| 
  • If you are citizen of an European Union member nation, you may not use this service unless you are at least 16 years old.

  • You already know Dokkio is an AI-powered assistant to organize & manage your digital files & messages. Very soon, Dokkio will support Outlook as well as One Drive. Check it out today!

View
 

Cosmoglotta B 016 (apr 1938)

Page history last edited by Dave MacLeod 5 years, 1 month ago

COSMOGLOTTA

 

Serie B, poligrafat - "INFORMATIONES" - April 1938 - Nró 16 (2)

 

Neutralitá

 

Li Declaration de Neutralitá pronunciat ye li 21. marte 1938 in tri lingues per tri Consilieros Federal in li Parlament Federal de Svissia in Bern ha trovat un favorabil acception in li presse de omni nationes. Cosmoglotta, gazette neutral, aparient in neutral Svissia e sub sviss legislatura de presse, senti se pro to incorageat apropriar se quelc passus ex ti Declaration de Neutralitá: "...Svissia tene se extra li querelles extran... It es necessi, adplu, que noi efortia mantener con omni vicino, e in sam gradu, relationes corect e amical. Li lucta in extrania inter oposit politic sistemas ne concerne nor state. Chascun popul es líber dar se su regime interiori..." E li redaction de Cosmoglotta espera que nor letores va acordar nos li sam benevolentie, quel li guvernament e li presse de lor state ha acordat al state sviss, si noi declara que Cosmoglotta desira prender un atitude simil.

 

De láteres divers e oposit on ha invitat nos prender un parte activ in li lucta del politic idés. On ha nominat nor atitude "abstract", "foren del vive". Tal invitationes e denominationes miscomprende o misinterpreta nor mission. Cosmoglotta es li oficial organ del Occidental-Union, quel declara in § 1 de su statutes: "Li international Occidental-Union es li universal organisation (neutral in politica e religion) por developar, propagar e aplicar in scientie e practica li international auxiliari lingue Occidental." Ti paragrafe clarmen fixa nor mission e linea de conduida. Cosmoglotta es un gazette tecnic, specialisat, quel ocupa se pri "developar, propagar e aplicar in scientie e practica" nor lingue e pri necos altri.

 

 

Discusser politic e economic evenimentes del munde, propagar un o altri tal direction, laudar li merites de un o altri tal regime statal apartene al organes landal, national, politic redactet in Occidental. Ili es conosset quam havent un determinat politic atitude e es abonnat per li persones interessat pri lor tendentie. Ti possibilitá, vider preferet politic idés tractat in divers organes, deschargea Cosmoglotta plu quam jamá de omni deviation de su atitude neutral.

 

Noi seque ti via quel deve permisser a nor lingue penetrar in omni medies, omni circules, locos, gruppationes del munde. Noi ha sequet ti via desde li comensa, e noi va continuar it. Li redaction de Cosmoglotta ne posse changear to sin changear li statutes, un jure quel apartene exclusivmen al Senate e li membres del Union.

 

Noi fide in li san rason de nor letores, queles mey comprender e apoyar nor linea de conduida.    Li Redaction de Cosmoglotta.

 

-17-

 

 

 

EX ALTRI CAMPES

 

Ja desde quelc témpor divers letores demandat que Cosmoglotta mey installar un permanent rubrica de recensiones e extrates del divers interlinguistic gazettes recivet in exchange contra Cg. Por satisfar ti tre justificat demanda, li redaction de Cg ha securat se li colaboration de un expert coidealist, quel ha declarat se pret traleer chascun mensu li ampli materiale recivet e extraer to quo posse interessar o amusar nor letores. Il va signar su articulettes per "Scorpion".

 

"Centerbladet", Jan. e Feb.  Sr Quarfood, li Ido Akademiestro ha esset tuchat per li vertús del conjugation analitic. Il considera subitmen li du grand partises de "sintezalisti" e "analizalisti" quam egalmen legitim e proposi satisfar li duesim per creation de un suplementari sistema de conjugation med li particules did, vil, vud, had, mey, plis, let, ben. Qui prefere "Ido klasika" ne besona usar les. It sufice que ili aprende les por far plesura al altris e talmen li concordie va denove reyer in Idonia. Secun sr Q., li númer del suplementari coses necessi por satisfar omni "atencinda" postulationes del passat 30 annus es circa 30. (E 30 es omni propositiones de sr Q., secun li raport de sr Roze, cp. Cg A 117, p. 95). Li progressistic Idistes queles ha ductet li movement durant li unesim annus pos li renascentie de "Progreso" va questionar se pro quo ili tande esset discreditat quam perturbatores, benque li lingual unitá nequande esset indangerat per li institution de líber discussiones in "Progreso". Nu, li cause es simplic: che ili, li max modest modificationes restat modificationes, durant que che sr Q. li max radical changes es solmen stil-licenties. Ti trick es bon, e si, pos li oficial sanction de ti nov metodes, on va har includet in li tal-nominat "stilo natural" anc li permission usar li plurale per -s e li omission del finales obligatori, tande omni perspectives va aperter se... Regretabilmen it existe, mem in li Akademio, quelc individues usspect queles protesta contra li lingual cáos quel manifesta se in li organ del garderos del "santa netushebleso", ma noi espera que ili va reciver per li venient electiones al Academie li bon meritet quittantie por lor perfid insinuationes.

 

Un nov revúe idistic "Por e Kontre" con contributiones de "alta kultural nivelo" va esser bontest editet sub li redaction de srs Pesch e Röhnisch. - Pesch e Röhnisch! SIncer condolenties a sr Pesch.

 

"Mea matinal kansono" en un nov himne universal in Ido, urgentmen besonat desde long. It es li resultate del comun labor de srs Quarfood, Röhnisch e dr. Nilsson e ha esset coronat quam max bell ex 26 divers versiones. Noi cita li textu por evitar que it mey ínjustmen cader in oblivie:

 

"Briska e kurajoz - Sango mens flu' sanoz - Paco di mento so - Regnas en kordio."

(Continuation ples vider p. 22)

 

-18-

 

 

H. Littlewood:   Un lingue international? Pro quo ne prender Anglés?

 

Self-comprensibilmen un lingue international vell esser tre comod. Ma proquó *fabricar* it? Proquó ne prender Anglés, quel ya es tam facil e ja tam difuset?

 

To on posse sovent audir, ne solmen de Angleses, ma anc de persones de altri nationalitá, precipue forsan de tis, queles ja parla Anglés fluentmen.

 

Tam difuset? Abstraet del habitantes (de orígin europan!) del Britannic Imperia, e del population del States Unit de Nord-America, li númere de tis queles es capabil expresser lor pensas in un Anglés quel vermen merite ti nómine, es adminim comparativmen restrictet. Un statistica pri ti punctu naturalmen ne hay. Ma omnes, queles conosse li continent de Europa ne solmen per har logiat in li grand hoteles e viageat in li international trenes, deve aconosser, que li Europanes queles parla Francés o German sembla esser adminim sammen numerosi.

 

E tam facil? Por tis, queles ja parlat it quam infantes, Anglés, quam omni altri lingues sub li sole, naturalmen es sat facil. E comensantes, queles strax es frappat del quasi total manca de desinenties in comparation con German e mem con Francés, tende opiner, que on posse mastrisar Anglés quasi sin penar. Ma secun que lor studie avansa, ili incontra mult desfacilitás de tot altri specie, e decovri, que li grammatica ne consiste unicmen de morfologie. In fact, tot abstraet del pronunciation - it sufice mentionar li th, li r, li "obscur" l, li mult sibilantes - li lingue Anglés presenta ínnumerabil obstacules al extrano.

 

Proque presc nequí, de quel Anglés es li lingue matrin, es consciosi mem pri li sol existentie de tal desfacilitás, it posse valer li pena indicar ci alcunes. Hay p.ex. ye li verbes li diferentiation inter li tal-nominat formes "ordinari" e "progressiv": I go (yo vade) e I am going (yo es vadent), I went e I was going, I have written to him e I have been writing to him, Perhaps we shall see them this evening e We shall be seeing them this evening, They would have waited for us e They might have been waiting for us, You ought to pay your debs e We ought to be packing our bags, etc... O li distintion inter li preterite e li perfect: We saw it e We have seen it, inter some (something, somebody, someone, somewhere) e any (anything, etc.); o inter for e since in frases quam They have been in the garden for the last three quarters of an hour (ever since breakfast). E li usa del perfect e pluquamperfect in tal frases quam li ultim, u altri lingues postula li presente e li preterite. Quant persones de altri nationalitá aprende usar constructiones quam I have been going to call on her for ages o He must have been living here now for something like ten years? E quant persones mastrisa jamá li misteries de shall e will, should e would, mem tam bon quam li pluparte del anglé-parlantes, quo forsan ne es dir mult?

 

It ya es evident, que li preponderant majorité de omnes, queles ne vell har esset educat in li landes u on parla Anglés, vell torder e mutilar li lingue, secun lor lingue matrin, in divers manieres. E benque un tal jargon, quande on audi

 

-19-

 

it ye unesim vez, ya have un cert charme, pluminu comparabil con ti del "parlage de bebé", it tamen bentost fatiga e enoya o excita derision, secun li temperament del auditor.

 

To, on vell posser dir, ne have grand importantie. Quo tamen es tre important, es que li talmen-parlantes vell in li curs del témpor, si on vell adopter Anglés quam li lingue international, devenir plu numerosi, forsan mem mult plu numerosi, quam tis queles vell parlar li "King's English". (Anglés del Rey, expression per quel li angleses denomina li stil anglés corect e cultivat. Rem. Red.)

 

Nu proque li imitation es li cardinal factor ye li aquisition de in lingue - quam di Prof. Palmer: Noi ne parla secun regules, ma simplicmen quam parla altres - li lingue vell tender changear in concordantie con li parla-customes de altri popules, e Anglés, quam altri lingues de minorités, vell dever luctar desesperatmen por ne sucumber. Vice nor construction actual I have been sitting here for the last half-hour (verbalmen: yo ha esset sedent ci por (durant) li ultim demí hore) noi vell audir I sit here already a half hour (verbalmen: yo sede ci ja un demí hore), vice I go there nearly every day (yo ea ta presc chascun die) forsan I nearly all the days go there (yo presc omni dies ea ta; in Occidental egalmen bon, ti construction sona mal por li orel anglés. Red.), e tal céteri. Quel amator del lingue Anglés vell voler riscar tal substitutiones e li resultant evolution del lingue vers alquicos diferent tam mult del hodial Anglés quam p.ex. Portugalés del Latin?

 

Esque li conclusion ne sembla justificat, que just tis queles considera lor lingue matrin quam un heredage sacri, deve esser protagonistes del adoption de un vermen facil neutral auxiliari lingue combinant un alt gradu de regularitá con complet neutralitá?

 

Occidental - e solmen Occidental - satisfá omni ti postulationes.

 

*

 

Ti convictiv argumentation ex li plum autorisat e competent de un docente del lingue anglés es editet quam Document 163 in version anglés. Coidealistes incontrant in lor landes un propaganda o opinion in favore del anglés quam L.I. mey traducter e difuser secun possibilitá ti tese de un anglés, que just li angléses have omni interesse cultural por impedir generalisation de lor lingue quam lingue auxiliari. It es interessant constatar que just nu du interlinguistic revúes ocupa se pri li sam tema: li dangere de jargonisation de un lingue national adoptet quam lingue auxiliari e li interesse quel have li parlantes de ti lingue evitar to:

 

In "L'Esperanto", aparient in Italia, febr. 1938, Dr. Inazo Nitobé, ex-delegate de Japan*) scri in in articul "Un del usual objetiones: ma esque Esperanto es facil anc por li orientales?" lu sequent:  *) che li Liga de Nationes

 

"Lass nos suposir que li lingues francés e anglés vell esser proposit quam lingue auxiliari mundal: mem lor max entusiastic recomendator vell subitmen afrigidar

 

-20-

 

 

se audiente un cert "tip" de lingue anglés parlat in China o de lingue francés qual it es usat in Cambodia o in Haiti. Ti dolor Esperanto vell evitar le per su simplicitá. ..."

 

E "Occidental-Bulletin" de Praha, in su númere 32 de februar publica li sequent reflectiones sub li titul: Ínutil timore

 

"Cosmoglotta A 118, pag. 110, mentiona, que "La Gazette de Lausanne' del 3.X.1937 publica un mocant articul "Por jargonisar li lingue francés: Occidental".

 

It certmen existe mult Franceses, quel time li jargonisation de lor alt-cultivat lingue per li L.I. e ili de lor vis-punctu have rason. Ma solmen de lor vis-punctu, nam on ne deve obliviar que omnicos in ti ci munde es relativ e que anc lor opinion have null absolut valore. Sin dúbite, por un cultivat citean del antiqui Roma li hodial francés vell esser repugnant quam un ínsuportabil jargonisation del classic latin, e just Occidental vell forsan aparer le plu acceptibil pro que it conserva milles e milles de latin paroles in lor original grafisme e pronunciation.

 

Ultra to on posse suposir que si li francés deveni li L.I., it va subear un tal jargonisation, ya mem pidjinisation, quel vell far herisser li capilles de chascun patriotic Franceso e contra quel li jargonisation per Occ. apari quam in ínnocent lude. Ma si li fate va decider, que Occ. deveni li L.I., li Franceses posse consolar se, nam tande it va esser Occidental quel va esser pidjinisat, durant que li francés va perdir necos de su prestigie. It va remaner esser li L.I. por li alt-educat strates de omni nationes, li tal nominat superiori deci milles, e ti ci vez sin dangere del pidjinisation tro incisiv.   A.T. "

-----

 

Discussion pri altri campes?

 

Noi continuar publicar recivet contributiones al discussion pri discussion.

 

Leonard Beer: In Anglia altri sistemas practicmen ne existe. Li grand adversario de Occidental ci es li inertie quel subtene anglés. Luctas contra altri sistemas solmen sembla justificar tis queles di que anglés deve esser adoptet quam L.I. Pro to ples excluder omni linguistic tecnicalitás ex Cosmoglotta A. Durant li 15 annus pos 1922 on devet defender Occidental contra altri sistemas; nu ti periode fini, e nor tache principal nu es introducter Occidental a tis queles ne conosse nor rivales. Pro to ples referer a Ido e Esperanto quam on mentione li prehistoric animales. Linguistic discussiones have interesse solmen por interlinguistes e professores, e pro to ti tecnic factes, deve trovar se solmen in documentes.

 

Li nómines Zamenhof, Couturat e Beaufront es ínconosset in Anglia. Pro to ti persones queles ye li unesim vez aproxima se al problema de un lingue international va probabilmen esser max interessat pri tal articules queles da al anglés publica informationes pri foren landes queles on ne posse obtener in anglés.

 

-21-

 

 

Ex altri campes (Continuation de p. 18)

 

Li autores raporta fiermen que ti canzon posse mem esser cantat in tact de valse, p.ex. "kande on nude balnas e movas su ye la rivi di lago o di maro".

 

"L'Esperanto" (organ del Italian Espo-Federation): Tre bon redactet, con multissim interessant articules. In li nró de Nov.-Dec. li redaction fa risibil li tal-nominat "interna ideo", t.e. li naiv opinion que li L.I. va, per su intrinsic qualitás, crear li pace universal. On comprende li sarcasmes del redactor quande on vide qualmen efecte ti "interna ideo" (= fraternitá) che li Esp'istes self de queles li movement oferta ancor hodie li spectacul de constant intern disputes, por dir necos pri li recent scandale circum UEA.

 

Li recension de un nov manuale "Ellernu" (un curs de perfectionament in Espo) da al citat revúe li ocasion advertir contra li dangeres del til nu usat metodes de instruction. Li propagandistes exagera li facilitá del lingue talmen que li interessates expecta quasi miracules e naturalmen desinteressa se del lingue pos har videt li magri resultates del famosi "rapidaj kursoj". Ti curses, di li recensente, forma solmen un armé de desilusionates, queles por curt témpor es plu lontan de nos quam tis queles nequande ha prendet contact con nor movement. (Li perdes de ti curses es, secun "Suda Stelo", 99%!) - Vi li oficial confirmation de to quo noi sempre assertet: Espo repulse plu mult persones quam it atira, e ti persones es generalmen perdit ne solmen por Espo, ma por li tot movement mundlinguistic in general.

 

Secun li autor de "Ellernu" self, li "rapidaj kursoj" forma solmen "aron de gxisreviduloj aux dumvivaj komencantoj (masse de persones savent dir "gxis revido", o perpetui comensantes) e su libre es un prova dar al finitores del unesim curs un plu profund conossentie de Espo. Ex li critica del italian recensor pri su libre noi vole solmen retener li preciosi constatation que li max grav problema, a saver: li usation del acusative, es anc ta ínsuficentmen soluet. Il aconosse francmen que ti acusative es un íntranspassabil barriere por omni ne instructet persones. Ma in Espo li doctrina es plu fort quam li vive: mem un cap tam inteligent quam li recensor es íncapabil traer ex ti constatation li sol possibil consequentie.

 

Con surprise noi aprende que li nov editet "Tutmonda Adresaro de la Esperantistoj", quel da 5743 adresses ex 565 locs in 106 landes, vale necos, pro que it cita un masse de adresses antiquat, societés e jurnales de long desaparit, locs ínexistent e persones mort.     Scorpion

-----

 

ILCI - Conversationes inter instructores, Serie III, Folie 5 es anexet al present nró de Cg B. On discusse metodes de instruction. In anteriori lettres on pledat por li direct metode; sr g. Ahlstrand defendet li metodes Cseh contra criticas. Esque vu desira que Cg B anc in future anexe se li "Conversationes"? Por sequel li discussiones, ples leer "Vers un lingual instruction plu rational" de H. Littlewood. Precie afrancat SFr. -.50. del Institute Occidental, Chapelle

 

-22-

 

 

CRONICA

 

IALA: Un conferentie del "Committee for Agreement" havet loc ye li 19-22 marte in Den Haag, Nederland. Esset present li presidente prof. Debrunner, li secretario sr de Cock Buning, prof. Collinson, dr. Stillman, prof. van Wijk, e prof. Martinet vice prof. Vendryes. Quam representantes del diferent interlinguistic scoles partiprendet li Idist dr. Auerbach e coidealist H. Littlewood quam representante de Occidental. Li conferentie ha tractat li replica del Occidental-Union al brochura "Quelc criteries e comentarie pri un Lingue International Auxiliari" quel ha evocat un cert atention che li interlinguistes. Secun provisori informationes on ha decidet relaborar e modificar it.   I.F.

 

ANGLIA: Pos invitation, sr S. Beer, sra Beer e sr Leonard Beer assistet un reunion del LOndon Ido-Club ye 24, New Oxford Street. Li reunion esset remarcabil pro li ínprevidet presentie del conosset Idistes dr. Auerbach e Hz Jacob, pro li extremmen amical atmosfere, e pro li permission dat a chascun present person parlar in su propri lingue. Sr Beer presentat al Idistes li propositiones pri reform de Ido mentionat in Cg. Feb. 1934. Dr. Auerbach prendet un tre progressiv position e mem respondet por sr Beer! Sr Hz Jacob respondet al propositiones que, si ili vell esser acceptet, ilil vell changear li tot structura de Ido, ma il esset consciosi pri que to ne es scientic argumentes. Il anc dit que mem si il vell esser convictet del superioritá de Occ il ne crede que it vell esser util por il changear sistema -- pro causes social, noi suposi. Quel damage! Li rest del assistentes semblat pensar que li preferentie inter Occ e Ido es solmen un afere de gust. Specialmen a emfasar es li complet absentie de alcun fanatisme por li Ido-fundament. Anc un yun Esperantist assistet. Sr Beer recomanda al anglés Occ'istes visitar li London Ido-club: it conveni ye li unesim lunedí de chascun mensu.

 

FRANCIA: "Le Barrage", pacifistic semanale, del 3. febr. raporta pri li discurs del 9. jan., de sr L. Boutreux córam li gruppe de Saumur del "Liga international del combattentes por li pace". Un curs es instituet. Per un special resolution li gruppe recomanda a omni altri sectiones del Liga sequer su exemple e instituer curses pri Occidental, recomendation votat per unanimitá del assistentes.

-- SEMPRE fat aparir nró 3 del 9. marte 1938. Noi ne recense politic articules; interessates ples tornar se al redaction J. Toublet, 21 rue de Loos, Paris X.

 

ITALIA: "Il Giornale d'Italia" del 3. marte raporta detalliatmen pri un discurs de prof. ing. Alberto Picchi in un public sala de Firenze pri li problema del L.I.: curt introduction in li historie e sinoptica pri li sistemas hodie propagat; demonstration del ínutilitá provar revivificar Latin, con o sin flexion; recomandation de Occ, mention del labores de Wahl e lor influentie a Novial de

 

-23-

 

prof. Jespersen. Li raport, signat "Samarita", mentiona li interesse con quel divers oficial institutiones italian seque li developation e aplication del L.I.

-- "Dizionario Enciclopedico Moderno", lítter D: "De Wahl Edgar. Prof. de scienties fisico-matematic in Tallinn (Estonia), n. 1867, autor del lingue auxiliari international Occidental, de structura neo-latin, con natural e facil derivation verbal, regularisation del paroles international, e comprensibil a prima vista." Lu essential pri Occidental in concisissim formulation! Li "DEM" have bon-informat colaboratores, gratulation! Lass nos tamen, por futur ocasiones, remarcar que li veritabil nómin es E. von Wahl, e que it es preferibil inserter le sub Wahl.

-- "Le Lingue Estere", marte, reproducte ex "Fronte Unico" li politic discussion Rädler-Dal Martello pri li chances de Occ sub divers politic regimes.

 

SVISSIA: "Revue Internationale de Sténographie", marte, contene un articul propagativ por Occ con reproduction del image presentant li mures lingues divident Europa. -- Pri li acusa de "plagiate" va esser raportat in li proxim numeró.

 

TCHECOSL: (Omisset per li printería in Cg A 120) "Nezávislá Politika", 25 jan. mentiona publicationes interlinguistic in Italia e Svedia; 5. feb. long noticie pri "Le Lingue Estere"; 12 f.b recense detalliatmen "Occ-Bulletin" Praha; 12 mar. recense li Occ-librette "Al memorie del grand democrate T.G. Masaryk", signala aparition de "Li Sved Occ'ist" e mentiona noticies in tchec jurnales; 19. mar. signala discussion Rädler-Martello in "Fronte Unico" e transition de Ido-Academico Gardner a Occ; 26. mar. articul "Lucta del nationalitás e L.I." e recension de "Italia Filatelica".

 

Li cronica pri Svedia, e partes de Svissia e Tchecoslovacia es ajornat al proxim.

-----

 

Contene: Neutralitá - Ex altir Campes - H. Littlewood: Un L.I.? Pro quo ne Anglés? - Discussion pri altri campes - Cronica: IALA Anglia, Francia, Italia, Svissia, Tchecoslovacia. - Al present numeró es anexet: ILCI, Conversationes inter Instructores. - (Rubricas: APIS, Liste de nov Documentes, Ex li Paper-Corb, Casse de Propaganda, Concurs de Propaganda, es omisset pro manca de spacie.)

-----

 

-----

SPÍRITU DE OCCIDENTAL: 2. liveration esset expedit al subscritores li 25. marte! Desde april 1938 li precie de subscrition es fixat a SFr. 3.- Anteriori cedules de comenda perdi validitá. Li precie de SFr. 3.- ancor ne es definitiv, ma posse esser augmentat denove. INSTITUTE OCC.

 

-24-

 

 

 

 

 

Anexet a Cosmoglotta B Nró 16 (2)    April 1938

 

CONVERSATIONES INTER INSTRUCTORES

Corespondentie per lettres circulant.

Serie III. Folie 5

=====

 

O. Mass:    Berlin W. 9, li 12 febr. 1938

 

Estimat colegos,

 

Quam li colego Ahlstrand, anc yo conosse li Che-curs ne solmen per rumore e yo assenti al opinion de ti colego que li Che-curs ne es un producte de valore inferiori, benque it ne representa un essentialmen nov METODE. Ambi, Che e Berlitz, utilisa li probat metode de instruction regardativ (e personalmen interessant) talmen que li disciplo comensa conosser li lingue quam to quo it es essentialmen: - Un sistema de SONES, constructet por expresser e comunicar sentimentes e idés. Nor scritura representa li (sones del) lingue solmen ínperfectmen. Pro to li disciplo quel ja save scrir e leer es facilmen instigat pronunciar li singul lítteres e lítter-gruppes de un foren lingue in sam maniere quam tis de su lingue matrin.

 

Adplu, Berlitz e Che aplica li antiqui principie "Interrogando discite linguas", ma ili neglige li altri antiqui principie "Repetitio est mater studiorum". Li importantie de ti ultim principie por li instruction de lingues deveni evident, si on explora li procede del usa del lingue.

 

Noi ne pensa in li lingue self. Altrimen surdimutes ne vell posser pensar. Noi solmen transformar nor idés (e sentimentes) in li sones del lingue, respectivmen re-transforma li sones audit in idés (e sentimentes). E quam resultate de intensiv practica noi execute ti transformationes generalmen con presc mecanic facilitá e rapiditá. Pro to, quande noi parla e audi un lingue fluentmen, nor atention es presc totalmen directet al idés e sentimentes expresset per li sones e noi es inductet opiner falsmen que noi realmen pensa in li lingue self.

 

De to resulta que li successosi instruction de lingues ne deve negliger repetir intensivmen li execution del transformationes til que li disciplo obtene li rutine, quel permisse le transformar con presc mecanic facilitá e rapiditá e causa li superficial opinion que noi pensa in li lingue self.

 

Li quantité del materiale de exercicie es minu important quam li intensitá del repetitiones con cert materiale.

 

Li metode recomandat per sr Littlewood de Groningen ne es alquicos nov, solmen un metode rational por dar al disciplo li necessi rutine in parlar e audir li lingue. Li infra-descrit metode sembla me melior por ti scop e es bon conosset desde mult annus.

 

Pos inicial exercicies med li metode regardativ, on presenta al disciplo textus

 

-1-

 

 

e decomposi ti textus in mult questiones. Poy on directe ti questiones solmen oralmen al disciplo, quel posse repetir les ante responder, ma in omni casu deve responder *e far to mult vezes con li sam materiale*.

 

Il posse anc studiar li principies del construction del frases, li grammatica, ma ti scientie ne possede grand valore por il sin un cert practica in li corect usa del grammatica, quel resulta presc solmen de un intensiv trening?? oral.

 

Plu tard li disciplo posse anc self decomposir textus in questiones, e on posse presentar le li questiones in su lingue matrin por que il mey traducter les in li foren lingue. Ti exercicie es un interessant e tre util combination del traduction e ortografic dictate. Traducter ex un lingue in un altri es un excellent exercicie por li sat avansat disciplo.    Con cordial salutationes

O.F. Mass

-----

 

E. Wahl:

 

Li lettre de sr Gösta Ahlstrand e su judicie que yo es un mediocri pedagogo, me ha mult amusat. In fact yo ya ne esset instructor de lingues, ma de matematica, fisica, cosmografie, geografie e dessin.

 

Certmen li metode Cseh laudat per sr G.A. possede qualitá por aprender li elementari passus in li nov lingue, por posser babillar pri simplic coses del ordinari circul de questiones, responses e desires. Ma yo ne save ca to es suficent. De un instructora de lingue russ in li feminin scole comercial in Tallinn quel hat esset invitat prender parte in un Cseh-Esperanto-Curs yo ha audit un tre negativ judicie pri it. Ella dit que pos li fine del curs on ne posset leer un seriosi Esperanto-libre o -gazette. E to es comprensibil, nam li colection de paroles necessi por letura de scrites pri scientie, arte, politica, comercie e altri temas de international vive, ni lor structura ne es trovat in li Cseh curs.

 

Por nos li question sembla me esser hodie: quel es li scope de aprension de Occidental? It es duplic:

 

1) li possibilitá leer Cosmoglotta e altri nor editiones e posser scrir lettres pri international necessitás.

2) aprender un fundament por comprender e rectmen usar li pluri tal nominat foren paroles, in majorité de latino-grec orígine.

 

E to certmen *ne* va esser possibil per li divers formes de Berlitz-metodes o simil, queles in lor principies es un poc changeat metodes por aprender parlar un lingue national e su idiomatic structura just in li max ordinari omnidiari relationes. Nam just in ti max usat locutiones in li natural lingues es trovat li max important e frequent ínregularitás e exceptiones del regules, quo yo ja ha mentionat ye divers ocasiones.

 

Ma tal idiomatic expressiones presc ne existe in li constructet nov lingues

 

-2-

 

 

international. Do tal metodes sembla me hodie superflú ballast, por strax posser parlar pri lor simplic necessitás domestic o durant viages con extranos. Un tal necessitá *hodie* certmen ne existe, e probabilmen ancor ne tro bentost va arivar.

 

Pro to noi besona hodie un special metode ancor ne usat in li instruction de lingues, ma it sembla me, que in general che instruction de egal quel materie, on deve basar se sur comun trates e coses ja conosset e comensante per ili developar li conossenties pri nov coses stant in relation con li ja conossetes e aprendetes.

 

Pro to in nor casu sembla me quam max efectiv metode ti de sr Segerstahl in su explication del foren (international) paroles a su sved studiantes. Si forsan ti metode va semblar al specialistes de lingual instruction absolutmen ínusabil, tande yo pensa que on vell dever adminim adaptar li paroles a aprender al dominias trovabil in nor printates, i.e. usar quant possibil international paroles e strax (forsan in remarcas marginal) mentionar li radica e li structura de ti paroles e junter altri simil exemples.

 

It es clar que pro li tre diferent quantité de tal nominat international paroles in li divers lingues vivent, li instruction de Occidental va esser tre diferent secun que it concerne persones, sive conossent un poc un del romanic lingues sive havent un grand multitá de international paroles in lor lingue matrin; o persones del circul anglés con lor totalmen foren fonetica e ortografie; o persones de lingues plu foren al occidental cultura, quam slavic, ugrofinnic o ancor plu lontan cultura quam turc, semitic, japanés, chinés, malay, etc.

 

Yo pensa que por chascun de ti lingues li metodes de instruction deve fortmen diverger inter se e ne existe un general e comun instruction pri Occidental por omni popules.

 

Quo por un person de classic education o conossor del lingues anglés e francés o romanic va esser afere de quelc dies o semanes, posse esser por altres inter quelc mensus e pluri annus, proque it depende ne solmen del lingues matrin e conosset, ma anc del nivelle cultural general del studiante (in sens de occidental civilisation).

 

Ili omnes besona diferent metodes.

 

Hodie por nos es max necessi atirar li persones stant ja in international relationes e movementes, p.ex. in scientie, politica, jurnalistica, comercie, trafic etc. ma ne infantes, ruranes o indigenes de Madagascar.   E. Wahl

-----

 

L. Boutreux:    Saumur, Francia 11.3.38

 

Estimat colegos,

 

Con tre ardent interesse yo leet in Cosmoglotta li articulette pri nor lettres circulant, e strax yo scrit a Sr Björkmen.

 

-3-

 

 

Pri li tema del serie III (por me li unesim), yo have sat mult idés. Yo do va comensar sin altri introduction.

 

Antey, tamen, yo peti permission dir que, in nor occidental landes e precipue in Francia, publicar traduction de págines del Bible es considerat quam ínneutral; e sammen quam in cert landes un atacca contra li religion vell suficer por rupter omni possibil colaborationes, sammen che nos li publication de un extracte (excerpte) ex religiosi textus vell suficer por repulser bon colegos e activ camarades. Do noi mey maner neutral.

 

 

 

Li problema del instruction pri Occidental es trovar un metode interessant, practic e fecund.

 

Colego F. Tjernström questiona quel hom va dar nos un usabil manuale por infantes. "On deve esperar, il di, que ti témpor ne va esser lontan quande li infantes va posser aprender li L.I. in li scoles."

 

Ma yo ne es tam optimistic e yo opine que, til tande, noi deve propagar Occidental precipue che nor colegos, in li docentie-medie (milieu). Nor eleves in Occidental-curses deve esser instructores e yunes sat instructet.

 

Nor ductores sovente dit nos: "Unesimmen, propagar in cultivat publica". E it es bon tactica.

 

On deve egardar que ti omni studiantes de Occidental have lor scopes precis: 1. Scrir lettres a extran occidentalistes, it es haver international corespondentie; - 2. posser parlar con lor corespondentes quande ili va incontrar les in viages e congresses.

 

Adplu, on ne deve obliviar que ti homes have professional ocupationes e posse consacrar solmen poc témpor al studie del L.I. Tamen ili es entusiastic e on ne deve decepter les per tro lent progresses e pueril metodes.

 

Un altri directive del problema es li manca de libres por studie. Esperanto e Ido have excellent micri manuales; por Franceses Occidental have solmen un grammatica (Ric Berger) e un micri vocabularium sin traduction ("Manuale de conversation e corespondentie", de Guesnet). Ne mem un exercicie.

 

Li problema quel noi deve discusser es do duplic: - 1. scrir un bon manuale con mult exercicies, suficent grammatica regules e rich vocabularium bon ordinat. 2. practicar un apt metode in li curses córam li aprendentes.

 

Mi scope es scrir ci pri li duesim aspect del problema: forsan to va dar cert indicationes pri li unesim.

 

Omni colegos concorda pri li necessitá del repetition e constant revision. Ma plures dissipa lor tot eforties in li justification del direct metode e sercha li max ingeniosi medie por ne dir un sol parol in li lingue matrin del aprendentes. It es pro to, que chascun da nos su "unesim lecion". Chascun rasona quam si Occidental vell esser un realmen extran lingue con idiotismes e un complicat grammatica.

 

-4-

 

Adminim li plu audacioses rasona quam si Occidental vell esser tam mecanic e artificial quam Esperanto e Ido. Yo recivet li "diplomo por docado" (nró 100) (diploma por docentie) e save que por docer Espo o Ido, it es necessi ear passu pos passu, con minuciosi prudentie. Ma in Occidental-docentie, to, secun mi opinion, es un abuse. Certmen, it es bon preceder per questiones e responses, ma (yo peti pardon de mi ancian amico Poujet), esque it es util questionas: "Have Carlo ott nases? Quant boccas have Carlo?"

 

Li principies es un bell cose, ma quande ili es just. Noi deve serchar nor principies e sovente reviser les, nam ili ne es coses absolut.

 

Evidentmen, li natural metode por aprension de lingues es li matrin tal: "Dí: Papá!" e li infant di "papá", vidente le. Li infantes save parlar per imitation, long ante aprender leer e scrir. Yo consenti que ti metode es anc li max apt por li instruction pri extran lingues in li scoles, con li apoy del grammatica (ti grammatica es resumation e precision del observationes fat del eleves pri li factes lingual, observationes queles ne vell esser sat rapid e numerosi, e to es pro quo on hasta al conclusion per dar regules). Ma on mey ne obliviar que li curses de extran lingues dura pluri annus, e que, in chascun annu, li professor have su eleves avan se durant pluri hores in chascun semane.

 

Plu bon e plu mal es li conditiones del aprension por nor futuri occidentalistes. Li fact, que Occidental ne es absolut comparabil con altri lingues, national o international, es tre important - grammatica extremmen simplic; null idiotism; to es un grand facilisation, quel permisse progresser rapidmen. Ma li eleves ne posse venir laborar pluri hores omni semanes sub nor direction: ili have un o du hores por li curses semanal, e quelc hores che ili self por exercir. It acte se pri bon aplicar ti témpor.

 

Li aprendentes es yunes queles ha recivet bon instruction e mem es cultivat. Yo dit it: plures es instructores. Quo ili besona? Noi mey serchar nor practic principies!

 

Noi videt it: ili vole: 1. scrir corectmen e fluentmen, - 2. parlar.

 

Esque on posse sequer ti órdine del coses? Yes! Yo self fat pluri vezes ti experientie. Yo aprendet Ido totmen sol per li scrition. Pos har scrit mult lettres pri temas pedagogic, politic, cultural, yo eat al congresse in Cassel. Yo nequande hat parlat con quicunc per Ido, e tamen yo tre bon comprendet omnes e fat comprender me de omnes. Quant ancor plu facil per Occidental!

 

Yo recentmen leet con vivid interesse li ovrette de sr Littlewood. Ti combinationes de frases e de parol-gruppes es *li ver via sequend*. Ma mi eleves essente plu etosi e autonom quam infantes, yo da les un cert libertá, o plu exactmen, iniciative. "Con li frases A 1 e 2, ples far sol, vu self, 4 combinationes, 6 combinationes --- ", poy, on execute colectiv corection sur li nigri tabul o per oral explicationes.

 

-5-

 

 

Pos li unesim letion, u noi hat leet li unesim págine del Manuale de Guesnet, un de mi aprendentes (ne instructor), scrit sin auxilie un amusant historiette.

 

Por ganiar témpor, yo ne fat traducter de Occ in F., ma pos har traductet li textu A, yo da a mi eleves li frases B *in F.*, e ili deve trovar self li version Occ. Por augmentar li númere del combinationes e far possibil li ínmediat usation de Occ, yo dat strax in li duesim letion un complet tabelle del Occ-conjugation e un tabelle del pronómines e del possessives. Con tal auxilie li eleves posse far numerosi exercicies in hem. - Ma pri quo parlar in li letion? On deve esser metodic e practic. Yo ne aprecia li historiettes sin conexion con un tema. Yo selectet un órdine de centres de interesse, un poc sequent li "Manuale", un poc completante it per vocabularium pri scole, córpor homan, quin sensus, ne trovat in ti librette, e yo fat poligrafar li excellent listes de paroles dat it Cosmoglotta. -- In hem, li aprendentes deve scrir in Occ: ili deve (1) traducter in Occ li pluri curt textus in Fr. queles yo ha dat les. (2) redacter secun possibilitá, capabilitá e desires: lettres, historiettes etc. - Por to ili have li sequent auxilies: (1) li precedent letion, con explicationes dat de me in Occ e F. (2) li tabelles (conjug. pronom. etc.) (3) un rich vocabularium, quel aricha se pos chascun letion. (4) frases modellic del precedent exercicies e letiones queles guida les in li usation del prepositiones e formes sintactic.

 

It es necessi repetir sin cessa. Por ti scope yo composi textus astut, queles contene paroles e precipue formes de omni precedent letiones.

 

Nequande li aprendentes usa formes queles ili ne ha aprendet: ili pensa med li conosset formes e forma lor frases med ti sol modelles. Do ili nequande es tentat utilisar expressiones de lor lingue matrin, e talmen ili evita gallicismes (F. formes special, idiomatic expressiones) ti cancerosi vúlnere del aprension lingual. Ili senti grand facilitá e libertá pro scrir e parlar con mem poc formes de frases.

 

In omni letion yo fa exercicies quam seque: dir o scrir un frase e trovar (con mi auxilie) omni formes corect e expressiv por dir e scrir li sam pensa. P.ex. "Paul es malad; su genitores es ínquiet - Proque P. es malad, su genitores es ínquiet - Li genitores de P. es ínquietat per li maladie de lor infante - Li maladie de P. ínquieta su genitores (causa un grand ínquietá (anxiositá) che su genitores) - Li ínquietá del genitores de P. es grand; lor filio es tre malad - etc." -- Ti specie de exercicies es tre recomendat del grand linguistes, li sviss Ch. Bally, li francés T. Rosset: it es un exercicie tre fecund por li flexibilisation del expression-medies che li novicios. Yo projecte developar ti metode plu detalliatmen quande yo va trovar li necessi témpor. -- Estimat colegos, til revide!  Vor tre devoet   L. Boutreux

-----

 

H. Littlewood:

 

Sr Ahlstrand merite mi sincer mersí pro que il ancor ne ha criticat mi metode. Ma mem si il vell har fat to, yo ne vell har declarat su criticas depender de "un absentie total de lingual talent". Sr A. have li amabilitá nominar mi ovre examinal "elegant" (oh benedit Cseh-parol!), ma yo es consciosi ne har expresset tro

 

-6-

 

 

clarmen mi pensas! Li paroles citat de sr A. ya deve esser comprendet quam relatent a eleves; li instructores, de queles yo trova ínmotivat li criticas, apartene a un altri categorie mentionat in mi dissertation: tis queles "conosse" li metode purmen teoricmen. Quam di sr A.: "On ne posse, on presc ne have jure criticar un cose, quel on conosse solmen teoricmen", e "on ne posse comprender li metode (Cseh), pos que on ha leet quelc págines printat". Lu sam vale naturalmen anc pri mi metode. Mem quande sr A. va har leet li tot curs, il ancor ne va posser bon criticar it; por to il va dever provar it in practica. Yo espera que to va evenir; que, judicante, sr A. va considerar li respectiv merites de du factores: li plesura quel un metode da al instructor e li profite quel extrae del curs li elev; e finalmen, que il tande va monstrar li sam admirabil liberalitá e corage quel ha transformat le de un fervent adherent de Esperanto a un evidentmen tre capabil Occidentalist.

 

Yo ha partiprendet a un Cseh-curs, dat de un instructor experimentat e talentat; e pro que yo ja havet mult experientie pri divers formes del direct metodes, et materie et procedentie havet mi grand interesse e atention. It vell, yo opine, esser un sat prosaic elev quel ne vell apreciar li humore del textu, e un tre ciec instructor quel, quam Cseh-elev, ne vell observar con aprobation li scope-conscient, intentionalmen naiv fantasie del autor. Li rol assignat del Cseh-metode al instructor similea forsan mem plu mult quam che altri direct metodes a ti de un actor o un orator. It postula del docente, que il conosse "de A til Z" li materie a docer, que il sempre posse plazzar, sin hesitar o serchar, li just question o li apt exemple, que il nequande cessa interessar o amusar li eleves. Entusiasme e iniciative es necessissim qualitás por ti labor, e, u ti qualitás es present, li docentie secun ti metodes sovente deveni un del ocupationes preferet del instructor. On do facilmen comprende, que, fascinat per ti role, il posse devenir ciec pri li besones del elev, e que li possibilitá trovar altricos quel vell posser esser ancor melior, ne veni le in mente. Il mem posse considerar su metode quam absolutmen satisfant - tam long quam il compara it solmen con li grammatical metode.

 

Por un elev conossent solmen li siccore del traditional metode, omni form del direct metode deve esser un revelation. Null enoyant, demí-comprendet grammatical regules, queles il ne posse aplicar; null ínaprensibil parol-listes; null penosi traduction de taches; ma strax adminim li ilusion posser *usar* li lingue! Esque it do es astonant, que li elev - e li docente - have li impression esser liberat de un íntolerabil póndere, e que un tal metode posse esser de un grand fortie atrativ?

 

Si - quam yo suposi - it es tó quo sr de Wahl intentet dir per "reclam-valore", esque tande it ne es possibil, que su remarca ne solmen né justifica un tal anihilant judicament pri su pedagogic capacitá, ma anc indica li sam remarcabil potentie penetrar quasi intuitivmen in li essentie del coses, quel li mastro ja ha monstrat in tam eminent gradu ye li creation de Occidental?

 

Quam indica sr de Wahl, Occ es, e va probabilmen ancor durant sat long témpor esser usat precipue por scritiv comunicationes; totvez it sembla me que tamen posse exister sat bon motives por promoer li docentie de Occ. quam lingue parlat. In prim loc

 

-7-

 

 

hay li casu que pluri Occ'istes de lingue diferent incontra unaltru; in plu li idé sat difuset e, secun mi opinion, justificat, que solmen qui parlar un lingue, "possede" it.

 

Un curs de Occ parlat, secun un bon metode, vell ne solmen posser tre bon servir por iniciar li aspirant-scritor in li usation de Occ, ma anc presc certmen vell haver un grand valore propagandistic. Anc ta, u li capacitá scrir un lingue es li postulation primari, un del principal desfacilitás, apu li form e signification del paroles, es acustomar se al formation del frases. To on posse aprender max bon, quam yo es convictet, secun li principies: imitation, repetition, combination. Esque hay grand objection contra eventual procrastination del lingue scrit a un sequent curs? Mem un lingu facil quam Occ on ne posse aprender usar fluentmen in quelc semanes; o forsan it vell esser plu modest dir,, que yó ne posset aprender to tam rapidmen - per quo yo totmen ne vole dir, que yo es content pri li gradu de "fluentie" quel yo nu ha atinget!

 

Qui desira saver alquicos pri metodes por rapidmen e facilmen aprender leer, posse trovar un descrition de un tal metode in "La psychologie de l'Education", de Gustave le Bon, durant que un altri - li tal-nominat psicotecnic metode - es admirabilmen descrit e criticat in un excellent libre Nederlandés: "Waarheen met ons vremde Talenonderwijs" de Fr. S. Rombout. Forsan yo va haver plu tard ocasion resumar ambis ci.

 

Yo crede voluntarimen, que sr Mass have rason, diente, que mi metode ne es nov; it mem sembla me presc cert, que yo ne es li unesim, quel ha inventet it. Totvez yo ne conosse null manuale scrir secun li principies queles yo recomanda; e yo anc nequande videt null mention de un tal metode, benque yo ha leet mult libres pri metodica.

 

Contra li ínfavorabil opinion de sr M. yo oposi li favorabil tal de grand númeres de mi propri eleves e ti de sr Björkman, quel scrit me lu sequent: "In comensa yo trovat li metode sicc. Ma pos que yo hat fat mi litt garson provar li exercicies, yo changeat opinion. Il trovat li exercicies tre interessant e astonat me per su rapid aprension."

 

In plu li metode es caracterisat just per li postulationes de sr M.: "Repetitio est mater studiorum" - intensiv practica - repetir intensivmen li execution del transformationes til que li disciplo obtene li rutine quel permisse le transformar con presc mecanic facilitá e rapiditá - etc.

 

Pri li lettre de sr Boutreux yo ne posse dir mult, pro li simplic rason, que yo plenmen concorda con presc chascun parol quel it contene. It esset por me un juition leer li clarissim exposition de su opiniones. Solmen in ún concern mi experientie conflicte in cert gradu con su, a saver: pri li libertá o iniciative quel on posse e deve dar al eleves. Yo aconosse, que li conditiones ne es identic; sr B. doce Occ, yo Anglés; e li eleves de sr B. parla Francés, quel es mult plu proxim a Occ quam Anglés a Nederlandés. De altri láter, anc mi eleves es adultes, max sovent bon educat e tre inteligent, con fort sentiment lingual. Forsan yo bentost va haver ocasion metter in practica li procedentie de sr B.    H. Littlewood

-----

 

Redactor del "Conversationes inter Instructores": Harald Björkman, Jänkisjärvi, Svedia

 

-8-

 

Comments (0)

You don't have permission to comment on this page.