| 
  • If you are citizen of an European Union member nation, you may not use this service unless you are at least 16 years old.

  • You already know Dokkio is an AI-powered assistant to organize & manage your digital files & messages. Very soon, Dokkio will support Outlook as well as One Drive. Check it out today!

View
 

Cosmoglotta A 043 (nov-dec 1927)

Page history last edited by Dave MacLeod 5 years, 1 month ago

COSMOGLOTTA

Organ mensual del Association International Cosmoglotta

 

Consacrat al developation, propaganda e aplication del Lingue International Auxiliari Occidental

 

Redaction e Administration: COSMOGLOTTA, Mauer bei Wien, Austria. Abonnament annual: 7 ö. S = 1 doll. = 5,2 sv. fr = 4,2 RM = 33 csl. K

 

Annu VI – Novembre-Decembre 1927 – Nr. 43 (6)

 

 

Contenete.

 

Exceptiones e li vive. (E. W.)

Li articul li. (A. Z. Ramstedt)

Remarca. (E. P.)

Mi – mu, yo – mi. (E. W.)

Remarca. (E. P.)

Li mollat sones n’ e l’. (E. W.)

Neo-Volapük. (E. Graber)

Nov projectes de L. I. (E. W., E. P.)

Cronica.

Avise. (Administration)

Corespondentie.

Abonnamentes, contributiones e subventiones por Cosmoglotta.

Avise al letores. (Administration)

 

Exceptiones e li vive.

 

Til nu li public opinion es obsedet per un horror-fantoma, i.e. li exceptiones. On time les, proque ili ne subjuga se al norma, al custome, ili fortia interrupter su trotta machinal; e on abhorre les proque on deve atenter e esser caut, regardar, pensar. Ma omni ti coses es sentit solmen del »outsider«, del foren, qui vole intrar in contact con li comunité parlant su propri lingue. Ma li sam-linguanes totmen ne senti li exceptiones de su lingue e parla mem li max desfacil e irregulari lingues con elegantissim facilitá e simplicitá.

 

Qual es do li function del exceptiones, e qual lor effecte, si li usantes totmen ne remarca lor presentie? It vell támen esser oportun pro plu grand claritá posir li question inversmen: quel es li function e li scope del regula? Nu, on va dir, to es ya clar: it facilisa li registration, rubrication e usation del imensi materiale, e su reconossentie. Yes, ma quel materiale on deve talmen rubricar e registrar? Esque ti, quel es ye omnidiari usation, o solmen ti, quel es usat ye ocasion e quel es plu foren, ne familiari? Li arestates de un prison es registrat solmen per numerós, li grand masses de un armé per division in categories quam membres de brigades, regimentes, battalliones, companies, pelotones, ranges etc, li mult persones con queles noi have personal raporte noi conosse sub lor nómines de familie, nor amicos sub lor propri nómine, e nor max car e proxim persones, nor amat infantes have su propri nómines caressiv, sovente unic in li munde total!

 

Plu proxim e plu individual un cose relate a nor vive, tam minu schematic, tam plu exceptional it va esser. Li rurano ne contenta se por su animales domestic per suffixe feminal e infantal. Il ne di bovo, bova, bovello ma have special nómines tauro, vacca etc. Li chassero possede nómines special distintent li divers species del animales savagi. Un propri dom, constructet por se self es altrimen ínregulari quam li sempre egal e ínpersonal logimentes in li logicasernes del grand cités. Ma esque ili es plu comodi quam li ínregulari, intim domette? In exteriori commoditás certmen: central-calore, aquiducte etc, ma li intimitá del hem mult plu posse crescer in un individual circumité.

 

Do li ne-schematic, individual, exceptional es plu comod e plu distintiv por coses de constant usa e lu schematic, regulari, rubricat por li ocasional, oficial, aferal raportes. Li schematisme mortifica lu individual e li extrem individualisation destructe li possibilitá de un organisation. Ma ambi es necessi, solmen lor proportion es diferent secun li relation inter li individuo e su circumité. To on posse vider partú in li vive, anc in un tal dominia quam li leges fisical in li natura. Plu ti leges es

 

-94-

 

aplicat al anorganic mort masses, plu ili es regulari. Ma plu ili intra in un raport intim con li vive, noi vide que ti leges natural es plen de exceptiones e, quo posse astonar nos in maxim gradu, ti exceptiones es sempre adaptat al profite e necessitás del vive!

 

On save que li max necessi elementes del vive es aqua, aer, lúmine e calor, e li vivent organismes es constructet ex carbonic combinationes, hidrates e albumines. Nu specialmen li aqua in omni su chimical e fisical qualitás representa un complet node de anomalies: li caloric capacitá del aqua, su calor de fusion e de vaporisation es extrem plu grand quam ti de omni altri materies, quo in efectivissim maniere producte un equalisation e distribution del calor sur li terre. Li expansion del aqua per calore es totalmen ínregulari, proque de 0° til 4° Cels. li aqua ne augmenta su volúmine ma just contrari diminue it. Ma just ti circumstantie junt con un altri exceptional cose, que glacie es plu levi quam aqua (presc omni altri materies in firm statu es plu pesant quam in liquid) es necessi por que li riveres ne mey gelar til fund, quo vell far ínpossibil organic vive in ili! etc etc. Yo ne posse ci enumerar omni exceptiones, quam li diatermanitá del aer concentrant li calore solari che li superficie del terra, li íncredibil variabilitá del carbonic combinationes, li exceptional qualitàs del acid carbonic, li inertie del azote etc e lor relation al vive organic. Ma lu comun de omni ti special apart qualitás diferent del altri materies, es que ili facilisa e auxilia li vive in ínprevisibil mesure.

 

Si noi sub ti nov idé regarda li exceptiones in li lingues, noi va trovar just lu sam! Exceptiones facilisa li parlation e li expression de su pensas. Si in F del verbe savoir on deriva je sais in vice de je save, on deve constatar que pronunciar sé in combination con altri sequent sones es mult plu facil quam sav. Íncomoditás es sentit tam plu, quam plu sovente ili impedi nos. Pro to just ti paroles queles es max usat, es li plu ínregulari del vidpunctu de sistematic grammatica, ma max comod del statupunctu de practic usation! On save que li ínregulari comparatives in max mult lingues es ti del paroles mult, poc, bon, mal, grand etc; ínregulari es li verbes auxiliari har, esser, posser, plu voler, vider, far, ear, etc; pronomines personal, numerales del unesim 3 etc; sempre ti qui es in li constant usu.

 

Un lingue totmen ne existe por parlar secun grammatica o logical regules, ma inversmen, tis existe por facilisar li parlada. Ma quam ja dit un tro grand schematisation, transportat in li omnidial vive, fa ti vive íntolerabil. In li practica on ne deve solmen generalisar e schematisar to quo have quelc similità, ma it es anc necessi accentuar diferenties por ne confuser divers coses simil. On save quam ínpractic es p. ex. in telefonada tro simil paroles con contrari o divers sense. Pro to un tal schematisme qual esset in Volpük, qui have pronomines personal ob, ol, om, of, obs, ols, oms, ofs o in Espo mi, vi, li, shi, ghi, ni, ili es contrari al practic necessitá clarmen discerner li divers individues: yo, tu, il, ella, it, noi, vu, ili.

 

In tal coses un superflui regularitá fa sentir se quam ínsuportabil in li practic vive.

 

Li constant usa del sam paroles lima e politura les talmen que ili perdi su regulari originari forme e deveni exceptiones, ma exceptiones plu comod usabil. E it es interessant, que nu li idistes in »Mondo« discusse pri li possibilitá forjettar li machinal verbal finale -as in li copula esas qui es tro long e pesant in practic usada. Ili vole introducter un »exception«. Ne li aprension de un lingue es lu essential, ma su 

 

-95-

 

usation. Li exceptiones ne es fat por far li studia plu desfacil por forenes, ma por parlar plu fluent e curt. Plu familiari e con minu grand radie de action un lingue es, plu it have exceptiones; plu universal, plu oficial, aferic li lingue es, plu regulari e schematic it es. Un del max ínregulari e desfacilmen individual es ti del eskimós qui ya vive solmen in micri gruppes familial, ne mem in tribes, e li max regularisat li lingue angles, de ti popul con minor psichic expansivitá, quo es anc atestat per su manca de musica, ma con max universal organisatori instincte.

 

Quel instructiones posse dar nos li constatation de ti lege natural pri regula e exception por nor special scope, li L.I.? It es clar que in ti lingue quam li max ínpersonal, abstract e aferic li regularitá va esser plu grand e plu expandet quam in omni national e tribal lingues e idiomes. Ma it nequande va posser atinter li schematisme total. In ti direction noi vide li constant elimination del schematisme comensante ye Leibnitz e Decartes, Dalgarno etc til Volapük, Esperanto, Neutral, Universal etc …

 

Li ver solution anc ci va esser un harmonisation del du contrari principies. It postula li penetration sensitiv del real necessitá in li instincte del superpopul international. It do deve contener in se self li possibilitá de constant corectura per usation. Un tal caut solution con portas apert a omni directiones representa Occidental. It ha regulat in un maniere inesperabil til nu, li labirinte del latin ínregulari verbes conservat in Latino sine flexione, ma it ha abstinet se del scolastic schematisme de Espo-Ido. Occidental seque li leges del vive, queles es plu flexibil quam ti del fisica e mecanica, e it lassa al témpore e li practica far ancor ti modulationes queles va monstrar se necessi. Li possibilità de ti »natural evolution« es li max secur fundament del vive e crescentie de Occidental.

 

E. W.

 

 

Li articul li.

 

Proque it sembla que pluri nov letores ne conosse li motives por li form del definit articul, usat in Occidental, quelc paroles explicant sembla esser necessi. Ma it es tipic, que Sr. H. Peus questiona in su »Mondolinguo« nr 3 de 1927, per quo on vole motivar ti form. Malgré, o caus su multannual activitá in li movement por un international lingue quam idist il ne save o pretende ne saver, que ti form ha esset unesimmen publicmen introductet de Sr. Eug. Monseur, professor de sanscrit e de filologie comparativ in li universitate de Bruxelles, qui ja in annu 1911 scrit pri it un scientic, detalliat articul (8 págines) in li excellent jurnal »Lingua Internationale« nr. 7.

 

In li articul mentionat, quel es tro long por esser ci recapitulat, prof. Monseur veni al conclusion, que li form li max bon adapta se por li lingue international. Il monstra, que pro li homogenitá del lingue li articul deve esser de romanic orígine, t. e. descende del demonstrativ pronómine latin ille, illa, illud. Il rejecte absolutmen formes quam lo (quel vell indicar alquicos masculin), la (quel vell indicar alquicos feminin); il e el il rejecte pro simil motives, e secun su opinion, le vell dar al franceses e italianes un impression de plurale, etc. etc. Li es anc motivat per su final vocal, li general adjectivic -i. In parenteses dit, ti -i es li sol vocal, quel es internationalmen e scienticmen motivat quam expressent alquicos adjectivic e quel es neutral, li esperantistic -a es ya conosset partú quam indicant alquicos feminin.

 

-96-

 

Del form li on posse, si necessi, formar special formes, quam lo (masc.), la (fem.), lu (neutr.), lis (plur.), los (plur. masc.), e las (plur. fem.).

 

On deve memorar que, proque on deve evitar introducter in li lingue international grammatical géneres, ma in contrari li romanic lingues possede du géneres, masculin e feminin, on es fortiat usar un tal form del articul, quel ne da al romanic popules un impression de un de ti géneres e choca les in combinationes quam la patro. Pro to li esperantistic la absolut ne adapta se.

 

Al argumentes del prof. Monseur li redactor del »Lingua Internationale«, Senior J. Meysmans, adjunte, que li articul just in li form li esset introductet in li latin del scolasticos, quo pruva quam fort li besona de definit articul fa se sentit in li modern pensa.

 

A to on posse addir, que li form li ne es inventet, ma trova se in antiqui frances e ancor existe in frances dialectes. E quo es specialmen notand, li form li esset in antiqui frances li sol, quel posset esser usat ne solmen in masculin e feminin ma anc in singulare e plurale. Quelc exemples:

 

Ci funt li riche robeur / li vesconte e li jugeur … (Masc. sing.)

Li tors estoit faëlé, (Fem. sing.)

Li apostolies e li emperedor, / li uns Arcadie, li altre Honorie out nom, / e toz li poples par commune oraison … (Plur.)

A. Z. Ramstedt.

 

Remarca.

 

Li finale i del articul have anc li avantage ligar se bon ne solmen con sequent consonantes ma anc con vocales, quasi a diftongo, facil pronunciabil: li árbor, li unesim, li obstacul. Talmen on escapa miscomprenses causat per li apostrofation del articul; p. ex. Esp. de l’abono sona quam de la bono.

 

Pro li desfacilitá trovar un suficent international forme del articul, mani autores de LI ha renunciat it totalmen. Ma li aplication de un articul tre sovente contribue al claritá e expressivitá de un frase; pro to just li romanic lingues ha introductet it, pro que in Latin it ne existet.

 

Occ usa anc un articul índefinit, »un«, mancant in Esp, ma trovabil in omni lingues romanic e germanic. Talmen on sempre have li possibilitá discerner in maniere natural e comprensibil divers categories grammatical: substantives verbal de verbes finit, per articul e pronomine: li pluvia, un pluvia; it pluvia.

 

E. P.

 

Mi – mu, yo – mi.(1)

 

Divers persones es chocat del pronómine possessiv mu, e vole changear it ye mi, mie etc. On cita que mu es li resultate del cri de vaccas, li muida. Ma ples supposir, que noi satisfá ti desir e accepta por li possessiv li form mi, tande por li personal noi vell dever haver un altri p. ex. yo, io o un simil, proque me es necessi por li casu obliqui. Li solution sembla excellent: yo ama mi patre etc. Ma qualmen nu va aspecter li regul general que omni prepositiones governa li nominativ? Do noi va haver li jolli combinationes: il ha venit ad yo, tu ha marchat 

 

-97-

 

 

con yo etc. Esque to ne vell esser ultra-chocant. Do on va dever changear li regul. Forsan in maniere: omni prepositiones governa li accusativ (objectiv). Ma tande noi vell haver altri jolli expressiones: yo veni a le, yo prende it de la, in vice de: mi veni a il, mi prende it de illa.

 

In general do it va esser un question quo preferer. Chascun de ti metodes have, quam on vide, su mancas. Resta ancor li question, si on adopte yo e mi, quel form electer por li unesim person del pronómine? yo, io, i, ie, ego?

 

Ego es pur latin e da bon derivates: egoism, egocentric, egoist, ma in li fluent vive del actual témpore it sembla esser tro pesant e ponderosi. Io have du síllabes con accentu sur li unesim quo anc sembla esser ne tre practic. Ie have li sam manca quam io e in ti form sembla un poc strangi, proque ne existe necú. Adver in dan on pronuncia it talmen ma on scri it jeg. I sol sembla tro curt e va lurar li angleses pronunciar it quam ai.

 

Sembla do que li form hispan yo va esser ti form quel es max apt, in casu que ne vell exister li desfacilità pri li casu del prepositiones.

 

E. W.

 

 

Remarca.

 

»mu« e »mi« in form e signification ne es nov in Occ. Secun prof. Schuchardt »mu« es usat precis in sam maniere in creolic dialectes. »mu« es anc estonian e simil al slav »muy«, portugales »meu«, ruman »meu«. »mi« vice io es in Lingua Franca precis in li sam form e signification quam in Occ.

 

E. P.

 

 

Li mollat sones n’ e l’.

 

De divers láteres on ha criticat li mollat lítteres e fat propositiones por compensar les. Advere ili ne es familiari a nos in ti scrition, quáncam per li son ili es tre comun e international. Ma ínfelicimen li transscrition es diferent in omni lingues: Occ n’, l’ corresponde a F gn, ill; D gn (Kognak), (lj); I gn, gli; A gn (Cognac); S n con tilde, ll; P nh, lh; Polon. n con acut, (lj).

 

Li metode de Occ es do ne international. Quam on vide, li metode F I conosset anc in altri lingues in li parol cognac es ancor li max conosset, ma su parallel l’ es gl solmen in italian. Li transscrition, solmen fonetic, destructe in mult casus li etimologic coherentie e vell causar in Occ miscomprenses, p. ex. lignit, lignin derivat de ligne, D Holz, vell collider con linea, scrit ligne quam in F; li scientie »gnostica« ne posse esser pronunciat n’ostica, ni »agnoscer« quam an’oscer!

 

In general li mollat sones resulta del plu rapid parlada in li hodial témpore u li i (campania, campan’e) ha poc a poc acurtat se til un son medial. Li proposition retro-introducter ti son i in veritá va esser un archaisme ne correspondent con li modern tempo de parlada. Ples observar que in li citat exemple (campania – campan’e) anc li a accentuat in li unesim parol es plu long quam in li duesim. E in general li vocales ante tal mollat consonantes es pronunciat curt (canal’a, cognac, F vigne) e si on vell scrir les in antiqui metode li pronunciation secun regules international vell esser long (canalia, coniac, vinea). Li scrition per j es ínpossibil pro li sibilant son de ti líttere in Occ. Do on vell dever scrir y, p. ex. canalya, conyac, batalya, atinyer, extinyer, stranyi, velyi, botelye, 

 

-98-

 

 

agulye, distinyer, colyer, campanye, ganyar, talyar, palye, vanillye etc quo advere es tre repugnant. Li metode hispan con tilde e polones con accentu acut vell esser tre bon por n’, ma on ne posse adaptar it al l’, e un parallelità inter li du sones e lor transscrition es certmen desirabil, e li transscrition hispan per ll e F ill visibilmen ne adapta se al systema de Occ.(2)

In general ti paroles con mollat sones es ne mult, e ja tre conosset internationalmen sub li sam son. On ha pro to proposit totalmen vicear li nominat paroles per tot altris p. ex. vel’i per seni (comp. senil, senatu etc) o old, botel’e per botel, campan’e per campania, gan’ar per ganar etc.(3) In pluri casus certmen on vell posser far to, ma desfacilitás es incontrat specialmen in du casus.

Li unesim casu es li suffix al’a, quel significa un colectiv, un amasse sin órdine con desdignant sense, p. ex. canal’a, intral’a, lappal’a, rinsal’a etc (D Pack, Zeug, Hundepack, Gekröse, Lumperei, Spülicht). Ti suffix es tre expressiv e posse dar multissim bon derivates, do tre util. Un alteration ad -al-ia, -al-ie sembla ne esser possibil pro li sense de -ia (local[,] temporal, extendet o feminin) ni de -ie (abstract cose). In un lingue natural tal confusion es tolerabil, ma it sembla me que in un L. I. on deve haver un clar schema de derivation, e ti nov metode vell destructer li clar e unitari fundament. In un sistema omnicos es in un harmonic relation, e on ne posse mutar un cose sin que it influe anc mult altris e sub mani conditiones posse totalmen desstructer li construction. On deve memorar que it es ínpossibil combinar absolut naturalitá e internationalitá con complet regularitá, logicalitá, unisensitá, rationalitá etc. On deve harmonisar li divers postulationes in tal maniere que to quo es plu grav, plu valorós, in chascun detallie deve esser preferet, e li altri minu essential postulation deve ceder.

E ci yo deve monstrar li duesim casu:

It concerne li verbes quam attin’er, extin’er, distin’er etc. Ili veni del latin attingere, extinguere, distinguere etc, li paroles derivat modern e latin es F atteinte, P extincto, FAD distinction. Ti verbes vell do postular un apart tema (radica) por li derivation, proque verbes quam attincter, distincter, extincter vell esser tro chocant. Ma si noi departi del idé que li apostrofe monstra li omission de un vocale, in nor casu un i, noi posse submisser ti verbes al regul general, que verbes con tema vocalic adjunte un t por formar li tema perfect, do attin’t, extin’t, distin’t etc e de ili noi deriva formes tre natural: distin’tiv, distin’tion, extin’tion etc. Do logicalmen li apostrofe quam signe de elision de un vocal acurtat es absolutmen justificat: per it es attin’et li paralelitá che ambi consonantes n e l; li alteration del visual forme del paroles es relativmen ínsignificant; on ne besona special lítteres quam li hispan n con tilde, polones n con accentu acut, o grotesc combinationes quam gn, gl, e posse printar Occ in omni printerías. Advere ti metode absolut ne es

 

-99-

 

international,(4) ma it es almen neutral, e sembla que omni altri metodes si on va applicar les unitarimen ad omni casus vell chocar mult plu.

In fine chascun lingue have su propri individualitá e ne consiste in un conglomerate de coses prendet ex altri lingues, e ta, u ne consiste concordantie e internationalitá, li lingue posse bon secuer su autonom leges in vice de crear un cáos, caus ne posser decider quel form national prender, proque chascun prende se li jure proposir por un L. I. li formes de su propri lingue. Ma chascun lingue, anc un artificialmen creat L. I., possede su propri anima, su propri leges, forme, quo on deve egardar si on proposi changes. Do on ne mey simplicmen criticar ti o altricos ma on mey collecter li tot materiale e explorar quel consequenties vell haver ti o altri nov solution, e solmen tande presentar un complet solution, quel vell esser plu bon. Ma criticar cert detallies, sin dar plen e satisfant amelioration vermen ne have valore, to es plu nociv quam profitosi. Omni ver amelioration e progress es acceptat in Occ con joya e tal seriós propositiones es discusset e tractat per nor scientific organisation CELIA (5), a quel chascun posse tornar se. Ma omni proposition deve ne solmen proposir ti o altri change de un detallie, ma egardar omni consequenties evocat de tal change.

E. W.

Neo-Volapük.


Interlinguistes rememora que in Volapük (sam quam in altri lingue-sistemas apriori) li parol-formation sovent evenit talmen, que a un trunc essential (i. e. un quasi »compresset« radice), self ja significant completmen li concernet conception, fe esser adjuntet un etiquette sillabic del classe de notiones, a quel li cose expressendi appartene. P. ex.: yul-op = Europa(-continent), mel-op = America(-continent), tal-op = Australia(-continent).

Ti metode bon-antiquat celebra un gloriosi resurection in »Esperanto«. A ti-ci lingue ne sufice expresser un notion per li radica self e sol, i. e. un cose per su nómine. »Lingvo« sovent adjunte, egal quam li »Pük« beatmen morit, in ultra un síllabe, indicant li concernet categorie de paroles, e per to atinge un alongation, quel have un drolli efect por chascun san sentiment lingual: Hhin-ujo = China, ADS(FI), Portugal-ujo = Portugal, ADFS(I).

In plu grand extension ti methode, garnir per caude pleonasticmen radices ínnocent e de plen valore, trova application in Esperanto che divers medies e instrumentes: kirl-ilo (D quirl), bala-ilo (F balai), kalandr-ilo (P calandra, S calandria, F calandre), rabot-ilo (F rabot, P rabote),

 

-100-

 

falch-ilo (LI falce, F faux, P fouce), komb-ilo (A comb, D kamm), fajl-ilo (A file, D feile), hak-ilo (D hacke, Sv hacka, F hacha, A hoe), rasp-ilo (IS raspa, A rasp, F râpe), filtr-ilo (LIS filtro, F flitre, AD filter), plug-ilo (R plug, D pflug, Sv plog, A plough). Particularmen grotesc in: shovel-ilo (A shovel, D schaufel).

E. Graber.

Nov projectes de L. I.

 

W. J. Wengerow – Omo, li lingue del hom. 1926, Sverdlovsk, Centromiat. Un edition in lingue russ, 241 pag. In li exposition tre prudent idées alterna con paradoxes o quelcvez ínconossenties del factes. Li paroles radical fini quam in Espo ye o, Mario, Misisipo, Ferinso (insul Ferro). Li transscription es secun russ fonetica por ex. Zefso (Zeus), Gyote (Goethe). Li plural es format quam in Ido. Conservat es li tri participies de Espo -anta, -inta, -onta. Infinitiv -ey, por passive -ety, libey (amar), libety (esser amat). Caracteristicas del témpores es -as, -is, -os, -es es extertemporal. Li tabul de corelation arbitrari in maniere simil a Espo ma con altri paroles. Li sufixes por derivation es in grand parte arbitrari quam -abo multiplicativ, ak- atin’tioni; alo alquicos simil, aqo (pron. acho) desvalorativ, elo acter etc, intot 104 afixes! Textu-prova: Qarma es luvo Dnipr, Kany as Kalmo, Kany libere, legate ripigas li inter boski te monti sian akvin plenega.

Cosman, lingue universal, Pan-Europan, Pan-Asian, Pan-Amerikan, Nov Esperanto de pastor H. Milner, Karbitz na Aussig nr 148, Tchecoslovacia. Dante a Occidental li judicie esser vermen un Romanid lingue fascinant, li autor pensa ameliorar it introductente medial-paroles à la Weisbart e intercalante divers paroles chines e indic (pro inpartialitá) p. ex. bay (de), hia (sub), lie (qui), jo (si), mo (a fine), jen (gente), bul (libre) Ceteri jolli paroles in Cosman es: fyl (sentir), i (un), can (posse), ye (ancor), psyq (ánim), tere (animale), shume (árbor), ster (astre), coll (omni), iam (mem), danc (mersí), dinc (pensa), pish (pisc). Li conjugation del verb »esser« es in presente: saio, sash, sas, samen, s-it, (sait) s-en. Un exemple del lingue: Qui po de cap del chef of dom tudic bay su hemidormel separd si ex gran camerplante i entel, so clind si smilent super lo. Sr Milner nomina su lingue un »sesterlingue« de »Occidental«, un honore tro flattant.

In Mondo nro 204 Dr. W. M. L. Beatty exposi su sistema Qosmiani, ja recenset in Kosmoglott. In su introduction il parla pri divers tipes de L. I., cita lingues quam Romanal, Monario, Medial, ma oblivia Occidental. On vermen mira que on posse presentar al publica ancor hodie li pretension que it mey adopter un lingue in quel li numerales have li sequent charmant formes: nul, dul, mul, bul, vul, xul, sul, gul, hul, nol, nunol, nunul, nudul, numul, dunol, munol, nunonol etc. Ja nu che calculation erras es sovent, ma quo va evenir, si on va dever calcular per li metode Qosmiani. Li tot economie mundan es in dangere!

E. W.

Anglido de H. E. Raymond, Kalamazoo, Lock Box 912 (Michigan, USA). Un compromiss inter Esp-o e Ido à la Saussure, e con nov stran’itas, p. ex.: ita (alcun), kita (qual), tiseca (tal ci), yeda (omni), non (nin), fetero (plum), chevaliro (cavallo), frawleso (garsona), maku (far), neku (mortar), batmo (gradu), stufo (stoff), himelo (ciel), kindi (infantes), stim (vapor).

Meso de Sidni Bond, Street High 24, Wellington, Somerset, Britain. Gramatik et Specimenes (precie: 4 pences). Exemples de paroles: xe (che), [101] esti (es), stem (radica), kwar (quar), sep (sett), okt (ott), nov (nin), eksrajano (ex-rey), god (bon), jaldir (accelerar), safarir (voyagear), werir (portar), nekst (proksim), folgir (persecuer).

Loqa. Experiment de un lingue logic de G. Nield, Marseille, 20 Bd Gabriel Boyer, Montolivet. Exemples: na 1, xe 2, li 3, ko 4, cu 5, sah 6, peh 7, tih 8, foh 9, y 0, w 00; nay 10, xeli 23, kow 400; kowcu 405, culixe 532. Finales: -a singular, -e plural, -o adjective, -u adverbie, -l masculin, -r feminin, -t person, ente, con sexu índeterminat; kat (cat sing.), katel (catos), kater (catas); pa (yo), fa (tu), ta (il), la (ella), ra (it), be (noi), ve (vu), de (illos), le (ellas), re (ili); palovfat (yo ama li patre), pituldah (yo da it le), pihlov promaqard (yo amat promenar in li jardin). Un project ne totalmen a priori, in ceteri idealaci simil quam »Ro« de sr Foster e li esquisse de sr T. Jung in su roman »Landoj de fantazio.«

E. P.

Cronica.

In »Wiener Handelsblatt« 2 sept ha aparit un articul por Occidental, intitulat »Esperanto oder Occidental,« plenant li unesim págine del diale e con textus comparativ in li du lingues. Li 23 e 30 sept esset insertet articules sub li sam titul, explicant li sta-punctu de esperantistes, sin in fact refutar li argumentes occidentalistic. Un scritor opine que on va ameliorar Esp plu tard e que in present on deve propagar li L. I. solmen in li form de Esp. A to noi responde que li competentes refusa un L. I. artificial just pro que on presenta it a ili in li repugnant form de Esp. Li esperantistes per lor infatigabil labor fortmen ha avansat li idé del L. I., ma hodie ili mem noce al idé per continuar adtruder lor grotesc sistema al publico quande ja Occidental existe. Li esperantistes ya concede to implicitmen per declarar que Occidental have un plu grand fortie propagativ. In céteri noi denove posse citar solmen li conosset paroles de Grabowski, qui pos Zamenhof esset aconosset quam li max competent esperantist: »Ne tiam ni perfektigos nian lingvon kiam la mondo estos akceptinta ghin, sed la mondo akceptos nian lingvon nur tiam kiam ghi estos perfekta« (Ne tande noi va perfectionar nor lingue quande li munde va har acceptat it, ma li munde va acceptar nor lingue solmen tande quande it va esser perfect).

Con permission del ministerie de instruction li lingue Occidental esset introductet in li popul-universitate de Mecklenburg-Schwerin por li hiverne 1927/28.

In li semane de 18 til 25 sept. evenit in Mauer (Wien) un exposition de artes, artises etc, a quel anc li buró de Cgltta ha recivet un invitation. Noi havet li honore monstrar nor modest exposition al presidente del republica Dr. Michael Hainisch, al chef del guvernia Dr. Ignatz Seipel e a altri prominent representantes del state. Li ministre por comercie e comunication Dr. Hans Schürff havet apart interesse por nor affere pro li actualitá del L. I. che li relvias. Pos acceptation de nor explicas il petit nos pro materiale informativ pri Occidental.

Nor samideanes sr. Gerald A. Moore (London), sr. Eric Biddle (Chester) e sr. Brisbane Eldon L. L. B. (Manchester) prepara li fundation de un angles societé por propaganda de Occidental.

Durant 20 e 23 august sr. de Wahl visitat Helsingfors u il in li vésper de 22 august fat un discurs pri L. I., improvisat del Societé Interlinguistic in li sala de Svensk Samling.

-102-

»Rahwaleht«, Reval, 30 august, ha publicat un long articul por Occ con portrete del autor.

»L’Araldo Fiorentino« nr 8 contenet un un-paginal articul in Occ por Occ.

»National-Zeitung«, 22 august, reproducte li portrete de E. de Wahl, li autor del »nov mundolingue«.

»Esperanto en Nipponlando« nr 30 recense nor brochura: Li via al lingue del europan intercomprension Occidental.

»La Revuo Orienta« nr 10 publica in lingue japanes sur du págines un exposition de historie del movement de Ido til inclus Occidental.

Ex li raport de »Heroldo de Esperanto«, nr 33, pri li Universal Congress de Esp, noi reproducte li sequent interessant passus in traduction Occidental: »Precipue interessant esset quo sr Ossaka al fine del discussion pri li pronunciation de Esp ha concludet ex li usation de -io vice -ujo. Regretabilmen ti ci bagatelle ancor ne lassa tranquil un grand parte del samideanes. E on vole esser mem plu papal quam li pápa self. Mem quam suffix li finition -io totalmen ne vell esser contrafundamental ma certmen plu natural e plu practic quam -ujo; támen li afere es tam risibilmen bagatellic, que on va posser facilmen ceder al absolut ujo-anes, si de to va depender li victorie de nor idé. – Sr Ossaka támen, in su paroles al discussion, ne ha restat che ti punctu sol. Il dit, que che introduction de nov »international« paroles on mey egardar anc pri orientales! – On ne discusset, adplu pri ti ci affere, quáncam ci aparit li ver punctu essential del tot problema de lingue international. Esperanto es un essentialmen europan lingue. Ti facte es ne anullat per li quelc artificialitás, quam p. ex. li tabell-paroles o simil expressiones prendet ne ex lingues natural ma quasi ex li aer. E certmen, creante su lingue, Zamenhof ha pensat cardinalmen, si ne exclusivmen, pri creation de un international europan lingue, quem, comprensibilmen, mey aprender anc li non-europan popules … Ma consentiente, que Esp es essentialmen europan lingue, on deve anc tractar it quam tal e aproximar it max mult possibil al natural europan lingues, vice far, quam quelc prova it, li contrarie. Just pro ti ci punctu evenit li schisma in li movement del mundolingue, just pro it Ido e Occidental ha aparit … Omni-cos besona su témpore por evoluer e maturar. Unquande Volapük esset trump, hodie to es Esperanto, pos cert témpore to possibilmen va esser alquicos altri … Noi ya ne combatte por li sol form, noi combatte cardinalmen por li idé … Fanatisme ne posse salvar nos. Tranquil, seriosmen, consciente li scope, lass nos sequer nor via! … Lass nos esser conscios esperantistes!«

 

Ex li rubrica »Ni kaj la aliaj« (Noi e li altris) del sam jurnale, nr 36, noi traducte li sequent frases de T. J.: »Si Esperanto ancor ne vell exister, e si it ancor ne vell haver su certmen tre considerabil divulgation, yo vell esser cert, que alcun project plu proxim al natural europan lingues vell haver plu mult chance esser acceptat del vast publico. To vell esser mem un tot natural e selfcomprensibil affere … Yo sempre regretat, que noi ne posset seder junt con li »altris« e far contracte con ili … Regretabilmen on prefere, sur li du láteres, continuar li til-nu damnand statu e combatter un li altri. E támen noi es adherentes del sam mundolingual idé, samideanes in li ver sense del parol, e noi du combatte por ti sam idé, quáncam secun conception diferent. Omnicos in li munde es perfectionabil: it ne existe mem ne un affere, quel ja til ultim gradu es perfect. In consequentie anc Esperanto es ameliorabil.«

Ancor in nr 39 de su gazette sr T. J. scri pri li sam tema, defendente se contra li protestes de ti esperantistes de queles »omniquunc sentiment

-103-

de objectivitá evanescet sub li ardent sole del Esperantoentusiasm«. Il emfasa que li esperantistes have li jure confesser que Esp es perfectionabil e que ili have li jure mem colaborar con li altri mundolinguanes, sur li base de »separation de practica e teorie.« Adver noi vell esser curiosi, in quel maniere sr. T. J. imagina li realisation general detalliat de ti ci propose.

In Cgltta nr 41 noi raportat que sr. Dr. K., li presidente del international Ido-Union ha demissionat. Nu noi lee in »Mondo« nr 207, que li nov electet presidente sr. Dr. Au. anc ha demissionat pro li íntransigent antireformistic attitude de sr. de Beaufront. In consequentie anc sr. Ahlberg, quam secretario del Union ha demissionat, evocante li céteri membres del Comité sequer lor exemple. It sembla que nu omni bon ancian Idistes ha forcurret ex li »Komitato« e »Akademio« e que seniores de Beaufront e Noetzli sol va dever ocupar omni ministeries in li nov regime de sever dictatura in Idonia. Adver sr. Noetzli in »Ido« nr 7 declara que li altri membres esset solmen »pseudo-Idisti« e »intrigeri«, contra que il e su adherentes es li »vera Idisti«. Quo vell dir li regretat Dr. Couturat pri li actual administrantes del heredage de su celebri Delegation?!

»Idiste Français« nr 25 refere pri un libre »Nur per gut-kontilo« de sr. E. Bogard, qui parla pri evolution de Ido, ma »egardante que li emendas ne mey far obsolet nor actual manuales, dictionariums e litteratura.« Antiqui erras quel on ne ha volet corecter, poy custa mult plu.

Nor letores memora que sr. canonica Jules Gross severmen ha criticat li »cacofonie« de Occ (vide Kgltt nr 36, pág. 38). Ma nu in »Mondolinguo« nr 4 noi lee que il usa li sequent juxtapositiones: august manui, devot penso, precioz frukti, feldo fekund dil, nobl peni etc. To es ya mem plu cacofonic quam Occ. – Proque li cacofonie esset li principal manca, quel sr Gross reprocha a Occ, noi probabilmen bentost posse expectar sr Gross in nor ranges.

In »Mondo« nr 204 sr Hans Cornioley parla pri li finale -ion e di: »Paroles extraordinarimen international ne es adoptet pro nor sistema! Yo modestmen replica: si un sistema impedi li usation de paroles tre international, ti sistema es fals. E it es oportun destructer un tal sistema.« Bravo! Ma si on continua in ti maniere on va pos annus arivar ad Occidental. Pro quo ne venir strax?

In »Bulletin Français-Ido« nr 111 sr de Beaufront implicitmen confesse que il ne save li fundamental regules de su Ido pri formar verbes de substantives significant un statu. Secun su opinion it es permisset al idistes formar »sintezar, pacar« de »sintezo, paco« solmen si su »Akademio« va ratificar ti ínmediat derivates. Essent »docero diplomizita dal Ido-Akademio« per lor membres F. Schneeberger †, Dr. St. Liljedahl † e Ing. K. Feder in annu 1921, yo deve protestar contra un tal restriction e coruption del verbal teorie de Dr. Couturat. Yo es cert que omni ver Idistes va adherer mi proteste. – Secun li raport in »Mondo« nr 207 sr G. A. (Paris) enunciat in li Westeuropan Ido-Conferentie que Occ es un lingue solmen por erudites, regretabilmen sin que li tre estimat samideano pruva ti opinion. Ma til nu es demonstrat solmen que Ido es un extrem desfacil lingue; mem li ductores e redactores ne save usar it rect. Támen sr de Beaufront per sofisteries e prestidigitation vole far creder al letores ne persequent e ne conossent li ver statu del coses, que li critica in Cgltta ne es exact. Ma omni objectiv Idistes inter nor letores sempre denove constata que nor critica es tre just e plu exact quam sr de Beaufront posse desirar.

Miss E. Sylvia Pankhurst scri in »The Womans Leader« sept, que li unic dictionarium necessi por Interlingua es li dictionarium Latin. Ma li

 



-104-

estimat seniora ples egardar que circa li demí de omni latin paroles es mort o nu in li modern vive ili have un altri signification quam in antiqui Roma. On apen posse revivificar li antiquat signification de bello (guerre), copia (quantité), charta (paper), lapis (petre), classe (flotte), ver (verne) etc.; nam ti paroles have hodie un totalmen altri sense. It ne sufice solmen simplificar li Latin, on deve anc modernisar e inrichar it por far it usabil por li hodial traffic. In céteri li L. I. deve incorporar elementes international anc si ili es ne de orígine latin. E tal paroles (ili es bon 1/3 de omni international paroles) on ne trova in un latin dictionarium. (Vide anc Cgltta nr 41, pag 71).

»Arbeiter-Esperantist« nr 7, 8 explica sur 3 folies-quart, qualmen on deve usar li acusative. To es li famosi facilitá de Esp, pri quel on scri tant in omni reclames.

In »Heroldo de Esperanto« nr 23, 26, 33, sr Rollet de l'Isle critica li metodes de propaganda per printages sur covertes, scrit in Esp, quo di necos al publica. Il postula que li propagativ anuncia o titul deve esser scrit in national lingue. To es un anihilativ self-judicie. – Noi consilia a nor samideanes sempre far li reclame per e in Occidental. To es nor max efectiv metode!

Interessant es un enunciation pri mundolingue telefonic de Comte Arco (Telefunkengesellschaft) in »8 Uhr-Abendblatt«, Berlin, 6 august. Il di que un lingue de caractere sonal quam german o angles vell esser ancor acceptabil, ma ne tchec o russ, pro li mult consonantes sibilant. Esp, quel il ha subtenet sutemporanmen, vell esser apt acusticmen; ma li intensiv e ínfatigat propaganda durant deci annus sembla monstrar que su diffusion ne have success. Finalmen li comte di que li tecnicos de comunication mundan con joya va acceptar omni propose quel have plu mult chances in international realisation quam Esp o angles, emfasante que durant li solution del problema del mundolingue on ne mey adplu ignorar li fort psicologic causes quel pleda contra un artificial lingue e por un natural L. I.

In li 19-esim Universal Esperanto-Congress in Danzig, august, ha prendet parte solmen 900 persones. Al 2-esim Esp-Congress Geneve 1906 venit 1200 membres. Al 15-esim Nürnberg 1923: 4963 persones; ti ci congress havet li max grand númere de partiprendentes. – Dr. Dietterle, chef statistic del Esp-movement, ha raportat in li Congress Danzig, que secun li responses recivet li actual númere de esperantistes es adminim 105 000. Do li númere 500 000 in nor brochura »Li Via al lingue del europan intercomprension« es evaluat un poc tro alt.

Secun comunication de »Popolo d'Italia« e altri italian jurnales li pápa ha refusat acceptar in audientie special li partiprendentes del Catolic Esperanto-Congress in Assisi, august. »Das neue Reich«, Wien, 17 sept, citante li raportes del catolic presse, comunica que in li Vatican on have un fort aversion contra li grotesc Esperanto. »Tribuna« scri: »Li eclesie nequande va aprobar vicear li glorios Latin per ti francmassonic mis-creation«.

-105-

 

 »Kataluna Esperantisto« nr 35 – 36 in li raporte pri li »XIII-aj Internaciaj Floraj Ludoj« publica li liste del premiates, u noi trova nor fervent colaborator Dr. Karl Schüppel, qui ha recivet li premie por li tema »Natura evoluo de Esperanto.«

Avise.

Li nr 2 (e partmen nr 3) de Cgltta es exhaustet. Noi peti nor samideanes quel ha recivet pluri exemplares por propaganda, haver li amabilitá retromisser nos un parte, por li nov abonnates.

Administration.

Corespondentie.

A senior E. Pigal, redactor de Cosmoglotta.

Altestimat senior.

Per ti ci yo have li honore misser vos 30 pounds quam donation a li Association Cosmoglotta.

Ca vu va permisser me adressar li sequent paroles a mi mult estimat corespondentes?

Yo ne aproba li bases de Ido e li politica del idistic »Akademio«, ma in contrarie opine les quam profundimen fals. E quo es fals de comensa, ne posse esser reformat, e pro to li »pasilogial diskutado« va ducter a necos. Li conservativ idistes anc comprende to, e pro to ne vole un discussion del base. Solmen idistes ne conossent sufficent ni li structura o ver historie de Ido, ni li structura de lingues in general, continua esperar un resultate de lor discussion.

Secun mi firm conviction it vell esser negar li veritá negar li superioritá del lingue Occidental comparat con li mecanic lingues Esperanto e Ido. Solmen in Occ noi have un bon solution del problema de derivation, e ti problema es li cardinal punctu, nam si noi ne have international derivates, noi ne have international paroles e li principal postulation – un international vocabularium – ne es satisfat.

Artificial lingues ne havent international vocabularium es fortiat rebaptisar li tot scientie e tecnica – un labor de Sisyphos, absolut ínutil. E pro to yo es strict e absolut contra un compromisse inter Esperanto-Ido e Occidental e contra quelcunc conferenties o negociationes con li esperantistes, exceptet sur li base del acceptation del interlingue Occidental.

Comprensibilmen, mult labor resta ancor ínexecutet in Occidental; ma li structura de Occidental presenta un excellent base por futur perfection, nam ti base es líber de linguistic errores. E Occidental es admirabilmen developabil in diferent directiones.

Mersí al scientific e sacrificiosi labores de vu, Ramstedt, Pašma, Gaer, Kajš e, ante omnes, nor venerat Edgar de Wahl, noi nu intra in li triesim, e final, stadie del interlingual movement pos li periodes de Volapük e Esperanto-Ido.

Cordialmen vor devoet

Gerald A. Moore

(32, Cleveland Sw., London, W. 2.)

Expressente profundi mersias a nor estimat colaborator sr. Gerald A. Moore pro li generosi don por Cosmoglotta, noi ci mentiona anc que omni amicos de Occidental es mult obligat ultra a il anc a seniores Ing. Hanns Hoerbiger, Ing. Joh. Robert Hoerbiger, Ing. Alfred Hoerbiger, Prof. Hynek Pášma, Mag. A. Z. Ramstedt, pro covrir li grand deficite causat per li necessi plu intensiv activitá del Association Cosmoglotta in su unesim annu.

-106-

 

Mult sacrificies va esser necessi ancor till que li númere del membres va suficer por mantener e developar li organ sin ulterior subventiones. Noi advoca nor amicos continuar auxiliar nos in nor desfacil labor. Ili mey acceptar li assecuration que nor Comité va perseverar administrar nor yun movement in maniere max contentativ por omni adherentes de un lingue international cultural.

Red.

C. W. de Sydow, prof. de Universitate in Lund (Svedia) scri a A. Z. Ramstedt, secretario de C. E. L. I. A.: »Yo posset ínmediatmen leer e líbermen e fluentmen del paper traducter li misset textus e it existet tre poc desfacilitás. Omnicos fat me un plen natural impression. In ti unesim presentation li lingue fat por me un plu bon impression quam Ido … Esperanto es impossibil por scientic usation. Yo aprendet it ja quam scolero, ma in li duration it ledet tro mult mu lingual sensu … It va mult interessar me continuar li conossentie con Occidental.«

K. G. Ossiannilsson, Linghem (Svedia) scri a A. Z. Ramstedt: »Tant yo posse dir, que Occidental ne presenta alcun desfacilitás a ti qui es un poc familiari con li romanic lingues. It appare eufonios, facilmen aprensibil e flexibil, omni to qualificationes, queles deve exister che omni artificial lingue, quel vole successar inter li concurrentes sur li camp del mundilingues … Yo deve confesser, que, in comparation con Esperanto e Ido, Occidental sembla haver almen musical avantages.« (Remarca: K. G. O. es un famos scandinavic poet e novelist. Su poemas es laudat pro lor ritme e eufonie. Do su judicie pri li eufonie de Occ es anihilativ por ti qui asserte que Occ es cacofonic. A. Z. R.)

H. Brisbane Eldon, L. L. B., Manchester (ex-presidente de Esperanto-Societé de Manchester, ex-presidente de Esperanto-Federation de Lancashire e Cheshire, ex-fellow de Brita Esperanto-Asocio, ex-presidente de British Ido Society e ex-membre de Ido-Akademio) scri a Cgltta: »Li numeró festiv de vor revúe mult interessat me. Occidental es ja scientic solution del problema meritent li serios atention e studia de omni ínprejudicat homes. Li articul in numeró 41 (4) julí-august »Li ovre de Edgar de Wahl« exposi clarmen li dominant principies de Occidental. Li munde ne va acceptar un lingue artificial, ma un lingue regulari e max natural possibil, un lingue quel seque max proxim li parol-formationes del lingues europan, regularisat e con simplic grammatica. Esperanto ne es conform a ti principies. It es tro artificial, ínregulari, e (malgré li opiniones del esperantistes) ínnatural, ínlogic e tro complicat. Yo es convictet que ti lingue va triumfar de quel li principies plu aproxima se a li lingues europan … Yo studiat li majorité del projectes de L. I., propagat con entusiasme Esperanto e Ido, ma presc perdit omni interesse pri li problema, precipue pro li diversitá de opiniones e general discordation; ma Occidental revivificat li desire continuar li interesse a nor comun idé.«

Un altri, ancor activ membre del »Ido-Akademio« scri a Cgltta: »Con grand interesse yo lee pri li transition de mult idistes a Occidental. Qui es un ínamic de »malproksimen-parolilo«, ti deve esser anc ínamic de »federuro, formacuro, institucuro«; qui re-adopte »q, x«, ti deve re-adopter anc li vocal »y« e li scrition de duplic consonantes; qui economisa li acusative, ti deve economisar anc li conjugation sintetic.«

Jan Casse, presidente del Dan Ido-Federation scri al redactor de Cgltta: »Ante pluri mensus vu scrit me un afabil postcarte. Yo deve petir vos por pardonar me, que yo responde tam tard. Unquande yo scrit vos que yo lee vor revúe »sempre con

 

-107-

 

 




interesse ma rarmen con concordie«. Vu respondet me que ti remarca ne posse auxiliar ni me ni vos. E vu scrit: »Noi vell esser vos tre obligat pro comunicar li punctus principal pri quel vu ne concorda. Solmen per apert critica explicit on va esser util al comun idé«. Yo hat intentet scrir vos un poc pri in quel punctus yo critica Occ e prefere Ido. Ma ante omnicos yo desirat usar li occasion dat per vor exhortation, por studiar plu profundimen vor lingue, possente talmen plu bon criticar it. Ma regretabilmen yo ne trovat li témpore necessi por un tal tasc. E nu yo mem deve provisorimen restricter passabilmen mult mi ocupation pri mundolingual questiones. Yo do deve anc procrastinar mi studie e un eventual critica de vor lingue. – Ma malgré li omission del studie yo támen durant li ultim mensus capt conosser un poc plu mult li lingue Occidental. E yo desira dir to vos ci, pro que vor revúe ha productet ti ci augmentation de conossentie. Pluri articules in Cgltta semblat me tre interessant e instructiv, precipue vor articul »Li ovre de Edgar de Wahl« in li penultim numeró. Til tande yo indiget un sinoptic exposition del fundamental principies de Occidental; e ci yo trovat it. Ma yo sempre esset un ex li reformofil Idistes, e yo precipue ne ha apreciat e ne aprecia li tro grand logica de Ido, avan omnicos in su sistema de derivation. Yo do devet anc in pluri punctus concordar pri vor critica de Ido. Ma yo ne posse e mi ne vole negar, que per li letura de Cgltta mi inclination a critica ha augmentat e yo plu mult aconosse li justitá de alquel punctus in li opiniones del Occidentalistes. – Pro to, estimat senior, yo ne adplu posse dir, que yo lee vor revúe »rarmen con interesse«. Si yo deve expresser mu actual sentimentes in ti relation, yo deve dir, que yo lee Cgltta sempre con grand interesse e sovente con quelc concorde. – In vor postcart vu anc afabilmen ha referet a mu discurs in P., durant quel yo expresset li opinion, que noi mundilinguanes del divers sistemas es ne ínamicos ni adversarios, ma avan omni-cos samideanes. Yo resta fidel a ti ci opinion. Yo nu samquam tande crede, que it es extrem desirabil, que li Occidentalistes, li Idistes, li Esperantistes etc aproxima se li unes al altres, max mult possibil. E quam natural consequentie de mi opinion yo anc sempre joya, ne solmen quande Ido, ma anc quande Esp o Occ fa progresses in alcun maniere. yo do posse, tot sincerimen, desirar vos progress in vor labor por nor comun scope.«

Li presidente de un altri landal Ido-Organisation scri a Cgltta: »Mi nu have grand simpatie por Occidental pro que mi ha comprendet su principies. Yo ne save qual es li futur de L. I., pro li inertie del masse; ma yo es cert que it ne posse esser Esperanto … Yo ha decidet auxiliar Occidental.«

E. B.-Ch. scri a Cgltta: »Yo ha recivet 2 numerós de »Cosmoglotta« e ha posset leer les sin desfacilitá. Solmen tri paroles yo ne ha posset comprender. Yo pensa que Occidental es un tre bon lingue international. Yo es Esperantiste de 1913, ma yo pensa que Occidental es un multissim plu bon lingue por li relationes international del homanité culturat. – Yo ha studiat anc Ido, quel, secun mi opinion, es un miserabil dialect, mult min bon que Esperanto. – Yo scri ti léttre  pos leer »Cosmoglotta« e sin vocabularium.«

P. Hein, secretario del Esperanto-Societé de Jerusalem (Palestina) scri a Cgltta: »Li interesse por Occ causat che me per vor jurnal, es grand. Conossente Occ solmen de su latere sonal, yo deve dir que it es un lingue tre eufonic, mi mem adjunte, plu eufonic quam Esperanto. Do yo desira devenir plu conosset con li construction e -108-

con li grammatica de ti ci charmant lingue.«

 



C. C.-Mulhouse scri: »Yo espera que pos ne tro lontan témpore un nucleo va formar-se ci por li eufonic lingue Occidental, quel por noi es specialmen facil in aprension.«

L. M. G.-P.: Pluri ductores de Ido peti nos publicar que malgré omnicos, ili considera li Occidentalistes ne quam ínamicos, ma quam amicos del comun idé. Simil declarationes noi recivet anc de mult altri mundolinguanes, p. ex. de pluri japanes esperantistes.

Ad B. A.-K.: Li opinion del senior redactor de »Mondolinguo« deve ne esser norm por li »mondolinguanes«. Malgré li furore del cavalcatores del »logica«, li Ido-parol »kelke« es in Occ »un poc« conform al exemples natural in li divers lingue-families: D ein wenig, F un peu (de), Hung. egy keveset etc. Li altri assertiones in ti nr, 3, ja esset refutat plur vez in nor jurnales. Noi nu deve refusar responder sempre denove a »criticas« de ignorantes, quel persiste ne studiar nor publicationes.

Ad G. N.-M. Noi mentionat »Loqa« in li present nr sub li »Nov projectes de L. I.«. Certmen anc li ocupation pri un lingue filosofic have su rason de existentie, etsi in nor era it ancor ne es actual. In céteri anc in ti dominia on deve laborar scientificmen, per antey studiar to quo ha publicat li precursores. – Sr. J. Linzbach ha developat su teorie ad-plu in li nov brochura frances: »La géometrie et l'analyse géometrique de l'espace à n dimensions«, recivibil che li autor (adresse: 28 rue Ducouedic, Paris 14).

Li articul de nor nov fervent colaborator Dr. A. Peipers: »Pro quo yo ha abandonat Ido« va aparir in li sequent numeró.

Abonnamentes, contributiones e subventiones por Cosmoglotta.

M. V. C.-Praha: 5 ö. S; E. B.-Chester: 9 sh; A. C.-Rue: 20 sv. fr; G. A. M.-London: 30 pd; J. S.-Radkersburg: 6 ö. S; J. W.-Linz: 5 ö. S; B. E., L. L. B.-Manchester: 10 sh; B. Z.-S. G. Firenze: 1 doll; D. H. M.-New York: 2 doll; X. Y.-U. S. S. R.: 6 doll; L. M. G.-Paris XIX: 1 doll; J. F. K.-Jičin: 15 Kč; O. W. F.-Jeffersonville: 2 doll; A. E.-Stavanger: 10 ö. S; W. C.-Lima: 1 doll; Dir. G. B.-Strasbourg: 20 fr. fr.; Ing. S. B.-Dessau: 3 RM; Regierungsrat Dr. M.-Rudolstadt: 5 RM.

Avise al letores.

Mersí al auxilie de sr. prof. H. Pášma, sr. Gerald A. Moore e de altri colaboratores, noi posse editer nor organ Cosmoglotta durant li annu 1928 in omni mensu. Li gratuit suplement cessa aparir quam separat caderne. Li literari e general-scientic articules va esser insertet nu anc in li págines de Cosmoglotta. Li abonnament anual por 1928 custa adminim 1 dollar (= 7 ö. S. = 5,2 sv. fr = 4,2 RM = 33 Kč.), quem noi peti payar max bentost possibil, per postmandate, o banknotes o chec in epistul recomandat al simplic adresse: Cosmoglotta. Mauer bei Wien, Austria.

Administration.

Eigentümer, Herausgeber u. Verleger: Gesellschaft Cosmoglotta, Mauer b. Wien, Postfach 10. – Verantwortlicher Schriftleiter: Ing. E. Pigal, Liesing b. Wien. – Druck: G. Kanz, Liesing.

Anotationes.

1) Ples anc leer li articul »Mi o yo« Kosmoglott nro 5 e 6 1922.

2) Adplu on deve ne obliviar que li majorité del printerías ne possede ti special lítteres del alfabetes hispan, polones etc. Ples egardar li desfacilitás in li general introduction de Esp-o just pro su nov diacritic signes. Támen it es facil printar li plu diffuset vocales accentuat: á, é, í, ó, ú, à, è, ì, ò, ù. Ili es usat ne solmen in li lingues romanic, ma anc slavic, hungarian etc.

E. P.

3) Kosmoglott nr 37, pg. 51.

4) Ma it es generalmen aplicat in linguistica. In retoroman dialectes on usa anc li apostroph por marcar mollation, sammen in lingues slavic (slovac, wend).

Plu tard, quande Occidental va esser introductet, on va far n’ l’ quam propri signe por printa e scri-machines; talmen li chocant spacie pos li apostrof va desaparir. Li printerías sempre have special types por frequent ligaturas, german p. ex. St, ck, fl. Hollandes scri-machines have mem un type por ij.

E. P.

5) Comité Explorativ de Lingue International Auxiliari, Helsingfors, Villagatan 25. C. 12 (Finland).

Comments (0)

You don't have permission to comment on this page.