| 
  • If you are citizen of an European Union member nation, you may not use this service unless you are at least 16 years old.

  • You already know Dokkio is an AI-powered assistant to organize & manage your digital files & messages. Very soon, Dokkio will support Outlook as well as One Drive. Check it out today!

View
 

Cosmoglotta B 018 (jul 1938)

Page history last edited by Dave MacLeod 5 years, 1 month ago

COSMOGLOTTA

 

Serie B, poligrafat - "INFORMATIONES" - Julí 1938 - Nró 18 (4)

 

Edgar de Wahl:

 

Li pronómines personal

 

1. Li personal pronómines apartene al max ancian lingual elementes. Ili es max tenacimen conservat. Li notiones del Yo e del Tu ya forma li base del expression del consciositá pri se self, per quel li hom distinte se del animale.

 

2. Quam grand es ti tenacitá, e quam ancian, to noi posse constatar ex li grand coincidentie inter li conjugationes del lingues indo-europan e ural-altáic. In li plu ancian stadies aglutinat-flectent del cultur-lingues li pronómin ancor ne es separat del verbe quam hodie, ma it es solmen un desinentie formant un tot con it. Li similitá del tractation de ti elementes indica un grand originari parentitá inter ti du grand e tam diferent lingue-gruppes, e pro to it have grand importantie por li conossentie pri li essentie intern de ti paroles. Li ural-altáic lingues representa li plu ancian stadie.

 

3. Exemples (ples comparar anotationes in fine del present articul)

(In chascun exemple li formes del singulare trova se a levul, tis del plurale a dextri.)

 

Tatar: bul-mak = esser (1)

I. bul-a-min bul-a-mis

II. bul-a-sin bul-a-sis

III. bul-a bul-a-ler (2)

 

Li índependent formes pronominal es

I. min mis

II. sin sis

 

Ples comparar in estonian

mina me(ie)

sina se(ie)

 

Sanscrit

I. bhara-mi -mas

II. -si -tha

III. -ti -nti

 

Grec ancian:

I. -mi, (-o) -men

II. -s -te

III. -si -easi (-ousi)

 

Slav ancian:

I. jes-m(i) jes-me

II. jes-i jes-te

III. jes-t (3) 's-ut (4)

 

Polonés:

I. czyta-m czyta-my

II. czyta-sz czyta-cie

III. czyta czyta-ja (5)

 

-41-

 

 

 

Latin:

I. 's-u-m 's-u-mus

II. es es-tis

III. es-t 's-u-nt

 

I. am-o  (6) am-a-mus

II. am-a-s am-a-tis

III. am-a-t (3) am-a-nt

 

German:

I. leb-e leb-e-n (7)

II. leb-st leb-(e)-t

III. leb-t (3) leb-e-n (8)

 

Hispan:

I. cant-o (6) cant-a-mos

II. cant-a-s cant-a-is

III. cant-a cant-a-n (8)

 

Italian:

I. am-o (6) am-ia-mo

II. am-i (9) am-a-te

III. am-a am-a-no (8,9)

 

Cp. con to Estonian: tule-ma = venir (10)

I. tule-n (7) tule-me

II. tule-t tule-te

III. tule-b (11) tule-va-d

 

4. Ex ti exemples noi posse constatar lu sequent:

4.1 Plu li lingues progresse in evolution, plu li desinenties simplifica se e cade.

4.2 In li du unesim persones reye grand coincidentie partú.

4.3 In contrari noi trova divers metodes aplicat ye li triesim persones.

4.31. (a) Absentie total de pronómin. In li plurale on simplicmen usa li general finale pluralic. (Tatar).

4.32. (b) In li 3. person del singulare apari un finale t. To clarmen indica su provenientie del pronómines demonstrativ, che queles li son t es extraordinarimen frequent.

4.33 (c) In li plurale noi trova partú - exceptet in Tatar - coincidentie con li participie present activ (12). In Estonian mem in li singulare.

4.4 Per altri paroles: li triesim person totmen ne es un pronómin originari. In li modern lingues it es expresset per pronómines demonstrativ.

 

5. Per to it explica se, que li completmen diferent psicologic installation del homes de Eurasia (= Europa + Asia) vers li 1-esim e 2-esim person in un láter e li 3-esim in altri láter ha evocat anc un diferent tractation. Li du unesimes es plu diferentiat, plu personal, plu individual, durant que li formes del triesim es preferibilmen submisset al regul general, essente un cose plu lontan.

 

6. In nor casu to significa lu sequent:

 

Durant que ye li unesim du persones li casus de subject e de object (nominative e acusative-dative) es strictmen individualmen diferentiat, to ne es tam rigorosi in li 3-esim person. Ci li form del nominative mem vell posser forsan esser egal a ti del acusative. Li diferentie tande es quasi in li emfase.

 

7. Pro que in li 3-esim person ne hay coincidentie general, li unitá del stil postula restriction de ti considerationes al gruppe romanic. In Occidental it do

 

-42-

 

 

 

deve esser un form modern del latin ille, illa (noi abstrae del neutri form.)

 

8. Or, in li romanic lingues ha fat se un remarcabil separation. Li unesim demí de ti pronómines, accentuat, representa li subject; li duesim, ínaccentuat, li object: P.ex. Francés il-le, elle (pron. el) - la. Ti duesim demís es juntet al verbe encliticmen, do ínaccentuat.

 

Ma si li object es expresset per un (sempre ínaccentuat) preposition, li pronómin recive li accentu, do logicmen F. pour elle, e ne pour la.

 

9. Pro to in Occidental li fom complet (il(lo), illa, illos, illas, ili) posse secun li regul general esser et nominativic et acusativic; ti ultim NB quande it es accentuat: yo vide *illa* (ne il); yo *vide* la (ma ne audi quo illa di).

 

10. Pro to noi posse formular in Occidental li regul del propositiones quam seque: Omni prepositiones reye li nominative. Solmen ye li pronómines personal del 1-esim e 2-esim person ili reye li casu obliqui. (me, te, nos, vos.) Secun lu precedent, ti metode es fundat et psicologicmen, et lingual-historicmen.

 

(Li originale de ti articul, essente un memorandum por interlinguisticmen interessat linguistes, esset redactet de sr de Wahl in lingue german. Autorisat traduction de Ilmari Federn. Ples comparar linguistic consilies in li sam nró.)

 

Anotationes: (de sr de Wahl)

 

(1) Cp. russ by-l = esset, de by-t' = esser. Li sam radica retrova se in L. fu-i.

(2) -ler es general desinentie del plurale. Cp. beg = prince, beg-ler = princes.

(3) Cp. li slav demonstrativ pronómin tot, ta, to, li grec tis, ti = alquí; german: da, dort, der, dies.

(4) Li u es originarimen un son nasal (Fr. on), cp. slav sut e latin sunt.

 

(5) a con cedille pronuncia se nasal quam on francés.

 

(6) m quam desinentie ha desaparit ja in Latin presc totalmen.

 

(7) n final pronuncia se plu facilmen quam m.

 

(8) t final ha cadet.

 

(9) Li lingue italian evita consonantic finales.

 

(10) Cp. -ma con -mak tatar.

 

(11) b es v indurat. Ti form do es identic con li participie present: tulev, tulev-a-d. Ti d es in estonian li general desinentie pluralic, sam quam -ler in tatar.

 

(12) Li participie present activ es caracterisat in li lingues indo-europan per li consonantie nt, quel plu tard mutat se a on nasal e poy in u(nt), v in estonian, quel es conservat in li slav participie present activ (Russ dela-v-si). Ti psicologic coincidentie apu li egalitá del formes in li pronómines del 1-esim e 2-esim person obliga a suposir un originari conexion del du grand lingue-gruppes. Cp. adplu in tchec, que li passate in li triesim person es expresset per li pur form participial (byl), durant que li unesim e duesim person addi li form conjugat del verb "esser" (byl jsem).

 

-43-

 

 

 

ON SCRI NOS

 

Du Esperantistes, e du mentalitás quasi oposit! On mey comparar li du lettres, queles noi reproducte ci, oposiente li originales in Esperanto con li traductiones in Occidental. Li unesim lettre have quam autor sr Rollet de l'Isle, ex-presidente del Esperanto-Academie, li sam quel unquande desconsiliat li usation in propaganda-textus sur covertes pro su íncomprensibilitá.

 

Parizo, 27-an de junio 38

Paris, 27. junio 38

 

 

Mi ne konas Occidetal, kaj mi ne deziras koni ĝin; nur mi scias ke ĝi estas imitaĵo de Esperanto, kaj tio sufiĉas por ke mi konsideru ĝian aŭtoron kaj ĝiajn partianojn kiel la plej certaj - eble rekonsciaj - malamikoj de la idea de lingvo internacia.

Yo ne conosse Occidental, e yo ne desira conossir it; yo solmen save que it es un imitation de Esperanto, e to sufice me por considerar su autor e su partisanes quam li max cert - forsan ínconsciosi - ínamicos del idé del lingue international.

 

Mi forlasos Esperanton nur kiam oni nmonstros al mi lingvon, kiu superos Esperanton tiom kiom Esperanto superas Volapükon - sed D.ro Zamenhof pruvis ke tio estas neebla. Rollet de l'Isle.

Yo va abandonar Esperanto solmen quande on va monstrar me un lingue, quel supera Esperanto tant quant Esperanto supera Volapük - ma dr Zamenhof pruvat que to es ínpossibil.

 

Ples releer ti preciosi missage e admirar li logica del argumentation: ne conosse Occidental - ma save que it es un imitation; ne vole conosser it - ma demanda que on monstra un lingue superiori... Ma noi vell far ínjusticie a nor esperantistic confratres presentante ti exemple quam simptoma del mentalitá general. Un carte de un tot altri, amabilissim, caractere arivat de sr Boucon, membre del Lingva Komitato, in Annecy, ye li 22. januar 1938:

 

Altestimata sinjoro, Mi kore dankas vin pro la sendo de via tre interesa revuo kaj se mi jam de longe ne estus Esperantisto, mi facile povus fariĝi Occidentalisto.

Altestimat senior, Yo cordialmen mersía vos pro li invitation de vor tre interessant revúe e si yo ne vell esser ja desde long Esperantist, yo vell facilmen posser devenir Occ'ist.

 

Cetere iaj honestaj kaj kleraj kontraŭuloj helpas ankaŭ al nia afero, multe pli, eble, ol fanatikaj, blindaj adeptoj.

Céterimen omni honest e erudit adversarios auxilia anc nor afere, plu mult, forsan, quam fanatic, ciec adeptes.

 

Mi bone konas Sojn de Wahl kaj Berger kaj mi tre ŝatas ilin; sed vi facile komprenos, ke ni ne povas tamen facilanime forlasi nian amatan Esperanton, por adopti senplue iun alian sistemon laŭdire pli bonan.

Yo bon conosse srs de Wahl e Berger e tre aprecia les; ma vu facilmen comprende, que noi tamen ne posse con levi anima abandonar nor amat Esp'o por adopter sin altricos un altri sistema dit plu bon.

 

-44-

 

Ni preferas ĝin plibonigi laŭeble kaj laŭgrade per li praktiko, utiligante eĉ en tio, dankeme, vian propran sperton kaj vian valoran laboron.

Noi prefere ameliorar it secun possibilitá e gradualmen per li practica, utilisante por to, con mersí, mem vor propri experientie e vor valorosi labore.

 

Kun alta estimo, Samideane Via -- Boucon

Con alt estima, coidealisticmen -- Vor B.

 

Esque li accentuat lítteres de Esperanto constitue un embarass o ne? Noi ne vole contradir a ti Esperantistes, queles considera les quam un genial simplification, ma noi peti les excusar si Cosmoglotta A in future plu ne posse inserter Esperanto-textus in li ortografie oficial, e peti les creder que to ne es debit a malevolentie o ignorantie deformant li Esperanto-textus, ma l lettre sequent, quel noi recivet de nor printería, "Imprimerie Centrale", un del max important printerías de Svissia. Li originale del lettre esset in francés.

 

"Seniores, Inter li manuscritus queles vu ha inviat nos por li numeró de Cosmoglotta (it acte se pri ti de may 1938 con li version del document 125), noi ha trovat lítteres ínexistent in li matricies usual, i.e: ĝ, ŝ, ĉ, ĥ, ĵ. - Noi vell posser procurar nos les, ma noi vell esser obligat facturar vos li summa de Fr. 52.50. Ples responder... "

 

Nor letores atentiv va har remarcat que in anteriori Esperanto-textus in Cosmoglotta li lítteres tegmentat ne esset productet in normal composition machinal quam li rest del textu, ma specialmen composit ex un tipe normal e un accentu; un procede demandant penosi e minuciosi manipulationes, quel li printería comprensibilmen ne vole repetir tro sovente. Pro que nor facturas es calculat - vé - in francs sviss, de queles chascun vale plu quam 8 francs francés, noi deve renunciar al corect Esperanto-lítteres... til que un esperantistic mecen prende suficent interesse pri Cosmoglotta por donar Esperanto-matricies a nor printería...

 

Philéas Lebesgue, li famosi e populari poet-paisan francés e redactor che li "Mercure de France", adressat a nor coidealist Poujet li paroles sequent in version occidental:

 

10. junio 38

"Car senior, Yo es vos ínfinitmen grat pri que vu ha cuidat far me conosser li nov lingue international Occidental per medie de Cosmoglotta. Yo havet li curiositá iniciar me un poc subsequentmen a Volapük, al "Langue Bleue", a Esperanto e a Idiom Neutral. Li grand merite de Occidental es esser ínmediatmen comprensibil a omni person un poc cultivat. In ti látere it sembla me superiori a Esperanto, quel tamen ha recivet extraordinari incorageamentes, ma quel es mult minu facil, quam on ha assertet. Ples creder, car senior, mi sentimentes cordialmen grat e devoet.   Philéas Lebesgue  "

 

-45-

 

 

Cinta Ro:  "Mondilingwo"

 

On ha dit, que li grand economic crise havet adminim ún avantage por li movement del lingue international: nettar su camp del duantene de litt projectes vegetant intra o extra "Tolero-Interlanguages" e movent se inter li gambes del grand sistemas. In li decennie passat on audit parlar pri Novam, Optoez, Medial, Etem, Nov-Esperanto, Esperanto, Cosman, Uniti Langue etc. etc. Hodie ili ha desaparit; lor autores e eventual altri adherentes ha morit, resignat o adheret al grand movementes queles prepara se al decision final.

 

It do astona, e mem evoca sensation, si un nov project audacia aparir sur li scene pos li terrent experientie de ti grand morida. "Mondilingwo" es li ultim creation de nor italo-mexican confratre sr Aldo Lavagnini. Anteriori sistemas del sam autor, "Eklexi" e "Monario" sta mentionat in ancian tomes de "Cosmoglotta". Mondilingwo declara ne voler far concurrentie al existent sistemas, ma invita omni mundlinguistes per cordial paroles a cooperation. Alcunes de su bon printat o poligrafat prospectes es dedicat a IALA, e su bell printat jurnale mensual "Mondilingwo" (4 pág. formate 20 x 27 cm) mentiona IALA con simpatie. Noi gratula sr Lavagnini har trovat mecenes permissent le, malgré li desfacilitás del epoca, far aparir un visibilmen custosi gazette e far propaganda che altri mundlinguistes. Anc pluri Occidentalistes ha recivet "Mondilingwo" e petit li redaction de Cosmoglotta publicar un recension. Vi ti recension resumat in tri paroles: "Interessant - simpatic - sin chance."

 

Sin chance: nam Mondilingwo ne es ínmediatmen comprensibil, e por li amatores de poc-comprensibil lingues on ja have Esperanto. Malgré li vast lingue-conossenties del autor (grec, sanscrit, hebreic, arab), li principies inspirant su sistema es ne linguistic ma - ocultistic tales! Pri li selection del formes ne decide li practic usanties international, ma speculationes filosofic: pro tales es conservat p.ex. li duale inter singulare e plurale, complication abandonat del quasi totalité del lingues modern. Hay un declination per vocalic finales in modo de Volapük, e li international paroles es deformat in modo de Esperanto, ma minu radicalmen. Li grammatical parolettes fa memorar li tabelle corelativ de - Saussure.

 

Interessant: nam li autor es un fenomen rar inter interlinguistes; benque eclectico, il ne es un imitator, ma un spíritu selectiv e creativ con idés original. Su sistema clarmen difere et del tip Esperanto et del tip Occidental; it es ni unibasic quam L.s.F., ni un diform conglomerate quam Uniti Langue. Mondilingwo have un caracter edistint e individual. Li selection del vocabules sembla esser fat secun un principie de neutralitá distributiv con base alargat. Vi un textu:

 

"Qenqe el revui speciale naturo ne permitta un vere en propre kolaborazo - multe fuas resultante in steril e non util diskutazas - nos komuna en kolabora in nis kordio kon allas dezirante el ùnito interlingwiste en cercante el manero

 

-46-

 

 

en medias mais konveniante pro le adapan. Ce nos acepta, danka en bonvenia ca sujeriazo, kritiko en kooperazi formo morale, intellektuale en materiale: in allas nos fandarà un impulso et inspirazo. Alle interlingwistas ea pro nes vere samideanas. Qia allas spiritualum et efektivum labora, in sui differante vayas, pro el same buto en realizo finale: el avento de un solle Interlingwo, uniante alle hòmines in sui relaçiones en nel ùnito de lis aspirazas. El Interlingwo verum unifikante el civílizo aktuale en permittante el mais strikte kooperazo de alle poples."

 

Un plen recension vell exceder nor cadre; vi solmen un trate specialmen original: in ti lingue (in quel on crede posser vider un particularimen fort influentie hispan e anglés tendenta  sintese) "li tonic vocal del presente es diftongat (un linguistic fenomen observabil in omni Indoeuropan lingues) et por preventer confusion con un acusativic form del substantive et por compensar li perde del finales personal". a deveni ai: aima (ama); e deveni ei: leija (lee); i muta a ie o iei: vie(i)da (vide); o a oi: poiva (posse); u a ui: uiza (usa); au a ou: louda (lauda). Ti procede, mentionat in ún prospect por li indicative, in un altri por un possibil subjunctive, sembla esser abandonat in li revúe; yo es tentat dir: regretabilmen! nam malgré li justificat objection, que it es un complication ínutil, vi un idé original in interlinguistica, un nov via.

 

Simpatic: Yes, Mondilingnwo, li gazette, es simpatic pro li alt nivelle del considerationes publicat in it e li nobil spíritu in quel it es redactet: it spira un ton de amicalitá sincer, un desire a cooperation; e li redaction de Cosmoglotta confirma, que li autor ha demonstrat anc per action, que il considera se quam amico e ne quam concurrent del grand sistemas existent. Pro quo, tande, il lansa se in un aventura, a quel noi - sur base de custosi experienties - ne posse profetisar un practic success? Ci interveni li motives ocult - o forsan un desire demonstrar li necessitá del tentatives por unification del lingue international.

 

Coidealistes interessabil pri delicatesses interlinguistic e pret a inprofundar se in li arcanes de "Mondilingwo" posse demandar specimenes del revúe e prospectes (in lingues hispan e anglés) gratuitmen de sr Aldo Lavagnini, Apartado postal 2929, Mexico Cité, D.F.

-----

 

Un acord con li Idistes? "Progreso" de april-junio contene pluri mentiones pri Occidental, nor movement e quelc coidealistes. Exceptet un perfectmen objectiv e tre interessatn articul de dr. Auerbach, ili es redactet in tam misductiv maniere, que ili ha pluri energic replicas, ma queles noi ancor prefere ne publicar: noi ha interim respondet a ún ínjustificat reproche, ti "que li idistic eforties pri cooperation ne trova un suol fertil che nos". In un lettre al president-cassero del Ido-Union e al redaction e administration de "Progreso", li administration de "Cosmoglotta" ha 

*) fat concret propositiones pri un plu strett cooperation, quam response a lor purmen retoric manifestes. Nor futur atitude va depender de lor reaction.     *) provocat

 

-47-

 

 

Doc. 167 O   Quelc factes concret pri li Occidental-movement

 

Gazettes redactet in Occidental:

 

Cosmoglotta (neutral organ oficial del Occidental-Union).

Occidental-Bulletin (organ del tchec movement).

Li Sved Occidentalist (organ del sved movement).

Class-Combatte (politic organ).

Sempre (politic organ).

Catalonia in lucta (politic organ).

 

Gazettes con regulari publicationes in o pri Occidental:

 

Revue Internationale de Sténographie

Mitteilungen des Hoerbiger-Instituts (Austro-Germania).

Italia Filatelica (Italia).

Pax (Tchecoslovacia).

Nezávislá Politika (Tchecoslovacia).

 

Medies de aprension de Occidental existe in lingues:

 

Anglés. Finn. Francés. German. Hispan. Portugalés. Ruman. Sved. chec. In preparation: Catalan.

 

Lexicos (vocabulariums) existe in Occidental in lingues:

 

Anglés. Finn. Francés. German. Italian. Portugalés. Russ. Tchec. Sved. Dan. In preparation: Catalan. Estonian. Madyar. Rumanian. Polonés.

 

Medies de information pri Occidental existe in lingues:

 

Anglés. Francés. German. Hispan. Catalan. Italian. Nederlandés. Portugalés. Romanch. Russ. sved. Tchec.

 

Cosmoglotta have oficial representantes in li sequent landes:

 

Anglia. Belgia. Cuba. Estonia. Francia. Hispania (Catalonia). Italia. Nederland. Portugal. Rumania. Svedia. Svissia. Tchecoslovacia. U.S.A. Un representante comercial existe in Germania (con Austria).

 

On posse abonnar Cosmoglotta per payar directmen a postchecconto in:

 

Belgia. Dania. Francia. Germania (representante). Svedia. Svissia. Tchecoslovacia (representante).

 

Cosmoglotta es abonnat in:

 

Belgia. Bulgaria. Dania. Estonia. Francia. Finnland. Anglia. Irland. Hispania (con Catalonia). Germania (con Austria). Italia. Latvia. Lithuania. Nederland. Polonia. Portugal. Hungaria. Rumania. Norvegia. Svedia. Tchecoslovacia. U.S.S.R. Svissia. Canada. Cuba. Australia. Madagascar. Mexico. Japan. Honduras. India nederlandés. U.S.A.

 

-48-

 

 

Doc. 169 O.   Esque Occidental es un imitation de Esperanto?

 

It es un erra creder, que Occidental es un specie de Esperanto developat e evoluet. Con mult plu grand justification on vell posser dir, que Occidental es in chascun detalie li strict contrast de Esperanto. Occidental e Esperanto es situat sur diferent branches del "interlinguistic curve". 

 

(Image: dominia del speculation (a priori) -- Dominia del lingues natural (a posteriori))

 

Departente del filosofic sistemas (F), un branche passa Volapük (V), avansa vers lu natural, Esperanto, e furca se poy in un logistic branche, Ido (I), e un naturalistic, Novial (N). Li altri branche ducte del lingues etnic (occidental) tra Pirro (P) e Lott (L) in li direction del construction simplificant, por atinger in Occidental (O) li antingibil maximum de naturalitá, international reconossibilitá e regularitá. Antey separa se un parte de ti curve-branche e ducte tra li provas de simplification sur base de un sol lingue, Latino sine Flexion e(LsF), Anglic (A) e Basic English (B), a retro in li direction del etnic lingues.

 

(Ex li ovre presentat del Occidental-Union: "Logica e Autonomie in li structura de un international auxiliari lingue".)

 

-49-

 

 

BIBLIOGRAFIE

 

Recensente li brochura Interlingua quam universal lingue auxiliari (Cg B 17, p. 36), yo expresset li desir que li Academie pro Interlingua mey editer un simil librette, eventualmen un poc plu ampli, in un del occidental cultur-lingues. Quelc dies plu tard yo recivet un exemplare del libre "Interlingua - Il Latino vivente come Lingua usiliaria internazionale", redactet de srs U. Cassina e M. Gliozzi e editet del firma "Le Lingue Estere" in Milano. Yo ne save quo yo deve admirar plu: li habilitá del autores queles ha fat un litt mastro-ovre; o ti del editores queles successat posir it al disposition del letores por li modic precie de solmen Lit. 5.--. Li librette da sur 126 págines: un introduction pri li problema del L.I., un complet exposite del principies de Interlingua con su grammatica, un Antologie contenent un serie de exercicies de vocabularium, un selection de interessant letura, un capital dedicat al ovre de Peano e un liste de vocabules (adverbies, conjunctiones, prepositiones) specialmen compilat por non-conossores del Latin. Li cardinal objection contra Interlingua es generalmen que un Latin simplificat ne posse satisfar li besones del modern vive caus li manca de mult vocabules necessi in tecnica, scientie etc. Noi deve aconosser que li autores del librette save defender se contra ti acusation. Li antologie tracta justmen li temas max modern e per to da al letores li possibilitá formar se un opinion tre exact pri li valore del solution adoptet. Yo cita solmen poc exemples ex li temas tractat: "aedificios, acquisitione, habitatione, itinere (viage), zoolologia, metallos, industria textile, charta et libro, artes, athletica aut sport, etc." Yo calidmen recomanda li librette a omni interlinguistes. On posse obtener it de "Le Lingue Estere" Via Cantù 2, Milano, Italia. Yo in ultra permisse me, recomandar al atention de poliglottes anc quelc altri publicationes del sam editoría: Unesimmen li revúe "Le Lingue Estere" contenent linguistic articules, exercicies, questiones grammatical e complet curses in e pri German, Francés, Anglés, Hispan, Croat, Arab, Amharic e Latin. Precie: Lit. 25.-- per annu (12 nrós). Duesimmen li "Quaderni di Cultura Linguistica", colection de librettes ex queles yo cita quam exemples: Surprises del Hispan, Trappes del lingue anglés, Manuale de nomenclatura linguistic, Li facil misteries del lingue japanés, Talmen on parla in America, etc. Precies: Lit. 5-6.- Anc li librette pri L.s.F. apartene a ti serie.

A. Matejka

 

In sam témpor noi recive un altri manuale in li sam lingue de su autor, Leonard Weber in Polonia, quel sembla esser adepte de Ido e L.s.F. in sam témpor e sin dúbit esset anc li autor del libre recenset de sr Matejka in li numeró precedent de Cg B. It nómina se "Lectiones de lingua auxiliari Interlingua (Latino sine flexione" e contene sur 32 págines graduat letiones pri divers practic

 

-50-

 

 

temas sequet de brevi regules, li tot textu exclusivmen in L.s.F. Anc ci on posse parlar pri un mastro-ovre concernent composition e disposition del textus. Concernent li vocabularium del lingue presentat on ne posse evitar cert remarcas: Li parol "brass" es traductet per "armo", parol ni latin, ni international in ti sens, ma purmen germanic. E it denove convicte nos, que a un modern epoca on ne posse presentar vocabules mort o íninternational quam "tege, aegro, re, pulcro, manduca, cras, disce, loque, atele, líttera, involucro, nimis, tessera, etc. etc." vice li formes modern e plu conosset "covrir, alad, cose, bell, manjar, deman, aprender, parlar, post-marca, lettre, covert, tro, billet etc. etc." On vell posser prolongar ti liste considerabilmen. Li marca del -r in li infinitive e del regulari distintion inter passate e presente verbal, li omission del pluralic -s pos adjectives quam "pluri, mult", e in fine li manca del articul definit fa li lingue foren al modern spíritu del lingues europan; li adjectives con obligatori finale -o ne es minu chocant ante paroles feminin quam li usu contrari in Esperanto. Malgré nor simpatie por li altri membres del scole naturalistic, noi ne posse evitar dar expression a nor gust: it es un lingue quel malgré omni simplification porta li atmosfere pesant de un epoca lontan, antiqui, e ínrevocabilmen passat.   I.F.

-----

 

Sempre li sam objetiones, ja millvez refutat e respondet... Public lettre de un Occidentalist a un de su corespondentes:

 

"Tre estimat senior: Mult mersí pro vor lettre interessant, in quel vu havet li amabilitá expresser nos vor opinion pri li lingue auxiliari Occidental. Pro que it contene li usual objetiones ja refutat in multissim de nor scrites, it posse semblar que vor conossentie pri ti nov lingue es ancor un poc íncomplet. Ples do permisser, que noi suggeste que it vell esser util, que vu informa vos plu detalliatmen pri it, ante que noi continua li corespondentie pri ti tema. Si vu vole far vos li litt pena inviar li ci-junt carte al Institute Occidental, Chapelle, Vaud, Svissia, vu va strax reciver li complet catalog del Occidental-litteratura. Si poy vu vell trovar alqual question o objection ne respondet, it va esser nos un plesura dar vos ulteriori explicationes. Con grand estima, vor ..."

 

Li crescent difusion de nor movement causa, que sovente nor max bon propagatores exhauste se in un corespondentie simultan con 4,5,6 novicios ex li publica o adherentes de schematic sistemas por afirmar les, que Occidental ne es un imitation de Esperanto, que it es tam bon por chineses quam por eskimós, que it ne es plu ínregulari quam altri sistemas, que it ne servi un specific scope politic, etc. etc. To es un terribil dissipation de labore, témpor e porte postal, si on considera que noi possede documentes pri quasi omni usual questiones. Li Institute Occidental ha editet un "Formularium 20" con li textu supra citat in lingues Occidental, Esperanto, Anglés, Francés, German, Tchec. Bentost it va exister anc in lingues Italian, Sved, Hispan, Catalan, Portugalés, Nederlandés. It es inviat gratuitmen (1-5 exemplares) con carte acompaniant a omni demandantes.

 

-51-

 

 

CRONICA

 

Omni coidealistes viageant, e tis queles accepte viageatores, es petit inviar curt raportes pri occidentalistic incontras al "Cronica" de "Cosmoglotta". Mersí!

 

FRANCIA: Paris. Con grand plesura, in fine de April, noi esset visitat de Dr. Med. Bengt Hammar de Stockholm. Noi successat auxiliar le in su demarches per introducter le in li nov Institute de Studie e de Prevention del Professional Maladies.

 

-- Saumur. (Maine-et-Loire). Durant li pascal vacanties mult participantes del viages in Albergas de Yunité visitat li Alberga de Yunité in Saumur, bon installat in un insul del fluvie Loire. Chascun vésper nor coidealist Mérgino venit al yun viageatores e parlat les pri Occidental. Plures esset entusiasmat, anc un Esperantist. On deve esperar que Institute Occidental va reciver mult demandes pri informationes. Tal propaganda es bonissim.  L.B.

 

-- Angers. Un litt gruppe occidentalistic es fundat inter li eleves del Scol Normal por instructores in Angers. Li iniciator es sr Ch. Delaporte, Scol Normal. Noi desira bon success a ti nov gruppe simpatic.   L.B.

 

-- Paris. Pluri eleves del Scol Normal Superiori por li professoratu in Fontenay-aux-Roses, proxim Paris, ha demandat informationes pri Occidental.  L.B.

 

-- Aparit nró 5, junio 1938, del revúe "Sempre"; li purmen politic contenete impedi nos recenser it. Li folie poligrafat comensa nu anc inserter dessinat caricaturas de politicos. Redaction-administration: J. Toublet, 21 rue de Loos, Paris.

 

ITALIA: Sr Ing. Alberto Picchi, director del Scol Industrial "Leonardo da Vinci" ha fat un discurs "Considerationes pri li lingues auxiliari" ye li 13. junio in li "Istituto nazionale di cultura fascista" in Firenze. Li jurnale "La Nazione" del 29. junio da un detalliat raport: Li orator demonstrat li desfacilitá del lingues national, impedient les devenir international. Il demonstrat que Latin ne posse esser revivificat al usa modern; il revuat li diferent sistemas e demonstrat lor crescent cronologic aproximation vers naturalitá. Li orator comparat li special interesses de Italia, queles vell esser servit plu bon per L.s.F. o tot specialmen per Occidental, lingues proxim al Italian, quam per Basic English, quel trova un cert apoy in landes anglo-saxon. Li alusion que Basic English es favorisat per un cert institution anglo-saxon aspirant a selecter li max bon sistema, atribue se probabilmen a un miscomprense del raportero: IALA ne mem mentiona Basic English in su materiale. Omni reproches pri partialitá adressat a it til nu coincidet pri un favorisation de Esperanto. Li discurs de sr Ing. Picchi marca un nov passu adavan in ni historie de nor movement in Italia.   Lu Gan.

 

(Continuation del "Cronica" sur págine 56)

 

-52-

 

LINGUES VIVENT

 

In omni lingues national hay libres, jurnal-rubricas etc. queles consilia pri bon stil, adverti contra erras de grammatica o lexico, discusse neologismes e barbarismes. Quant plu necessi es to por un lingue international, quel ya hodie es aprendet exclusivmen quam lingue extran, e in mult lingues mem ancor ne existe materiale de studie o adminim ne suficent. In future infantes nascet ex mixtet maritage va parlar Occidental quam unesim lingue, ma tam long quam it ancor es lingue extran, tam long erras e dúbites va persister. Li erras lingual veni ex li diferentie inter custom del lingue matrin e custom del lingue extran. Qui, ante Occidental, ha practicat un mecanistic sistema de L.I., constata con plesura que in Occidental li erras es considerabilmen minu frequent; pro du motives: pro su natural structura Occidental sta mult plu proxim al customes de nor lingues matrin quam li sistemas aspirant servir li chimere de alqual non-linguistic ideale abstract; e li elasticitá de Occidental admisse cert libertás, u lor schemas rigid e foren del vive conosse solmen un form corect e condamna omni deviation quam erra.

 

In response a pluri desires, Cosmoglotta installa un lettre-bux, un "responsoria", a quel on posse adressar lingual questiones, a queles li competent coidealistes va provar dar response. Anc senior de Wahl ha promesset su benevolent colaboration. Tamen - ples esser patient e ples ne considerar nos quam omniscient. Nor lingue es yun, e multcos va esser decidet ne per formulation de un regul, ma per practica e experientie.

 

Lass nos comensar per un declaration de modestie. Null Academie, nequí, anc ne noi, have medies policial por far accepter decretes. Que cert Academies, national o interlinguistic, cultiva li ilusion de lor omnipotentie, ne pruva lu contrari. Noi solmen consilia, e nor autoritá basa se sur un bon conossentie de nor lingue, de pluri lingues national, e sur un sentiment pri li stil e li spíritu de Occidental. Qui va sequer nor consilies, ti have jure al conviction scrir un Occidental corect, de bon stil, e internationalmen comprensibil. Que ne seque les, deve responsar to córam su propri conscientie - tam long quam il ne fa creder a altres que su lingue es li oficial Occidental e melior quam ti de Cosmoglotta. Ma it apare util delinear strax un essential diferentie inter li linguistic administration de Occidental e ti de Esperanto e Ido. Che Esperanto omni discussion es interdit; qui ne conforma se - adío! Che Ido on discusse omnicos, e omni Idist sembla haver li jure introducter su preferenties personal apu li "querko-stabila Ido klasika". In Occidental it es altri. Noi ne have ni rigidisme, ni anarchie, ma stabilisation progressiv. Cert coses es decidet; on plu ne discusse les, e qui seque capricies personal, deve accepter li reproche que il usa in lingue ínpur e íncorect. To vale p.ex. pri li articul, li conjugation, li regul

 

-53-

 

de Wahl e un quantitá de vocabules. In altri casus un decision ancor ne es fat, e ta reye libertá. Lass nos evitar omni pedantisme e adopter li principie: Admisset es omnicos quo es internationalmen comprensibil e quo ne choca sentibilmen contra li stil usual de Occidental.   Ilmari Federn, Secretario del Academie

 

Concernent linguistic questiones ples observar li regulament sequent:

 

1. Controlar esque li question ne trova se ja respondet in un manuale, in un ancian caderne de Cosmoglotta, o in "Spíritu de Occidental".

 

2. Adressar li question al Secretariatu del Occidental-Academie, Chapelle, Vaud, Svissia. It posse esser juntet in li sam covert con un lettre al Institute Occidental, e al Occidental-Union, e inviat a tis ci, ma it deve esser materialmen separat de omni lettre acompaniant. Chascun question deve esser scrit sur un folie apart (si possibil, de formate normal A 4 (297 x 210 mm).

 

3. Li folie deve contener li sequent indicationes:

 

a. in alt a levul: complet nómin e adresse del expeditor.

b. in alt a dextri: indication "Por Lingue Vivent".

c. in li medie del págin li question self, clarmen e brevimen formulat.

d. sub li question: indication esque li question deve esser publicat con plen nómin, con iniciales, con chiffre, con pseudonim.

 

4. "Lingue vivent" responde solmen a questiones de general interesse.

 

5. Si un response per lettre es desirat, ples junter un respons-cupon o un Bon del Institute Occidental in valore de 30 cts. sviss.

 

6. Li jure questionar es reservat in unesim linea al membres del Occidental-Union, al practicantes de Occidental e abonnatores de Cosmoglotta.

 

Prepositiones e pronómines, a sr L.B. in S. (Francia): Vor eleves questiona quel casu del pronómines deve esser prendet pos prepositiones.

 

In li comensa de ti numeró de Cg B vu trova un articul de sr de Wahl, quel da li scientic motives por un stabilisation in ti question, in quel til hodie reyet un cert libertá. Quam ye li substantives, queles ne conosse un acusativic form in Occidental, anc ye li pronómines, omni prepositiones sta con li nominative, ma con li formes me, te, nos, vos: Vor eleves do mey dir: con me, a te, vers il, apu ella, sur it, de nos, contra vos, pri ili, por ellas, per quo, pro qui, a nequi, de alqui, per alquicos etc.

 

P.O. in St. (Svedia): No, li parol "sendar" ne existe in Occidental. Secun li sens on deve dir "misser, inviar, expedir", max usual es "inviar". Vor corespondent ha esset Esperantist o Idist, e li custom es tenaci. Ples anc ne confuser dar e donar. Li verb general es "dar". "Donar" traducte se in francés plu bon per "faire cadeau" quam per "donner", it significa dar alquicos ex su propri possession in li possession del recivente. On dona p.ex. ye festas, ye Cristnascentie, Nov-Annu, anniversarie.

 

-54-

 

 

 

CRONICA (Continuation de págine 52)

 

SVISSIA: Chapelle. Li estive es li seson del viages e da ocasion a occidentalistic incontras. Li Institute Occidental havet li grand plesura accepter ye li 26 may un visite de dr. Bengt Hammar in Stockholm, e in sam témpor de sr Bieller, director del Revue Internationale de Sténographie, ex Bienne, con marita e filietta. Ye su retorn, dr Hammer incontrat in Lausanne srs Berger e Moeckli. Durant un mensu, coidealist dr. Karel Stastný ex Praha, con marita e genitores esset gast de coidealist A. Moeckli in Lausanne. Srs Stastný e Moeckli visitat Chapelle ye li 19.6. Li visites esset grand plesuras a omnes, e dat excellent ocasion parlar e practicar nor vivaci lingue Occidental.    F.L.

 

-- Li plagiat-afere. Li sviss Esperanto-chef Dr. E. Spielmann, autor del reproche pri plagiate de Esperanto contra sr de Wahl in li oficial organ del sviss posteros e doaneros, ha morit. Noi es content posser comunicar que ante su morte il havet ancor ocasion reparar su insulte per un public revocation del plagiat-reproche in li sam jurnale. Considerante li situation, noi renuncia descrir e comentar ci detalliatmen li circumstanties precedent e acompaniant ti revocation; si persones specialmen interessat desira it, noi va pos quelc témpor preparar un traduction del actes del casu Spielmann.   F.L.

 

TCHECOSLOVACIA: Occidental-Bulletin, junio 1938, es quam sempre excellentmen redactet. Li cardinal articul redactional tracta ti ci vez exceptionalmen un actual politic problema e escapa pro to a nor recension. Remarcabil es mult noticies pri recensiones de Occidental in tchec jurnales, e li cuidat e ampli traductiones de tchec fraseologie in Occidental.

 

-- Nezávislá Politika continua su rubrica Occidental. Nró 13 del 9. april contene un articul in Occidental pri un missage del yunité del rubi cruce tchecoslovac al infantes del munde, con tchec glossarium. Nró 16 del 7. may mentiona informationes pri Occidental in li jurnales "Lidové noviný" e "Týden"; ti ultim jurnale inaugurat un rubrica "Occidental e Esperanto", li parte Occidental es redactet de sr Podmele. Nró 18 recense Cg A 120, Nouvel Âge, Sempre e Revue Internationale de Stenographie. Nró 19 sublinea que li studie de Occidental, in contrari a Esperanto, ne es témpor perdit, pro que on aprende li vocabularium international. It revúa li practic aplication de Occidental in Mitteilungen des Hoerbiger-Instituts e in Catalonia in Lucta.    F.L.

 

 

-----

 

Editorial informationes: Li famosi articul de A.Z. Ramstedt: "Li psicologic e sociologic caractere del lingues" ha esset reeditet quam Doc. 165, 12 pág, formate Cg. Precie afrancat -.20 cts. -- Li complet "Vocabularium del centres de interesse" de R. Berger va esser liverabil ye fine de julí. Poligrafat in maniere de Cg B, it va contener 100 capitules sur ca. 120 pág. Precie afrancat SFr. 2.-- Li unesim liveration de "Spíritu de  Occidental" es exhaustet. Nov subscritores es petit patientar se un poc. Un nov edition es in preparation.

 

-55-

 

 

Viageant Occidentalistes:

 

Ples comunicar a Chapelle li rute de vor tur. Noi va comunicar vos adresses de Occidentalistes habitant in vor via! - Li marca de reconossentie ye occidentalistic incontras es li Occidental-insignie, Tilde-in-Circul. Preci afrancat SFr. 1.50 del Institute Occidental, Chapelle.

 

Membres de A.P.I.S. SOlmen ti quel ha inviat li *yelb* carte de adhesion e payat li contribution de SFr. 5.- annual por li Occidental-Union (includent li abonnament de Cosmoglotta) es un Occidentalist vermen organisat!

 

Spíritu de Occidental es un success! Li precie de subscrition de SFr. 3.- ancor ne es definitiv. It va esser augmentat probabilmen ancor ante aparition complet del ovre. Ples inviar nos vor subscrition ante tro tard!

 

Li Rubricas: Ex altri campes - APIS - Ex li Paper-Corb - Casse de propaganda - Liste de nov documentes - esset ajornat pro manca de spacie. Ili va esser contenet in li numeró de August.

 

---

 

Contene: E. de Wahl: Li pronómines personal. -- On scri nos. -- Cinta Ro: Mondilingwo. -- Quelc factes concret pri li Occidental-movement. -- Esque Occidental es un imitation de Esperanto. -- Bibliografie. -- Cronica. -- Lingue vivent.

 

---

 

Demandatores de nor "yelb" prospecte in Occidental: It esset exhaustet desde long, ma un nov edition es in preparation. It va esser in li sam colores quam li ancian edition, ma haver 8 págines in formate A6 - carte postal, talmen que on posse metter it sin plicar in covertes normal. It va contener pluri ilustrationes e portal li nómine "Doc. 200". Precie de 100 ex. SFr. 2.--. Noi denove accepte comendas.

 

-56-

 

Comments (0)

You don't have permission to comment on this page.