Cosmoglotta A 050 (jul 1928)


COSMOGLOTTA
Organ mensual del Association International Cosmoglotta

Consacrat al developation, propaganda e aplication del Lingue International Auxiliari Occidental

Redaction e Administration: COSMOGLOTTA, Mauer bei Wien, Austria. Abonnament annual: 7 ö. S = 1 doll. = 5,2 sv. fr = 4,2 RM = 33 čsl. K

Annu VII – Julí 1928 – Nr. 50 (7)

Contene: Changes e success, de Julian Prorók, pg. 101. – Remarcas pri li studie de Occidental, de L. M. de Guesnet, pg. 104. – Comité Explorativ por li Lingue International Auxiliari (CELIA), de A. Z. Ramstedt, pg. 109. – Chronica, pg. 110. – Reform del scrimachine, de Dr. Peipers, pg. 112. – Subventiones, pg. 116. – Erra, pg. 116.

Changes e success.
Divers amicos de Occidental sovente sub influentie sive de lor propri lingue matrin, sive del usat til nu L. I. (max sovente Ido) proposi changes max sovente ínpremeditat e ínacceptabil. Ili oblivia que un L. I. sammen quam chascun lingue national natur-crescet es quasi un organisme o almen un unitari producte de arte. Li ver amelioration e progress de un lingue natural producte se ne per ukas de introduction de ti o altri parol, regul o form, ma per quasi creativ act de persones apartmen profund hant penetrat in li spíritu del lingue.

On conosse li fate del noviformationes de nationalistic scientistes e teoreticos! To deveni de to que ili ne senti e do ne posse sequer li «spíritu intern» del lingue.

Anc un L. I. have su spíritu intern. Si it ne es producte de long evolution natural, it tamen es submisset al sam leges de unitá e harmonie intern, quam ya anc omni producte de arte. Nam un lingue, sive natural, sive artificial, es sempre un harmonic producte de arte, sive populari sive individual, ma nequande un compilation colectiv.

Do on anc ne posse corecter e reformar it. Esque jamá on ha provat correcter li egiptian arte, o li pre-rafaelistic picturas? Esque li capell-mastros executent li ovres de un compositor ha jamá proposit le changear ci un passage o ta un harmonie? Yo nequande audit pri tal coses.

-102-

 

Si li ovre ne place al chef del orchestre, il sive execute un composition de un altri autor, sive composi self un propri composition, o mem il reproducte it in su propri maniere, e tande it depende del musical publica introducter li nov variation del capell-mastro, sive persiflar le pro li depravation del originale del compositor.

Ma ne omni mem excellent capell-mastro es anc un bon compositor. E in omni casu capell-mastro es sempre un hom musicalmen tre erudit e con fin sentiment. Quo on vell dir si anc li musicantes del orchestre o mem li extern publica vell postular changes e reformes? On vell rider! Ma in L. I. ne solmen chascun adherent, ma anc persones queles tre superficialmen ha foliat in un curt grammatica o un numeró del jurnale, veni con su consilies e reform-propositiones, presc sempre absolut ínmotivat e ja mem sovente tractat sur li págines de nor organ.

Probabilmen ili pensa que li autor del L. I. ne have altricos a far quam responder les ye lor sovente inept questiones o discusser con ili pri proposit changes, o defender li justitá e aptitá de chascun singul electet parol o form grammatical.

On vermen ne comprende pro quo omni ti reformistes ne junte se in constitution de un reform-societé por ta colectivmen elaborar un nov absolut perfect e ideal lingue quel va placer absolut a omnis. To ya vell esser lu max convenent.

Advere li exemples historic ne es tre incorageant. Li circul juntet circum li revúes Linguist, Correspondense internasional, Lingua Internationale etc, e poy li reform-moventie del Ido-Delegation juntet circum li organ de prof. Couturat Progreso, ne ha successat. Li unesim esset un pur babillada quel ne hat productet necos positiv, e li duesim un societé por colectiv reforma de Esperanto, quel nu ja es in dissolution durant que Esperanto es ancor in plen vive.

Do ambi colectiv labores ha fat fiasco, quam ti quel volet fundar un general fundament sur quel on vell posser constructer li L. I., tam li altri quel basat se sur un pret sistema quel on volet reformar.

Pri un ver success on posse parlar solmen che Volapük e Esperanto. Ambi pret e complet harmonic productes de arte de genial persones, queles strictmen refusat omni reformas in lor personal labore.

Ti restriction esset lor fortie; ma it es anc li cause del limitation de lor activitá tam areal quam temporal. Volapük ja ha

 

-103-

 

morit pos fenomenal luminosi ascension e curt florescentie, pro absolut rigiditá. Esperanto ha ascendet plu lent e nu vive ja 40 annus, ma anc it va sequer e dar loc a un altri L. I. plu adaptat al postulationes modern.

E in tal processu on posse vider li ver lege de vive in li tot natura: Li sam individuo o mem specie biologic conserva su fundamental form e tolera variationes solmen in limitat gradu, quande li changeat conditiones de vive postula un plu grand mutation, a quel ti organisme ne es apt, it mori e fa loc a altri nov plu adaptat organismes. To es li etern constant grand lege del natura quel monstra se in omni branches del vive, anc in li historic e civilisatori progress del homanitá. Long-durant constantie del form e poy sive morte, sive curt quasi explosiv mutation (quam che Oenothera biennis observat de de Fils) con nov long constantie. Ne chascun specie es capabil a tal regeneration Phoenixatri, ma ti qui have ti fortie es privilegiat.
 
It es clar que max strict secuente li leges del natura on va successar max bon. In industrie e economie li exemple de Ford es max actual e instructiv. Il concentrat se ye un sol tip de automobil suficent bon e populari. Trans mult annus il conservat ti tip e usat omni su forties e organisatori talentes a simplificar li production e per to far it plu accessibil e populari. Li Ford esset li max expandet automobil. Ma li tecnica marchat adavan e atinget in su evolution plu bon tipes. E on ne volet plu Ford. Advere il esset mult minu car e accessibil quam li altris, ma to esset su sol avantage. Do il devet morir, ma per subit e complet transition a un totalmen nov sistema ligant li bon qualitás del anteyan, su modicitá e popularesse con omni progress del tecnica e scientie, il nu fa grandissim concurrentie al max bon sistemas.

Li quasi fenomenal success de Ford, quel mem ha ductet a un atentate ye su vive, monstra nos ancor un vez clarmen li grand linea sequend, secun li general lege de natura! Zamenhof ha sequet li sam via paralel a Ford e forsan si li genial mastro de Esperanto vell viver ancor hodie, il vell sequer li exemple de Ford; ma li epigones es principalmen occupat per myop conservation de revenues. Ili ne comprende, que anc Ford ha actet just pro ne perdir li revenues. Ma Ford e Zamenhof es genies.

Resumante lu dit, noi posse vider que successat ha ti, qui sequet strict un conservation de form e elaboration de metodes popularisant e facilisant li aquisition. Tis qui sempre

 

-104-

 

changeat, ne ha atinget necos, quo sive ha impedit li nascentie, sive causat un prematur morte. It es do clar, que noi nequalmen deve sequer li tactica de Ido, si noi ne vole far suicidie (selfmortation), ma solmen ti monstrat unesimmen de Zamenhof e poy de Ford.

Julian Prorók.

Remarcas pri li studie de Occidental.
Li persones conossent Esperanto o Ido e havent li practica de ti lingues, sovente es un poc trublat quande ili comensa li studie de Occidental. Lor spiritu ha adaptat se a formes artificial e contrari al usanties del grand cultural lingues. Ili do deve readaptar se quam un music-studiant quel ha studiat per un fals instrument e de quel it es necessi refar completmen li orel.

Esperanto es incombrat de artificial o mutilat paroles, de grammatical regules desfacil a aprender. On deve liberar se de omni ti ballast.

Ido es precipue li ovre de du mannes con un tre grand merite e queles aportat un considerabil amelioration a Esperanto. Professor Couturat, matematico e logico remarcabil, ma de quel li fundamental erra esset considerar li lingue international secun un vis-punctu tro teoric e filosofic. It resultat de to un formation de paroles extremmen subtil, quel obliga li usantes del lingue changear lor maniere de rasonar e pensar. Sr de Beaufront, li duesim patre de Esperanto, ha conservat (de su long propaganda por li lingue de Dr Zamenhof) un maniere de discussion sat special e scolastic. Malgré mult articules, il ha nullvez refutat directmen li principies de Occidental. Il ha criticat quelc detallies e in plu il ha fat un heteroclit mixtura de formes de Occidental, Medial, Latino sine flexione etc. Sovent mem il ha creat fantom-argumentes por posser abatter les plu facilmen.

In li L.I. es principies queles es teoricmen perfect, ma queles ne resiste al practica. Li fonetic ortografie, li principie: «un líttere = un son», transforma omni international paroles per un russ-polones ortografie e producte ti monstrus: paco (pace), komerco (comercie), kazo (casu), caro (tsar), speco (specie), kuracar (curar), etc.

Li rigiditá de derivation deforma un considerabil númere de international paroles e producte subtilissim formes quam: nacional

 

-105-

 

e internaciona, martelagar e brosar, bazizar e fondar, aristokrataro e demokratio, reguloza e elementala, establisuro e redakterio etc.

Li usada ha pruvat que li L. I. have null beson a un logica plu rigoros quam li cultur-lingues. Li scope de li L.I. ne es far logic filosofie o crear un nov maniere de pensada, ma unicmen far se comprender. Un expression ínlogic ma comun a omni cultur-lingues, es preferibil a un expression logicmen ínattaccabil ma contrari al custome. Li grand frances linguist Darmesteter in su libre «Li vive del paroles» dit (pag. 117): «Li homes, por intercomunicar su idés, recurre instinctivmen a un «ensemble», a un sistema de natural signes queles sin cessa modifica se, in li témpore e in li spacie, sub li action de leges fisiologic e leges psicologic; ma si solmen li max grand parte del homes intercomprende per ti sistema, ti-ci ha dat li servicies queles on posse demandar de it. Just pro to mem li erras de logica, li anomalies, si solmen ili es acceptat de omnis, cessa esser anomalies, e deveni formes legitim del pensa. Tal es li fundament del principie que li regul del lingue es dependent del sol usantie».

Lu max facil es to quo on ja conosse e li ver facilitá ne es in li simplicitá ma in li facilitá de practic aplication. Pro quo far un grammatica in 16 paragrafes si un grammatica de 32 paragrafes es plu practicabil, aplicat plu facilmen e minu choca li customes.

Li derivation in Occidental es mult plu flexibil quam in Esp-Ido e li sense del sufixes es minu rigid. In li majorité del casus on incontra fatalmen li sufixes ja usat in frances, angles, german, italian, hispan, sved etc. On deve notar que mult sufixes have un sense tre vicin e posse esser facilmen usat un vice li altri quande it ne es necessi haver un absolut tecnical precision. Ti casu existe in omni lingues, p. ex. in frances: effacement e effaçage, enfournage e enfournement etc.

Malgré que li sense del afixes ne es tam rigid quam in Esp-Ido Occidental es tamen un lingue regulari. In li auxiliari lingue on ne forma, in omni moment, paroles per derivation, ma prende les tot pret. Tamen si li parol manca, o si on besona crear un nov parol por un nov notion, it es necessi haver li medie far it regularmen. Sammen quam in Ido, li parol desbon es just e va esser comprendet (ma li adept tre rapidmen va adopter li max usat form: mal), sammen in Occidental li parol «aervolada» ne es fals, ma preferibilmen

 

-106-

 

on va usar li form: aviation, quel have li avantage esser ínartificial e international.

Ti flexibilità in derivation, quel permisse reconstituer regularmen li international formes, es retrovabil anc in li ortografie.

It ne es nullmen un crímine ne reduplicar li consonant omni vez quande it ne modifica li son, e it es permisset sin ínconvenentie in practica scrir aprender o apprender, oficie o officie. Sammen it es plu bon scrir filosofie e ortografie, ma on ne va impedir li scientistes usar li ortografie quel les es accustomat e scrir philosophie e orthographie. Ma on deve respectar li casus u li duplic lítteres modifica li sones e es necessi por distinter li sones curt e long: casse e casu, ross e rose, brass e brase, bar e barre etc.

E si li puristes e li cisentes de capilles invoca li sacro-sant principies, noi deve responder que in german on ancor trova: Contor, Kontor o Comptoir, Concert o Konzert, Büro o Bureau, e in frances: échalier o échallier, longuerine o longrine, dessiller o deciller, chalan o chaland, bonbonne o bombonne, vagon o wagon etc.

On deve ne obliviar que in un lingue on basa se precipue sur li instincte e custome e que on aprende li L. I. plu facilmen si it contene un plu grand quantité de international formes comun a omni lingues. Li autor de Occidental, sr de Wahl, in contrari a li max mult fabricantes de interlingues, ne es un absolut teorico, ma pensa sempre pri li max grand facilitá por li interessates. Pos har consacrat 30 annus al studie del problema del derivation il finalmen ha trovat li solution. Ma il ne es un hom quel posi li principies súper li practica. Vice serchar aplicar li lingue al principies, il ha trovat li principies pos un long studie e descomposition del international comun vocabularium. Li problema del derivation es li max important. Si per li derivation on ne posse retrovar li international formes, li tot base es fals e it es ínpossibil que li lingue va posser usar li comun vocabularium international. In ti casu it va esser necessi reconstructer completmen li scientic e technic terminologie, un ínpossibil labor!

Li question de li L. I. per Occidental ha intrat in su definitiv periode, pos li experienties de Volapük e de Esperanto-Ido. Tamen ti experimentes ne es perdit, nam un question tam complex quam li L. I. posse esser soluet solmen per un serie de succedent provas queles monstrat li erra-solutiones.

-107-

 

Naturalmen Occidental ne es finit e certmen anc Occidental es perfectibil. On ha posset criticar detallies e isolat paroles, ma null ex su fundamental principies. Occidental ha realisat li application del maximum de internationalitá in li grammatica e in li vocabularium. Ti du punctus ha esset negliget per li Comité del Delegation por Adoption de un L. I. in scop obtener un compromiss sur li base de Esperanto pro su relativ difusion, e pro to on ha conservat li absurd sistema de finales e li artificial conjugation (Vide li consilies de Prof. Förster in li protocoll del labores del Delegation págine 26).

Li autor del present articul, quel have un experientie de plu quam 20 annus e in Esperanto e in Ido, posse declarar que il ha aprendet Occidental extraordinari rapidmen malgré li grand desfacilitá provenient de un perfect custom parlar Ido sammen quam su matrin lingue. Ma li desfacilitá retornar al natural formation de paroles e frases, es relativmen grand quande on es acustomat usar un hiperlogic maniere de pensada. Certmen Occidental es mult plu desfacil por un habilissim idist o esperantist quam por li ordinari hom. Pos tri semanes de studie, it es in fact circa 30 hores, sin manuale, sin vocabularium national-Occ., con solmen un clave, li radicarium e li nr 41 de Cosmoglotta, il ha fat un tre interessant experientie. Un austrian Occidentalist, sr Deminger, visitat le. Ambi interparlantes esset de different nationalità e li visitator ne parla li matrin lingue del visitat. Noi ancor ne havet un grand custome in parlada e it esset tande li unesim vez que yo parlat Occidental. Ma pos quelc minutes li conversation devenit sempre e sempre plu fluent e pos du dies, it es pos circa six hores de interparlada, li conversation esset perfect e tre rapid. Plur altri idistes posse atestar li facte. Existe quasi null diferentie de pronunciation; e li intercomprension, mem pri temas technical e political, esset excellent.

Quande on ha abandonat li maniere de rasonament artificial de Espo-Ido, li usada de Occidental deveni tot natural e on scri e parla it instinctivmen.

Noi expresse li desir que li adeptes de Esperanto e Ido va esser conscient que, malgré sacrificationes considerabil, ti lingues ha atinget null success. Li adhesiones platonic del societés e official corporationes significa nullcos. Ti lingues ne difuse se practicalmen. Ma, serios homes ne deve obstinar se in un fals via. Si quelc excellent propagandistes obstina se in propaganda de lingues, queles por devenir utilisabil, deve

 

-108-

 

reconstructer li tot scientic e tecnic lingue, it es un grand erra, imputabil forsan a manca de general cultura. Li entusiasme, in ili, es victor del rason. Ma li technica ne cuida pri entusiasme, ma pri efect. Solmen un lingue alliant li maximum de internationalità con li regularità, conciliabil con li facilità, posse atraer li interessates. Ne per tornar li dors a omni international customes on posse interessar li homes por li L. I. Ti lingue ne deve esser inventet. It existe, in potentie, in li grand cultur-lingues; it suffice extraer it. Secun un constant practica e studia del mundolingues on posse declarar que Occidental es actualmen li tip max evoluet in ti direction, li lingue quel monstra li just direction in li evolution del mundlingue.

Forsan, it es un agreabil e facil subject de joca, on posse dir, que noi es teoricos sempre íncontent, ma it ne es nor culpa, si li question del mundlingue progresse omni die. Nor nepotes va esser felici trovar fat li grand labor de ti quasi prehistoric periode del mundolinguisme. Anc es a remarcar que por li unesim vez, in Occidental on trova un lingue quel considera plu mult li practica quam li max bell teorie, quel possede li minimum de artificialitá e quel posse prender li motto «Omnicos quo es international es mi».

Nu con li flexibilitá de Occidental, quel ha liberat nos del rigiditá del anterior sistemas, noi posse progresser sin ruptura. Li grand judico inter li mundolinguistes va esser li maximal internationalitá in grammatica sammen quam in vocabularium. On posse far li max bell decretes, cantar in Esperanto «Noi va restar fidel», li vive es nor mastro. Nu it es ínpossibil strangular li Occidental-movement, it va atraer omni mundolinguist quel posi li grand idé de mundlingue súper li particulari desires.

L. M. de Guesnet.

Ove de Columbo.
In li fine del 18-ésim secul li Academie Frances de Scienties posit li secuent question: «Pro quo mem ne un gutte superflue, si on da un pisc in un aquarium plen-plen?». Li Academie permisset un termin de un mensu por meditar. Li scientistes scrit long tractates e fat mult discurses pri li problema. Ma li questionant corporation repulset omni response. In fine it proposit que on ante omnicos mey examinar li question per li experiment e on va posser convicter se pri que li aquarium … ne superflue.

Ughetti.

-109-

Comité Explorativ por li Lingue International Auxiliari (CELIA).
In usation experimental.

 

-age
(AZR) por -age e -agie, inter queles un strict diferentiation causa hesitas e erras. Li scrition per -age restaura li natural grafic image de mult paroles: patronage, equipage, rafinage, plantage, etc. In omni lingues existe solmen un suffix: -age (FAD), -aggio (I), -aje (H), omnis descendent de L. -aticum. Tal paroles quam foliage e plumage coresponde a adjectives-participies foliat e plumat, etsi finit verbal formes ne vell exister.

 

-esc
(EP, AD, AZR, EW), adjectivic suffix, indicant drastic, assertet similitá, inventet comparationes, precipue pri persones o entes: gigantesc, follesc, infantesc, etc.

 

-ett-
(AZR) general diminutiv infix: 1) del subst. indicant persones: filio – filietto, Anna – Annetta. Posse haver anc un signification caressiv. 2) del subst. indicant coses: statue – statuette, libre – librette, historie – historiette, carre – carrette, cigar – cigarette, rose – rosette. Posse anc haver un signification simileant o substitutiv. -ette directmen de verbal radica significa micri coses, usat por alcun scope. 3) del adj. brun – brunetti, pallid – pallidetti. Qualitá approximativ. 4) del verbes: foliar – foliettar, rider – ridettar. Posse anc haver un signification frequentativ.

 

-oid
(AZR) international adjectivic suffix in li scienties, indicant de simil specie o form: antropoid simio, negroid race, romboid figure, muscoid plante, metalloid elementes.

 

-id
(AZR) adjectivic suffix. In mult paroles de latin orígine es ancor visibil un interessant antiqui latin sistema por derivar adjectives e substantives de tal verbes, queles expresse que un person o cose es in un fisic o psichic statu sentit o perceptet de un individue. (Anc valer significa originalmen «sentir se bon, bon esser».) Li verbes es in general primari, intransitiv. Li adjectives es derivat per -id del radic del verb, e expresse li qualitá caracterisant un person o cose in li statu mentionat. Li substantives fini per -ore, es derivat del verbal radic, e expresse li statu self. Ci un curt liste: (verb – adj. – subst.): caler – calid – calore, friger – frigid – frigore, paller – pallid – pallore, valer – valid – valore, timer – timid – timore, horrer – horrid – horrore,

 

-110-

 

stuper – stupid – stupore, riger – rigid – rigore, teper – tepid – tepore, putrir – putrid – putrore, languer – languid – languore, ferver – fervid – fervore, fluer – fluid – fluore, splender – splendid – splendore.

 

Old.
(AZR) Occ. vel’i deriva se del Latin vetus – vetulus – vetlu – veclu – veilu – veliu e trova se in F vieux, vieil, H viejo, I vecchio e P velho. It sembla do esser presc pan-romanic. Tamen it es multvez constatat, que it es íncomprensibil mem a romanicos. In favor a vel’i ha esset advocat, que de it on posse facilmen formar derivates: vel’ard, vel’atri, vel’on, vel’ess, vel’itá, vel’ijar, etc. Ma ti derivates es apen plu comprensibil, si ne miscomprensibil, pro H vellon, A velleity, etc. It es sempre plu important, que li sovent usat cardinal parol es bon, quam rar derivates. Por un idé tam ordinari, tam frequent es necessi, un parol natural, facilmen comprensibil, curt. Vel’i es inconvenent anc pro li scrition per apostrofe (’).

Noi do deve trovar un substitute por vel’i. Ancian e antiqui have su special significationes e es ínusabil quam general expression. Seni o sen effecte tro mult mort latin e conveni plu bon a senil Latino sine flexione de Peano quam a un LI de actualisant direction.

Resta old, usat ne solmen in li grand lingue anglesi, ma conosset anc de hollandeses, nordgermanes e scandinaves e, on posse dir, tra li tot munde per li expressiones Old England, grand old man, old-boys, etc. Old es bon quam paralel a yun: yun mann – old mann es certmen plu attractiv quam yunon e ve’on. In vice de vel’on e vel’ard on posse scrir old mann, old fémina e forsan old-astro (cpr. A oldster), vel’ess – etá o forsan oldess (A oldness), vel’atri – oldesc (A oldish) o senil e obsolet, vel’ijar – devenir old, etc.

Nin
(AZR) vice ny (9), quel trova se in null lingue, e es por mult popules desfacil a pronunciar. Nin es old angles. Derivates: ninesim, ninti, ninuplic.

 

Personal e possessiv pronomines.
Li majoritá del membres ha uniat se pri li secuent pronomines:
subj.    yo    tu    il    illa    it    noi    vu    illi (illos illas)
obj.    me    te    le    la    it    nos    vos    les (los las)
pos.    mi    tui    su    su    su    nor    vor    lor

 

Un detalliat discussion ha durat long pri li personal e possessiv pronomines in Occ., causat per li constant critica del

 

-111-

 

anteyan formes, specialmen directet contra li form «mu», de quel li substantivat formes es tro ínnatural. Yo, me e mi es pur hispan e in sam témpore anc li max international. Tui posse esser abreviat a tu, si li principal parol seque: «tu libre», ma «li libre es tui». Vu es frances, Vo trova se necú, e es evitand pro confusion con yo. – Con prepositiones posse esser usat e li subjectiv o li objectiv formes, tamen solmen me e te, con me, con te, con noi o con nos, con vu o con vos, contra il o contra le, inter illi o inter les, etc.

Li secretario: A. Z. Ramstedt.

Remarca. In futuritá noi va usar solmen ti nov formes adoptet por experimentation. Li articules queles ja esset compostet alor li votation del Comité Explorativ ancor va haver: mi vice yo, mu vice mi, vo vice vu, etc.

Red.

Cronica.
Li revúe «Plus Loin», mensual, red. M. Pierrot, 2 Rue des Haudriettes, Paris, in su numeró de may favorabilmen recense li brochura de de Guesnet: «It es un efortie quel sembla har dat un resultat plu simplic, minu complicat quam Esperanto».

Durant li pentecost-festas, li Occidental-Buró de Paris esset visitat de Ing. Thibault (Angers) e Instructora Colas (Souday).

Li formularium de adhesion e declaration de principies del association «Li amicos del En-dehors» es publicat in Occidental.

L. M. de G.

Ye li 21 april li membres del Romanda Ido-Societo (R. I. S.) ha reunit se in Lausanne por studiar li actual situation del L. I. in li munde e por fixar li futuri labores del Societé. Sr Ric. Berger e sr Fred. Lagnel presenta rapportes pri Esperanto, Ido e Occidental con multi documentes extraet de jurnales e de epistules. Poy li filolog A. Creux analisa li du lingues Ido e Occidental, demonstra li evident superioritá de Occ contra Ido e conclude que del comparation impartial e objectiv inter li du lingues apare clarmen que Occ es vermen superior a Ido per su dictionarium realmen international, per su ortografie historic, per su grammatica analitic plu facil, per su derivation natural e regulari, per su immediat comprensibilitá. In consequentie il invita li present mundlinguistes transir ad Occ, qualmen ante pluri annus li majorité de ili ha passat de Esperanto a Ido, sempre marchante in li direction del progress. Poy comensa li discussion, e, pos tri hores de grand

 

-112-

 

labores, li R. I. S. mori tranquilmen e nasce li Sviss Association por Occidental (S. A. P. O.) con li comité sequent: presidente: Sr Ric. Berger (Corcelles près Payerne, Vd; ex-esperantist, autor de 2 brochuras por li propagande de Ido), vice-presidente: sr A. Creux (à Rue, Fribourg; ex-esperantist, co-autor de un aprension-libre por Ido), secretario: sr Fred Lagnel (Chapelle, Vd; ex-secretario del Internaciona Ido Radio-Klubo) e vice-secretario: sr E. Mayor (Occidental-Secretariatu, Chemin du Mont-Tendre 14, Lausanne; ex-idist).

A. Creux.

Organisat del progressist mundlinguistes de Svissia un duesim conferentie evenit in Bern li 3 junio, sub li presidentie de sr Dr Schrag, inspector de secundari scoles e autor de un aprension-libre por Ido. Li 12 participantes representant li max important gruppes idistic de Svissia e li «Sviss Association por Occidental» (S. A. P. O.), discusset li recent situation mundlinguistic. Sr René de Saussure, autor de un project Nov-Esperanto, esset anc invitat e exposit su criticas pri li regules de derivation de Ido. Omni presentes concordat que li sistema de Couturat deve esser abandonat max bentost possibil. — On parlat in Ido, Occidental, Nov-Esperanto, frances e german, ma it es remarcand que on mult plu bon comprendet se per Lingue International, támen rarmen usat in li vive, quam per lingues national. — Li Idistes finalmen votat li resolution sequent: «Li progressist sviss Idistes reunit in Bern li 3 junio, hante audit quelc ex-Idistes, in present Occidentalistes, e discusset li actual Ido-problemas, repeti que ili considera Ido quam reformabil, declara voler expectar li Ido-Congress in Zürich e reserva se plen libertá de action pri eventual resultates del congress». — Sr Major Tanner, qui ante quelc annus mult efortiat uniar li Idistes e Esperantistes, adheret a Occidental, samtemporanmen quam Dr Aschwanden, President del Ido-Gruppe de Biel, e sr J. Denzler, un del max ancian Idistes de Svissia.

Ric. Berger.

In li numeró 8 de «Ergo», jurnale por li studentes de Uppsala (Svedia), sr Dr C. E. Sjöstedt ha insertet un articul, intitulat: «Bon sense in li question de L. I.», in quel il tracta li tema del inpossibilitá de Esperanto e li tendentie del Esperantistes prender judicies pri Occidental quam judicies pri Esperanto. Li articul exposi pro quo Esperanto va ceder a Occ, li lingue del paroles international.

Albert Haldin.

-113-

 

Li Societé Occidental, Uppsala, Svedia, instituet ja in januar ho-annu, havet su unesim Session official li 24 april, quande sr C. E. Sjöstedt fat un discurs pri Occidental. Li societé prepara li edition de un propaganda-brochura.

C. E. S.

In «Deutsche Kurzschrift», Duisburg e Frankfurt a. M., may, sr Pau Nagel publica un interessant recension de «Occidental», ex quel noi extrae li sequent passus: «Occidental apoya se tam plenmen sur li lingues europan que su adherentes comprende e scri it egalmen, sin que til nu existe manuales. E. de Wahl finalmen reducte li mudlingue al simplicitá e brevitá del angles. Frequent paroles es monosíllabic: es, da, fa, sta, di, scri, ha. Li superflui finitiones del Esperanto es eliminat, sammen anc li desfacilitás grammatical (acordation del adjective, obligatori acusative) de ti lingue … Occidental conserva li original accentuation del natural lingues. Pro to it usa accentuat lítteres, queles Ido sin justification ha attaccat … Ancor ne existe un mundlingue, ma solmen projectes de un tal, quel sempre plu converge. Malgré omni favorisationes Esperanto ne posse introducter se in circules de scientie e comercie, pro que it have divers mancas tro evident. Del projectes aparit desde Esperanto, Occidental es li max considerabil; it es li max proxim a un ideal europan lingue commun, e pro to it certmen have bon chances». Li autor critica li plurisensitá de quelc sufixes e sufixoides, (p. ex. -graf e -metre por persones e objectes). Li lingue international totalmen ne deve esser simultanmen anc un absolut «rational» idioma, quo es un utopie, quam monstra li evolution del idé desde Volapük. Ja Esperanto have -ujo por 1) landes, 2) árbores e arbustes e 3) reservuores, vases. Li problema del Lingue International existe pro li multiplicitá del lingues national, ne pro lor intrinsic ínsuficentie. Adplu li autor di que adherentes de Occ recomanda al laico apprender unesimmen Esperanto; il tande va comprender anc Occ e plu mult apreciar su avantages. To es partialmen just pri li aprension de Occ si on ne save un del grand lingues de Europa e li paroles international; ma por li expressiv usation noi ne posse consiliar li anterior studia de Esperanto, per quel li disciple acustoma se ínnaturalitás impedient li corect application del quasi-natural lingue Occ.

«La Lettura Stenografica», Napoli, may, e «Rivista degli Stenografi», Firenze, april, anc iniciat per PANSCRIT (adaptation Occidental del Stenografie Scheithauer) raporta pri Occidental e Cosmoglotta.

E. P.

-114-

 

In Heroldo de Esperanto nr 15 on posse leer li sequent appelle al Esperantistes: «Li dan radio-stationes Kopenhavn e Kalundborg subitmen ha cessat li Esperanto-radio-emission. Til nu venit solmen poc protestes e on pretende que li interesse ne es sufficent grand in extrania. Samideanos! … Ples scrir strax e in masses un curt invitation pri nov Esperanto-programm-resumés … Li affere es gravissim, proque li station K. es un del max bon stationes in Europa. Ples scrir strax!» — Per altri paroles, li esperanto-adherentes, egal ca possedentes de radio-receptor o ne, per epistul-masses mey evocar li idé que tre mult persones es interessat pri Esperanto-radio. Do apert appell a mistification. «Quo usque tandem …»?

J. P.

Reform del scrimachine.
Li max bon scrimachines ha esset constructet per li Americanos. On conosse li excellent sistema Underwood, quel ha esset imitat per presc omni altri fabricantes, pro que it ha soluet li problema del scrimachine con visibil scritura in modellari maniere.

Ma ancor pluri altri technical problemas resta a soluer in li construction del scrimachine.

Por accelerar li scrition on ha inventet un special sistema de scrition, li «sistema del deci fingres»: li scritor ne usa, quam til nu (o almen antey), solmen un o du fingres, ma omni deci fingres, li du manus resta sempre in li sam situation, chascun fingre tippa sur li sam tastes. P. ex. li litt fingre del levul manu tippa solmen sur li tastes w, a, y, queles it posse atinger sin alteration del situation del tot manu, solmen curvant o extendent;*) li quadresim levul fingre (fingre de anell) tippa solmen sur li tastes e, s, x; li triesim (medial) sur li tastes r, d, c; li duesim sur li tastes t, f, v; li pollices solmen sur li (lineal-) taste de spacie (taste de progression); in simil maniere li fingres del dextri manu apartene al sequent tastes: 2: z, h, b; 3: u, j, n; 4: i, k, m; 5: o, l, comma. Resta ancor quelc tastes (q, p, g), queles es tippat per li micri o li duesim fingre. Anc to es possibil sin mover li tot manu, solmen per un litt distension del mentionat fingres.

*) To ne es absolutmen just, ples vider plu infra.

Li consequentie es, que li manus ne besona saltar súper li

 

-115-

 

tastatura ad ci e ta, per quo sovente li just taste es fallit; in contrari, chascun fingre sin exfortiar e ínfallibilmen trova li just taste, sin alcun motion horizontal del manu, quel move solmen vertical por presser li taste ad infra; ma li labore de serchada del just taste es presc totalmen abolit. Per to on posse multiplicar li rapidità e li securità del scrition.

Ma on strax vide que li arangeament del tastes ne es adaptat al natural form del manu e del fingres e al motion del fingre-pintes. Li axe del manu-articul es situat obliqui, ne paralel al ranges del tastes, e li motion del fingres (curvation e extension) ne eveni in vertical planes, ma anc ti ci planes es obliqui. Do, por adaptar li tastatura del scrimachine al sistema de deci fingres, on vell dever transformar li tot construction del scrimachine; forsan ti ci problema posse esser soluet per electric impulsion del tip-leveros vice li mecanic.

Mi adjunte ci un esquisse del proposit form del tastatura:

It comprende se que ye mi arangeament li lítteres neplu posse esser plazzat quam ye li max mult machines in li órdine «q, w, e, r, t, z, u, i, o, p» etc.; ma secun quel principie on deve plazzar les? Nu, li sistema de deci fingres, quel vole utilisar li anatomic possibilitás del homal manus, postula que li max habil e fort fingres, li duesim (index, demonstrator) e triesim (medial) deve tippar li max frequent lítteres, e li minu habil e fort fingres, li quadresim (anell fingre) e quinesim (litt fingre) li minu frequent lítteres. Li frequentie del lítteres difere in li divers lingues; in li esquisse yo ha prendet quam modell nor lingue Occidental, in quel, secun un calculation superficial, li frequentie del lítteres es caracterisat per ti ci serie:

 

-116-

 

e, s, a, n, i, t, r, l, o, m, c, u; d, p, h, b, q, x, y, f, v, g, j, w, k, z. Do yo ha atribuet li max frequent líttere e al dextri duesim fingre (index) in su medial, e do max comod postura (demí-curvat); li líttere s, proxim frequent, al levul index in li sam postura; e li altris secun li sam principies repartit ye li divers fingres. Yo lassa íncert, si un plu util distribution vell esser possibil; p. ex. li medial (3) fingre posse esser considerat quam plu fort quam li index (2); to mey esser decidet per li psicologie experimental.

Un ulterior impediment del sistema de deci fingres ye li present construction es, que por scrir majuscules, un del du manus es fortiat abandonar su plazze súper li tastatura e presser li taste de change (taste de majuscules), arangeat ye omni sistemas levul o dextre del tastatura, u li litt fingres es situat, quel es tro debil por manipular ti pesosi taste. Por evitar to yo ha fat un tre simplic machineríe per quel on posse manipular li taste de majuscules per li pede. Yo ha ligat un corde ye li taste e ye un simplic pedale. On solmen deve tirar un poc li scrimachine vers se súper li bord del table, por que li mentionat corde ne fricte se ye li bord del table. Ma comprensibilmen ti ci primitiv construction posse esser executet plu elegant e comfortabil.

Per li sistema de deci fingres talmen perfectionat li spiritual laboreros va posser usar li scrimachine mult plu bon quam nu; lor spiritual labore ne va esser íncomodat per li serchada del just tastes!

Pri altri problemas del futuri scrimachine yo vole scrir altrivez; p. ex. li scrimachine sin claccant bruida …

Dr. Peipers.

Subventiones per Cosmoglotta.
Dr. K. Schüppel-Parchim: 4,10 öS; Dr. W.: 32 RM; Gerald A. Moore-London: 10 pd; Prof. Dr. K. Asakawa-Yale University: l doll; R. Sulliger-Weinfelden: 5 fr. sv. Cordial mersías.

A. D.

Erra.
In li articul «Normation» del ultim numeró ha insinuat se un erra trublant li sense; in págine 93, linea 17 de infra, ples leer: Pro to ili ne posse esser creat per resolutiones del majorité (vice: revolutiones).

Eigentümer, Herausgeber u. Verleger: Gesellschaft Cosmoglotta, Mauer bei Wien, Verantwortlicher Schriftleiter: Ing. E. Pigal, Liesing bei Wien. Druck: Milan Nedvídek, Tábor.