Cosmoglotta B 004 (oct-nov-dec 1935)


COSMOGLOTTA-INFORMATIONES

 

Numeró 4    Octobre-Novembre-Decembre 1935

 

Apari durant chascun trimestre quam suplement a Cosmoglotta printat.

 

Redaction e Administration: Institute Occidental, CHAPELLE (Vaud), Svissia.

 

Precie de abonnament, junt con COSMOGLOTTA, por 1936: Fr. 3,50 sviss.

 

 

LI ADMINISTRATION PETI PARDON...

 

por li grav tarde pri li expedition del ultim numeró de COSMOGLOTTA (6 januar 1936) e de "Cosmoglotta-Informationes" nr. 4 (mi-januar 1936). Li causes ne es pro diminution de nor activitá e del vitalitá de nor movement, in contrarie, ma pro que li administration de Cosmoglotta (nov adresse: "Institute Occidental") quel veni logiat in plu spaciosi chambres postulat mult suplementari labores. In plu, li tot reorganisation del Occidental movement va postular de nos ancor durant li proxim mensus cert perturbationes in nor servicies por queles noi peti nor letores pardonar nos. It es comprensibil que li liveration del Occidental-litteratura e li responses a urgent comunicationes es sempre fat *per sam posta*, quam til nu.

 

Noi ancor peti omni letores e propagatores de Occidental *sempre informar nos* pri lor propaganda, articules aparit in li jurnales, gazettes, etc. pri o in Occidental e anc pri articules concernent li interlinguistic movement in general. Por ne far perdir nos precios témpor it es recomendabil sempre inviar omni comunicationes IN OCCIDENTAL; li documentes (lettres) in altri lingue national deve esser traductet in Occ. o *adminim resumat*.

 

Noi ne dubita que per li strett colaboration de *omnes*, Occidental va sempre plu rapidmen difuser se!     Li Administration.

 

A NOR LETORES!

 

Quam durant li finit annu, COSMOGLOTTA va aparir in 1936 in du editiones: 1) COSMOGLOTTA, con li actual formate, dumensualmen. 2) COSMOGLOTTA-INFORMATIONES, poligrafat quam in 1935, trimestrialmen, in duplic formate de Cosmoglotta, o - si noi posse realisar nor projecte - in forme de un gazette printat, quar págines, formate quadriplic de Cosmoglotta.

 

Pro que li realisation de ti ultim projecte vell significar un plu grand difusion de Occidental e un passu ad-avan, noi espera que omni coidealistes, quel ne es tro restrictet per li actual financiari situation, va auxiliar nos per strax reabonnar Cosmoglotta por 1936 o per adherer al Societé de garantes o per dar nos special subventiones.

 

Noi memora que:

1) Li abonnament por li du editiones es Fr. 3,50 sviss;

2) Li duplic abonnament (3 exemplares) es Fr. 7.- sviss;

3) Por esser membre del Societé de garantes por Cosmoglotta it es necessi subscrir adminim *un parte* de Fr. 10.- sviss annualmen (Vider li regulament).

 

Noi peti nor abonnates utilisar por lor payament al postchec-contos, li formulario anexet al present caderne de Cosmoglotta-Informationes. Si ne existe un tal formulario in it, noi peti payar *directmen* al administration de Cosmoglotta per mandate international. Por landes u ne posse esser misset mandates international, ples usar respons-cupones por summas inferiori a Fr. 5.- sviss; por plu important summas, ples comprar un chec in alcun banca. It es necessi ne obliviar recomendar li lettres.

 

Por evitar custosi micri payamentes in plurvez, noi consilia a nor letores aperter un conto creditori che li Institute Occidental, ex quel va esser prendet quande necessi lor micri debites.

 

Mey omnes memorar que li jurnale es actualmen li max bon medie por li difusion del idés. Do: Subtene nor oficial organe per omni vor forties!

 

Li Administration.

 

-33-

 

 

 

COSMOGLOTTA IN 1936

 

In 1936, nor central organe va aparir quam in 1935, in 10 liverationes, ex queles 6 es printat e 4 mimeografat (Informationes).

 

Chascun caderne printat va esser consacrat a un tema special, tre probabilmen quam it seque:

 

Januar-februar: Bell-Artes (pictura e musica)

Marte-april: Litteratura

May-junio: Linguistica e interlinguistica

Julio-august: Psicologie, mores

Septembre-octobre: Scientie, tecnica

Novembre-decembre: Propaganda in un land special.

 

Omni colaboratores possent inviar contributiones con *interessant* textus es petit informar li redaction.

 

Desde li Nov-annu, li redaction va disponer un important stock de clichés quel va contribuer mult inrichar li ilustrationes de Cosmoglotta.

 

LI NOV ORTOGRAFIE SIMPLIFICAT

 

Li prova del nov ortografie in Cosmoglotta esset diversmen apreciat. It apari que it es ínpossibil contentar omnes, nam quo li unes trova bon li altres trova mal. Tamen in general li simplification esset favorabilmen acceptet, exceptet pri alcun paroles. Por evitar hesitationes, noi petit sr. de Wahl preciser li regules del ortografie in experimentation e il inviat nos li sequent propositiones a queles noi peti nor colaboratores conformar se til li academie va decider:

 

Regul proposit pri duplic consonantes

 

Li fundamental regul ortografic in Occidental es:

 

Li *radica* del parol in su scrition per simplic o duplic consonantes  es definit per li fonetic diferentie: curt o long.

 

Long in Occ. es omni *accentuat* síllabe, ne sequet de du o pluri consonantes. Omni altri síllabes es curt.

 

Do li duplic consonantes es conservat:

 

1) In nómines propri;

 

2) In radic-paroles con curt vocal accentuat: sicc, stelle, vell, batter; specialmen u on deve diferentiar simil paroles: mocca e moca, car e carre, rate e ratte, etc.

 

3) In omni derivat paroles, li radica de queles ja contene duplic consonantes, anc li si accentu es transportat sur un altri síllabe: constellation, siccativ, batterie, battalie.

 

4) U on deve conservar li aspri son del s inter du vocales, por ne mutar it ye son vocosi: assimilar, assentir.

 

5) U li duplic consonant have diferent pronunciation: accentu, suggestion, success.

 

Por li derivates in Occ. es valid li regul: Li scrition del radica es conservat in li derivationes.

 

Che usation de prefixes (ad, con, in, dis, ex, sub, ob.) pluri lingues seque complicat regules de assimilation. In Occ. on usa sive li clar plen form (inmatur, conmensurabil) si on vide li clar litteral sense del composition, sive li acurtat form (a, co, i, di, e, su, o) sin reduplication e assimilation del consonante, si no vole usar un form plu international (aplicar, colaborar, irational, elargar, etc.) specialmen si li sense del composition ha desaparit (comun, diferent, imun, suspect, etc.). Li sol exception ci es li casu 4 citat supra (pro necessitá de fonetic scrition).

 

It ne es un exception scrir li curt paroles: in, per, con, til per singul consonantes, proque ili nequande es accentuat in li frase.   E. Wahl.

 

ESQUE VU JA POSSEDE...

 

RADICARIUM DIRECTIV in 8 lingues    sv. Fr. 2,50 afrancat

COLECTION OVRE (7 tomes)    sv. Fr. 4.- afrancat

CURS DE OCCIDENTAL IN OCCIDENTAL   sv. Fr. -.50 afrancat

CRESTOMATIE DE OCCIDENTAL    sv. Fr. 1.50 afrancat

 

-34-

 

 

ASSOCIATION POR INTERNATIONAL SERVICIE (APIS)

 

Pro que un nov liste del membres va esser editet ante li medie del annu 1936, noi peti li membres de APIS far conosser nos omni modificationes ante li 1-im april 1936.

 

Li beson de un apt medie de intercorespondentie es sempre plu grand.    Institute Occidental.

 

CRONICA

 

AUSTRIA. - Noi esset informat que in Wien un Austrian Occidental-Conferentie esset organisat durant 3 dies in novembre o decembre. Regretabilmen, til nu, noi ne recivet detallies por publication. Li preparatori comité esset ingeniero A. Reichert, Ing. Machowetz e sr. H. Zagorsky.

 

In li Oestterr. Institut für Arbeitsforschung, sr. ing. Janotta fat pluri discurses durant octobre pri li lingue international.

 

FINLAND. - Anc in Finland Occidental ha esset conosset strax pos su aparition. Por exemple li redaction de Cosmoglotta esset in Helsinki (li cité capital de Finland) li annus 1931 e 1932. Quam redactor functionat mag. A.Z. Ramstedt, quel es tre bon conosset in gruppes de occidentalistes. Inter svedlinguistes de Helsinki esset anc un club de Occidental "Societé Interlinguistic" (Li sved es li duesim lingue de Finland).

 

Li unesim articul por Occidental in finn lingue aparit evidentmen in verne 1932. It es un interviú con mag. Ramstedt, quel redactor Tattati publicat in "Pohjolan Sanomat" (Li jurnale prominent in Nord-Finland, apari in Kemi). LI longore del articul esset 165 cm. e su rubricas sonat: "Li grand problema del auxiliari L.I. - Esperanto ni es satisfatori ni posse esser li lingue del future. - Occidental es posit avan it". Benque Esperanto esset criticat severmen, nequi respondet. Un annu plu tard red. Tatari publicat un nov interviú con mag. Samstedt in un gazette vesperal de Helsinki "Ilta-Sanomat" (18.4.33, li longore del articul 130 cm.) con li rubrica capital: "Li problema del auxiliari lingue del munde va esser decidet in li profix future". Anc nu esperantistes ne respondet. Denov un annu fugit, e red. Tattari scrit su triesim articul, quel esset publicat del gazette "Suomen Sosialdemakraatti" (Socialdemocrat de Finland) 3.4.34. Li rubricas del articul 150 centimetric esset: "Li auxiliari L.I. ne besona esser inventet. - It existe ja in natura. - 10 000 comun paroles del lingues occidental de civilisation es li base del democratic latin del future. - Occidental es li lingue auxiliari quel un ters del homes del munde posse comprender!" Nu esperantistes ja devenit nervós. Un esperantista scrit su proteste: "Esperanto coresponde a omni postulates del L.I. Esperanto ha expandet se súper li tot munde", etc. Tamen li scritor declarat, que ella ne conosset Occ. e que ella "pro to ni posset ni anc volet studiar su superioritá in relation a Esperanto". Li polemica continuat ancor in 5 numerós de Suomen Sosialdemokraatti, e it esset adminim por Occidental un tre bon reclame inter li finni proletariatu. "Li ultim parol" restat a red. Tatari (benque su antagonist esset ja un fémina!). Plu tard in autune 1934 nascet in "Ilta-Sanomat" denov discussiones pri li idé del LI in 4 numerós. Red. Tattari scrit in favor a Occidental. Esperantistes persistet silentios.

 

Un manuale de Occidental con vocabularium (118 págines) ha aparit in li finnlingue ho-annu 1935. Li autor del bell-printat e bell-equipat ovre es red. Tattari, qui colaborat con mag. Ramstedt. Quam publicator es "Occidental-Kerho", un club, quel on fundat 1.3.35 (quam presidente mag. Ramstedt, vicepresident poete L. Salava, econom artiste T. Tapinovaara, secretario red. Tattari e vice membres del comité directiv pictor J. Jyländki e poete V. Kajava). Un national societé finnic va esser fundat in li proxim future. Li temporari adresse del nov societé es redactor T. Tattari, Helsinki, Runeberg 17 D 66, Finland.

 

(Ti information arivat in Svissia ja ante 7 mensus, in un libre - quo ne es consiliand por rapid information! -; ma noi trovat it per hasarde solmen ante curt témpor. Noi peti sr. Tattari excusar ti ínvoluntari tarde. Red.)

 

-35-

 

 

FRANCIA. - Noi recivet li nr. 2 de "Class-combatte", organ mimeografat del Association proletari interlinguistic. It anuncia inter altri li actual composition del Comité de ti Association: 1) Karl Krogstad, 16 Bersvendveiten, Trondheim (Norvegia); 2) Carl Segerstahl, Vindeln (Svedia); 3) Tauno Tattari, Runeberg 17 D 66, Helsinki (Finland); 4) W. Gilbert, 14 Passage Rochetière, Angers (M. et L.) (Francia); 5) G. Peujet, Isles s/Suippe - Marne-Francia.

 

Sr. W. Gilbert (Angers) traductet del frances a Occ. un important document pri li responsabilitás del mundan guerre 1914-1918 scrit de René Gérin. Li corageos action de Gérin contra li militarisme ductet le in frances cárceres. W. Gilbert traductet in plu: Li IV-im Internationale e U.S.S.R. de Trotsky e comensa li traduction del manifeste del partise comunist de R. Marx e F. Engels.

 

Por omni informationes pri ti organisation quel propaga Occ. in li socialistic e comunistic circules, ples scrir a sr. G. Poujet, Isles s/Suippe - Marne - (Francia).

 

-- Sr. W. Gilbert comunica nos li tabelle del propaganda fat in gazettes del 3-im may 1933 til 31-im august 1935 in su nómine (W.G.) o in nómine del Ass. Prolet. Interl. (API):

 

L'OUEST (Angers), grand regional quotidian: 3 may 33 (anuncie in francés) W.G.; 25 julí 33 (articul in Fr. e Occ.) W.G.; 29 august 35 (anuncie in F.) W.G. LA DEPECHE (Tours), grand regional quotidian, 11 nov. 34, 14 marte 35, 19 junio 35 (anuncies in Fr.) W.G. LE REVEIL (Tours), semanale social democratic), 1935 (anuncie in Fr.); 15 junio 35 (anuncie in Occ.), API. LE REVEIL (Angers), semanale republican, 31 aug. 35 (anuncie in Occ. con trad. F.) W.G. LA PATRIE HUMAINE (Paris), semanal pacifist, 28 junio 35 (anuncie in Fr.), 23 aug. 35 (anuncie in F.) API. LE COMBAT SYNDICALISTE (Paris), semanale libertari, 17 may 35 (anuncie in Fr.) W.G.; 5 julí, 23 aug., 30 aug., 6 sept. 35 (anuncies in Occ.) API. Mersí por ti sistematic e inteligent propaganda!

 

RUMANIA. - NOi es informat que sres Eschenasy, patre e filio, prepara li edition de un manuale de Occ. in rumanian lingue.

 

Nu, noi have li grand plesura extraer li sequent lineas de un lettre de sr. prof. Géza Hant, CLUJ, ancian idist:

 

"Yo permisse me comunicar vos per mi present lettre que pos un profund e serios studie del lingue Occ. *yo adhere oficialmen a Occ.*, quel per su grand similtá al natural lingues, li bell sonoritá (eufonie), su ínmediat comprensibilitá, su regularitá, etc., etc. ha obtenet mi tot plesura. Yo crede que it es completmen superflui exposir li motives e rasones queles me ha ductet a ti decision, proque yo opine que omni mundlinguistes, quel prefere li developation vice restar in li stagnation, ha perpassat li sam via. Yo saluta omni coidealistes, in prim li emerit autor del lingue Occ., sr. Edgar de Wahl, e yo peti omni partisanes accepter me con ti amicitá e joya, con quel yo intra inter les." (23 nov. 1935)

 

In un sequent lettre noi lee: "Solmen yo regreta que ja antey yo ne ha fat conossentie con nor bell lingue. Yo constata que li scrition in Occ. es *mult plu facil e fluent* quam in Ido malgré mi ocupation de ti ci lingue durant plur annus". (2 jan. 36).

 

SVEDIA. - Comunicationes del Sved Occidental Federation. Li jurnale UNGA TANKAR, nov. 1935, contene un articul "Esperanto hopplöst" (Esperanto sin esperantie) de cand. C. Segerstahl. Mult letores ha demandat informationes pri Occ. - NYA WERMLANDS-TIDNINGEN havet li 21 aug. un exposition pri li ultim rote-botes in Svedia, scrit de sr. A. Palmqvist, quel fini su articul per quelc lineas ex un dissertation (in Occ.) pri li sam tema. - Con mersí noi atesta li recive de "Päevaleht" (Estonia) li 19 may, e "Nidaros" (Trondheim) li 16, 22 e 28 aug. con excellent articules propagativ de coidealist Krogstad.

 

-- VIages. Durant li estive sr. Lindström, pres. del Societé Occidental in Stockholm, visitat sr. Krogstad in Norvegia e sr. Berggren incontrat li coidealistes in Berlin, Dresden, Leipzig e Copenhag. Pos li isolation

 

-36-

 

 

1928-1934 li annu 1935 ha dat nos eclatant pruvas ne solmen del facilmen comprensibil Occ., ma anc de nor facilmen *parlabil* e *usabil* lingue.

 

MARCAS GLUTINABIL con li provisori Occ.-emblema es recivibil de Box 171, Stockholm. Precie: 1 öre por pezze.

 

COSMOGLOTTA. Por evitar duplic missages de moné, li sved abonnates es petit payar per mandate international direct al Institute Occidental, CHAPELLE (Vaud), Svissia.   Bn.

 

SVISSIA. - Li general assemblé del SAPO evenit li 27 octobre in Biel. Articules explicant li scope e li construction de Occidental aparit in li jurnales de Biel (L'EXPRESS, JOURNAL DU JURA, BIELER TAGBLATT). Li sam comité esset reelectet (Presidente: Dr. H. Nidecker/Basel; secr.-cassero: F. Lagnel; membres: Mayor, Emery, Haller, Tanner, Ritter, Piaget). - Li contos 1934 inregistrat un active de Fr. 508.40 e un passive de Fr. 516.40. Li deficite de Fr. 8.- esset extintet per spontan subvention del membres present al assemblé. - Pos li administrativ aferes, li reste del posmidí esset consacrat a un conferentie de Dr. Nidecker: "Quelc canzones in Occ." e pos to, animat discussiones sequet pri mult divers líber temas. Li max cordial amicitá reyet durant li tot die e chascun participante departet con li grand joya har ancor un vez constatat quant Occ. es bell, fluent e facilmen parlabil.

 

Noi sincermen gratula sr. Bieller quel fat omnicos por li successe del assemblé. In plu, noi mersia li calidmen pro har consacrat benevolmen un spacie de un demí págine por un textu propagativ in Occidental sur li covriment de su du manuales de stenografie (Aimé-Paris) just editet.   fl.

 

TCHECOSLOVAKIA. - Li articul de sr. Peipers in Cosmoglotta nr. 104 pri Tachotipe va esser reproductet con sam clichés in li jurnale NEZAVISLA POLITIKA, de quel li chef redactor es nor coidealist Polansky.

 

Ti jurnal publicat ja pluri important articules pri Occ., e specialmen un de sr. Podobsky.

 

In comensa de januar aparit in li sam jurnal un articul traductet de Occidental "Catalonia e Tchecoslovakia" de prof. Alexandre Déuloféu. To es un practic aplication de Occ. tot recomendabil!

 

Nor amicos tchec prepara un nov manuale e anc un vocabularium tchec-Occ. (Ples vider li nr. 11 del Occidental-Bulletin printat in ultim págine de ti-ci numeró)

 

CUBA. - Noi recivet con astonament li sequent carte de ínconosset coidealistes: Cienfuegos, Cuba dec.25 / 1935. Nor estimat coidealist: Noi desira vos un nov annu plen de felicitá e progresse. Tre sincerimen, BONNEVAL e FUENTES, Arguelles 204, Cienfuegos, Cuba. - Con nor max cordial desires, noi espera por les grand successe in li propaganda de Occ. in ti republica.

 

NOVAS E OPINIONES EX ALTRI CAMPES

 

Noticie redactional. Certmen multes de nor letores es interessat audir opiniones e evenimentes ex altri mundlinguistic campes; nam tal conossentie posse sovent esser util in propaganda e discussion. Ci Cosmoglotta-Informationes auxilia. Convictet e cert pri li bonitá de nor afere e li evident superioritá de nor lingue, noi Occidentalistes ne besona celar a nor adeptes li existentie de altri L.I., ma posse in contra permisser nos li luxu presentar a nor letores interessant informationes ex altri campes. Cosmoglotta-Informationes installa un rubrica, quel va inserter citates e resumés ex altri gazettes, specialmen mundlinguistic revúes. Generalmen li noticies va aparir in traduction occidental; occasionalmen caracteristic passages va esser citat in li lingue original, con notes suficent por permisser al letores comprender it. - Li materiale ex quel noi hauste es ampli; noi ancor besona colaboratores. Coidealistes havent li bon volentie leer un Esperanto-gazette chascun mensu, un aquilin ocul pos passages interessant, e témpor por traducter les a Occidental, mey anunciar se al redaction.    C.R.

 

Ex li raporte pri li 27-im universal congresse de Esperanto 1935 in Roma:

... ye li reunion del comité noi trovat que li financial situation de UEA in passat autune, quande li nov comité devet comensar su function, esset mem plu terrific quam on tande opinet. Pro li present financial barres inter

 

-37-

 

 

 

 

mult landes, li númere de activ membres ha gravmen decrescet durant li annu current. Ma UEA recive li pluparte de su subvention financial del activ membres, e noi fortmen espera, que plu mult Brites va adherer quam "Jarlibro—membroj" por li annu venient. Li desfacilitás in li UEA—oficie desapari poc a poc, e in 1936 on espera dis—inviar li jar—libro (annale) in februar. Li directorie ("Estraro") successat fortmen reducter li expenses, e opine, que li annu current va finir plu bon secun li vis—punctu financial... Jovedí matine devet trovar loc li convenida del consilie de 

UEA, ma semblantmen omnis esset occupat pri paccar su bagage, nam solmen li 

presidente, yo self, e un altre assistet, e noi trovat cludet li sala! Li presidente declarat li convenida quam apertet, e questionat ca alqui desira li parol. Yo respondet no, e il declarat it quam cludet. Vermen, it es un strangi congresse... Esque li congresse esset un successe? Question desfacil a responder. Circa 1500 ex 34 landes ha adheret it, e plu quam 1200 ha assistet in fact. Tamen del esperantistic vis—punctu yo opine, que it ne esset tre successosi. Li vagada de cité a cité, e li visites in omni loco ocupat tant témpor, que presc ne restat témpor suficent por assister al assemblés, queles in consequentie, ne atraet mult assistentes. Adplu, li separation del divers nationes in apart hoteles fat presc ínpossibil li ver vive international accustomat ye congresses. In altri láter, del vispunctu turistic, li arangeament esset tre interessant, ... In general, li comité 

del congress ha bon arangeat li tot afere, ma it ha se monstrat quelc mancas in detallies... li plupart evenit pro manca de auxiliatores. Por ti complicat arangeament on besona mult auxiliatores, e it sembla que tis ne trova se in Italia. In resumé, yo opine que combination de turisme e congresse in un semane ne es apt... 

(Secun divers raportes compilat de C.C.G. The British Esperantist, sept. 1935) 

 

LI ADMINISTRATOR PARLA: ... It existe un categorie de letores, un elite, quel noi aprecia súper omno. It es ti honorabil individues, quel save self, quande lor abonnament comensa e fini e quel, spontanmen, prolonga ti abonnament in témpor suficentmen temporan por que omnicos functiona glatt e sin frictiones. Les noi benedi. -- Concernent li altris, queles nequande save, esque it es témpor por payar e quel, pro to, crede, que li rect moment ancor ne ha venit, noi es tre genat. Si noi pensa, que in omni vivent Esperantist cucha un eventual client, noi deve comprensibilmen monstrar nos gentil, servitori, respectosi, complesent a ti "neutral" cunicules. Pro to, quande lor abonnament fini, noi tre discret adjunte al adresse—banderole li parol mult—significant "Abonfino", quel támen e semblantmen ne es tre facilmen comprensibil in Espo... Nu noi desira parlar inter quar ocules con li letores queles desira surtir de ti elite, Li practica monstrat nos, que ne omni abonnates desira prolongar su abonnament. A noi ha in fund depleset; altres noi ha gravimen ofendet, nam benque ili es mult—annual abonnates, noi tamen ne hesitat mocar les o mem noi corageat ne publicar un inviat manuscrite, quande ti manuscrit semblat nos totalmen sin interesse o idiotic, — altres pro al tri causes ne plu desira payar, etp. — Til nu, presc omnes adoptet por informar nos pri su intention ne reabonnar li sam sistema: ili tot simplicmen devenit mut. (LA PIRATO, juli—aug. 1935) 

 

LI NOV EPIDEMIE. Es it usabil, recomendabil, util, absolut necessi? Es it etimologicmen justificabil? Have it referenties? Índiferent! It existe. Ja desde quelc annus li sufix "end" intrat in nor lingue, plu furtivmen quam triumfant, ma esque to importa? Li fact es, que it ha devenit civitane in nor lingue. ON conosse it. ON usa it. Vi li sobri fact. -- Noi ne crede, que alquel autoritá posse per decretes alqualmen influer li líber, natural evolution de nor lingue. Li sol superiori instantie in li lingual questiones es Ii vivent practica. Nor Academie, nor Lingva Komitato posse solmen constatar. Ili posse solmen registrar. —— Si ili vell voler oficialmen recomendar o derecomendar, aprobar o desaprobar quam un papa, ili vell riscar perdir un altri pezze de Ior autoritá, quam noi ja ha experit pos li ínfelici battallie pri -ujo e —io (Sufixes por landes; Occ.: —ia; CR), nam malgré omni declarationes del Academie, "io" survive quam victor. On posse calcular ye li fingres de un manu li esperantic gazettes, quel nequande usa 

 

-38-

 

 

li ínortodox sufixe "io" por nómines de landes. -- Un simil moralic colp sur li sede vell reciver nor honorabil Academie, si it vell interdir usar li sufix "-end". 

 

(Li sufix —end, existente in Ido, significa "quo deve esser fat". Occidental conosse It, quam sufixe ínproductiv in li form "—nd": examinand, dividende. U noviformationes es necessi, noi usa li form con *a* e ínfinitiv: "formoj evitendaj 

= "formes a evitar". Li rasonabil reflectiones del PIRATO es a recomendar (rekomendendaj) specialmen a Idistes, quam salutari contrapóndere contra li crede in li omnipotentie de lor Academie. CR)/Ex LA PIRATO, julí-august 1935)

 

Occidental-Information Copenhag     Dania

 

In octobre Dro G. Forchhammer, ancian ldist e exdirector del reyal institute por surdimutes in Fredericia, honorat nor curs semanal per su presentie, e ye ti ocasion enunciat su present opinion pri li L.I.:

 

"Yo esset inter li unesim Idistes in Dania, e ha mult e long témpor laborat por Ido. De 1911 yo esset durant quelc annus, til que comensat li trublas del guerra, presidente de "Dansk Ido—Forbund" e chef—redactor de "Dansk Verdensprogstidende", li dan Ido—gazette. In li recent Ido—congress in Fredericia yo ancor fat un discurs pri mi labore che li surdimutes. 

 

Ma nu yo ha completmen abandonat li crede in li obligatori finales de Espo—ldo. Yo ha audit pri li existentie de Occidental ne ante li discussion inter sres. Jespersen e De Wahl. Occidental e Novi al nu es tam simil, que on posse considerar les quam solmen dialectes de un lingue medial quel yo vell nominar Jewahli, secun li du autores; e yo considera me nu quam Jewahlist".

 

Dr, F. enunciat se specialmen pri Ii personal pronomines : "Li sistema de Novial es ci plu regulari, plu facil a memorar (Red.: Forsan por nordic persones, ma to ne es cert) quam ti de Occidental. Ma yo secue sr. de Wahl in su critica pri li —n—formes del genitive: "nusen, vusen, etc." Yo vell preferer formes per —i: nusi, vusi, etc"; li pronómine possessiv ya es un specie de adjective". Con interesse Dr. F. audi que li pronomines de Occ. have un (facultativ) —i: "mi, tu(i), su(i), e que i—formes "nostri, vestri" por li plurale ha esset in experimentation; ma que on generalmen nu prefere li formes curt sin —i: "nor, vor".

 

"Yo va scrir mi idé a prof. Jespersen. Su opinion deve esser decisiv por nos". 

 

Dr. F. salutat che nos con joya li filies de su ancian amico e colaborator Birger Jönsson: "Vor patre ha publicat un excellent libre de aprension por comensantes in Ido, con textus ex dan historie e geografie. On deve absolut adaptar it a Occidental e publicar it denove !"

 

E con un pezzette de chocolate a chascun, li amabil old senior salutat nos adío. 

Ilmari Federn.

 

LI PROGRESS DE OCCIDENTAL 

 

"Mani coidealistes sovente monstra ínpatientie" scri J. Cordonnier in li tchec Occidental—Bulletin de oct. 1935. "IIi di que nor movement progresse tro lentmen...".

 

Ma ili es rect. Quam lingue, Occidental es ínsuperabil. Pro quo do li publica ne accepte it tam rapidmen quam It deve? Pro que li publica es stupid? Absurd! Li culpe es che nos. Li Occidental—movement deve aprender del bolshevicos e indulge in regular self—critica. Ci es mi contribution.

 

— Tre poc de nos prova vider Occidental quam it apari al ordinari hom. Noi deve constantmen rememorar que, a il, li L.I. ne es un question primari. Primari questiones es li guerre, li economic crise, etc. Li L.I., quam L.I. ne interessa le. Il solmen va aprender un L.I. si es scrit in ti L.I. coses queles il ne posse trovar in alqual altri loc.

 

Esque jurnales consacrat al difusion solmen de un L.I. ne es un poc absurd? Ili 

— specialmen li esperantistic tales - es ordinarimen tre tedant (antiqui anecdotes, cronica por li iniciates, etc.) 

 

Duesimmen, yo deve dir que existe un grand danger de academisme in nor campe. Noi passa tro mult témpor in li linguistic discussion. 

 

-39-

 

 

Triesimmen.. Ma un altre posse continuar. Noi besona plu de self—confidentie e plu de self critica.    SW. Beer (London)

 

(Benque noi ne have li sam opinion quam sr. Beer, noi publica su lettre. Esque forsan altri letores desira far audir opiniones? — Red.) 

 

INTERNATIONAL REVÚE PEDAGOGIC 

 

Pro li grand númere de articules e li divers annexes quel noi desira adjunter al present numeró de Cosmoglotta—lnformationes, li spacie manca por adjunter special págines pedagogic. In plu, li ultim numeró (105) de Cosmoglotta esset reservat al pedagogie, e noi ne vole imposir a nor letores un litteratura quel forsan ne interessa li majorité. Tamen li idé de un revúe pedagogic seque su via e noi studia li possibilitá printar 2 o 4 numerós chascun annu por debutar.

 

Colaboration. Noi desira trovar colaboratores, in chascun land, quel vell colecter, selecter, traducter omni articules quel vell interessar li vive pedagogic international. Si possibil noi va aperter special rubricas. Pro to, noi peti omni coidealistes quel vell auxiliar, strax informar nos. 

 

Propaganda por ti revúe. Por lansar li revúe, omni adresses deve esser inviat strax al administration. Noi espera que to va esser un excellent medie interessar mult pedagogos. Chascun coidealist vell posser far talmen un special propaganda e pruvar per factes li imens utilitá de un L.I. quel permisse leer articules venient de landes max divers, e intercambiar informationes max interessant por su erudition professional.

 

Abonnamentes: Noi intente provar por ti nov revúe li líber abonnament: li abonnates invia al administration li summas, grand o micri, quel ili posse expenser por assecurar li edition del revúe. In compensation, noi va inviar les, por li propaganda in pedagogic circules, tam mult exemplares quam hauste su donation. 

 

JA NU ON POSSE ABONNAR LI FUTUR REVÚE PER SIMPLIC POSTCARTE.

 

Subventiones: Noi ja recivet sv.Fr. 10.—  (anonim de Svedia); sv.Fr. 10.— (anonim de Svissia). Summa: 20.— sviss. 

 

Li administration: Institute Occidental 

ULTIM NOVA     1. AUSTRIAN OCCIDENTAL-CONFERENTIE (9-14 april 1936)

 

Noi just recive li programma de ti important conferentie. Noi desira a nor coidealistes plen successe in ti excellent propaganda in favor de Occidental. Vi li programma resumat (pro manca de spacie) : 

 

Jovedí 9 april: 20 cl. Reunion del Occ.—Club Progress con discurs de sr. K. Janotta: "Li historie del lingue international til 1900". 

 

Venerdí 10 april: 16—18 cl. Liber reunion por interconossentie. 20 cl.: Public propaganda vésper. Dr. Homolka: "Pro quo Occ.? Cardinal punctus del interlinguistic problema". 

 

Saturdí 11 april:15—18 cl. Inaugural session; discurs de Ing. Hans Ro Hoerbiger: "International intercomprension in li scientific litteratura." 

Soledí 12 april: 9-12 cl.: "Propaganda in Austria e fundation de un Austrian Occidental—Liga. 20 cl.: Reunion de divertissement. 

Lunedí 13 April: Final session pri "Li international organisation del Occidental—movement, Academie, 1. International congress" pos raport de sr. Dr. Hans Homolka. 

Mardí 14 april: Consacrat al visite del cité e a un excursion al castelle Kreuzenstein. 

 

Deliberation in german e Occidental. Rabatte sur li austrian ferrovias. Cotisation öS 5.—. Detalliat informationes che li secretario: Sr.Ing. A. Reichert. Hebragasse 9/III/12, WIEN IX

--------

 

Un programma de conferenties es etablisset per li Occidental—Club Progress de Wien. Ili va evenir in Café Meller, Kaiserstrasse 56, Wien VII. 

22 januar: Karl Janotta: "Pri li 1-im Austrian Conferentie in Pasca 1936.

29 januar: R. Hartmann: "Li scientific lingue in li practica".

5 februar: Karl Janotta: "Li decimal classification e li lingue international

12 februar: Dr. H. Homolka: "Latin - Anglés - Occidental"

19 februar: ? . Qual progresses li L.I. vell dar al turisme, si ja nu it vell esser utilisat?

29 januar: Comense de un Occ.-curs de 7 hores.

 

 

-40-

 

 

 

Occidental-Bulletin

 

Annu 1.    Praha, li 1 decembre 1935     Numeró 10.

 

Vazeni ctenári! Az dosud jsme Vám zaslali Occidental-Bulletin zdarma.Dobrovolné príspevky, jez jsme az dosud dostávali od obetavych stoupencu, stacily k tomu, abi nás nenárocny list mohl pravidelne vycházeti. Vzdáváme proto vsem dárcum znovu svoje díky. Ponevadz vsak chceme jednak zajistiti svému listu pevnejsí a stabilnejsí financní základnu, jednak pripravovati jeho zlepsení a rozsírení, rozhodli jsme se, stanoviti od 1. ledna 1936 rocní predplatné na Occidental-Bulletin na Kc 6.- za iu císel. Kdo poukáze toto predplatné jeste pred 31. prosincem t.r., dostane malou brozurku occidentalskou jako premii. K poukazu predplatného prikládáme k dnesnímu císlu vplatní lístky post. sporitelny. Sest korun rocne je tak nepatrná suma, ze nepochybujeme, ze vsichni si budete moci. O-B. predplatiti. Získáme-li preliminovany pocet platících predplatitelu, budeme moci rozsíriti list jiz v roce 1936 o pravidelnou zábavnou prílohu, jez vyde ctyrikrát do roka. Pomozte nám uskutecniti tento plán. Konecnym nasím cílam bude vydávání tisteného casopiso. I toho jednou dosáneme!

 

Pozor! Clenové Clubu Occidental v Praze a prátelé, ktorí jsou bez práce, budoi i napríste dostávati Occidental-Bulletin zdarma. Je pouze trebe, aby nám lístkem tento svuj náruk oznámili. Adm.

 

 

Comunication del administration.

 

Noi refere al comunication fat in li numeró 8 de nor Bulletin e repeti, que desde li 1 januar 1936 noi va misser nor jurnal solmen a tis, qui va har assignat nos li anual abonnament de Kc 6. - in extrania: 3 respons-cupones. Hodie noi adjunte, que noi va introducter un regulari trimestral suplement belletristic, si li preliminat númere de abonnates va esser atinget. Ples usar li adjuntet postchec por assignation del precie de abonnament.

 

Ex nor jurnales.

 

Hodie noi posse informar nor letores, que li jurnal Nezávislá politika introductet un stabil rubrica pri Occidental. Noi debi ti success al extrem afabilitá de sr. ing. Polansky. In li numerós 35-36 e 37 noi lee un serie de articules de sr. Podobsky, quel responde per precis argumentes al articul Esperanto de sr. Sembera publicat in li numeró 34 de Nezávislá pol. In li numeró 38 noi lee un articul Interna ideo de Esperanto, in quel on monstra li naivitá del esperantistic intern idé e contra-posi li realistic e strax aplicabil devise de occidentalistes: Servicie al homanité. Nezávislá politika va continuar li publication de ulteriori articules pri Occidental. Li jurnal merita esser leet de omni occidentalistes tchecoslovac.

 

NYMBURSKÉ LISTY publica in su nro. 45 del 8 novembre un concis noticie pri li libre Discussiones inter E. de Wahl e O. Jespersen de nor ínfatigabil coidealist sr. Podobsky.

 

Un suggestion.

 

It eveni tre sovente, que occidentalistes, quel besona comprar divers coses in extrania o executer ta divers comissiones, usa in tal casus li servicie del coidealistes in ti land. Per to nasce un amical colaboration e reciproc auxilie, quel es un bell fructe del aplicat internationalitá. Ma ti procede have anc su láter obscur: Per to on renuncia al direct relation con li respectiv firmas in extrania e neglige talmen usar e propagar Occidental. Noi mult vez ha fat li experientie, que comendes scrit in Occ. es sempre acuratmen executet in extrania. Noi proposi do, in tal casus scrir directmen al respectiv firma e usar in li corespondentie consequentmen *solmen Occ*. It ne es necessi renunciar totalmen al servicie del respectiv coidealist, on posse ya indicar su adresse quam intermediator. Ma li max bon propaganda es li practic usation del lingue in li relationes international!    -or.

 

Testament de un arabo.

 

Un arabo, moriente, legat a su tri filios un truppe de cameles, queles ili devet divider talmen, que li maxim old filio recive un demí, li ylu yun un ters e li maxim yun un ninesim del truppe. It esset 17 cameles.

 

It es evident, que on devet ear al cadi, pro que: qualmen divider sin buchar? Li cadi ha judicat:

 

- It es necessi, que yo presta vos li deciottesim camel. E nu li maxim old filio va prender su demí de deciott, it es nin; li plu yun su ters, it es six; e li maxim yun su ninesim, it es du cameles.

 

Quande chascun forpulsat su animales, it restat ancor un camel, ti quem prestat li cadi. Li cadi reprendet su animal.

 

Li heredantes credet in prim, que to ne es rect, ma quande ili calculat precismen, ili constat que, proprimen, chascun de les have plu mult, quam il devet originalmen reciver ye li númere de decisett cameles. Qualmen to esset possibil?

 

Vecerní Ceské Slovo

 

 

Lingual questiones.

 

On questionat nos de pluri láteres, qualmen on traducte li tchec frase "Prosím", quel es tre frequent e have pluri senses. Si on expresse li gratitá, on di in tchec: "Dekuji", e on responde: "Prosím". In Occidental: "Mersí", li response: "Neproquó".

In li frase "vstupte, prosím" it sufice dir: "Ples intrar, senior". Ci li parol "prosím" es partmen ja traductet per li polit form del imperative e accentuat ultra to per li titul "senior". Anc in altri simil frases on traducte "prosím" max simplicmen per li titul. P.e.: "To nevím, prosím": "Yo ne save, senior". In frases quam: "Podjete mi to, prosím" on posse dir anc: "Yo peti vos, presentar me it". - In fine quelc tipic frases tchec: "Pockat, tak to nepujde"; in Occ.: "Stopp, talmen it ne va successar". "Aha, uz vím": "Bon, yo save ja".

 

A nor nov adherentes.

 

Omni nov adherentes, queles studia Occidental ex li manuale Ucitel svetomluvy, have li jure, demandar gratuit corectura de su leciones, si ili adjunte un marca de Kc 1.-. Ples misser li leciones al Buró de Occidental, Praha-VII., Skroupova 2.

 

Vocabularium tchec-occidental

 

de sr Podobský es ja pret in manuscrit. On va comensar su edition strax, quande li editor J. Svec va har liberat se del actual excessiv afluentie del labores. Li vocabularium va contener ca 3000 max frequent vocabules.

 

Propagativ folies

 

Buró de Occidental in Praha-VII, Skroupova 2, editet successivmen li sequent folies propagativ policopiat:

 

N.1. - Ekzemploj komparaj - in Espo. e Occ.

N.2. - Quo es Occidental? - in Occ.

N.3. - Víte, co je to Occidental? - in tchec.

N.4 - Was ist Occidental? - in german.

N.5. - Co je lepsí, Esperanto, nebo Occidental? - in tchec.

N.6. - Oferta de abonnament a Cosmoglotta - in tchec e Occ.

Ulteriori folies propagativ va sequer.    BdO.

 

Subventiones por Occ.-Bulletin *Cassa de propaganda*.

 

R. Studenský, Praha: Kc 36.-; J Sonberg, Praha: Kc 10.-; T. Horácek, Neratovice: Kc 10.-; H. Svecová, Praha: Kc 4.-. In summa *octobre-novembre* Kc 60-. Sincer mersí por ti auxilie!   BdO.

 

Arivat publicationes.

Cosmoglotta nro 104. - Class-Combatte nro.2. - Cosmoglotta-Informationes nro.3. - Oficial Bulletin del SAPO, nro. 5 e 6. - Nezávislá politika nro.33, 34, 36, 37, 38.

 

Romnozil: St. Fechtner, Praha-1, 195. - Vydavatel a odpovedný redaktor: Jos. Svec, Praha-VII, Skroupova 2.

 

 

Praha, li 1 januar 1936.   Annu II. Numeró 11

 

Nov presidente de Tchecoslovacia.

 

Li 14 decembre 1935 senior presidente Masaryk, in un etá de 86 annus, anunciat su demission. Pos un deci-sett-annual benedit periode presidential, il cessat esser li presidente del Republica, ma il sempre va restar li spiritual ductor del tot nation tchecoslovac. In ri restrictet cadre de nor micri jurnale noi absolutmen ne posse justmen descrir li importantie de su clarmen cristallisat personalitá por nor state e por Europa in general. Si nor Republica in li actual crise economic, politic e moral successat mantener li órdine, li justicie e li libertá de cives de omni nationalitás, noi debi it solmen al sagesse de Masaryk e al autoritá, quel il jui che omni habitantes de nor state. Adiante, il recomendat senior Dr. Benes quam su successor. Li 18 decembre 1935, in li historic sala de Vladislav, li deputates e senatores per un eclatant majorité de votes ha electet sr. Dr. Benes quam duesim presidente del Republica. Li electores e li publica salutat li resultate del election per long e entusiasmat ovationes. Sr. Dr. Benes desde 20 annus es li intim colaborator de Masaryk. Per su election li representantes del population del Republica manifestat clarmen, que noi va mantener li actual linea politic, li linea del presidente Liberator Masaryk, li linea quel assecura nos li democratie, justicie e libertá. Presidente Dr. Benes es li max apt successor de Masaryk e realisator de su idés. Tchecoslovacia continua esser li state de Masaryk.

 

In comensa del nov annu.

 

Sin digression noi confesse, que noi intra in li nov annu 1936 con orgollie. Yes, con orgollie, pro que noi recivet li previdet númere de abonnamentes e pro que, consequentmen, li aparition de nor Occ.-Bulletin es assecurat por li tot annu 1936. Ti constatation causat un grand plesura al editor e it es li max bell recompense por su labor. Esque resta ancor alquo a dir? Yes. Lu principal: Cordial mersí ad omni nor coidealistes, queles per li abonnament e per li subventiones ha monstrat tant mult comprension por nor afere. E nu, con nov forties e con nov optimisme al nov labor! Mult successe in li nov annu 1936.    -or.

 

Sixant annus de Jan A. Kajš.

 

Noi aprende solmen nu, que li patre del occidentalisme in Tchecoslovacia, li prim pionero de Occidental che nos, nor amico Jan A. Kajš, ha atinget li 9 junio 1935 su sixantesim annu de vive, quel posse servir nos quam bon exemple. Il labora por li idé del LI. ja 35 annus. Desde 1900 fervent esperantist, il devenit idist strax pos aparition de Ido e laborat por li nov lingue con omni su forties e entusiasme. Il editet manuales, vocabulariums e desde 1922 anc su "Jazyk mezinárodní-Lingue internaciona". Sin Kajš, Ido ne vell har difuset se tant rapidmen in Tchecoslovacia.

 

Quande in 1922 aparit Occidental, Kajš, ti idealist sempre yun e sempre progressistic, esset entusiasmat per ti lingue e posit omni su idealisme e capacitás in li servicie de nor lingue. Noi omnis conosse su labor por Occidental. Ceský klíc Occidentalu, Cursu del LI per postcartes, Praktický jazyk svetových styku Occidental, Ucitel svetomluvy, li jurnale Jazyk mezinárodní, li revúe Occidental, Konec Babylonu, Problém jazyka mezinárodního, ultro to mult altri materiale propagativ, to omnicos es su labor. E just nu noi recivet su triesim manuale de Occidental 1935, quel noi recense in altri loc. In 1934 il editet li bell Micri Chrestomathie in Occidental, quam I tome del nov Biblioteca de Occ. e Li Astres del verne de Podobský quam II tome del dit Biblioteca. Il printat anc Cosmoglotta in 1925  1931 il fundat li Federation del amicos del lingue international auxiliari in Brno, il fat mill altri labores por Occidental, queles noi mem ne conosse.

 

Pro to noi sta hodie avan le, un poc inhontat, pro que noi ne save, per quel paroles expresser nor max amical gratulationes. Omni superlatives vell esser banal. Pro to noi di solmen: Car senior Kajš, amico fidel, ínfatigabil, altruistic combattente por nor idé, portator del purissim idealisme, lass nos presentar vos nor manu. Vive ancor mult annus in plen sanitá, colecte li joy e li plesur, quel es li fructe de vor assidui labor. Noi vole auxiliar vos per omni nor forties.   J. Svec.

 

 

Un nov manuale tchec de Occ.

 

Just nu aparit un nov manuale tchec de Occidental de sr. Kajš. It es ja li triesim edition del tchec manuale de sr. Kajš e noi joya vider li bell librette, 

quel es un excellent pruva del activitá e perseverantie de nor coidealist Kajs. Li libre es tre bell arangeat, in li max apt format CSN A6 e contene ultra li complet grammatica, textus de exercitie in forme de curt anecdotes e amusant articules. In summa un excellent librette, quel noi ja tre besonat. Noi gratula a sr. Kajs. Li manuale custa Kc 5.- e on posse comendar it sive che Buró de Occidental in Praha-VII, sive che li editor J.A. Kajs, Brno 12, Wilsonova 11.

 

Lingual questiones.

 

Noi continua li explication de divers frases idiomatic, queles ne posse esser traductet litteralmen in Occ. Tre sovente on audi li sequent frases: "Vy jste to necetl?" "Jakpak by ne!" On traducte it in Occ.: "Esque vu ne leet it?" "Sí!" Li parol sí (accentuat!) expresse afirmation pos un question de negation. On traducte per sí nor frase jakpak by ne tre precismen. Un altri tal frequent parol es "samé". P.e.: "To jsou samé plané reci"; in Occ.: "It es intot van parlada / van paroles". "Mluví samé nesmysly": il parla solmen (o sempre) nonsenses". E qualmen on di li bell tchec frase "To je holý nesmysl!" In Occ.: "It es un pur nonsens!" - Alqui perdit su porta-moné, ma pro que it esset ja old e ad-plu tot vacui, il di in tchec solmen: "Nevídáno". In Occ.: "Null damage!" Quande on aprende, que alqui refusat maritar se con un old fémina, on comprende su situation e di in tchec: "Noní divu, ze ztratil odvahu". In Occ.: "It ne es astonant, que il perdit li corage." Ma on posse dir anc: "It es comprensibil, que il perdit li corage".

 

Subventiones por Occ.-Bulletin.

 

Anonim, Kolíg: Kc 50.-; Dornák, Frenstát: Kc 3.-; Tykvart, Plzen: Kc 10.-; Jirousek, M. Ostrava: Kc 26.-; Hasík Rynholec: Kc 4.-; Vozerílek, Vys. Mýto: Kc 4.-; Mares, Velen: Kc 4.-; Neumann, Praha: Kc 30.-; O.S., Praha: Kc 35.-; Korista, Brno: Kc 4.-. In summa in decembre: Kc 170.-! Cordialissim mersí por ti bon auxilie!

 

Upozornení. Doslé predplatné zde zvlást nevykazujeme, zabarlo by to prílis mnoho místa. Jenom cástky, o nez predplatitelé poukázali více, nez ciní predplatné, vykazujeme jako Subvention por Occ. Bull.

 

Divers comunicationes.

 

Omni abonnates, queles ha assignat li precie de abonnament ante li 31 decembre, recive con li present numeró li brochurette "Li Via de Progresse Individual" de E. Bidole quam gratuit premie. Noi va expedir li numeró 12 de Occ. Bull. solmen a tis, qui va har payat li abonnament!! Li belletristic supplement al Occ.-Bull. va aparir in marte, junio, septembre e decembre de chascun annu.

 

Nota del redaction. Pro abundantie del materie noi devet ajornar pluri articules e rubricas al numeró 12. Ples excusar.   Red.

 

Rozmnozil: St. Fechtner, Praha-I, 195. - Vydavatel a odpovedný redaktor: Jos. Svec, Praha-VII, Skroupova 2.

 

 

 

 

 

INTERNATIONAL REVÚE PEDAGOGIC

 

Gratuit suplement a Cosmoglotta. Red.: Occidental-Buró, CHAPELLE (Vd), Svissia.

 

A NOR LETORES.

 

Plu modest quam li supra titul es li sequent págines. Ili es li nucleo, noi firm espera to, de un plu ampli jurnale. Su prosperitá e su developament depende del interesse quel va manifestar nor colegos.

 

Noi va debutar per quelc págines anexet a Cosmoglotta-Informationes. Si nor interprense have successe, noi va far printar it in printería e forsan far aparir it quar vez per annu.

 

Li coidealistes quel desira auxiliar nos es petit comunicar lor articules, suggestiones, remarcas al redaction. Noi va esser grat al benevolent colaboratores quel va informar nos pri li max important evenimentes o decovritiones pedagogic, pri metodes, bibliografie de general interesse colectet in lor respectiv landes.

 

Nu, car colegos, un nov via aperte se! Noi desira que it mey ducter al successe nor lingue in ti nov dominia! Auxilia nos secun vor possibilitás, nam li labor ne manca por li benevolentes!    fl.

 

CORESPONDENTIE.

 

Noi mult mersia li colegos quel respondet a nor apelle insertet in li nr. 1 de Cosmoglotta-Informationes. Ci seque quelc extractes ex lor lettres:

 

Sr. A. Nordlund, Rällsö (Svedia):

 

Con grand joya, yo lee in C.I. que on pensa fundar un international pedagogic revúe. It va har grand successe, yo crede, e va devenir un stimulation pri li bellissim idé.

 

Sr. J. Podobsky, Bakov n. Jir., Tchecoslovakia:

 

Vor idé, yo accepte e aplaude a it! Certmen, noi ne posse editer un representativ revúe printat, ma un suplement mimeografat adjuntet al Inf. es realisabil. Forsan vu intente executer ti idé talmen que vu va serchar landal colaboratores. In ti casu, yo posse con joy auxiliar vos e yo es pret inviar vos pedagogic noticies ex nor land...

 

Sr. H. Björkman, Jänkisjärvi (Svedia):

 

Vor projecte in Cgta-Inf. pri edition de un revúe pedagogic es tre injoyant. Ante long, yo ha intentet scrir a vos pri ti afere e proposir un action in li direction projectet.

 

Un revúe por li international relationes del docentes es tre desirabil. Ma un revúe solmen in Occ. ne va ganiar mult membres. Si noi desira un success por li revúe, it deve esser poliglottic. Li interlingue deve in tal revúe solmen luder li role de un servitora, humil ma necessi e ínevitabil. Li revúe deve contener original articules in national lingues con paralel traduction in Occ. Chascun docent vell haver interesse pri un tal revúe. It es supposibil que un letor, qui comprende un foren lingue, anc desira partiprender li contenete de articules scrit in altri lingues. Tande li interlingue oferta su servicie. Ti lingue il posse aprender ex li paralel traduction de articules in su patrin lingue o in un foren lingue, quel il comprende. Li interlingue deveni un ver lingue auxiliari e ne plu un afere de "fanaticos".

 

"Li moné manca" versimilmen va esser li response pri mi suggestiones. Li possibilitás por edition de un tal revúe, yo ne posse judicar. Yo ha solmen acceptet vor invita relater mi pensas. Tamen yo imagina me, que un tal revúe vell esser vendibil e que li occidentalistic docentes per omni forties vell subtener it. - Pri fundation de un organisation international de docentes, yo es tre interessat e es pret adherer.

 

Ex un altri lettre de sr. Björkman:

 

Yo crede que si on vell editer un revúe simil a "Pedagogiskt Forum" (Red.: Tre bell libre annual, contenent 50 articules scrit in sved, norvegian, dan e finlandés con illustrationes) ma pro docentes de omni nationes, e pro to con paralel traduction in Occ., it ne vell esser sin successe. Si in comensa on

 

-1-

 

vell editer ti revúe per un tome in chascun quinesim annu it tamen vell esser bonvenit.

 

Ultra it un micri folie mimeografat in Occ. con informationes pri evenimentes in li munde scolari es desirabil. It vell esser suficent, si ti folie informativ vell esser editet per du numerós in annu. Esque it ne vell esser un programma realisabil?

 

Sr. G. Poujet, Isles-sur-Suippe, Francia:

 

Vor proposition es extremmen seductent... Adjunter 2 o 3 folies specificmen pedagogic a Ctga-Inf. ja va esser un excellent medie de ligation por nos e un embrion de alcun cos plu complet...

 

Sr. J. Quensel, Günthersleben über Gotha, Germania:

 

Con grand interesse yo leet vor projecte in Cgta-Inf. pri un revúe de instructores. Noi vell posser dar informationes pri li statu pedagogic in li singul landes. It vell esser tre interessant sequer qualmen in historic sense ha changeat ti scientie.

-----

 

PARTE PEDAGOGIC

 

LI MOVEMENT PEDAGOGIC DEL PRINTATION IN LI SCOLE.

 

It es ínpossibil dar ci altri cose quam tre general indicationes. Ti indicationes mey incitar li letor documentar se plu completmen pri ti tema. Con plesur yo va auxiliar le. Printation in scole es tro strett denomination: it presenta solmen un aspecte del efortie interprendet per FREINET e su colaboratores por renovar li public primari francés docentie.

 

Ante comprar un micri presse e far composter textus per scoleres, it es necessi agnoscer que, til hodie, noi errat pri possibilitás del infantin spíritu. It es necessi inspirar se del labores del Institut J.J. Rousseau (Genève), de Dr. Decroly, de A. Ferrière e in general del modern renovatores del pedagogie.

 

Constructer su pedagogie sur li "ínmediat interesses" del infant, to es li cardinal punctu. Permisser le expresser su pensas per paroles, per scrites, es li max bon medie docer le mastrisar su lingue matrin.

 

Li scoleres scri líbermen curt textus pri lor ludes, li labores de lor genitores, li micri incidentes de lor omnidial vive. Ili selecte, sub li control del instructor, un ex ti textus de 7 o 8 til 15 o 20 lineas). Colectivmen, on corecte it al nigri tabul. Poy un gruppe de 5, 6 o 7 scoleres ea al table de printation. Un ex ili conta li lítteres, fractiona li textu per strecas in lineas hant aproximativmen sam longore. Chascun scolere composte 1, 2 o 3 lineas. Pos quelc dies de aprentisage, un scolere composte un linea in 7 o 8 minutes. Li compostores es ordinat. Per micri spegul, on lee li textu. Un ex li infantes corecte li líttere-erras. Li instructor verifica. Poy on plazza ti compostores sur li presse. Ti labor postula circa demí hore. In seque, on fa li tirage. Por printar 60 til 100 folies (format 13, 5/21 cm.) it es necessi ancor demí hore.

 

Chascun scolere recive un folie. Li suplementari folies es ligat in fine de chascun mensu sub li form de un micri revúe con special titul e on exchangea ti scolari jurnal con 10, 12, 15 scoles quel anc printa.

 

Chascun semane, on posse printar 2 o 3 folies. Durant li scolari annu 60 til 80 folies. To es li "libre de vive" del scole.

 

To, quo on lee in li divers scolari jurnales interessa mult li infantes pro que in it, scoleres de divers locos in Francia, e un poc in extrania (ci necessitá de un auxiliari lingue) raconta lor vive. Esque ne mi car TJERNSTROM ?

 

Ti textus posse tre bon servir quam base por docer li matrin lingue quam yo scrit supra, ma... in plu in posse esser li punctu de depart del tot instruction. Ti tema vell postular almen un nov articul... si li letores desira it.

 

200 til 250 scoles francés practica ho-moment li printation. It have avantage ne tro rupter li horarium e programmas oficial pro que on posse printar durant li témpore consacrat al "labor manual".

 

G. Poujet.

 

-2-

 

 

 

CARACTERE—SCOLE (Articul original; reproduction ne sin permission del autor) 

 

Li historie nequande halta. Esque it es li historie universal o li de 

un parte special? Ya, li experientie doce que grand transformationes de un 

dominia del vive homan es sequet de tales de al tri districtes. Li ultim max 

important element revolutionari esset li guerre mundal. It developat ne solmen li max vehement lucte inter hom e machine (rebellente li creatura contra su propri creator), ma it revelat anc li final victorie del hom pri li desvivet, tamen vivent materie; advere it ne esset un definitiv triumf! 

 

Pro to li combatte continua se. Ma in tal maniere que li hom hat devenit self un parte del anorganic mecanisme, comensa recuperar su position de unquande. Frases quam "hom — machine" o anc "saventie — potentie" ea plu e plu detronat. 

 

Li yunité justmen gruppa se circum altri, nov banieres. It ne plu glorifica li purissim intelectualisme. Presc quotidian it posset vider que li intelectu es capabil ne solmen a productiones plen de dignitá homan. Quam durant li guerre li íncult mann sovent decoconat se quam qualificat por comandament — tam pos li guerre mani "doctor", possibilmen "honoris causa", usat su notiones alt intellectual sin alcun scrupul purmen por subjugar omni minu favorisat in ti regard. (Vu conosse self suficentmen li tal mal—odorant processus del ultim témpores in li tot munde) . 

 

Nu li question qualmen declarar li discrepantie que li usual education ne fa melior li homage?! Facilmen reconossibil que justmen li pedagogos ha atribuet lor attention a ti problema. Nam ili videt que lor propri labor hat pussat flores tam sordid quam steril. De tal explorationes resulta li nov tendentie de "caractere—scol" quel accentua nu justmen li qualitás interior quam necessi a cultivar. 

 

Ti erudition del caractere ea atinget per acustomation in li omnidiari instruction quel deve procurar ocasiones: provar li fide, practicar li devotion a un idé, imposir discretion, adtruder necessitás por augmentar li fortie del voluntá e del resolution e obligar al responsabilitá. 

 

 

Forsan vu objecte esque it es nov scopes? Yes, ili es ne totalmen ínconosset til nu; ma lor importantissim e absolut pretension es nov in fact. Nam it resulta 

in ultra que li instruction ne representa "mort" conossenties, ma media li cultura  in tal maniere que it forma li psiche del yun hom in li sens de firm caracter. 

 

Selfevident que li exercities gimnastic ne sta negliget in ti scole secun li old tendentie "mens sana in corpore sano". In ultra quam viv fontes aflue al labor scolari li tipic nationalitá del scoleros, li tot complex patriotic; in fine, ma ne ultim, li etern ideales del particulari historie — queles omnes es explotat in li intention supra indicat, sam quam li principies religios con queles ne existe contrarie e per queles es dat li garantíe de un education ne petrificat in hipernationalistic strettesse. 

 

It vell esser tema de ulterior dissertation monstrar qualmen ti scopes es realisabil omni die.     Johannes Quensel  (Germania) 

--------

 

LI POTENTIE DEL SCOLE

 

On mey ne tro exaltar li scole. On ne va anobilar, inrichar, perfectionar it nultémpore tam mult quam it es necessi. Su tasc in self es suveran pro que it forma li caractere de un nation. Un nation quel have mal scoles porta li sam vicies quam li individue quel ne havet matre o quel havet solmen un matracha; li instinctes desordinat del animale domina in ti nation, quam in ti individue, li caracteres del homanité.

 

Li scole exerci duplic influentie; in prim sur li eleves per li personal docentie, poy sur Ii tot nation per li comun idés quel it da al totalité del eleves. Sol li duesim influentie es decisiv: li individue va posser rebeller se, ma it ne va escapar li permanent tendenties del loc in quel li scole va har fassonat le. Li prejudicies in ti loc va constituer li cadres li max solid del opinion populari. Li logica del principies proclamat in li scole va traducter se ínevitabilmen in li tendenties, in li reflexes e in li actes deI nation.

 

-3-

 

 

 

 

Nul social reforme prevale contra li scole. Necos grand successa sin li scole. Li patriotisme es van, quel ne cuida in prim pri li scole. Un modern state exige esser plu o minu consentit. It ne va transviver pos li ruptura tro complet del unité de inspiration scolari. 

 

Lucien Romier, celebri publiciste francés contemporan 

-----

 

LI MOVEMENT EDUCATION INTERNATIONAL 

 

BELGIA. Del 9 til 16 august evenit in Bruxelles li congresse del Federation international por li docentie del dessine, de quel nor coidealist, prof. R. 

Berger (Morges) es li general secretario.

 

— In marte fundat se in Bruxelles li "Centre national de Education". It va persequer li labores del eminent Dr. Decroly e provar realisar li union del forties e competenties dissemat tra li tot land por servir li progresse social per li progress educativ. 

 

TCHECOSLOVAKIA. Li 7—im conferentie del delegates del Federation international del Associationes de Instructores quel evenit in Praha del 9 til 11 august 1934 adoptet li sequent resolution: "Li F.I.A.I., studiant li problema del formation del instructores, favora: 1) Li formation universitari del instructores, 2.) Li possibilitá persequer gratuitmen li studies quel ducte al profession de instructor, 3) li exclusiv usu de qualificat docentes in omni scoles, 4) li inicial formation general e professional al sam nivelle por omni instructores. 

 

POLONIA. - In Warszawa evenit un conferentie del psichologos scolari. Quar sectiones labora in li sequent dominias: I) Tasc del psichologs scolari, metodes e resultates, 2) Apreciation del inteligentie, etc., 3) Pedagogie e psichologie social, etc., 4) Li divers pedagogies, li psicopatologie, etc. 

 

ITALIA. - Li frequentation del scolari curses es obligatori por omni prisonarios de minu quam 40 annus e facultativ por li altris. Hodie 202 scoles de prison functiona e 18 000 prisonarios seque les. 

 

GERMANIA. - In Würtemberg li seminarie ha esset supresset e remplazzat per un Academie Pedagogic. 

 

SVEDIA. — Existe nu 35 nomad-scoles in Lapland por li bass classes. Ili functiona in li cabanes del I—im julí til 5 octobre. Li du superior classes tene se in li villages e anc durant hiverne. Li education es dat per Laplandes in sved. Li ambulant scole eveni in plen solitude, proxim Lapan camp. Infantes es de 8 til 10. Ili prende li repastes in un del tri cabanes; Ii classe es in li duesim e li triesim es reservat al instructora. 

 

ANGLIA. - In marte sr. Ramsbotham, secretario parlamentari del Board of Education inaugurat li unesim studio del munde consacrat completmen al production comercial del film educativ, Cleveland Hall Studios. Desde annu li Gaumont—British Instructional ja productet 62 filmes. 

 

FRANCIA. - Proxim Pau esset apertet in 1934 un institute medico—pedagogic por garsones desde 5 annus. On recive ta solmen infantes nervosi, ínstabil e desfacil. 

 

CHINA. — Li articul 149 del nov Constitution del Chines Republica es talmen conceptet: Li expenses por li instruction public deve esser adminim 15% del budgete general por li guvernament central e adminim 30 del budgete general por li provincias...

 

U.S.A. Li "Junior Literary Guild", 55 Fifth Ave., New—York, quel have quam scope li developament che li infantes e adolescentes li inclination por li bon leturas, publica desde quelc annus un interessant revúe litterari "Young Wings". Per articules captivant e bell ilustrat, ti publication presenta a su yun letores li nov libres e da les informationes pri li vive del contemporan autores por li yunesse. In rubrica, por ili reservat, li infantes self posse expresser lor opinion pri li ovres quel ili leet. 

 

(Li supra informationes es extraet e resumat ex li "Bulletin del Buró international de Education" in Genève) . 

 

PER NOR REVÚE, PLES LABORAR AL DIFUSION DE "OCCIDENTAL" CHE NOR COLEGOS! 

 

-4-