Cosmoglotta B 013 (oct 1937)


COSMOGLOTTA

 

Serie B, poligrafat - "INFORMATIONES" - Octobre 1937 - Nró 5 (13)

 

Optimisme! Optimisme! Optimisme! 

 

To es nor cri de guerre, nor cri conquestatori! Nor complet fide in li future, in li successe de nor lingue, ne es li expression de un ciec fanatisme, ma li resultate del experienties queles noi fat durant li ultim témpores. De omni láteres interesse e simpatie por nor lingue e nor movement manifesta se. To ne es solmen consequentie de propaganda: un lingue international, sam quam un merce, posse introducter se, expander se, e solidificar lu atinget solmen si it contenta li usatores - Occidental have un san base e ínestimabil qualitás.

 

Ma ti constatation ne sufice nos. Noi deve per omni medies accelerar li usation de Occidental, partú. Noi deve ganiar omni interessates por nor movement. Solmen un intensiv cooperation de omnes va permisser nos ganiar li battallie bentost.

 

Forsan mani va dir: "Qualmen colaborar? Yo es isolat, yo ne have possibilitá laborar con altri coidealistes! Quo far?"

 

"Quo far?" Vi li question. -- Vi quelc responses:

 

(1) Abonnar li oficial organ Cosmoglotta e li oficial organes, e precipue far vor conossetes abonnar les.

 

(2) Devenir membre del Occidental-Union (si vor financial situation permisse it ples devenir membre protectori o mecen) e del landal o local organisationes. Ples anc recrutar nov membres inter vor conossetes. Mem persones o societés ancor ne essent Occidentalistes, posse devenir membres extraordinari del Union.

 

(3) Li Institute Occidental voluntarimen accepte vor colaboration secun vor capabilitás por executer multissim labores por queles manca témpor a it self (idés por propaganda, por afiches, traductiones, machin-copiationes etc.) Ples informar nos in quel maniere vu prefere colaborar e ca vu have un scri-machine.

 

(4) Si vu desira far public propaganda in jurnales o per discurses, li Institute Occidental oferta vos omni desirabil informationes e consilies. Ples demandar.

 

(5) Ples subtener nor fund de propaganda! Desde ti ci numeró noi institute in Cosmoglotta B un permanent liste de donatores (vider ultim págine). Quant plu moné noi va reciver, tant plu intensiv va posser esser nor propaganda!

 

Car coidealistes! Certmen vu va trovar ci almen un maniere por auxiliar nos e devenir un potent colaborator. Do noi repeti:

 

Optimisme! Optimisme! Optimisme!     Fred Lagnel

 

-77-

 

 

Car coidealistes e colaboratores!

 

A mi 70-esim die de nascentie yo ha recivet tant cordial e amical felicitationes e apreciationes que yo es vermen emoet de omni ti signes de nor solidaritá. Ma li emfatic paroles yo deve posir ye un acord plu bass, nam ili es debit (1) al ocasion del die festal e (2) a me quam "oficial representante" del Occidental-movement, malgré que mi personal merites por li movement es minimal. Li max grand parte del hodial successe noi debi al sacrificiosi e entusiastic labor de nor multissim con-combattentes por li idé del naturalistic scole, quel ne yo ha creat, ma havet li chance posser structer sur li labores de multissim fallit precombattores.

 

Yo deve refusar epitetes emfatic quam "genial, admirabil" etc. IN fact in mi labores es nullcos genial. Genial esset li ovres de Schleyer e de Zamenhof, quel ultim hat publicat su ovre in li etá de 27 annus. In mi labor on solmen posse trovar li anglés "common sense", quel forsan es causat per quelc guttes de sangue anglés fluent in mi córpor, nam Occidental es solmen li resultate del realisation del axioma: "un lingue international ante omnicos deve esser international", quo li altri inventores sembla har obliviat, jettante se sur li publicistic reclam-paroles: un homanité - un lingue, un son - un signe, absolut regularitá, facilitá etc. Ma ultra-rigorisme in li vive advere posse evocar un moventie, ma ne posse mantener it in su extrem form. To monstra nos li eforties del adchimistes, li exagerationes del francés revolution, del militant cristianisme e islam del medievie. Li sam lege naturalmen reye anc in li evolution del L.I. Del turbulant extremisme it adveni al rasonabil rational function. Ma to ja ne es li ovre de genies ma del minuciosi labor de scientic, tecnic, practic experimentatores. Un tal yo ha esset, advere un ne tro diligent, nam solmen pos 30 annus yo esset in li statu presentar alquicos usabil. Yo deve petir pardon cel coidealistes pri mi pigritá. Ye mi excusa yo posse aducter que omni coses deve maturar. Prematurat ili deve perir ante atinger li maximal efecte. Yo ne ha laborat li 30 annus; yo ha meditat, colectet ocasionalmen materiales, notat idés, special casus linguistic, queles frappat me, e lassat reposar e dormir les til li rect moment.

 

Qui sempre pensa pri alcun problema, p.ex. pri aferes comercial, a ti veni li bon idés in ti dominia e il have success, si il ne es bornat. Lu sam es con tecnic e scientic problemas. In rect témpore veni li solution, it matura in quietá. Esque to es genie? No! solmen li conviction, que on ne es un Alexandro per ciser li nod gordian, pro que yo ne savet ú ciser por ne reciver pluri separat partes vice li unic grand fil necessi. E poc a poc li nod devenit lax e on posset percepter li possibilitá de solution. It existe un german proverbie: "bon cose vole haver témpor." Mi sol merite es, que yo lassat maturar li problema. Ma li success del idé es debit solmen a vos, car concombattentes, propagatores, diligent e sacrificiosi laboratores e mecenes. Vos omnes yo mersía del profundore de mi cordie. In vor unit junt labor es li success. "Concordia parvae res crescunt, discordia maximae dilabuntur".   E. Wahl.

 

-78-

 

 

Ric Berger: A nor colaboratores (personal remarcas)

 

Sovente noi recive articules por Cosmoglotta queles mette nos in un delicat situation. Noi deve ci un vez por sempre explicar pro quo noi ne posse accepter omni contributiones sin un tre sever control:

 

Til ante 3 annus, Cosmoglotta recivet financiari auxilie de quelc protectores, specialmen srs Hans Hoerbiger de Vienna e G.A. Moore de London. Mersí a ili Cosmoglotta posset viver sin desfacilitá e ganiar un circul de letores malgré li crise economic. Regretabilmen ti du mecenes morit presc in sam témpor. Desde tande Cosmoglotta deve equilibrar su budgete per su sol propri forties, in un epoca u li interesse por li L.I. es debil, e li altri revúes interlinguistic posse continuar aparir solmen mersí al apoy de generosi mecenes.

 

Sub subvention, li administration e li redaction de Cosmoglotta trovat se in un desfacil situation: por viver per li abonnamentes it esset absolut necessi augmentar li númere del abonnatores, e por to far li revúe tam atrativ quam possibil, far it artistic, util, plenar it per articules interessant. Sever selection esset un necessitá vital por Cosmoglotta e continua esser un tal, nam noi deve continuar augmentar li númere del abonnatores.

 

Por altri revúes ti necessitá ne es tam evident, nam mersí al apoy financiari ili apari con un mult plu grand amplore; mem si un parte del numeró ne interessa omni letores, it resta sat mult articules interessant omnes por que ili desira continuar abonnar li revúe.

 

Do solmen per un sever selection de su colaboration, Cosmoglotta posse resister al concurrentie. Li resultate monstra que nor tactica esset rect. Noi recive sovente testimonies mem de letores essent partisan de altri sistemas, quel declara restar abonnatores pro que "Cosmoglotta es un revúe elegant e interessant."

 

Ti reputation ne ha esset obtenet sin pena! Noi deve confesser que null articul del redactor es inviat al printería sin esser refat pluri vezes e condensat til que li maximum de coses interessant ex expresset in li minimum de paroles. Sovente del prim redaction it resta solmen 1/3 o 1/4. Omni frases deve esser expressiv e convictiv. Omni paroles vacui, omni generalitás ja audit es eliminat.

 

Naturalmen noi have li jure imposar li disciplina quel noi imposa nos anc a nor colaboratores. It ne vell valer economisar li spacie, si poy altri págines de Cosmoglotta es ocupat per long articules poc interessant. Nor ocasional colaboratores quel invia nos long articules mette nos in un delicat situation: It dole nos refusar lor prosa e tamen noi ne posse accepter omnicos. Noi da gratuitmen nor témpor, nor labor e nor amore al vive de Cosmoglotta, noi ne posse lassar diminuer li efecte de tam mult pena por far plesura mem a nor max car amico.

 

Noi save bon que concernent li valore de un articul li opiniones difere. Quo por un redactor es mal es forsan judicat excellent del autor del articul. Un

 

-79-

 

 

patre es sempre un poc ciec pri li defectes de su infante! Qui posse judicar max bon? Just pro li importantie de su rol de judico, un redactor deve posseder un long experientie e conosser til funde li dominia special a quel es dedicat li revúe. Pro que li chef-redactor de Cosmoglotta A practicat Esperanto 6 annus (quam co-redactor de un revúe in Esperanto e Delegito de UEA), practicat Ido durant 10 annus e Occidental desde 1928, pro que il ha acumulat li max complet documentarium pri li problema del L.I. existent in li munde, il crede posser judicar sat bon in li dominia del L.I. Il ne es linguist, ma ti titul ne constitue un garantíe de ínpeccabil judicie: on havet li pruva in 1907 (Vide nor ver historie del L.I. in Cosmoglotta A 116). Li max successosi sistemas de L.I. ne ha esset creat de linguistes, ma de profanes: Esperanto de un oculist, Ido e L.s.F. de matematicos, Romanal de un avocate, Occidental de un fisico, Volapük de un prestro, Idiom Neutral de un ingeniero, Mundolingue de un station-chef de ferrovia.

 

Pos un activitá de un 1/4 secul in li dominia del L.I. noi posse sat bon saver quo va interessar e quo ne va interessar li publica. In general noi posse dir que un articul contenent solmen generalitás, mem altmen pensat, ne es util. Hodie por converter li adversarios e por atraer li atention del publica, on plu ne posse contentar se per gratuit assertiones. Li publica postula pruvas, omni assertiones deve esser apoyat per exemples, per mult exemples e per un argumentation compact.

 

On save que li dissertation quel til hodie havet li max grand efect in li propaganda de Occidental, es li famosi articul de sr Pigal, intitulat "Essentie de Occidental" (Cosmoglotta A 56). It debit su successe precismen al grand masse de pruvas e exemples citat. Chascun frase esset convictiv. It relta li max bon exemple de un demonstration ínattaccabil. Anc li numerosi articules scrit de sr de Wahl, quande il esset redactor de Cosmoglotta, cita un masse de concret pruvas. It es tre facil argumentar per abstract generalitás, asserter que Occidental es bon, excellent, ma to plu ne have efecte per se self. Li letores de interlinguistic revúes ne es constituet del grand publica, ma de un elite quel ne lassa se impressionar per bell frases.

 

Noi espera que nor colaboratores va comprender nor situation e ne colerar pro nor severitá. Noi acte por li bene del movement de Occidental, por quel li normal functionament del central organ es un question vital.

 

Sovente ancor on fa comparation con articules aparit in anteyan annus de Cosmoglotta, e queles contentat se anc per generalitás. Noi ne contesta, noi solmen fa remarcar que in ti epoca du mecenes payat li deficite. Hodie noi ne posse conceder nos li luxu de un deficite. Omni articules deve contribuer a conservar nos li abonnatores e precipue aportar noves. Li situation regretabilmen plu ne es li sam.

 

On ne mey obliviar que sol li qualitá del articules determina lor publication in Cosmoglotta. Quande noi recive interessant colaboration o passionant racontas

 

-80-

 

 

litterari, noi strax publica les sin discussion, mersiante lor autor. Do, car colaborator, noi va accepter vos con brasses apertet in omni témpor, si vu aporta nos li articul atrativ quel plese al publica. Ne time li ironie, li angustie, li grand joya, li entusiasme, time solmen que li letores ne lee vos til li fine!

-----

 

Congress-problemas

 

Durant august yo assistet du congresses in Paris e posset constatar mancas de organisation, ex queles on posse traer conclusiones por nor futur congress.

 

Precipue in un congress li titul del tema e nómin del dissertator fat previder vivid e util exchange de opiniones. Ma it esset un complet deception. Li orator leet su plu minu bon manuscrite, pos har distribuet it al assistentes por que ili mey sequer li letura. Ma pro que to plenat presc li tot témpor, poc instantes restat por li discussion e li presidente strax passat al sequent tema inscrit in li programma.

 

Esque tal comun conferentie aporta alcun utilitá? Presc null! nam leer un discurse chascun posse in hem, sin esser obligat far li custosi viage a un congress. In un congress sol li discussion es util. Quande congressistes veni de lontan landes, expense moné e témpor, on deve ofertar les *interessant* labor e ne solmen en passiv escuta de un orator. Altrimen on ne deve esser astonat pri congresses poc frequentat.

 

Adplu li témpor del discussion es sovente acaparat de un sol orator quel ne comprende limitar se e oblivia que anc altres have li jure dir lor opinion. E li presidente, pro politesse, ne interrupte.

 

It sembla me absolut necessi evitar tal erras in un futur congress de Occidental e utilisar li témpor plu rationalmen. Ja nu noi posse formular un plan de labor talmen:

 

Li scope de un congress es: discusser in comun e votar resolutiones, e ne: leer long raportes. Li raporte preliminari e li materie a discusser deve esser publicat con paragrafes numerat e dismisset al congressistes almen un mensu ante li congress por que chascun mey studiar les.

 

In li congress li partiprendentes es munit de lor exemplare e li presidente strax inicia li discussion. Chascun orator ne deve parlar plu quam 3 o 5 minutes, exceptet si li auditores desira formalmen li continuation del discurse. Obligat expresser su idés in li minimal témpor, chascun orator va dever condensar les, quo va dar a omnes li possibilitá parlar.

 

In fine li presidente ne deve cluder un discussion ante har audit omni opiniones o omni casu ante har fat votar li present congressistes.   R.B.

 

 

In general, I.F. es in jure per su lineas publicat in Cgl. B. 4 (12). Ma tamen e malgré omni ínconvenientes yo desira dir: noi absolutmen deve congressar!

 

-81-

 

 

Qualmen noi vole far accepter li homes usar nor lingue in parlatori relationes, si noi ne intente pruvar al homes li parlabilitá de nor L.I.? Lass me far mi propositiones! Pri li congresse self: it mey evenir omni 3 o 5 annus, pro li efecte, e in tant témpor omni interessates posse economisar suficent moné por un tal interprense. Li pecuniari congress-contribution mey esser max modest possibil. Ja long ante un congress, omni coidealist deve in li presse atingibil a le raportar al publica pri li statu del preparativ labores por li congress etc. Omni partiprensores deve - secun lor inclinationes e passiones, ca politic, religiosi, sportiv, amatori (cante, musica, foto, chac, filatelie etc.) o professional - interrelater con homes e societés havent sam interesse in li congress-cité o altri loc vicin. Li congress-comité preparativ efortia ganiar: li max proxim radio-station por emissiones precipue durant li congress; li post-oficie por usar durant it un stampe apart. Durant li congress-dies, omni partiprendente deve continuar lu iniciat de le. In organisat cooperation omni eforties deve esser pussat al maximum; detalliat raportes per presse e radio pri li discurses del congress. Per to omni, li congress va esser li coronation del tot action. Ma pos li congress ples ne cessar ma continuar lu comensat - ne imitar li Esperantistes per bagatellisar avantages e successes. "Explotar li atinget positiones" mey esser li parole! Ergo li diagnose: Noi deve congressar!    Walter R. K. Rädler

 

 

It tre joy me vider un tam fort oposition contra mi congress-pessimisme. Ples tamen notar, que yo ne es un adversario de congresses. Ma un bon patre ne compra ludettes por su infantes, quande ancor pan es plu necessi e util. On ne deve obliviar que li lingual defectes de Esperanto e Ido es contrabalanciat per mecenes, durant que Occidental deve efecter per li lingue sol self e sin mecenes! Li demonstration del parlabilitá de Occidental ne depende de congresses, omni Occidentalist save que Occidental es parlabil e posse demonstrar to sin desfacilitás al eventual dubitator.    I.F.

 

 

*On sercha un abreviation*. On parla mult pri li necessitá de brachiglotisme. In facte tro long expressiones es sovente instinctivmen acurtat, p.ex.: cinematograf a F. ciné, G. Kino, automobil a auto, in scandinav lingues: bil; national-socialist = nazist. Mem, noi abrevia Esperanto a Espo, e Esperantist a Espist. Esque noi ne vell ja dever pensar a trovar un abreviation por "Occidentalist" quel have 5 síllabes? - Occidental ja es abreviat a Occ., ma li *adept* es mal expresset per Occ-ist, precipue in li plurale u 3 sones sibilant succede se in tri síllabes. Pro to yo vell proposir un altri parol, p.ex. Wahl-ist, Wahl-ism por li abreviation comun o forsan anc Wahl-ane (Wahl-an-es in plurale). - Yo atende li opinion de nor letores pri ti proposition.    R.Bg.

 

-82-

 

 

Doc. 151

 

Professor Gonzague de Reynold pri li Lingue International

 

Sovente on ha parlat pri li problema del L.I. in conexe con li Liga de Nationes. Pri li maniere in quel li L.d.N. ha tractat li L.I. diferent versiones es difuset. Prof. G. de Reynold ha amabilmen autorisat nos a reproducter su raporte, quel aparit in li "Revue de Genève", may e junio 1925. It seque quelc extrates ex ti raporte in traduction occidental.   Red.

 

 

In su session del 21. septembre 1922, li triesim assemblé general del Liga de Nationes adoptet per 26 voces contra 2 li resolution sequent:

 

"Li questiones relativ al instruction pri Esperanto es transmisset al Comission por Cooperation Intelectual, por que ti Comission mey enunciar su opinion pri li diferent aspectes del problema del lingue international auxiliari."

 

Ti resolution have su historie. It vell esser sat amusant e instructiv racontar it. On vell aprender ex it, qualmen li Esperantistes, sub li duction de un chef habil e perseverant, sr Edmond Privat, save conducter un opinion e obtener secret auxilies. Ma noi vole evitar omni polemic spíritu e tractar sol li problema vast e complicat del L.I. Nor labor es céterimen necos altri quam li raporte, reviset e modificat, quel noi havet li honore presentar al Comission de Cooperation INtelectual ye li 31. julí 1923.

-----

 

 

Lass nos comensar per determinar quo un lingue auxiliari *ne* deve esser. Ci noi besona solmen citar sr Michel Bréal in su studie: "Li selection de un lingue international" (Le choix d'une langue internationale) publicat in li "Revue de Paris", 15. julí 1901: "It ne acte se - on bon comprende to - pri expropriar nequem, ma pri haver un *comun lingue auxiliari*, i.e. apu e ultra li lingues national e indigen un comun medie interpretant, acceptet voluntarimen e unanimmen per omni nationes civilisat del globe... in ti sens, solmen in ti sens posi se li problema de un lingue international, un lingue universal." Un tal lingue va dever do restar modest e resignar al follimen ambitiosi idé far concurrentie al altri lingues, i.e. remplazzar les poc a poc. To es self-comprensibil; on tamen deve emfasar it, nam hay utopistes, absolut internationalistes, queles reva pri imposar poc a poc al tot homanité un lingue unitari: ho-moment ili visa a propagar un "superlingue" ... quel vell esser li lingue del superstate Liga de Nationes e del supereclesie, li religion del Homanité.

 

Li lingue auxiliari va do esser un interprete subordinat al lingues vivent. To es tre bon. Ma, in altri látere, si on ne vole reducter it a un simplic code destinat al comunicationes elementari, al usa del marineros, del viageatores o comerciantes - quo certmen vell esser ja tre interessant, ma haver un interesse solmen limitat - e si on vole seriosimen que it mey servir quam auxilie al diplomatie

 

-82-

 

 

e al scientie, que it mem facilisa omni exchanges intelectual, tande it es ínpossibil interdir a it cert ambitiones. Ti ambitiones mem va esser necessi a it. Ili posse esser resumat quam seque: li lingue auxiliari va dever esser un lingue presc complet, suficentmen capabil a traducter li ovres cardinal scientic o litterari de omni altri lingues, traducter les sin trahir li pensa modern. Si it ne es un lingue vivent self, it tamen deve esser de valore sentibilmen egal a un de ti grand lingues vivent queles on nómina "lingues de comunication" o "de civilisation".

 

Ex to resulta que it ne deve esser un lingue tro simplificat, reductet a un mecanic sintaxe e un vocabularium ne suficentmen rich e precis. Un tal lingue va destructer se self quande it va voler soluer un tache aplastant it. Ma antey it va har successat malfar ti tache: necos es plu dangerosi por li pensa quam un mal traductor; necos contribue plu a difuser falsat idés - li max nociv del fals idés - a repander li confusion in li spíritus. Un ínsuficent lingue auxiliari córam un grand ovre litterari, scientic o filosofic vell esser in li sam situation quam un demí-intelectuale córam un doctrina quel il crede comprender e rendir, ma quem il comprende e rendi mal in veritá. Noi save a quo to ducte: li demí veritás fa perir li munde.

 

Noi posse do ci formular un postulate imperativic: omni lingue auxiliari quel vole servir a plu quam a comendar un dejuné in un exotic hotel o a redacter lettres comercial, va dever esser constituet in tal maniere que it ne contribue a ancor augmentar li confusion in li spíritus, ni servir a ancor abassar li nivelle del cultura general.

 

Certmen hay ínmediat e practic avantages si un lingue auxiliari es tre simplificat e posse esser aprendet tre rapidmen per omnes. Ma ti avantages have anc grand desavantages: li beson simplificar, unificar, vulgarisar es tre comprensibil: it es un del caracteristicumes de nor epoca de internationalisme e democratie. Ma si it excede cert límites sat strett, it deveni dangerosi por li alt cultura, por li civilisation. Aprender rapidmen sin grand eforties, to es caracteristic por li hom modern, quel es pigri quam omni hom, ma un pigro fortiat viver in un epoca agitat. Un lingue auxiliari ne vell dever esser un premie a ti pigritá, a ti superficialitá.    (Continuation vider p. 87)

 

On scri nos...

 

Prof. Asakawa, Yale University, U.S.A.: ...yo ne ha changeat mi opinion pri Occidental. It joya me que it honestmen nómina se occidental in vice de universal; e yo admira li natural structura de Occidental. It sembla me, que un lingue auxiliari vell dever esset util ne solmen por scopes de intercomunication inter nationes, ma anc servir quam pret medie por li studie del lingues de queles it es un sintese. Un natural structura sembla particularimen important por li satisfation

 

-84-

 

 

de ti duesim scope. Pro ti e altri rasones, yo crede que Occidental es un tre valorosi contribution al evolution del lingue auxiliari.

 

Carl Segerståhl: ... yor mersía vos pro vor optimistic injoyant paroles introductiv de Cosmoglotta B, nro 9.

 

Ing. A. Lindström, Enskede, Svedia: ... yo vole capter li ocasion cordialmen salutar li personale del Institute, e mi sincer mersí pro vor bon e ínfatigat labore! Per un continuation in sam stil nor movement certmen va triumfar.

 

Paul Stump, instructor, Svissia: In su témpor yo incontrat Ido e Esperanto. Benque yo tre salutat li idé de un lingue europan e per to mundal, tamen Esperanto totmen ne posset interessar me, e Ido solmen durant curt témpor. Nu yo fat conossentie de Occidental, su unesim, ancor superficial conossentie. Yo es convictet, que per Occidental on ha essentialmen aproximat se al solution del problema. Li curt textus presentat a me yo leet e comprendet sin desfacilitá. Con grand interesse yo nu vole aprender conosser plu proxim ti lingue. Ci junt yo invia vos mi exercities del unesim lettre-letion, e yo joya me atendente li duesim...

 

 

Evitar duplic labor!

 

Nor movement besona li labor-fortie de chascun membre. Noi have multiform variant labor, e chascun posse selecter ti, quel il save far max bon. Ma noi deve economisar li valorosi forties de nor colaboratores e coordinar nor eforties secun un rasonabil plan. Noi deve rationalisar nor cooperation. Specialmen it es necessi evitar que du persones fa li sam labor: it sovente eveni que du persones índependentmen de unaltru comensa far un vocabularium, un grammatica, un manuale, un cert scientic compilation. Pro to li secretariatu del Occidental-Academie exhorta omni coidealist, quel interprende alcun lingual o scientic labor, informar it pri to; li secretariatu posse informar ca un tal labor ja existe, o ja es comensat, o publicar it in Cosmoglotta B, por que ne altres mey far li sam labor.

 

Ci seque anunciat un tal labore, quo mey servir quam exemple:    I.F.

 

 

Universal lexico de Occidental (ULO)

 

Per ti ovre yo concentra in un manuscrite:

 

(a) omni vocabules, parol-formes, derivates (anc íncorect) trovat in li complet litteratura de Occidental tipografat o mimeografat, con indication del fonte. P.ex. "autumne" OW II/106 significa: li vocabul autumne trova se in li ovre "Occidental, die Weltsprache", 2. edition, p. 106; "tramplar" (trepin'ar tolerat til fine 1939) C 36/1 significa, que ti vocabul trova se in Cosmoglotta A 1936, p.1.

 

(b) omni materiale por li fraseologie: li frases pregnant, interessant, ínacustomat, con sens figurativ, li frases explicant pluri senses del vocabul, metaforic signification etc. curt aforismes, sententies, proverbies con indication del fonte.

 

(c) omni titules del scientic articules in e pri Occidental, su historie,

 

-85-

 

grammatica etc. P. ex. che vocabul "stenografie" on trova citat: Orígine principies e usas del modern stenografie occidental (Artcl) C 37/51. To significa: in Cosmgl. A 1937, pág. 51 on lee li citat articul.

 

(d) omni nómines important por li historie etc. de Occidental, p.ex. che "Kajs": 60 annus de Jan A. Kajs (artcl) C 36/3; sub "Ro": Ro (E. Foster 1909) C 36/12 (lu ultim significa, que ti sistema de lingue auxiliari es mentionat in Cosmoglotta A, 1936, pág. 12.)

 

Por evitar duplic labore, yo peti comunicar, esque alcun de nor coidealistes ne labora ja pri un simil lexico.

 

Por accelerar ti labor yo invita omni Occidentalistes a colaboration!

 

Vilém Veverka, Praha-XII., Na Svihance 10, Tchecoslovacia.

 

 

Lexico de Occidental: Yo mersía cordialmen omni coidealistes queles havet li amabilitá responder a mi demanda pri colaboration in Cgl A 115. Li colaboration preparativ es nu confidet a nor meritosi coidealist Dr. H. Nidecker, e pro que pro tecnic motives it ha monstrat se quam ínrecomandabil distribuer li labor in sam témpor a pluri persones, yo peti pardonar me, si yo ne posse satisfar lor tre amabil oferta nu. Ma nor movement sempre besona colaboratores in mult dominias, e tis queles vole laborar es sempre benevenit e ne va besonar atender long témpore. Por evitar miscomprenses, yo accentua que mi lexico ne es simil a ti interprendet de sr Veverka: it ne va contener ni traductiones, ni fraseologie, ma solmen definitiones e explicationes. Li du lexicos do va bon complementar unaltru, e noi debi grand mersí a sr Veverka pro su generosi interprension!    I.F.

 

Noi sercha colaboratores por machin-scrition: Coidealistes disponent pri un poc de líber témpor e un scri-machine, e queles vell esser pret auxiliar nos per copiar manuscrites e adresses, es invitat dar lor adresse al Institute Occidental, Chapelle, (Vaud), Svissia. Mersí anticipat!    F.L.

-----

 

APIS. - Nov adresses:  ITALIA   Bari

 

223. Sr Del Medico, Vincenzo / Via Vittorio Veneto 57 / dr rer. oec (1915) I.Alb.A.F.Serb-Cr.-O.A.Sb-Cr.: cor propri iniciative exch. ill. pc e 07.

 

Roma

 

222. Sr. Caprice, Antonio / Via Sardegna, 139 / stud. jur. (1917) I.F.A.L.P.

 

221. Dr Guidi, Gianfranco / Via Mizza, 11 / agricultor (1903) I.F.G.H.P.Galla pluri L.I. - coresponde solmen secun propri iniciative.

 

SVISSIA   Zürich

 

224. Sr David, Hans / Südstr. 150 (1900) G.I.F. cor in diferent lingues europan.

Modification: de Zürich a Lausanne

 

90. Sr Moeckli, Adolph / Villa Languedoc "Bellevue", Chemin du Reposoir.

 

-86-

 

 

Prof. Gonzague de Reynold pri Esperanto    Doc. 152

 

..... Quo do es Esperanto? Li unesim vez quande on audi parlar it, on ne have un impression desagreabil; in contrari: it es un lingue dulci e monoton, pro li fixitá de su accentu plazzat sempre sur li preultim síllabe. In contra li impression dat per letion es mult minu favorabil: li paroles ne es ínconosset, ma ili aspecte transvestit - ili fa li impression de paroles latin vestit in slav maniere. Si on vell dar a Esperanto un geografic situation, on vell dever plazzar it alcú inter Rumania e Ukraina, quam un lingue de orígine latin, ma fortmen impregnat de russ e polonés con elemental german e forsan oriental. In fact on es confusionat sam quam córam un lingue chiffrat...

 

Li aspecte es decidetmen bizarr - por ne dir barbaric; on es in li steppe - in un steppe linguistic. Desde que on possede li clave, on posse intrar in li machine e vider qualmen it es constructet:

 

Esperanto es un compromisse. Su structura aproxima se al lingues germanic e slav, li vocabularium al lingues latinid. Zamenhof ha comensat per li structura, il do ha fortmen negliget li vocabularium: per to il ha fat un erra fundamental. Il ha provat constructer un structura extremmen simplic, ínvariabil, schematic: per ti principie Esperanto sta ancor inter li lingues apriori, li codes.  ....

 

Li alfabete e li pronunciation, e in consequentie anc li ortografie, es de un real desfacilitá, - li sol, secun nor opinion, in li tot grammatica, ma it revela se ye li usation. Hay ta un punctu extremmen vulnerabil. Li rest del grammatica es contenet in un págine. Ma li grand invention de Esperanto es un sistema de ínvariabil sufixes, de queles chascun designa un categorie de paroles...

 

Pri li sintaxe, it es a signalar li aplication del acusative, sive por indicar li complement direct del verbe, sive por indicar li scope de un movement, sive por evitar cert ambiguitás, etc. Esperanto posi li epitetic adjective in li acusative e li predicativ adjective in li nominative. Con ti sistema pruntat ex latin, li construction del frases resta líber. Quam on vide, li structura de Esperanto es combinat talmen que on obtene li maximum de simplicitá, de regularitá. Omnicos reducte se a un schema, e on ne posse negar li habilitá de Zamenhof: il ha tre bon arangeat interiorimen su ludette, con poc files de ferre.

 

E li ludette functiona. Esperanto es parlat, leet, scrit, comprendet, repandet; li puppe marcha, aperte e clude li ocules, di "papá" e "mamá" e mult altri coses. Por multes to sembla esser un miracul, li "esperantistic miracul". A nos to sembla tre comprensibil: li hom ha realisat altri colpes de habilitá. Resta a saver, *qualmen* li puppe marcha, *qualmen* Esperanto functiona: li *proquó* ne sufice nos:

 

Por comensar, it salta al ocules que li alfabete de Esperanto ne es nullmen un simplification, ni comparat al alfabete francés, ni al alfabete german. Su accentuat consonantes pruntat ex li lingues slav es un completmen ínutil complication. Ex

 

-87-

 

 

ili resulta extrem desfacilitá de pronunciation e desharmonie...

 

Aspirante a simplicitá, il (Zamenhof) fat li sam erra quam Volapük: li mutilation del radicas. In Esperanto on di koni vice conosser, limo vice límite, sxiri vice F déchirer (lacerar), distri vice distraer, etc. In ti e altri simil paroles li radica es reductet a un statu misconossibil.

 

Li selection del radicas esset sovente fat con un total miscomprension del signification originari, mem - noi vell dir - del morale del lingues. In omni lingues, li pare fundamental de patre e matre es designat per du paroles diferent. In Esperanto on ha prendet li latin parol pater e ha fat patro por patre, quo es tre bon, ma patrino por matre, quo es un linguistic monstruositá. (It vell esser ínutil excusar it per F. patron e patronne (Occ: patrona); ta it acte se pri un function quel posse esser exercit per un fémina, ne pri un distintion fundamental e fisic.) ...

 

Un altri (misprense) del sam specie trova se in mann e fémina. On posse, si absolut necessi, haver li sam radica por ti du paroles, si it expresse li génere homan sin distintion del sexu. p.ex. latin homo, german Mensch. (Occ: hom, homo, homa). Esperanto vell har posset selecter li radica latin hom e far de it homo por mann e homino por fémina: to ne vell har esset tre bell, ma sat logic. No, il selectet li radica latin quel designa li virilitá "pax excellence", e de viro, mann, it fa virino, fémina. In latin e de ta anc in francés on di virago por designar un fémina con masculin allures, p.ex. li "fémina barbat": on do divina quel sens on vell posser dar a virino. Ma ne content pri to, save vu, qualmen Esperanto designa li tauro? virbovo, li mannic bove!

 

To veni quam consequentie del principie, que por restar fidel al lege del extrem simplification, un litt númere de radicas es necessi. In consequentie, Esperanto es fortiat formar paroles composit queles sovente es perifrases complicat o divinettes infantin. Por traducter "hag" (F haie, G Hecke) it di branxobarilo, impediment de branches, o arbetobarilo, impediment de litt árobres, o dornobarilo, impediment de spines... o kreskajxobarilo, impediment de alquicos crescent. "Era" es dit tempego, o tempo-kalkulado, o jarcentaro, quo, descomposit, es: grand témpor, action calcular li témpor, colection de centenes de annus - ancor un hibrid germano-latin (Esperanto es plen de ili). Noi ha mem trovat un perle, quel Delisle ne vell nequande har imaginat: vagonar-kontraù-sku-eg-risorto, traductet litteralmen: "ressor contra li grand sucusses de un colection de vagones", ples divinar: it es *buffre*.

 

Li ínprecision e li povritá del vocabularium esperantic es un fonte de confusiones sin númere... (Continuation in proxim numeró de Cgl B)

 

 

"Esperanto Internacia", nro 10, julí 1937, p. 99 di pri Esperanto: "Gxi estas kulturperilo". Self-reconossentie? No! "per-il-o" ne es F. péril, Occ dangere. It significa... medie! (derivat del preposition "per" e "ilo" - instrument).

 

-88-

 

Erik Stenberg:  Ili atende lor moné...

 

Un sved colaborator comunica nos li interlinguistic situation in su land. Noi considera util resumar it in sequent:

 

Nor letores probabilmen conosse li nómine del sved Ido-gazette "Center-Bladet" publicat in Orebro in Svedia, in grand formate e con grand extension. On es tentat pensar que un movement havent un tal organ deve esser floreant, precipue in comparation con Occidental, de quel li organ sembla modest.

 

In realitá, li Ido-movement es hodie subtenet artificialmen per un mecen, sr Dr Nilsson, quel es dupat per quelc interessates pri li ver situation interlinguistic. Su secretario, sr Röhnisch, conosset de nor letores per su lettre qualificant li Occidentalistes quam "dement" (Cgl. B, p. 70), cuida que su mastro resta in li necessi ilusion que Ido es in plen triumf. Simil al famosi can Cérbero del classic inferne, sr Röhnisch ha devenit un feroci gardero. Mem Orpheus con su lira ne vell successar indormir le durant 5 minutes.

 

Ante poc semanes un de nor amicos sved, hante scrit a Dr Nilsson pri interlinguistic aferes, recivet un lettre monstrant que in realitá li secretario sr Röhnisch dicta li responses a su patron, si il ne mem intercepte li lettres adressat a dr Nilsson, nam un mann conossent li factes ne vell scrir talmen.

 

Li response de sr Röhnisch, signat de dr Nilsson (esque li signatura es autentic?) asserte que "li Ido-movement ne es desprosperant!"

 

In 1914 li Ido-Union havet 1500 membres payant, in 1923: 904 membres, in 1932: 450, in 1934: 103 membres, e desde ti témpor ancor pluri eminent membres quam sr Matejka, Akerman, Géza Hant, Dal Martello, ha abandonat it. E to on nómina un prosperant movement!

 

E sr Röhnisch continua : "Li Ido-congresse de Paris in august 1937 havet 250 persones queles ha payat lor contribution." Vi un specimen del informationes per queles sr R. mantene li entusiasme de su protector. In realitá li Ido-congresse recivet 80 inscritiones, secun li declaration oficial del secretaria del congresse self, e solmen 38 (triant-ott) partiprendentes assistet al reuniones, e inter ili trovat se quam invitates 2 Esperantistes e... 3 Occidentalistes! Sr Röhnisch vell dever hontar bluffar talmen. Quande il scri, que omnicos ha diminuet desde li guerre - li pacifisme, li religion - il vell dever adjunter anc... li veracitá!

 

Sr R. parla pri li litteratura de Ido, pri "li 30 annus de Progreso" etc. In li Ido-congresse de Paris esset exposit just ti colection de Progreso. Un de nor amicos prendet un exemplare de ti Progreso: it esset composit presc exclusivmen de articules de sr Matejka (chef-redactor), sr Ilmari Federn (nominat li "max bon stilist de Ido"), sr Akerman (membre del Ido-Academie) e sr M.K. Gardner (membre del Ido-Academie). Ma, facte amusant, de ti quar stelles del Ido-litteratura, li unesim tri es hodie Occidentalistes. Li quaresim ne va tardar...

 

Córam ti constant fugida del max competent Idistes vers Occidental, sr Röhnisch

 

-89-

 

 

consola se per li facte, que sr Lundborg ha fat in su testament un donation de 30000 sved krones por Ido, queles ante usation va crescer a 100000 krones, e que pos li morte de sr Ahlberg li naturalistic Novial va desaparir, e que tande li Idistes va posseder li Robsahm-fund, it es ca. 35000 krones, e que dr Nilsson va continuar auxiliar les tam long quam il vive, e va probabilmen favorisar les in su testament.

 

Nu, li situation es clar, li ultim Idistes expecta li morte de tri persones: de srs Lundborg, Nilsson e Ahlberg. To vell far un interessant tema por un comedie de teatre o film: li testamentatores spiat de lor futur heredantes. Chascun annu ti povri, benque rich, futur victimes deveni un poc plu old; li cordie de sr Röhnisch es sempre plu dilatat del esperantie; bentost, sam quam un Rubi-Pell il va posser dansar li danse del scalp e incassar li testamentes. Ebrie de joya il contempla li povri Occidental quel have solmen su bell ocules por conquestar li munde, e il moca it.

 

Yes, Occidental es ancor sin fortun, ma it have un qualitá mult plu potent quam li richesse: it possede li fortie del fascination. A quo servi a Ido expenser milles e milles de francs por li propaganda, si su adherentes abandona it finalmen por adherer a Occidental? De 1908 til 1914, Couturat, Ostwald e Lemaire ha expenset 250000 frs. francés (queles hodie vell valer 500000 frs. sviss). E quo on obtenet por to? un international congress con 32 partiprendentes 30 annus plu tard! Li povri sr de Wahl per li sol intrinsic fortie de su ovre ha decomposit un movement fundat per moné sur un fals base scientic. Esque sr Röhnisch crede seriosimen, que il va posser far per 100000 krones, quo li talentosi dr Couturat ne successat far per 250000 frs.?!

 

 

CRONICA

 

 

ANGLIA - "The British Esperantist", sept. 1937, raporta que li British Broadcasting Company (Radio-companie) ha bannit Esperanto. It publica un lettre del controlero del programmas, quel constata que in fact un radio-di-curs pri un viagea al Esperanto-congresse in Polonia devet esser purat de presc omni alusiones a Espo. Li radio-oficiario scri: "...vu save probabilmen que desde mult annus B.B.C. considerat se quam obligat al opinion que it ne posset accepter suggestiones por radio-emissiones in Esperanto o emissiones apoyant li pretensiones de Esperanto quam un lingue international."

 

BRASIL - Nor representant, sr B. Snaider, esset subitmen fortiat cessar li representation de Occ. Ples notar que su adresse plu ne es valid.   F.L.

 

-90-

 

 

 

SVEDIA - Sr Bengt Hammar ha publicat un resumé in Occidental de un medicinic articul aparit in Nordisk Hygienisk Tidskrift, Stockholm, 1936, Nro 10-12, por far it accessibil a colegos ne conossent li sved lingue. Li articul tracta "Li excretion de ascorbic acide in li urine che infantes (7-13 annus) ante e pos grand doses de ascorbic acide (C-vitamines)" Interessates posse demandar li brochura che li autor: sr Med. Lic. Bengt Hammar, Holländaregatan 33 VI, Stockholm. Ples adjunter un respons-cupon.   I.F.

 

- Li nró A 116 de Cosmoglotta con li historie del L.I. esset distribuet al total sved presse, i.e. ca. 100 jurnales.   F.I.

 

- Sr. E. Zachrisson, professor del anglés lingue in li Universitá de Upsala e autor de "Anglic", li simplificat ortografie da anglés, morit li 27.7.1937. In 1908 il devenit dr. phil. e universitari docente de anglés. Quelc annus plu tard il devenit instructor de anglés e german in li seminarie por instructoras de secundari scoles in Stockholm, e 1921 professor de anglés in li Universitá de Upsala. Quam scientist prof. Z. explorat li anglés nómines local. Por li profan publica il esset li autor de Anglic e un acri adversario de Esperanto.   E. Bgn.

 

SVISSIA - Ye li 28. julí, li Centrale in Chapelle havet li grand plesura reciver durant quelc hores li visite de dr Bertil Blomé, ancian redactor de Cosmoglotta, e su amabil marita. Il havet ocasion inspecter li present statu del administration de Cosmoglotta, e discusser diferent lingual problemas queles interessat le quam co-autor del grand lexico Sved-Occidental in preparation.   F.L.

 

-- Desde quelc témpor incontra se regularimen unvez per mensu in Lausanne srs Berger, Federn, Lagnel e Moeckli por discusser li current aferes.

 

-- Sr Moeckli ha amabilmen prendet sur se li preparativ labores por li ho-annual reunion general del SAPO, quel va haver loc soledí, li 10. oct. in Lausanne.

 

-- Li economic revúe "Wirtschaftsring" Nr. 993, 30. julí 1937 mentiona Cgl B de junio, e publica un traduction german del unesim parte del cronica de dr Nidecker pri "un nov medie de comunication".

 

-- Secun quo noi posset controlar, Cgl A 116, "Historie del L.I." esset recenset in "La Patrie Valaisanne" (Sierre) e "Il Dovere" (Bellinzona), ambi del 8. sept. e in "Le Démocrate" (Payerne) del 25. sept.

 

TCHECOSLOVACIA ==================

Li 14. sept. ha morit li president-liberator T.G. Masaryk, fundator del republica tchecoslovac, pos un vive de 87 annus. Grand dolore ha frappat li tot nation tchecoslovac e nor tchec amícos, a queles noi expresse ci nor sincer condolentie. Masaryk ne apartenet solmen a Tchecoslovacia, il aparteneh al homanité. In Occidental aparit un traduction de su ovre "Democratie e Humanitá". Un necrolog pri li grand morto va aparir in li proxim Cgl A.   C.R.

 

-91-

 

 

-- Li revúe "Pax", sept./oct. 1937, edition international, aparient in Praha, recense li Historie del L.I. in Cgl. A 116 e publica un articul in Occidental: "Ex un grand manifestation de Genève - Un movement del yunité" extraet ex li jurnale "Národni osvobození", traductet in Occidental de Jaroslav Volný.

 

-- "Nezávislá Politika" continua inserter noticies pri Occidental.

 

-- "Occidental-Bulletin" reapari pos 2 mensus de vacanties, con mult noticies pri li movement, e propagandistic successes atinget durant li témpor vacantial. Remarcabil es un plen págine con lingual explicationes, specialmen pri traductiones de cert expressiones de Tchec e... Esperanto.

 

 

U.S.A. - Li revúe "Writers' Markets and Methods", un revúe quel torna se in prim linea a scritores professional o amatori, aparient in Hollywood, contene in su nró de sept. 1937 un articul de un plen págine de sr Paul D. Hugon "Occidental, the new Universal language" tractante Occidental precipue quam medie por aprender clarmen pensar e por elargar linguistic conossenties. Un textu es dat quam teste.

 

EX LI PAPER-CORB pro manca de spacie devet ti ci vez esser evacuat altriloc quam in Cosmoglotta B. Ples ne desesperar, amat letores, noi es plu trist quam vu. Ma quo devet esser, devet esser. In compensation it va aparir in li proxim numeró de Cosmoglotta A. Yo invia un besa volant a chascun letor.  Miq.

 

Ples ne obliviar renovar vor abonnament a Cosmoglotta e vor membritá che li Occidental-Union in just témpor. Ples facilisar li grand labor del administration.

 

Contene: Optimisme, optimisme, optimisme - Mersí de E. Wahl - A nor colaboratores - Congress-problemas - On sercha un abreviation - Prof. Gonzague de Reynold pri li L.I. - On scri nos... - Evitar duplic labor - Universal Lexico de Occidental - Lexico de Occidental - Noi sercha colaboratores por machin scrition - APIS - Prof. G. de Reynald pri Esperanto - Ili atende lor moné - CRONICA: Anglia - Brasil - Svedia - Svissia - Tchecoslovacia - USA - (Ex li Paper-Corb).

=====

 

Colection de Vocabulariums poliglott de Occidental - Ha aparit til nu:   SFr.

Tom 1. Occidental-Dan, de Federn e Haislund, 36 pág. formate A 6, afrancat -.50

Tom 2. Occidental-Anglés de Federn, Kemp e Haislund, 16 pág. A 5, afrancat -.60

Tom 3. Occidental-Italian de Federn e Ritter, 12 pág. formate A 5, afrancat -.30

Tom 4. Occidental-Tchec de Svec, Podobský e Federn, 24 pág. formate A 5, afr. -.60

=====

 

Fund de propaganda, liste de donatores 1: F.L. SFr. 5.-; R.B. 5.50; I.F. 5.-

-----

 

LI OCCIDENTAL-INSIGNE, excellentissim medie de propaganda, in bell blanc metalle. Precie F. 1.50. Ples comendar it del INSTITUTE OCCIDENTAL, Chapelle (Vd), Svissia

-----

 

-92-