Cosmoglotta A 049 (jun 1928)


COSMOGLOTTA
Organ mensual del Association International Cosmoglotta

Consacrat al developation, propaganda e aplication del Lingue International Auxiliari Occidental

Redaction e Administration: COSMOGLOTTA, Mauer bei Wien, Austria. Abonnament annual: 7 ö. S = 1 doll. = 5,2 sv. fr = 4,2 RM = 33 čsl. K

Annu VII – Junio 1928 – Nr. 49 (6)

Contene: Su camp es li munde, de A. Z. R., pg. 85. – Oriente occidental, Red., pg. 88. – Vive, de E. W., pg. 89. – Normation, de Ing. E. Pigal, pg. 92. – Stenografic sistemas e Lingue International, de Rafael E. Rehn, pg. 95. – Li film va parlar, de Marius den Outer, pg. 97. – Etiquette, de Julian Prorók, pg. 99. – Indianic paroles international, de E. W., pg. 100. – Subventiones, pg. 100.

Su camp es li munde.

 

«Nationalismus ist der Gegensatz zum Kosmopolitismus, Internationalismus ist die Synthese von Kosmopolitismus und Nationalismus auf höherer Bewusstseinsstufe.»

Noi va discusser ti ci frase secun su sense e usar it extra to, strax in comensa del disputation, quam modelle de experiment. Yo imagina, que it va esser leet ne solmen de un germano, ma anc de un angleso, italiano, franceso, hollandeso, scandinavo, ne totalmen íneducat, in general de quelcunc passabilmen instructet hom in li tot munde, qui ordinarimen ne have occasion pensar, leer e comprender altri lingues quam su matrin. Yo nequant dúbita, que li supra citat frase va esser comprendet de omni letores sin special desfacilitá. Ci ne vale pri agnoscer li contene quam rect o fals, ma solmen pri comprender it. E ti comprension va venir pos curt meditation, proque omni principal e remarcabil paroles appari quasi quam interpretes por li restant paroles.

Ples privar de ti frase su german vestiment e vestir it in frances, angles, italian vestes, — ti facte nequant va esser changeat. Ples presentar it in frances a un greco, in hollandes a un hispano, in svedi a un germano — sempre it va esser comprendet secun su essential sense durant poc secundes, admaxim minutes.

Noi hat posit ti frase supra quam modelle de experiment por advenir de extran parol a mundan parol. Nam li

 

-86-

 

mundan parol ne lude plu micri role in li internationalitá quam quelcunc de ti comunitás, queles noi ante nu ha laudat tam alt e queles noi ancor va laudar in visibil future.

E pro quó to ha esset apreciat till nu tam ínsuficent? Sin perifrases dit: tot ne agnoscet? Qualmen ha eventet, que tam rar — o nequande — un advocat del extran parol ha prendet plazza che ti verd table, u lu international ha esset promoet e demandat?

Pro to: existe naturalmen un question del international lingue. It anc ha trovat su response in artificial productes, queles ha esset fat conosset, o si Vu vole, mem famos, sub li nómines Volapük, Esperanto, Ido. Li Esperanto conta, secun mi saventie, circa un million adherentes e usatores sur li terre;*) to es, un deciquinesim parte de un procent del homanité. E quande un de deciquincent, lass nos dir, in Tokio intra in comunication con un altri de deciquincent, lass nos dir, in Köln, tande ili in fact posse comprender unaltru.

*) Secun li oficial statistica li númere del esperantistes hodie es ne mult plu quam 100 000 till 200 000.

Red.

Ma it es pri li comercial lettres in Esperanto quam pri li fantomes: li tot mund parla pri ili, ma nequi vide les. Yo personalmen deve confesser, que yo ancor nequande ha havet li privilegie reciver un epistul in Esperanto avan mi ocules, e yo have nequem inter mi conossetes, qui posset racontar me pri li reception de un tal esperantic scrite.

Sin dúbita, to vell esser null pruva contra li future de Esperanto o contra li possibilitá de un mundan lingue in general. Ma certmen on posse far de to un conclusion de verisimilitá e ti conclusion coincide excellent con omni considerationes, in queles on comprende li lingue quam alquicos organicmen crescet e crescent. Si on posi lu organic contra lu mecanic, lu vivent contra li artificial producte, tande on di a se self ja in ante: mem si on vell successar augmentar li númere del usatores de Esperanto a deci o cent milliones, sempre su relation a un real lingue va esser ti de un attrappe de paper a un flore, de un automatic puppe a un spirant hom.

Ma forsan it posse devenir un surrogat-lingue, un lingue-surrogat, quam noi ja possede tant surrogates, per queles noi es auxiliat, quáncam noi es conscient pri lor inferioritá. Anc to es ínverisimil in alt gradu. E to pro li simplic cause, que null prudent hom va contentar se pri li surrogat, quande il [87] posse haver lu genuin. Si un ignorant, in vice de exercir Esperanto durant quar semanes lucta con li angles o frances durant li sam quar semanes, tande il va apprender de ti lingues solmen un minimum, to es ver, ma per ti minimum atinger mult plu quam per li maximal saventie de Esperanto. E extra to, mem ti minimum va esser ancor un lingue, imperfect, defectiv, ma malgré to un lingue, ne solmen flatus vocis e signes sur paper, durant que artificial lingues, inventet sur li studietable, ne posse esser o devenir alquicos altri quam un summa de signales, in queles on advere posse anunciar alquicos pensat, ma ne pensar.

Li max acri objetion contra ti opinion deriva del participation de grand homes. Talmen esset plu temporan Cartesius e Leibniz, talmen es un Wilhelm Ostwald recomendatores del artificial mundlingue. Inter Leibniz e Ostwald es circa du e demí secules. Naturalmen mi ne posse saver, esque ne denove pos altri quart de mill annus un nov eminent hom va aparir con li sam confession. Ma to yo save, que ti hom del futur va trovar li camp altrimen preparat, ad saver, per to, que tande li civilisate va far se comprendet sur li fundament de su real lingues sin artificial circuites.

Couturat ha anunciat pri li contures de un international lingue, quel esset tractat sur li scientific congress in 1900 e ductet al fundation de un «Delegation por li adoption de un lingue auxiliari international». Si li desiras restat ínsatisfat, li cause ne esset in li ínobtenibilitá del scope ma in li crede, que it posset esser atinget altrimen quam per automatic evolution del lingues. Decides e decretes es debil instrumentes por un tal problema. Qui fusila per canones a sparros, sempre posse atinger li sparro, ma on ne deve voler fusilar per li cane soflatori trans li Alpes o trans li Ocean.

Esque un «Universal Lingue» es possibil in general? Esque li pensa ne es in se self tro vulgari, tro utopic, por esser jamá realisat? Certmen, qui expresse ti espera, trova se facilmen in li dangere esser deridet quam portero de un «fix idé» o mem devenir descreditet quam antinational. E ex li villosi péctores voces va elevar se contra il con li assertion: nequande till nu un ver-german autor de rang ha extravagat a tal fantastic ínpossibilitá.

In fact, nequande ante? E, qualmen vell esser, si li fort multisaventes

 

-88-

 

unquande vell comensar revider li actes. Ili tande posse trovar un dissertation, quel ea retro al annu 1846, e quel have quam autor nequem plu inferior quam Friedrich Hebbel. Tá sta scrit concernent cert formes in li pensation e versification:

«… Ci es li punctu, u li pensa pri un universal lingue apari almen ne ínrational e arbitrari, un tal universal lingue, a quel li diferent national lingues vell relater quam tant mult exercicies precedent … Ma li conossentie pri li cornises ne fa li spegul plu larg, e li espera, que on va vider les omni unquande plu e plu aproximar se a unaltru, depoy rupter se e sur li sómmite del civilisation dissoluer se in un sol lingue, nequant manca un fundament. Anc on ne deve far un salta extémpore por arivar a ti scop, on deve simplicmen progresser, proque on deve arrivar, si null stagnation eveni, del national lingue al universal lingue, sur li sam via e presc con li sam sacrificationes, sur quel on arivat del individual lingue (si on vole talmen nominar li unesim balbutiant provas de comprension e comunication a familiari, provincial e national lingue.»

Traduction ex li libre «Das Geheimnis der Sprache» del conosset german autor Alexander Moszkowski. (Hoffmann und Campe Verlag, Hamburg und Berlin 1920.) Trad. A. Z. R.

Oriente occidental.

In «Verda Stelo» nr 1 sr Dr S. Nishi, prof. de anatomie in Universitate Imperial de Tokyo, publica un articul «Fine ni venkos», de quel noi extrae li sequent passus.

Red.

Li grand progress cultural quem li japaneses atinget durant li ultim demí-secul es vermen admirabil. Li cause sin dubita jace in li natura del popul, quel possede un admirabilmen grand capabilitá de assimilation a foren plu alt culturas. Alquande noi introductet li cultura chines, quel dominat nor vive plu quam mill annus. Pos li apertion de nor porta al cultura europan nor vive denove transmutat se, e in li témpore actual noi in fact vive in li cultura europ-american. Ma por continuar ti ci statu de vive (e to comprensibilmen es absolut necessi por subtener nor position inter cultural popules del munde) noi ne posse ignorar li grav impedimentes stant sur li via de nor progress cultural …

-89-

 

Li tema quel mi vole tractar un poc plu detalliat, es li problema de foren lingues, quel in Japan es particularmen plu grav quam in li altri landes cultural.

In Japan on ancor have generalmen li fals opinion que li lingue angles ja es international. Che noi on omni die emisse leciones angles per radio, on edite mult angles jurnales e gazettes; on partú posse leer mem official surscritiones e afiches redactet in angles; por ex. on ne havet alcun strangi sentiment audiente un angles discurs del chef-ministre sr Katoo che li 6-esim Oriental Congress por Medicina Tropical, li unesim international scientific session quel havet loc in Tokyo, u tre mult membres japanes anc devet parlar in lingue angles, mult de ili tam mal, que null hom posset comprender les. — Ja in li scoles medial li yun disciples es obligat aprender li lingue angles, quel es totalmen different de lor lingue national. Por to ili deve usar un suficent bon parte de lor témpore de studie, quasi essente in alcun colonie de Anglia o USA! In li scoles superior special li studentes deve aprender ultra angles anc german o frances, e scientistes deve plu minu bon apropriar se adminim tri modern lingues national por posser intercommunicar con foren colegos e por publicar internationalmen su scientific ovres.

Talmen es li present statu del extran lingues in Japan. In ti maniere tre multis del max capabil japaneses perdi un suficent bon parte de lor labor-fortie per li apprension de extran lingues. On vell far un grand servicie al popul e al homanité, si on vell posser dedicar ti grand sacrificie de energie a su profession vice a foren lingues! Li foren lingues, quel auxilia nos in li progress cultural, talmen in sam témpore efecte mem impeditiv …

Vive.
Li povri filio del deserte havet un somnie.

Jace e extende se li grandi Mediterran mare e de tri divers láteres regarda ye it li ardent costes de Africa con fin palmes, li Sirian calvi desertes e li denspopulat, tut disfossat per li mare rive de Europa.

Sta in li angul súper li ínmobil mare li antiqui Egipte. Pyramide súper piramide; granites ciset quam sfinxes regarda med gris ocules; ascende ínnumerabil scalunes. Majestic it sta,

 

-90-

 

nutrit del grand Nil, tut ornat per misteriosi signes e sacri animales. Sta e ínmobil, quam insorciat, quam mumie, índelebil ye putrition.

Dissipat ha su líber colonies li gayi Grecia. Formica in li Mediterran mare insules, submerset in verdi boscages; cannel, sarmentes, figuieros ventola per su branches superverset de miel; colonnes, albi quam digites de vírgine, rondea in li luxuriosi obscuritá arborin; passionat spira marmor, incendiat per marvelosi cisel, e pudoros it joya ye su bell nuditá; circumvindat de uves, con tyrsos e vases in li manus, li popul ha haltat in su bruosi dansa. Prestressas, yun e gracil, con disbalayat bucles, inspirat ha plongeat su nigri ocules. Cannes ligat ad flute, timpanes, musical instrumentes scintilla circumplectet de hedre. Naves quam moscas amassa se proxim Rhodos e Corcyra, liverante al spira del vent li voluptuosmen undulant flagga. E omnicos sta ínmobil quasi in petrificat majestá.

Sta e extende se li ferrin Roma, directente un foreste de lanses e scintillante per li sever stal de gladies, inforante ye omnicos invidiosi ocules e extendente su tendonosi dextri. Ma it es ínmobil, quam omnicos e ne va mover su leonin membres.

Li tot aer del celest ocean pendet compresset e suffocant. Li grand Mediterran mare ne da son, quam si omni regnes aparit al ultim judicie ante li fin del munde.

E parla Egiptia, balansante li fin palmes, li inhabitantes de su planies, e directente li agullies de su obeliscos: «Popules, escuta! Yo sol ha capit e penetrat li misterie del vive e li misterie del hom. Omnicos es putrallia. Bass es li arte, miserabil es li juienties, ancor plu miserabil es li glorie e heroisme. Li morte, morte reye súper li munde e li hom! Omnicos li morte devora. Omnicos vive por li morte. It es lontan, lontan til resurection! E ca va esser unquande un resurection? For li desires e delicies! Plu alt constructe li piramide, povri hom, por mem unquant prolongar tu povri existentie!».

E parla li lucid munde del Grecos, seren quam ciel, quam matin, quam yunitá, e, semblat vice paroles, on audi li spira de un flute: »Li vive es creat por li vive. Developa tu vive, e junt con it developa su juienties. Aporta a it omnicos. Specta, quam convex e bell es omnicos in li natura, quam omnicos spira concordie. Omnicos es in li munde; omnicos, quocunc possede li deos, omni es in it; save trovar it! Jui, divin e superb dómino del munde, corona per querc e laure tu bell fronte, rapida sur carosse, habilmen governante li cavalles, in li

 

-91-

 

splendid lude-curridas! For li gania e aviditá, for del líber e fier ánim! Cisel, palette e flute es creat esser soveranas del munde, e lor soverana li bellitá. Orna med hedre e uves tu bonodorant cápite e li bell cap del pudic amica! Li vive es creat por li vive, por juida save esser digni del juienties!»

E parla li covrit de ferre Roma, brandissente li fulminant foreste de lanses: «Yo ha penetrat li misterie del homan vive. Vil es por li hom li tranquilitá: it anihila le in se self. Strett es por li ánim li spacie del artes e delicies. Li delicie consiste in gigantic desir. Vil es li vive del popules e del hom sin eclatant actiones. Ye glorie, glorie sitia, oh hom! In li storm del ínracontat gayitá, asurdat del son de ferre, vola sur li cludet scudes del guerrifer legiones! Ca tu audi, quam apu tu pedes convenit li tot munde, e brandissente su lanses, ha juntet se in un sol exclamation? Ca tu audi, quam tu nómine mori in terrore sur li labies del tribus vivent in li límites del mundes? Omnicos, quocunc tu regard inbrassa, plena per tu nómine! Aspira sempre: ne existe límites al munde — ne existe límites anc al desir. Savagi e rigorosi, plu e plu prende, ocupa li munde — tu va conquestar, in fine, li ciel!»

Ma Roma haltat e infundat su aquilin ocules ad oriente. Ad oriente directet su humid de delicie bell ocules anc Grecia; ad oriente tornat Egiptia su ínpur, íncolori ocules.

Petrosi es li terra; despreciat li popul; un povri village, apoyat al denudat collines. rar. ínegalmen adombrat per exsiccat figuieros. Detra bass e old hag sta un ásina. In li lignin crippe jace un infante; súper il sta declinat li chast matre e regarda it con ocules plen de lácrimes; súper il, alt in ciel, sta un astre e ha iluminat li tot munde per miraculosi luce. Comensat revar li antiqui Egiptia ornat per hieroglifes, abassante plu su piramides; ínquiet regardat li bell Grecia; Roma abassat su ocules sur su ferrin lanses; li grand Asia con su popules-pastores curbat su orele; inclinat se Ararat li antiqui pregrandpatre del terra …

N. V. Gogol (ex Arabescas, 1831). Trad. E. W.

Qui ne posse tener se, ne deve atender til que il cade, ma saltar abass, «sacrificar se». It have plu bon aspect; plu yo ne vole dir.

Paul Mongré.

Anc in li cap del scientific armé marcha tamburistes, i.e. persones de inferior gradu queles fa bruida.

August Pauly.

-92-

Normation.
Li normation es li categoric imperative del etica del labor.

Dr. Ing. h. c. Hellmich.

Li economie norma machines, utensiles e altri merces por diminuer li custas del fabrication e por facilisar li ínmediat exchange de consumat partes. Ti normation (nominat anc: normalisation o standardisation) consiste in uniformar, restricter e rationalisar li varietá del grandores, formes e qualitás del objectes. Li tendenties normativ es in li interesse tam del fabricante quam in ti del consumante.

Prof. Dr. Dessauer nomina li normation li victorios intrada del ordinant spíritu in li caotic materie. Li spíritu del tecnica es un spíritu del órdine; per ordinar li materie e li energie in nov formes li technica da al substanties potenties enorm. Li medicament es un materie ordinat per spíritu. Originalmen ti materie esset caotic. Ma essente ordinat secun un cert conception, it posse reciver un potentie quem sovente mem li morte cede.

Desde li grand guerre in omni grand states ha constituet se corporationes por normation in industrie.

Ante quelc témpore li economie in Germania festat li 10-ésim anniversarie del fundation del «Deutscher Normenausschuss» (Comité German por Normes). In comensa ti comité ha laborat sub titul «Normenausschuss für den deutschen Maschinenbau» (Comité por normes in li german industrie de machines); poy sub «Normenausschuss der deutschen Industrie». Plu tard anc altri branches (administrationes statal e municipal, scoles, comercie, medicina, menage) utilisat li avantages atinget per ti normation. Conform al augmentat programma li comité reconstituet se finalmen quam «Deutscher Normenausschuss»*), e it ocupa se nu pri li labores normativ del tot economie in Germania. Til nu on ha tractat li normes por li sequent dominias: signes matematical e fisical, unités de mesuras, formates, dessines tecnical, scritura, númeres normal, crud-materiales, transmissiones, árbores, pulies por strapes cutin e por cordes, rotes dentat, tubes, valves, armatures, caldrones, levatores, utensiles, utensil-machines, machines por fassonar ligne, metallurgie, fonderíe, welderie, autogen-industrie, rel-vias, locomotives, wagones, navigation, aviation, automobiles,

 

-93-

 

bicicles, electrotecnica, radio, parafoyerie, frigoritechnica, machines agricultural, architectura, meubles, requisites e aparates por contores e scoles, valises, installation de hospitales, instrumentes chirurgic, instrumentes por laboratorias, menage, fototechnica, cinema, scrimachines, textil-industrie, stoffes etc, etc.

*) Adresse: Berlin NW 7, Dorotheenstrasse 47.

Li labores normativ es dividet inter mult sub-comitées special, in quel es representat li fabricantes, li consumantes, li comerciantes e li scientie.

Li resultates actual es deposit in plu quam 2200 normfolies, quel omnis es caracterisat per li anteyan signe «Din» (Deutsche Industrie-Norm) e per un numeró current.

Mult imens minuciosi labores preparativ es necessi por statuer li textu notificat in un curt norm-folie. Sovente un sol númere de grandore es omnicos quo representa li resultate de pluri-annual investigationes, e del discussion de long series de conferenties.

Sam quam omni innovationes, anc li normes in comensa have mult adversarios. On ha timet economic detrimentes per abandonar li anterior usanties in li production, e on considerat li normes mem quam impedimentes in li evolution industrial. Ma ti timore miscomprende li scopes visat. Li normes ne obliga li economie a crear tipes ínchangeabil e rigid, ma in contrari ili deve esser adaptat al technical progress.

Li DINormes es li resultate de líber convention. Pro to ili ne posse esser creat per revolutiones del majorité. Li votation ne es usual in li comités; it eveni solmen por posser dar un image pri li situation del opiniones. Li violation de un competent minorité es totalmen ínapt por introducter un norm durabil.

Naturalmen por executer ti principie anc existe un límite. Si p. ex. un gruppe de fabricantes malgré insistent petitiones ne concede al consumantes un discussion pri un norm creand, on vell acter ne just si on renuncia pri elaborar ti norm necessi por li consumantes.

It sembla contradictori que li directiones del comités es plu ocupat per li negativ labore (i. e. li defension contra li fanatisme de normation) quam per li positiv labor por normes. Quam li manca tam li exuberantie del normation es un max grand dangere por li economie. Contra ti malu existe solmen un efectiv remedie, i.e. li normes mey introducter se per self. Lor intrinsic qualitá deve esser lor potentie. Pro to li comité

 

-94-

 

directiv til nu sempre ha declinat dar al normes un obligation oficial per public legislatura, etsi to vell esser tre lurativ por promoer li labor.

Li max grand popularitá inter li DINormes ha atinget li formates. On postula del formates normal que ili es simil un al altri. Adplu, du vicini formates del serie deve nascer per duplication o demí-partition. Por satisfar ti postulationes it es necessi que li micri látere relate al grand quam li númere un al radica de du, i.e. 1 : 1,41 : (o li relation del látere de un quadrate a su diagonale). Ti relation trova se ultra altris che li «Mundoformate» proposit de Wilhelm Ostwald in annu 1911 in li organisation del «Ponte». Ma ti ci formate havet quam unité li látere de un 1 cm, contra que li DIN-formate secun propose de Dr. Porstmann departi del area 1 m² i.e. li formate A0 (841 mm × 1189 mm).

Li DIN-formates es li sequent (longore in mm):

A 0:    841 × 1189    A 7:    74 × 105
A 1:    594 × 841    A 8:    52 × 74
A 2:    420 × 594    A 9:    37 × 52
A 3:    297 × 420    A 10:    26 × 37
A 4:    210 × 297    A 11:    18 × 26
A 5:    148 × 210    A 12:    13 × 18
A 6:    105 × 148    A 13:    9 × 13

 

Li max usat es li formate A 4, por lettres, libres, revúes etc. Li jurnal Cosmoglotta have li formate A 5. Li formate A 6 es usat por postcartes, fotogrammes, manuales etc.

Solmen ta u un application del serie A ne es possibil, on usa li series B, C e D del formates quel es geometric interpolat in li serie A. P. ex. li formate C 6: 114 × 162 es usat por lettre-covertes.

Li supra indicat númeres es li dimensiones maximal; it es tolerat un diminution til circa 2 mm che li medial grandores.

Li DINormes esset adoptet ne solmen del guvernia e Industrie in Germania, ma partmen e totalmen anc in altri states (Austria, Belgia, Svissia, Holland, Svedia, Norvegia, Hungaria, Tchecoslovacia, Polonia etc), etsi regretabilmen ancor ne existe un universal organisation por normation international. Excludente desiras national e altri preferenties special, e fundante sur rational considerationes, metric sistema etc, li DINormes posse esser base por li normation in li futuri economie europan. Adver in li landes anglo-american ili va successar solmen

 

-95-

 

secun quant ta anc li metric sistema ja es introductet e sub condition que interim ta ne va inradicar se li nov normationes national basant sur li sistema secun inch.

It es grav que li comités quel stipula li normes, anc mey cuidar pri li possibilitá de lor introduction in li practica. Nam li valore del max bon sistema es van, si on ne have li potentie imposar it al homes. Just pro ti cause it ha constituet se un comité special por controlar li introduction del normes in li practica. Ti comité have li jure a veto pri li projectes de omni comités special e pri revisionar les secun li recent demandas del practica. Per ti intim e prudent juntion inter practica e teorie ti valent labores successivmen conquesta plu vast terren in li tot vive economic.

Secun publicationes de DIN e VDI.
Ing. E. Pigal.

Stenografic sistemas e Lingue International.
Du recensiones.

Ja in 1926 senior M. den Outer in Rotterdam ha adaptat por Occidental su stenografic sistema Stenografie International (Cosmo-Stenografie, anc Mondo), e ho-annu senior E. Pigal in Wien ha publicat Panscrit, un adaptation por Occidental del stenografic sistema Scheithauer.

In li sistema de M. den Outer omni consonantes in su fundamental alfabetic form es scrit per signes de un unic grandore. Por expresser li vocales li sequent consonant es scrit in simplic, duplic o triplic grandore e posit in divers positiones relativ al linea de scrition. Li quantitá del vocales es expresset per diferent formes del juntiv ascendent strecas. Li vocales have in ultra anc alfabetic signes. Combinationes de consonantes in presc omni casus es scrit per li simplic signes mettet apu unaltri con micri juntiv ascendent strecas, li diftongos in li sam maniere ma sin juntiv strecas. Un direct consequentie de to, que omni consonantes es expresset per signes del sam grandore, es que li signes in parte postula 3 e mem 5 (li ch) simplic movementes del manu. Malgré li manca de special signes por frequent combinationes de consonantes li scrition per auxilie de mut juntiv signes deveni fluent e secue tre bon li linea. Li parolimages have un tre simpatic aspect ma es long in general, si ne curtat. Li curtativ capacitá del quasi-simbolic scrition del vocales deveni efectiv solmen si

 

-96-

 

li curtation per omission de parol-partes es tam fort, que solmen un vocal e li sequent consonant deve esser scrit. In ti casu li consonant, scrit in correct grandore e position indica anc li antecedent vocal. — Li adaptation es habilmen fat, ma concerne presc solmen li alfabet. It vell esser interessant haver un complet catalog del standardisat curtationes de max sovent paroles e sufixes, necessi por general usada. Li longore del parol-images fa desfacil li atingement de grand rapiditás in scrition ma de un altri látere li selection del signes es excellent de pur grafic vid-punctu, de quo resulta un ínapreciabil comoditá in scrition.

Li adaptation Panscrit, sam quam su sistema original, apartene al gruppe de sistemas, queles scri omni sones per absolutmen rigid alfabetic signes, talmen que simil signes in different grandore indica different sones, e que li position de un signe relativ al linea ne have influentie a su signification. It es conosset, que per tal sistemas on posse facilmen atinger grand rapiditás in scrition, e Panscrit probabilmen ne fa exception de ti regul. Li similitá inter Panscrit e su sistema original es suficent por que un person, conossent ti sistema, sin long studia va mastrisar anc Panscrit. Li adaptation es bon perlaborat, solmen li catalog del standardisat curtationes (in li brochura: abreviationes facultativ) es ancor a completar.

Li importantie del stenografie in nor témpore es eminent in omni cultur-landes, e por chascun national cultur-lingue on ha elaborat un o pluri original stenografic sistemas ultra adaptationes de foren sistemas. In li lingue international li stenografie deveni un complement max essential e necessi. On mey pensar p. ex. al usation quam lingue de congress. Durant que in un national lingue un sol stenografic sistema vell esser suficent, proque omni hom qui besona stenografie vell posser aprender li sistema existent in su lingue, in li lingue international un sol sistema ne va suficer, tam long quam es usat diferent national stenografic sistemas. Nam li persones, queles va besonar stenografie in li lingue international, probabilmen in grand parte ja mastrisa alcunc national sistema, e it va esser mult plu facil aprender un bon adaptation del conosset sistema quam un original neconosset. De to seque, que it va esser necessi adaptar a li lingue international omni bon conosset national sistemas, e particularimen li sistemas de vast e intensiv usation. In ti direction nu es fat du grav passus.

Rafael E. Rehn.

-97-

Li film va parlar.
Ing. Kuechenmeister ha successat fotografar li son. — Li combination de luce- e sona-negatives procura li parlant film. — On ne posse ancor previder li possibilitás de ti film.

Li german inventor Heinrich Kuechenmeister ha successat filmar sones, quam on fotografa images. Per li combination de ti sona-film con li existent film de images il ha aportat to, pri quo altris ante il con plu o minu success ja ha serchat plu anteyan: li parlant film.

Li «Vitaphone» e li «Movietone» ja existet ante ti ci parlant film. On ja neplu audi pri tis. Sin dúbita on hat ductet li film ad parlada, ma li maniere qualmen it evenit, esset tam complicat o tam íncert, que li invention ne havet practic utilitá. Sur li altore, quel hat atinget li tecnica, on devet trovar li solution del problema. It ne plu relatet durant li ultim annus soluer li problema; it relatet li maniere de solution. It ha esset precismen lu sam con li invention del automobil. Li unesim product esset tam complicat, tam poc secur de explotation e tam custosi, que li invention esset tre remarcabil, ma ancor ne bon usabil. On devet inventer ancor mult plu, ante que presc omnihom posset comprar un «Ford-ette».

It es li grand merite de ti ci nov parlant film, que it posse esser explotat bonmen e do possede signification por li film-explotation.

Con auxilia de un microfon on fixa musica, parlat paroles e altri sones in sam témpor con li image per li fotografic camera sur li film. Li microfon, receptet in un curs-circul, capte li sones e transmisse, egalmen quam che li telefon o li radio, li sona-undes electricmen a un fortificator con lampes. Detrá ti fortificator ha esset incatenat un lamp ardentari. Li luce de ti lamp es interruptet ye chascun vez e ya in un ritme, quel coresponde al ritme del original sona-undes. Ti rapidissim interruption ne es visibil por li ocul. Ili posse esser fixat bonmen sur li rotant film. Sur ti ili apari quam clar e tenebros lineas.

To ha esset racontat in rud strecas, qualmen on «capte» li son. Por li representation on posse usar li ordinari film-projection-aparate. Deve solmen esser montet un micri aparate, just tá, u apu li ordinari film-image conrota li clar e tenebros lineas. In ti apparate reside un sistema de objectives e un

 

-98-

 

lamp. Li serie de variant clar e tenebros micri lineas causa, que li luce del lamp passat nu plu fort tande plu debil vers un tre particulari organ, li tal nominat luce-sensitiv cellul. Ti cellul trova se denove in un curs-circul. Li curs-circul ne lassa passar un curs quande ne cade luce sur li cellul. Li rapid variation de tenebros e clar in li luce-sensitiv cellul da curs-pussas in li curs-circul, queles have denove li sam ritme del captet sones. Ti curs-pussas es fortificat, sam quam che li radio e tande es ductet a un o pluri fort-parlatores. Quam on vide, li action es tre simplic. E simplicitá es li marca de lu ver.

A qual postulationes deve satisfar li parlant film?

It deve esser servit habilmen; li custas acquisitiv deve esser ne tro alt; li aparate presc ne deve postular reconstruction. Comprensibilmen li sones productet deve sonar purmen e deve coincider precismen con li image.

Nu, li apparate Kuechenmeister posse esser montet a chascun projection-aparate in tri hores. De ulterior servition on presc ne besona parlar. Li precie es atingibil por chascun cinema. Li accessories es modic. Un stagnation es finit in quelc minutes, proque ne existe un complicat machineríe in li aparate. E quo es lu principal: li son es excellent e coincide precismen con li image. Quande Mussolini herisse se in li strippes e aperte su bocc, on audi parlar «il duce». Quande un scolseniora tappa in li manus, on aprende li son; on vide un danseressa tener li ritme con li musica, quel on audi; e quande un pianist tucha, on reconosse Chopin!

Noi ha videt e audit prova-rotar li film in li City-teatre in Den Haag e ha sedet perplex in nor loge. Nam on pensa unquande pri li possibilitás!

Adver li hodial film es basat sur tacer, ma li film parlant vell posser mutar su caractere. Esque on va lassar parlar chef-films, film-dramas? Noi espera que ne. Un film ya nequande va parlar vermen. Quant on save anc aproximar li natura, it es e dura esser un ombre-lude sur un blanc toale. Ti ombres ne posse parlar. Ne nu e nequande! E li film-arte, quel just prunta su tempo a su tace, vell retroear ínmediatmen a un sorte de fotografat scen, quande li parlat parol vell modificar su propri specie. Li munde del film es un tot altri quam del scen. Solmen poc a poc noi ha renunciat considerar li film quam un paralel o un copie de un existent arte. Li film-arte ocupa un propri plazza inter li artes. Li absolut stil del film-arte

 

-99-

 

ne ha esset trovat ancor, ma li resultates, til hodie acquisitet, justifica li crede a un plu aprofundation e elargation.

Tàmen li cinematografie divide-se in du partes, queles diverge sempre plu. Li dramatic film-arte forsan va haver poc avantage del parlant film, ma li cultur-film gania per to un tot nov munde. Li films de instruction, scientic e documentari deveni plu util e plu rich, quande ili posse anc fixar e reproducter li sones.

Famos musicantes va reciver per li parlant film un portrete, quel va restar conservat por li homanité. To vale anc por famos sceneros, erudites, oratores, statmannes, reyes, etc. Chascun historic eveniment va esser fixat hodie tam per image quam per parol. Li scol-cinema va profitar enorm per it. On ne posse previder li númere de possibilitás.

Ing. Kuechenmeister ha portat su invention unesimmen a Nederland, proque il es mettet in li ocasion per Nederlandan capital far su experimentes. Quáncam li product es simplic, li preparant labor ne ha esset talmen. Hodie li inventor ocupa se introducter su invention in li practica. Ti expenses ne va esser recompensat per li vendition del simplic aparate. Ing. Kuechenmeister es accustomat vider plu lontan. In ti aparate es un tot industrie de parlant films. On va erecter un nov explotation de films.

Bentost on ya va audir plu de ti remarcabil invention e to ne solmen in li cinema. Nam li intention es popularisar li aparate per bentosti furnition de un formate, quel es apt esser montet sur dom-cinemas.

Ex «Nieuwe Rotterdamsche Corrant»
Trad. Marius den Outer.

Etiquette.
Li etiquette es un form del selfdiscipline; in to consiste su justification e su necessitá, precipue che ínmatur culturas e homes.

Sur li max inferior gradus it have li form del tabú. Poy it es religiosi e moral usanties, poy li etiquette del corte e del militari discipline, poy li bon ton, e quande in fin li hom ha atinget li max alt gradu de etic perfection, it es li inscrit lege del tact. Regretabilmen li tact ne posse esser atinget per education, it deve esser innascet, e ye pluparte solmen pos cultura de mult generationes.

-100-

 

Tant por li signification del nobilité.

Pro quo Japan durante un sol generation posset devenir plu civilisat quam Grecia, Serbia, Bulgaria etc? Japan possedet un antic nobilité fort in su etiquette, quel mancat a ti ta landes.

On me va monstrar quam refutation ye America. Ma qui esset do ti unesim colonistes de America? Puritanes sever in lor mores, con old traditiones! Li particule «de» es ci minu grav quam longannual tradition. Li nobilité do solmen quam exemple del tradition.

Julian Prorók (Ketzereien).

Indianic paroles international.
Li american (indianic) paroles in li europan lingues es trovat in suficent grand númere, specialmen in angles, hispan e portugales. Ma anc li altri europan lingues contene un suficent númere de ili. Karl Lokotsch in su etimologic dictionarium de tal american paroles in german*) cita 158 paroles, li etimologie de queles il explica. Ultra geografic nómines, li nómines de plantes, animales e coses es li max sovent. Inter ili noi trova ultra li conosset jaguar, boa, lama, chinchilla, tapir, guanaco, wigwam, guano, caiman, anc altri paroles quam uragan, hamac, chocolate, canú, cautchuc, chinin, cocain, condor, copal, máis, macaco, tabac, tomate etc.

Interessant es li explicat signification de divers geografic nómines p. ex. Amazonas descende del indian amassumu = fracass de aqua, Chili = frigid, Guatemala = monte vomient aqua, Jamaica = insul de fontes, Cánada = cité, Mississippi = grand flue, Niagara = aqua tonnerant, Orinoco = aqua rapid, Panamá = papilion, Paraná = mare, Paraguay = aqua del papagaye, Popocatepetl = li monte fumant, Titikaka = rocca de plumbe, Uruguay: guira-gua hi = aqua del multicolori avios, Yucatan = in li land del Yuk, Guito = columbo, etc.

*) Karl Lokotsch: Etymologisches Wörterbuch der amerikanischen (indianischen) Wörter im Deutschen. Carl Winter, Heidelberg, 1926.

E. W.

Subventiones por Cosmoglotta.
C. K.-K-: 4 Doll.; Sra. Agnes v. Wahl-Reval: l Doll.; Dr. A. Peipers-Köln: 5 R M; Regierungsrat Dr. Mell-Rudolstadt: 10 R M; Albert Haldin-Eskilstuna: 25 sv. K. Cordial mersías.

A. D.

Eigentümer, Herausgeber u. Verleger: Gesellschaft Cosmoglotta, Mauer bei Wien, Verantwortlicher Schriftleiter: Ing. E. Pigal, Liesing bei Wien. Druck: Milan Nedvídek, Tábor.