del númeres. Ja in li témpor de Buddha, li habitantes de Hindustan usat quelc númeres, quel ancor hodie apare nos fantastic. Populari legendes parlat pri reyes possedent 1000 billiones de diamantes, o battallies a quel participat 10000 sextilliones de simies!

 

LI LINGUES DEL CONGRESSES

 

Li sequent information esset difuset in Europa ante poc mensus. It pruva que, in li congresses international, francesi e anglesi continua esser max usat, e ti facte deve esser egardat in li construction de un lingue auxiliari. Avan ci constatation li base e aspecte hispan quel alcunes vole dar al L.I. alontana ti-ci del realitás de hodie.

 

It acte se pri li 3-esim congresse international de toponimie, li scientie quel studia li orígine del nómines geografic. Noi prende ti exemple inter multes pro que it es completmen neutral politicmen, e que li congresse, de caractere scientic, reunit participantes de divers landes. No! in ti congresse, quel evenit in 1949 in Bruxelles, quar lingues esset oficialmen admisset: francesi, anglesi, german e italian. Tamen, practicmen, ex 110 comunicationes al congresse, 84, it es plu quam li 3/4, esset redactet in francesi, quel esset usat ne solmen del Franceses, ma del Belges, Hispanes, Hispano-Americanes, Portugueses, Rumanianes, Balcanicos, Hungareses, plur Nordicos e mem - por esser plu bon comprendet de un international auditorie - de quelc Italianes.

 

-29-

 

 

CELEBRI PICTURAS

LI MEDUSE DE GERICAULT

 

Li visitatores, quel penetra, in li National Museo del Louvre de Paris, in li sala consacrat al romantic pictura, halta impressionat avan un grand toale representant naufrageates sur un planca-flottuore perdit sur un vast mare. To es li famós "Radeau de la Méduse" del francesi pictor Géricault, un cardinal ovre del XIX-esim secul.

 

Li historie dramatic ne es imaginari ma historic. In 1816 li nave "La Méduse" departet de Francia, transportante 400 persones. Comandat de un nobilo, Duroy de Chaumreix quel passat su témpor in festas pos har confidet li direction a un íncapabile, li nave chocat se a un riff, in facie del costa african. Malgré omni leges de honor, li capitano saltat quam prim in li barcas, e circa 150 persones, quel ne posset intrar in ili, devet constructer rapidmen un planca-flottuore. Ti-ci devet esser traet del barcas, ma pro que it genat li avansa, li corde esset cupat e li flottuore esset abandonat presc sin nutrimentes.

 

Tande horribil scenes de savageríe evenit sur ti litt spacie de suplicie. Morientes esset jettat al squales, e mem cadavres esset manjat de afamates ebrie, nam on hat prendet con se alcohol, ma ne aqua! Pos 12 dies de sufrenties restat solmen 15 superviventes, quel esset recoliet de un nave, "Argus".

 

Li hontós conduida de Chaumareix excitat li general indignation in Francia e un yun pictor ancor ínconosset, Géricault, anc indignat del circumstanties del drama, reconstituet

 

-30-

 

li scene sur un toale hodie celebri, e quel esset exposit in li annual "Salon" de 1819.

 

Géricault composit su pictura con un constant sucie de autenticitá. Un del 15 superviventes hat descrit al pictor li circumstanties exact del drama e mem fat un modelle del planca-flottuore. Por posser dar un exact impression de realitá, Géricault fat aportar, de un hospitale, cadavres quel il pictet in su ateliere til que li putrification obligat le cessar.

 

Li pictor, quam on vide, ha selectet li moment quande li naufrageates percepte in li lontanie, li salvatori nave, li Argus. On vide li morientes agitar se, erecter se, e mem un negro, ascendet sur un tonne, agita un linage por atraer li atention del nave. In li unesim plan, quar cadavres es demí-merset in li aqua. Un patre tene su filio mort sur su genús e regarda sin vider, ínsensibil a to, quo eveni detra le.

 

Li coloration self del pictura adjunte un impression penibil: partú colores lugubri e grisi. Concernent li composition, it es picturalmen ínreprochabil: Géricault ha adoptet li composition piramidal, de quel li sómmite es li negro. In levul, li piramide repeti se per li gruppe del patre con su filio.

 

Malgré su alt qualitás, li pictura esset acceptat del criticos del epoca con índiferentie, li sol simpatie venit del publica, quel videt in ti pictura un specie de protestation contra li íncuidositá del guvernament, quel confidet su naves a íncapabiles. Ti índiferentie del alt societé esset causat del guste reyent in ti epoca, guste favorisant precipue li pictura neo-antiqui, ti quel on qualificat plu tard quam essent "pumpero" (Vide Cosm. januar 1950). Or Géricault inaugurat un pictura tot diferent, li pictura romantic. Il esset li unesim pictor romantic, quam Chateaubriand esset li unesim scritor romantic. Li pictura romantic durat til li medie del XIX secul.

 

Li "Planca-flottuore del Meduse" restat desdignat in li atelier del pictor. Un comprator ofertat 1500 Fr por posser cupar it in litt pezzes e vendir les quam "capes de studie". Felicimen un amico de Géricault, Dedreux-Dorcy comprat li pictura por 6000 Fr, summa considerabil in ti epoca. Li comprator exposit li pictura in London u li successe esset tant eclatant que li precie esset payat por li sol intradas del visitatores. It es ver que li Angleses ha sempre monstrat por li marin vive un exceptional interesse; de to li profund impression causat a ili del tema del pictura.

 

Géricault morit tre yun, poc témpor pos ti exposition, del cade de un cavalle, in plen glorie.    Ric Berger

 

 

EPITAF

 

Un fabrica de funerari monumentes american recivet comanda por un magnific mausolé. Li yun vidua quel hat inviat ti lettre, petit que mey esser inscrit in li marmor ti frase expressent su profund dolore: "Mi desespera es tam grand que yo ne posse suportar it".

 

Alcun semanes passat. Li monument esset presc finit quande li firma recivet un nov lettre del atristat vidua: "Ples far un litt modification al epitaf. Ples corecter talmen: "Mi desespera es tam grand que yo ne posse suportar it, essente sol.""

-----

 

CONTENETE

Pidgin-English. - Berger: Politica e lingue international. - Li Meduse de Gericault. Federn I: Li flaute del Servo. - Anonim: Li jurnales in li munde. - Li determination del date de Pasca. - Li plantes es sensibil. - Orígine del Angelus. - Un lingue Grand-asiatic

 

-31-