Cosmoglotta B 014 (dec 1937)


COSMOGLOTTA

 

Serie B, poligrafat - "INFORMATIONES" - Decembre 1937 - Nró 14 (6)

 

TRIUMF-MARCHA DEL OCCIDENTAL-MOVEMENT

 

Marciale

 

1. Noi Occidentalistes, Ínresistibilmen nor movement avansa, Sempre noi gania nov amícos. Li munde noi conquesta   Sol per li armes e potentie del parol: Noi voca e on comprende nos.

 

2. Tu fratre quel nos audi, Noi te saluta per canzones de victorie, Veni! Junte al cor tu voce. Noi da te li future    E te aperte bell e larg li munde: Joya, e jui it con nos.

 

3. Cadet ha li frontieras, Queles ha separat nos de unaltru e líber vola nor gay canzones. Noi tende nos li manu, Circum li terra forma noi catenes e canta nor bell canzon partú.

 

Melodie populari tessinés: "Addio la caserma". Paroles de Ilmari Federn

 

-93-

 

APIS - Nov adresses

 

ITALIA    Bari

 

226. Sr Panzerino, Vito / Corso Cavour 170 / stud. rer. pol. (1916) I.F.G.L.H. - O.G.H.: tem gen. 80 musical, exch. pc. ill. revúe. cor solmen secun propri iniciative.

 

NEDERLAND Groningen

 

228. Sr Littlewood, H. / van Panhuysstr. 18a / Docent (1883) A.G.F.Ndl. -- 0: linguistica e lingua docentie. /ILCI/.

 

SVEDIA   Råggärd

225. Sr Lundgren / Brene / Instructor (1900) S.D.Nv.G.A.--O: exch "Ex Libris" ill pc.

 

TCHECOSLOV.   Vysoké Mýto

227. Krouzek prátel jazyka mezinárodního ve Vysokém mýte / Club fundat 1937 / T.G. -- O.G.: propaganda de Occ e 30.07.20.32.49.

-----

 

On sercha un abreviation: Sr De Wahl peti insistentmen abstener de omni abuse de su nómine por designar nor movement o su adherentes. - Il peti que omni person publicant alquicos in Occ mey haver li amabilitá inviar le du exemplares. Il va mersiar per un ilustrat postcarte.

-----

 

Li unesim liveration del ovre "Spíritu de Occidental" va esser inviat ancor ante li Cristfest a omnes queles ha demandat it. Li publication del "Lexico de Occidental" regretabilmen retarda se ancor pro tecnic impedimentes. Ples haver patientie.

-----

 

Esque vu o vor conossetes have un question interlinguistic? Nor documentes have li response. A ti-ci numeró de Cosmoglotta B es adjuntet un gratuit liste pri 150 documentes. Li serie complet 1-150 (complet = 1 exemplare de chascun document in nor stock, do sin exhaustetes) custa sv. Fr. 4.--, til fine de decembre 1937: sv.Fr. 3.--

-----

 

Nor concurs de abonnamentes 1937: - 1. premie: Un lexico de Occ e SF. 10.- in litteratura: E. Dal Martello. -- 2. pr.: Un lexico e SF. 5.-: J. Svec. -- 3. pr.: Un lexico e SF. 2.50: L.M. De Guesnet. Li ganiatores mey indicar quel litteratura ili desira. Li lexico va esser expedit quande pret.

 

Nov concurs 1938: Chascun success vale in punctus: Nov abonnator a Cgl = 4; nov duplic abonnator = 7; nov membre al Union = 7; nov membre con duplic abonn. = 10; membre protectori: 1 por chascun Sf. payat, almen = 12; membre mecen = 50. Chascun punctu vale 10 cts. sv. Fine del annu noi paya li summa in moné, Bons, o litteratura.

-----

 

Instructores Atention!

Just ha aparit (Formates = A5 = Cgl; precies afrancat)

 

H. Littlewood: Vers un lingual instruction plu rational. 12 págines. SF. -.50

J. Cordonnier: Original Stenografie de Occidental. 16 págines. SF. 1.40

Svec-Podobský-Federn: Vocabularium Occidental-Tchec. 24 págines. SF. -60

----

 

-94-

 

 

Martin Joos: Li vertú de Occidental es su stil!

 

In sequent noi publica sin comentarie e sin changear ni un parol un interessant document adressat al secretario del Occidental-Academie. Li lettre completmen explica se self. Quelc erras sta corectet inter obliqui strecas / ... /. Red.

 

University Club, Madison, Wis., USA

 

Estimat Senior Federn:

 

Por /pro/ que yo crede que in li circumstanties it vell posser interessar vos tant (o mem plu) pro li errores quam pro li idés, yo va probar /provar/ scrir ti lettre in Occidental, benque yo ne save altricos de ti lingue quam to quo yo ha posset apprender per un studie inductiv, durant 2 o 3 hores, de vor lettre OA/F 2039 del 20. juli /julí/ 1937 adressat a senior Gardner. Yo ne es interlinguist e ne pensa devenir tal. Ma omni cos interessa me quel atinye li bases del linguaje /linguage, lingue/ human /homan/, esque /sive/ li schematicalis (quam teories de grammatica e vocabularium) o li psychologicalis e emotionalis. Do es natural que yo leet vor lettre con attention e interesse, e vu va sin dut /dúbit/ trovar it natural que yo leet it con plu /plu mult/ interesse e respecte quam yo usualmen da a scrituras de tal génere.

 

Yo trovat vor lettre plu facil a leer quam omni altri textes /textus/ in lingue desconosset queles yo ha videt. Tamen to ne vell posser haver mult grandi paradigmatic significantie nam yo ja conosse li plu important lingues de Europ /Europa/: yo conosset li vocabularium, e li grammatica es facil e ne have li stupiditás queles yo ha trovat che li altri systemas; ma yo ancor ne have un opinion pri li relativ desfacilitás de Occidental e p.ex. Ido por un oriental o un laborator.

 

Yo crede que li principies de vor lingue deve esser li plu /max/ bonis queles on ha alquande contrivat /inventet, creat, etablisset/ -- to es, quam totalité, quam integral systema. To dit, yo desira criticar, sammen quam li altris! Yo crede que vu deve esser accustomat a to, e que vu posse reconosser bon intentiones inter vag e ínapt formulationes.

 

Si yo reconosse quam boni li totalité quel es Occidental, to ne significa talmen que yo concept su virtús /vertús/ talmen quam vu concepte les. Quande vu di que Occ. es "natural" e "instinctiv", quo desira vu expresser? Si on define /defini/ naturalitá e instinctivitá proceduralmen, on ne posse negar Occ. have ti qualitás: /it/ es extraet de natural lingues, e secue li idioma de persones queles parla instinctivmen li lingues ex queles on ha extraet li elementes del nov lingue Occidental. Ma quo to pruva? Unicmen que Occ. ne have non-natural /ínnatural/ elementes. It ne pruva que it ne have mal elementes e mal idiomas /idiomatic expressiones/; benque ili esset boni in li natural lingues u ili esset, ili posse esser mal in Occ. u ili ne e plu in li sami relation inter se. It occurre (adveni) /eveni/ tre sovent que un natural lingue have du o plu manieres de dir li sam cos,

 

-95-

 

 

inter queles ún es bon e li altris mal secun li logica del lingue self. P.ex. in anglés on posse dir: "All that glitters is not gold" o "All is not gold that glitters" o "Not all is gold that glitters" o "Not all that glitters is gold". Li significationes es li sam, e omni 4 formulationes es bon angles. Ma li unesmi /unesim/ e duesmi /duesim/ contradicte /contradí/ li /al/ logica de anglés self; li 3. e li 4. concorda con li logica de anglés. In anglés li 4 es qualmen /egalmen/ justificabil; in un lingue constructet ex anglesi materies li unesmi /unesim/ e li duesmi /duesim/ vell esser mal e on ne vell posser justificar les.

 

No, naturalitá quam tal ne posse justificar omni cos. E yo ne vide li virtú (vertú) de Occ. in su naturalitá e su instinctivitá, ma in su stil /styl/. Occ. es bon por quo /pro que/ it ha esset format per bon stilistes /stylistes/. Senior de Wahl e vu altris ha extraet natural elementes ex li natural lingues, e vu ha combinat les naturalmen; e tamen vu ha selectet li *logic* manieres de combinar les inter li divers natural manieres trovat in li natural lingues. Yo ne parla ci de absolut logica; yo parla de intern harmonie inter li elementes del constructet lingue. E ti intern harmonie es to quo yo denomina "stil".

 

Quande on prende materies ex un natural lingue por formar un constructet lingue quam Occ., on prende unesimli un micri numer de elementes queles concorda inter se; e pos to on adjunta /adjunte/ a tis anc altri elementes, queles concorda con li unesimli adoptatis /adoptet tales/. Ci yo desira citar vor paroles in li lettre a sr. Gardner: "naturalitá es li logica del materiale quel on devet usar", u yo vell changear li parol "naturalitá" in "stil", nam li usual significanties de "naturalitá" vell posser ducter nos in dangeros e riscosi vias. Un es tam facilmen inductet a creder que omni to es bon, quo on posse denominar "natural", sin egard pri "li logica del materiale quel on devet usar". Quam yo ha demonstrat per mi inglés /anglés/ exemple, un parte del natural elementes posse descordar con li logica del totalité, e tamen esser tam natural (e mem tam logic in se) quam li altris. Quande on constructe un lingue, li *totalité* che quel on deve conservar li "logica del materiale" es li totalité del nov lingue constructet, e ne es li totalité del lingue ex quel on extrae li materies.

 

In vor lettre a sr. Gardner yo trova "it ci acte se simplicmen pri un conflict...", = H se trata de = F il s'agit de; ex li F, G have "es handelt sich um"; e anc altri europan lingues ha imitat to. Ma yo ne posse conosser to quam bon interlingue, por que /pro que/ on ne posse justificar it per li régules, per li logica, per li stil, del lingue quam totalité. Ti frase es un natural del francés lingue; it es un acceptat /acceptet/ inmigrant in altri europan lingues; ma it ne posse esser acceptat in un interlingue por que /pro que/ it ne posse assimilat (? F assimilé) -- on nequande va posser explicar it per Occ. principies: in Occ. it ne es natural.

 

E ci hay li plu /max/ grand desfacilitá del construction de un lingue naturalistic e tamen autonom, quam Occ. Si Occ. va esser un bon e bell lingue pos 20

 

(Continuation sur p. 102)

 

-96-

 

 

 

Doc. 153

 

Percy Morloe: Esperanto es Occidental

 

Con joya on posset leer in Cosmoglotta B, págine 84, li aprobation del japanés professor Asakawa pri li "honest" nómine de Occidental. Cert persones senti se chocat per ti nómine, e altris oposi a it li suposit universalitá de Esperanto. Sub li titul "Lingue europan o lingue del homanité", sta Lidia Zamenhof, filia del majstro, sur li unesim págine de "Esperanto", oficial organ de UEA, del 25. oct. 1937, accentua li universalitá de Esperanto e su intern idé quel ella considera quam nucleo del problema: servir al munde, sin preferentie de un nation o un cultura. Ma ella explicitmen concede que *li universalitá de Esperanto restricte se a su idé e que it ne es dat per li lingual composition de Esperanto*:

 

Esperanto, ella scri, "es in fact basat sur li lingues europan. Ma li cause de to es, que su autor esset max proxim al europan caldron de lingues, al Babel de Europa. To totmen ne significa que il volet alquam privilegiar li lingues europan. *Si on vell voler serchar defectes in Esperanto, on vell posser trovar forsan just to que it es tro europan e ne suficentmen respegula li radicas oriental*. E, pensante pri li ulteriori evolution del lingue, on posse suposir, qui it forsan va anc subir oriental influenties, secun li gradu in quel Eseperanto va difuser se in li oriente e li popules orientar va contribuer a it. Tant pri li linguistic látere."

 

In li sam caderne li famosi esperantolog Petro Stojan, in li cadre de su serie de articules "Li evolution de Esperanto", dedica un capitul al question "Lingue auxiliari e lingue mundal", in quel il quasi da li detallies e exemples por li teoric declaration de sta Zamenhof:

 

"Lass nos regardar li paroles del Fundamento, gruppat secun idés. Animales, plantes, vestimentes, fructes, maladies etc. Noi strax remarca, que in su majorité ili concerne Europa, mem su parte occidental. Important coses del tropes, coses tre usat in landes non-europan manca in li "Universala vortaro" quel tamen contene specialmen europan coses, foren a altri climas. ...

 

Noi es clarmen consciosi, que it ne posset esser altrimen, quam que nor lingue usat precipue inter occidental europanes respegula fatalmen lor "milieu". In to ne hay null culpa o mal intention. Ma, just pro to, noi mey ne fanfaronar pri li "mundal" epoca de Esperanto, quande it apen transea del stadie occidental-europan al tot-europan. Lass nos metter nos in li plazza de un persian, japanés, siberian, peruan, queles - pro amabilitá - ne contradí nos, ma queles pensa: "strangi vu es, coidealistes europan, ínconsciosimen vu imposa nos ye omni ocasion vor local customes, productes, pensas, proclamante les mundal, homanitari, universal.

 

Por "classic" Esperanto li parol oriento have du senses: 1. parte del horizonte u leva se li sole matinal (Occ: ost) e 2. li landes del Balcan, Asia etc. Por un esperantist japanés li unesim sens es acceptibil, ma ne li duesim, nam por il es "occident" li tot Proxim Orient, Turkestan, India etc. Anc por un habitant de New York, li Orient es presc li tot States Unit. Quande Esperanto va devenir li lingue

 

-97-

 

 

 

mundal-international, tal paroles quam Orient, Occident, sudic, nordic, cultural, barbaric va perdir lor strett "classic" nuancies e conservar solmen tis, queles vale por li tot globe. Tande "sudic landes" ne va significar "calid regiones". Por Australianes e Sud-Americanes li Antarctic Insules es "sudic" in un sens e "nordic" in li altri. Ex ti cáos on va surtir per limitar li sens de alcun paroles e crear nov necessi tales (p.ex. austral, boreal - por distinter li du demís del globe.).

 

Por "classic" Esperanto li "kultura homo" (*) es ti quel save Latin, Anglés, Francés, German, porta un blanc collare, un chapel e sapates, un costum "europan", ha esset educat in un lycé o gimnasie e universitá etc. Por un Asian li "kultura homo" es ti quel have un cordie human, nobil pensa e un honest maniere viver, - índependentmen ca il ea con nud pedes, o in sandales, demí nud o in caftane. Quande Esperanto va devenir un lingue vermen mundal, it va dever sive lassar al parol "kultura" su strett sens hodial (e tande it va esser un insultation, sam quam: fripon, cruel, degenerat), e on va crear un nov parol por dir "vermen 'kultura'", o on va dar al parol "kultura" un sens larg e bon, tande por li strett signification va esser creat un altri sens."

 

Ti du competent atestationes, que anc Esperanto es un lingue "occidental" e ne universal, deve esser preciosi al Occidentalistes. Qui observa un poc li propaganda e argumentation interlinguistic del campes divers, save pro quo: Mult persones, specialmen tis queles evita li efortie pensar, es impressionat per nómines de coses plu quam per lor intrinsic qualitás:

 

Du sortes de café veni ambi ex Brasil a Europa; li venditor oferta li superiori qualitá sub li nómine "Café brasilian", li altri sorte sub li nómine "Li café de omnis". Lass nos suposir, que un naiv amator de café conclude, que li unesim café deve o posse esser trincat solmen in Brasil.

 

Pri tal naivitá on vell rider. Ma cert parol-ludes pri Esperanto e Occidental sta ye li sam nivelle. Confusente punctu de depart, base, qualitás, destination, alcunes crede sincerimen que Esperanto es un lingue vermen international e universal, durant que Occidental es solmen - occidental, in li hodial sens del parol. Cert altris vide lor avantage in apoyar tal naivitás e presentar les quam seriosi argumentes. It va esser li tache del Occidentalistic propagatores, desvelar to per medie del du citates.   (Sublineationes del Redaction)

-----

 

(*) Remarca del redaction: Li interessant considerationes de sr Stojan vale con cert changes anc por Occ., por omni sistema de L.I. Pri li parol "kultura", lassat ci íntraductet in su original Esperanto-form, it lice rememorar, que multes distinte "cultura" e "civilisation". Occ posse distinter "cultural" e "cultivat". "Cultivat" mey implicar un cert elevation del etic nivelle, "cultural" posse ci haver li nud sens de apartenentie al "blanc" cultura. Forsan "civilisat" vell esser melior. Punctu relativ del lingue, quel ha evocat mult discussiones anc in lingues national.   I.F.

 

-98-

 

 

Cinta Ro:   Li ecó de Cosmoglotta che nor confratres

 

Quam ja signalat in Cgl A 118, li "Ver historie del L.I." ha evocat interesse che nor esperantistic confratres. "The British Esperantist" ha dedicat a it un amical articul in su numeró de octobre (junt con un portrete de Couturat). Noi reproducte ti articul in version Occidental, quam exemple de liberal e cavalieresc manieres interlinguistic, digni de imitation:

 

The British Esperantist, octobre 1937. -- "Ante 30 annus": Ante precismen 30 annus evenit li max grand crise in li historie de nor lingue, quande li famosi "Delegation" parturit un reformat Esperanto sub li nómine Ido. Tande li munde acceptet li assertion de Louis de Beaufront, til tande ductor de nor movement in Francia, esser li autor de ti ínfelici ("malbonsorta") projecte.

 

Ja desde long noi suspecte, secun intern atestation del documentes ex ti témpore, que li ver autor de Ido esset ne de Beaufront, ma Louis Couturat, secretario del Delegation. Pos 30 annus nu apari un pruva, que nor suspection esset rect. Li numeró de august de Cosmoglotta, organ del Occidental-Union, presenta un long articul pri li historie del lingue international, scrit de prof. Ric Berger, ex-idist. Il successat aquisiter li archives del Delegation, in queles il trovat un convictiv ateste pri li ver autor de Ido.

 

Li articul es scrit in li lingue Occidental, quel tamen es suficentmen leibil por Esperantistes conossent almen un altri lingue de latin orígine. Qui desira reciver un exemplare del concernet gazette, mey inviar un respons-cupon, ante li 31. decembre, a Institute Occidental, Chapelle (Vaud), Svissia, mentionante The British Esperantist. ---

 

-- It es bon, que li Idist Noetzli ha abandonat li interlinguistic camp. Ti amabil recension vell in su ocules esser un ínrefutabil pruva por su teorie, que Occidental es payat del Esperantistes por destructer Ido... Li hodial Idistes ha changeat li tactica, ma inter lor nov tendentie de intersistematic fraternisation, mixte se sones, queles clarmen distinte se del sincer cordialitá quel noi incontra che nor novialistic amícos: un comprensibil rancore pri li revelation del veritá, un prova bagatellisar it, e alusion a cert idistic dogmas queles discusser ne lice:

 

Progresso, nró 118, oct.-dec. 1937. -- "Li ver historie del Lingue International" de R. Berger, Cosmoglotta, august 1937. -- Per ti dissertation li autor prova pruvar que Couturat esset li ver autor de Ido. Ti "nov e sensational" revelation es ni nov ni sensational. Hay null dúbite, que pro su profund studie, Couturat ha decisivmen influet e inspirat De Beaufront, quel presentat li lingue Ido al Delegation. Ma li citate de Couturat sur p. 71 max bon monstra li factic problema: "Li projecte Ido ne es altricos quam li sintese del reformas postulat desde long del max bon, max competent, max clarvident Esperantistes. Si it ne vell har esset elaborat de sr De Beaufront, it vell har esset fat de altres, e li question vell esser sempre li sam." Li unic criterie, nu, in future e pri li passate, es li linguistic qualitá,

 

-99-

 

e noi Idistes crede, que Ido solue li problema plu conformmen al scope quam li naturalistic scole vell jamá posser soluer it.

 

Con justification li scole naturalistic posse pretender har soluet in parte li problema del intern flexion del consonantes (ne del vocales!), ma ti descovrition ne avansa li lingue auxiliari, quel pro li demanda pri *facilitá* ne posse introducter tal complicationes. Li lingue auxiliari deve restar un medie auxiliari por *non-linguistes*.

 

Sin egardar li exagerationes pri li merites de cert interlinguistes, li dissertation merite esser leet de tis queles interessa se pri li problema.   hzj.

 

-- Ante li aparition de Occidental, li Ido-movement havet du bon pedes sur queles it posset star: li lingual superioritá e li decision del Delegation. Noi ha successivmen demonstrat que ti pedes es de argil (ti comparation ne deve suggester que omni pedes de argil porta colosses con capes aurin), e desde tande li Ido-argumentation salta de un pede al altri, quam un urs dansant sur un platte tro calid: quande noi di "lingual qualitá" ili responde "Delegation", e quande noi di "Delegation" ili responde "Qualitá", e sempre ili crede con firm conviction in li bonitá de ti argument quel just ne sta in discussion. -- On tamen deve diferentiar: Centerbladet ancor ne ha recenset li historie, ma noi havet ocasion vider li lettre del 15.IX. de su redaction, mentionat de sr Stenberg sr p. 89 de Cgl B 13, traductet a Occ., on lee: "...Que Ido es un resultate de scientic colaboration, es malgré vor assertion un facte, nam Couturat, Ostwald, Leau etc. es generalmen eminent scientistes, quo nu es mentionat a Vos. E li contrari assertion in un Occidental-pamflete ne changea li facte. Li scientic colaboration ha durat desde li nascentie de Ido 1907, quo 30 annu-series de Progreso e altri litteratura ha posset informar vos." Li lettre esset signat de Dr. N.A. Nilsson, ma li nivelle e claritá de stil e argumentation invita a comparation con li lettres de sr Hellmut Röhnisch, queles ha amusat nor letores sur p. 70/71 de Cgl B 12. Anc li articul "Ili atende lor moné" de nor nov colaborator sr Erik Stenberg ha iritat li Idistes.  Li circulare "Monatala Letro" quel apari sub redaction e responsabilitá de sta May Spillane, e servi quam ínoficial porta-voce por li idés de sr Heinz Jacob, secretario del Ido-Union, scri:

 

"...Centerbladet ja ha raportat pri li congress, ma regretabilmen quelc informationes ne es conform al factic evenimentes... li exageration pri li númere del congressistes ("anuncinti") certmen ne es util a Ido; in contrari, it dat movite a sr Stenberg attaccar nor movement in Cosmoglotta B, quel di que hodie li Ido-movement es artificialmen subtenet per su mecen Dr Nilsson. Pri to noi deve remarcar, que li centrale del movement es li "Uniono por la Linguo Internaciona", de quel li sede es in London, e que li Union, quel representa li movement, ne recive nequal payamentes mecenal, ni de sr Nilsson, ni de sr Lundborg, ni del Robsahm-capitale. It es tre regretabil que Cosmoglotta B, quel desira esser judicat quam un

 

(Continuation sur p. 102)

 

-100-

 

Doc. 152 b

 

Prof. Gonzague de Reynold pri Esperanto (continuation)

 

... Si hay un idé uniformimen imposat al munde modern per li grec, poy per li latin, it es li image fonetic representat per li radica scol, schola, scuola, Schule, school, écolo, etc. Ti image ha ganiat un extension vastissim e naturalissim. Sin que on save proquó, Esperanto germanisa it e scri lernejo. Ma li parol germanic es semple plu limitat in comprension quam li equivalent radica latin. To es céterimen li rason pro quel li anglés, sempre simultanmen traditional e practic, provide omni parol saxon, quel it conserva quam tre expressiv, per un duplicate latin, quel it vole usar quam tre extensiv. Lernejo ne di altricos quam localitá scolari (loc u on aprende, in Occ. imitabil circa per "aprensoria", "aprendería"). It es ínpossibil utilisar it por dir "scol artistic, litterari scol, filosofic scol". Alor, li practica fortia a haver duplicates e multiplic duplicates por li sam expression. Ti perpetui duplication del vocabularium es un fatalitá por Esperanto. ...

 

Ex to resulta que Esperanto, tre facil in su grammatica, es tre desfacil in su vocabularium. Mersí al sistema del afixes, su paroles perdi omni vivent fisionomie, omni caracter, e deveni simplic combinationes. Por corectmen manuar ti lingue, noi suposi que on besona un ters de tre solid conossenties pri anglo-saxon e du ters de tre solid conossenties latin. Altrimen it es ínpossibil expresser se con un cert precision.

 

Si dúbite on va consentir que ti provas premisse concluder que Esperanto es totalmen ínsuficent. It es solmen un lingue aproximativ. On posse traducter omnicos in Esperanto, ma on ne posse expresser necos: noi vell posser ci multiplicar li pruvas.

 

 

It resta li grand cavalle de battallie quel chascun Esperantist ascende por assaltar su adversarios: su pedagogic valore. On afirma nos que Esperanto es aprendet per infantes con astonant rapiditá e sempre nov plesura. In plu on afirma nos que, lontan de nocer al studie del lingues vivent, it favorisa it: on comprende les plu bon, on aprende plu bon francés o anglés, quande on ja save Esperanto. Ta hay un ilusion, ta absolutmen deve esser un ilusion. Certmen Esperanto aprende se facilmen e mem con plesura: infantes ama novitá junt con facilitá. Esperanto les oferta to; it deveni un lude... Li infante sercha instinctivmen li lingue max infantin, quam corespondent a su statu de mentalitá e developament. Nu hay du species de lingue infantin: dialectes e lingues artificial. Li infantes aprende les tre rapidmen e con plesura, con tant plu plesura quam in omni lingue ne evoluet hay li possibilitá inventar e combinar paroles; ma plu tard, pos tre rapid resultate, on percepte que ili es íncapabil parlar o scrir corectmen lor lingue matrin.

 

Por li infantes e anc por exotes, Esperanto have un cert valore demonstrativ, anatomic: it es n squelette de lingue europan, un schema simplificat. To es omnicos

 

-101-

 

 

quo on posse dir in su favore quam instrument de education. In revancha, it ne es possibil que un lingue tam ínprecis, tam barbaric, ne crea in ili confusiones, ne destructe in ili li sense pri li valore e bellitá del paroles. Inter deci e deciquar annus, li instruction pri Esperanto posse haver un cert utilitá - ma mem to noi fortmen dúbita - ma plu tard on va vider qualmen in li spíritus va producter se resultates nociv de un tal instruction.

 

Li conclusion quel imposa se es que on ne deve recomandar ma desconsiliar li utilisation de ti lingue artificial. Esperanto es simultanmen un efect e un cause de decadentie intelectual.

 

Li erra inicial de Zamenhof esset duplic: il havet unesimmen li manie del simplification; poy il ocupat se pri constructer un sintaxe, un grammatica, ante fixar li vocabularium. Or it esset ante omnicos li vocabularium quel on devet etablisser. Quo in fact on demanda de un lingue auxiliari, si ne ante omnicos expresser li notiones, e notiones de omni species: economic, tecnic, scientic, litterari etc? Nam to quo on deve exchangear, to quo on deve traducter, to quo on deve expresser, to es precipue valores representat per paroles. Zamenhof ha mettet li carre avan li boves: pro tó il ha devet necessimen sacrificar li vocabularium al mecanisme de su lingue.

-----

 

M. Joos: Li vertú de Occidental es su stil. (Continuation de p. 96)

 

annus, it va har devenit tal por quo /pro que/ on ha format it meticilosmen /minuciosimen/ -- por quo /pro que/ on ha scrutinat / completmen examinat/ li materies, li formas /formes/, e li idiomas /idiomatic expressiones/, e ha conservat li plu /max/ delicat harmonie inter les. On ne deve scrir un dictionarium o un final definitiv gramatic /grammatica/ hodie; ma on deve criticar li usajes /usagies/ de altri Occ-istes e rejecter lu mal = lu desharmonic.    

Fidelmen vor

Martin Joos

-----

 

 

Cinta Ro: Li ecó de Cosmoglotta che nor confratres. (Continuation de p. 100)

 

seriosi revúe, publica un tal articul, e it es mem plu regretabil, que sr Stenberg vice informar se pri Ido che li centrale del Union, usa por su information ínoficial lettres e articules con erric indicationes. Infortunatmen quel "-anes" de ambi campes ne senti se quam concombattentes por li lingue international, ma solmen quam fanatic partisanes de lor sistema."

 

Cgl B fa se un plesura reproducter ti ci articul, e espera que on va reconsiderar it quam un seriosi revúe. Noi espera que nor idistic amícos desde nu anc self va sequer li via ci skissat. Noi ne demanda que ili nu comensa rectificar lor multissim fals assertiones pri Occidental, que ili revoca li legendes pre desfacilitá de Occ, pri su ínaptitá quam lingue por laboreros, pri li tri infinitives, que ili revoca li - con o sin intention - falsificat exemples de sr de Beaufront

 

-102-

 

 

%%%%%

Pro augmentation del custas de paper noi es obligat augmentar li precie del simplic abonnament de Cosmoglotta a 4 Fr. sviss desde li 1. januar 38. Li precie del duplic abonnament resta 7 Fr. sviss, li membritá al Occ-Union resta 5 Fr. sviss. Til fine de decembre noi accepte ancor li ancian precie de 3.50 Fr. sviss por li simplic abonnament. Do ples reabonnar strax!

%%%%%

 

 

pri quel ili sempre savet - ma nequande dit - que il ne esset li autor de Ido. Noi ne mem demanda que ili revoca li amical epitetes quam "fush-laboruro, lingue de circo, elucubration", o que sr Heinz Jacob, quel bombarda li redaction de Cgl B per demandas pri rectification pos chascun mention de Ido, ma quel self nettmen refusat rectificar li fals Occidental-formes in su articul mentionat in Cgl A, pág 55 in "Nov epoca", comprende que on deve acordar anc a altris quo on demanda de ili por se self. Noi solmen demanda que desde nu ili informa se pri Occidental ante scrir pri it, e que in lor argumentation ili in fine *aplica* li logica quel ili *lauda* in it, nam qui condui se grotescmen ne deve indignar si il provoca ride.

 

*

 

A ti articul pri altri campes, un general question redactional:

 

Alcun letores ha petit nos reducter li plazza dedicat al altri sistemas e movementes a un minimum: ili interessa se pri Occidental, e solmen pri Occidental e desira vider in un Occ-organ tractat Occ-aferes e ne polemicas con altris.

 

Altri letores sive desira information pri altri sistemas, nam ili considera se in unesim linea quam interlinguistes, e desire que Cgl mey conservar un vast horizonte, sive ili aproba polemicas con altri sistemas, pro que to da les argumentes por lor propaganda local.

 

Li redaction ne decide inter ti vis-punctus, queles ambi have lor justification. Noi tamen voluntarimen conforma nos al desire del majorité de nor letores. Noi do questiona: Quel es vor opinion pri ti problema? Esque vu have ulteriori argumentes por un del du opiniones, o esque forsan vu have un triesim opinion. Ples responder brevimen. Li redaction de Cgl va secun possibilitá egardar li expresset desires, eventualmen publicar specialmen frappant enunciationes in Cgl B.

 

Noi atende vor opinion!   F.L.

 

-103-

 

 

CRONICA

 

ANGLIA: Ples notar li sequent change de adresse: Quam representante vice nor coidealist S.W. Beer va functionar desde nu su fratre:

 

Sr Leonald Beer, 40, St. Rule Str., London S.W.8

 

ITALIA: Schola et Vita, jul-sept, contene un gratulation por sr de Wahl. -- Le lingue estere, novembre, contene un anuncia in e pri Occidental.

 

SVEDIA: Svenska Occidental-Förbundets Medlemsblad, oct, mentiona inter altricos que li oficial organ del IOGT contenet un anihilant critica de Espo, quam response al proposition far it sol congress-lingue de IOGT. Li autor, dr Furuskog, declarat que hay tri lingues melior quam Espo: Ido, Novial, Occidental. - Li circulare contene un amusant anecdote del teatre "Mi unesim debut", de August Blanche, traductet de Einar Hassborn.

- Novialiste, oct. publica li mersí de sr de Wahl a su gratulantes - in Occidental.

 

SVISSIA: Li reunion general del Sviss Association Por Occidental havet loc soledí, 10. oct., in Lausanne, Buffet de la Gare. Antemidí session del comité. Pos-midí cl. 14 session general. Presentie 17 persones. Li comité, quel esset reelectet: Dr Nidecker (Basel), presidente; R. Berger, honorari presidente; Emery (Genève); Haller (Erstfeld); Fred Lagnel (Chapelle); Mayor (Lausanne); Moeckli (Lausanne); major Tanner (Bern). Altri membres: Bieller (Bienne), director del Revue Internationale de Sténographie; I. Federn (Chapelle); Klaesi (Zürich); Leuthold (Stanstadt); Petter (Lausanne); Schiller (Bienne); gast honorari: Dr Hans Homolka (Vienna), presidente del Occidental-Union; srs Hauenstein e Wagner del economic circul de Lausanne.

 

Salutationes hat arivat de srs de Wahl (Tallinn), Denzler (Bienne), Fedier (Erstfeld), de Guesnet (Paris), Occidental-Club Praha. - Dr Nidecker inaugura li session per cantar li du himnes tchecoslovac quam signe de condolentie por nor activissim tchecoslovac amícos ye li morte de lor presidente. Lagnel lee li raportes pri li ultim session in Bienne 1935 e pri li activitá del comité. Ambi es aprobat. Li conto-revisores, srs Denzler (Bienne) e Emery (Genève), es reelectet. Lagnel raporta pri Cgl e un resolution del comité augmentar li annual membre-contribution del SAPO quel include abonnament a Cgl. Por li ancian contribution de SvFr 3.-- esset liverat in 1937 ne 10 ma 13 numerós de Cgl. Li comité proposi augmentar it a SvFr. 4.50. Vivaci debatte: fort oposition de Berger. On audi que il ha fundat SAPO con poc membres, hodie it have plu quam 70. Major Tanner replica que nequí va abandonar su societé pro un tal augmentation. Berger proposi lassar li contribution e demandar un payament suplementari de tis queles vole payar. Li tema ne passiona li altri assistentes: un votation da 4 voces por augmentation contra 3. Li grand majorité abstene. On decide conservar Cgl quam oficial organ del SAPO. Quam

 

-104-

 

 

loc del proxim reunion on fixa por 1938 Zürich recomendant se pro li exposition national sviss. Pri li reunion in 1939 discussion: Berger considera suficent un reunion chascun duesim annu; major Tanner in contra proposir reunir se mem duvez per annu, por plu bon conosser se. On vota: loc del reunion 1938 va esser Bern per 10 voces contra 1 por Bienne. - Dr Homolka saluta li assistentes per un curt discurs; il raporta pri un interlinguistic conferentie in Paris, u il ha representat Occidental. Li representante de Espo denove refusat omni reformes pri Espo ante adoption oficial, ti de Ido hat fabricat tabelles e statisticas queles demonstrat per matematic logica li superioritá de Ido. Dr Homolka hat exposit li psichologic o normativ principies de Occ. (Su discurs va bentost aparir quam brochura che li Institute Occidental). Federn canta divers canzones populari, chascun precedet per un litt discurs e traduction in Occ: Li botmannes del Volga (russ); Un rose crescet (finn); Uti vår hage (sved); Det danske Sprog (dan). Dr Nidecker fa un discurs pri "Lingue e Libertá": il exposi li diferent aspectes del libertá corporal e spiritual, li rol del lingue in li historie del mental liberation del homes, li rol quel li L.I. posse luder in li liberation del hom per omni modern progress in teories economic e politic. Moeckli sub li titul "Nor problemas" da un sinoptica pri li modern vias de propaganda comercial, li possibilitás aplicar les a Occ e Occ a ili. Berger lee ex Helvetia li traduction occ. de un historie vodés (vaudoise) "Pipe-en-bec", quel grandmen amusa li auditores. Hauenstein exposi li economic teories del  Circul Economic de Lausanne, e li colaboration possibil inter it e SAPO. Major Tanner parla pri divers labores a far e pri corect pronunciation. Ye li grand amusament del auditores il raconta su aventuras ye li ultim Ido-congress in Paris, quel reunit ex li tot munde solmen ca. li duplic númere de persones quam noi ex sol Svissia. On hat invitat le quam delegat de ISA, ma poy interdit le parlar, e pos un intervention de Berger, quel anc esset present a ti congress, on denove hat petit le tamen parlar. -- Li session fini per ulteriori populari canzones cantat per Federn: Skyeat Song (scott); En passant par la Lorraine (francés); Kein schöner Land (german); Und der Adam hat die Lieb erdacht (austrian); A la kanto (madyar, cantat in version Ido, ye honora de su mort traductor, prof. Csatkai); O sole mio (italian), e por Svissia li canzon tessinés "Addio la Caserma" con un textu in Occidental. - Li session esset un plen success e va esser un bell memorie.   F.L.

 

-- Bolletino SVB, nr 7, organ del tessinés ferroviarios, contene un recension del Historie in Cgl 116 e un biografic noticie con fotogramma pri sr E. de Wahl.

 

-- Revue Internationale de Sténographie, ultra un grand anuncia francés pri Occ, contene du modeles de lettres por corespondentie international per Occ.

 

-- Schweizerisches Gutenberg-Museim, Nr. 3, 1937 contene un biografic noticie pri sr de Wahl in ocasion de su anniversarie.

 

-- Li oficial organ del sviss posteros, telegrafistes e doaneros anuncia Occ in su edition francés del 2. sept, e in su edition german del 12. sept.

 

-105-

 

 

TCHECOSLOVACIA: Occidental-Bulletin octobre: Al memorie del president-liberator, fine del discurs de pres. Benes - un resummate del articul "Optimisme!" de Cgl B oct. - novembre: diferent interessant noticies pri li movement e su progress in Tchecoslovacia. Un humoristic exhortation a politesse. On recomanda ILCI -- Nezavislá Politika recense li vocabularium Occ-Tchec e articules in Pax.

 

-- Pax, organ del International Liga Cultural in Praha contene in su nr 17 du articules in Occ: "Occ'istes de Tchecosl. al memorie del president-liberator Masaryk" e "Bernard Bolzano", 'Micri libre pri li max bon state del annu 1831'" (trad. J. Volný). In tchec lingue du grand articules pri li LI: "Esque noi va continuar ignorar li problema del LI", un selection de opiniones pri LI e "Occidental" de J. Volný. Al numeró, céterimen in tchec lingue, esset juntet un nettmen poligrafat index del contenete in Occidental. Ti bell success es debit a nor ínfatigabil coidealist Jaroslav Volný, digni membre de un modellic movement landal. Noi cita secun Occ-Bull.: Pax es un revúe de economic, politic e specialistic congresses, defendent realistic pacifisme e cultural colaboration international. Omni action por facilisar o realisar li relationes inter nationes e lor cultural organisationes trova in Pax su defensor e promotor. Favorabil al LI, precipue a Occ, max bon solution del problema, it apari in du alternant editiones: tchec e international. It accepte omni articul in Occ apt interessar li publica international pacifistic. Omni Occidentalist aprobant li politic tendenties de Pax mey subtener it sive per abonnament, sive per inviar articules. Adresse: "Pax", na Zborenci 18, Praha II. Precie de abonnament: 12 numerós sv.Fr. 2.50, 6 nrós sr.Fr. 1.50.

 

NOR CASSE DE PROPAGANDA: Unesim liste: sv. Fr. 15.50. -- Duesim liste: Fr. sv.: Gilbert Pidoux (Schuls) 2.20; L.M. de Guesnet (Paris): 6.--; E. de Wahl (Tallinn): 50.--; J.L. Duplan (Paris): 100.--; J. Neumann (Praha): 2.50; J. Svec (Praha): 5.--; Aug. Erhard (Karlstad): 3.--; J. Ritter (Chiasso): 1.--; H. Björkman (Jänkisjärvi): 1.10; J. Saarinen (Mikkeli): 1.50; H. Littlewood (Groningen): 2.50; L. Dahlerus (Lidingö): 3.50; H. Björkman (Jänkisjärvi): 1.10; J.A. Kajs (Brno); 13.--; M. Martinet (Rouen): 7.30; Percy Morloe (London): 3.--;    Summa 217.20 sviss Fr.

 

Un special mention merite li iniciative de sr Björkman in Jänkisjärvi, quel ha promesset nos, inviar 1 sved Krona chascun mensu! Recomendat a imitation!

 

Noi cordialmen mersía omni coidealistes mentionat ci-supra pro li donationes fat a nor casse de propaganda; to es por nor movement un grandissim auxilie. Quande noi lansat li idé in li ultim numeró de Cgl B, noi ne ha pensat que li sequent nró vell posser inregistrar un tam grand success. Per auxilie de omnes noi va posser activisar nor propaganda. Pro to noi installa in chascun numeró un termometre, quel va monstrar li calore per quel nor membres desira que on mey propagar nor lingue. Esque it va atinger sv.Fr. 1000.-- in un annu? Li parís es inaugurat!

 

-106-

 

 

Amatores de EX LI PAPER-CORB atention! Pro augmentation del paper-custas noi devet diminuer li titul del rubrica. Miq.

 

ƨǝloɿɒq inmǝloƧ



ɿǝbǝƨ ƨǝlq ˎoɔimɒ ɿɒɔ iM

.ǝƨɿob lǝb noiɈɒϱnoloɿq il ɿυƧ

ɿǝɈƨǝϱib ƨǝlq ˎɿɒɈυɔƨǝ ƨǝlꟼ

.ǝƨɿomǝɿ ϱnol noɔ nomɿǝƨ Ɉɿυɔ iM



Ɉɒʇ ɒʜ υv oυϘ !nɒɔ iɿϱiq υV

⸮ǝɿodɒl bnɒɿϱ ɿon ɿǝomoɿq ɿoꟼ

ˎɈɒɿodɒl ƨoiɿɒnoiɈɔnυʇ i⅃

.ǝɿobυƨ ɿol ɒɿimbɒ ... ⸮υv ɒM



:Ɉnǝllǝɔxǝ ƨǝ ɿodɒl il ˎƨǝY

ˎɒbɿɒϱǝɿ ɿodɒl no ɒγoį noƆ

...ɈnǝɈnoɔ ɿiɈnǝƨ ɒʇ Ɉi ɿǝbiV

.ɒbɿɒɈǝɿ noiɈυdiɿɈnoɔ ɿov ɒM



ˎυv ǝǝl ɒɈɈolϱomƨoƆ ɿoИ

.nǝmɈiƨiυpxǝ ǝƨƨiɈɿǝvib ɈI

ˎυn ǝn ˎoИ ⸮Ɉi ɿɒnnodɒ ɒM

.nǝmɈiυɈɒɿϱ ɔnɒ ɒviɿɒ ɒγ ɈI



:nod ǝɿɈ ˎnoinU-lɒɈnǝbiɔɔO

!ǝbnǝɿqmoɔ nO !ƨon ɿɒƨinɒϱɿO

⸮noiɈυdiɿɈnoɔ ɿov ǝ υv ɒM

...ǝbnǝɈɒ ion ˎǝbnǝɈɒ ion ˎƨǝY



⸮noznɒɔ iɈ ɒɈnɒɔ oγ iυp A

ˎɒɿobɒ oγ lǝυp ˎloƨ oɔimA

!noɿϱiq ɿɒɿ υv ˎƨov ɒ nǝmloƧ

...ɒɿodɒl ǝ ɒγɒq ƨǝɿɈlɒ i⅃



ˎγɒϱ υnnɒ-voИ ǝ ɈƨǝʇɈƨiɿƆ i⅃

ˎɒγoį ɿoq loƨ ɿoqmǝɈ ƨǝɿɈlɒ ɿoꟼ

- !γɒʜ ƨǝnoƨɒɿ - γǝm Ɉi ƨov ɿoꟼ

.ɒγonǝ Ɉnǝbɿom ǝb nǝlq ɿǝƨƨƎ



ˎɿɒɈibǝm ƨǝlq ˎɿɒƨnǝq ƨǝlq Ǝ

:ƨov ɿǝbiɔǝb ǝ ɿǝɈɔǝlʇǝɿ ƨǝlꟼ

!ɿɒƨƨǝɔɔυƨ ǝlov inmo ioИ

⸮ƨov ɿǝbυlɔxǝ ɒv loƨ υv ǝυpƨƎ



ƨoɿυƨǝlq υnim ƨǝƨoɔ i⅃

.lυϱǝɿ il ni ˎǝƨ ʇlǝƨ ɒǝɿɔ nO

:ƨov ǝƨǝlq ǝn nomɿǝƨ iɈ iƧ

⸮lυϱǝqƨ il Ɉǝbnǝɿq υv ɒʜ oυp oɿꟼ



ꟻɒɿʇɒɿǝllo

 

 

Li precies del complet colectiones de Kosmoglott e Cosmoglotta es augmentat 1938

 

Annu: (númeres)

Cadernes: (númeres)

Precie til 31.XII: (númeres)

Precie desde 1938: (númeres)

 

1927 es exhaustet. - Omni precies afrancat in Fr. sviss. Li precies por íncomplet annu-colectiones e por singul cadernes de Kosmoglott resta quam indicat p. 23.

 

Numeró festal: Suplement: Noi recivet ancor sv.Fr. 10.- de sr Ed. Bieller de Bienne, e 1.60 de sr C.W.T. Reeve ni Tankerton. Cordial mersí. In li libre esset includet anc un salutation de sr dr ing. Dal Martello, ne mentionat in nor liste.

-----

 

Contene: Triumf-marcha del Occ-movement - APIS - Anuncias - Li vertú de Occ es su stil - Esperanto es Occ - Li ecó de Cgl - Prof. de Reynold pri Esperanto - CRONICA: Anglia, Italia, Svedia, Svissia (reunion del SAPO), Tchecoslovacia. - Nor casse de Propaganda - EX LI PAPER-CORB - Kosmoglott - Index alfabetic.

 

-107-