| 
  • If you are citizen of an European Union member nation, you may not use this service unless you are at least 16 years old.

  • You already know Dokkio is an AI-powered assistant to organize & manage your digital files & messages. Very soon, Dokkio will support Outlook as well as One Drive. Check it out today!

View
 

Cosmoglotta A 158 (dec 1950)

Page history last edited by Dave MacLeod 5 years, 2 months ago

COSMOGLOTTA

 

OFICIAL ORGAN MENSUAL DEL INTERLINGUE-UNION

Redaction e Administration:

INTERLINGUE-INSTITUTE, CHESEAUX s/Lausanne, Svissia

Expedition: INTERLINGUE-SERVICIE WINTERTHUR, Svissia

 

Abonnament annual : 1 ex. : sviss Fr. 8.-, 3 ex. : Fr.14.-, 5 ex. :Fr.20.-

 

29-im annu    Decembre 1950   Nr A. 158

 

 

COSMOGLOTTA 1950

 

Li 29-im annu de existentie de nor revúe ha esset marcat per sat profund changes in su redaction. Li demission de sr Berger posit li responsabil functionarios del Interlingue-Union in un desfacil situation pro que chascun coidealist - ne possente dedicar se completmen a nor movement pro su professional labores - esset ja supercargat plu quam necessi, e devet tamen far suplementari eforties por augmentar su colaboration. Adplu un complet reorganisation del redaction, necessi por partir li taches inter tam mult persones quam possibil, postulat reserches, discussiones e decisiones. Omni ti circumstanties causat li tard aparition de ti numeró. Noi espera posser far aparir nor revúe regularimen desde april 1951, li 15-im de chascun mensu.

 

Noi mersia calidmen omni coidealistes del du comités de redaction - noi espera que ili va agrandar se durant 1951 - por lor preciosi colaboration per har scrit li quasi totalité del articules del proxim numerós. To injoyat nos particularimen nam li multiplic ocules del nov redaction posse trovar in li amasse del publicationes e del idés circulant in lor respectiv landes excellent objectes de articules. Li documentation va talmen devenir plu variat e in consequentie nor revúe tam plu interessant.

 

Li articules queles invia nos li colaboratores del comités de redaction, e anc tis de omni benevolent e ocasional colaboratores, contribue a un diminution de nor labores redactional. Noi espera que ti colaboration de omnes va ancor augmentar durant li proxim annu.

 

***

 

In 1951 noi va redacter quelc numerós special ; por exemple ti de marte va esser consacrat a scientic articules. It va esser usabil por nor propaganda che scientic medies.

 

Noi va esser mersiosi a nor letores pri omni suggestiones concernent tal cadernes.

 

***

 

In fine noi mersia specialmen sr Kurt Feder har benevolet acceptar redacter un "RUBRICA INTERLINGUISTIC". Li Redaction

 

-113-

 

 

NOR PRINCIPIES JUSTIFICAT

 

In COSMOGLOTTA A 134, B 94 e A 136 noi ha recenset li libre VIJF KUNSTTALEN de W.J.A. Manders, un del corifés del movement esperantistic in Nederland. Del sam autor noi recivet interim un exemplare de su nov libre INTERLINGVISTIKO KAJ ESPERANTOLOGIO, integralmen redactet in Esperanto. IT es extremmen interessant e noi recomanda su letura a omni serios interlinguistes.

 

Li parte interlinguistic (ti quel interessa nos in prim gradu) tracta in 3 capitules 1) Li interlinguistica e Esperanto, 2) Li naturalisme de E. de Wahl e de O. Jespersen, 3) Li naturalisme de IALA.

 

On save que un del cardinal argumentes del Esperantistes contra INTERLINGUE es que Esperanto ja ha pruvat per un long experientie su absolut aptitá quam lingue international e que li "interlinguistes" (che mult Esperantistes sinonim de "criticastres, invidioses e descontentes") impedi per lor activitá li rapid victorie de Esperanto e del idé mundlingual in general. Sr. Manders expresse un opinion comun al max mult Esperantistes quande il declara que it es impossibil crear un lingue absolutmen perfect, que inter li mult factores de queles depende li solution del problema, lis linguistic totmen ne es li max decisiv e que, omnicos considerat, li real valore del plu grand difusion de Esperanto es plu grand quam ti del pretendet perfection del altri sistemas. Támen il ne hesita avertir li Esperantistes contra li dangere quel consiste in responder al criticas pri Esperanto unicmen per fanfaronada pri lor grand númere. Il constata que li ductores del altri sistemas have sur li Esperantistes li superioritá conosser Esperanto plu bon quam li Esperantistes conosse li altri sistemas mundlingual e il considera quam altmen recomendabil que li Esperantistes mey ocupar se in lor torne plu mult pri interlinguistica. Il fa mem un declaration de principies extremmen corageosi quande il di (yo cita textualmen):

 

"Que desconcordie inter li subtentores de un planlingue ne es un avantage, pri to null dúbit es possibil. Ma esque de to noi posse simplicmen concluder que li interlinguistes, per lor propaganda contra-esperantistic indangera li chances de un planlingue universal? Evidentmen ne! Li interlinguistes ya asserte que Esperanto es tam ínperfect que li munde va nequande acceptar it. Si ti afirmation es ver, tande ne ili, ma noi indangera li realisation del comun scope. It es dunc necessi que noi atentivmen e objectivmen examina li criticas de nor adversarios. It es un facte íncontestabil que durant li ultim 20 annus Esperanto ne ha fat remarcabil progresses. Nor adversarios clama que li stagnation es debit precipue al ínperfectitás de nor lingue e que Esperanto es li sol obstacul quel impedi li victorie de un projecte plu perfect. Li Esperanto-presse ne customa dedicar mult spacie al labores e pretensiones del interlinguistes. De propagandistic vis-punctu ti atitude sembla forsan oportun, ma vice completmen tacer o per mocada bagatellisar li adversarios, it vell esser plu util explorar scienticmen quel partise es rect. Si tande monstra se que Esperanto es li sol o li max secur via al scope, li exploration va har furnit nos valorosi argumentes in li battallie

 

-114-

 

 

contra li propaganda; in contrari, si pos un objectiv exámine noi deve confesser que noi efectivmen errat e que it es li altres qui es rect, tande it vell esser plu bon capitular córam li veritá quam ciecmen batter se por un lingue promesset al fiasco".

 

 

It vell esser extremmen interessant comentar li divers capitules in queles li autor examina li relativ sta-punctu del diversi sistemas e prova tirar ex su constatationes li necessi conclusiones. Ma li materie es tro vast e noi deve contentar nos por li moment examinar un sol del problemas tractat in li libre de Sr. Manders.

 

Li letores memora ancor que in su libre VIJF KUNSTTALEN, Sr. Manders concedet a De Wahl li laude har completmen successat in su intention, crear un sistema harmonic e homogen, ínmediatmen comprensibil por intelectuales e nequant trahiente su caractere artificial. In mani punctus, e precipue concernent li grammatica, il considera ti sistema mem quam íncontestabilmen superior a Esperanto.

 

Ma to quo il considera quam fals, es li conception quel De Wahl havet pri li fundament de un L.I. Il ne admisse li tese que un lingue deve esser fat specialmen por li popules civilisat del occidente e ancor, che tis-ci, specialmen por li intelectuales. It ne importa, secun Sr. Manders, esque un L.I. es quasi natural o ne; lu important es que it mey esser facil e scope-conform. Or INTERLINGUE es facil solmen por romanic popules. Che li non-romanic adherentes it es facil solmen por tis queles conosse adminim un lingue latinid. Por li altri popules it es in contrari mult plu desfacil e ti desfacilitá va ancor augmentar in li mesura u, pos li hipotetic adoption oficial del L.I. e su general usada, li númere del poliglottes va automaticmen diminuer.

 

Al question, esque INTERLINGUE es vermen plu desfacil quam Esperanto por non-romanic popules, noi ha respondet in ínnumerabil articules. Yo refere in particulari al articul AUTONOMIE E REGULARITÁ (Cosmoglotta A 136), ma noi va forsan retrovenir ancor a quelc aspectes de ti problema. Lass nos por hodie solmen examinar li reproche que un sistema de L.I. quel apoya se in su structura fundamental sur un sol del tri cardinal gruppes linguistic de Europa, ne responde al exigenties de un L.I. Ma vice responder self, noi va dar li parol a un institution neutral de quel li competentie in questiones mundlingual ne posse esser contestat, a saver a IALA. In facte, li nov orientation del stab de IALA, tal qual it manifestat se in li General Report 1945 es basat sur un declaration de principies til nu ínedit, ma quel merite esser divulgat, adminim in su grand lineas. Ti document es vermen interessant e it responde admirabilmen al objectiones de Dr. Manders. Vi ti declaration de principies, levimen acurtat:

 

Remarcas pri li fundament de un L.I.

 

1) Si it vell esser possibil imposir li L.I. per ukas, quelcunc sistema a posteriori vell posser tre bon servir quam un tal medie de intercomprension. Mem un sistema a priori vell teoricmen posseder dar resultates satisfant.

 

2) Ma li possibilitá declarar li usa de un sistema determinat de L.I. quam obligatori, ne existe e it es futil, mem solmen pensar

 

-115-

 

 

pri organisar un tal fortie in li munde actual.

 

3) Si on ne have li potentie, imposir li usa de un determinat sistema selectet, tande li duesim question va esser: Quel specie de lingue posse esser introductet? Si on ne have li potentie imposir to quo on selecte, tande on deve selecter to quo on posse far acceptabil. Negliger ti punctu important vell significar bravar li realitá.

 

4) Li question fundamental dunc ne es: Quo li L.I. *deve* esser, ma quo it *posse* esser?

 

Li question ne es: quo vell esser max bon, *si* it vell esser usat, ma: quo on posse far acceptar por usation?

 

5) It existe du cardinal principies de standardisation, li ínrefutabilitá de queles ha esset pruvat per long e sovente desilusionant experientie in mani dominias. Ili es:

 

a) *On deve adopter to quo ja es familiari al majorité del usatores*. Provar vicear to quo ja es "standard" (mem si it es ínperfect) vell significar exposir se a un fiasco, nam li nov "standard" generalmen ne successa vicear li anteyan e li resultate es complication vice simplification (ex. ferrovia-reles, terminologie scientic etc.)

 

b) *On deve adopter necos quo es ínfamiliari a omni usatores*. Ta u ne existe concordantie, it es preferibil standardisar sur li base de alquó ja practicat de un gruppe de usatores (i.e. de un ex li gruppes de usatores), ma ne adopter un nov creation o compromisse quel vell haver necú alquel base solid e vell dever esser imposit quam alquó ínfamiliari a omnes.

 

6) Ti fundamental principies posse esser desegardat solmen si li organes de standardisation have li potentie imposir lor decision quam obligativ. To significa, in li casu del L.I., securat, oficial adoption e promulgation international. Ma, quam ja dit in supra, to es presentmen un cose ínpossibil. Lass nos, dunc, vider quel procedura es possibil in li practica.

 

7) Secun principie a) li L.I. vell dever representar omni to quo ja es familiari al max important lingues del munde. Regretabilmen, to quo es comun a omni ex ili consiste solmen in poc paroles - un tre micri parte del vocabularium de un L.I. - e ti unesim principie es pro to practicmen ínaplicabil.

 

8) Li absentie de omni concordantie inter li max important gruppes de lingues del munde ducte nos al duesim principie quel di que li L.I. vell dever esser familiari adminim a un de ti gruppes.

 

9) Si noi di que li L.I. deve esser familiari a un gruppe de lingues, to ne significa que li representantes de ti gruppe deve esser capabil parlar e scrir ti L.I. Nequel L.I. posse esser "familiari" a quicunc in ti sense. Ma it *es* possibil que un L.I., si leet (minu sovente quande it es audit), es comprensibil a cert gruppes sin anteyan studie e solmen in *ti* sense (i.e. talmen que scrit textus posse esser comprendet) on posse far un L.I. quel es familiari ínmediatmen a un determinat gruppe de persones.

 

10) It es naturalmen ínpossibil far un lingue quel vell esser comprensibil tam por li Europan quam por li Asiatic gruppes de lingues e, si noi deve electer, noi deve certmen prender li gruppes Europan quam base por li labor.

 

-116-

 

 

11) Esque it es possibil constructer un L.I. comprensibil al tri cardinal gruppes linguistic de Europa: Slavic, Germanic, Romanic? NO. Li elementes comun ne es sat numerosi.

 

12) Tande esque on posse forsan imaginar un lingue quel vell esser comprensibil a adminim du ex li tri gruppes? Denov li response es NO. Por far un lingue sat familiari por esser ínmediatmen comprensibil, on es obligat limitar li labor de construction a un sol del tri gruppes linguistic.

 

13) Noi deve dunc electer inter: pan-slavic, pan-germanic o pan-romanic. Comparante li avantages queles chascun de ti tipes presenta por li construction de un L.I. tam concernent li grammatica, quam concernent li vocabularium, noi ariva al conclusion que ROMANIC oferta li max mult avantages; on dunc ne posse hesitar in favore de un romanic base por li L.I. Un tal base vell producter un lingue quel es comprensibil al romanic popules. To es li max grand, internationalmen important gruppe por quel on posse obtener comprensibilitá. Adplu, con un tal base, li L.I. vell esser comprensibil por un grand númere de bon-instructet anglés-parlantes.

 

*****

 

Noi procrastina al proxim numeró li publication del curt comentarie quel ti interessant document inspira nos.

 

A. Matejka

-----

 

 

 

QUESTION-LUDE

 

Pos har leet (o audit) *un sol vez* chascun del sequent questiones, on deve posser dar li just response in ne plu quam triant secondes. Ples cronometrar tre seriosimen!

 

1 - Esque vu posse citar in Interlingue quar animales de queles li nómines termina se per li líttere x?

 

2 - Quant milliardes es necessi por un demí-billion?

 

3 - Six cates capte six muses in six minutes. Quant cates va esser necessi por capter sixant muses in sixant minutes?

 

4 - Un ulme have triant branches. Chascun branche have du branchettes e chascun branchette porta du glandes. Quant glandes es sur li tot árbor?

 

5 - Esque vu posse nominar in Interlingue six preciosi petres?

 

Li just responses a ti questiones trova se sur págine 125

 

(Nu, si ti lude amusa vos, noi va recidivar... In céteri, omni letores de nor revúe posse inviar nos questiones, sin obliviar li just responses. Pre-mersí!)

 

On anuncia...

 

que li International Cámera de Comercie va publicar in li comense de 1951 un nov dictionarium in ott lingues (A,F,G,H,Hl,P,Sv) del special términos usat in comercial distribution e publicitá. Ti edition va esser in un sol volume. Li sam ICC hat editet inter li du guerres un simil ovre, ma in du volumes tri-lingual: A,F,G e G,I,H.

 

G.A.

 

-117-

 

 

INTERNATIONAL LINGUE POSTULA INTERNATIONAL STIL

 

Jan Amos Comenius in su "Panorthosie", meditante pri li metode del oficial introduction de un lingue international, recomenda ti maniere:

 

1. constructer un lingue natural per su carácter,

 

2. compilar in ti lingue un litteratura (pedagogic, filosofic, etc.),

 

3. expedir li litteratura al universitás, academies e scoles del tot universe,

 

4. si li publica concepte li idés explicat in li natural idioma, li lingue international es introductet spontanmen.

 

Li problema ne es tam simplic, ma lu essential es aplicabil. Basic English, un simplificat lingue anglesi in 850 fundamental radicas, es un primitiv instrument linguistic, ma un idé de Basic English resta bon: si it es possibil expresser per 850 radicas fundamental omni idés (naturalmen in tre primitiv maniere) - to demonstra li *possibilitá expresser omni conception del homan cultura in IL*, si it basa se sur li combination del 30'000 totalmen international radicas.

 

Si li adeptes de IL aplica ti metode: usar exclusivmen li totalmen international vocabules - nor litteratura e conversation in IL va esser comprendet anc del masses ignorant li foren lingues (anglesi, francesi, etc.).

 

In ocasion del congress de studiantes in Praha (1950), mi colego J. Petr e yo experimentat li metode in contact con li simplic agricultores. Simulante que noi es Portugalesos, noi petit del agricultores varie informationes, usante in li conversation Interlingue.

 

- "Bon die, estimat senior", dit mi colego a un rurano, "esque vu save u es li via a Praha?"

 

Li agricultor medita un moment. Finalmen il replica in tchec lingue:

 

- "Hosi, já vám nerozumím" (Yunos, yo ne comprende vos).

 

Un debacle de Interlingue? No! Li debacle de un fals stil.

 

- "Salut, camarado", yo repeti. "Da me informationes".

 

- "Rozumím, rozimím, informace, ano, ano" (Yo comprende, yo comprende, informationes, yes, yes).

 

- "Demonstra nos li direction in li metropole Praha! Direction in Praha!

 

Li agricultor comprende. Li conversation continua in li maniere ilustrat. Noi constata ne un bluff de propaganda, ma li real facte: Interlingue es li democratic latin.

 

Ergo: it existe du variationes de Interlingue:

 

Un variation: absolutmen international in li stil e selection del paroles usat. Li textu e conversation reproductet in ti-ci stil es ínmediatmen comprensibil al tot publica international.

 

Altri variation: Interlingue stilisat per maniere "misteriosi". Li textu redactet in ti lingue presenta se al masse quam un misterie.

 

Textu misteriosi / Textu international:

 

1. On parla pri li question, ca existe un diábol. / Li publica discusse li problema: existe un diábol?

 

2. Yo ne pensat plu pri to. / Yo ne meditat plu ti tema.

 

3. Yo save necos, amico. / Yo ne es informat, colego.

 

4. Ti cose yo ne comprende. / In ti sfere yo es null specialist.

 

5. Noi aprende IL max bon, quande noi parla it. / Optim metode por studiar IL: conversar in IL directmen.

 

5. Noi aprende IL max bon, quande noi parla it. / Optim metode por studiar IL: conversar in IL directmen.

 

-118-

 

 

Li international lingue postula international radicas e international stil. Si li publica concepte li idés expresset in li natural idioma, li lingue international es introductet spontanmen.

 

J. Karen, Tchecoslovacia.

 

Nota del redaction: Li experiment es tre interessant, ma noi dúbita esque li letores accepta li conclusion quel li autor del articul tira ex it. Si alquí desira scrir un refutation, noi va voluntarimen publicar su contribution.

----------

 

 

REEDITION DE "ESSENTIE DE OCCIDENTAL" de Ing. E. Pigal.

 

 

Un bon information por nor letores. Li admirabil studie de Ing. E. Pigal, Austria, aparit in Cosmoglotta januar 1929, esset exhaustet desde long. Noi emfasa que ti studie metodicmen e clarmen demonstra li mecanisme e avantages de nor lingue. It esset in su primitiv textu "Ovre de de Wahl", in august 1927, li cause del adhesion de pluri idistic ductores, queles hesitat til ti témpor in lor decision, pro ne har comprendet li tot diferentie de conception inter li du lingues.

 

Vi li principal temas tractat: Naturalitá e regularitá in li deverbal derivation. Tema perfectic. Static e dinamic verbes. Leges del vive. Principie de monosemie. Fonetic ortografie. Duplic pronunciation del líttere C. Avantages del etimologic regularitá. Duplic consonantes. Finales ínobligatori. Signification del sufixes. Homogenitá del mundlingue. Homogenitá ne es purisme. Metode analitic in li conjugation. Facil aprensibilitá. Fundament del mundlingue. Vocation de Occidental.

 

Noi fat far fotocopies del 15 págines e posse furnir ti ovre por li precie de 10.- sv. afrancat. Li fotocopies es tre clar e li grandore del tipes un poc plu grand e plu facilmen leibil quam li originale.

-----

 

 

POR LI CREATION DE UN RUTE-RETE "STANDARD" IN EUROPA

 

Britannia, Francia e Luxemburgia signat un declaration de principies por apoyar li projectes de creation de un rute-rete "standard" de circa 40'000 km. On expecta que altri landes, inter queles Nederland e Belgia (Red.: Ili ja ha signat li convention), va dar lor adhesion bentost.

 

Ti declaration deve esser considerat solmen quam un prim modest decision fat del guvernamentes vers li realisation de un ambitiosi projecte quel custar circa 5'000 milliardes de dollares. Ti projecte vell permisser al automobiles rular sur rutes contenent uniform standardes de securitá, de Narvik til Athenai, de Glasgow til Warszawa, de Helsinki til Roma o de Lisboa til li russ frontieres.

 

Li signatarios del declaration, quel resta apertet a altri landes til junio 1951, ne obliga se a comensar ínmediatmen lor rut-labores. Ili va far to quo es possibil "in li cadre de lor programmas national por li public labores, o in li cadre del possibilitás del international financiament".    Secun COMBAT (Paris)

 

-119-

 

 

UNIFICATION DEL ALFABET BRAILLE

 

On save que li sistema de scrition del ciecos es li ovre de un yun Franceso, Louis Braille, self un cieco, quel circa 1825, apen in li etá de decisix annus, realisat li combination de punctus in relief queles permisse al ciecos scrir e leer per li tucha.

 

Ti sistema nómina se "alfabet Braille", ma, in facte, it es plu quam un alfabet, nam it permisse li scrition anc del formules matematic, del notes musical e it permisse usar un metode de abreviationes, per quel on posse reducter li volúmine del libres.

 

Li sistema Braille es usat in li tot munde, ma to ne significa que li original alfabet Braille es universal. Por Europa e su linguistic prolongationes in America, Africa e Asia, li concordie es total desde 1878. Ma secun quant li Braille difuset se exter Europa, li adaptation del combinationel del punctus salient al divers lítteres local esset realisat sin coordination. On juxtaposit li national alfabet a un tabelle del Braille-signes in li sistematic órdine de su inventor; poy on atribuet al prim caracter del national alfabet li prim signe de Braille, e talmen continuant.

 

Regretabilmen, ne omni sones in li divers lingues presenta se secun li órdine del romanic alfabet. Li triesim signe del arabic alfabet, por exemple, representa nor "t". To explica pro quo in li alfabet Braille de Egiptia e de Nord-Africa li son "t" es representat per ti signe, quel por un cieco francesi o anglesi have li valore de "c". osse facilmen imaginar se li grand desfacilitás por un cieco quel desira leer textus in divers lingues, u li sam signes have divers significationes.

 

Ti anomalie ne es li sol. Li traditional letion del arabic lingues de dextri a levul aporta un altri anomalie, nam it implica li renversament "in spegul" del singul Braille-caracteres. Li ideal solution vell esser: atribuer a un sam son, in omni lingues li sam Braille-signe. Ma to ne es tam simplic.

 

In prim, essential sones in un lingue ne sempre existe anc in un altri lingue. Li Chineses por exemple usa un scritura essentialmen ideografic, durante que japanese es caracterisat per li coexistentie e li usa simultan de caracteres chinesi (ideogrammas) e de signes grafic sillabal. Adplu, self-amore national, politica, nationalismes, etc. veni complicar ti problema. On ne deve obliviar que mult landes resistet al romanisation de lor alfabet pro motives de national prestigie, e que li alfabet del ciecos, pro li historic facte que Louis Braille esset Francese, seque naturalmen li órdine del romanic alfabet.

 

Che UNESCO un comité de expertes studiat li problema del uniformisation del diferent alfabetes in relief usat del ciecos. Ti comité, quel ha recentmen terminat su labores, ne havet quam scope edicter leges. Su rol consistet in far un cert númere de recomendationes queles va esser submisset al proxim general assemblé de UNESCO.

 

Inter li recomendationes adoptet, lass nos citar:

 

- Adaptation del Braille-sistema al fonetic code international;

- Constitution de un mundal consilie del Braille-sistema, havent quam rol informar omni tis queles in li munde have li charge, dar al ciecos un índispensabil instrument de cultura.

 

-120-

 

 

Desires anc ha esset expresset relativmen al urgentie de du regional conferenties. Li un vell haver quam mission obtener li unification del arabic alfabetes, unification por quel li expertes comensat un constructiv labor, mersí al comprension del delegates de Egiptia, Transjordania, Iran e Pakistan. Li duesim conferentie vell dever efortiar realisar li unitá del sistemas de abreviationes por li hispan lingue, nam li Sud-Americanes ne usa li sam contrationes quam li Hispanes e pro to un tre custosi publication printat in Buenos-Aires es quasi ínleibil in Madrid.

 

Lass nos mentionar in fine, que in Francia li Braille-copiatores benevolent ne es sat numerosi e lor númere deveni sempre plu micri. Tamen, it ne es necessi disponer de tre mult témpor ni de mult moné por laborar utilmen in ti dominia. Si solmen cent persones parlant francesi vell consacrar deci o deciquin minutes chascun die al copiation in Braille, li tresor litterari e scientific del ciecos de francesi lingue vell crescer rapidmen. Li Braille-alfabet es tant simplic que ne mult plu quam un hor es necessi por aprender it.

 

(Secun Pierre Henri, in "Le Monde", Paris, condensat adaptation de G. Aguiré)

------

 

 

Lingual Complication in Koréa

 

Secun Robert Bennyhoff in "Le Monde" (Paris, 14.9.50), un del mult desfacilitás in li relationes inter american oficeros e sud-korean oficeros es li diversitá del lingues. Poc Koreanes parla corectmen anglesi e null American parla li lingue korean. Max sovente it es necessi recurrer simultanmen a du interpretatores, li unesim traductent anglesi in japanese e li duesim retraductent japanesi in korean, e vice versa. It es facil imaginar, di Bennyhoff, li erras de interpretation e li confusiones queles sin cessa resulta de to e, il adjunte, quelcvez ti miscomprenses paya se tre car.

 

Com. G.A.

-----

 

 

Hay decidu telefon-aparates sur su scritable, queles tintina omni in sam témpor.

 

- Hallô! ... Yes...

 

E al altri extremitá del fil un voce di:

 

- Bon die, senior. Yo desira esser ingageat in un de vor teatres.

 

- Ho! vu save, senior, yo prende solmen sensational atractiones, extra-ordinari spectacules.

 

- Ma mi numeró es extraordinari.

 

- Ha, vermen? Quo vu fa?

 

- Yo jongla...

 

- Ne altricos plu?

 

- Yo rula sur un monocicle, yo practica li aeral trapeze, e yo e yo parla...

 

- Vu parla? Ma omnes parla. To ne es extraordinari.

 

- Certmen, ma yo es un can.   G.A.

 

-121-

 

 

LI MISTERIES DEL HASARDA

 

Li calcul del probabilitás es un del scientistes max atraent por li passionat serchator. Ma it es anc ti quel ha dat loc al max mult supersticies e misrasonamentes in li grand publico. Mult visitatores de Monaco ha payat lor ignorantie de su regules fundamental per magistral perdes (F culottes) e mem per lor ruin total. It va forsan ne esser ínutil provar adportar un poc de claritá in un dominia quel sembla obscur por li majorité del homes, durant que in realitá un minimum de reflection sufice por preservar se del max comun erras e misjudicamentes.

 

Vu subride ye li pensa al hom quel tracurre omni venditorias de billetes de loteríe in sercha del numeró quel aparit in somnie quam li ganiante del "grand lot". Ma li númere del stultones es tam grand que astut fripones ha edificat fortunes sur li manca total de san rason che li supersticioses. Li exemple max frappant es ti del pseudo-fakir quel ofertat se - naturalmen contra payament - indicar al interessates li numerós de un serie de billetes de loteríe queles il garantit quam cert "ganiantes". Li garantíe consistet in li promesse rimborsar integralmen li precie de consultation in li casu u li numerós indicat ne vell surtir ganiant ex li tirage. Naturalmen li astut fakir indicat a omni consultantes sempre li sam 10 o 12 numerós. Un hasarde extraordinari es necessi por trovar in li comercie, ex li total quantité de un million de billetes in vendida mem solmen un del 10 numerós indicat. E mem in li casu max desfavorabil, i.e. suposiente que omni numerós vell efectivmen har esset trovat de su consultantes e que nequel de ili vell har ganiat, su perde vell har esset ínsignificant. Chascun numeró existe solmen in un exemplare e li total expenses vell dunc har esset reductet al rimborsa de 10 taxes de consultation, i.e. 100 francs. Vu posse self calcular li nett profite admissente que ca. 1000 naivones (evaluation extremmen modic!)  ha payat lor taxes de consultation.

 

Vu ride pri un tal naivitá, ma esque vu es absolut cert que *vu* es exempt de simil mancas de reflection? Esque vu vell forsan comprar un billet de quel li numeró es composit del 6 sam ciffres, por ex. 888888 ? Probabilmen ne, nam li "san rason" di vos que it existe tre poc chances por que un numeró tam "extraordinari" vell posser ganiar. Vu va instinctivmen preferer un numeró plu "normal" por ex. 836591. Or li numeró 888888 absolutmen ne es plu "extraordinari" quam quelcunc altri numeró composit de 6 ciffres. *Omni* numerós have exactmen li sam chance, a saver 1/1'000'000-im. (Cgl. 128 raporta mem pri un tirage in quel li numeró 000000 ha surtit ganiant).

 

Li erras e misjudicamentes del lusores posse esser atribuet a tri causes cardinal : 1) negation del índependentie del provas (tirages) successiv (quande chascun de ili es composit del sam elementes constitutiv), 2) li confusion inter passate e future e 3) li fide pri li compensation rigorosi.

 

1) Li probabilitá tirar ye li unesim prova un bul rubi ex un sacc contenent un bul rubi e un blanc es 0,5. Si vu remette li bul in li sacc e fa un nov tirage, li probabilitá que ti sam bul

 

-122-

 

 

va surtir es ancor 0,5. Li probabilitá que li bul rubi va surtir du vezes consecutiv es obtenet, multiplicante li du probabilitás precedent, dunc : 0,5 x 0,5 = 0,25. Or, li tirages de loteríe, li lude "facie e reverse", li "rulette" etc. constitue li tip del serie de provas repetit quel es caracterisat per li stabilitá del probabilitá. In li loteríe li tirage es fat per li medie de sferes contenent chascun 10 bules numerotat. Chascun de ti 10 numerós de chascun sfere have exactmen li sam probabilitá surtir, a saver 1/10-im. Li resultate del tirage de un sfere es totalmen índependent del tirages del altri sferes. Li probabilitá que ex omni 6 sferes va surtir li sam numeró o que chascun sfere va dar un numeró diferent, es exactmen li sam. Li passate posse haver null influentie sur li futur. Quam dit Josef Bertrand: "li rulette (e li sferes de loteríe) have ni conscientie ni memorie".

 

2) "Ma vu self ha dit que li probabilitá tirar du vezes successiv li sam bul ex un sacc contenent 2 bules es solmen 0,25. Con altri paroles it existe solmen *un quart* de chances por que un tal eveniment mey esser realisat. Por tri tirages con identic resultate li probabilitá vell mem esser solmen 1/8 e por quar tirages 1/16-im! Vu vide dunc self que un serie de 6 tirages successiv con identic numerós es mult plu rar quam un tirage con numerós diferent, e li numeró 836581 have dunc efectivmen plu mult chances quam li numeró 888888!"

 

Ti misrasonament es debit al confusion inter passate e future. Un altri exemple va ilustrar ancor plu bon ti punctu. Vu ha notat in li sala de lude del Casino de Monte-Carlo un serie de 8 colpes ex queles rubi ha surtit 5 vezes e nigri 3. Alor vu va dir vos probabilmen : "Li probabilitá por chascun color es matematicmen 0,5. Rubi ha surtit ja 5 vezes e por retablisser li egalitá un specie de compensation va evenir. Yo va dunc acter sagimen riscar nigri por li du colpes restant (de un serie de 10 colpes)". It certmen anc existe 99 homes in cent queles va afirmar que quande "reverse" ha surtit quin vezes successiv, "facie" have "un poc plu mult chance" aparir ye li 6-im colp. To es un pur ilusion. Vu va strax vider pro quo.

 

Lass nos cronometrar li lude, atribuente 1 minute a chascun colp. Ye 14 horas (comensa del lude) li serie RRRRR (5 vezes successiv de "reverse") have un probabilitá de 1/32-im. Sammen, ye 14 horas, li probabilitá por RRRRR es 1/64-im. Sammen, ye 14 horas, li probabilitá por RRRRRR es 1/64-im. "Vu vide self" exclama vu, "que 6 R es plu rar quam 5 R". Certmen. Ma vu oblivia que (ye 14 horas) li serie RRRRRF *anc* have un probabilitá de 1/64!

 

Li erra consiste in atribuer (ye 16 h. 05) un probabilitá de 1/32 al serie de 5 R quel *ja ha evenit*, durant que (ye 16 h. 05) ti serie de 5R plu ne constitue un probabilitá, ma un certitá. Si noi mette ti serie de 5R inter parenteses, li probabilitá de (RRRRR)R es (ye 14 h. 05) egal a 1/2. Ma anc li serie (RRRRR)F have exactmen ti sam probabilitá. Certmen li "passa-six" es plu rar quam li "passa-quin", ma quande on ha successat un "passa-quin" li labor max important ja es fat por un "passa-six".

 

Ye 16 h. 06 omni series precedent have un probabilitá egal a 1 (certitá).

 

Retroveniente al exemple del tirage de loteríe, si li 5 unesim

 

-123-

 

 

sferes ha omnes productet li ciffre 8, it existe solmen un chance in deci por que li sixesim sfere anc mey dar li numeró 8. Yes, ma si vu possede li billet 888883, ti 3 anc ne have plu mult chances surtir quam li 8. Li probabilitá de ambi ciffres es egal a 1/10.

 

3) Noi ja ha dit sub 2), aludente li casu del serie de 10 colpes RUBI-NIGRI, que mult persones crede obstinatmen al necessitá (!) de un compensation rigorosi, si solmen li lude es continuat durant sat long témpor. Ti crede forma li base de omni "martingales" (sistemas de lude edificat por "victer li hasarde"). Ti crede es tam fals quam lis precedent.

 

Lass nos examinar in un simplic lude (facie-reverse) li probabilitá del compensation exact pos N provas, in fine del lude. Li calcul monstra que durant que ti probabilitá es vicin a 1/2 pos du provas, it deveni sempre plu rar secun quant on augmenta li númere del provas. Si por exemple in un lude de 10 000 provas, li percentage del compensationes exact es 0,8%, it deveni 0,08 por 1 000 000 provas. Li númere ne es multiplica per 100, quam on vell expectar, ma solmen per 10 ; li compensation exact ha dunc devenit proportionalmen 10 vezes minu frequent.

 

Ancor plu remarcabil es li resultate del calcul quande noi prova determinar li durada medial de un lude "facie-reverse", u li lusores convente ne separar se ante li unesim retorne al compensation. On trova con absolut certitá que li númere N (númere del colpes) es ínfinit. Li partnero quel vell har obtenet de su adversario li autorisation cessar li lude pos su unesim ganie, ne vell *absolutmen* esser cert, ganiar mem un sol vez! Un anecdote ingeniosi, extraet del libre "Le hasard" de Emile Borel, va ilustrar to in maniere ancor plu frappant:

 

Li du milliones de Parisanes adult gruppa se in pares de du e comensa deman matin luder  "facie-reverse" con li rapiditá de un colpe chascun 3 secundes e de 8 hores chascun die. To es aproximativmen 3 milliones de colpes in li annu. Chascun cuple ha conventet cessar li lude strax pos que li adversarios es quitt (egalitá de perdes e ganies). Quo va evenir?

 

Pos 6 secundes 500 000 cuples va esser líber de omni obligation e va posser retornar a lor aferes. Li númere total del ludes ancor ne terminat va esser:

 

375 000 pos 12 secundes; 312 000 pos 18 secundes; 273 000 pos 24 secundes, etc.

 

Ma ti "etc." es plen de menacies! On deve previder que pos 30 annus un centene de cuples ancor ne va har finit e pos 3 000 annus (30 secules), si li lusores ha transdat li lude a lor heredantes, un decene de cuples va ancor continuar, pro que un del partneros (o su representante) va continualmen har esset in perde durant ti 30 secules de "facie-reverse"! Li ínfortunates queles va har morit pos un vive plenat de lude, va forportar in lor sepultura li ínsucussibil conviction que li compensation - quel omni homes considera quam un articul de crede - es un lugubri joca!

 

***

 

Yo ha restrictet ti exposite a tre poc exemples ilustrativ, banniente ex it omni demonstrationes ínaccessibil al non-matematico. A tis qui interessa se pri tal questiones yo recomenda li libre

 

-124-

 

"Les certitudes du hasard" de Marcel Boll in li serie "Que sais-je?" editet de Presses Universitaires de Paris, ex quel es haustet li materie de ti articul. Plu detalliat informationes es trovabil in li libre "La chance et les jeux de hasard" (Ed. Larousse) del sam autor.

 

Yo profita ti ocasion por recomendar calidmen a omni conossores del lingue francesi li admirabil colection "Que sais-je?" quel furni un excellent sinoptica del conossenties actual in omni dominias del saventie homan. Li problemas es exposit in maniere clar e accessibil anc al profanes. It es li digni "pendant" del famosi german colection "Goeschen" e in mani punctus mem superior a ti-ci. Til nu ha aparit plu quam 400 volumes, chascun vendit por li modic precie de Fr. 90.- francesi (Publicitá ne payat!).

 

A. Matejka

-----

 

 

RESPONSES DEL CRUCE-PAROL Nró 157:

 

(responses)

 

Li paroles horizontal 7, 19, 20, 25, 37 forma li frase : Recruta un nov abonnate por Cosmoglotta.

 

RESPONSES DEL QUESTION-LUDE

 

1. Bombix, linx, fox, sfinx.

 

2. 500 milliardes (to vale por omni sistemas, exceptet li francesi e li american u li billion e li milliarde es sinonim)

 

3. Six cates.

 

4. Null. Li ulmes ne producte glandes. Li glande es li fructe del querco.

 

5. Diamant, safire, topaze, opal, ametist, turkise, smeralde.

 

(Vide págin 117)

-----

 

Genuin infantal remarca.

 

Du litt púeros promena se in un jardin. Un de les vide sur li suol un plante-pott renversat. Il di:

 

- Di me, pro quo li plante-pottes have un fore in li funde?

 

E li altri responde: - It es por metter li termometre quande li plantes es malad!

-----

 

Li president del anglesi societé geografic eat a Budapest al congress del hungarian societé geografic. On dat un banquett in su honor e su hungarian colego fat un long discurs in lingue anglesi.

 

Poy li anglese levat se e comensat su response : "Yo es felici trovar me in un land, de quel li lingue sona tam simil al anglesi lingue..." (Ex St. Galler Tagblatt, trad. K.H.)

 

-125-

 

 

RUBRICA INTERLINGUISTIC

 

Nor letores ha ja sovent demandat nos aperter in Cosmoglotta un rubrica in quel noi vell tractar problemas linguistic, aplication practic de cert paroles, questiones sintaxic, etc.

 

Mersí al benevolentie de sr Kurt Feder, membre del Interlingue-Academie, ancian secretario del Ido-Academie, noi va posser aperter un tal rubrica in un proxim numeró.

 

Noi peti nor letores inviar lor questiones directmen a sr Kurt Feder, Philipp-Reis-Str. 1, BAD HOMBURG v.d.H., Germania.

------

 

CRONICA

 

ANGLIA. - Britannic Interlingue Association. In su reunion del 28 octobre 1950, pos har adoptet li supra nómine del organisation, li membres ha electet li sequent comité :

 

Sr. Raxworthy, president; sr. W.E. Reeve; secretario e cassero; sr. Dickinson, representant de A.P.I.S. por Anglia ; sr Federn, sr. Pope.

 

Por omni relationes con B.I.A., ples scrir a sr Wilfred E. Reeve, 61 Northcroft Road, WEST EWELL (Surrey), Anglia.

 

It esset decidet recomensar li edition del "International Memorandum". Un folie de propaganda printat es in preparation.

 

Por satisfar li desires de nov amicos quel vole haver plu mult materiale in e pri IL it esset suggestet li preparation de manuscrites quel vell esser prestat al interessates por un modest summa suficent por covrir li postages. Ti manuscrites posse esser scrit in IL o in anglesi. Ili posse esser novelles o essayes pri interlinguistica. Chascun manuscrite deve haver adminim 25 págines e esser tipat con quin o six copies.

 

- Un interessant articul "An international lingue" ha esset publicat li 8.11.1950 in li "South Devon Journal" de Torquay de nor coidealist W.P.H. Warner. Un textu specimen ha esset adjuntet.

 

AUSTRIA. - In li semanal "Erlaftal-Bote" (Scheibbs) del 7.10.50 nor old coidealist Karl Janotta ha scrit un articul "Wieselburg und Weltsprachenproblem" ex quel ha esset fat un special tirage.

 

DANIA. - Nor dan coidealistes es extremmen activ. Ili ha publicat du prospectes printat : "Et internasjonalt språk" de H.P. Frodelund, e "Interlingue, det moderne internationale hjaelpesprog".

 

FINNLAND. - Nor agente por ti land es nu : Sr J. Kainulainen, (S-backa), JÄRVENPÄÄ, Finnland. Li abonnamentes a Cosmoglotta deve esser payat a ti adresse.

 

FRANCIA. - Sr Marcel Passerat publica excellent articules in CONTACT, revúe del Comité de Interprense del grand printería Georges Lang : Li artificial lingues. Passate e future del scritura. A propó del grec e del latin. Sempre con referentie a Interlingue e adresse.

 

Sr Prof. P. Laeng ha publicat un articul de du págines in CAHIERS LINGUISTIQUES, printat in Gap, titulat "L'INTERLINGUE langue des mots internationaux".

 

Li sequent revúes o diales anc ha publicat articules e informationes pri Interlingue : ESOPE (Herblay), VIE LIBRE (Avignon), BUTINONS (Metz), L'ALSACE (Mulhouse), L'ECOLE DU GRAND PARIS.

 

Svissia. - In St. Gallen, li OLMA, oficial sviss ferie agricultural, instigat pluri coidealistes visitar it. Saturdí 14 octobre, noi posset recepter sres Dr Pollog e Keck del Interlingue-Club, Basel. Soledí 22 octobre, reunit seniores Lagnel (Cheseaux), Matejka (La Chaux-de-Fonds) e Dr Haas (Winterthur) con quelc coidealistes de Ost-Svissia. Anc li movement PRO PACE esset representat per su secretaria sra Prey (Zürich).

 

-126-

 

Comments (0)

You don't have permission to comment on this page.