| 
  • If you are citizen of an European Union member nation, you may not use this service unless you are at least 16 years old.

  • You already know Dokkio is an AI-powered assistant to organize & manage your digital files & messages. Very soon, Dokkio will support Outlook as well as One Drive. Check it out today!

View
 

Cosmoglotta A 047 (apr 1928)

Page history last edited by Dave MacLeod 5 years ago

COSMOGLOTTA
Organ mensual del Association International Cosmoglotta

Consacrat al developation, propaganda e aplication del Lingue International Auxiliari Occidental

Redaction e Administration: COSMOGLOTTA, Mauer bei Wien, Austria. Abonnament annual: 7 ö. S = 1 doll. = 5,2 sv. fr = 4,2 RM = 33 čsl. K

Annu VII – April 1928 – Nr. 47 (4)

Contene: Cronica, pg. 53. – Pedagogic valore de Occidental, I, de Dr. phil. K. Schüppel, pg. 59. – Li micri i e li grand schisma in Esperanto, de J. P., pg. 63. – Nave naufrageant, de Ric. Berger, pg. 65. – Usa de fonetic ortografie, pg. 66. – Occidental e Angles, de Eric Biddle. pg. 67. – Bibliografie, de E. P., pg. 68. – Subventiones, pg. 68. – Noticies, pg. 68.

Cronica.

 

Ex «Uppsala Nya Tidning» noi extrae li sequent passus: – Inter circules academic in Uppsala on comensa interessar se pri li Lingue International in li nov form Occidental. Por clarificar li question de omni láteres, «Uppsala studenters allmänna diskussionsförening» arangeat un discussion public in li sala del corps del studentes, li 27 februar. Quam oratores esset invitat prominent representantes del 3 rivalisant grand candidates del Lingue International: Esperanto, Angles e Occidental. – Li unesim introductor, borgomastre de Stockholm, senior Lindhagen, accentuat li necessitá e li beson por li masses de un Lingue International, ma de un altri L.I. quam un del grand national lingues. Li lingue angles es desfacilmen aprensibil e si su ortografie vell esser reformat secun li pronunciation, tande solmen un colection de desvalorallia vell restar. Il declarat ne voler pledar por Esperanto o quelcunc lingue, ma por li idé self de un Lingue International. Si ti idé ne posse esser realisat per li til nu experimentat e provat vias, consequentmen un lingue national deve esser selectet; tande tamen ne es recomendabil selecter un del grand national lingues ma plu bon un del micris. Lu max urgent tamen ne es quel lingue es selectet ma que it es selectet, tam bentost quam possibil, ancor ante que li sole, atendente li eveniment, extinte. Pri Esperanto, su propri opinion es que it representa

 

-54-

 

un creation genial. It es diffuset ne minst in Anglia. Adver on conjecte que on ne es mult auxiliat per un lingue artificial quam Esperanto. Il finit declarante: «Opresset lingues de omni landes, uniona vos!» — Li duesim discursor esset Professor Zachrisson, Uppsala. Il dit que li max debil punctu de Esperanto es que it es un lingue artificial. Ne volente mixter se in li familie-conflicte, il tamen deve declarar que Occidental in mult punctus es superior e plu bon quam Esperanto. It vell esser un pression ínsupportabil, fortiar omni homes aprender Esperanto, quel ne es parlat ni de un sol popul. To vell significar ne altricos quam un aplication del dogma de egaluchitá: proque omnis ne posse viver egalmen bon, ili almen mey viver egalmen mal. Li lingue Angles vermen es conosset de 500 milliones, si on prende in calcul anc li milliones por queles it es li lingue administrativ. Adver lu max desfacil es li grand divergentie del scrition e pronunciation. Esperanto, quel ne es mult plu facil quam Angles, adplu have poc valore por li omnidial vive. Etsi li esperantistes calcula lor númere til un million, it certmen ne supera 100 000. It lude ne plu grand rol quam li lingue del surd-mutes. Nequi seriosmen pensa electer un tal lingue quam Lingue International. — Li triesim orator, Magister Ramstedt, secretario del Comité Explorativ de Lingue International (Occidental), de Helsingfors, assentit in mult punctus con borgomastre Lindhagen. Anc il ne credet que germanes o franceses alquande vell acceptar li Angles quam lingue international; to certmen vell jettar les in dependentie de Anglia, ne solmen cultural ma anc politic. Li lingue ya have anc un importantie sociologic. On ha dit que li Angles es tre facil; to es un erra. Anc il ne credet li possibilitá que un lingue artificial va rupter se li passage al unesim rang, precipue ne Esperanto, quel es li max monstruos lingue inter omni queles il ha studiat. Ma it ne es necessi crear un Lingue International; li L.I. ja es pret esser prendet e usat, sin rupter li acustomat mores de popules europan. Basante se sur li stock del existent paroles international, del existent terminologie international, il esquissat córam li auditores un schema complet de un Lingue International Natural. Il finit recomandante Occidental, quel es li sol del til nu videt projectes, satisfant omni postulationes. — In li discussion sequent, parlat inter altres li conosset grammatico Lector Elfstrand, quel pledat por li Angles. Li conosset Rumanian Esperanto-prestre André Cze, delegat del «Universala Esperanto-Asocio», Genève. parlat in

 

-55-

 

Esperanto, diente que Esperantistes de divers nationalitás comprende tre bon unaltru, do li semblant divers nuancies national del pronunciation ne impedi. — Doctor Nordenstreng pledat por un L. I. por li scientie; sin voler laudar Esperanto in omnicos, il tamen ha trovat it usabil. — Omni parlatores esset aplaudet con entusiasme. In li discussion, quel comensat ye clocca 8 vésper e durat til clocca 1 nocte, assistet plu quam 400 auscultantes. In li manu de chascun esset mettet un folie volant, contenent comparativ textus in Esperanto e Occidental. In ti discurs-véspere on posset constatar que Esperanto e Occidental quam lingues neutral uniat se contra li lingue national, e que li Anglesi e Occidental quam lingues natural, uniat se contra li ínnatural Esperanto. Un cose meritent attention, es, que on ne audit ni un sol voce contra li idé self de un Lingue International, anc ni un sol voce pri o por Ido. Mult diales publicat bon e neutral referates pri li discussion. Visibilmen li lucta decisiv inter li sistemas natural e ínnatural nu ha comensat; li resultate de ti lucta posse esser solmen un: li complet victorie de Occidental. Li opinion tam che li presse quam che li publica es tre favorabil.

Albert Haldin.

In li polemica pri Occidental e Esperanto in «Eskilstuna Kuriren», ultra nor pionero in Svedia senior Albert Haldin e li Esperantistes (quel dura nu ja in 11 numerós per long articules), nu ha prendet parte anc nor qualificat scientist-filologo mag. fil. A. Z. Ramstedt. In un articul intitulat «Occidental, aldrig Esperanto» (Occidental, nequande Esperanto), aparit in li nr de 24 februar, il per seren e clar exposition del statu solue li discussion in quasi definitiv maniere. It vell esser curios, quó nor adversarios va posser responder a ti scientific gross artillerie.

Axel Wästerland.

In «Magyar Hirlap», Budapest, 11 februar, seniora Mária Rónay publica un articul intitulat: «In conexe con li movement de Paneuropa ha nascet li question del nov mundlingue Occidental, quel fortmen vell facilisar li relationes inter li nationes». Li autora descri li historie de Occidental e developa su propri pensas pri li Lingue International; ella opine que li nómine Occidental fa geniter li pensa anc de un lingue international Oriental. Ma li construction de un tal lingue es ínpossibil pro li disparatitá del oriental lingues. In céteri anc li oriental popules usa presc solmen lingues occidental in lor relationes international, do anc ili va salutar li introduction de

 

-56-

 

un lingue international Occidental vice un mixt-lingue neutral ma íncomprensibil. Do sra R. pensa que Esperanto mey retirar se del Occidente e, por ne perdir li capitale investit in su excellentmen organisat movement, it mey servir quam preliminari lingue Oriental, til que su litteratura es exhaustet e ti de Occidental suficentmen rich, por comensar li instruction in omni landes. Nam Esperanto pro su plu o minu europan structura posse preparar li terren de Occidental anc in li Oriente. Li du lingues es suficent simil in lor vocabulariums, do un transition de Esperanto a Occidental va esser tre facil. In fine sra R. refere a un epistul del autor de Esperanto, in quel il di que il ha creat su lingue precipue por su coreligionarios disperset in li tot munde, queles per li nov lingue talmen va esser reuniat. Zamenhof adjuntet que si il ne vell havet ti idé religios, il nequande vell har publicat su lingue. Sra R., dignante ti nobil idé intern del Esperantisme, adjunte que li scopes de Occidental ea plu vast súper li filantropic idé de Zamenhof, possibilisante li construction de un commun grand platform sur quel va evenir li futuri intercomprension general de omni popules. In fine de su articul li autora raporta pri li activitá Occidentalistic de Comte Dr. Ernst Zichy in Hungaria.

 


-i-

In un long articul intitulat «Das Weltsprachenproblem», seniora Nora Kozma rapporta anc pri nor movement e imputa al autor de Occidental que il ha creat su lingue por servir solmen al superior classes cultivat del west-popules. Ti infantesc insinuation, fabricat de quelc bolchevistic esperantistes e nu colportat anc de céteri adherentes de Esperanto, esset refutat ja plur vezes, del autor self, p. ex. in li articul «In personal afere» in nr 46 de Cosmoglotta. Li jurnalista considera quam sufficent pruva que Esperanto es mundlingue per que it nomina se «mundlingue» e ne «Occidental»!

«A bis Z», Leipzig, nr 4, raportante pri aparition de PANSCRIT, Occidental-adaptation del stenografie Scheithauer, denove scri un págine favorabil por Occidental, plendiente li ancor absolut manca de dictionariums national — Occidental e de manuales por aprender li lingue por aplication expressiv; omni hom litterari educat adver comprende Occidental ínmediatmen, ma por posser scrir e parlar li lingue, on besona ti libres special, nam solmen poc persones hodie ja have tant interesse e témpore por sempre serchar se li paroles dubitativ ex li jurnale. Tamen noi deve denove petir nor amicos haver

 

-57-

 

patientie e durar auxiliar se ancor quelc mensus quam til nu. Li complet lexico Deutsch-Occidental de senior J. Gär ja es compostet til líttere S e va aparir circa pos un mensu. Li manuscrite del german manuale, destinat por li grand libre de propaganda, anc ja es finit. Li date de su edition depende del finition del céteri manuscrites, por queles nor colaboratores posse ocupar se solmen in poc hores líber, pos lor obligationes professional.

«L’ Araldo Fiorentino», Firenze, 25 februar, «Das Reibeisen», Wien, Januar, «Heroldo de Esperanto», nr 6 e 9, «L’ Idisto Katolika», nr 132, «Ido», nr 2, contene reflexiones pri Occidental e Cosmoglotta. Noi forsan va raportar e responder in numeró sequent.

In li oficial organ del esperantistic laboreros, «Sennaciulo», Paris, 9 februar, li redactor E. Lanty sub titul «La fushistoj de la mondlingvo» scri que desde que Viennes Idistes, organisatores del unesim Ido-congress, transit a Occidental, un constant crise reye in li circules idistic. Resumante il constata que Occ es «ech pli malbona ol Ido» (mem plu mal quam Ido).

E. P.

In nr 8 de «Heroldo de Esperanto» T. J. pro mult epistules recivet de diversi flancas, denove tracta li tema «Ni kaj la aliaj» (noi e li altres). Il constata que su advoca al union e intercomprension es miscomprendet, sublinea su fidelitá e regreta li atitude de ambi campes, queles ne vole negociationes ma lucta, specialmen inter li chefes. Il adverti li publica que pos li ruina de Ido, «ha sequet altri projectes mult plu dangeros por Esperanto (t. e. por su forme) de queles il cita solmen un: Occidental, quel solmen desde circa un annu ha comensat su public propaganda. Certmen Esperanto supera it in mult punctus, del vispunctu de artificial lingue; ma ti avantages de Esperanto partmen mem es su mancas, sam quam li suposit (che li esperantistes! J. P.) mancas de Occidental es su (de Occidental) prominent qualitás. To sona paradox; ma qui serios e profundmen va ocupar se pri li materie, va venir al sam conclusion» etc. A su articul il adjunte du articules, un de Dr. Leon Zamenhof. In tre prudent maniere Dr. Z. tracta li question del progress e conservatisme. Pos curt historic súper-regarda il monstra que un consense general ne es atingibil, e si it vell esser possibil, it vell ducter solmen a un compromisse con omni mancas de compromisses, portant in se self li gérmine de morte. «Li ver progress marcha ye totmen altri via. It ne

 

-58-

 

besona subtenentie e artificial aplanation de via. Luce sempre victe obscuritá, e si efectivmen va aparir alcun project plu perfect quam Esperanto, it sammen va victer Esperanto quam Esperanto ha victet Volapük. Por to tamen es necessi un condition: noi ne mey impedir su triumfe per adtrusiv colaboration de nor látere, … In li vive existe un lege: nequi forjetta su possedage por un íncert altri. … Si es necessi far sanguin experimentes, noi mey far les ye entitás queles ancor es in statu nascendi …» Li nobil reserve expresset in ti opinion, caracterisa li digni filio del nobil patre. — Li altri articul, signat Sp., advoca ad union, pro que noi es fratres ligat per li sam idé. Luctante in concurrentie «public» noi deterre li publica del idé e por finir li battallies on forsan va introducter quam lingue auxiliari un del lingues national. — To es un dangere ja monstrat in li págines de nor jurnal, do un match final inter Esperanto e Occidental deve esser fat bentost, e it va evenir. Li eventes es clar ja nu. Li armes de Esperanto ne posse atinger Occidental, ma li armes de Occidental es mortativ por Esperanto. Sammen quam arc e fleches devet ceder ante li fusil e cannone, quam un forteresse es sin armes contra un attacca de aeroplanes, sammen li armes del du concurrent sistemas es íncomensurabil. It es trist que, quáncam vidente su ínsuficentie, Esperanto va sacrificar se self e su long labor in un ínegal lucta in vice de acceptar li nov evangelie.

J. P.

*

Li II. Paneuropan Congress va evenir in Paris, li 3 til 6 novembre 1928, sub presidentie de Ministre Louis Loucheur. Li congresse va esser arangeat del Paneuropan Union, Centrale: Wien I., Hofburg; Section Frances: Paris, 10, rue l'Elysée. Anc altri organisationes es invitat a colaboration.

A homes con magnific qualitás ne importa pri confesser o monstrar lor defectes e debilitás. Ili considera les quam alquicos quo ili ha payat, apartmen si ti defectes es in conexe con lor magnific qualitás, conform al expression de George Sand: chascun have li defectes de su vertús.

Contra to existe homes con bon caractere e con ínblamabil cap queles nequande confesse lor poc e minimal debilitás e in contrari cela les minutiosmen, essente sensitiv contra chascun alusion relatent. Lor tot merite consiste in absentie de defectes e it quasi vell esser diminuet per chascun decovrition de defecte.

A. Schopenhauer.

-59-

 

Pedagogic valore de Occidental.

 

Si noi vole tractar in li present articul li pedagogic valore de Occ., it acte se in unesim linea pri to, monstrar que ti ci form del mund-lingue concernent su structura posse plenar li sam conditiones quam altri sistemas e pos to explicar in quel punctus it supera su precursores.

Li ortografie de omni national lingues es plu o minu ínfonetic. In ti relation li anglesi notorimen forma un ver cáos e pro to mem un grand part del nascet angleses ne perfectmen possede li optic form de lor lingue matrin durant lor tot vive. Li tchec e sved lingues in contrarie es bon exemples por un relativ fonetic sistema de son-signes.

Con exception de quelc ínsignificant ínglattitás quam li «ch» etc. e deviationes queles es causat pro li etimologic vidpunctu e pro consideration del fact que li L.I. per fortie ne deve destructer li scritiv image del cultur-paroles, santificat per un mult-cent-annual tradition, li ortografie de Occ. representa un ideal solution de compromisse. Per to li scoleros es fortiat plu precismen e intensivmen atenter li pronunciation. In consequentie de to li sones e lor simboles es conectet plu firm li unes con li altris in li conscientie del scoleros e talmen li son-signes merite lor nómine in sense plen e litteral del parol.

Per Occ. li scoleros conossenta se con curt e long vocales, queles on ya incontra in omni europan lingues. Li duplic consonantes in panne, canne, moll, botte pruva les que li precedent vocale es pronunciat acurtat, durant que inversmen un simplic consonant in pan, can, mol, bot indica long qualitá de son. To va anc retroefecter ínmediatmen sur li matrin lingue, li pronunciation de quel poc a poc va ameliorar se mersí a li rigorosimen fonetic pronunciation de Occ. Hollandesi instructores ja experit to pri un altri lingue auxiliari.

Durant que Occ have comun ti ci preferenties con li céteri mundolingues, su superioritá consiste in to que li aprendente samtemporanmen es introductet in li natural scrition del mundan paroles. Ples comparar p. ex. ekskluziva (espo) e exclusiv, inkvizicio (espo) e inquisition, akceli e accelerar.

Sin dúbita pro ti particularitá Occ sembla extraordinarimen practic e apt quam preparatori lingue por li aprension del francesi, anglesi, hispan e italian in omni aprensorias de nor continente.

-60-

 

Ancor mult plu profitosi es li LI concernent li grammatica. Til nu li pedagogos ha sempre apreciat li latin in alt gradu pro su «formal valore». Su structura recomanda it secun lor opinion ante omni altri idiomas por dresser li intelectu del scolero e it lude li sam role por su mente quam li militari drill por li córpore del soldate. On nómina it un gimnastic barre del intelectu. Sin exageration noi posse afirmar que Occ satisfá li sam pretensiones, nam li grammatic régules es sin exceptiones, talmen que li infante ne es trublat e confuset ye omni passu per ínnumerabil specialitás.

On mey permisser nos metter li punctu: «formal valore» sub li lupe del critica. It vell esser ínjust negar li educativ factor ma it vell esser sammen invers serchar it in li logica. In veritá omni instruction de lingue ante omnicos torna se al memorie.

Un grand part del letiones de lingue ocupa se pri purmen mecanic apropriation del crud materiale e pri su perpetual inculcation. Qui de nos ne pensa con un sentiment de horrore in ti ci coherentie al six declinationes del latin, li prescritiones pri li usantie del casus, li irregulari verbes francesi, li parol-position del german frase, li desfacil e ínclar syntactic leges pri li verb in li anglesi.

Esque on factmen posse parlar ci in plen sens del parol pri un intelectual qualitá quel imane li instruction de lingues? Noi inclina dubitar pri to, nam li preponderant númere del cardinal regules da nos solmen provisori directives ma nequam definitiv responses proque ili sempre es cruceat per li famosi special regules e exceptiones del grammatica.

Qual logic reflection auxilia nos saver proquó on di: «ich spielte» e «I played» ma ne «ich trinkte» e «I drinked», u in Occ es usat consequentmen li líttere «t».

Ma existe ancor un altri tendentie in li modern pedagogie quel desaprecia li grammatica absolutmen e solmen concede a it un rol servitiv. Li moderat metodicos de ti ci pedagogic direction postula almen que li grammatical instruction deve esser reductet ye un minimum in favore del practic application del vivent lingue.

Ti ci principie resulta ex li modern cria por li «scol de labore», quel vole instigar li aprendentes a un max grand possibil activitá. In li instruction del lingues ti postulas es max efectivmen realisat per oral usation del foren lingue.

Ci li lingue auxiliari trova se in precipue oportun position

 

-61-

 

proque su grammatica possede un extraordinari descomposition e tre facil manuabilitá. Null lingue extran, inclusivmen li concurrent mundlingues, posse cultivar li parlada ja desde li comensa del aprension. Do ci li practic utilitá strax sta in li centre del instructiv labore. Yo ne plu besona dir qual gradu de perfection in li mastrisation del conversation es atingibil, si li instructor acte in tal maniere. Ti qui self quam pedagogo save quam desfacil, ya ínpossibil it es por li infantes corectmen usar un extran lingue pro su mult riffes e cliffes in li construction del frase e li ínnumerabil idiomatismes, va assentir que in un lingue liberat de ci ti ballast ne solmen un conversativ capabilitá ma anc in ultra un plen possession del lingue pos quelc annus del instruction es efectuabil.

In li max multissim casus li instructor mem ne dispone pri li necessi enorm saventie del lingue por mastrisar omni su medies de expression.

Ples imaginar durant un moment, que Occ conosse ni un flexion del accusative, ni li concordantie del adjective con li substantive, ni six participies, tri afacilationes queles estima tis qui ne posse aprender lor usa depos lor infantin annus proque it es penosi sempre fulminatrimen analisar li frase pri subject e object etc. Li mult peccas del esperantistes contra ti tri regules pruva to convictivmen.

Lassa nos revocar in li memorie concismen li parlativ process in un foren lingue. Sovente on audi li assertion que on deve pensar in it. Yo opine it un chimere nam li comensante solmen traducte in li spiritu ex su matrin lingue in li foren idioma, ma poc a poc per continual exercities li translation deveni sempre plu rapid e finalmen ne es sentit quam un tal. Li sercha e chassa ye paroles cessa o, plu rectmen dit, es translocat in nor subconscie.

It es clar e ne postula un plu detalliat motivation que quant plu facil li action del parla deveni tant plu it es deschargeat de un serie de desagreabil, logic meditativ operationes quam it ya esse li supra mentionat tri factores.

Lu sam anc vale por li analitic conjugation de Occ. It plu bon adapta se al lingual idés ja existent in li infante. Si it es permisset me citar un exemple, yo crede, que li succession de idés frappantmen similea in li verbal formes del sequent specie: Yo ha esset amat, J'ai été aimé, I have been loved, Ich bin geliebt worden e Yo va amar, I shall love, Ich werde lieben. Proque li parlada es in li comensa nullcos altri quam lent

 

-62-

 

traduction, li form del verbal flexion es li max practic por accustomar scoleros a conversation in un extran lingue.

Max surprisant es li tohuvabohu del national lingues in li region del prepositiones. Ti part del grammatica ducte nos in li spinosi stilistica del modern lingues. In li LI in ti relation solmen li logica decide o in casu de dubitation on aplica li excellent Zamenhofan particul «ye» p.e. li german trinca, sammen quam li occidentalist, «ex li boccal», li frances «in li boccal» e li angles «de (from) li boccal«. In Anglia li sole es «in li ciel», che li germanos «ye (am) li ciel». Li europan de Paris e London promena «in li strada», li habitant de Berlin prefere ear «sur li strada». Li anglesi clerico sta «in li pulpit» ma su german collego es «sur li pulpit» etc.

Li cáos atinge su culminativ punctu che li idiotismes. Ti ci capitul de lingue es ínfinit e profund quam li ocean e sin li corpulent dictionariums, ti benefatores por scolero e instructor, omni studiant de un extran lingue bentost vell esser «ye li fin con su latin».

Céterimen on ne besona timer un tal confession proque mem li conosset linguist Max Müller malgré su duant annual restantie in Anglia ha dat al printero null nov composit ovre sin que un nascet anglese hat antey revidet it pri eventual peccas contra li spíritu del anglesi lingue.

Quelc exemples mey illustrar que on erra parlante sempre pri li «pensada in un foren lingue». Li angles cade «ex li casserole in li foy», li frances «del Scylla in li Charybde» e li germanes veni «del pluvie in li guttiere». Li german di: «il atinge necos de mi, anc si il posi se sur su cap». Li frances usa un tut altri metáfore, nam il «atinge nullcos malgré su dentes». In omni ti casus li mundlingue pruva se superior. Li scolero posse ignorar li gross vocabularium proque il solmen per auxilie del logic meditation deve trovar li adequat expression in Occ p. e. lu german: «il menti lu blu del ciel» probabilmen vell esser comprensibil sub li form: «il menti quam un gazette» e li german expressiones: «ples tener vor bocc» (anglesi: hold your tongue), «il parla tra li flore» es aproximativmen traductibil per: «ples retener vor lingue in li bocc» (o «silentiar») e «il parla in metáfores».

De un altri látere li scolero posse transprender mani frases litteralmen in li LI quam monstra lis secuent: «versar oleo in li foy», «vendir car su vive» nam li usat images es per se self absolutmen comprensibil e ne desaproximat se del

 

-63-

 

expressend sphere de idés per arbitraritás e capriciosi hasardes. Talmen li studie favorisa e intensifica li pensada de lingue in unic, fecund, til nu ínconosset maniere.

Pro que ti ci instructiv metode suposi un cert mental maturitá del disciple on va reservar it max bonmen por li superior classes u li continual comparation del mundlingue con li lingue matrin vermen unesimmen aperte al scolero li ocules por li rich tresore de metáfores del ultim e li eminent expressibilitá de Occ.

(Fine va sequer.)

Dr. phil. K. Schüppel.

Li micri i e li grand schisma in Esperanto.


In li Esperanto-circules un ja antiqui querelle denove producte undes. Por nos it es interessant pro li luce quel es jettat sur li profund radicas de ti semblant ridicul dispute. Li tema es li tedant question, ca li nómines de landes deve esser fat secun Zamenhof per li suffix -ujo, o li ja ante long proposit de Hodler nov suffix -i-, do ca Germanujo o Germanio. Li academie de Esperanto sta por fidelitá, do por -ujo; U. E. A. con Dr. Privat por -io. Dr. Privat in li chef-articul in nr 1 de su jurnal «Esperanto» sub li titul «Ni restos fidelaj» monstra que li cria pri fidelitá veni de to que li fanaticos de absolut intangibilitá in profund regarda Esperanto solmen quam provisori quem li governamentes va reformar pos oficialisation, que do til ti oficialisation on deve conservar Esp in su actual forme in sever discipline por victoriar per unitá. Il di: «Por nos Esperanto ne es provisori. It ne besona reformas. It besona solmen viver … e profitar ex li experienties del vive, quam chascun de noi. Ti famosi expectation al governamentes es un illusion. Li governamentes ne have null competentie por tuchar Esp. Felicimen ili nequande va seder circum un table por far to, mem por oficialisar it per un geste de manu.» … «Proque noi expecta nullcos de extern, noi anc ne time necos. Noi fide al vive e usation, …».

Li secretario del Britannic Esperanto-Association M. C. Butler responde nu in un long circulare adjuntet al nr 5 de Heroldo de Esperanto per un exposition del historie del question e apreciation del moral qualification del actiones de sr Pr.

Li querelle self ne interessa nos in su detallies. Ma li position

 

-64-

 

 

del du adversarios es tre interessant. Li angles honorabil fidel vassal de su suveran Zamenhof juridicmen e eticmen sta justificat e nobil, ma nobil quam li nobil hidalgo de Cervantes. Li prudent ductor de U. E. A. quam expert diplomat regarda li coses del practic e real látere. Il anc es justificat … per li vive. Advere ni li un, ni li altri via ne va salvar Esperanto de su fate.

De un látere it es absolut ver que nequande li governamentes va oficialisar un tal ínperfect lingue quam li hodial Esp, e ili anc nequande va seder in un comission por reformar it. Do li tactica de Don Quijotes es ruinosi por Esp, e quant plu long to dura, tant minu on va interessar se pri Esp, quande existe e dura extender se Occidental.

Ma anc li via de Dr. Privat es nu ja ínpossibil. Sive li adaptation de Esp va ear in un tal lent tempo, que til esser in li statu posser servir vermen quam lingue «international» posse passar centenes de annus; sive ti progress del lingue al plu grand naturalitá va reciver un tant acceleration que li lingue va crevar in ancor plu curt témpore quam Ido.

It existe un sol via, monstrat ja de Zamenhof quande li question del reformas devenit acut. Il proposit un plenmen elaborat nov sistema e lassat votar pri accepter it o restar che li antiqui. In li hodial témpore naturalmen un plebiscite ne posse dar null positiv resultate. Li popul de Esp nequande va votar por un change. Do it resta al chefes concordar inter se, convocar un nov delegation de famos decorativ nómines e decider transir ad Occidental. Ma to deve esser fat durant que li long subtenet disciplina ancor dura. Quande ti va esser subminat, li definitiv ruina de Esp va esser clar, e to vell esser un grandissim damage por li idé, un anihilation del labor de 40 annus, e recomensa ab ovo.

Ma li ja long tolerat disciplina sembla rupter se in divers angules, e ne va posser subtener se solmen per cantation de himnes e repetition de antiquat promesses de fidelitá al putrit idoles.

J. P.

Li homanité besona por su existentie un admixtura de ineptie, sammen quam li aer besona un dilatation per azot, por posser esser respirabil.

L. Börne.

Omnicunc existent órdine contene materie por un plu bon sistema.

H. v. Treitschke.

-65-

Nave naufrageant.

 

«Idisto Katolika» februar, publica un Declaration quel monstra un casu tre interessant. Li autor de ti declaration, sr Leau, hodie Professor in li Universitate de Nancy, ante 1908 esset un del max conosset e activ mundlinguistes, colaborator de Couturat por li grand «Histoire de la langue universelle» e un del du secretarios del famos Delegation quel electet Ido. Ma pos 1908 sr Leau presc desaparit del scene mundlinguistic e neplu occupat se pri Ido, mem ne in li ultim annus, quande ti-ci neplu havet ni un sol scientist por defender it. Subitmen, informat que Ido judicat tro ínpotent de su propri partisanes esset abandonat, sr Leau memora que il esset in altri témpore creator de Ido e il veni auxiliar pos silentie de 20 annus.

Noi va responder a sr Leau: tro tard, tro tard! Li moment quande noi besonat vos, es passat. Durant vor dormientie tam long, li rote del historie tornat e nu it ne va retroear.

In ti «Publika Deklaro» sr Leau exhorta changear nullcos in Ido, proque nor position es «solida, solidega». Il memora que li «problema del lingue international es nu soluet» e que ti solution indige solmen tecnical «kompletigo e detalal ajusto»!

Li rasonament de sr Leau similea a ti de un ingeniero quel ha auxiliat constructer un nave e quel ha invitat li viageres ascender it (on save que sr L. ha signat omni idistic manifestes in 1908) ma il self ne ha riscat li viage.

Durant 20 annus li ingeniero indormi sur li solid terren del rive e neplu ocupa se pri su nave. Ma ti, qui utilisa li nave e max bon posse judicar pri su aptitá e pri su vive-capabilitá, bentost constata que it have vicies de construction e que it comensa naufragear pro que it esset constructet per mal materie esperantic. Ili do decide abandonar it e ascender sur un nave plu solid e plu rapid, constructet secun omni progress del tecnica, e quel jus eat proxim préter li propri antiqui.

In ti moment li ingeniero subitmen avigilat se e vide con astonantie que su nave inmerse. Li officeros ja ha abandonat it. Alor li ingeniero cria per fort voce:

«Resta sur mi nave. Secun li planes queles yo revide nu, vor position deve esser solid, solidissim; li nave ne posse esser mal. Ti qui abandona, ples retornar sur it. Ili mey solmen completar li librarium del salon sin changear nullcos in

 

-66-

 

li nave self. Vu deve solmen completar, ma ne recomensar li construction».

Sr Leau, quo vu pensa que li passageros va responder al ingeniero? Precismen to quo noi va responder vos.

Ric. Berger.

Usa de fonetic ortografie.


Nor meritosi collaborator senior Gerald A. Moore in London misse nos por reproduction in Cosmoglotta li sequent interessant passus ex un lettre de Professor W. M. Flinders Petrie in «The Times». Ti enunciationes frappantmen coincide con li occidentalistic conception pri li Lingue International.

Red.

… Ne existe alcun dubita pri li necessitá usar un fonetic sistema de signes por registrar li pronunciation de un lingue e por instructer ti pronunciation. Ma si noi vole reformar li scrition sur un fonetic base, tande noi incontra mult punctus queles besona ampli e caut exploration. Noi deve rememorar que nor usantie de scrir ne es solmen li copiat parlada, ma que it es un mult plu alt, un mult plu evoluet metode quel es totalmen ultra li paroles parlat, tant pri li velocitá de application, quant pri li vastmen diffuset uniformitá. Li adoption de un scrition fonetic conform a un region, vell impedir li fluent letura e ínmediat comprension por un altri region. Ante omnicos, si, pro li variation del pronunciation in Anglia, Scotland, Francia, Italia, Hispania, e Portugal, on vell alterar (ancor plu quam ja ha evenit) li ortografie del Latin radicas, tande noi vell perdir li comun base per quel noi hodie ancor posse plu minu ínmediatmen comprender un textu sin conosser li lingue in detail. Li comun base del scrit paroles es forsan li max grand heredage del munde, transprendet del Imperia Roman. Destructer ti base, per to que omni nation e region usa su propri fonetic scrition, vell esser un desastre por li intercomunication.

Li conclusion sembla do esser 1) que si alquande on va far un reforma, it deve esser basat sur un sistema adoptet solmen in interconsense con li tot Europa e America, 2) que li introductet changes deve esser anc acceptat de omni nationes (quam p. ex. li italian e hispan f vice ph); 3) que nequel del changes impedi li adoption de un simplificat Latin quam Comun Lingue, quel on just regarda quam li linea del minim resistentie por usa international.

-67-

Occidental e Angles.

 

On quelcvez ancor asserte que Occ. es un lingue solmen romanid. Por refutar ti assertion, li sequent númeres va esser interessant. In mi calculationes, yo calculat omni parol solmen un vez. Li númeres es basat sur li suposition que li studente angles conosse null altri lingue, ma si il comprende mem un poc frances o latin, li percentage del familiari materiale va esser considerabilmen plu alt. Sub Different yo include omni paroles queles es sive íncomprensibil sive desfacilmen comprensibil; sub Sam o presc sam, ti queles es facilmen reconossibil e sub Rec. per derivates etc. ti queles es minu facilmen reconossibil. Un interessant fact es, que li grand majorité del paroles absolut egal in Occ. e angles es derivates — quo demonstra bonissim li immens superioritá del derivation-systema de Occ. comparat con Esp. o Ido. Pri extran paroles on deve memorar que in angles es un enorm quantité de paroles de orígine latin. Ma ili ne es analog al foren paroles in german o russ, proque ili es usat in li litteratura e frequentmen in conversation, e es familiari a omni person bon educat, e sovente mem a ti qui have solmen un education elementari.

Yo da ci li resultas ex tri textus (yo calculat anc por altris, con circa egal resultas) — (1) A Edgar de Wahl in (Cglt. 1927, p. 51) (2) Post. a L. I. (idem, p. 7.) du alineas (3) Leye nat. (SaC, p. 34, 1927) tri alineas.

Different.    Sam o presc sam.    Reconossibil per derivates.
(1)    23,8 %    64,9 %    11,3 %
(2)    22,3 %    65,8 %    11,9 %
(3)    15,0 %    70,0 %    15,0 %
Medie    20,8 %    66,6 %    12,6 %

 

On posse vider que in general textus, circa 76 % es reconossibil facilmen; por scientic textus circa 85 % — sufficent pruva que Occ. ne es solmen un inter-romanid sistema.

Eric Biddle.

In li politica necos es plu absurd quam li rancore.

H. v. Treitschke.

Que li veritá es in minoritá, to ne fa it minu ver.
Pessimisme es suicidie spiritual.

A. D.

-68-

Bibliografie.

 

L’OCCIDENTAL, Langue d’intercompréhension immédiate. Origine. Principes. Grammaire. Comparaison avec l’ Esperanto et l’ Ido. La multiplicité des langues auxiliaires? — Sub ti ci titul senior L. M. de Guesnet, professor diplomat de Esperanto e de Ido, ex-presidente del Société Idiste Française, ha publicat un impressiv propaganda-brochura frances de 18 págines, quel in grand trates contene omnicos quo on deve saver pri nor movement. Quelc capitules: «Une langue nationale? Une langue artificielle? Pas de langue inventée. Une problème technique? L’ Occidental? On peut déjà se servir utilement de l’ Occidental. Application universelle et immédiate de l’ Occidental. La multiplicité des langues internationales? Une facile plaisanterie. Grammaire de l’ Occidental. Une invention? Non, une découverte. Une complication? Non, une acquisition plus rapide. La pratique contre la théorie.» Abstraente de quelc erras de print hasta, li caderne es tre habilmen composit e va esser un bon medie de propaganda anc trans li límites del landes frances. Recivibil per: Occidental-Buró L. M. de Guesnet, 83, rue Rochechouart, Paris 9, contra li modic precie de 1 fr. fr., afrancat: 1,15 fr. fr., por extrania: 1,30 fr. fr.

Occidental-emblema Li covriment de ti brochura es ornat per li ci reproductet emblema, quel nor hollandés colaborator senior Marius den Outer proposi quam Occidental-insignie. Pro que li question de un acceptabil emblema nu por li grand german propaganda-ovre de Occidental deveni acut, noi peti nor letores comunicar nos lor opiniones.

E. P.

Subventiones por Cosmoglotta.
Gerald A. Moore-London: 20 pound; Heinrich Hruby-Wien IX: 3 ö. S; Dr. A. Peipers: 5 RM. Cordial mersias.

A. D.

Noticies.

Por complet collectiones de Cgtta 1927 manca nos ancor quelc exemplares de nr 2 (39). Noi peti nor samideanes queles have ancor un o pluri cadernes superflui, retromisser les al Administration.

Yo desira comprar nr 1 (13) del 2-esim annu (1923), de KOSMOGLOTT. Ples misser ofertes a: P. Tarnow, Galkhausen bei Langenfeld (Rhld), Germania.

Eigentümer, Herausgeber u. Verleger: Gesellschaft Cosmoglotta, Mauer bei Wien, Verantwortlicher Schriftleiter: Ing. E. Pigal. Liesing bei Wien. Druck: Milan Nedvídek, Tábor.

Comments (0)

You don't have permission to comment on this page.