| 
  • If you are citizen of an European Union member nation, you may not use this service unless you are at least 16 years old.

  • You already know Dokkio is an AI-powered assistant to organize & manage your digital files & messages. Very soon, Dokkio will support Outlook as well as One Drive. Check it out today!

View
 

Cosmoglotta A 042 (sep-oct 1927)

Page history last edited by Dave MacLeod 5 years, 1 month ago

COSMOGLOTTA

Organ del Association International Cosmoglotta

 

Consacrat al developation e propaganda del Lingue International Auxiliari Occidental

 

Redaction e Administration: COSMOGLOTTA, Mauer bei Wien, Austria. Abonnament annual: 5 ö. S = 4 sv. fr = 0,75 doll. = 3 RM = 25 csl. K

 

Annu VI – Septembre-Octobre 1927 – Nr. 42 (5)

 

 

Contenete.

Li unesim voce.

Stabilitá e evolution. (Julian Prorók)

Quel lingue es suficent bon por li popul? (Astralist)

Li preterit per -t. (A. Z. Ramstedt)

Li possibil futur evolution del L. I. (E. W.)

Interlingua Sistematic. (J. Rosselló-Ordines)

Response. (E. W.)

In servicie del mund-revolution. (Charles Collin)

Cronica. (E. P.)

Abonnamentes, contributiones e subventiones por COSMOGLOTTA.

 

Li unesim voce.

 

Li conosset Esperanto-Gazette semanal »Heroldo de Esperanto« (Redaction e Administration: Teo Jung, Horrem bei Köln, Germ.) de témpore a témpore have un rubrica »Ni kaj la aliaj« (Noi e li altris) in quel li redactor in maniere possibilmen max objectiv pena descrir li actual statu del movement interlinguistic general. In sequent noi inserte, con traduction paralel in Occ, li essential contenentie de ti rubrica ex Heroldo nr 31, 5 august.

 

Red.

 

Esperanto: Occidental:

 

La Ido-»movado« shajne farighas pli kaj pli senmova. Alvenas ankorau kelkaj Ido-revuoj, sed ili chefe kontentighas per lingvodiskutoj au per distra legajho. Pri realaj sukcesoj o ni nenion legas.

 

Li Ido-»movement« semblante deveni plu e plu ínmobil. Adveni ancor quelc Ido-revúes, ma ili precipue contenta-se per lingual discussiones o per letura distractiv. Pri real successes on lee necos.

Interese estas ankau legi (en »Ido«, jan.), ke la nombro de chiuj Ido-libroj ghis nun eldonitaj (inkluzive tiuj, kiuj jam elcherpighis) estas chirkau 230. Interessant es anc leer (in »Ido«, jan.) que li númere de omni Ido-libres til nu editet (inclusiv tis quel ja exhaustet) es circa 230.

 

Cetere grandaj rondoj en »Idujo« deziras reformojn, kiu plialproksimigus Idon al Occidental. Ekzemple oni postulas lauvolan elizion de diversaj finajhoj. In céteri, grand circules in »Idia« desira reformes qual plu aproxima Ido a Occidental. Por exemple on demanda facultativ elision de divers finales.

 

Al idistoj mi povas doni nur unu konsilon: forlasi sian nur duone faritan reformlingvon kaj kiel eble plej baldau reveni al Esperanto au – transiri al Occidental, char pli malpli frue, pri tio mi estas konvinkita, Occidental (eble ne en sia nuna primitva sed en pli evoluigita [78] formo) ja ensorbos chiujn seriozajn reformulojn, kiuj ne estas nuraj fanatikuloj por unu definita sistemo au nuraj amantoj de lingvaj disputoj. A idistes yo posse dar solmen un consilie: abandonar lor solmen demí-fat reformlingue e max bentost possibil retornar a Esperanto o transir a Occidental, nam plu minu bentost, pri to yo es convictet, Occidental (possibilmen ne in su present primitiv form ma in plu evoluet) ya va absorpter 

 

-78-

 

omni serios reformatores, quel ne es sol fanaticos por un definit syitema o sol amatores de lingual disputas.

 

En Occidental aperas nuntempe dumonata revuo »Cosmoglotta« kun scienca-literatura suplemento; sed taugaj lerniloj (gramatikoj kun lecionoj) de Occidental ankorau tute ne ekzistas. In Occidental apari ho-témpore bimensual revúe »Cosmoglotta« con scientic-litterari supplement; ma apt medies de aprension (grammaticas con leciones) ancor totalmen ne existe.

 

Krom Esperanto, Ido kaj Occidental ioman intereson ankorau altiras Interlingua de Prof. Peano, kiu aperigas regule la monatan revuon »Academia pro Interlingua«. Ultra Esperanto, Ido e Occidental it atracte ancor alcun interesse Interlingua de Prof. Peano, qui fa aparir regularmen li mensual revúe »Academia pro Interlingua«.

 

Komence de la nuna jaro s-ro Weisbart ekeldonis revueton »Mondlingvo, ne europa lingvo«. Sed aperis nur la januara kaj la februara numeroj. S-ro W. estas tre kapabla sed iom malrealeca mondlingvulo, kiu preskau sian tutan vivon kaj sian sanon oferis al laboroj pri la mondlingva problemo. Plej konata estas lia projekto »Medial«, kaj laste li okupis sin pri kreo de monda lingvo (ne de esence europa, kiel preskau chiuj nun propagandataj projektoj). In comensa de ho-annu sr Weisbart eat editer revuette »Mondlingvo, ne europa lingvo«. Ma aparit solmen li numerós de januar e februar. Sr. W. es mundlinguist tre capabil ma un poc fantastic, qui sacrificat presc su tot vive e su sanitá a labores pri li problema mundlingual. Max conosset es su project »Medial«, e in ultim il ocupat se pri creation de un mundan lingue (ne essentialmen europan quam omni nu propagat projectes).

 

Monda lingvo volas esti ankau la idealema projekto »Ro«; sed ghi posedas la gravajn mankojnn de la praunuaj sciencaj lingvoprojektoj. Ro atentis ekskluzive la teorion sed neniel la praktikon. Sed kio malatentas la praktikon, tio jam estas antaudestinita por la morto. Tiel ankau Ro. Mundan lingue vole esser anc li idealistic project Ro«; ma it possede li grav mancas del unesim »scientic« lingue-projectes. Ro atentet exclusiv li teorie ma nequam li practica. Ma quo ignora li practica, to ja es predestinat al morte. Tam anc Ro.

 

Praktike taugaj projektoj inter la nun propagandataj estus, krom [79] Esperanto, eventuale ankorau Ido kaj Occidental. Interlingua estas tro malmoderna, bazante sur latina lingvo, kaj Ro tro teoria. Sed Esperanto jam ekzistas, kaj Ido estas pliperfektigita kaj anstatauota per Occidental. Tiel fine restos, kiel eblaj konkurantoj, jam nur Esperanto kaj Occidental, kaj tiu stato, certe, estos pli klara kaj ech pli agrabla ol la nuna hhaoso. Estos poste demando de potenco au de paca interkonsento, kiun lastan mi konsilus fari jam nun, se la nuna situacio ghin allasus au rekomendus. Intertempe ni esperantistoj atendu pacienca la evoluighon kaj plu batalu por la baldaua ghenerala venko de nia ideo! Practic apt projectes inter li nu propagat vell esser, ultra Esperanto, 

 

-79- 

 

 

eventualmen ancor Ido e Occidental. Interlingua es tro ínmodern, basant sur latin lingue, e Ro tro teoric. Ma Esperanto ja existe, e Ido esset pluperfectet per Occidental e va esser viceat per it. Talmen finalmen resta, quam possibil concurrentes, ja solmen Esperanto e Occidental, e ti statu, certmen, va esser plu clar e mem plu agreabil quam li present cáos. It va esser poy question de potentie o de pacific convention, quel ultim yo vell consiliar far ja nu, si li present situation vell permisser o recomandar it. Interim noi Esperantistes lass nos atender con patientie li developation e lass nos adplu combatter por li bentosti general victorie de nor idé! 

 

Teo Jung. Trd. Red.

 

Stabilitá e evolution

 

In un nascent cose li du extrem postulationes de Stabilitá e Evolution in tre desagreabil maniere contradi ad unaltru e in li unesim témpores del idé del lingue international un evolution del sistema o su corectur esset absolut mortativ por it, e it posset tener se solmen per rigorosi stabilitá e discipline.

 

Li max instructiv exemple in ti sense esset Volapük. Quande pro aparition de Esperanto on comensat far ameliorationes e reformas, li tot edificie discadet e ruinat se. Just pro to li ductores de Esperanto per omni forties ha conservat li stabilitá per absolut elimination de omni reformas e mem de necessissim corecturas de notoric erras e mancas. E Espo ha vivet e expandet se til nu. Quande ha comensat li grand reformatoric moventie de Ido, guidat de Beaufront e Couturat, Espo ha preferet un riscant operation con perde de un grand númere de adherentes e plurissim conosset ductores e scientistes, por conservar li stabilitá, in li clar videntie que li unesim reformas de Ido ne va posser haltar li curre del evolution. Ti evolution vell indangerar li existentie de lingue, basat quam Volapük sur aprioristic arbitrari artificialitás e decretes de Dr Zamenhof. E proque li evolution de Ido ne ha sequet li linea ja proposit 

 

-80-

 

 

per Neutral de Rosenberger (1): (abolir li ínnatural e arbitrari grammatical finales), su progressiv developation ha esset de facto un morbid hipertrofie, quase elefantiásis.

 

 

Ma pos quelc témpore translaborante du tri vezes su vocabulariums, anc Ido ha sentit li necessitá stoppar li caleidoscopic periode de mutation, recivente per li max divers propositiones, sovente ne limitat per linguistic conossenties, un plu e plu scolastic caractere. Do on ha decretet un periode de stabilitá por 10 annus, durante quel on solmen ha productet un immensi quantità de nov paroles secun li stabilisat regules. Ma li form de ti paroles esset ancor plu e plu bizarr e tre long e ponderosi. Plu Ido evoluet, plu it devenit scolastic e it esset visibil, que ti via ne posse ducter al scope.

 

Ti scope es li max grand internationalitá. Li unesim passu in ti direction ha fat Esperanto per election de conosset europan radicas sin deformar les in tal gradu quam Volpük. Poy Ido ha continuat ti linea electente radicas plu apt e plu international, ma al fabricatores de Ido ha mancat li linguistic instincte quel caracterisat li genie de Zamenhof, visibil in su »lingvaj respondoj«. To ha ductet ad un ciec via, proque li derivationes sovente esset ancor minu international e plu chocant quam ti del Esperanto.

 

Latino sine flexione de prof. Peano ha basat se sur un principie contrari a ti de Zamenhof: ne li popularitá ma li ínmediat usabilitá por li scientie, usante un simplificat latin e renunciante omni autonom evolution. Talmen it nequande va posser devenir populari, ma malgré to pro su strict conservatism lent ma tenaci it progresse in expansion.

 

Li grand revolution in ti statu de coses esset inaugurat per Occidental, quel uniat li du principies de popularità e scientialitá per li metode de regulari derivation del conosset international paroles. (2)

 

Ma instructet per li anterior evolution quel sempre ha ductet ad stoppation in ciec via, li autor lassat maturar su idés durant 30 annus durant queles il provat les in privat correspondentie e mundlinguistic jurnales. Pos publication del principies de Occ li interessat publica mundlinguistic durant 5 annus posset criticar it, proposir reformes, ameliorationes 

 

-81-

 

 

etc, por quel scope esset apert li págines del nov jurnal Kosmoglott. Unesimmen Occ ne ha ligat se per custosi litteratura. Du annus mem ne existet un lexico, e poy aparit solmen un provisori radicarium directiv. Malgré to li lingue quam quasi naturalmen crescet, ha monstrat se clar, precis e extrem flexibil, usabil ne solmen por scientie ma mem por poesie, quo til nu esset quasi monopole de Esperanto. E por ti scope Occ ha monstrat se mem plu apt quam Espo, quo es concedet mem de divers guidant esperantistes. Li scientic usabilitá ja esset clar desde li comensa pro conservation del international paroles e lor derivation.

 

5 annus Occ hat dat al interessates por reformar e criticar su mancas. Ma li majorité de criticas esset sive efluentie de personal gusta, sive ínpossibilitá liberar se del obsolet scolastic principies, desde Leibnitz e Descartes trans Volapük til Esperanto-Ido e su centes de imitationes e provas de corectura. Ja ti sol facte devet monstrar al pensant hom que un corectura de un producte de arte, per altri persones, mem per un artist va sempre diminuer li valore del ovre proque su stil es un altri. In Egiptian arte existe notori fals dessin in li ocules e péctore. Mi tamen ne posse imaginar que un corectura secun nor propri modern gusta vell ameliorar li Egiptian arte. Ci posse esser solmen un solution: Si li antiquat producte de arte ne contenta plu, on deve crear un nov sistema secun un nov stil. Just to ha fat li quar original creatores de Volapük, Esperanto, Latino sine flexione e Occidental. Ni un de ili ha volet corecter li anteyan systemas, ili ha creat alquicos nov e to representa li ver progresse. Lu antiquat mori e lu nov expande se til su possibil límites por poy esser viceat per plu perfect. Ni un sol cose ne posse evoluer in se self til absolut ideal. Li hom evolue in su yunitá e poy labora sur li atinget fundament del vive. Un hom quel solmen vell evoluer e studiar durant su tot vive til fine sin comensar efecter in realità to a quo il ha venit, es un totalmen ínproductiv e ínutil ente. Ma quelc exemples: Li arc ha functionat til su ultim perfection in form de arcabuse, ma poy it ha esset viceat per li fusil. Li fusil hodie anc sembla har atinget su ultim límite de evolution e probabilmen va esser substituet per missor de bacteries, fúlmin-radio-emissor o alquicos simil. Li labor del cavalle e del bove es substituet per vapor-machine, ti va esser suplantat plu e plu per machine electric etc. Sempre un nov principie realisa plu bon li primari guidant idé.

 

 

 

Un absolut progresse sempre es inaugurat per un nov idé o sistema ne per reconstruction e corectura del anteyan til ínfinite. Ma un revolution constant e ínfinit (quam in Central America) nequande posse producter alquicos util. Li nov idé o sistema deve consolidar e stabilisar se por posser acter e efecter. Max productiv posse esser li nov idé si li possibilitá de vast nov evolution liga se con un san conservatism salvant li atinget successes. Ti conservatisme deve esser directet 

 

-82- 

 

ye nor heredage de cultural paroles e lor derivation. To es nor fundament vermen international, ne arbitrari fundament quam in Esperanto, ma basat sur li til nu max grand cultura e civilisation. Ti fundament ha monstrat se tam solid, que it ha pervivet presc 2000 annus pos li morte de ti civilisation self. Do li natural evolution va relater principalmen li recent nov materiales, introductibil in Occ sin alcun catastrofes simil a ti de Volapük e nu menaciant a Esperanto pos li fallida de Ido. Occ. es ya presc un lingue natural e pro to submisset al leges de omni vivent natural lingues. Ja su nascentie e su vive in li unesim annus esset totmen altri quam ti del artificial lingues. It vivet inter su adherentes sin vocabulariums, sin detalliat grammaticas ni crestomaties, e malgré to su usatores scri e parla it quasi in identic maniere. To monstra max bon que li base de Occ es rect e fort. Pro to nu es témpore comensar li activ propaganda. Li stabilitá por un sufficent long futur es garantit per li experienties de 5 annus de infantie pos un embrional periode de 30 annus. Nu Occ es matur por prender in su manus li guidantie del mundlingual afere, proque Esperanto plu e plu devia del linea del internationalità, plu e plu deveni li national lingue de un micri fanatic popul con manie de grandesse, visibil in su autonom »esperantismes«.

 

Nu noi occidentalistes deve prender li standarte del ver internationalism ex li manus del infantesc oldijat Esperanto e pensionar it. Nor internationalitá e naturalitá garanti nos contra brusqui rupturas e catastrofes, proque Occ per su structura junt natural e regular ha atinget li saturation e optimum in ti direction. Pro manca de mecanic arbitrari elementes omnimomentmen on posse introducter e usar novi formes apu li antiquis. Quo es fort e vivicapabil va restar, e lu debil va morir. To ne evente per decretes e ukases ma per li vive self. E solmen li vive es li eternal stabil in li munde. Constructiones e sistemas cade e rui, ma li vive sempre verdea e triumfa.

 

»… e florea nov vive ex ruines …«

 

Viva li vive!

 

Julian Prorók

 

Quel lingue es suficent bon por li popul?

 

Del látere de Esperantistes on emfasa que Occidental es solmen un lingue por erudites, ma que Esperanto es accessibil anc al simplic hom sin classic education. To es denove un del grand bluffes per quel sempre li povri hom es explotat e saturat per talmi-simili e desvalorallia. Advere por li momente, quande per occasion de 40-annual ancienitá Esperanto es ancor mult plu expandet quam Occidental, on posse dir, que it possede li avantage ja nu strax posser communicar con un sufficent grand númere de persones, havent commun interesses. Ma ti avantage es efemeri e superficial. In general on posse dir que per se self li hom íncult ne senti special necessità in conossentie de un L. I. proque il ya in facte ne have international relationes e interesses. Li sol qui have 

 

-83-

 

serios practic interesse a L. I. es li activ membre de sindicates, socialistic parties e altri simil international organisationes. Li grand masse sovente deve esser incitat, e su interesses ea cardinalmen in li direction ganiar plu grand salarie, »panem«, e haver plu amusamentes: »cinema (Kino), dansa, football, box, sport etc.«, altrimen dit »circenses«. Lor conossentie del L. I. es necessi ne tant por ili self quant por li ductores.

 

Li comun a omni laboreros, aspiration a plu alt standard de vive, ad elevation ex lor misere, es li cause que just li plu inteligent e activ persones inter ili studia li lingue international, credente per to posser atinger li grand avantage del hom erudit, quel conosse mult extran lingues, e a quel es talmen apertet li portas del superiori mental e spiritual vive. Noi ne deve obliviar que just in li max bon e preciosi elementes del masse de laboreros sempre arde ti flamme del alt humanisme, mult plu quam li material avantages. To noi posse vider che grand númere de martires del liberal e socialistic idé, queles consacra bonviventie a lor idé. E justmen ti persones es li fraudat e deceptetes, proque Esperanto nequande va posser dar les li compensation del ne studiat latin, quel in omni casu es necessi por posser leer scientic litteratura. Pro ti cause li scientie ha til nu repulset Esperanto, quel vole ignorar li scientic nomenclatura e crea su propri. Ma anc ti propri es caotic in max alt gradu e un ver labirinte por omni qui ne es ja versat in ambi coses, 1) in li Esperanto parolformation e ortografie, 2) in li ja conosset usual nomenclatura. Ma anc ili nequande posse saver qualmen va esser li ver rect parol serchat. Adplu per to es introductet centes e miles de duplicates: aviatiko – aviadisto – aerflugisto etc, omnis autonom paroles sin etimologic contacte, do paroles sin contenentie por li povri proletario, quel intermixte les e per to monstra su íncompetentie.

 

Ma li simplic hom es in jure in su idé que aprendente li L.I., i.e. to quo representa li extracte del mundan cultura mental, il vole compensar li mancas de su education defectosi, e il es in jure postular to de un L.I.

 

Pro to anc in li camp de Espo on nu labora energicmen por demonstrar que Espo es li base del conossentie del europan lingues, que infantes hant studiat it, aprende li altri europan mult plu facilmen quam sin conossentie de Espo, etc. Ma to es mentie e bluff. On ancor ne ha fat li experimente docer tal infantes acurtat latin, p. ex. de Prof. Peano durant li sam témpore usat por Espo. Yo es cert que to va esser les ja mult plu util por comprension del modern lingues. Ma it es clar que li max grand utilità li studiantes vell haver in occupation con un analitic transparent sistema quel da les li clave por descomposir e penetrar li grand númere de scientic paroles, qui anc fa parte de su lingue matrin. Un tal sistema es Occidental quel es basat sur li analise del conosset international paroles europan de latin orígine. It es li clave al scientic nomenclatura e talmen anc al comprension del latin paroles, incontrat in omni europan lingues, i.e. inprofundation del propri lingue. Scolat per li analitic metode de Occidental por li foren paroles, li hom va regardar anc li paroles genuin e populari tra un tal analisatori prisma e ganiar ínconosset intern richesses.

 

Do anc si un L. I. vell esser un reva e fantome, li pedagogic educativ valore de Occidental, quam transparent extracte del latin cultur, in ti o altri maniere va sempre restar.

 

Ma si un die Occidental va haver li sam o plu grand númere de persones conossent e usant it, esque tande anc por li micri hom, li 

 

-84-

 

opresset, li povri, li proletario posse exister question quel lingue il mey electer? Esque Esperanto, quel liga le a un micri fanatic popul de divers monomanes, o li cultural superlingue del Occidental Civilisation, apertent li porta al total actual real munde scientic, technic, industrial, comercial, economic, politic, spiritual, filosofic, religiosi; e provident le per li imens e clarmen usabil instrumentarium por ti scope.

 

Tande ne va exister classes, tande va exister gradus de persones aspirant al astres e tales qui avida solmen ganiar material pro egoistic joya e plesura. Ma tande li númere de astralistes va posser recrutar se de omni astral-directet homes, e tande ili forsan va esser in majorité.

 

Astralistes de omni classes e nationes,

Vu qui aspira lu bon, lu bell, li progress e li vive e libertà, ples uniar Vos al Astral-Internationale in li lingue Occidental! Li mures ha ruit, li portas sta apert e sur ili Vu posse leer: »Ricuperate ogni speranza, Voi ch’entrate«.(3)

 

Astralist nro 1 (ca unic?)

 

Li preterit per -t.

 

Desfacil ha monstrat se trovar un bon e suficent international metode por formar li preterit del verbes, expressent un action o statu in li passat témpore, sin actual interesse por li parlante. Li europan lingues usa tre diferent manieres por expresser ti idé, o analitic o sintetic o ambi. Pluri ne senti se content solmen con analitic metode, p.ex. ti per fe con infinitive quam usat in Occidental, ma postula anc, secun li modelles de lor national lingues, un sintetic form, ma li sufixes, queles li natural lingues usa por expresser ti idé, tre varia. Anc li usation del grammatical témpores es diferent. Simil constructiones have different significationes in different lingues.

 

In contrari, por li perfect noi trova un íncontestabil international expression in li germanic e romanic lingues: F. a acheté (a = ha), Prov. a comprat, I. ha comprato, H. ha comprado, Ru. are cumprat, A. has bought (in medieval anglesi anc ha), D. hat gekauft, Dan e N. har köbt, Sv. har köpt (plur. ha köpt).

 

Ja in li vulgari latin noi trova ti composition: habet caballum comparatum = il have un cavalle (quel es) comprat = il ha comprat un cavalle. Un transition del signification, quel es facilmen comprensibil, e totmen ne ínlogic, quam cert mundilinguanes asserte.

 

Ti construction significa sempre in li lingues anglesi, italian e hispan real perfect, t.e. un action quel ha evenit in passat témpore ma es finit nu, o ancor have actual interesse del vidpunctu del parlante. Ma franceses e germanes usa li sam construction quam historic perfect in vice de lor preterite e passé defini.

 

It es remarcabil, que ti transition de perfect a preterite ha evenit che diferent nationes e in diferent témpores, quasi secun universal tendentie. Quam noi save, li latin perfect amavi anc esset usat quam historic perfect in vice de antiqui aorist, e li existent fort preterites del germanic lingues (Cpr. Lat. fefelli e A. fell, Sv. föll, D. fiel) ha esset anc unquande perfectes. Mem un lingue quam li hungarian, ne apartenent al aric lingues, usa nu in ordinari parla írt (ha scrit) in vice de íra.

 

-85-

 

Ma sin dúbita, un consequent usation del perfect in vice de preterite sembla tre pesant e strangi a mult nationes.

 

It es interessant observar, que in Lingua Franca on totalmen ne usa ha in perfect, ma solmen li perfect participie: mi andato, mi mirato = mi ha vadet, mi ha videt. Un exact paralel evolution a ti, quel noi conosse del germanic lingues, u in german e sved on posse omisser »ha« in subordinat frases: Das Buch, das ich gelesen, …, Den bok jag läst …

 

On ha proposit quam finale por preterite -i, verisimil sub influentie del romanic lingues. Ma in ili -i trova se solmen in li unesim person de singulare. Ti finale, adjuntet al presentic tema de Occ., vell dar formes, quel es lontan de atractivitá: finii, scrii, dii, leei, devoei, constituei, etc. Adjuntet al verbal radica noi vell haver: ami, lei, devoi, etc. ma fini (= pres.) e qualmen acter con monosillabic verbes quam far, dar, dir? Del verbe elider li preterit vell devenir elidi. Li italian usa elidi por imperative, ma elisi in »passato remoto,« secun li sam fonetic regules, per quel noi have elision. Un final -i sembla do esser ni teoricmen motivat ni practicmen usabil.

 

Pri un final -v (amav), proposit de quelc mundilinguanes, secun mu opinion ne vale discusser, nam ti es ya signe de imperfect (e ne preterit) in romanic lingues. E introducter in L.I. un special sintetic imperfect es superflu, li témpore es ya tam rar e extra to facilmen transscribil per "esset amant".

 

Si noi torna nos al germanic lingues noi trova in li anglesi li sequent interessant schema:

 

Perf. ind. I have loved = perf. part. + have + person

Pret. ind. I loved = perf. part + person

Perf. part. loved.

 

Ti schema es tipic por pluri germanic lingues, specialmen por li anglesi e norvegian. Ti tendentie ha transformat ta mult verbes, pro haver simil pret. e perf. part.: found – found, clung – clung, shone – shone, u li antiqui anglesi havet fand – funden, clang – clungen, scan – scinen. E noi trova nov tal assimilationes in modern coloquial anglesi: I done, I have took in vice de I did, I have taken, etc. Anc in sved e norvegian noi vide li sam tendentie, e in sved dialectes de Finland on di mem in passive: ja ha kallast e ja kallast in vice de jag har kallats e jag kallades.

 

It es anc un curios coincidentie, que li germanic »debil« preterite originalmen esset = perf. part. + personal finales, queles depoy ha devenit ínreconossibil o desaparit quam in anglesi. Talmen loved ne es love + d, quam antiqui linguistes pensat, explicant d quam rudiment del verbe do, tun. – Anc in li slavic lingues li existent preterit (R. l’ubi + l) es un antiqui verbal adjectiv, a quel li poloneses ha adjuntet personal finales: kocha + l + em.

 

Un preterit del tip I loved = mi amat da mult avantages, proque it es max facilmen combinabil con li diferent formes e usationes in li max mult lingues. Pri li corespondentie con li angles preterite, german preterite e perfect, slavic preterite, li perfect del Lingua Franca mi ha ja mentionat. Ci on deve anc amemorar, que existe in li francesi un schema, paralel al supramentionat anglesi: cpr. p. ex. de mettre (metter) – perf. ind. j’ai mis, passé defini je mis, perf. part. mis. Ma ultra to li accentuation del final síllabe coresponde al final-accentuat preterit formes del modern romanic lingues, queles ha developat del vulgari latin, in quel noi havet: amái, amásti, amát, etc. Existe anc un grand númere de italian verbes, queles forma su »passato remoto« per li sufixe -tti: io 

 

-86-

 

 

battétti, io credétti, egli recivétte, egli cedétte, essi fendéttero, essi concludéttero = Occ. mi battét, mi credét, il recivét, il cedét, illi fendét, illi concludét.

 

Li sol objetion, quel on posse far contra un preterite mi amat es ti, que possibil confusion con perf. part. va far li sense del frase ínclar. Ma esque li experientie de un tal grand lingue quam li anglesi ne monstra, que tal timore ne es motivat del practica? Si li claritá vell postular, on ya posse intercalar per ha o mem usar li construction fe amar. Un preterite per -t libera nos de augmentar li númere del formes del verbes, queles til nu ha esset solmen 4 in Occ. E noi ne besona introducter nov formes, queles vell mutilar li international parol-images.

 

Ma un simplic remedie es observar un cert órdine del paroles in normal prosa: 1) subject, 2) predicat, e que un perf. part. quam atribute es posit ante su principal parol. Nam cert directives por li órdine de paroles sembla me ínevitabil por un tant poc flexibil lingue quam Occidental. Li libertá ne recompensa ti economie e expressibilitá, quel un cert regularitá oferta.

 

A. Z. Ramstedt.

 

Li possibil futur evolution del L. I.

 

In li Editerio P. Ahlberg-Stockholm, Surbrunnsgatan 37, ha aparit li Ido-traduction del fam-conosset brochura de prof. Edward Sapir pri La Problemo di Internaciona Linguo Helpanta. In un curt articul yo ne posse tuchar omni interessant e grav idés del estimat professor, quel advere ha visibilmen studiat divers lingues (Esp-o, Ido, L. s. F., Romanal) ma es nov in li interesse pri li lingue auxiliari, do il ne possede li interlinguistic experientie de noi antiqui pioneros. Yo vole ci parlar pri li principal idé de prof. S., i.e. pri li simplification (plu rect chinesation del lingue), quel in su tendentie coincide in general con li idés de Dr. F. Riedel in su Principes of de Mundelangue (Uniti Langue), publicat in Kgltt Marte 1923 nro 1.

 

Il vole haver un absolut analitisme quam in chines, ne solmen in li declination e conjugation, ma anc in li derivation, do in vice dir »bak-er, farm-er, cutt-er« etc. »bake man«, o »bake person, farm person« etc. por »winter« – »cold time«, por »strengthen« – »make strong«, »wisdom« – »wise way« etc. It es, il vole atinger un sorte de Pidgin-Europan. Il laude mult li expressibilitá del american partial lingue auxiliari Chinook e constata que in ti Jargon on posse expresser mem long religiosi e political declamationes.

 

Prof. Sapir sta ancor sur li platform que li necessi cose es un max facil analitic lingue con minimal quantité de paroles e usabil anc por li max íncultural popules. To es visibil per que il sembla voler mem supresser li differenties inter g-k, p-b, l-r, d-t, etc e abolir li latin scrition por un general stenografie.

 

It es clar, que in li hodial statu de nor munde omni ti coses es utopies, forsan atingibil, ma solmen in tre lontan futur e pos mult long e minutiosi labores preparativ e experimentes in li usation, quam il self recomenda.

 

In li actual témpore noi vive in li era del occidental e medieuropan popules. Li parte del popules oriental, african, american-indianic etc in li international comunication (comercie, trafic, viages, scientie, tecnica, congresses, etc) es talmen ínsignificant, que in practica it ne vale calcular con ili. Quo noi besona, e besona tre urgentmen, es un medie de communication por europanes, qui hodie sol es li representantes de modern 

 

-87-

 

 

international vive e dicta su leges. Li extereuropanes es ja per circumstanties fortiat aprender un lingue europan si ili vole far comprender se con altri civilisat homes. P. ex. Japaneses scri lor scientic libres in angles o german ma ne in japanesi o chinesi. Do li L.I. deve secun li principies de prof. Jespersen egardar li customes e psicologie del max mult interessates i.e. li europanes e specialmen li occidental-Europanes, stant in li centre de ti modern moventie. Pro to un tam grand chinesation del lingues hodie es ínpossibil, proque noi europanes ancor ne posse descustomar nos del idés de derivat paroles e lor combinationes. Ma it ne es ínpossibil que li evolution futur va marchar in ti direction. E pro to it comprensibilmen es necessi egardar li evolution, e haver ja in li hodial structura del lingue international un base possent developpar se in ti o anc in altri possibil directiones. Advere existe coses queles suggeste un evolution in li sense de prof. Sapir. Yo vide to in li crescent ultra-nationalisme e li substitution del international parol-materiales per autonom fabricationes. Per to li númere de omniconosset paroles diminue e li nu tam necessi derivationes scientic perdi se ex li conscientie del popules e tande anc ne es plu tam necessi in li L.I., quel va comensar producter su propri términos. Ma pre-dir in quel direction ti production autonom va marchar, quam ja dit es ínpossibil, forsan it va esser analitic in li maniere anglo-chinesi, forsan plu in li romanic historic linea, do plu sintetic. Ma it es clar que ti futur caractere depende max mult del politico-economic situation, i.e. quel popules va esser li ductores in li movement. Si to va esser anglo-americanes e asiates li direction va esser li monstrat per prof. S., ma si pro obtrusiv fortie anglo-american in li extereuropan munde, ta va dominar li lingue anglesi, e li L.I. va haver su principal extension in li límites de Pan-Europa de Coudenhove-Kalergi, i.e. sin Anglia e sin Soviet-Russia, tande it es clar que in li direction in quel divers interlinguistes ja nu vole pussar Occidental, i.e. al abandona de analitic formes in li verbes i.e. in li direction monstrat de prof. Rosselló-Ordines! Pro que noi hodie ancor ne save quel linea va sequer li evolution, it ne es bon ja nu ligar se tro fort in ti relation. Pro to sembla que li max neutral per su regules lingue Occidental quel posse evoluer in ambi directiones es li max bon base, proque it posse servir ja nu, e ultra to posse adaptar se a ambi possibil novationes probabil.

 

E. W.

 

Interlingua Systematic.

 

Replica(4)

 

Scrit in »Interlingua Systematic«.

 

Ce scripto, replica ad recensione de Sre Wahl in nr 39 de »Cosmoglotta«, es parte de alter plus extens, missa ad Redactore de ce revista, que ne pote hic fier inserto integro. Me regretta tal decisione, nam me ne pote, in li limite fixato ad me, tractar adequàtim omni punctus de interessante et long scripto de Sre. Wahl.

 

-88- 

 

Principal characteristicas, de Is, sine computar suo justo consortio de naturalità cum regularitate, es formatione derivativ ex un thema general de verbo (ne ipso supino), usque obtener, per desinentia, participio generator, quasi semper correcto, et inde, suo normal derivtos; et applicatione de principio decompositivo-selectiv in formatione de léxico.

 

Me ne ha negato naturalitate ad méthodo uso in Occidental formar serie verbal, in verbos irregular, basando super participio passiv (recepter, receptet); sed me ha affirmato cod L. I. deve aspirar ad solutione plus ideal, nam in illo nos observa manca de euphonia (-et, -tet, -set), redundantia (du signos supinal in participio: recept(o) jam es participio), alteratione de lege classic que fac derivar suf. -ione, -ivo, -ore, -orio, -ura, …, ex participio. In Is hom ha advento ad un correlatione normal: dic, -to, -t-ione …, recep, -to, -t-ore …

 

Conveni notar cod themas general – ne multos – que in Is discrepa de th. de infinitivo. L. infecund (recep vice recipe, pose vice pone) ne pote fier considerato ut barbarismos, nam illos es solo trunco de participio generator, forsan un salto versum forma primitiv et simplic de radice verbal.

 

In alter locos, me jam ha explicato méthodo uso pro tovar thema general de verbo, elecendo thema de major superviventia in forma de ràdice que, cum applicatione directo de desinentia participial et cum suf. ulterior, da immediato generatore et suo derivato in lor aspectu international. Majorparte de verbos adapta ad régula de Is. Sr. E. W. presenta serie de verbos – multos ex illos, per alter parte, missoluto in Occ. Per applicatione de tal méthodo, forma correspondente de ce verbos ne es desfacil. Si un ex du th. de ce verbos es morto, perditione de isto es sine transcendentia. Si ambo es fecundo, nos deve optar pro plus vivente, aut facer, si possibil, du series verbal. Plur verbos citato habe nul abnormalitate in Is. Vide solo ut exemplo: crede(r), credito (ne creso). V. nota 2 pag. 6, Gram.; ven(er), vento; rup(er), rupto; distinc(er), distincto; fus(er), fuso; expuls(er), expulso; flue(r), flúito (fluxo aparte). Ver irregularitate hom trova in ul verbos aut derivatos de Occ. Nota: venir, vento; voler, volition; merger, mers; morir, mort; nascer, nat; reflecter, reflex, etc.

 

Sre. E. W. monstra surpresa pri th. dic, sine e et geme cum e. Cosa es vere simplic, et ne es necesse – ut crede car amico – esser latinistas pro scrir an e corresponde ad th. aut ne; es sufficiente cogner di to nota 2 de formatione de generatore: finale e de th. fi i breve in generatore. Ergo, in reciprocitate: in G. que habe i breve (gémito, crédito …) thema recupera littera e. In alter generatores paroxyton, que es majorparte, medio obtener th. adhuc es plus simplic; il reduc-se ad eliminar signo de participio generator -to (solo -o si t ne es): amato, annexo, dicto …, th. ama, annex, dic … Idem resultato hom pote obtener per separatione de suffixos et desinentieas in vocabulos derivato. Me demonstrare, si me habere loco, cod in Occ, pro trovar th. verbal, dato un g. aut derivato, existe major complicatione.

 

Pri mutatione phonic de littera c (dicer, dicto) conveni cod Sre E. W. appresta armas pro defender Occ, tanto plus quanto in Occ existe etiam ce defectu in alter litteras (long, longissim; friger, frigore).

 

Preter ul particulas, voces morto (id es que ne existe in L. N., aut ne fac derivatos) es vere rar in Is. Sre E. W. cita ut formas ne existente in modern linguas sequente vocabulos: acervo, vivente in H., soler vere frequente in H. I. Cat., P. (soer), cum derivatos ut sólito, insólito, ne confusibil in Is cum solo (G. allein); hom simplic apócope de hom(o), vivente in Cat. et vere simil ad F. on; obsequio vere commun in H. P. I. (ossequio), cat., A. (obsequiousness) et possibil introducto in ul lingua nordan (G. obsequium) et, ultra, cum grand et util dirivationes; suf. -ense valde vivente saltem in H. Resta solo ut vocabulo morto fier (G. werden), utilizato pro verbo auxiliare de passiva. Malgrà suo qualitate, ce verbo es max indicato pro ce functione; nam recurser ad auxiliare esser pro voce passiv ne place ad multos ob charactere substantiv de ce verbo.

 

-89-

 

In alter occasione et in alter loco me curarà responder ceter punctus plus secundare de scientic et sincer critica de ilustre auctore de Occ; et, pro finir, me pose leve commento ad syntesic idea de Sre E. W. pri Is, id es: »tro sclavic dependentie del Latin«. Ut hómine occidental me habe predilectione ad pretiós thesauro latin international. Id es plus; es preferibil pro me, personalim, un vocabulo L. aliquanto minus international, si il es vivente, ad alter plus exotic et que repugna ad genio de Is. Ad ce scopo étiam converge nostro citato principio de selection (V. gram. de Is), potente remedio pro evitar anarchia in compositione de léxico, cum que nos obten lingua plus homogen et plus harmónic. Sed id ne significa inacceptatione de voces ne-latin tanto quanto id esse necesse. Me confess cod in principio, ob facil influentias, me timeba ce sigillo latin in L. I.; sed córam actual discordia interlinguistic (quant càpites, tant sensos), me considera imponderabil vantag’io [sic!] cod Is habe tam secur base, cod il esse forte latin; sed – comprender bene – Latino de hodie, quasi nimi simplicato, regulare et systematizato.

 

J. Rosselló-Ordines.

 

Response.

 

 

Li aspectes de mi e de sr R. O. es diametralmen contrari. Il sercha li union possibil in li preterite, forsan ante-preterite adveniente a formes quam construcer etc. Li finale "a" essentialmen feminin il conserva támen in "ista" pro li tri sud-west-roman lingues, durant que in A. F. D. Holl, Sv, R, Finn, Estonian, Letton, Tchec, Polones etc ti "a" es perdit. It contradi al sistema general e al tendentie progressiv de Europa, it es un sentimentalisme sudroman. Ne li latin es lu essential, ma lu international, e ci li customes de A, D, F, es plu grav quam S e I, tam del quantitá de parlantes quam del númere de persones stant in li communication international. Yo do seque li evolution del lingues anc si solmen it es incontrat in un de ili e ne li form justmen latin. Li introduction del L.I. va depender ne del romanic occidente quel in ti direction ha monstrat til nu un minimal interesse in comparation con li grand cultur-nationes A. D. F. e si li sud-romanes, ja in general mult plu favorisat per li form del lingue quam li anglo-germanes e tam plu li slaves, si ti sudromanes va ultra to favorisar e defender ultra-sudromanic formes quam ista etc, on va far sin ili. Ma to vell esser damage!

 

Li cose con gemer e dicer mi támen til nu ne comprende. In li lexicos es ya dat li infinitive (o ne?) e tande yo ne posse distinter ca e in un casu apartene al tema, o in altri casu al finale! E to sr R. O. ne ha posset refutar.

 

Secun sr R.O. sembla esser necessi que yo conosse anc li G. exter li Th. (gémito, crédito) ma il sembla obliviar que ne-Sudromanes ne conosse ti G. Gémito es ínconosset exter li dominia S. R. e »credit« ha changeat su curt i in un accentuat in D. F. R. Eston. Holl. Sved.

 

Sole(r) confunde se ne con "solo" ma con "sole" (D. Sonne), e "solito" con "solitari", quasi totalmen international.

 

Yo tre aprecia li veneration de su lingue matrin, e tam plu de su ava (grand-matre) latin classic, ma on ne deve adtruder al L. I. su personal predilectiones, quel on posse caressar in su lingue matrin.

 

Yo anc ne ha imposat al L.I. Occ. customes specialmen russ, o german sive estonian, ma ha electet to quo es max international.

 

Ma si per su systema sr R. O. va posser interessar su sudromanic conpatriotes por li cose general del L. I. sur su version, to va esser un grand success, proque li intercomprension inter Occ e Is va esser tre facil e curt. Ma yo espera que sr R. O. va tornar su regarde un poc plu al futur e presente quam al preterite.

 

Li rote del historie ne torna a retro!

 

E. W.

 

-90-

 

 

 

In servicie del mund-revolution.

 

In esperantistic organes, quam »Sennaciulo« e »Informilo de C. K. SEU«, ha aparit in li ultim témpore articules, scrit de divers autores, in queles on franc jetta li masca e desvela su ver facie. Yo cita quelc paragrafes ex li comensa del articul »Inter niaj Kontrauuloj« traductet in Occidental:

 

»Specialmen durant li ultim annus Esperanto, usat in li servicie del proletariatu, ha devenit un util instrument por revolutionar li laboreros del tot munde, por fortificar li comun front del classe del laborero.

 

 

Un tal role Esperanto ne have solmen secun li pretensiosi opinion del esperantistes self. Decides e resolutiones de pluri grand organisationes del laboreros, national e international, francmen indica e aconosse lu sam.

 

Anc borgesi autoritás vide in Esperanto un potent medie por revolutionari influentie. Just un tal motiv esset exposit del francesi ministro Bérard quande il prohibit li instruction de Esperanto in francesi scoles. Visibilmen lu sam pensa li german professor K. Vossler, quel afirmat que »in li ultim témpores ha invadet in li gramatica e li lexico de Esperanto li international bolchevisme, socialisme e comunisme, quel intente ne solmen reviventar Esperanto per su idés, su atmosfere, su tendenties e su contenentie, ma anc calcula con li auxilie de Esperanto por promoer su politic propaganda«.

 

Un bon aconossement, ne ver? In quel gradu noi ha ja realisat li paroles de Vossler, expresset in 1922, to es demonstrat max bon de nor ultim, VI. congress de Sat e de existent rapportes pri li activitá del international e national organisationes de esperantistic laboreros.

 

Comprensibilmen noi ne va asserter, que Esperanto es li lingue exclusivmen proletari e appartenent al laboreros. To ne vell esser ver. Un important númere de membres del Universala Esperanto Asocio e li »neutralistes« de divers color-nuancies continua exister, usar nor lingue e propagar it.(5) Ma in omni casu it es impossibil negar ti fact; que solmen in li combatte por li affere del class del laboreros Esperanto revela su signification e su possibilitás. Esperanto ha devenit ti lingue, quel es practicmen usat de ti class, quel in general ne aprende extrani lingues e ne save les. Li confuset »neutralistic« Esperanto-reveríes e li pacifistic babillada del neutral esperantistes perdi su base, su ideologic radica, e in li sam témpore li ideologic fundation por un proletaric rubi esperantisme continua crescer e devenir fort.«

 

Li autor del articul cita li famos linguist, professor K. Vossler (München). Anc prof. H. Güntert (Rostock) ha expresset se per simil paroles, e ultra ili mult altris. Chascun conosse li rapport de prof. Reynold (Geneve) al Liga de Nationes, in quel il concludet, que »lontan de recomendar Esperanto on deve desconsiliar li usation de ti lingue artificial. Esperanto es in li sam témpore effect e cause de decadentie intellectual«.

 

Li constant confusion, quel es fat de Sr Drezen in su articules, li identification del personal interesse de demagogos con li afere del class del laboreros, es li notori falsification, quel noi conosse tro bon. Li fact es que li preponderant majorité del laboreros ne aproba ti machinationes.

 

Regretabilmen li laboreros ancor ne conosse Occidental, ma quande ili ha fat li conossentie, ili va comprender, que Occidental ne es minu democratic quam Esperanto, ma plu. Occidental es li ver democratic lingue, durant que Esperanto es un lingue por ínamicos de omni 

 

-91- 

 

cultural progress e liberation del class de laboreros. Inter omni artificial lingues Occidental es ti lingue, quel es li max bon just por laboreros e altris, aspirant a plu alt cultura e education por comprender e defender su position in li modern complicat states, proque: 1) it es li max practic, facil, perfect e bell lingue artificial existent, 2) it explica li signification del cultural paroles in lor propri national lingues e per to aperte li portas al dominias del scientie e tecnica, e 3) it es un excellent clave a studias del lingues anglesi, francesi, italian, hispan, etc. Occidental monstra via ad supra, ad extra in li grand munde, durant que Esperanto ducte ad infra, ad necú, in un sacc-strada, lontan de cultura e scientie e arte.

 

Occidental defende solmen li mental cultura; do it ne posse esser simbol de opression, capitalisme e imperialisme, quam ti esperantistes vole far creder li laboreros ne conossent li ver statu del coses.

 

Ma sr Drezen e su coidealistes certmen save bon quo ili di. Il conosse Occidental, ma rejecte it. Pos su repetit assertiones e atestationes it es clar, que Esperanto vermen posse far excellent servicies por nivellar e abassar li cultural standard del europan nationes, quam ha dit prof. Reynold e altris. E Sr Drezen accentua, que il comprende li afere plu bon quam li »neutral« esperantistes. Li future va monstrar, esque li »neutral« esperantistes nu ha comprendet alquicos.

 

Charles Collin.

 

Cronica.

 

»Prager Presse«, 28. julí, publica un articul pri Occidental. On dí, que prof. de Wahl, fundante sur 30-annual investigationes pri li leges de un lingue international, ha creat un idioma quel es ne solmen tre facil in aprension, ma quel es anc tam naturalmen constructet, que centes milliones homes comprende it ínmediatmen. Li transition de Esp o Ido al nov lingue Occ esse tre facil.

 

»Národní Listy«, Praha, 27 julí, insertet un simil articul favorabil, in lingue tchec.

 

»Der Schlüssel zum Weltgeschehen«, Leipzig, nr 8, contene un long articul por Occ, de J. Robert Hörbiger. Il di: »Ja li sol nómine artificial lingue universal causa repugnantie; e li max conosset representante de ti lingues, Esperanto, regretabilmen es tre poc apt por refutar li prejudicies. Li experientie con Esp e su reform-sistemas ha demonstrat que just li »facilisationes« dictat a priori, fa ti lingues desfacil e ínpracticabil. Occ, in contrari, mantene li generalmen conosset parol-images. It es quasi excrescentat ex li lingues national del Occidente, sam quam li german litterari ex li german dialectes«.

 

»Revaler Bote«, 2 august, in maniere simpatios recense li caderne festiv de Cgltta, nr 41.

 

»Araldo Fiorentino«, nr 6, in un suplement special dedicat al discussion del problema de LI inserte un alinea in Occ e recommenda a interessates leer Cgltta.

 

»A bis Z. Mitteilungen für Scheithauersche Stenographen«, Leipzig, nr 10, a occasion del anniversarie del autor de Occ contene un calorosi articul. Li estimat editor, quel ja un vez insertet un noticie por Occ, denove publica un tam excellent e fin caracterisation de nor lingue, que noi vole far it conosset ci in traduction a nor letores: »Ho-mensu un hom ha atinget su 60-esim die de nascentie, pri qui yo crede que li historie 

 

-92-

 

universal va nominar le unquande inter li max grand homes de omni eras: i. e. Edgar de Wahl, li autor del lingue-sistema Occidental. Durant que it sembla que li homes sur terre esse destinat del fate star un contra altru quam ínamicos de millenie a millenie, un nov lingue comun cresce totalmen ínremarcat inter li nationes dextri e levul del Ocean Atlantic. Ti lingue unquande va rendir tam intim li comunication spiritual e economial de ti popules, simil quam li landes del lingue angles hodie es ligat reciproc. Til nu on ha penat inventer un tal lingue, quasi per un fabrication-procede. Ma E. de Wahl ne ha inventet ni fabricat alquo; il ha colliet matur fructes ex li lingues actualmen parlat sur ambi láteres del Atlantic e presentat les al munde in un litt libre (Radicarium directiv de Occ), declarante: Ti ci paroles hodie ja es international e conosset a omni homes quel in lítteratur e scientie sta sur li altore del cultura. Si on usa ti ci paroles internationalmen, tande on posse far se comprensibil in Europa e America e Australia e anc in Asia e Africa, a quant ta es conosset europan civilisation. Qui folietta tra li litt libre, ti es astonat pri li imens númere de paroles quel hodie ja es conosset internationalmen. Por un hom quel vole cooperar in li developation e confirmation de nor cultura, it apen existe un plu meritosi mission quam li sequent: proclamar li evangelie del fratrinitá quel plu e plu cresce in li lingues del europan popules e quel in durada on ne posse mortar ni per conspiration de silentie ni per contra-actiones. Nam it es parte del natura.«

 

In »Oomoto Internacia, monata organo de la universala homama Asocio«, Paris, nr 15, Lohen Grin sub titul »Chu Esperanto estas nur europa lingvo?« pena impressionar que Esp in contraritá a Occ esse ver mundo-lingue, citante passus ex Cgl nr 38. A to noi posse responder solmen quo ja es dit in li articules »Oriente e Occidente«, Cgl nr 39. »Li psicologic e sociologic caractere del lingues«, nr 39, 40, »Li ovre de E. de Wahl« nr 41 etc.

 

»Berliner Zeitung am Mittag«, 8 august, contene un noticie pri li »nov mundolingue« Occidental.

 

In »Katolika Mondo« sub titul »Inter mondlingvanoj« Bojec Molodoj scri que Occ pro su plu grand consequentie in aplication del idistic principies ha forlurat mult idistes. Nu, li plu grand consequentie vell relater li selection del radicas secun internationalitá. Ma li céteri principies, p. ex. li invasion del matematica in li parol-derivation de Ido, es misvias, ne sequet de Occ; ci li du lingues es quasi antipodes. In céteri anc ductent Idistes ancor activ concede que »Ido es tro logic«, quo fa desfacil su corect aplication, mem por su autor.

 

Li Centraleuropan Ido-Conferentie in Szombathely 13 – 15. 8, ne evenit pro manca de adherentes extran.

 

E. P.

 

Li duesim Congress Paneuropan in Bruxelles ne posse evenir ja in octobre, pro que li finition del programma demanda plu long preparationes. Li nov termine ancor ne es cert.

 

Abonnamentes, contributiones e subventiones por COSMOGLOTTA.

 

Architect F. Sch.-Mauer: 5 ö. S; Paroco E. J.-Herforst: 5 p. S; Dr. R.-Kamenz: 5 ö. S; G. A. M.-London: 10 pd; Dr. A. P.-Köln: 5 RM; H. St.-Zell a. S.: 5 ö. S; Regierungsrat Dr. M.-Rudolstadt: 5 RM; L. E.-Wien, VIII: 5 ö. S; M. St.-Buttisholz: 5 ö. S; A. S.-Wien III: 5 ö. S; L. M. de G.-Paris XIX: 5 ö. S; Ing C. P.-Paris XIX: 5 ö. S.

 

A. D.

 

Eigentümer, Herausgeber u. Verleger: Gesellschaft Cosmoglotta, Mauer b. Wien, Postfach 6 – Verantwortlicher Schriftleiter: Ing. E. Pigal, Liesing b. Wien. – Druck: G. Kanz, Liesing

 

Anotationes.

 

1) Li Delegation ha hesitat in su election inter Espo e Neutral e solmen pro li ja grand númere de adherentes on ha electet principialmen Espo, ma sub condition introducter reformas in li sense del projecte Ido e de Neutral. Ma just lu essential de Neutral on ne ha sequet, ma conservat li fundamental structura de Espo por posser atirar li espistes, quo tamen ha missuccedet.

 

2) To es just li subconscient principie de Zamenhof. Solmen su yunitá e su ignorantie del linguistica comparativ ha impedit le trovar li plen solution. E poy, quande il esset plu matur, li ferrin contracte con li editorial companie ha fortiat le ad absolut silentie. Li atinget publicitá e expansion ha postulat stabilitá.

 

3) Sur li porta del inferne de Dante es scrit: »Lasciate ogni speranza, Voi ch’entrate« (Ples abandonar omni esperantie, Vo qui intra), li correctet citate de Astralist nro 1 vell significar: Ples re-prender omni esperantie … etc. Red.

 

4) Solmen pro que li recension de Interlingua Systematic (Is) esset promesset sutémporanmen in Kgltt nr 37 noi ha publicat it ancor, in Cgltta nr 39. In consequentie noi recivet del autor, sr. Rosselló-Ordines, un replica, quel noi, pro causes de objectivitá, ci inserte, mem in su lingue Is. Ma in futur noi ne posse ocupar nos tam detalliat pri altri systemas. Nor loc es tro car. A discussion láber del divers projectes de L. I. es consacrat li revúe »Mondo«, Stockholm, Surbrunnsgatan 37. Red.

 

5) Sublineat de mi. Ch. C.

 

Comments (0)

You don't have permission to comment on this page.