Li expression del Sentimentes:
Prim lingue international
Julí 1950
Nro 155
COSMOGLOTTA
CENTRAL ORGANE DE INTERLINGUE (OCC.)
INTRODUCTION
Multes ex nor letores ha expresset li desire que alcun numerós de Cosmoglotta mey esser consacrat a un sol tema, quam por exemple ti de marte 1939, quel exposit un brevi Historie del alfabete. Hodie noi repeti li experiment, tractante un capitul del psicologie: li expression del sentimentes. Ti question noi ja studiat in nor libre "Didactique du dessin", publicat in 1934 in Lausanne, libre exhaustet desde long témpor. Noi reprende in ti caderne li sam capitul, developante it con numerosi figuras colectet desde 20 annus, con remarcas completativ. Li cardinal desfacilitá de ti labor ha esset in condensar in 16 págines un tema quel ordinarimen besona un tot libre. Ma hodíe nequí have li témpor leer spess libres e prefere "condensates" o "digestes" mult plu "digestiv"!
Nota: Li present brochura posse esser traductet in lingues national in tot o in parte solmen con li permission de nor Centrale de Interlingue, e indicante li fontes.
HISTORICA.
"Li MIMICA es un lingue, scri Jerôme Dufau. It mem esset li *prim* lingue". E tamen ti lingue esset li ultim quel on havet li idé studiar. Solmen desde poc témpor on conosse li mecanisme del mimica e li muscules del expressiones, apen un secul, quo es poc si on considera que picturas de portretes existe desde 4000 a 5000 annus. Ti ignorantie es debit al facte que on antey ne audaciat dissecter córpores homan. Li medicos esset obligat studiar cadavres de quadripedes, e poy a deducter de ili, per analogie, li disposition del organes del hom. Or li *muscules del expressiones* es quasi ínexistent che li animales.
In li antiquitá li vive homan ne havet mult importantie, sovente minu quam ti de un animale; e tamen, cose íncomprensibil, on considerat quam un profanation, mem quam un crímine, explorar un cadavre, anc por un scope medical. Un del grand medicos grec Galones, limitat se, in su tot vive, in dissecter solmen simies! Nequande il audaciat aperter old tombes por studiar un squelette! In su ovres il raconta li joya quel il sentit trovar finalmen in un palude li osses homan quel un debordant rivere hat deposit ta!
Desde li Renascentie, li artistes, sculptores e pictores, quel vole picter homan córpores, comensa per li studie del anatomie sur un statue nominat *depellate* (li pelle essente forprendet). Anc ili dissecte cadavres in li hospitales por plu bon conosser li muscules quel fa moer li osses.
Pri tis, quel fa moer li pelle del visage, on devet atender til decovrition del electricitá por posser studiar les.
In 1827 li Francese Superville in su libre "Signes inconscients de l'art" dat ja li 3 schematic dessines ci apu. Il fat remarcar que li unesim figura producte un impression de calmie, sam quam in li natura li lineas horizontal o paralel fa sempre nascer un idé de calmie e de reposa (planages, mares quiet, temples egiptian). Li duesim figura expresse li tristesse per un simplic inclination del sam lineas; li sam efecte es causat del árbores del sepultorias de queles li branches es pendent quam li salices de Babilon (G. Trauerweide, F. saule pleureur), etc. Li triesim figura, quel sembla rider, explica nos pro quo li temples chinesi amusa nos per lor relevat tegmentes.
It es un medico francesi, Duchenne, quel in unesim, studiat scienticmen li expressiones
-2-
del visage, mersí a un exceptional circumstantie: on save que li muscules contrae se quande on fa passar tra ili un currente electric; ma ti currente producte sur li visage dolores tam atroci que li patiento monstra omni vezes un horribil grimasse. Duchenne havet li chance trovar un hom atinget del anomalie nominat *anestesie del facie*, it es de quel li pelle esset absolutmen ínsensibil al dolore. Li medico francesi posset talmen far contraer, li un pos li altri, li muscules del facie e decovrir quel esset ti, quel da tal o tal expression.
In prim on ne comprendet li importantie del decovrition de Duchenne, til quande li grand scientist anglesi, Darwin, interprendet for conosser les, adjuntente li confirmation de su propri experientie.
Plu tard, un italian scientist, Mantegazza, reprendet li studie del expressiones ta u Darwin hat lassat it e aprofundat it in un nov libre: Li fisionomie e li expression del sentimentes. Interim quelc autores hat interessat su ocasionalmen a ti expressiones e hat formulat alcun explicationes ver til un cert gradu. Buffon, por exemple, considerat quam max expressiv li ocul self, durante que Lavater opinet que li linea revelatori del sentimentes es ti, quel forma sur li ocul li superior palpebre. Por li francesi Lemoine De la physionomie et de la parole. Paris 1865) "li brove e li angul del bocca es, in li tot visage del hom, li max eloquent interpretes de su status de anima". On conosse anc li famosi e... desilusionat remarca del monaco Odon de Cluny:
"Li bellitá del córpor es tot in li pelle. In facte, si li homes vell vider quo es sub li pelle, suposiente que ili es dotat, quam li linxes de Botia, de interior penetration visual, li sol vise del féminas vell nausear les: ti feminin gracie es solmen mucositá, sangue, aqua e bilie. Considera quo cela se in li narices, in li péctor, in li ventre: sordiditá partú. E noi, quel repugna tuchar sterco, mem por li extremitá del fingres, qualmen noi desira inbrassar un sac de excrementes".
LI MUSCULES DE EXPRESSIONES
Decovrir li mecanisme del expressiones, li ressores quel fa rider e plorar, qual astonament por li profanes!
Por studiar li expressiones, it es necessi in prim conosser li muscules del visage, in omni casu li muscules superficial nominat anc *muscules del pelle* pro que ili fa moer li pelle, durante que li altris fa moer li osses e li organes intern. "Li muscules del pelle", scri Lemoine in su "De la physionomie et de la parole"(1865), contrarimen al altri muscules quel moe se generalmen sub li pelle sin intrenar it con ili, adhere al pelle e fortia it, in lor contrationes, a plicar se in diferent senses secun li direction de lor fibres".
Li muscules del expressiones have in facte ti particularitá esser ligat per un extremitá a un osse e per li altri al pelle. Quande ili contrae se, it es naturalmen li extremitá ligat al pelle quel moe se e ne li altri, pro que li osses es fix. Per contrationes apen perceptibil ili expresse li max levi impressiones sentit.
Li muscules del expressiones es quam li osses: sempre plazzat per pares, simetricmen in chascun látere del axe del visage.
It es facil actionar su propri muscul pos chascun capitul de nor exposite, avan un glacie in quel on posse verificar li exactitá de nor descrition. Ti reconstitution es interessantissim e sempre amusant.
-3-
LI EXPRESSIONES CHE LI ANIMALES
(Image: frontale, orbiculare superior, broves, piramidale del nase, asse zigoma, orbiculare inferior, elevator del labie, litt zigomatico, grand zigomatico, triangulare del labie, quadrate del menton)
Li scientistes ha sovente volet constatar esque li animales posse anc expresser sentimentes per lor mimica. On save nu que ili senti, quam noi, cert impressiones quam li joya, li colere, etc, ma ili expresse les mult plu per lor gestes quam per li mimica.
Exceptet forsan li simie, li animales ne vell posser expresser lor sentimentes per lor visage, pro que lor muscules pellin o superficial ne es sat developato es mem ínexistent.
It es dunc *per analogie con li hom* que li dessinatores fa expresser al animales divers emotiones, que ili fa les rider o plorar. LI procede ne es desfacil a aplicar quande on bon conosse li mecanisme del emotiones che li hom. Alcun ilustratores ha specialisat se in ti specie de dessin e excelle in it. It es un regale vider qualmen li francesi Benjamin Habier, mort ante poc annus, e hodíe in li cinema Walt Disney da un intens homan vive al animales mem max ínexpressiv in li natura quam li anate Donald.
In li sequent demonstration noi va max possibilmen monstrar li procede del expressiones aplicat al animales por plu bon far comprender it che li homes.
LI SUBRISE
It es facil comprender que li subrise e li rise es du gradus diferent del sam sentiment de joya. - Lass nos examinar un person quel subride: on vide li bocca alargar se e li angules esser traet ad-supra e ad-exterior. Quo dunc eveni sub li pelle?
It es un muscul, li grand zigomatico, quel contrae se. E pro que ti muscul es ligat de un parte al zigoma (F. pommette), e del altri parte al angul del bocca, it es evident que li zigoma essente fix, it es li angul del bocca quel es traet vers it. Ti facte explica li expression de joya del 3-esim schema de Superville per li simplic forma in V elargat del bocca.
LI RISE.
In li rise ti contration del muscul zigomatic es accentuat, e anc eveni altri fenomenes: li pelle del guancie essente repussat ad-supra per li tration del angul de bocca, li sulca quel ea del ale del nase al angul del bocca *cava se fortmen*, e pro li sam tration del pelle vers supra it forma se litt plicas al angul del ocul.
In summa, it es li alargation del bocca pro li contration del grand zigomatic muscules quel caracterisa in prim li rise. Li schema de Superville sembla far creder que li *broves* anc ascende ad-exter, ma li figuras in sequent monstra que li ocules resta horizontal sin que li expression del rise es minu fort.
Mantegazza anc remarca que in li subrise tre marcat e ancor plu in li rise, li ocul deveni brilliant pro que li secretion lacrimal es plu abundant e it es plu tendet per
-4-
li contration del muscul orbiculari, quel circumea li globul del ocul.
Ti alargation del bocca vers li oreles (exactmen vers li zigomaticos) anc explica pro quo li cranie homan exsiccat, con li machuore in plazza, sembla rider, ma pro que li morte evoca preferetmen un idé de tristesse, on di que ti rise del cranies es grimassant o lugubri.
Li rise che li animales.
Li mecanisme del rise es facilmen aplicabil al animales: it sufice etirar li angules del bocca quam si li grand muscul zigomatic vell contraer se, e presc cluder li ocul pro li pussation del guancie ad-supra. Ad-ultra omni animales quel have lor bocca largmen fendet sembla rider. Li expression "rider quam un balen" es debit unicmen al facte que ti animale have un bocca largmen fendet.
TRISTESSE, PLORAS
In li tristesse it ne plu es li grand zigomatico quel contrae se, ma li litt zigomatico quel es situat intra li grand. Li litt zigomatico es ligat per un extremitá al osse zigoma e per li altri al superior labie, proxim li axe del bocca; su action es infortiat per un secund muscul, li elevator del labie, quel plazza se ancor plu intra, atacha se ad-supra in li intern angul e a-bass in li sam plazza quam li litt zigomatico.
(Image: litt zigomatico, triangulare del labies, sulca naso-labial)
Ti du muscules, contraente se plu e plu, expresse successivmen tri gradus del sam sentiment: li compate, li tristesse e li plora. Ti contration, naturalmen, eleva li medial parte del superior labie, ma ne li angules, talmen que li lineas del labie descende secun li schema de Superville. To es dunc li exact contrarie del expression del rise. Ti direction inclinat del labie es accentuat de un altri muscul, li Triangulare del
-5-
labies, quel ea del angules del labie til li osse maxillari. (Ti muscul es facil a contraer voluntarimen). In li abundant *plora* li contration de ti muscules es tam fort que li *sulca naso-labial* deveni presc rect-linea e servi quam ex-versuore al lácrimes.
Concernente li lácrimes, Darwin remarca que li glandules es completmen índependent del voluntá, e que li hom suffrent posse ordonar al trates de su visage, ma sin posser sempre impedir li lácrimes plenar su ocules.
LI DOLORE
Li dolore actiona un special muscul, li brovale, quel es ligat ad-supra in li medie del osse frontal e a-bass in li profundore del brove. Pro que it es celat sub li muscul frontal e li orbiculare circumeant li ocul, on ne vide it sur li prim figura representant li visage "expellat". Su fibres essente obliqui, contraente se il trae ad-supra e ad-intra li brove quel sembla rupter se e provoca curt plicas concentric a ti ruptura. (b)
(Image: brovale)
Darwin precise que si noi releva nor broves contraente li totalité del frontal muscules, it forma se transversal sulcas sur li tot largore del fronte. In li suffrentie, in contrari, li parte medial del fronte es sol contraet, e in consequentie li sulcas transversal apari solmen in li medial parte. Finalmen li broves es ancor aproximat del contration simultan del broval muscules, de quo nasce vertical sulcas superant li transversale.
Li expression del dolore es ancor plu accentuat si on adjunte a ti contrationes li contrationes del tristesse studiat antey (abassament del angul del bocca).
Li bocca self es apert o cludet secun quant on lucta contra li dolore, quam fa li adultes, o que on lassa dominar se de it, quam che li infantes.
Tre visibil che li adultes, ti sulcas ne apari generalmen che li infantes.
Mantegazza remarca que in li expression del dolore existe diferentie inter féminas e mannes: "In general, il scri, li dolore expresse se che li féminas per li stupore e per violent reactiones; li ploras es tre frequent. Che li mann, quel es plu corageosi e plu energic, li dolore prende un caractere plu combattiv. Li mann quel suffre protesta contra li dolore. LI fémina, in contrari, lucta poc e li gemida es su expression habitual." (Rem. del red.: on ne deve obliviar que Darwin scrit to ante un secul. Hodie li féminas es minu passiv e... feminin pro li practica del sportes e li influentie de du guerres mundal)
LI MENACIE
It es expresset del piramidal muscul, quel es ligat in bass sur li osse del nase, e in supra in li pelle quel trova se inter li broves. Pro que li osse del nase es fix, contraente se,
(Image: piramidale del nase)
-6-
ti muscul trae ad-bass li pelle del spacie inter-broval. Tande apari curt plicas inter li du broves, e in consequentie un ombre. Ti ombre explica pro quo li persones crinut, che quel li broves es reunit per un continui linea, sembla sempre severi.
EFORTIE: Quande un hom deve furnir un exceptional efortie, li pena sentit efecte sur li sam muscules del expressiones quam li menacie, e pro to li mimica es quasi li sam, ma in ti casu li machuore es sempre serrat, li muscul del maxille, li masseter essente contraet.
LI ODIE E LI COLERE
Ti du emotiones seque logicmen li menacie. Li muscul piramidal es completmen contraet. In plu li labies es traet retro, decovriente li dentes quel apari serrat. Ti mimica es forsan li max caracteristic quel li hom ha heredat del animalitá. In omni casu it sembla presc natural quande on aplica it al animales, precipue si on dessina feroci besties quam leon o cates. A remarcar que in li menacie e in li colere li ocules es largmen apert, malgré li abassation del extremitá *intern* del broves.
LI MALINITÁ
Tre proxim al menacie e al colere, ti sentiment utilisa li sam muscul: li piramidale, con ti diferentie que li broves ne es elevat pro que, in li malinitá, on ne besona aperter li ocules por plu bon vider su adversario, quel in facte on ne time. In contrari li malinitá es sovente acompaniat de un levi subrise. It es ver que li civilisation ha tam polit li homes que li malinitá e mem li odie posse esser tre violent in un person quel domina se til monstrar un visage ínsensibil. Li odie es forsan li sol sentiment quel on honta monstrar publicmen. Apen li cap un poc ad-retro decela it.
(Image: Contration del piramidale, contration del orbiculare inferior, machuore serrat)
LI ATENTION
Ti sentiment es expresset de un sol muscul, li *frontale* quel, contraente se, eleva li *brove*. Ti-ci deveni fortmen arcat, e transversal plicas apari sur li fronte. In tu torne li superior palpebre es traet ad-supra vers li brove e li ocul deveni apert e brilliant.
Quande sol li atention es avigilat, sol li fronte e li palpebre moe se, ti inferior part del visage restante ínmobil, ma ti-ci anc moe se si altri sentiment interveni, quam noi vide it in li capitul pri li *combinationes*.
-7-
LI SURPRISE
Accentuante li contration del frontale, e in consequentie li elevation del superior palpebre, on passa del expression del atention a ti, plu fort, del astonament o del surprise. Quelc vezes li bocca aperte se por respirar sin far bruida. Pro to li dessinatores representa sovente li surprisat personas con li *bocca apert*. Gratiolet remarca ancor que chascun vez quande nor atention es longmen concentrat sur un objecte, noi oblivia respirar e it veni un moment quande un profund spira alevia nos. Che li hom ebri, it es anc li frontal muscul quel contrae se, ma pro un altri rason: pro li laxation de omni su muscules, li palpebres ne posse restar apert; pur luctar contra ti ínvoluntari oclusion, li hom ebri contrae su frontal muscul, quo eleva li broves, e in consequentie, li palpebres, e to da le un regarde stult e mem stupid.
LI TIMORE
Li surprise, li timore e li horrore forma un gradation in quel intra in action li sam muscules. Noi ha videt que in li *atention* on eleva levimen li broves, contraente li muscul frontal. Quande li atention passa al statu de surprise, li broves eleva se ancor plu energicmen por que li ocules posse vider ancor plu extensivmen.
In li *horrore* li ocules es tam apert que lu blanc del ocul apari inter li iris e li superior palpebre.
-8-
Sovente, por infortiar li expression de horrore, li ilustratores dessina persones con capilles erectet sur li cap e li brasses ad-supra. Altris adjunte un chapel lansat in li aere per li fortie del erectet capilles. Benque ínversimil, ti exageration suggeste ínresistibilmen un grand timore o horrore. Li dan psicolog Lange, in su libre "Li emotiones" explica talmen li erection del capilles: "Quande on di que li capilles erecte se sur li cap in li terrore, on designa per ti expression li efecte de un contration spasmodic del litt musculari fibres quel trova se in li pelle, in li base del crines e causa li ganse-carne.
LI REFLEXION
Noi ha videt que in li rise li inferior demí del orbiculari muscul contrae se. Li superior demí, quel es índependent de ti muscul, contrae se in su torne quande li hom reflecte. Habitualmen li brove forma un arco arondant se ad-supra, ma quande li superior orbiculare contrae se, it trae li brove, abassa it e fa it rect. De to resulta que li pelle del fronte traet a-bass deveni glatt, e du vertical sulcas nasce inter li broves.
LI ADMIRATION
"In li admiration, remarca Darwin, li broves es elevat, li ocules es largmen apertet e deveni brilliant, durante que in li simplic astonament ili resta matid.(?)"
Pro que ti du expressiones es quasi simil, li dessinatores imagina sovente adjunter ad admiration alcun litt radies, quam monstra li ci-junt cap de Donald de Disney, por posser diferentiar ti sentiment del simplic surprise. Sovente anc li bocca es dessinat alargat quam por li subrise, per li action del zigomatic muscul. Li admiration, in facte es un sentiment agreabil quel genite li joya, expresset de grand zigomatico.
LI ÍNNOCENTIE
Li sequent sentimentes manifesta se tre poc per expressiones, probabilmen pro que li hom conscie que ili ne es sempre honorabil, o anc tro intim. Li *pudore* ci interveni por refrenar alcun manifestation de ili. Tamen on ha remarcat que li ínnocentie es generalmen expresset sat bon per li ocules cludet quam por ne regardar, durante que li broves es fortmen elevat. Sentimentes quasi identic: pudore e chastitá.
LI HONTA ne fa moer special muscules. Tamen Darwin remarca que li hom hontosi o culpabil evita li regarde de su acusator e jetta lateral regardes, sin audaciar regardar in facie.
LI JALUSIE, di ancor Darwin, manifesta se per null visibil signe, si ne per li ocules. Tamen it sembla que on percepte che li jalusis alcun signes combinat de malinitá, de tristesse e de regarde brilliant.
LI RESIGNATION. - Tre proxim al tristesse, ti sentiment sembla moer li sam muscules.
-9-
Plu exactmen, li resignation es un dulci tristesse, con un mimica atenuat, ma ad-plu apari sovente un *geste* caracteristic de ti sentiment. Li cap inclina se un poc ad-láter quam si li fortie vell debilisar se. (In li tristesse li córpor conserva generalmen su tot forties.) Li broves eleva se, quo provoca sulcas sur li fronte. Quelc vezes li hom subleva brusquimen li epoles.
LI DESFIDE
Pri ti sentiment nequí ha plu bon parlat quam Mantegazza, e noi posse solmen citar le in totale: "Li desfide es un mimica apen sensibil, quel reducte se a un sublevament del brove, acompaniat del transversal sulcas sur li fronte, de un elevation del superior labie... Li desfide, devenit un hábitu, da a nor visage un caractere permanent quel on posse considerar quam ti del timiditá. On vide it in su tot fortie che li povri demente atinget del delirie del persecution. Ili have un íncert maniere regardar circum ili; lor broves eleva se, o un de ili eleva se, durante que li altri abassa se; lor regardes es vacillant; de témpor a témpor lor labies contrae se e ili succusse li cap, o ili have un atitude hesitant, quam si ili vell escutar bruidas real o imaginari.
LI DESDIGNA E LI REPULSION
On expresse ti sentiment erectente li cap e cludente in demí li ocules quam si nor conparlator ne vell valer li pena esser regardat. Li inferior labie exversa se pro li contration de du muscules nominat *quadratico del menton*. (Ples examinar li "depellate" del comensa.)
(Image: quadrate del menton, asse, Repulsion.)
Li muscul specific del desdigna es li triangulare del labies (vider li depellate) quel have su apoy fix sur li borde inferior del inferior maxille, e quel es ligat supra al angul del labies. Contraente se, it abassa li angul del labies, e li bocca tande forma un curvatura de quel li concavitá es tornat a-bass. Si li contration es levi, it expresse li tristesse (quo concorda con li schema de Superville). Un poc plu fort, it expresse
-10-
li desdigna e li mal humore. Finalmen, tre fort, it expresse li desguste. In ti tri casus li sulca naso-labial es alongat e in su parte inferior it circumea li angul del bocca. Quande li desguste es tre violent, on constata que li inferior labie exversa ad-avan pro li contration del du "quadrates del labie inferior".
Darwin explica ti action in maniere tre logic: quande on vole rejettar un aliment quel ne plese, on avansa li inferior labie por que it mey surtir del bocca!
SELF-AMORE E ORGOLLIE.
Poc sentimentes es tam tenaci che li hom e li animales quam li self-amore, quel es in funde ti de conservation. On ha mem pretendet que it es li max potent inter omnes, exceptet durante un certe periode del vive, ti del sexual amore. Noi cita it passante, solmen por signalar que ti potent sentiment ne have un mimica special, ma it genite ínfallibilmen altri sentimentes ja descrit: jalusie, colere, e vers li fine del vive...li resignation.
In revancha li exageration del self-amore, nominat li orgollie, have un mimica caracteristic, quel Darwin descri talmen: Un orgollioso manifesta su sentiment de superioritá sur li altris reerectente su cap e su córpor. Li hom arogant regarda li altris de supra, con abassat palpebres, e apen digna vider les. Il anc testimonia su desdigna per levi movementes del narices o del labies. Pro to li muscul del inferior labie recivet li nómine de "musculus superbus".
LI VOLUPTÁ E LI LUBRICITÁ
(Image: muscul transversat del nase, plicas)
Li scientistes ha mem constatat li presentie de un muscul specific del voluptá. (alcunes mem pronuncia li parol: lubricitá) It es li transversale del nase, quel es ligat per un extremitá al pelle del guancie, e per li altri extremitá al creste del nase. Contraente se sub li influentie del desires sexual, it trae li guancie vers li nase, causante un serie de plicas obliqui sur chascun facie del nase. Ti plicas es tam caracteristic del voluptoses que ili es sempre indicat e mem exagerat in li image del faunos.
Durante fort contrationes li ales del nase, quel covri li fores o narices, es traet ad-supra. Ti narices es dunc dilatat, ma tre debilmen, pro que li transversale del nase es in realitá un muscul atrofiat che li hom, relativmen a ti del animale. Primitivmen, che li animales, it servit a dilatar li nase quande ili serchat lor nutritura, o savagines, evocante talmen li idé de futur plesura.
Che li generalitá del homes li ales del nase dilata se solmen in statu de colere e de intensi plesura, durante que che li rasses inferior, li transversale essente plu developat, li ales facilmen aperte se. - In li voluptá it es evident que li grand zigomatico, muscul de joya e del plesura, es un poc contraet, quo cava li naso-labial sulca sub li guancie, quo es visibil in nor secund figura.
-11-
Comments (0)
You don't have permission to comment on this page.