| 
  • If you are citizen of an European Union member nation, you may not use this service unless you are at least 16 years old.

  • You already know Dokkio is an AI-powered assistant to organize & manage your digital files & messages. Very soon, Dokkio will support Outlook as well as One Drive. Check it out today!

View
 

Cosmoglotta B 003 (jul-aug-sep 1935)

Page history last edited by Dave MacLeod 5 years, 1 month ago

COSMOGLOTTA-INFORMATIONES

 

Numeró 3    Julí-August-Septembre 1935

 

 

Apari durant chascun trimestre quam suplement a Cosmoglotta printat.

 

Redaction e Administration: Occidental-Buró, CHAPELLE (Vaud), Svissia.

 

Precie de abonnament, junt con Cosmoglotta, por 1935: Fr. 3,50 sviss.

 

PRI LI ABONNAMENT A COSMOGLOTTA. - Pro li actual desfacil situation economic, quelc coidealistes demandat nos posser payar lor abonnament durant li annu current secun possibilitá. Noi joya informar les que noi accepta talmen facilisar les. Tamen, noi memora que noi ne posse ingagear nos servir les li regulosi abonnament (Cosmoglotta, Cosmoglotta-Informationes e eventual suplementes) SI ILI NE INFORMA LI ADMINISTRATION DE TI DESIRA.    Administration.

 

MI VIAGE IN NORD-EUROPA.

 

Sequente un amabil invitation de Prof. Jespersen venir a Helsingör por discusser divers interlinguistic questiones e si possibil paralelisar nor movementes, yo usat ti generosi ocasion por un poc elargar mi viage e visitar anc pluri nor centres occidentalistic por far personal conossentie.

 

In Helsingfors, yo havet ocasion visitar mi amabil corespondent, Dr. Tallgren-Tuulio, professor del romanic lingues in li universitá e colaborator de Schola e Vita. Benque preferent plu li pur latin formes pro li comoditá de usation por li scientie, il agnoscet que por general usation forsan to vell esser tro desfacil.

 

In Stockholm li coidealistes del Sved Occidental Federation receptet me con un vermen extraordinari hospedalitá e cuida pri me, specialmen seniores Berggren, Sköld e Lindström. Durant li convenidas esset tractat questiones linguistic e propagandistic, e noi posset constatar un unanimitá injoyant in nor opiniones.

 

Pro que sr. Haldin, li old-mastro del sved occidentalisme esset in extrania, yo ne posset visitar le in Eskilstuna por revanchar me pri su pluri visitas in Tallinn.

 

In Lund yo passat li unesim die in li amabil societé de Dr. Jarring e su amabil marita e che prof. Agrell, omnis del universitá Lund. Benque ne essent interlinguistes, ili conosset nor scopes. Li alt intelectual sfere del conversation esset me un special juition. Prof. von Sydow esset ocupat ti die per altri obligationes. Ma li sequent die yo devet translogiar in su villa, e li témpor quel yo passat in su familie con li amical hospedalitá e pace sempre va esser me un car rememorie. Durant nor deliberationes Prof. v. Sydow expresset li opinion que li edition de un folkloristic ovre in Occ. vell mult promover nor cose in scientic circules.

 

De Lund yo departet trans Malmö a Copenhag, u me ja incontrat nor fervent colaborator sr. Ilmari Federn li autor del lexico in preparation. Su cuidas e devotion esset ínsuperabil. Mult agreabil hores yo ha passat che su amabil parentes, un centre de alt spiritualitá e natural cordialitá.

 

Che Prof. Jespersen yo esset gast durant un semane e noi ha perdiscusset quasi li tot complexe de questiones. Li amabilitá e complesentie de ti nor anteyan adversario e concurrente, e li atmosfere de ti quiet bell villa con li regarde sur li Sund creat un bon sentiment por nor labores, li protocolle de quel es editet quam separat brochura per li munificentie de seniora Morris, secretario de IALA. Noi espera que un constant colaboration inter prof. Jespersen e nos va continuar lu comensat por lu bon del comun scope.

 

De Helsingör yo passat denove per Copenhag e posset constatar un complet reciproc comprension con nor dan coidealistes in linguistic e tactic questiones.

 

-25-

 

 

Per Lübeck e Hamburg yo viageat a Köln, u yo visitat nor venerat vice presidente del Union Dr. Peipers. Li joya mutual esset grand pro que noi ya stat ja long in corespondentie. Yo mult joya har fat personal conossentie de ti fervent e fidel coidealist, e yo solmen plendi li demísurditá de ti amabilissim colaborator, quo gena le mult anc in su profession. Noi visitat ta anc li oficie de Heroldo de Esperanto e su energic e amabil director sr. Teo Jung.

 

De Köln yo departet a Offenbach u yo passat pluri dies in li hem de nor vice presidente del academie Dr. Ing. Wormser. Ínobliviabil dies de reposa e intelectual juida. Mult questiones actual esset tractat in nor vesperal conversationes, specialmen linguistic tales. Anc Dr. Auerbach, un del ductores de Ido yo hat ocasion visitar in Frankfurt a.M. Il ja hat recivet li copie del protocolle de nor conferentie con prof. Jespersen e monstrat mult interesse pri nor argumentes.

 

In Berlin-Bernau, in li hem de sr. Mildebrath, noi havet un conferentie de representantes de divers german centres. In logiar e nutrir li convenites il e su marita monstrat un hospedalitá e organisation, quel ne posse esser superat. Pos li convenida in Bernau quel durat du dies, yo spenset ancor du dies in Berlin, u coidealist Mass me ha mult auxiliat. De Berlin yo viageat direct a hem per relvia.

 

Resumante mi tot viage yo es in maxim gradu conmovet per tant amore, cuidas, amicitá, fide e comprension, monstrat me de omni coidealistes. Yo posse solmen de plen cordie expresser mi sinceri profund mersí a omni mi amicos e coidealistes pro lor grandissim bonitá. Yo nequande va obliviar ti important e necessi viage. Noi mey esperar que li conexe personal va fortmen avansar nor movement.    Edgar de Wahl.

 

 

QUESTION DE ORTOGRAFIE.

 

On ha ja remarcat que li ultim numeró de Cosmoglotta esset printat con generalmen simplificat ortografie. Noi deve preciser que to ne es un capricie personal del redactor, ma que sr. de Wahl self, pos har conferet con pluri ductores desirat far un experiment ortografic durant 2 o 3 numerós de Cosmoglotta. On save que in Occidental, on es líber scrir con simplic o duplic lítteres, ta u li lingues national diverge. Ti libertá ha esset diversmen apreciat. Pro to, noi va provar aplicar durant un curt periode li max simplic solution. Naturalmen, li duplic lítteres resta partú u ili es necessi por li pronunciation (Ex.: progress-ar, accepter, etc.) e anc por diferentiar 2 paroles can e cann, etc. Pos un cert témpor, li letores va dar lor opinion pri ti innovation e secun li resultate del experiment, Cosmoglotta va reprender li anteyan ortografie o continuar definitivmen con li simplificat.

 

INTERESSER o INTERESSAR?

 

Concernent nor decision del ultim Informationes, noi recivet pluri lettres. Sr. Dr. Peipers inter altres asserte que li form alegat *interessiv* sembla le esser solmen un idistic heredage; e il adjunte mult altri argumentes por preferer *interessar*. Adver li question ne es facil a soluer nam du principies egalmen important es ta in oposition. Li principie del analogie postula interesser apu esser, quam accepter apu concepter (e ne acceptar). Ma li internationalitá postula *interessar*.

 

Pos har discusset pri li problema con li dan e sved coidealistes, durant su ultim viage, sr. E. de Wahl just scri nos que il finalmen decidet se por "interessar". E pro que ti decision concorda con li desire de omni letores quel scrit nos, noi ne dubita que ti vez li afere es regularisat. Do noi peti nor letores considerar quam anullat nor precedent decision pri *interesser* e notar que in futur li ortografie va esser *interessar* e *interessant*. Naturalmen, li textus ja printat antey, quam li covriment de Cosmoglotta, ne posse esser changeat ante li fine del annu.

-------

 

ESQUE VU DESIRA AUXILIAR NOS ? Tande ples comprar li Occidental litteratura quel vu ne ancor possede: RADICARIUM DIRECTIV e lexicos NATIONAL-OCCIDENTAL

 

-26-

 

 

 

A NOR COLABORATORES

 

Cosmoglotta nr. 5 quel va aparir circa li 10 octobre va esser consacrat al *comercie*. It va publicar inter altris un articul pri un sensational invention fat de nor coidealist Marius den Outer in Den Haag (Nederland). To es un scri-machine por scritura rapid, pri quel li presse holandes ha ja mult parlat. Ti machine ja intrat in li practica.

 

Cosmoglotta nr. 6 quel va aparir li 1-im decembre va esser consacrat al artes, con rich ilustrationes.

 

In 1936 li cadernes va esser successivmen consacrat al education, scientie, litteratura, interlinguistica, etc. - Noi vell anc abordar altri temas por exemple economie, religion, politica, ma on desconsiliat nos tam spinosi pri queles li hodial spíritus es tam facilmen iritabil. Omni nor letores va comprender nor prudentie.

 

CRONICA

 

Sempre li propaganda in omni movementes halta in li mensus estival. Tamen noi posse signalar quelc factes interessant durant li ultim trimestre. Bentost li labor va reprender partú con un nov vigore.

 

Noi exhorta tis de nor amicos quel publica articules pri Occ. in li national presse sempre indicar li adresse del Occidental-Buró de Chapelle (Vaud), Svissia (o del national centre quande it existe) por que li letores quel desira conosser nor idés e movement mey documentar se e devenir abonnate a Cosmoglotta. Un articul sin adresse ne have efecte durabil.

 

Nor centre de propaganda de Chapelle *sempre responde strax* a omni demande, con juntion de un numeró specimen de Cosmoglotta. In plu it es completmen equipat con prospectes scrit in li principal lingues de Europa.

 

DANIA. - Del 10-15 august, noi havet li plesura, que sr. E. Berggren, secretario del Sved Occidental Federation, visitat Copenhag. Il assistet al congresse del nordic filologos, u noi havet anc ocasion incontrar professores Jespersen e Sydow, e escutar lor tre interessant discurses. Sr. Berggren salutat nor yun Occidental-pioneros. Li resultate de nor conferentie es un proposition Berggren-Blomé-Federn por li votation del mollat sones, quel in consentiment con sr. de Wahl va esser presentat al Academie quam eventual suplement de su propri propositiones; e li proposition pri crear un "Archive pri factes del practical aplication de Occidental e su ínmediat comprensibilitá", quel li letores va trovar altriloc in ti numeró de Cgta-Inf.

 

-- Ye ocasion de su 75-esim anniversarie ye li 16. julí, prof. Otto Jespersen ha dat al jurnale "Politiken" hodie un interview, ex quel seque ci traductet li passage pri li lingue international:

 

"Mi cordie es fendet inter anglés e li lingues artificial."

 

Noi torna li conversation al lingues artificial, Esperanto e Ido, quel sempre ha havet li grand interesse del professor, e il di:

 

- Yes, on ya vide ho-témpor que li nov Germania interdi instruction de p. ex. Esperanto, e in li nationalistic flutiones del presente li suol es mal al lingues comunicatori, ma noi fa quo noi posse. Esperanto ya sempre ha aparet me tro artificial, Ido es plu bon, ma anc constructet tro sur li base de Esperanto. Du altri lingues Occidental e Novial in facte constructe sur lu comun, e ili colabora. Occidental es constructet de un mann, quel have li nómine de Wahl; il ha esset che me durant un semane in verne por conferenties de matin til vésper, e ye un del proxim dies va esser publicat un raport pri li coses, quel nos es comun. Per auxilie de ti lingues un Islandés e un Bulgar va posser comprender unaltru...    Ilmari Federn.

 

ESTONIA. Un conosset proverbie pretende que *null hom es profet in su land*. To semblat anc esser li casu por sr. E. de Wahl. Tamen desde alcun témpor, li atention public comensa esser atraet sur il. Li jurnal Päevaleht del 19 mai publica un grand articul con un portrete de E. de Wahl, exposient e laudant li ovre del autor de Occidental. - Un altri jurnal tre difuset Esmaspäev, de Tallinn, in su numeró del 11 august anuncia que li celebri interlinguist have in ti die 68 annus; pos quo it raconta su merites e da quelc informationes pri importantie de Occidental. - Noi junte nor gratulationes

 

-27-

 

 

por desirar a sr. de Wahl long vive e felicitá. Nor letores deve nu memorar li date del 11 august, die del anniversarie del autor de Occidental.

 

FRANCIA. - Nor amico G. Poujet, instructor, distribuet folies de propaganda in reuniones pedagogic.

 

Un altri coidealist, W. Gilbert, fat inserter articules pri Occidental in francés in jurnales "La Patrie Humaine", in Occidental in "Le Réveil d'Indre et Loire" e in li "Combat Syndicaliste".

 

Li Association proletari interlinguistic comensat publicar sur folie volant un trimestral bulletin. In li nr. 1 (julí 1935), li redactor Poujet tracta divers questiones de organisation. Tis quel interessa pri li Association proletari interlinguistic, fundat por propagar Occ. in li medies social-comunistes posse scrir a sr. G. Poujet, Isles sur Suippe (Marne), Francia.

 

GERMANIA. - "Der deutsche Occidentalist", Mitteilungsblatt des Deutschen Occ.-Sprachbundes (Adresse: J. Quensel, Günthersleben über Gotha) continua aparir con interessant contenete:

 

Nr. del 1-im may: Cedenburg in Hungaria, de E. Moess.

Nr. del 15-im may: Die Grammatische Struktur des Occ., de Walter Karch.

Nr. del 1-im junio: Das Esperanto-Wunder, de E.K. Neumann.

Nr. del 15-im junio: Occidental ist keine künstliche Wilthilfsprache, de J. Quensel.

 

Nr. del 1-im julí: Li machine de chifframent, de G. Prinz.

 

RUMANIA. - Noi esset agreabilmen surprisat trovar in un semanala de Craiova, *Presa Poltenlel* (3 junio) du grand columnes dedicat al Occ. Un columne scrit in Occ. esset signat de nor devotissim coidealist Dr. Peipers li duesim dat li traduction del sam textu in rumanian fat per sr. Aurel Eschenasy, anc un coidealist. It es extraordinari constatar quant Occ. es proxim a ti lingue national. Complet frases es presc li sam; do anc por rumanianes, Occ. es comprensibil sin studie anteriori.

 

TCHECOSLOVAKIA. - Nor activ amicos de Tchecoslovakia comensa publicar, secun li model del documentes del SAPO, un interessant serie de divers documentes. Vi li liste til nu editet: Nr. 1., Exemples comparativ in Esperanto e Occidental, con indication del internationalitá. Nr. 2: Quo es Occ. (in Occ.). Nr. 3: Esque vu save, quo es Occ. (in tchec). Nr. 4: Quo es Occ. (in german). Nr. 5: Quo es melior, Espo o Occ.? (in tchec). Nr. 6: Recomendation de Cosmoglotta (in tchec e Occ.). Ulteriori numeró va sequer: Nr. 5 in german e Espo, judicies pri Espo e Occ., Qualmen on funda un Occ.-Club, etc. Omni ti documentes es mimeografat sur folies format 210 x 297 mm. In resuma, to es un excellent colection completmen imitabil!

 

-- Noi mult joya dar sur págine apart li textu (sin li titul, quel es printat apart sur li folies de nor amicos de Tchecoslovakia) del OCCIDENTAL-BULLETIN, nr. 7. Do ples leer in it li cronica concernent ti land. Ancor nor max sincer gratulationes pro li sempre excellent propaganda fat in ti land.

 

SVISSIA. - Pluri jurnales recenset li revúe Cosmoglotta nr. 103 quel esset inviat a circa 100 jurnales. Noi recivet un cert númere de demandes de informationes pri Occ. - To esset un interessant experientie. In futur, solmen un tre curt textu deve esser adjuntet por li redactiones.

 

-- Li SVISS ASSOCIATION POR OCCIDENTAL va probabilmen far su general assemblé li 27 octobre (e ne li 13, quam indicat in li oficial bulletin), in Biel. Noi ja peti nor coidealistes reservar ti die!

 

-- Li "Oficial Bulletin del SAPO" dura aparir (Adm.: Occidental-Buró, Chapelle (Vd.)). Li nr. 4 (august septembre) informa pri li morte de nor membre Lazare Mendel (Craiova, Romania), pri li servicie del informationes pri li Occ.-movement, pri li materiale de propaganda, li propaganda in li gazettes por quel ti bulletin da 2 specimenes de annuncies.

 

-- A quo bon tant paroles? Li question si Espo es plu bon quam Ido, o vice versa, ne es un problema plu quam ti, si noi vell preferer candeles de stearine a un old lampe de petroleo. Tamen sembla, que li "Europa-Zeitung"

 

-28-

 

 

(Basel) time un poc li luce electric caus su brilliantie e claritá. In su numeró del 9. april 1935, it printa un articul de du columnes, scrit de J. Schmid (Bern) pri un "Europan lingue". Sr. Schmid defende li signes special de Espo quam índispensabil por li execution del principie "un son - un signe". Pro que noi ne conosse ti principie in Occ., noi anc ne have ti problema a resoluer. In plu, il defende li acusative obligatori e li adaptation del adjective al substantive. Pos un anihilant judicament pri Ido in respect a su propaganda, il continua: "Pos li nascentie de Esperanto, dozenes de "mundlingues" ha aparit. Ma ne un sol posset mem por un moment interessar li publica. *Ili omnes ja apartene al historie* (sublineat de nos): Esperanto unicmen, ha restat e ha devenit li lingue vivent, parlat e scrit de cent-millenes de homes".

 

Esque noi posse expectar un serios progresse sur un tal base de argumentation? E esque li Europa-Zeitung, quel in respecte de su nobil tendentie pacific noi deve altmen estimar, posse justificar li sacrificie de su columnes a tal futil discussiones? It vell esser mult plu util publicar articules pri su propri domene: economic e politica del pacifisme, in un mundlingue, mem in Esperanto, si it ne audacia printar les in Occidental; ma mult plu fertil quam teoretic argumentationes pri li avantages de un o un altri mundlingue, vell esser un publication de articules in *divers* mundlingues, alternant.     Dr. H. Nidecker.

---------

 

 

UN INTERNATIONAL CAMP.

 

In li ultim témpore on ha discusset pri li arrangeament de un international Occidental-congresse. Un tal congresse certmen va evenir bentost o tard.

 

Un idé venit in mi mente: Esque it vell esser avantageosi arangear li congresse quam un international camp, o eventualmen un camp in conexion con li congresse?

 

Li vive in campes, con tendas, etc., es ya tre modern, e mult organisationes arangea su estival convenes in tal maniere.

 

Automobilistic campament es anc un modern developament. Li congressistes vell posser ear automobilant e campant al congresse. Ma ne omni persones possede automobiles, tendas o altri campatori equipament. It mey esser que ti qui possede un automobil, ne possede un tenda e invers. Altres have solmen li desir partiprender in li congresse e le necessi moné.

 

Por que omnes mey esser satisfat, li Occidental organisationes mey acter quam intermediaries. Ti qui ne possede un automobil, obtene acomodation in un vehicul; li viageantes sin tenda intra in relation con li fier possessor de un tal, etc.

 

Esque ti suggestiones es realisabil?   Karl Krogstad (Norvegia)

 

 

UN OCCIDENTAL-CONGRESS?   Ja desde long témpor on parla pri it. Tamen pro divers motives, li Occidental-Union ne ancor prendet un decision.

 

In altri parte, it sembla nos que por li unesim congresse, it deve esser un successe e pro to, noi deve preparar it de long témpor ante su realisation. Do, it vell esser un poc tard por 1936.

 

Noi peti omni coidealistes far nos propositiones pri land e date por que noi vell posser far propositiones in li just témpor. Por ti congresse, on deve selecter si possibil un land u li conditiones economic, politic, turistic es max apt por assecurar li max grand participation.

-----

 

KOSMOGLOTT. Sr. Intr. Gösta Ahlstrand, Box 3007, GAVLE III, Svedia, desira comprar li nr. 1, annu 1922 e 1, annu 1923. Ples far oferta e precie.

-----

 

 

QUI NE ANCOR POSSEDE LI SEQUENT LIBRES? (che  Occ.-Uró)   --- Afrancat

 

BERGER: Curs de Occidental in Occidental... Fr. -.50

DE WAHL: Radicarium directiv in 8 lingues.... Fr. 2.50

DE GUESNET: Manuale de conversation.... Fr. -.40

CRESTOMATIE DE OCCIDENTAL.... Fr. 1.50

LI COMPLET COLECTION DE "OVRE" (7 tomes).... Fr. 4.-

 

-29-

 

Doc. 141 a)    ÍNMEDIAT COMPRENSIBILITÁ - ARCHIVE DE FACTES

 

Un important argument de Occidental es su ínmediat comprensibilitá. Omni Occidentalist save, que Occ. esset aplicat in corespondentie con ne-Occidentalistes con eclatant resultate positiv. To pruva que Occ. da ínmediat factic material avantages a su usator, quel nul altri sistema posse dar. Un lettre in Espo es comprendet de quelc milles de Esperantistes; un lettre scrit in Occ. es comprensibil a milliones de homes (quel ne mem besona conosser li nómin de Occ.). Ma li publica, li adversarios in discussion ne contenta se con li assertion del Occidentalistes, ili demanda strax vider concret pruvas; e nor amico posse riscar esser considerat quam fanfaron solmen pro que il ne posse strax citar un palpabil exemple.

 

Pro to noi proposi instituer in "Cosmoglotta-Informationes" un permanent rubrica nominat "Archive del practic aplication de Occidental".

 

Omni coidealist quel aplica Occ. in lettres a ne-Occistes mey strax poy informar li redaction de Cosmoglotta-Informationes quel va ci publicar un noticie pri it (sub numeró current). Anc ancian experienties posse esser publicat ci. Li noticie mey contener li sequent indicationes:

 

Date (mensu e annu) - Nómin e cité del Occ-istic expeditor - Númer del lettres (solmen si pluri), grandore del lettres (til 5 lineas: curt lettre; plu quam 25: long lettre) - Nómin o profession, cité, lingue matrin del correspondent ne Occ-istic. - Tema de corespondentie. - Lingue in quel li response es scrit. - Remarca: Esque ex li response esset visibil que li altri ha bon comprendet; esque on ha dat traduction de alcun paroles; esque li altri ha enunciat un opinion pri Occidental.

 

In sequent noi da quelc experienties quam modelles redactet secun ti schema (* = ancian exemples).

 

De témpor a témpor un rond númere del exemples posse esser collectet in un liste e poligrafat quam folie special in sam maniere quam listes de favorabil criticas e enunciationes pri Occ. Noi espera que nor co-propagatores va sentir li "Archive de aplication" quam util auxilie in lor labore.

August 1935.    Erik Berggren (Stockholm), Ilmari Federn (Copenhag)

 

(1) Julí 1935, Occidental-Informationes Copenhag, Dania, scri al consulatu in Copenhag de un grand international union de corespondentie. (Rem.: por quelc grammatical parolettes ha esset dat traduction in li margine). Li dan response del consulatu monstra, que on ha perfectmen comprendet li lettre.

 

(2) August 1935. Occidental-Informationes Copenhag, Dania, demanda in Occidental ofertas pri printe del sved printería Röhr in Malmö (2 lettres + materiale por li oferta, redactet in Oc.). Li printería responde in sved; ha comprendet omnicos.

 

*(3) Ex Cosmoglotta Sept.-Oct. 1931: Li Liga de Nationes e Occidental: Paroco Helmut Milner in Königsberg e/Eger, Tchecoslovakia inviat al Liga de Nationes un proposition scrit in Occ. pri reforma del calendarium, e recivet response, que li proposition va esser transmisset al respectiv comité quel prepara ti question.

 

*(4) Ex Cosmoglotta May-Junio 1932. Occidental in Practica. Occ. es usat del administration de Cosmoglotta (Stockholm, Svedia) in corespondentie con li post-giro oficies de Germania e Austria e omnicos ha esset comprendet e respondet e respondet de ti oficial institutiones, sin lexico... Ples acter in sam maniere.

 

(5) In septembre 1935, Occidental-Buró scrit al section de Information del Societé de Nationes in Genève por petir li "Litt Manuale del Societé de Nationes", edition francés. It recivet it per sam posta. Li sequent frase esset scrit infra: Scrit in lingue international "Occidental".

 

(6) In septembre, Occidental-Buró, Chapelle, scrit al Printería de Chiasso (Ticino, Svissia), por petir ofertas de precie detalliat, con petition inviar modelles de paper e tipes. It recivet pos quelc dies *complet* response in italian, con omni coses desirat. Li lingue del loc es italian.

 

-30-

 

 

Li arte culinari international

 

per Adolf Fritzsche

 

Hante vivet durant quelc témpor in Hispanio, yo naturalmen save apreciar li cocine hispan, e on va comprender que it nu vell esser me tre agreabil manjar anc ci in Germania quelc specialitás del arte culinari hispan. Por realisar ti idé, yo proposi al coidealistes hispan exchangear con me prescritiones culinari, nam yo self posse ofertar in compensation prescritiones por li specialitás de mi region, queles on va posser provar anc in Hispania. Yo ne dubita que ti exchange de secretes culinari posse devenir interessantissim si, in vice de far it per direct corespondentie, on inserte it in Cosm. Inform., in maniere que li discussion inter gastronomos fa se córam li tot publica leent Cosmoglotta.

 

Por inaugurar ti discussion, yo da ci-infra un formal por far Leipziger Allerlei, petiente li exertes del cocine hispan publicar in li próxim numeró de Cosm. Inform. li formul por "Arroz a la Valenciana" quel yo sempre ha trovat tam delicios.

 

 

 

Leipziger Allerlei (Diversitás de Leipzig)

 

On prende un sup-platilade de pises verdi, queles deve esser ancor tre yun, un fascette de asparges, un litt cap de cauliflor, un platilade de carottes e yun caulrap ciset in fin tranches e, pos har preparat ti ingredientes, on stova li pises, li carottes e li caulrap in butre, til que ili deveni tot moll. Interim on bollienta in aqua li cauliflor e li asparges (queles ambi es cupat in pezzes). In sam témpore on jetta un manuade de morchelles (morilles) in aqua bollient, poy on extrae les ex li aqua e stova les in butre til perfectmen moll. Nu on prende un o du dozenes de creves fluvial (ye absolut deficientie de tales, on posse acomodar se con un quantitá equivalent de crustacés de mar, quam crabes, langustes o homares), on bollienta les in aqua (si ili ancor ne es bollit), e on extrae li carnin córpores ex lor crustes. Nu on mola li crustes in un pistuore e stova les con un bon quantitá de butre durant un demí-hor. Ad un parte de ti mixtura de butre e crev-crustes on addi quelc coclarettes de farine, e poy du tasses de bullion, in maniere que on obtene un sauce semí-fluid. In ti sauce on mette li legumes e altri ingredientes, e on posi li tot ancor un moment sur foy. Li manjage nu es pret. On mette it in un scudelle, usante li alb cauliflor, li nigratri morshelles, e li rubi crev-carne quam garniment decorativ, e on versa li reste del crev-butre sur lu tot.

 

Ti ragú deve esser fat tre consistent (nullmen fluid quam sup), e on servi it junt con cotlettes de bovelle, filé bovin rostat o gallinelle rostat.

 

 

Yo recomanda a omni coidealistes qui ancor ne conosse ti manjage, provar it. Do ples, Sres. Coidealistes, entender vos con vor sponsas (si vu have tales) por studiar ti problema culinari. Ellas va certmen esser pret provar li nov manjage, nam secun un proverbie li amor passa tra li stomac.

 

Naturalmen yo ne vole que li discussiones gastronomic limita se a Germania e Hispania: Omni coidealistes es invitat partiprender e contribuer li specialitás de lor landes, in maniere que pos un cert témpore on va posser extraer ex Cosm.Inf. un complet manuale de cocine, unic in su génere. - Bon apetite!

 

-31-

 

 

Annu 1.    Praha, li 1 septembre 1935.     Numeró 7.

 

Gerald A. Moore.

 

Pos expedition del ultim numeró de nor Bulletin noi recivet un curt e trist information: "Mr. Gerald A Moore has died. Please discontinue sending the Occidental-Bulletin". It resta nos li trist deventie, informar nor letores pri li morte de ti devoet occidentalist e grand amico de nor lingue. Li ultim numeró de Cosmoglotta-Informationes contene un detalliat raporte pri su morte deplorabil.

 

Assemblé general de FEDERALI

societé por li cultivation e propagation del lingue international Occidental, evenit lunedí li 29 julí in Brno. On ha electet in li nov comité: presidente Jan Amos Kays, Brno, I. vice-presidente: Josef Svec, Praha, II. vice presidente Petr Kaderka, Bratislava, secretario ing. Frant. Polanský, Brno, cassera Ruzena Trávnícková, Brno, membres del comité: Vlad. Korista, Ladislav Trávnícek, J. Obertt, Brno; Valentin Jirousek, Svinov; Jar. Podobský, Bakov n. Jiz.; Rud Kolár, Plzen; conto-revisores: Frant, Müller e Bruno Kajs, Brno. Li assemblé general ha resoluet publicar su anuncies in "Occidental-Bulletin" / Jos. Svec, Praha-VII., Skroupova 2 / e in li jurnale semanal "Nazávislá politika" e usar les quam organes societari. On recomanda ad omni membres li abonnament de ti du gazettes. Li localitás societari trova se in Brno, Zelený trh 17, III. etage in li tolacitás del redaction de Nezávislá politika. Ta on posse reciver anc informationes / ing. F. Polanský / e adressar li corespondentie, o al presidente J.A. Kays, redactor e printero in Brno 12, Wilsonova 11. Desde septembre on va reservar un angul in li Nezávislá politika al lingue international e al til nu aparit sistemas: Neutral, Esperanto, Ido, Novial, Interlingua, de queles li culmination es li lingue OCCIDENTAL, constructet de prof. Edgar de Wahl de Tallinn in Estonia.   F.P.

 

Club Occidental in Praha.

 

In li ultim regulari session del comité del Club Occidental in Praha on tractat li proposition de sr. Podobský, etablisser un Propaganda-section / eventualmen quam section de FEDERALI / de quel li scope va esser edition de un jurnale tipografat / Occ.-Bulletin / de manuales, vocabulariums e litteratura occ. Omni hom, qui obliga se payar un mensual contribution por li labores del section va devenir membre de it. Sr. Podobský presentat al comité un calculation demonstrant, que mem per un contribution de cca 5 til 10 corones mensualmen li section vell posser developar un bell activitá. Pro to li comité de Club Occidental invita omni su membres prender parte in ti interprense. Ples misser vor adhesiones con indication de vor regulari mensual contribution a sr. Jaroslav Podobský, Bakov n. Jiz.    C.O.

 

Ex nor jurnales.

 

Noticies pri Cosmoglotta, pri li Occidental-movement e un recension del libre Li Astres del verne aparit in li jurnal NYMBURSKÉ LISTY, quel aporta regularimen li noticies de nor O.P.I.

 

COSMOGLOTTA introductet un bon nov arangeament: Singul numerós es nu consacrat al scientie e aporta valorosi articules de divers autores. Tre interessant es li articul "Li scientie e li spiritisme". Dr. Sjöstedt publica ci un articul pri li scientic terminologie in Occ. Ultra mult altri articules on posse leer ci un raport pri li experiment del tchecoslovac radio-station far audir li lun-lúmine transmutat a sones / trad. de W. Gilbert ex li jurnal "Haut-Parleur", Paris. / Li numeró 103 es consacrat al interlinguistica, quel es tractat de max competent autores: Sr. E. de Wahl, R. Berger, Ilmari Federn etc. Li ínreprochabil ilustrationes contribue in alt gradu al bonissim impression, quel fa nu nor central revúe. Omni ver occidentalist deve abonnar it! On posse abonnar se tre comodmen missente li precie de abonnament al postchec-conto no. 9.438 de J. Svec, Praha-Vil. Annualmen Kc 24.-.

 

Aurin paroles.

 

"Ples absolutmen conservar li corage, assumpter li plen responsabilitá por omni vor actiones, mem si vu es conscient, que vu ha errat. Ples ne timer li errores, nam omnicos, quo sta creat per li cerebre e li manu homan porta li signe del ínperfectitá homan. Null erras fa solmen tis, qui fa necos."

 

Ti paroles esset dit de un general tchecoslovac al soldates, ma noi vole confesser, que ili posse esser pronunciat a chascun altri hom e que ili vale esser escutat de omnis, mem de nos, occidentalistes. Mult coidealistes existe, qui time comensar li propaganda, pro que ili opine, que ili ne save sat li lingue, o pro que ili pretende esser ínsuficentmen informat etc. Ad omni tis noi recomanda leer li citat paroles e ne hesita exhortar les: Al labor, coidealistes, e ne time li erras, li afere ne es tam desfacil, quam vu imagina it. Omni nor activ coidealistes ha comensat unquande just in li sam circumstanties, quam sta forsan vu! Ad-avan! Null pigritá posse esser tolerat inter nos. Li pigritá es un luxu, reservat a tis, qui have necos a far! Ma noi have tro mult a far! Ergo: Al labor, al propaganda!    S

 

Corespondentie in Occidental

 

sercha sequent coidealistes: Senioretta Mary RAINER, Eschenallee 7 / III.Stg. / Wien X / pri sport /; Sr. Kurt FRAENKEL, Fasangartengasse 105, Wien XIII / pri divers temas/ ; Franz KOSTKA, Kaiserstrasse 103, Wien VII / pri glacial cosmologie, astronomie, electrotecnica.

 

Li fate de Esperanto in Germania.

 

Li german ministre por scientie, education e national cultura editet in may un edicte, quel interdicte li docentie de Esperanto in li scoles de Germania.

 

Un constatation.

 

In li numeró 4-5 de nor Bulletin noi invitat sr. Stádler de Plzen, combatter Occidental per li sam maniere, quam noi combatte Espo, i.e. per comparationes de ambi lingues. Noi pariat, que on ne va far to - e noi ha ganiat. In fact, noi posse constatar con satisfation, que til nu li Bulteno de la Laborista Ligo Esperantista in Plzen publicat null comparation, ex quel li povri popul esperantistic vell posser vider li lingual superioritá de Espo ad Occidental. It es regretabil, que on lassa escapar un tam bon ocasion por monstrar li ínsuficentie de Occidental... S

 

Important avise a nor coidealistes.

 

Noi peti omni coidealistes, visitant Praha, ne obliviar visitar nor Buró de Occidental in VII-Skroupova 2. Ma ples avisar vor visite in ante. On posse far to anc per telefon, no. 226-90.

 

Subventiones por Occ.-Bulletin / Cassa de propaganda.

 

Prof. B. Rejha, N. Paka: Kc 5.-; -v-, Praha: Kc 40.-; prof. H. Pásma, Tábor: Kc 10.-; J. Svec, Praha: Kc 45.10. In summa april-august: Kc 100.10. Li contos del Occ.-Bulletin es reviset mensualmen del revisores del Club Occidental in Praha. / Cordial mersí por li misset subventiones. Coidealistes, ples ne obliviar, que por li propaganda li entusiasme sol ne sufice e que on besona moné.   BdO.

 

Arivat publicationes.

 

COSMOGLOTTA no. 102 may-junio 1935. / Cosmoglotta-Informationes april-may-junio 1935. / COSMOGLOTTA no. 103 julí-august 1935 / Der deutsche Occidentalist nós. 32, 33, 34, 35, 36. - Oficial Bulletin del Sviss Association por Occidental, junio-julí 1935. - Class-Combatte, nov bulletin del Association proletari interlinguistic, julí 1935. - Nezávislá politika, nos. 29, 30. - Svenska Occidental-Förbundets Medlemsblad, no. 12. - Bulteno de la Laborista Ligo Esperantista en Cehoslovakio, no. 10.

 

Rozmnozil: St. Fechtner, Praha-1, 195. - Vydavatel a odpovedný redaktor: Jos. Svec, Praha-VII., Skroupova 2.

 

 

 

Comments (0)

You don't have permission to comment on this page.