| 
  • If you are citizen of an European Union member nation, you may not use this service unless you are at least 16 years old.

  • You already know Dokkio is an AI-powered assistant to organize & manage your digital files & messages. Very soon, Dokkio will support Outlook as well as One Drive. Check it out today!

View
 

Cosmoglotta B 012 (aug 1937)

Page history last edited by Dave MacLeod 5 years ago

COSMOGLOTTA

 

Serie B, poligrafat - "INFORMATIONES" - August 1937 - Nró 4 (12)

 

Index del contenete ples vider ultim págin

 

Per plen segles...

 

Un favorabil soffle pussa Occidental vers nov successes. Per sequer li linea quel li direction del Occidental-Union ha traciat, per profitar omni nov idés suggestet per li amicos de Occidental, nor movement marcha de successes a successes. Tis queles ha comprendet li fortie de nor lingue, oferta nos plu mult quam lor incorageament, plu mult quam lor amicitá: ili da nos lor *fide*. Li fide del creator, quel ha sempre revat contacter con li besonatores de nor admirabil instrument, trova nu un organisation quel permisse realisar li grand scopes del L.I.

 

Tamen, noi ne vole tro manifestar nor joya, ma restar vigilant. Li índiferentie ne es nor unic ínamico: it existe li animosi stupiditá de omnes queles nor successes irita; it existe li manie del classification politic (levul o dextri) - li max strangi maladie del secul - secun li politic idés del jurnales in queles on parla pri Occidental; it existe tis queles moca pri li númere de nor adherentes - mocatores íncapabil representar se que ti númere constitue solmen un etappe, ne un scope; it existe li professional denigratores, li malevolentes, li adoratores de traditional vacui signal-paroles queles ha perdit omni sens e valore in li hodial statu de nor idé.

 

Nequí es plu tenaci quam tis queles have rason; si on vole decimar les, ili strax multiplica se. Credente haltar lor progress on deciplica lor forties. Just pro to noi avansa, con omni homes de benevolentie queles fide pri li excellentie de nor via. Just pro to noi va victer omni desfacilitás, mem por li precie de alt sacrificies. Noi conosse nor fortie. Si noi vell dever assanar nor ranges, noi vell far to quo li necessitá dicta nos, con li certitá del ínevitabil victorie de Occidental.

 

Union, discipline, metodic labor e propaganda, unitá de action es li garantes de ínhaltabil marchada al final adoption del international lingue in general e de Occidental in particulari.    Fred Lagnel

-----

 

Li Radio-station Moravská-OStrava in Tchecoslovacia ha emisset ye li 26. junio un discurse pri Occidental in tchec lingue con citation in Occidental. Parlator: coidealist Valentin Jirousek. Ulteriori ocasional discurses es previdet.

 

-61-

 

Juc. A. Sommer: Considerationes optimistic de un cassero

 

(Con amabil autorisation del redaction del Occidental-Bulletin, Praha, noi reproducte partes de un articul aparit in su nró 24 (4) de april 1937, con li desire que li fortun de nor tchec amicos mey repander se a nor tot Union.   F.L.)

 

Omni organisationes professional, cultural, politic etc. ha reductet lor contributiones membral pro li crise economic; per to li adhesion deve esser facilisat. Li Club Occidental in Praha es un laudabil exception; su assemblé general del 7 marte ha augmentat li contribution ye 260%. Sin objection on ha fixat it a Kc 3.- mensualmen. Pro que nor membres, precipue in Praha, suffre pro un cronic manca de témpor, lor propaganda individual deve esser preparat e apoyat per li printat parol: prospectes, brochuras, afiches, biblioteca societari. Omni to va postular mult moné. Ma nor membres e amicos es consciosi pri ti necessitá. Vi li pruva: Du anonim non-membres ha payat al club extraordinari contributiones de Kc 100 e 460, e un membre quel desira restar anonim ha payat Kc 500. Li cassero mersía cordialissimmen li generosi donatores pro ti fort auxilie a nor labor.

 

Adplu, ja 5 membres ha obligat se payar un mensual contribution minimal de Kc 10, per quo ili automaticmen deveni membres del Propaganda-Section. Ma it vell esser fals creder que ti membres es rich homes. No, ili es solmen simplic employates, quam milles de altris...

 

In omni organisation li function de cassero es li max íngrat, sam quam li ministerie de financies in omni state. Ma ci - yo posse dir it sin exageration - it es un joy esser li cassero. Noi possede nu propri postchec conto nró 19.196 Praha e yo joya vider arivar contributiones de omni láteres. On va forsan suspecter me de un avari desire, vider sempre li club-casse plen. Un erra! Nor financial medies es solmen medies por atinger li scope, ma ne li scope self. Ili deve solmen formar li base del propri essential vital scope de nor organisation, que es: crescer, i.e. recrutar nov sacrificiaci membres de qualitá. Pro to anc yo, quam cassero, va subtener omnicos, quo va esser apt promoer li atingement de ti scope, mem si per to li casse va devenir tot vacui.

 

Omni Occidentalist mey metter omni su forties, su tot personalitá in li servicie de nor afere. Li un va aportar su activitá e energie, li altri su talente organisatori o su eloquentie, li triesim su plum de litterator, ancor un altri su conexiones o su idés, e mani de nos precipue lor financial auxilie. Chascun de nos deve sacrificar un parte de su témpor, energie, nerves, de su revenús, mem contra un partial renunciation a un personal avantage, chascun secun su possibilitá e capabilitá. Ples creder, coidealistes, nos scope vale tal sacrificies! Quo? Sacrificies? No, no! It es li suprem *jure* al colaboration pri un cose "digni del sudore del max bonis". Li suprem jure e li suprem deve de chascun coidealist sin exception es, formar altres a entusiasmat occidentalistes.

 

-62-

 

Gilbert W.: Quande yo studiat Esperanto... (opinion de un laborero)

 

Quande yo comensat studiar Esperanto, yo nullmen intentet criticar ti lingue. Yo volet aprender it, pro que it representat, a mi ocules, li "Lingue International". Li unesim regules del grammatica entusiasmat me, pro lor teoric simplicitá. Ma secun quant yo avansat in li studie de Esperanto, yo trovat divers coses queles chocat mi sentiment linguistic. Adplu, plur amicos a queles yo fat conosser ti lingue, mocat me e monstrat me quelc absurditás queles desinteressat les ínmediatmen de Esperanto. Yo esset fortiat aconosser que ili esset rect in lor objectiones, ma yo volet subtener li bellissim ideale del L.I., e yo continuat studiar Esperanto...Forsan yo vell har devenit un fidel e fanatic Esperantist, ma...

 

Ma on fat conosser me in sam témpor Ido e Occidental. Yo ne vole ci parlar pri Ido. Mi simpatie esset strax por Occidental, benque it semblat me tro latin. Do, yo comensat studiar ti nov lingue, ma ye ti vez, con li scope comparar it a Esperanto. Yo comprendet rapidmen que Occidental ne es "tro latin", e que it es ínpossibil far un lingue in sam témpor plu simplic e plu international. In comensa, li grammatica de Occidental sembla minu facil quam ti de Esperanto. In realitá, it es solmen minu "mecanisat", e contene quelc exceptiones postulat del internationalitá; ma ti exceptiones es aprendet in quelc minutes, e li grammatica de Occidental contene anc regules plu simplic quam ti de Esperanto (ínvariabilitá del adjectives, conjugation per auxiliares, absentie de acusative etc.). Adver, Esperanto es facil *teoricmen*, ma Occidental es facil *in practica*, e to es lu important!

 

Instinctivmen, yo reprochat mult cones al lingue de Zamenhof. Unesimmen, li adoption del accentuat lítteres: ĉ, ĝ, ĥ, ĵ, ŝ, ŭ, semblat me vermen bizarr. Por scrir textus per machine, yo esset considerabilmen alentat per ti accentus, e mem it esset practicalmen ínpossibil far li majuscules, C, S, ni H o U. (Ye majuscules e h, li accentu intra in li líttere e deveni quasi ínvisibil. E li corect demí-lune esperantistic súper u ne existe in necun scri-machine. Ci it es representat per li accentu tchec, u. NB ti ínconvenienties ne vale por li tot general e normal accentus de Occidental. Red.) Depoy, yo ha leet que, pro li evidentie de ti defectes, Dr. Zamenhof self recomandat in 1908 li scrition: ch, gh, hh, jh, sh. Tamen, quelc Esperantistes ha acusat me un vez "deformar" lor lingue, pro que yo usat ti scrition! It es evident, que li Esperantistes ha tot simplicmen lassat cader in oblivia ti litt amelioration...

 

Yo esset stupefat pro li adoption del ĥ con un tal pronunciation. Esque vermen it valet li pena serchar un tant monstruosi líttere por quelc rarissim paroles?!

 

Yo esset anc tre astonat pro li acordation del adjectives. Malgré mi desire

 

-63-

 

aprender Esperanto, to semblat me un ínutil complication, in un lingue auxiliari quel pretende esser simplicissim...

 

Yo sempre questionat me de u Zamenhof hat prendet li desbell e ínconosset plurale per -j. Li vocabularium es europan; pro quo do ne adopter un plurale europan; pro quo anc inventer monstruosi paroles quam "ĉie, ĉiu, kiel, tiam, kiam, kiom, neniam, neniu  etc.?! ...

 

Quande yo arivat al studie del acusative, yo esset completmen stupefat. Yo ne conosset ti complication in mi matrin lingue, e tamen on comprende unaltru perfectmen! It es forsan ingeniosi distinter inter: "Papilio flugas en la ĉambro" e "papilio flugas en la ĉambron". Ma pro quo ne dir naturalmen: "Papilio eniras en la ĉambro" sin acusative in li 2-esim casu? Esque li verb "eniras" ne es sat clar? In quasi null casu posse esser un miscomprense, e in omni casus on posse preciser, sin acusative. Yo es cert que li laboreros ne va sempre reflecter esque on deve adjunter un -n! Mem li ductores esperantistic self fa numerosi erras!

 

On vermen deve haver corage por emfasar que Esperanto es un bell lingue! Su aspect e pronunciation fa de it un monstruositá linguistic. Li finales -o, -a, li acordation del adjectives, li plurale per -j, li acusative, li abuse del ch-atri sones, sembla selectet in li scope formar horribil frases, quam li sequent: "Sed kelkajn semajnojn poste, mi vidis l anajbarajn knabojn farantajn grandajn rugxajn makulojn kaj longajn bluajn striojn en ĉiujn miajn belajn esperantistajn lernolibrojn." o: "...eĉ ĉe ĉiuj tiuj-ĉi..."

 

Ci yo ha solmen resumat li cardinal objectiones queles yo fat *instinctivmen* studiante Esperanto, ante mi adhesion a Occidental. Quant erras e absurditás on vell ancor trovar per examinar li derivation e vocabularium de Esperanto!

 

Camarades esperantistic! Qui de vos ne ha sentit, studiante vor "karan lingvon", omni ti grav e íncorectibil defectes? Esque it existe un sol "samideano" in li munde, quel ne ha esset unquande chocat per un del supra dit hideositás?

 

Camarades esperantistic! Esque it es plu bell e plu simplic dir: "Ili amas iliajn bonajn kaj junajn amikojn", quam in Esperanto, o: "Ili ama lor bon e yun amicos", quam in Occidental?

 

Camarades esperantistic! It es ínpossibil que vu omni ne ha sentit unquande ti gravissim erras. Certmen vu es nu acustomat al ínnatural Esperanto; changear vor flagga sembla vos ínpossibil. Tamen, vu deve comprender que vor via es fals e mortativ por li idé del L.I.; vu deve examinar Occidental sin prejudicie, nam Occidental representa li fine del evolution del problema del L.I., nam Occidental, per su quintessentie self, es li lingue del future!

 

Li insigne del Occidental-movement, li unde del lingue in li circul del munde, ex metalle argentin polit, form de spingle de cravatte, ha aparit. Precie afrancat SFr. 1.50 de Institute Occidental, Chapelle (Vaud) Svissia.

 

-64-

 

 

Géza Jakó: Li comun medies del intercomprension e li realitá del L.I.

 

Li idé de un neutral lingue auxiliari usat de divers nationes del sam cultur-comunité por mutual intercomprension ne es nov. Ma li realisation de un tal comun medie de intercomprension es ancor plu ancian quam li idé self: Grec e Latin ludet un rol enorm durant li centennies mem til li ultim témpor.

 

On aplica un foren lingue solmen si on es fortiat a to. Examinante li causes del aplication del Latin quam lingue international, noi vide, que li prim condition e índirect cause esset li plu bass cultural nivelle del europan nationes e lor beson adopter e assimilar li superiori cultur-productes del antiqui nationes.

 

Noi vide que li lingual expressiones acompania li corespondent idés anc si ti cultural superioritá concerne solmen ún partial dominia del cultura o del civilisation, si in sam témpor li céteri nationes besona ti special cultur-productes: p.ex. li comercial terminologie de italian orígine, li francés paroles del cortesie e del mode, li anglés expressiones de sport e film, queles ha devenit tot international.

 

Si nu pluri nationes ha profitat ex li sam cultur-fonte e assimilat li sam lingual expressiones, it es lu max simplic e completmen natural, que ti nationes va aplicar ti comun medies de expression anc in lor reciproc cultural relationes. Li max simplic e instructiv exemple de ti tendentie es li internationalitá del cifres arabic. It monstra li alt nivelle del anteyan arabic matematica e li natural tendentie aplicar ti comun medies de expression por reciproc international cultur-relationes. Ti tendentie es li direct e max essential cause por li aplication del Latin quam lingue international e anc li cause del developation del international terminologie.

 

Ma con li evolution del tal-nominat modern cultura e li aparition de nov centres de interesse, li influentie del antiqui cultura diminuet. Nov idés demandat nov lingual medies e li Latin plu ne posset contentar li postulationes del modern vive.

 

In altri látere, in consequentie al remarcabil egalisation del cultur-nivelle del occidental nationes, necun occidental lingue posset obtener li absolut hegemonie súper li altris. Anc altri causes, quam national jalusie e antipatie impedit li general aplication de un vivent national lingue quam predominant e neutral lingue international auxiliari.

 

Li trist resultate de to es li restriction e extrem desfacilisation del occidental cultural comunicationes. P.ex. pri li sam scientic question on scri e labora in decenes de lingues e in centenes de jurnales e libres in divers landes, sin possibilitá de coordination, del paralel labores. Si un scientist vole laborar vermen secun li metodic postulates de scientic exploration, il deve aprender e comprender decenes de lingues (por ne parlar del desfacilitá self expresser se in

 

-65-

 

pluri foren lingues). Ultra ti anarchic situation in li scientie, li manca de un comun lingue auxiliari es tre acut anc in li comercie, in li turisme e trafic, ye international congresses e conferenties, por li divers printat e radiofonic publicationes de international interesse.

 

Li problema del lingue international devenit conscient e actual, quande li Latin plu ne posset satisfar su mission quam lingue auxiliari. Durant li ultim decennie e particularmen durant li ultim quinant annus on ha meditat mult pri ti problema. On ha constructet circa 700 divers artificial lingues, queles omni intentet soluer li sam grand problema in diferent manieres. Tamen li grand númere del generalmen dilettantic projectes ha ductet a profund clarification del principies. Li nov scientie del interlinguistica ha venit al conviction, que li besonat modern lingue international (1) ne posse esser un lingue national e natural, quam anglés, francés, german, italian, hispan o russ, pro li supra-citat egalitá del cultur-nivelles e li manca de absolut cultural superioritá de un lingue resp. li dependentie del altris; e pro li divers nationalistic resistenties e pro li ínregularitá de desfacil aprensibilitá de ti lingues. (2) It ne posse esser un lingue arbitrari, inventet, ignorant li psicologic fundamentes del lingual vive e li supra-discusset max simplic e acustomat maniere de intercomprension per li comun international lingual elementes. (3) Un lingue international por li usa del occidental cultur-comunitá deve consister ex li comun paroles, radicas, afixes e grammatical acustomationes de ti occidental cultur-comunité. Un sistema de lingue international quel forjetta li international scientic terminologie vell esser tam absurd quam si li matematicos vell voler forjettar li cifres arabic e inventer altri nov signes in vice del bon-conosset e acustomat medies de numeric expression.

 

Li realitá del lingue international significa su ínmediat aplicabilitá. Nu noi ja posse dir, que li quinant-annual interlinguistic labores ha ductet a un tal real solution, e ha productet un lingue international, quel es ínmediatmen aplicabil, proque it satisfá omni postulationes del modern vive cultural. Ti lingue es li ovre del vive del baltic erudite Edgar de Wahl (Tallinn, Estonia), publicat in 1922. Li autor dat it li nómine "Occidental", pro que it es basat sur li comun lingual funde del occidental cultura e vole esser un lingue auxiliari por li comunication del occidental cultur-comunité. E secun quant li occidental cultura es difuset sur li terra, ti lingue anc es un lingue intercontinental: li serchat lingue mundan.

 

"Occidental" es li real solution del problema del lingue international pro su ínmediat comprensibilitá, pro su minimal grammatica e maximal expressivitá, su regulari e international vocabularium, su aspecte natural e su grand facilitá de aprension e usation, de su ínmediat aplicabilitá por omni relationes international. It oferta ínmediat profites in corespondentie o conversation con extranos conossent li international paroles usat in lor lingue matrin, mem si ili ne ha studiat Occidental. Per su studie noi aprende li international paroles usat in nor lingues e augmenta talmen nor education, mem si noi ne have international relationes.

 

-66-

 

 

Congress-problemas

 

Li Esperantistes fa ho-annu lor jubilari congresse in Warszawa, li Idistes invita al congresse in Paris. Pro quo noi ne congressa? mani forsan ha questionat se; e un Idist moca: "Si vermen vu es plu fort quam noi, pro quo vu ne organisa un congresse?"

 

Decidet amator de congresses, yo ha assistet a 5 Ido-congresses, charmant evenimentes: conossentie personal con ancian corespondentes, con nov amicos, bell excursiones e gay vésperes, e li entusiasme: noi vermen comprende unaltru. Qui ha congressat unvez conosse ti deliciosi memories e ne desira indiger les.

 

Si hodie on questiona me: desira tu que noi mey congressar?, yo va responder yes per li retorn del posta. Si on questiona me: considera tu un congresse quam util o necessi, yo va responder con sam rapiditá: no! - Nor sceptic Idist va dir, que li fox parla pri vin-beres tro verd. Noi lassa le provisorimen ti plesura.

 

Li functionarios de Occidental save, que on plurivez ha proposit far un congresse, e que sempre li final decision esset negativ. Li problema del congresse deve esser considerat de pluri láteres. Lass nos comensar per li diferent mentalitás e besones del diferent movementes:

 

Li cardinal trate de espo es li propagandistic bluff, li suggestion, li ilusionisme: "Espo es parlat de milliones - chascun congresse grandega sukceso - Espo es *li* L.I." etc. - Ex li franc confessiones espistic noi save hodie que detra li "sukcesoj"-culisses, lor congresses esset li arena de discret ma odiosi luctes fratricidi, queles solmen in li annu passat eclatat publicmen. Ma por li propaganda de ti congresses esset índispensabil. Ili fat parlar pri Espo e mantenet in li publica li ilusion que Espo es *li* L.I., ilusion persuadent aprender un lingue, quel secun un recent confession ne monstrat suficent fortie de atration quam lingue sol.

 

Li Ido-movement, in contra, cultiva precipue li auto-suggestion, li self-ilusion: "Ancor Ido es max bon - ancor it sufice a nos - ancor noi congressa do noi vive - 'Ancor Polonia ne es perdit'" etc. - Qui unvez ha congressat, ne posse cessar. Fine del congresses vell esser simptoma de debilitá mortal. Desde su nascentie, Ido devet defender se contra li necrologos dedicat a it del Espistes, a queles comensa se junter li nores. Do por mantener li ilusion esser un movement vivent e progressent, Ido deve continuar li traditional congresses, queles permisse dir: "vu menti, noi vive ancor!", response custosimen payat de mecenes.

 

Do: Espistes besona congresses por ilusionar li publica, Idistes por ilusionar se self. Nor caracter es, noi espera, li manca de ilusionisme, li entusiasme frigid, li realistic labor. Per labor, ne per hashish, noi desira sentir que noi vive.*Congresses, necessitá mortal por li Idistes, es por nos un luxu*. Quel esset li sententie de Ostwald? "Ne dissipar energie, profitar it!" Do lass nos rasonar secun li principie del economie del energie e balanciar custas e valore del congresses:

 

-67-

 

"Esperanto" de junio 1937 scri: "Un congresse es un negocie con deficite. Sin subvention de benevolent samideanos, li organisation de un congresse, malgré li contribution in aure, es e resta un grav risca. To on posse pruvar per li calculationes del pluparte de congresses."

 

Yo ha fat li protocolle de du Ido-congresses (Freiburg 1929 e Sopron 1930) e yo posse dir que lor labor-valore ne stat mult gradus súper null. Por deliberar veritabil problemas, témpor ne esset. On escutat discurses self-glorificant, finient per "vivez Ido" e ganiat long aplause; e sagaci discurses pri lingue e fate de Ido, tro realistic por pleser, tro rasonabil por esser comprendet o realisat per resolutiones. On consentit pri questiones u divergenties grand ne hat esset, e on ne posset concordar pri questiones de importantie. "Basso continuo" de omni congresses esset li schisma inter progressistes e conservatores, e lor refrane li dispute, esque resolutiones de un congresse es consultativ o decisiv.

 

Yo aconosse naturalmen, que it ne lice deducter de Ido-congresses al valore e resultates de un eventual Occidental-congresse, nam li diferenties de structura e problemas, de conditiones e spíritu del du movementes es considerabil.

 

Ma ne solmen mundlinguistes congressa; on audi li sam plendes partú. Li german fisiolog prof. E. Abderhalden ha publicat quelc remarcas pri organisation de scientic congresses e observa lu sam: amusativ valore grand - real valore minimal!

 

"...li númere del seriosi congressistes es litt. Íncontabil 'congress-hienes' profita del rabattes ferroviari e modic congress-banquettes, del ocasion vider un nov cité etc. Centenes de non-iniciates con familie assiste al congresses..." (- pro to li fantastic númeres del Espo-congresses -) "...li expert congressist escuta pro to solmen poc discurses. Li singul discurses es regularimen tre poc visitat...in li international medicinic congresse in London 1913, eminentissim exploratores parlat córam 2-. auditores...desde mult annus on ja plendi pri li degeneration de scientic congresses...sovente propositiones de reform. It ne es desfacil imaginar un congresse quel idealmen satisfá su scope, ma it es desfacil realisar li idés in practica, pro tro mult interesses particulari... multes have li justificat desire self presentar li resultates de lor explorationes... abundantie de tal special discurses. It es simplicmen ínpossibil plazzar omnes... li témpor es restrictet, specialmen ti del discussion. Grand experientie es necessi por concentrar lu essential in poc frases. Mani discussion deve cessar just quande it deveni interessant... omni discurses, de queles li contenete ja es conosset per publicationes, vell dever esser omisset, sammen decorativ discurses... Li utilitá de pre-printation de referates...es questionabil. Li singul autor es obligat fixar mult mensus ante li congresse quo il va dir. Yo memora un tre amusant episode del international congresse de fisiologos in Boston. Ta du exploratores discusset in diferent lingues pri un problema. Plu ili parlat, plu it devenit confus. In fine monstrat se, que li opositor ne respondet al discurse, quel il ne comprendet pro

 

-68-

 

 

lingual motives, ma que il basat su objectiones sur li referate printat. Ma li orator hat completmen changeat su opinion in li témpor inter printation e discurse, e basat su demonstration sur totalmen altri experimental resultates."

 

Bell pruva pri li urgent necessitá de un L.I.? Prof. A. remarca que li hodial tecnica permisse printar li referates plu rapidmen. Ma si on printa brevimen antey, denove manca li témpor por efectivmen studiar li materiale de grav problemas. On videt in li conferentie de IALA in Copenhag 1936, que persones devet discusser un tema, pri queles ili hat esset laicos til li comensa del session, e por studiar li materiale ili havet solmen li témpor economisabil ex lor pause de diné o per ne escutar li discurses de altris. In mult casus on posse preparar un congresse per antey dismisser questionariums pri li max important questiones, per clarar li essentie del problemas per preliminari discussiones in congress-bulletines dismisset periodicmen durant li preparation del congresse. Ma to demanda denove special labore e expenses suplementari, e li sistema aplica se ne a omni questiones.

 

In fine prof. A. recomanda quam max efectiv un congresse sur un nave, u chascun have ocasion vider chascun, e u ne existe tro mult distractiones seductent a absentar se del sessiones de labor.

 

Pos to noi posse concluder que in general li valor real de un congresse nequande sta in proportion al necessi expenses. Espo e Ido besona lor propagandistic efect, pro que lor lingues self ne propaga se. Occidental propaga se self - noi monstra nor lingue e su ínmediat aplicabilitá; pro to noi posse carir li teatral  reclamistic aparatura índispensabil al propaganda del artificial sistemas.

 

Ma li personal psicologic valore del congresses resta grand, e pro to yo sempre va restar un calid amator de congresses. Ma to es un rason del cordie, e pri li bene de nor movement li cerebre deve decider. Li expenses de moné e labor por organisar un congresse es grand, sammen li expenses del congressistes devent payar un long viage, del clubs payant ti de delegates. Ti summa de moné e labor da un mult plu grand efect util, si aplicat a direct propaganda, al elargation del organisation, del revúe, al augmentation de litteratura instructiv, scientic, poetic. Do, noi consenti, del vis-punctu rational, que un congresse es un bellissim, un adorabil ornament de movementes, ma un luxu. E li rational mann renuncia al luxu tam long quam il posse aplicar moné e energie a coses plu util.    I.F.

***

 

 

Al tese de I.F. yo vole adjunter un detallie suplementari. Yo ne pensa que it existe organisatores de congresses suficentmen naiv por far se ilusiones pri li labor-valore de tal monstru-reuniones. On ne posse expectar de ili alquo quo ili per lor natura self ne posse dar. Ma esque on vermen expecta it? Li congresse self es solmen li oficial cadre quel oferta li ocasion necessi por li  labor del ductores extra li sessiones purmen decorativ del plenum. Considerat sub ti vis-punctu li congresses have un valore quel ne deve esser subestimat. Yo save tre bon quo

 

-69-

 

 

ili dat me, e quo es ver por me, es anc ver por altris. It ne es possibil far se un image fidel de su colaboratores per li corespondentie sol. Por qui have un oficie implicant cert responsabilitás, li personal conossentie de su colaboratores es presc egalmen necessi quam li ordinari capabilitás administratori. Ti avantage ne posse esser compensat per alcun altri medie e anc li movement occidentalistic deve profitar de tal ocasiones. To ne es tam desfacil. On ne besona organisar un congresse in chascun annu. Un sol e unic contact inter li ductores sufice. Si on vell obtener que li membres del Academie o del Senate profita del ocasion por passar li vacanties in comun in quelcunc centre turistic, tande on vell constatar que li moné ne esset expenset in van. Naturalmen it va esser ínpossibil reunir omni membres, ma si solmen li demí vell posser assister, tande to ja vell valer li pena.     A. Matejka

***

 

Malgré li pessimistic considerationes del articul de I.F., noi ne vole abandonar li idé de un Occidental-congresse, ma noi desira antey bon studiar li divers possibilitás evitar li mentionat ínconvenienties. Interim noi questiona li ductores e propagandistes de nor movement quo ili opine pri un eventual pur-labor-reunion in Chapelle in 1938. Ci necun "distraction" vell tentar a deserter de nor sessiones. Un bell natura vell tamen permisser reposa vacantial, e li vive-custas por 1-2 semanes vell esser plu modic quam in hoteles de grand cités. Noi expecta vor opinion pri ti suggestion, e secun li responses, noi va perstudiar it.   F. Lagnel

--------

 

Idistic response... Forsan tro entusiastic, un recentmen transit ex-Idist exhortat altri Idistes a sequer le. Sin discusser li aptitá del metodes ni precipue del objectes de su propaganda, noi reproducte ci sin change li carte, quel il recivet del redactional-secretario de "Center-Bladet", li max difuset Ido-revúe, omissente solmen li nómine del destinatario:

 

"Tre estimata samideano... - Vu aspiras en Vua karto a ni ke ni devez sakrifikar Centerbladet a ta demenda kozo quale Occidental. Ka Vu vere kredas ke normala homi povas adherar a linguo tante konfuzoa de idiotismi, neregulozaji, stranja vortformacuri e kun poligrafita circkuleri senimporta. Se ni facus to ni konsiderus ni matura por hispitalo por defektozi. - Quon me konsilas a Vu ed omna Occ-isti esas studiar "serioze" por unfoye la linguala esencali e lore derivar de lo, ke la linguo internaciona di la futuro mustas, absolute mustas esar ulo tre tre simila ad Ido. - Ke Matejka transiris ad Occ. esas vera bonfacanta ago, nam ni esas felica esar liberigita de lua "kunlaboro". Ni esus felica se plusa del destruktiva elementi transirus ad Occ, nam ibe li havas plu bona motivi destruktar linguala movado, nam Occ. vere es destruktinda. Tamen ni ne timas Occ., ol restos tam senimporta quale nun ed es extreme bona, ke lua adherenti restez en la Occ.-uniono, lore li ne facas domajo en la domeno dil mondolinguo. - Kordiale Vua

3. juni 1937   -- Hellmut Röhnisch

 

 

-70-

 

 

E un stil-prova ex un duesim lettre (17.6.37) del sam autor al sam destinatario: "... Me vere esas surprizita quale Vu povas esar surprizita pri mea karto, en qua me deklaras la Occ-isti kom dementa. Me konsideras omna Occ-isti kom homi ne-serioza e traktas li kom tali, do li havas nulo serioza facenda kun la questiono dil mondo-linguo propre dicita. Ni iros nia voyo ambe kontre Espo ed Occ, e ni vinkos... esez certa pri to. Irga kunfuzo esas absolute neposibla e ni sempre defensos la legi dil internacioneso, logikeso, renversebleso, facila lernebleso ed evfonetiko, savante ke nul altro povas esar plu skopokonforma kam Ido. ..."   Hellmut Röhnisch

----

 

Li verd veritá. - Quasi quam reverse al articul de J. Svec in li ultim Cgl B pri qualmen on fabrica un movement de masses, noi trova in "Heroldo de Esperanto" del 27. junio un articul "Kiel kutime..." signat de "Gahler", ex quel noi cita:

 

"Noi esperantistes fa grand brui por atinger che un o altri instantie li usation de nor lingue, - e poy? Yes, poy noi totmen plu ne atente li scope atinget e bagatellisa it. Tal it esset anc pri li radio-emissiones in Esperanto ex Roma. Un fort station audibil partú parla in nor lingue. Li direction da a Espo li sam jures quam al grand lingues europan e mette it in quinesim loc. Poy Radio Roma arangea un mult-promessent concurs inter li auditores con vermen modest conditiones. Partú ti concurs evoca grand interesse - che li parlatores de lingues national. 250 franceses, 180 germanes, tant angleses e tant hollandeses. E, oh scandale, solmen 40 mundlinguistes! Al samideano che li microfon, quel ca combattet bravmen e sin nómine, on lassa li embarass e li blamage córam li direction. Almen cent vell har devet partiprender por dignimen representar Esperanto in Radio Roma e li Direction Turistic Italian. ..."

-----

 

Verd previsiones. "Esperanto", li oficial organ de UEA, contene in su numeró del 10. junio un articul "Li scene del generationes" signat de "(Volk)" con ínacustomat profeties pri li future de Esperanto. Noi cita:

 

"... Por li future noi ne va dir mult. Quelc yunes videt Zamenhof durant li guerre, just ante su fine; si un de ili ha comensat ferver, e si il va viver long, il va portar li "torch" til li Centenari jubilé de Esperanto... in 1987! Jules Verne, Robida e H. Wells, unit con Ossendowski e Einstein vell possibilmen posser predivinar li aspecte de ti munde futur... Ne omni nor infantes va viver ti centenari jubilé! Forsan interim va evenir, secun li paroles de Zamenhof, ti "autoritari congresse, quel... va far in Esperanto omni util ameliorationes, mem si por to on vell dever changeat li lingue til complet ínreconossibilitá". ("Esenco kaj Estonteco...", leet in 1900).

 

E nu, letor, vu strax vell posser comensar regretar li desaparition de Esperanto in su form present...? No, tranquila vos... it resta, quam un sant lingue,

 

-71-

 

sempre usat por solemni stil, sempre studiat quam patre del nov mundlingue; li roman nationes ya studia li latin, li slaves li slavonic, li germanes li gotic lingue. Per tal duplicitá li lingue del tot munde vell aquisiter definitiv completesse, necessi por li ver lingue por omni homes, e ... li bell somnie del homanité por li bene etern vell devenir efectiv."

-----

 

CRONICA

 

ANGLIA - Li propagation de Occidental in Anglia ne es un tache facil pro causes queles deve esser evidenta  omni coidealist. Noi insulanes ne senti li beson de Occidental tam fortmen quam p.e. li Svissianes e Tchecos senti it. On posse observar in li historie que li grand idés e li grand luctas productent les o productet ex les, secun li vis-punctu, sempre atinge nor costas un poc tard. Sin dúbite it va esser sam pri Occidental. - Yo ha pensat mult pri li max bon maniere presentar Occidental al Angleses. Un direct propaganda ne sembla me tre util. Ma hay un simil problema sentit plu fortmen del Angleses: lor caotic ortografie. Noi Occidentalistes atente tro poc al possibilitá de su reformation. Durant li du o tri annus just passat ha evenit in Anglia coses strangi por un land generalmen considerat quam tre conservatori. Yo abstrae del politica e mentiona solmen que li decimalistes ha just comensat un grand campanie. Si li decimalistes gania alcun successes, it es cert que li simplificatores del anglés ortografie va reatinger li confidentie. Lor cardinal obstacul ha esset lor discordie. Nu ti obstacul va certmen esser superat. It es tre possibil que ili va consentir pri un programma de reform quel ne va auxiliar li propaganda de Occidental, p.ex. on posse changear li parol anglés "circulation" a "surquelaeshon". Pro to yo proposi que noi Occidentalistes prepara un projecte de reform basat sur Occidental e propaga it junt con Occidental. Yo self espera preparar un tal projecte, ma it es possibil que yo ne va posser trovar li témpor. Yo do mentiona it al coidealistes pro que it es un urgent afere. Si li ortografie quel noi proposi es tam fonetic quam ti de Francés, it va esser util.   S.B.

 

ARGENTINA - Li revúe "Organización Obrera" de Buenos-Aires publicat in su numeró del 1. may 1937 un facsimile del quittantie usat del "International Association del Laboreros" con li textu del formularium printat in Occidental. Noi specialmen saluta ti practic adoption de Occidental per un proletari organisation quam concret pruva contra li malevolent e fantasticach assertion que "Occidental servi solmen li erudites", durant que minu clar e comprensibil sistemas vole esser creat just por li besones del laboreros.    C.R.

 

-72-

 

 

BELGIA - Li jurnale "La pensée" de Bruxelles publicat li information del Occidental-Presse.

 

FRANCIA - Coidealist Ing. E. Pigal (Wien) prendet parte in li conferenties de un international Tecnic Comité quel havet loc in Paris in junio 1937. In ti ocasion sr Pigal anc incontrat nor coidealistes L.M. de Guesnet, Schreiner e Paul Ebor e altri occidentalistes de Paris in un amical véspere. Li conversation in li Occidental-Societé de Paris esset fat solmen in Occidental e tractat precipue li continuation del successosi demarches del Occidental-Union in li international circules del tecnica e scientie, pri quel specialmen nor viennesi coidealistes fa mult valorosi eforties. - Sr Pigal expresse su cordial mersí specialmen a sr de Guesnet pro li mult amabil auxilies durant li sejorn in Paris.

 

In sam témpor nor sviss coidealist Major H. Tanner havet ocasion visitar nor amicos in Paris.

 

Li avocate A. Michaux ha morit. Ti eminent mundlinguist esset in comensa Esperantist e organisator del unesim congresse de Esperanto in Boulogne s.M. in Francia. Poy il publicat un propri sistema "Romanal", quel ganiat un cert fama. Michaux esset un frequent contributor al interlinguistic revúe "Tolero-Interlanguages."  pl.

 

IRLAND - Li universitá de Dublin ha nominat nor eminent coidealist prof. C. W. von Sydow doctor honorari. - In Irland es nu propagat un lingue neo-irlandés demí-artificial. Su autor, quel ha studiat Occidental, ha composit ex divers dialectes irlandés (gaelic) un lingue simplificat con un grammatica presc tam facil quam ti de Occidental. Noi espera posser comunicar in un del proxim numerós de Cgl B detallies pri ti interessant idioma nominat "Eeris". Li autor fa in sam témpor un efectiv propaganda por Occidental inter li yunos de catolic colegies de Anglia.    I.F.

 

ITALIA - Li linguistic revúe "Le lingue Estere" in un nov formate e tre bell aspect continua publicar anuncias pri Occidental *in* Occidental. - Li grand bisemanale "Fronte Unico" (L'idea di Roma) contene in su rumeró del 6. julí un grand articul-anuncia pri Occidental in Occidental de coidealist Dal Martello.   I.F.

 

SVISSIA - "Revue Internationale de Sténographie" publica extra su serie de Occ-curs, in su numeró de junio-julí un traduction occidental del "Querc e canne" de Lafontaine, fat per nor mort coidealist sr. Creux. - "Volksstimme aus dem Fricktal" publicat li information del Occ-Presse, sammen un jurnale del canton Schwyz, de quel noi ancor ne posset aprender li nómine. - "Le Curieux" reproductet li articul pri li "petit nègre" del "Feuille d'avis de Lausanne". - "Schweizerische Jugendherberge", organ del sviss societé por albergas de yunesse, informa in su nró 5 de may pri li articul concernent in Cosmoglotta. Li societé "Pro Juventute" da informationes pri Occidental a demandantes. - "Schweizerisches Gutenberg-Museum"

 

-73-

 

 

insertet in nró 2 de 1937, p. 157 un extracte de nor prospecte in Occidental. - Un elementari curs per corespondentie por persones de german lingue matrin, con corection de taches es in edition fine de julí.

 

Li 11. julí passat per Lausanne nor coidealist A. Matejka ex Amsterdam por incontrar srs Berger, Lagnel e Federn. Ti convenida esset un grand plesura por nos omni. In hores de agreabil conversation noi memorat témpores e combattes passat, li strangi e ínprevisibil changes del vive, e li diferent vias sur queles it ha ductet chascun de nos de Ido a Occidental; li favorabil situation present da fort esperantie por mem plu successosi labores futur. Un tur in barca sur li aqua verd smeraldin del Lago Leman, circumdat del Alpes brilliant in li sole, finit un convenida de amicitá e harmonie perfect.   I.F.

 

TCHECOSLOVACIA - In li cité Lomnice n. Pop. in nord-ost Bohemia existet un circul de idistes contant 10 membres. Su ductor esset sr Fr. Havlic, quel ante ne long témpor visitat in li proxim cité Rovensko p. Tr. sr Jaroslav Podobský por informar se precismen pri Occidental. Pos har perstudiat it, il ha referet in ti idistic circul pri it, e li resultate esset que 7 membres acceptet Occ., li altris resta neutral. Li nov Occ-circul conveni du vezes per semane e studia Occ. Mult success! - PAX, revúe del pace, organ del International Cultural Liga, apari in Praha in du editiones: tchec e international (in lingues german, francés e anglés). Li ultim nró 13 del IV annu, may 1937, publica un articul in Occ: "Li cordie del pace." It es li traduction del redactional glosse in li priori jurnale tchecoslovac "Lidové noviny", publicat ye Pasca (28.3.37), in ocasion del customal ceremonie del Rubi Cruz tchec, nominat "Li pace de Deo" (Trad. de Jaroslav Volný, Praha). Li redaction del revúe PAX ha adjuntet al textu li sequent remarca (in G e F): "Li textu sequent es in li lingue auxiliari Occidental. Nor amicos ples comunicar nos in quel mesura vu ha comprendet li textu!" - In 1937 PAX apari in 12 cadernes, 6 tchec e 6 international (in G, F, A). Li precie del abonnament por li international edition es SFr. 1.20. Redaction-administration: Praha II., Na Zborenci 18. - Noi recomanda ti revúe a omni amicos del pacifisme.   J.P.

 

USSR. - Nor coidealist Kofman in Odessa informa nos, que su manuscrite del grand lexico Russ-Occidental es pret a printar.   F.L.

-----

 

APIS. Nov adresses:  FRANCIA  Gérardner (Vosges)

220. Sr Chabaud, René / 5e B.C.P. 3e Cie. / Chasseur (1915) F.Ido.H. - O.H. cor 01.05.15.37.42.58.74.77.80.91 exch ill pc of F revúes.

HISPANIA.: Ples supresser nró 98 Barcelona e reconsiderar 99 Figueres valid.

ITALIA   Bari

 

219. Sr Bisceglie, Marco / Via Capurso 187 / Studianto (1916) I.F.G.L. - O.G.: exch. revúes, pc ill. coresponde solmen secun propri iniciative!

 

-74-

 

 

Grisgnano di Zocco (Vicenza)

216. Dr Dal Martello, Emilio / Ingeniero (11.11.1899) I.F.G.Ido - O: cor por far conosser e difuser Occidental.

 

Pavullo nel Frignano

217. Revúe "Italia Filatelica", oficial organ de A.I.E.T., redactor: Sr Giuseppe Bevilacqua. Scope: exch pm, ill pc, libres, revúes, jurnales, musica, corespondentie etc.

 

TCHECOSLOVACIA    Praha XI

218. Dr Stastný, Karel / Dvorákova 27 / Financial consiliero (1902) T.F.G.L. -- D.G.: 33.34.35.79 (turisme), event. cor. gen. tem.

-----

 

Por litt payamentes ples usar li Bons del Institute Occidental. Ili es acceptet: Ples comparar liste Cgl B p. 58

 

Italia: Dr E. Dal Martello, Grisignano di Zocco, Vicenza

Norvegia: Karl Krogstad, Bersv. vt. 16., Trondheim

-----

 

"Quel bon-cordial hom vell possibilisar a me e mi familie (marita e filietta) li fundation de un nov hem ucunc in li munde - o un cura de refriscation e recreation a mi marita e filietta (etá 2 1/2 annus) per gratuit restada in propri dom?" (Anunciant es sin labor ja desde quelc annus e trova se sin possibilitá legal propagar L.I. Ples scrir sub "Fervorosi Propagandist" al Administration de Cgl.

 

ƎqɹOƆ-ɹƎԀ∀Ԁ I˥ XƎ

 

On scri nos: -- de Wahl: Hurrá, hurrá, hurrá. Noi have "Ex li Paper-corb", to esset just to quo noi besona. Nu omni altri revúes ha devenit superflú. Farfarello: "Ex li PC" es li unic gazette por quel it vale scrir. -- Pattinetti: Les págines de vor gazette es vermen spirituosissim e propagandisticissim por lu Occidental. Gratulationissimes.   Prof. S. Madhrepore: "Ex li Phapher-chorb" es un excelllenth litth pholie.   Griggl Krónrabny: Ante poc mensus yo esset ancor Volapükist. Ma leente PC, qui vell posser resister? Coidealistes, amat amicos, yo presse vos a mi cordie. Yo es vor, vor, vor por sempre.  G.B. Shaw: Very nice indeed, your little waste paper basket. But I don't understand why you didn't stay in it.   Presidente Roosevelt: Subrider crea li prosperitá del munde. PC fa subrider. Ergo it es un essential element por li prosperitá.   Duc de Windsor: Yo mersía PC, li unic gazette quel ne ha raportat pri mi maritage.    Hellmut Röhnisch: Omni Occidentalisti es idioti. PC esas apta organo por li. Me nur deziras, ke li lernez che me e CB la eleganta e serioza stilo redaktala.    J. Svec: Ples self leer in "Occidental-Bulletin", Annu III, nró 26 (6) del 15 junio 1937.

 

 

-75-

 

 

 

Academic comunication: Yo have absolutmen necos a far e besona urgentmen quelc labore: Ples strax inviar omni idé pri changes in Occidental. Ples ne perdir valorosi témpor per reflecter it: ples inviar ínmediatmen pos vor inspiration; ne ajorna a deman, quo vu posse far hodie! Li Ido-Academie have til nu li championatu: it discusse 156.3 change-propositiones per mensu e adopte necun. Yo in contra promesse adopter omni proposition sin discusser necun. Si pluri tal propositiones vell contradir unaltru, yo tamen deve atender un mensu inter li adoptiones por evitar un tro fort zig-zag. Ples creder Espistes e Idistes, li max sagaci criticos de Occidental: Occidental es mal, pejor, pessim, fushlaboruro. Ples explorar vor cerebre. Noi solmen atende vor idé por ameliorar it, e poy Occidental, "fushat" durant 30 annus, va in fine esser perfect.   - Interim Famodern, Sectario del Adoptemie.

 

 

Un benevenit response:  Qualmen un russ vell scrir Occidental:

 

Nitchevo bon índisciplina. Soviet collectiv tzar. Litt experiment - bon experiment. Occidental complicat. Articul superflú. Russ nitchevo articul, parla bon sin it. Parol "es" superflú. Russ nitchevo "es", parla bon sin it. Va supresser. In contra necessi conjugabil interjection: "Vi, ples, yes" - singulari formes, chocant quande dit a pluri persones. Russ interjection conjugabil plural. Adjunte duesim person plural finale verbal "-te" a interjection, pronunciar "-tye": "Vitye, plestye, yestye". Ili vermen bell e natural. Litt modification (important nam frequent) ne aporta desfacilitá a nor bellissim linguette. Ili tut facil e natural por russos, do anc por altri homes. Compensation complet: Articul e "es" supresset, conjugation de interjection ganyat. Occidental plu bell por russ propaganda. Academie nitchevo discusser. Tovaritch De Wahl nitchevo decider. Tovaritch Secretar nitchevo publicar. Yo self adoptiv comité.    - Komplikey Desvassilyevitch Proposoff

 

Rem.d.Sec. Li proposition es excellent. It es just to quo mancat nos. Noi mersía sr K. Desfacilyevitch cordialmen por su Proposition aproximar Occidental al russ lingue. Ples inviar nor ancor proposition aproximativ a altri lingues! Pro causes de neutralitá e internationalitá, Occidental deve aproximar se a omni national lingues in sam témpor. It va esser un grandiosi amelioration.   I. Famodern.

---

 

Contene: Per plen segles - Considerationes optimistic de un cassero - Quande yo studiat Esp. - Li comun medies del intercomprension e li realitá del L.I. - Congress-problemas - Idistic response - Li verd veritá - Verd previsiones - CRONICA: Anglia - Argentina - Belgia - Francia - Irland - Italia - Svissia - Tchec. - USSR - APIS - Bons - EX LI PAPER-CORB: On scri nos - Academic comunication - Russ propos.

=====

 

Pro un erra del expedition, quelc abonnates ne ha recivet li nró de junio de Cgl. B. Noi peti excusar ti desagreabil erra. Noi ja ha inviat li numeró a omnis queles ha reclamat it, e peti omni altris queles ne recivet it, strax reclamar it.

 

-76-

 

 

Comments (0)

You don't have permission to comment on this page.