Cosmoglotta B 005 (jan-feb-mar 1936)


COSMOGLOTTA-INFORMATIONES

 

Numeró 1 (5)    Januar-Februar-Marte 1936

 

Apari durant chascun trimestre quam suplement a Cosmoglotta printat

 

Redaction e Administration: INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE (Vaud), Svissia

 

Precie de abonnament, junt con Cosmoglotta, por 1936: Fr. 3,50 sviss

 

NOV TARDE...

 

Pro li sam motive invocat in li ultim numeró de Cgta-Inf. 1935, noi apari ancor con un cert tarde. Si necos impedi nos (noi ne ya posse saver quel urgent Occ.-labores atende nos!) noi espera far aparir li nr. 2 in junio. Noi mult regreta ne posser junter li abundant textus pri "Ex altri campes" quel have un grand interesse por nos Occidentalistes, por ex. li translocation de Genève a London de U.E.A. li max grand organisation espistic, li textus del Occidental-Bulletin de Tchecoslovakia quel contene in su numeró de may interessantissim articules e mult altri altmen suggestiv informationes.

 

NOI PETI omni propagatores o letores SEMPRE INFORMAR NOS pri omnicos interessant nor movement. Mem curt articules va esser benevenit. Chascun coidealist desira conosser quo fa li altris!

 

CONTENETE

 

Noi specialmen recomanda al atention de nor letores li sequent articules:

 

1 - Ortografic questiones

 

2 - OCCIDENTAL-UNION e OCCIDENTAL-ACADEMIE

 

3 - Li cronica e specialmen quo concerne APIS e un Occidental-gazette, sub TCHECOSLOVAKIA

 

4 - Lass nos colaborar!

 

5 - Li Occidental-insigne

 

NOR NOV PROSPECTE

 

Li nov prospecte quel vu trova junt con li present numeró de Cosmoglotta-Informationes ja havet un grand successe. Quáncam it ne esset anunciat ni in Cosmoglotta ni in Cgta-Inf. it esset tant bon acceptet que nor edition de 2 00 ex. ja es exhaustet pos apen 1 1/2 mensus. Un duesim edition de 5 000 ex. va esser fat ti proxim dies.

 

Quel scope have ti prospecte? To es dar a omni propagatores de nor lingue un medie tant complet quam possibil in comod forme. It posse esser utilisat in omni landes del munde. To vell esser anc un modelle por editiones in national lingues. Noi recomanda INCLUDER IT IN OMNI CORESPONDENTIES.

 

Precie: 10 ex. gratuit. Chascun exemplare in plu custa Fr. 0,02 sviss. Ples strax comendar vor stock, nam li propaganda por Occidental ne posse atender!

 

PROPAGANDA-MATERIALE. Noi memora que noi invia *strax* omni materiale de propaganda in francés, german, anglés, hispan, italian e ancian numerós de Cosmoglotta a omni propagatores quel desira it.

 

-1-

 

 

APOSTROFAT LÍTTERES

 

In Cosmoglotta nr. 106, noi informat nor letores que por vicear li apostrofe in li 10 paroles restant 4 membres del Academie proposit usar li líttere y o li tilde. Per circulare del 15.2.36, sr. de Wahl informa que li y quam substitution por li apostrofe es acceptet. Ti pri li tilde resta in experimentation.

 

ORTOGRAFIC QUESTIONES

 

In li ultim numeró de Cosmoglotta-Informationes li letores ha trovat un proposition de regularisation de nor ortografie. Nor coidealistes desira un clarmen exposit regul por posser sequer it. Durant li unesim témpores del evolution de nor lingue noi in general tendet conservar plu-minu li historic ortografie usat in ADF e basat sur L. To esset natural proque nor unesim propagatores esset persones con linguistic conossenties e erudition. Ma con li plu grand expansion veni a nos plu e plu elementes quel ne possede suficent lingual conossenties e queles pro to sovente ne save ca in ti o altri casu usar un o du consonantes, p. ex.: appetit e aperitiv o apetit e apperitiv; esque aggravar e agreabil, o agravar e aggreabil, etc.

 

Li fact es que anc li conossores del indicat grand lingues ne va sempre saver qualmen scrir, proque li divers lingues seque divers vias, p.ex. F adresse ma A address, F comité A committee, F colonne ma colonel, A excel ma excellent, F. appeler ma appellation, etc.

 

Ancor plu caotic es li scrition si noi junte li altri lingues. Ci li lingue H ha presc eliminat omni duplic consonantes ma conservat li rr. In contrari li lingue I reduplica un enorm númere de consonantes mem contra li etimologie, p.ex. accademia, immagine, ammiraglio, abbandonare, Affrico, etc., etc. ma sovente just contrarimen al usantie del altri lingues scri solmen un consonant u li altri scri du p.ex. colezione (de L. collatio), comandare, comenzare, cominciare, comune (ma immune), conestabile, etc., u in AF on scri commande, commencer, commun, connétable. Anc in li lingue self on posse vider discrepanties, p.ex. difrenare apu affrenare e difforme; disgranare, disgrassare, disgrato, etc. apu digression, digrossare, etc. amezzare apu ammassare (F. amasser), instabile apu istituto, istrumento e mem suddelegato e suddividere. I scri abbonare F abonner. Specialmen desfacil es sempre li assimilation del prefixes, pri quel on ne posse dar simplic e clar regules mem in L. do ancor plu desfacil in li modern lingues. Qui interessa se pri ti question mey leer mi detalliat exposition in Cosmoglotta 1929 Nr. 64 e 66, pag. 155 e 196, ancor recivibil in nor Centrale in Chapelle.

 

Ma lu desconcentrant nu es ancor que li modern lingues anc ne seque ti complicat regules de assimilation. In F. p.ex. apu dilacérer, dilatation, diluvial, etc. on have dislocation, apu digérer, digression -- disgrâce, disgregation, apu exclamation, excuser, etc. -- écoueurer, écorner, apu exterminer, etc. etc. On vide un cáos complet.

 

Li erudito senti se sublim, ma li minu instructet es inbarrassat e suffre de complexes de minuvaloritá.

 

On ne posse expugnar un terren solmen per un stab de oficeros, on deve haver anc li masses del infanterie, ma ti posse acter solmen secun scrit regulamentes del militari órdine, e junt, e ne secun plesur o idé de chascun singul. To vell totalmen desconcentrar les. Pro to noi deve haver cert simplic e clar regules por li ortografie a sequer, quel da al ordinari hom li certitá scrir corectmen, anc sin conosser AFD e L! Li scientistes e erudites posse sempre usar li historic ortografie sin que on va timer que ili va haver complexes de minu-valore pro lor conservatisme.

 

Un tal passu es motivat anc per li general tendentie del lingues e regularisation e simplification in omni directiones, e certmen va esser li evolution anc che nos.

 

Por tamen ne cluder li portas detra se, it es bon in li lexicos indicar ancor anc li historic forme del grand lingues per duplic consonante de quel li un in parenteses. P. ex. a(portar), co(m)munist, i(r)rational, e(f)fortiar, a(g)gressiv etc., quam sempre permisset. Ma certmen it es

 

-2-

 

 

desirabil ne mixter ambi ortografies in li sam articul o libre.

 

Por vider li efecte practic del proposit nov ortografie, Cosmoglotta va usar it durant quel témpor. Li coidealistes es petit sequer li evolution, provar it de omni láteres e comunicar lor opinion al autor de Occ. (Eha 10, TALLINN, Estonia). Naturalmen yo ne posse responder a omni corespondentes, ni intrar con ili in discussion privat. Ma li Academie e Celia va tractar li question e poy decider li via a sequer.   E. de Wahl.

 

OCCIDENTAL-UNION

OCCIDENTAL-UNION, Pres. Dr. H. Homolka

Heiligenstaedter Str. 233a, WIEN XIX/2

 

Wien, li 20 marte 1936.

 

Circulari lettre al Plenum e al Senate del Occidental-Union.

Objecte: Demission de sr. Ing. Pigal.

 

Tre estimat coidealist,

 

Sr. Ing. Pigal, post multannual assidui activitá in divers functiones del Occidental-movement, ha declarat su demission quam director del Central-Oficie, pro que li extension de su professional obligationes e su labores de redactor de un jurnale impedi le mantener su mentionat oficie.

 

It es ínpossibil apreciar per poc paroles omni merites queles nor amic Pigal ha savet aquisiter durant li long annus in queles il ha dedicat su entusiasme e su forties al developation del lingue Occidental e al administration del Occidental-movement.

 

Quo il ha perlaborat in su qualitá de coautor e editor del grand ovre "Occidental, die Weltsprache", redactor de Cosmoglotta durant 1927 til 1930, creator del excellent Occidental-stenografie "Panscrit" (1928), secretario del Occidental-Academie durant 6 annus, director del Central-Oficie durant circa 10 annus, etc, etc. va junter su nómin ínobliviabilmen al histories del lingue Occidental.

 

Noi regreta vermen li decision de sr. Ing. Pigal, ma noi deve respectar it, pro que su motives es tre grav. E noi mersia nor prominent coidealist cordialissim pro omni su servicies rendit in mult annus a nor organisation, ne sin esperar que il va bentost retrovenir por ocupar denov un ductori rang in nor moventie.

 

Por li Senat del Occidental-Union,    Dr. Hans Homolka.

 

---- 

 

ELECTION. Per circulare del 20 marte 1936, esset proposit al votation del Plenum e del Senate sr. Lagnel, quam nov director del Central-Oficie. Per comunication de Dr. H. Homolka, li votantes (7 membres del Plenum, 16 membres del Senate) ha acceptet sr. Lagnel ye li unanimitá del voces.

 

CENTRAL-OFICIE.

 

Car coidealistes,

 

Quam successor de nor experimentat, qualificat e devoet coidealist sr. Ing. E. Pigal, quel yo ci mersia calidmen pro li imens labor fat por nor movement, yo ne cela me quant es desfacil prender in manu li direction del Central-Oficie. Li emoent unanimitá del voces del Plenum e del Senate tamen va dar me nov forties por plenar mi tache in li límites del possibilitás e del auxilie quel yo va reciver. Yo anc espera ne decepter per mi labor li fide quel omnes dat me.

 

Ye ti ocasion, yo permisse demandar a omnis con insistentie benevoler facilitar mi labor per sempre responder e precipue responder rapidmen al lettres, questiones, circulares del Central-Oficie. In casu u vu ne posse responder strax completmen, ples informar nos quande vor definitiv response va arivar.

 

Conform al statutes, li nov adresse es:

 

OCCIDENTAL-UNION (Central-Oficie), CHAPELLE (Vaud), Svissia.

 

In li proxim circulares al Plenum e al Senate divers urgent problemas va esser tractat pri queles va raportar li nr. 2/1936 de Cosmoglotta-Inf.

 

Un aproximativ budgete ha esset etablisset por li annu 1936. It eleva se ye Fr. 150.-- sviss. In singul numeró de Cgta-Inf. noi va dar un resuma del situation financiari del Union. Talmen nor membres e coidealistes va

 

-3-

 

 

sempre posser judicar pri li besones de nor central organisation...Ili anc va posser contribuer, secun lor possibilitás, a equilibrar li contos!

 

Do, in fine, yo espera que per li colaboration e li perseverantie de omnes (li riverettes fa li grand fluvies) li difusion de nor bell lingue va devenir sempre ínresistibil in omni landes e in omni dominias del homan saventie.

 

Al labor! Ad avan por li successe e li victorie!

 

Vor tot devoet,   Fred Lagnel.

 

 

OCCIDENTAL-ACADEMIE

 

Por vicear sr. Ing. E. Pigal quel devet renunciar ti function pro manca de témpor, li Academie jus nominat sr. Ilmari Federn quam secretario. Noi mult joya pri ti nomination, nam pro su debordant activitá, su excellent metodes de labor, su celeritá in li corespondentie, noi es cert que li labores del Academie va avansar con li tot rapiditá desirabil.   fl.

 

LI ACADEMIE LABORA POR VOS!

 

Sub li presidentie de sr. de Wahl, li Occidental-Academie continualmen labora por Vos: It cuida li corectitá de manuales, li edition de directiv lexicos e vocabulariums, it solue problemas, decide dúbitas e responde a lingual questiones.

 

In li Occidental-Academie incorpora e manifesta se li volentie del lingual spíritu de Occidental.

 

Por acter, li spíritu servi se del córpor - por functionar, li Academie deve emisser circulares e cuidar li continui contacte del academicos. Li córpor deve manjar - li Academie besona medies por compensar su expenses.

 

Li annual budgete del Academie ha esset evaluat al modest summa de 50 francs sviss. Ti deve esser atinget.

 

Li Academie labora gratuitmen por vos; nam secun li statutes it ne recive revenues regulari. Ma li expenses por portes, duplication, matricies, papere, etc. ne paya se self, e it vell esser ínjust imposir al Academicos payar self li academial expenses, ultra que ili ja da lor intensiv scientific labore.

 

Li statutes indica que li revenues del Academie consiste ex li taxes del exámines e spontan subventiones.

 

Noi peti cordialmen omni coidealistes quel posse, inviar un litt subvention por li Academie sive al "Institute Occidental" in Chapelle (postchec-contos: Svissia II.1969; London S.B.D. 18 363; Paris 1765 46; Berlin 1683 36; Bruxelles 3504 45) sive al Occidental-Information Copenhag (postgiroconto 269 72). Ples indicar sur li cupon de vor mandate "Por li Academie". Omni contributiones va, con cordial anticipat mersí, esser quittat in Cosmoglotta-Informationes".

 

Membres de CELIA posse abonnar li circulares del Academie por li precie de sviss Fr. 2.-- por 10 successiv exemplares, che li sam oficies.

 

Fred Lagnel

Direction del Occidental-Union.

 

Ilmari Federn

Secretario del Academie.

 

Recivet subventiones por li Academie.

 

Sres Berger e Lagnel   Dan Krones   8.72

De Köbenhavns Occ.-Club  Dan Krones    5.--

 

= 13.72 = ca. sv. Fr. 9.--

 

Sr. E. de Wahl, Tallinn    sv. Fr. 5.--

 

Recivet subventiones por li OCCIDENTAL-UNION:

Sr. Anonim    sv. Fr. 10.--

 

ANGLIA: - Sres. Beer e Henthorne informa nos que ili prepara un brochura "The WOrld language for Workers". Ili vell esser felici reciver materiale e argumentes demonstrant que li lingue anglés ne posse luder li rol de lingue international vice un lingue extraet del lingue national quam Occidental. Noi fa memorar que Cosmoglotta nr. 100, sub li titul "Illogism" ha ja exposit li rasones quel impedi li adoption general de un lingue national. -- Li clave Occidental-anglés composit de sres Federn, Haislund e Kemp es nu in printation. Li formate previdet (148 x 210 mm) ha esset changeat in

 

-4-

 

 

formate 105 x 148 mm. quel va esser plu manuabil e tascabil. Comprensibilmen li númere de págines va esser duplicat. Li precie es Fr. 0,60 sviss. Ples inviar li cedule de subscrition adjuntet in li precedent numeró de Cgta-Inf.

 

- Noi just recivet li information secun quel li Occ.-anglés organisation esset transformat sub li nómine de "The British Occidental Society". on. secretario es: sr. H.D. Akerman, 12 Ollerton Road, New Southgate, LONDON N. 11.

 

AUSTRIA. - Lunedí, li 20 januar 1936, li "Weltorden der Freunde Oesterreiche" (International Órden del Amicos de Austria) in Wien arangeat un public discurse de nor coidealist Karl Janotta pri li tema "Li momentan utilitá de un scientific international lingue". Li discursero monstrat, que li aprension de un scientific lingue, quam por exemple Occidental in li historic ortografie, have li grand avantage dar al adepte li clave al grand lingues west-europan. Per li anteriori studie de un scientific interlingue mult monoglottes es incorageat aprender poy anc altri foren lingues. Consiliar al non erudites e orientales aprender un lingue con formes quam "internaciigo faraonidino", etc. (invice del form internationalisation, filia de farao) to vell esser un nínjustificabil forviation. In li tre interessant discussion omni non-esperantistes aprobat Occidental. Dr. Hubert Bauer, li presidente del órden, demonstrat que lingues latin, italian, francesi, anglesi e mem german postula un international form "occasion" e ne "okazo" de Esperanto, ma anc ne "ocasion", quel anc vell esser un ruption del millenniari tradition. Li present esperantistes ne posset presentar un sol efectiv contra-argument, solmen un esperantista assertet, que just li grand naturalitá de Occidental es un impediment por li introduction de Occ., nam it significa ya un desafacilation; ma li auditoria ne aprobat ti opinion. In fine senior Janotta anunciat que on va arangear un curs de Esperanto por li Occidentalistes queles ne save Esperanto. Li esperantistes mey imitar ti exemple pri Occidental.    K.J.

 

- Mercurdí, li 22 januar sr. Karl Janotta parlat in Café MELLER, Wien VII, Kaiserstrasse 56, pri li sense e signification del 1. Austrian Occidental Conferentie. Li orator demonstrat in excellent maniere li grand propagandistic e organisatoric valenties de ti reunion e li grand interesse quel li publicum ja monstra por ti arangeament. In li discussion esset expresset unanimmen li opinion, que to es li just via sur quel marcha li Club Progress.    K.J.

 

Li serie del discurses in li Societé Progress, iniciat per ti ci supra, havet su continuation mercurdí 29 januar 1936. Ing. Richard Hartmann developat avan un interessant auditoria su idés pri un tecnical vocabularium in 25 lingues. Il monstrat un specimen de un tal cartoteca-folie con un rubrica anc in Occidental ultra li principal lingues modern. Ing. Hartmann opine, que it es suficent usar in li international tecnica un quasi "code"-sistema del tecnical notiones e términos quel deve esser fixat del comités por normation. In tal maniere on va haver quam resultate expressiones tre simil o identic a Occidental, quel lingue es secun li discursero li sol quel on posse seriosimen considerar quam medie de international comunication. Pos ti discurse pluri prominent occidentalistes, quam p.ex. Dr. Homolka e sr. Janotta prendet parti in li discussion.

 

Li 5 februar sr. Karl Janotta dat in li sam club li resumé de un tractate de Ing. Pigal pri li "Decimal Classification de Dewey e li L.I.". Ti sistema creat por li ordination de colectiones (specialmen por bibliotecas) sta basat sur li categories e subcategories del notiones marcat per ciffres de 0 til 9 e 00 til 99 e talmen plu. Malgré su evident ínlogicitá volent suposir in omni casus just deci equivalent notiones de un categorie, ti sistema por practic classification de libres e altri productes mental, es acceptat in presente ja de mult grand institutiones. - In li sequent debatte pluri auditores, inter les Ing. Hartmann e Dr. Homolka, fat remarcas al tema. On dit inter altri coses, que durant li progressent diferentiation de mult branches del save, por ex. li tecnica, un special notion (quam "audionlampe")

 

-5-

 

 

recive un ínpracticabil long númere. E ti ínconvenientie augmenta sempre plu in specialmen developat dominias del scientie. Tamen on trovat til nu null plu bon sistema e on deve resignar, que omni homan ovre es ínperfect. - De discurs a discurs augmenta li númere del assistentes. E.K.M.

 

-- Noi recivet ja li 3-im programma pri curses e conferenties dat o a dar per li Occidental-Club Progress (Hebragasse r/III/12, WIEN) del 22 april til li 24 junio in Café Meller. Li 28 april, 13 may, 27 may, 10 junio eveni "Conversation e traduction in Occidental". Li 23 e 29 april evenit li 3-im e 4-im hore de Esperanto por Occidentalistes. 22 april: "Für den Erdball, gegen die Kontinente"; 6 may Verbeabend, K. Janotta: "Di Sprachlehre der Weltsprache Occidental in 1 Stunde"; 20 may: E. Moess: Ungarisch und die Weltsprachenfrage"; 3 junio: Dr. H. Homolka: "Wahrheit und Irrtum in der Weltsprachenfrage"; 11 junio: Occidental-promenade tra Wienerwald; 17 junio: "Die wissenschaftliche Nomenklatur in der Chemie"; 24 junio: Final reunion ante li vacanties con divers representationes.

 

Red.: Por monstrar que Occidental ja es difuset in mult landes, noi peti omni coidealistes inviar lettres o simplicmen postcartes (si possibil ilustrat) de salutation al: Occidental-Club Progress, Hebragasse 9/III/12, WIEN

 

FRANCIA. Aparit li nr. 3 de CLASS-COMBATTE, trimestral Bulletin de Association Proletari interlinguistic. Scrit tot in Occidental. Red.: G. Poujet, inst. ISLES s/Suippe (Marne), Francia, che quel on posse obtener gratuitmen informationes pri li A.P.I.

 

- Sr. W. Gilbert (Angers) scri nos: Ye li nov annu-festa, yo havet ocasion cantar "Li canzon del botmann sur li Volga" e racontar "Li cicade e li formica" in Occidental. Inter li auditores esset un russo e un franceso; ti ultim in comensa defendet Esperanto e semblat sceptic pri nor lingue. Ma pos li audition, omnes esset completmen entusiasmat. Li esperantist (o plu exactmen un simpatisante) aconosset li superioritá de Occidental e petit informationes. Concernent li russo e su sponsa, ili acompaniat me in russ e fat me recomensar plur vezes, e ili esset totalmen entusiasmat del bell pronunciation e excellent ritme e accentuation. Mey chascun coidealist acter sammen; it es forsan un max bon medie de propaganda. Ma noi desira canzones tre conosset. Por exemple, traductiones de "O sole mio", "Le pays du sourire", "Manon", e populari canzones.

 

Pri li redaction de Cosmoglotta, yo personalmen desira vider in chascun numeró 2 págines interlinguistic contra Esperanto e Ido, con curt notas pri chascun nov projecte de L.I.

 

Selecter un textu in Occidental, su traduction in Esperanto, francés, italian, hispan, anglés, german, sved, russ, e indicar li paroles occidentalic e esperantic comprensibil directmen o índirectmen in li national lingues. To vell esser fat 1 o 2 vezes chascun annu. To ne vell impedir un special nr. pri interlinguistica chascun annu.

 

GERMANIA. -- Li "German Occidental Federation", quam altri german interlinguistic uniones, ha liquidat se secun un decret del sr. Substitut interdictent a omni national-socialisticmen organisatores li apartenentie a tal federationes. Li ex-president e liquidator del GOF da informationes anc in futur e li majorité del german coidealistes es pret a corespondentie. Adresse: Johannes Quensel, Günthersleben über Gotha.

 

Noi espera posser dar plu ampli detallies plu tard.

 

-- Noi recivet li sequent Episcul public: Adiano al la esperantistaro!

 

Karaj samideanoj!

 

Ankoraù mi estis novulo en viaj vicoj, sed tamen vere amis nian karan lingvon Esperanto. Mi estis fiera povi kunbatali por granda idea kaj por Esperanto kiel bela idealo. Sed baldaù mi devis sperti, ke Esperanto ne estas la finresulto de lingvo internacia kaj natura laù lingva vidpunkto. Tio ne devas esti riproĉo kontraù la majstro d-ro Samenhof, male - li oferis la plej bonan al la homaro. Domaĝe lia verko ne estas tute kompleta kaj pro tio mi aliĝas - post kiam mi nun estas profunde studinta li problemon - al Occidental, sistema neplibonigebla laùinternacie, = nature kaj = regule. Regardu min ne malamiko! Mi adianas amikece kaj, tamen deziras

 

-6-

 

 

"revidon" - jes, revidon en la vicoj de l' batalantoj de la lingvo internacia de estonteco "Occidental".    Rab. K. Walter Râdler, Grünberg Schl., la 13.4.1936.    Delegito de U.E.A., kaj sekretario de Lindenberg nr. 30 b    loka grupo esperantista.

 

HISPANIA. - Articul por Occ. aparit in li "Solidaridad Obrera" de Barcelona debit a nor coidealist J. Pedrero Vallès, Torrecilla 9 pral. Vallabolid.

 

-- Li grammatica hispan de Varela es nu in revision e bentost va esser printat. Li clave Occ.-hispan va esser li 2-im del colection del claves; noi ne ancor posse previder quande it va aparir.

 

HONDURAS, C.A. In li jurnal PLUS ULTRA, nor coidealiste D. Medina Bangs fat aparir li sequent textus in Occidental:

 

Politic grammatica: Li politic grammatica have totmen altri regules quam li grammatica civil. Li verbe "desarmar" es in li politic grammatica ínregulari. It have ti apart qualitá, que it ne possede li preterite ni li presente; it have solmen li futur. On conjuga it solmen in li duesim person (tu va desarmar) e in imperative (desarma! ples desarmar!). Exceptionalmen on trova it anc in unesim person, ma solmen in conditional (yo vell desarmar si...)   Herriot

 

Aurin paroles: Si Deo vell har convocat un conferentie por crear li munde, it ne vell esser creat til hodie.

 

Li genie tracia li via, li talente construe it, li mediocri usa it.   Fr. Vymazal.

 

Nota: Si alcun de nor letores ne comprende to, ples far un liste del paroles íncomprensibil e inviar les a nor Director. Il va dar vos li traduction hispan.   (Seque ti nota in hispan)

 

Excellent propaganda imitend.

 

RUMANIA. - Noi havet ante quelc témpor li grand joy traleer li manuscrite del ruman grammatica de Occidental. Noi espera bentost vider it printat. -- Ex un lettre de sr. Géza Hant a sr. de Guesnet: "In sam témpore yo scri vos que yo ha adheret al Occ.-movement e tre joya esser membre de un association tam distinctet. Solmen yo regreta que antey yo ne conossentat me con nor bell lingue! It es admirabil que pos tri-quar mensus yo posse scrir mult plu facil in Occ. quam antey in Ido.

 

Ho-témpore yo preparar un vocabularium hungarian-Occ. e ultra to un curt grammatica in ti lingue.

 

SVEDIA. LI discussion in Unga Tankar (organ del juniores de IOGT) ha nu finit. In li nr. de jan. li nestor del sved Espo-movement, red. P. Nylén, provat defender Espo per li assertion que Occ. solmen es un deformation del latin e que il nequande ha audit Occ. parlat. In li nr. de febr. sr. Segerstahl monstrat que li fundament de Occ. ne es li mort latin, ma li vivent international paroles. "Sr. Nylén nequande ha incontrat un person quel parlat Occ. Forsan sr. N. ni mem ha audit alqui parlante hispan. Esque existe pro to null homes quel parla hispan?" In li nr. de marte "sinjoro Insulmonto" denove prova defender Espo e nor coidealist sr. Palmqvist fini li discussion per emfasar nor cardinal idés e mentionar li conferentie Wahl-Jespersen. Mult letores ha sequet li consilie de cand. Segerstahl: "Ples explorar self! Solmen to producte "Unga Tankar" (nov pensas)".

 

Li discussiones in li sved jurnales de IOGT sembla har interessat un functionario de ti movement in Chicago, e in un lettre al Sved Occ.-Fed. il comunica que il ha fat un discurse pri Occ. in Chicago, dec. 1935.

 

-- AXEVALLA, un jurnale de un populacademie in sud Svedia, have in su nr. de dec. un long, excellent articul de nor coidealist fil. c.nd. Nils Stalberg.

 

-- In li Stockholman diale Dagens Nyheter li signatura "Joy" mentionat Occ. li 15 e 29 jan. Li unesim vez li dama parlat pri Cosmoglotta in un numeró dedicat al pedagogica, e li duesim vez ella scrit pri lettres e un libre de poesie (Podobsky), queles ella hat recivet de sved occistes. Malgré li simpatic tone in ti articules (in li humoristic columne) noi constata que li bell dama ancor ne comprende li principies de Occ... ma li lingue ella ha comprendet completmen.

 

-7-

 

 

Cartes postal con li fotogramma de sres Jespersen e de Wahl e curt textus in Occ. es recivibil de Box 171, Stockholm. Precie 1 ex. 10 öre, 1 dozen 1 kr.    E. Bn.

 

-- Ex un lettre de sr. Englöf, Varmsätra: "Con plesura yo nota li edition de divers claves nu in preparation. It es litteratura quel noi specialmen besona. Advere un lingue auxiliari es alquicos tre facil concernent ortografie, flexion, sintaxe, etc. Ma ci trva se anc detrimentes. Li lingues national have un grand avantage in lor rich litteratura e li possibilitás de parlada. Noi es fortiat usar nor sol possibilitás, it es scrition e scrition de nova. Ci un perfect vocabularium es un cose de grand importantie. Tales nu es in preparation in pluri landes, anc in Svedia. Parte II mentionat in nr. 2 de Cgta-Inf. anc deve esser un bon auxilie. Por li erudites forsan li cose es simplic, pro que ili have li vocabularium in lor capes. Ma it es totmen natural que plu ínperfect es li laborero, plu perfect deve esser li utensiles."

 

It es comprensibil que ancor manca nos un "rich litteratura". Occ. es yun. Li possibilitás de vende ne es ancor tre grand; pro to, on ne posse riscar editiones custosi. Lu necessi es nu editer li necessi manuales de studie e per ili aquisiter sempre nov adeptes. Pos to, automaticmen va developar se li litteratura in omni dominias del homan conossenties. Lg.

 

TCHECOSLOVAKIA. Li gazette semanal NEZAVISLA POLITIKA continua publicar in interessant curs de Occ., composit de nor coidealist prof. Podobsky. Anc it publicat lettres de Occidentalistes de divers landes con informationes pri nor movement. Noi peti omni coidealistes quel desira inviar articules a ti jurnale scrir directmen a Ing. Fr. Polansky, Zelny trh 17-III, BRNO.

 

Ti jurnale anc publicat in su numeró 5 del 8 februar li portrete de E. de Wahl con un articul pri su vive e su labores.

 

In un altri numeró trova se un recension de Cosmoglotta nr. 106.

 

-

- Noticies pri li Occ.-movement aparit in STRAZ/Vysoké Myto (du vez) e in BRATRSTVI/Pardubice, redactet per nor coidealist J. Vozenilek de Vysoké Myto.

 

-- Li OCCIDENTAL-BULLETIN redactet per sr. J. Svec apari con su admirabil regularitá. Sempre altmen interessant. Tam frequentmen quam possibil noi adjunte con Cgta-Inf. un numeró. Ti de may 1936 contene coses quel interessa omni coidealistes. Si noi ne posse adjunter it a ti numeró to va esser por li nr. 2.

 

-- Noi recivet li sequent lettre del presidente del Occidental-Club de Praha: "Noi have li honore, presentar vos li sequent proposition, fat de sr. J. Vozenilek e adoptet unanimimen per li recent general assemblé de nor Club Occidental, li 16 februar 1936:

 

1) Pro que li beson de un adressarium occidentalistic fa se sempre plu sentibil, li assemblé general de CLUB OCCIDENTAL, pos har constatat, que li Club self ne posse editer un tal adressarium, ha resoluet, recomendar al Institute Occidental un max temporan edition de un nov, plu ampli adressarium de APIS. Noi proposi, si to va esser possibil, junter ti adressarium con un adressarium complet de omni occidentalistic organisationes e institutiones, jurnales, etc., adjunter un concis liste de omni argumentes por Occidental e far de it un sorte de almanac, o manuale por nor propagatores. Sr. Vozenilek tre justmen observat, que noi necú have un complet liste de argumentes, pruvant li superioritá de Occidental e que pluri de nor propagandistes ne save mem ti argumentes, tant necessi por li propaganda. Noi crede, que li adressarium vell obtener un plu grand valore, si on vell posser completar li adressarium per divers practic dates de divers landes / por ex. postal taxas o sim. / e si on vell posser formar de it un bon manuale informativ por chascun occidentalist. Li expense del edition mey esser covrit per taxas de insertion.

 

2/ Li general assemblé peti li Institute Occidental examinar li question de un jurnale occidentalistic, un jurnale in formate plu grand, quam li actual Cosmoglotta-Inf., ma printat e contenent interessant articules pri divers temas *ne solmen pri Occidental*. Noi save bon, que edition de un tal jurnale es un question de financies e que it totmen depende del possibilitás

 

-8-

 

 

del Institute Occidental. Si noi tamen fa vos li present proposition, to es pro que noi crede que un tal jurnale vell tre auxiliar nor movement.

 

Red.: APIS es in reorganisation. Li nov statutes es prompt. Noi espera inviar li cartes de adhesion, con li statutes con Cgta-Inf. nr. 2 quel va aparir si possibil li proxim mensu. Nor intention es far un printat edition del adressarium. Comprensibilmen noi ne va posser dar gratuitmen ti adressarium. Du solutiones es possibil: 1) Demandar un litt payament por chascun linea insertet in li adressarium e dar li adressarium gratuitmen. 2) Li insertion es gratuit e noi vendi li adressarium. Ples expresser nos vor desires.

 

Un innovation va esser fat: special sectiones va esser constituet. Por comensar: 1/ Li servicie de traduction de APIS quel possibilisa al membres de APIS perfectionar se in Occidental o in altri lingues national, per traduction de articules pruntat a Cosmoglotta. It es necessi abonnar Cosmoglotta por partiprender ti servicie. Li special regulament es prompt.

 

2/ Li servicie de textus por propaganda de Occidental. It va permisser a su membres pruntar articules in Occidental por special propaganda. Li special regulament es in preparation. Plu ampli information plu tard.

 

Pri edition de un GAZETTE in Occ. noi ja preparat presc omnicos. Til nu, li necessi témpor mancat nos por lansar it. Noi crede que un tal gazette posse viver, ma pro to un conscienciós preparation e propaganda deve esser fat. Noi besona por ti afere mult benevolent e expert colaboratores. In omni casu, noi espera posser realisar ti idé tam bentost quam possibil.    Lg.

-----

 

 

LASS NOS COLABORAR!

 

Li adplu difusion de Occidental necessita li publication de quelc nov lexicos, manuales, elementari e special, contributiones pecuniari, ma precipue li international colaboration por ganiar nov adherentes del movement.

 

Existe divers factores, quel impedi li ultim mentionat; tamen to deve augmentar nor zel pro que li mission es tam plu fascinant quant it es desfacil. Obstacules es trovat particularmen in Germania, u numerosi persones crede hodie que li introduction de un international lingue auxiliari es contrari al scopes nationalistic.

 

Ye altri ocasion, noi mey analisar ti opinion por demonstrar que it es totalmen erratori, mem que tal lingue, ne plu "artificial" quam li lingue german, posse excellentmen servir a legitim aspirationes nationalistic. Hodie lass nos considerar cert possibilitás de international colaboration por invitar germanes e altri nationales familiarisar se con Occ. e convicter se de su general practicabilitá.

 

Germania es un del landes, u li interesse por foren lingues es vivid, pro que su population possede un cert talent aprender lingues. Pro ti rasones on trova ci ne poc persones desirós amplificar e mantener su conossentie de cert idiomas, particularmen del anglés e francés. Ili lee cert periodicales, publicat in Germania, ofertant stimulant letura in foren lingues e contenent anc anuncies solicitant international exchange de corespondentie. In un de ti jurnales aparet in fine de 1935 un anuncie insertet del german coidealistes. It invitat li letores tornar se a un sviss interlinguistic centrale quel procura a modic precies adresses por corespondentie mundal. Tis, quel demanda detallies es informat, que li subscritores del international revúe Cosmoglotta mey traducter li articules de ti revúe in alcun national lingue modern e misser les directmen o per intervention de un organisation berlinés, al Institute Occidental de Chapelle, quel distribue li traductiones a competent colaboratores in li concernet territorias linguistic e retorna les corectet al traductores. Noi recomenda far traductiones pro que ti exercitie causa un augmentation del habilitá expresser se. Adplu noi oferta adresses por corespondentie international, ne solmen in Occidental, ma anc in li lingue matrin del destinatarios. E noi consilia adjunter a tal lettres diariums partial, destinat revelar

 

-9-

 

 

automaticmen al extran corespondentes li diari ocupationes e special interesse del scritor. In consequentie de to, li majorité del corespondentes sempre posse selecter temas de special e mutual interesse, apt por mantener un permanent interchange di idés. (Li redaction de un diarium in un foren lingue es self-evidentmen anc un bon medie por facilitar se con li max urgent parte necessitat del vocabularium de ti lingue.)

 

Li númere de adresses, til hodie al disposition de APIS in Chapelle es limitat. It posse esser vastmen agrandat, si li majorité de nor coidealistes in foren landes vell directer li atention de compatriotes a ti medie por augmentar su conossentie general e linguistic, pro que naturalmen ili posse anc responder a lettres recivet de Germania in german e petir li cuidosi corection de su epistules e diariums redactet in german.

 

On posse objecter a ti arangeament pro que it ne absolutmen obliga al intensiv ocupation de Occidental. Ma li usa de ti lingue es tam plu facil quam ti del lingues national, plen de idiomatismes, que li majorité del corespondentes certmen va decovrir to un die. Poc a poc, ili va esser acustomat a Occidental, quel in comensa, forsan semblat les alquo strangi. Ili va terminar contradient ferventmen ti supersagioses, quel, sin conosser Occidental, pretende que it es un chimere.

 

Esque vu ne conosse, car letor, un cert yune qui voluntarimen o per obligation aprende un del national lingues modern? Ne posse vu inducter les misser su adresses e li altri necessitat detallies (anc etá e profession si ili have alcun) al APIS in Chapelle? Forsan vor lingue matrin ne interessa mult extranes, ma on aprende in vor scoles du foren lingues, quam anglés e german o francés. Bon, lass li yunes scrir in un de ti lingues e demandar responses in altri. Con li assistentie de su instructores, li corespondentes posse far to a su mutual avantage. Ili mey anc traducter COSMOGLOTTA-articules o rendir in Occidental alcun curt specimen anglés, francés, german de mutual interessa, traduction quel, pos esser corectet per li corespondentes, posse esser ofertat al COSMOGLOTTA-redaction por publication. LI comparation del originales con traductiones de ti sorte va esser ne solmen instructiv por li corespondentes de altri lingues matrin, ma forsan anc causar les proposir modificationes de idiomatismes internationalmen índesirabil.    O.F.M. (Berlin)

-----

 

LI QUESTION DEL INSIGNE

 

Ja desde long témpor ti question agita e preocupa li propagatores de Occidental. Pos mult suggestiones quel noi publicat durant li du ultim annus, it apare nos que null proposition imposi se. Tamen pos usu durant circa un demí annu del tilde in li circul (ples vider li folie sequent quel contene un complet studie de nor coidealist Ing. E. Pigal), it sembla nos max practic, suggestiv, original. Noi va proposir it al Senate e al Plenum por adoption quam provisori insigne durant quin annus. Pos ti periode, si necos melior es proposit, it va devenir definitiv per un duesim votation.

 

Sr. Dr. Nidecker informa nos que il ha trovat li insigne del tilde (fig. 1) sur li dors del sequent publication: Natural history of Central Asia vol. 2: Geology of Mongolia by Charles P. Berkey & Frederick K. Morris (Central Asiatic Expeditions, Roy Chapman Andrews, Leader) New York: The American Museum of Natural History; Henry Fairfield Orborn, President. 1927. 4°.

 

(Image: Fig. 1 - yelb, nigri. Fig. 2.: rubi, blanc)

 

Sr. Ilmari Federn de Copenhag ha trovat presc li sam dessine (fig. 2) sur li covriment del libre "Reyunation e sanation". To monstra que li tilde ha ja un sens simbolic.

----

 

A NOR LETORES. Pro manca de spacie, noi deve procrastinar un abundant númere de articules, specialmen li rubrica "Ex altri campes", til proxim Nr.

 

-10-

 

 

Doc. 142.

 

OCCIDENTAL-INSIGNE

 

Un idé por quel on fa propaganda, usualmen have anc un visibil expression, un signe, un emblema.

 

Esperanto e Ido usa stelles quam insignes. Conform al altri principies de Occidental noi deve serchar anc un altri, ma anc plu expressiv signe.

 

Li postulationes a un bon insigne es a) simbolic caractere, 2) simplicitá, 3) originalitá, 4) ínconfusibilitá, 5) bicromie (ne policromie).

 

Ad 1), secun oficial international normes (AWB u.G. für O.: Organisationsschaubilder: Verlag f. Organisation, Wien III u. Berlin W 30/36: 1932; pag. 14) li tilde es li simbol por "parlar".

 

Ma ti aplication del tilde por expresser li notion "parlar" have ti general sense solmen por li intern organisation de fabricas e de burós, ci specialmen por expresser li notion "telefonar". Li tilde es un element del linea undulant, li simbol por comunicationes oral.

 

Ma por li public usation un special sense del tilde ancor ne es stipulat. Pro to yo proposi li tilde quam oficial insigne de Occidental.

 

Ad 2). Li proposit forme del tilde es identic al normal unde del sinusoide. Li ordinates de ti curve es egal al sinus del abscissas, mesurat fro li intern bord del circul circumant li curve. Si li longore del unde es egal al unité, li amplitude es egal a 1/2 x 2,14 o egal a 0,159. Li max apt spessore del lineas es circa 13% del intern diametre del circumant anelle.

 

Noi recomanda usar solmen un restrictet númere de grandores del insigne, conform al normation númeres del decimal-geometric del ISA (International federation del national Standardisation-Associationes: DIN 323: 1933 julí). Vide li tabelle 534 nmo ci juntet!

 

Li normat grandore del insigne es situat in un geometric serie con un factor egal al decesim radica de deci o egal circa a 1,26. Ti ci númere es anc li relation del extern diametre al intern diametre.

 

Li insigne representat in li juntet dessin es Nr. 8. Por insignes sur vestes on usa Nr. 0 e Nr. 1.

 

Por simplificar o idealisar li dessin on posse substituer li exact sinusoide per circul-partes e recti lineas. Li centres de ti circul-partes have un escarte de absciss-axe circa egal al demí spessore del curves.

 

Ad 3) e 4). Li horizontal tilde es sat original e ínconfusibil con altri insignes.

 

Ad 5). On printa li lineas nigri sur fund yelb o alb. Por insignes sur vestes noi recomanda lineas alb sur fund blu o ciser li insigne ex lade argentin; in ti ci casu li color del veste es li funde.

 

Tam long quam un emblema plu apt ne es proposit, noi recomanda a omni Occidentalistes usar li tilde quam provisori insigne de Occidental.

 

Noi espera que li idé del lingue international va victoriar in li signe del unde de Occidental, quel ingresse omni landes del munde.

 

Ing. E. Pigal.

 

Wien, li 24 januar 1936.

 

 

 

Occidental - insigne

Norm de dessine

 

534 nmo

 

Exemple:

Norminsigne Nr 8

 

(Image del insigne)

 

a = Di/2, Di de Nr n+1=Di de Nr n = De/Di = Db/De 10 1,26

 

Norm-insigne Nr -- diametre (intern Di - extern De) -- spessore del curves (s) -- amplitude del unde (a) -- diametre del eventual bord (Db)

 

(Mani númeres)

 

Li grandores del tabelle es indicat in millimetres.

 

On printa li lineas nigri sur fund yelb o alb. Por insignes sur vestes es recomandat lineas alb sur fund blu o ciser li insigne ex lade argentin. On usa un bord (diametre Db) solmen por buton-insigne.

 

Proposition de Ing. E. Pigal.    Wien, novembre 1935.

 

-12-

 

 

ESQUE LI IDO-UNION VOLE COLABORAR?

 

(Durant li presidentie de dr. Brismark, "Sueda Mondolinguala Revuo" agitat per scrite e images por colaboration inter Ido, Espo, Novial e Occidental. Ido semblat esser li precombattente del idé. - Recentmen on ha fat propositiones por organisatori aproximation de Idistes a Espo. Ti propositiones es li tema del sequent corespondentie:)

 

Al secretario del ULI, Sr. Heinz Jacob, Woodford Green, Anglia

 

1.1.1936

 

Senior Secretario - Car Heinz:

 

Tu vell obligar me per amabil information:

 

(1) esque li informationes recivet pri li propositiones submisset al Ido-congresse, secun queles it vell esser permisset al Idistes, adherer esperantistic organisationes, es exact?

 

(2) esque in casu de aprobation del ductent chefes del Ido-movement, ti possibilitá existe solmen por Esperanto o anc por altri movementes mundlinguistic?

 

(3) esque ULI vell, in casu de reciprocitá, accepter quam membres anc adherentes de Occidental o Novial?

 

Omni ver mundlinguist va sincerimen salutar omni eforties por mutual comprension e amical colaboration. Mey in 1936 li spíritu de benevolentie ("goodwill") demonstrat del autores de Novial e Occidental inbrassar plu larg circules. In li servicie de ti idé yo considera ti lettre quam public e peti te consentir a publication de tu response. Prosperitá e successe al mundlinguistic idé in 1936!

 

Ilmari Federn, membre del Occ.-Academie

 

PS. Simultan membritá che ULI e organisationes de altri lingual sistemas ne esset considerat quam admisset sub li anteyan presidentie e secretariatu de ULI. Un change de ti conception vell permisser me - sub reservation de mi present linguistic convictiones - readherer a ULI, a quel yo apartenet desde su refundation.    I.F.

 

 

Sioro Ilmari Federn, Köbenhavn, Dania

 

6.1.1936

 

Kara Ilmari,

 

La propozi "Esperanto-Ido" esas principe aceptata dal Komitato Direktanta di ULI. La kongreso diskutis li ma ne votis definitiva dezir-expreso (Progreso XII., 87 & 89).

 

Me esas pronta konsultar altra kolegi pri tua inquesto. Kaze di afirmanta opinioni la Komitato Direktanta diskutos ica questiono e decidos pri ol ed eventuala akompananta detali. Omna decidi dil Komitato komunikesos per Progreso.

 

Kaze ke on judikos la afero kom afektanta la statuti di ULI, pluramonata diskuto pri ol es expektenda.

 

Me dankas tu sincere pri la expreso di bonvolo, quan me volunte reciprokas! -- Kun bondeziri por 1936, sincere

 

Heinz Jacob, hon. sekretario dil Uniono

 

 

Sr. Heinz Jacob, Secretario dil ULI, Woodford Green, Anglia

 

29.1.1936

 

Senior Secretario - Car Heinz:

 

Bon mersí pro tu amabil information del 6.1. Yo espera que tu ha interim realisat tu intention, consultar colegos, por que li comensa del eventual long discussion ne mey esser tro ajornat. Li mundlinguistic publica va certmen sequer it con interesse; e yo expecta con plesura tu response definitiv.

 

Li expression "esas...aceptata" in li unesim paragraf de tu lettre significa logicmen, que li propositiones trova se just nu (in epoca de scrition de tu lettre) in stadie de esser acceptet del comité directiv, do ne ancor es acceptet definitivmen. Es to corect? O devet it ne esser "esas...aceptita"?

 

Sincer salutationes

Ilmari Federn

 

 

Sioro Ilmari Federn, Koebenhavn, Dania

5.2.1936

 

Kara Ilmari, me recente audis, ke me obtenos la definitiva propozi pri ica questiono da la prezidanto en la fino di februaro pos la general kunveno dil Sueda Idofederuro. Erste pose me editos la nova circk. dil komitato en qua la afero traktesos kun omna questioni relatanta ol. Mea propozi koncerne Esp. aceptes*i*s "principe" dal komitato. - Regretinde me ne povas donar a tu plusa informa, ma tu audos de me kande decidi facesos. Kun sincera saluti     Heinz Jacob

 

 

A nor letores: In mi ultim annu che Ido yo ha laborat (benque ne in public) por colaboration del sistemas, e ti idé (inter altris) ductet me a Occ, u yo ha reprendet it in li corespondentie ci presentat con li sequent tre compresset comentario: Li secretario de ULI fa omnicos por difuser conossentie de lingual progresse inter Espistes: on ha editet un lexico Espo-Ido, un Ido-manuale in Espo, cedules e covertes quel in ambi lingues exhorta Espistes studiar Ido; on comunica espistic adresses a Idistes por animar a linguistic corespondenties; on considera permisser (i.e. recomandar) al Idistes adherer Espo-organisationes por agitar ta por lingual progresse. Ma ti activitá es unilateral: tam grand quam li zel vers Espo es li discretion vers Occ: Ido ne sembla sentir desir agitar inter Occistes. Li pluparte de rar articules pri Occ monstra ignorantie del tema, cita exemples curtissim o antiquat; in general on evita mentionar Occ, e li aversion contra linguistic corespondentie con Occistes sembla mem plu intensiv quam li desir coresponder con Espistes; existe grotesc exemples. In total: Ido reacte contra Occ per omni manieres acusat quande Espo usat les contra Ido. - It es facil reprochar, si on judica secun un etica ideal. Ma conform al psychologic principies de Occ noi have comprension por debilitás homan: LI-movementes es militant partises, e Ido vell altrimen forsan esser li unesim quel acorda al concurrent li sam tractament quel it demanda por se self. Nam por posser to, on deve trovar se in un position extraordinarimen fort. - Noi es in tal position: Si recivet informationes es exact, li Occ-Union have nu plu mult membres quam ULI, e noi es hodie li duesim-fort LI-movement. E con li 40-50 million homes a quel noi sempre posse scrir in Occ e esser comprendet, nor radie de action es millvez plu grand quam omni altri LIs addit. Ti avantage ne es comprabil per moné. - Li fundament de Occ es stabilissim; ne per decret o periodes de stabilitá, ma pro que it es inradicat in li base del lingues vivent e parlat. - Ido time nos quam max dangerosi concurrente; su passiv atitude, malgré pretendet lingual superioritá, es un eloquent simptoma. Desde su aparition Occ ha atraet quam un magnete li elite del Idistes; vi quelc nómines ex li long serie: Berger, Casse, Creux+, Depin, De Guesnet, Hörbiger, Janotta, Kajs, Lagnel, Lindström, Moore+, Niedecker, Peipers, Pigal, Ramstedt, Ritter, Stastny, e in recent témpor: Akerman, Dimitriev, Geza Hant, Kofmann, Svec e Matejka, li refundator e ex-secretario del ULI, ex-chefredactor de PROGRESO, ex-presidente del sviss Ido-union, autor de brilliant polemicas contra Occ, quasi unic seriosi critico idistic! - In tal situation noi posse quam fair sportmannes tender li manu e esperar que Ido va sentir se sat fort por prender it e demonstrar que su propaganda por colaboration e lingual progresse ne esset solmen un tactic geste por producter cert efectes propagandistic, ma un real e sincer desire. ULI besona explicit decisiones e permissiones; noi nequande videt administrativ impedimentes por accepter in nor ranges adeptes de altri sistemas: omni Idist es benevenit por colaborar che Occ, e COSMOGLOTTA custa por il li sam precie quam por omni Occist. - Ma noi fa observar: Occ ne es un sistema de logica, ma un lingue, su principie es Comprensibilitá. Li logica de Ido difere del structura del altri lingues; aplicar su ideologie a Occ es tam ínadmissibil quam aplicar li regul-de-tri al arte del traduction. Por revenir de ideologic crampe a un natural e vive-conform maniere de pensar, on deve passar un témpor durant quel on deve changear su mentalitá e ne nor lingue. Pos ti periode on va sentir un progresse in su mental self-education.

 

Ilmari Federn

 

(Extra-printe ex Cosmoglotta-Informationes Jan. 36)