| 
  • If you are citizen of an European Union member nation, you may not use this service unless you are at least 16 years old.

  • You already know Dokkio is an AI-powered assistant to organize & manage your digital files & messages. Very soon, Dokkio will support Outlook as well as One Drive. Check it out today!

View
 

Cosmoglotta A 053 (oct 1928)

Page history last edited by Dave MacLeod 5 years, 1 month ago

COSMOGLOTTA
Organ mensual del Association International Cosmoglotta

Consacrat al developation, propaganda e aplication del Lingue International Auxiliari Occidental

Redaction e Administration: COSMOGLOTTA, Mauer bei Wien, Austria. Abonnament annual: 7 ö. S = 1 doll. = 5,2 sv. fr = 4,2 RM = 33 čsl. K

Annu VII – octobre 1928 – Nr. 53 (10)

Contene: Fundation de universal Occidental-Union, de. E. Pigal, pg. 141. – Cronica, pg. 142. – Ido-Congress Zürich, de Ric. Berger, pg. 149. – Pro quo yo denov abandonat Esperanto, de Eric Biddle, pg. 152. – Max bon metode de aprension, de G. Bohin, pg. 154. – Saxonic genitive de Jespersen, de E. de Wahl, pg. 156. – Naturalitá e artificialitá, de E. de Wahl, pg. 158. – L. s. F., de J. P., pg. 160. – Esperanto-Statistica, de Julian Prorók, pg. 161. – Economic e social problemas, de Heinr. Nidecker, pg. 162. – Anecdotes pri Aristipp, pg. 164. – Avise a nor colaboratores, de E. W., pg. 164. – Anuncia, pg. 164. – Subventiones, pg. 164. – Erras, pg. 164.

Fundation de universal Occidental-Union.
Occidental, mersí a su qualitás intrinsic, nu ja defendet de un international stab de mult scritores qualificat, triumfa súper omni criticas e hostilitás. Occidental ha comensat su vive. Su movement in li ultim mensus ha crescet con tempo accelerat, malgré manca de just metodes e medies. Li fundation de un international Occidental-Union unitarimen organisat, in ti stadie devenit índispensabil. Li evidentie súper omni actiones in nor movement deve esser concentrat in un Central Oficie general agnoscet e suportat. In consense con un international comité directori noi deve distribuer, economisar e subtener li forties de nor pioneros secun vis-punctus rational.

Instigat de nor colaboratores, precipue de nor estimat promotor senior Gerald A. Moore, li gruppe Viennes Cosmoglotta ha editet un circulare relatent e pos aprobationes e incorageamentes it finalmen ha resoluet acceptar li advere penosi labor fundar ti Union. Noi ha installat li provisori Oficie Central del Union in li Redaction de Cosmoglotta.

In li numerós sequent noi va publicar plu detalliat comunicationes, li liste del functionarios e li Statute elaborat de un comité preparatori sub li presidentie de senior Janotta.

Anc nor revúe in 1929 va aparir in plu grand amplore e con

 

-142-

 

covriment, brochat e tranchat. Ja li present numeró have plu mult págines.

Li provisori membres del Officie Central, E. Pigal e A. Deminger, auxiliat de pluri Occidentalistes Viennes e extern, joya haver li fidentie e cooperation constant del autor de Occidental, del Comité Explorativ (C. E. L. I. A.) e del max valent ductores de nor movement.

Adver noi deve confesser que córam li mult labores noi prendet nor function ne con grand plesur. Ma al insistent petitiones de nor colaboratores noi ne posset trovar un loc plu apt quam centrale organisatori. Noi advoca omni coidealistes subtener per lor colaboration li membres del Oficie Central, queles execute lor functiones sin salarie, pos lor obligationes professional.

Noi expecta que omni Occidentalistes va unir lor forties con li nostris, por que nor Occidental-Union va star quam un falanxe in li decisiv campanie imminent.

Noi fa nor devore, ples far li vor.

E. Pigal.
por li provisori Officie Central.

Ad Sr. E. Pigal, Redactor de «Cosmoglotta».

Estimat senior,

Nu che li dissolution de Ido e córam li barbaric Esperanto li propagation e studia de un vermen cultural idioma por li international relationes es ja urgent, e, pro to, yo have li honore misser vos un unesim donation de 50 pounds por li nov fundat Occidental-Union.

Con sinceri salutas

Gerald A. Moore.

Cronica.
O. Multis: Problém jazyka mezinárodního, jeho podstata a rozřešení (Problema del lingue international, su essentie e solution). IV + 24 págines DIN-format A6. Editoria Occidental, Brno, Vranovská 44, Tchecoslovacia. Precie 2 Kč (Dollar 0,06). Por li difusion de Occidental nu ja existe du tre bon brochuras in tchec lingue, queles completa se reciproc, i.e. li supra-mentionat introductori e li aprension-libre de J. A. Kajš. In li sam editoría aparit anc un serie de propagande-postcartes

 

-143-

 

con Occidental-versiones de bell canzones populari del tchec lingue. Un serie de 10 divers cartes custa 5 Kč (Dollar 0,15).

Li Bulletin del Sviss Association por Occidental (S. A. P. O.) nu apari sub titul «Svissia». In nr 4 (septembre) it aperte un concurs de traduction con premie por li sviss abonnates de Cosmoglotta. Quam premie es ofertat in chascun trimestre un original oleo-pictura (de pictor diplomat de Bell Artes sr. Ric. Berger, President de S. A. P. O.) de quel li valore es adminim 50 francs sviss in pictur-expositiones. Li jurie consiste de seniores Creux, filolog, Dr. Aschwanden e Dr. Nidecker. Li Occidental-curs frances per corespondentie de S. A. P. O. es nu complet con 7 letiones.

Semanal «Revue Artistique Romande», Lausanne, 31 august, publicat li portret del autor de Occidental con noticie in Occidental.

Sr. Fred Lagnel, secretario de S. A. P. O. in un congress de preceptores de Romand Svissia, Porrentruy li 29 junio, distribuet un «Apelle por li pace international» editet del Occidental-Secretariatu, 14, rue du Mont-Tendre, Lausanne. Li print-folies redactet in Occidental, ha evocat grand interesse che li congressistes.

Revue «Le Semeur», director Miguel Palomares, Santiago de Puriscal, Costa-Rica, inserte li informationes del covriment solmen in Occidental, vice til nu Ido e Frances. To es un nov pruva ocul-battent que Occidental es li ver international lingue por li ínmediat usada, contra que Esperanto e simil artificial lingues «auxiliari» ne posse esser usat autonommen, besonante pro lor íncomprensibilitá li interpretation per natural lingues.

E. P.

C. E. Sjöstedt: Occidental, de internationella ordens sprak (i. e. li lingue del international paroles) Helsingfors 1928. — Ti ci excellent brochura de IV—8 págines explica li principies de nor lingue, contene un comparation inter Esperanto e Occidental, un curt grammatica e textus provatori e posse esser recivet del Societé Interlinguistic, Villagatan 25, Helsingfors, e del Societé Occidental, Oe. Agatan 37, Uppsala. Li precie ne es indicat. It es solmen regretabil, que li articul pri «Normation» de Pigal in numeró 49 de Cosmoglotta ne esset egardat pri li format de ti ci brochura. Talmen li cáos in li formates de nor propaganda-brochuras augmentat se. Esperabilmen nor amices va usar futurmen solmen li DIN-formates A4 (210 × 297 [144] mm²), A5 (148 × 210 mm²) o A6 (105 × 148 mm²), ja adoptet in adminim six states. To vell tre simplificar li deposition e expedition de li printates normat. In céteri ti ci brochura va certmen aproximar plu bentost li témpore quande omni sved interlinguistes progressist va esser unit circum Occidental.

«Der Türmer» (german «revúe por cordie e mente»; editoría Greiner & Pfeiffer in Stuttgart) publicat in su numeró julí un articul pri: «Li mundlingue, li via al lingue del europan intercomprension», quel accentua que Wahl successat crear per Occidental li medie de intercomprension quel li munde de cultur occidental besona. Occidental es tam apt por ti scop que it es ja usat de un grand númere de adherentes in form e maniere absolutmen egal, quáncam ancor ne existe un manuale complet, ma solmen curt claves con poc págines. Un textu comparativ in German, Esperanto e Occidental e un referentie a Cosmoglotta in Mauer b. Wien clude li articul propagatorissim, de quel li autor es li coidealist Dr. Mell in Rudolstadt, Germania, consiliero del guvernia.

Li sam numeró de ti ci revúe contene un articul «Li german nation in li lucta actual de lingues» de Dr. Benno Imendörffer (professor por li Hungar lingue in Wien). Li autor demonstra que li lucta del lingues national devenit mem plu grand pos li grand guerre e pos li ínfelici tractates de pace. Li autor trae ex su explorationes li consequentie, «que in li national lucta existe null justicie e null equitá, ma solmen potentie o ínpotentie». «It es necessi star armat por li lucta por nor nationalitá». «Si noi ne conserva adminim nor statu de national possession, e si noi ne resta adminim victoriós in li defension, noi have anc ne adplu un german futur». Regretabilmen li autor ne trae ex omni to li consequentie vermen prudent que li interlucta del lingues national va esser finit ne ante li introduction general de un lingue supernational quam Occidental. Quam inter li dialectes german (plu different inter se quam li lingues slavic por exemple) neplu existe un interlucta desde li introduction del commun intergerman lingue literari (Neuhochdeutsch), tam anc solmen per li lingue paneuropan va desaparir li lucta exasperat e exacerbat del lingues national. Ili va esser restrictet al dominia cultural e economical de su propri nation e va esser liberat del aplication international in politica e trafica quel corupte li lingues national e detorna les de lor ver mission. Li autor de ti articul vermen interessant e su coidealistes mey meditar ti ci reflexiones.

Karl Janotta.

-145-

 

«Allgemeine Rundschau» nr 30, München. Dr. Otto Kunze refere a du altri articules pri mundlingues (pri Esperanto e Oiropapitshn) in ti jurnale (nr 20 e 29) e al articul de Dr. Mell in «Türmer».

«Le Vegetalien», nr 1, 2, 3, Paris, sub titul «Langues internationales» denove publica un textu comparativ «Historia de Ivan li Inept» in Frances, Esperanto, Ido e Occidental.

«Mondo» nr 219-220 scri pri un poema de G. H. Richardson «Flugo» e parlante pri poesie in L. I. cita li Occidental-traduction ex Heine: «Un pine sta solitari …» e adjunte: «Tal verses charma li estetic gusta, inbella li lingue e attrae adherentes». — Tempora mutantur …

«The Equitist», Phoenix (Arizona), 22 junio, raporta pri li Frances Occidental-brochurette propagatori de L. M. de Guesnet e blama derivar li formes feminin del masculin. Pro to li «Equitist League» prefere Ido, quel deriva ambi, li masculin e li feminin, de un comun radica per different suffixes -ulo e -ino (Ido: «sekretario» es «sekretariulo» o «sekretariino»). Certmen ti qualitá de Ido in nor democratic témpore trova mult simpatie e noi ne vell renunciar introducter apu li feminin suffix -essa anc un special suffix por li masculin. Ma Ido ha fat se li labor tre facil per simplicmen declarar que -ulo significa masculin. In fact li international signification de ti sufix es precipue diminution (cp. globul, vesicul, oxidul, etc). Pro que in ti ci sense it es ínaccentuat on vell dever far un exception. «The Equitist» mem ne hesita far un «corectura» in ti direction anc in su lingue angles; il usa in su jurnal «vey» quam comun pronomine, triesim person, significant o «he» (il) o «she» (ella). — It ne suffice haver un bon idé, on deve haver anc li potentie imposar it al homes. To es importantissim in omni sociologic questiones do anc in omni changes del lingue queles es contrari al customes del popules. Tam long quam li féminas partura infantes, va exister in general anc un social differentie inter ambi sexus, quel on ne posse for-decretar per arbitrari formes lingual. Finalmen li redactor opine quam avantage de Ido que it es li «product de un comité de 70». Ma nu eminent membres de ti Ido-Comité prende parte in li nov Occidental Comité Explorativ de Lingue International (C. E. L. I. A.). Etsi li ultim ne have 70 membres, it utilisa li abundant e matur experienties del antean. Qualitá súper quantitá!

E. Pigal.

-146-

 

In «Idisto Katolika» nr 5, 6 canonico Houillon responde a un passage in mi articul «Futur evolution de L. I.» Il di que it es tre desfacil parlar Occ. Yo ne save quant profund sr H. ha ocupat se pri Occ, ca il possede li lexico grammaticas etc, e ca il fat seriosi provas a conversation. Tis qui ha fat tal provas constata just lu contrari. Ma in omni casu it es comic que por demonstrar ti desfacilitá sr. H. parla pri duplic consonantes, duplic pronunciation de c etc. Si sr. H. vell esser un chines o un arab, forsan ancor to vell esser comprensibil, ma por un frances it es quelc strangi. Specialmen si il parla pri li ínprecision de Occ. Nu, li lingue F es conosset quam un del max precis lingues. E Occ in presc omni casus es plu precis quam F o almen egal a it.

Ma ti opinion veni del íncomplet conossentie, p. ex. il di que Occ passu es Ido pazo, paso, transiro, texto-parto. Nu Ido pazo, F pas*) es passu, Ido paso, F passage, es Occ passage, passada; Ido transiro es in Occ transition, e Ido texto-parto, F anc passage, es Occ passage.

*) in li precis F ti parol have anc li sense de negation, e ancor li sequent 1) vestigie (pas de cheval), 2) loc a passar, 3) mär strett (Pas de Calais)) 4) syll (D Schwelle), 5 Situation, relation, 6) avan-tagie (donner le pas) etc.

Advere «de gustibus non est disputandum» e noi totalmen consenti que posse exister anc tal persones a queles Ido plese plu quam Occidental. Ma to es just homes ja intoxicat per long usation de Ido. Ma yo vell esser interessat pri un hom de occidental civilisation, virginal in sensu de L. I., a quel Ido va pleser plu quam Occ. E til que ti prova va esser efectuat yo permisse me dubitar pri li justesse del opinion del estimat canonico H.

E. de Wahl.

In «Heroldo de Esperanto» nr 28. T. J. critica li nov libre de Jespersen tre rasonosmen. Inter altri cos il scri: «on posse dir que Novial es plu minu compromiss inter Esperanto, Ido e Occidental … it es superior a Ido in mult punctus, ma it ne atinge ni li «in-se-self-perfectitá» de Esperanto, ni li sistematisme de Occidental — just pro to que it es plu minu un compromiss … Yo ne crede, que li nov projecte de prof. J. va trovar alcun practic aplication; tamen it va restar un interessant studie, de quel mani-un posse hauster almen quelc original idés.»

In Heroldo nr 32 in bibliografie es mentionat PANSCRIT,

 

-147-

 

Occidental-adaptation del stenografie-sistema Scheithauer per E. Pigal.

Miss E. Sylvia Pankhurst ha publicat un brochura «Is an International Language possible?», (Published by the Morland Press, Carey Street, London SW1. Price Sixpence), in quel ella tre habilmen fa propaganda por li idé de un L.I. Ella monstra que it totmen ne es ínpossibil o tro desfacil, que omnihom stant in li trafic international mey mastrisar du lingues, su propri e li international, tam plu que ti es ya mult plu facil quam omni lingue national. — Al opinion, que un L. I. es ínpossibil, proque bentost on ne va parlar in divers locs del terra li sam lingue ella oposi Hebreic e Angles, parlat in li tot munde in sam maniere. Ultra to in li hodial constant comun relationes inter omni partes del terra li formation de divers dialectes es ínpossibil. — Poy ella monstra que un L. I. es ne solmen possibil ma tre desirabil, e que Latin es li sol base possibil por it. Li fin del brochura es consacrat a un curt circumspection pri li historie del L. I., in quel Occidental figura solmen per su nómine inter Medial e Romanal, e es monstrat Interlingua de prof. Peano quam li solution del problema. Un textu comparativ de Interlingua e Esperanto ilustra li assertiones del autora.

J. Prorók.

In «Heroldo» Nr 32 Stellan Engholm tracta pri un passage del libre de Hendrik de Man «Li psicologie del socialisme» in quel il parla pri mundcultura e mundlingue. H. de Man tamen ne vide li possibilitá de un tal cose, proque il ne crede ye success de artefat lingues, proque ili ne posse esser ver cultur-lingues. Li autor del articul S. E. junte quelc tre interessant observationes queles yo ne posse retener me citar ci: «It vell esser un hipérbole (in Esp «troigo») dir que Esp. nu es un culturlingue, ma it ne es un hipérbole dir, que in nor lingue trova se un seme ex quel posse crescer un nov cultura … Mult persones parla pri li ínperfection de Esperanto. Certmen it ne es perfect. Ma quant perfect Esperantistes existe? … Si noi vole un nov plu bon cultura, noi deve anc laborar por Esperanto quam mundlingue, culturlingue. It ne es necessi dir to al «exteruloj» («outsiders»), proque forsan noi vell deterrar les per to. Ma it es necessi laborar por to, inter nos self e inter li exterior publica». To es un bon confession. Por nor existent cultura Esperanto ne posse servir quam culturlingue, e por posser servir quam tal, it es necessi constructer un nov Esperanto-cultura, do destructer li existent ma ne

 

-148-

 

dir to al profan publica! — Noi peti li mundan presse reprintar ti interessant confession, pro que li publica mey esser informat pri li secret intentiones del esperantistes. — Occidental in contrari es basat sur nor historic crescet cultura, e es just li commun cultur-lingue de nor actual Europan civilisation, quel it vole subtener de discadentie in divers foren a unaltru nationalistic culturas.

Axel Wästerland.

Mersí al subventiones de sra Morris, li Esperanto-Organisation U. E. A. prepara nu li edition de un grand planat ovre, un max plen possibil Bibliografie de libres, brochuras, singul indicationes in periodicos etc pri li divers aspectes, idés etc, stant in relation con li question de un lingue universal, to es pasigrafies, signal-codes etc, etc til li projectes de parlabil lingues incl. Li autor de ti meritosi e minuciosi labor es li conosset Esperantist Peter Stoian. Il cita anc ovres del 15m secul. In summa it va esser li max plen bibliografie pri li idé del L. I. Li ovre va probabilmen aparir in novembre.

E. W.

«Oiropa’pitshn» es li nómine del max nov project de un L. I. propagat in un circulare per Prof. Dr. A. Baumann, München, Auenstrasse 76. Il pensa que german es li max conosset lingue in Europa, e pro to reforma german in maniere angles. Articul «de», plural «di»; «de mund, de nase, de or». Conjugation per «ich tu, ich tat» con li Infinitive, etc. Ja li idé transscrir Europa in li sudgerman pronunciation Oiropa monstra que «de doitshe oiropäishe gemein’sprache» es vermen un «pitshn» (pidgin). Li autor scri que il ha vanmen abordat 60 grand editorías, quo pos ti exemples ya ne es mirabil. Forsan li 61im va fallir per edition de it.

J. P.

*

In nor ultim numeró noi communicat que li cité del unesim international Occidental-conferentie ancor ne esset cert. Alor li Ido-Congress in Zürich li membres Occidentalistic in consense con li provisori Officie Central in Vienna e con li Occidental-Buro in Paris ha decidet definitivmen arangear li conferentie in Bern (Svissia) 1929, probabilmen durant li unesim semane de august. Li Comité de S. A. P. O. ha prendet sur se li local preparationes propagatori e organisatori. Noi gratula pro li mersiand resolution e espera que nor unesim international reunion official va haver un grand successe. Noi sempre va raportar pri li labores preparatori.

Red.

-149-

Ido-Congress Zürich.
Raport del Occidental-Observator Ric. Berger al Association «Cosmoglotta», Wien.

Li mult progressistic Idistes qui atendet del Ido-Congress de Zürich un solution del schisma e un resolut passu ad-avan, va esser deceptet, nam ti congress, a quel eat precipue editores e partisanes del stabilitá, soluet nullcos. Ye mi arriva in Zürich, quande on informat me que li congressistes hat selectet Sr. Peus quam lor presidente, yo strax comprendet vers quel sensu li congress devet ear. Effectivmen in li general reuniones on mult parlat, on fat mult discurses, sovente con fulminant voce, ma null resultat efectiv. It esset visibil que omnes timet li scandale expectat e pro to on evitat cuidosimen omni discussiones de principies. Li grand calore del die semblat har extintet subitmen omni passiones.

In li raport, yo va parlar precipue pri to quo maxim interesse nos, i. e. li atitude de nor amics relativmen a Occ. Factmen, nor lingue sembla har obsedet li congress e tre sovente noi audit alusion a it, contra que Novial esset apen mentionat. Pluri evidentmen enunciat quelc «kritikachi». To esset ínevitabil. Ma in totalitá, yo deve atestar que li ton pri Occ. ne esset desgentil. Tis qui memora li odie regnant durant li unesim annus inter idistes e espistes, posse comparar e constatar quant enorm es li progress del spiritu de tolerantie.

Pos li ultim evenimentes che Ido e pro li constant fugida de Idistes vers Occ., noi atendet in ti congress un fort movement vers un modernisation de Ido, por talmen retrotener li progressistes. Solmen 2 mannes tentat un tal proposition, Sres Dres Auerbach e Nidecker, ma li fulminant voce de Peus fat tremer li auditorium. Houillon afirmat que li progressistes departe de Ido pro «personal motives», Mauney clamat que Ido es in «relativa perfekteso», Peus repetit que Ido es li lingue del «Delegitaro», quo significa que on ne posse trovar quelcos plu bon! Stör expresset li desir que li Academie idistic mey esser un «poc plu progressistic».

In resuma, li presc totalitá del Idistes ne comprendet li dangeros situation de Ido: si ti ci ne es maxim bentost modernisat, tande Occ. va remplazzar it poc a poc. Un sol vez Nixon declarat que on ne deve far quam li struce por ne vider li danger; ma pro que samtemporanmen il afirmat que Ido es «presc perfect», su remarca esset sin utilitá.

Dr. Auerbach exposit li trist situation de Ido. Noi ne obtenet li success e hodie noi trova nos córam ti facte que un altri lingue (Occ.) realisa li progress desirat in Ido. Si Ido ne vell esser un compromiss, to ne vell evenir. E nu, in omni annu, de congress a congress, nor númere diminue … Noi ne deve sempre repetir citationes de Couturat, nam noi ne save quo Couturat vell opiner nu … On ne posse negar que quande on presenta textus comparativ in Occ. e Ido, li publica ne hesita …

Peus protesta per fulminant voce: «En lektar, ma ne en skribar!»

Auerbach responde que li esperantistes fa li sam response, quande on presenta les textus Espo-Ido e questiona li auditorium esque to ne es ver. Multes responde yes, yes!

-150-

 

Pos ti discurs del maxim clarvident cap del «Idistaro» noi atendet un discussion pri li cause del constant fugida del Idistes vers un altri sistema. Dr. Auerbach hat mettet su digite in li vúlnere. Ma on cuidat li mal per ignorar it!

Noetzli fat un grand discurs por pruvar que si Ido ne progresse, to es solmen pro li interesse del publica por sport, cinema, etc. Sin dubita, to es un cause, ma il obliviat dir que si tant eminent e ancian idistes quam Pigal, Ramstedt, Peipers, Eldon, de Guesnet, Bohin, Creux, Kaiš, Janotta, Gär, Pášma, Küppers, Khun etc., etc. abandonat Ido, to certimen ne es pro li cinema, ma pro li conservatisme del ductores idistes, inter queles es Noetzli self!

Li ultim idistes es astonant; ili vide lor ranges diminuer rapidmen per constant fugida a Occ. e ili ne have idé questionar e discusser li ver cause de ti fugida. Un sol, Houillon, dat ti explication, tre comod: «To es solmen pro personal preferentie!» Li espistes di lu sam quande lor adeptes transea a Ido!

Factmen li conservaci tendentie del congress explica se tre bon. Pro que li sol lingue official esset Ido, sol tis qui maxim bon parla Ido desde long témpore, audaciat discusser e tis comprensibilmen es li maxim intoxicat o li maxim interessat al inchangeabilità de Ido (precipue editores). Adplu li progressist-idistes ha ja abandonat Ido e ne venit a Zürich por contraponderar li «gut-kontilisti». Do presc omni oratores contentat se per repetir que Ido es «presc perfect» e que on vell forsan (!) dever examinar su quelc defectes por far it sempre li maxim bon.

Nor amicos idistes es tant intoxicat que ili ne vole vider li aplastant superiorità de Occ.; ma si ili absolutmen vole cluder lor ocules córam evidentie, li publica va judicar altrimen e bentost va decider. Vice parar li concurrentie de Occ. per un energic modernisation de lor lingue, ili occupa se, in un congress international, per un scolastic discussion pri li logicitá del parol Occ. «concurrentie!» Car amicos idistes! Ne li parol «concurrentie» de Occ. esset a discusser ma li cose self! To vell har esset mult plu util por li futuritá de Ido! Vu similea li habitantes del ancian Constantinópol qui perdit lor témpore in discussion pri paroles e coleres durant que li Turcos ja comensat li conquesta del urbe!

Noetzli anc declarat que il refusa absolutmen parlar pri Occ. malgré pluri pregas. Li Occistes, il dit, have lor jurnales, ili mey propagar lor idés per tis-ci. Noi concorda que Sr. N. have null obligation moral propagar un altri lingue quam Ido in su jurnale, ma to quo noi reprocha le es publicar stupiditás pri Occ. e poy refusar omni rectification. Es precismen to quo fortia nos misser protestationes a su propri abonnates per un altri jurnale!

Li maxim interessant reunion por noi Occistes evenit venerdí vésper. Ye li fine del oficial convenida, Sr. Houillon, hat anunciat que il vell far durant li vésper un conferentie contra Occ., un conferentie a quel il invitat li Occistes present. Ergo Sr. Moore e yo decidet assister por finalmen audir li refutation (quel noi expectat desde tant long témpore!) del principies de Occ. Ma, in ti conferentie, quel reuniat circa 50 participantes, Sr. Houillon comensat per declarar, ye nor grand astonament, que il va tractar solmen un sol punctu

 

-151-

 

secundari, ti del duplic lítteres che Occidental. E tande Sr. H. racontat un historie de un carre quel havet du rotes e de un altri carre quel havet solmen un rote. Escamotante habilmen su object, sr. H. contentat se per jocar pri tri o quar paroles del Radicarium accompaniante tal scientic critica per mult punie-frappas sur li table.

Finalmen, Dr. Auerbach fat remarcar a Sr. H. que il critica solmen un detallie in Occ. e que it vell esser plu interessant audir criticas del principies del lingue. Tande, sr. H. fat un declaration vermen astonant, apen credibil: il anunciat que il ne posse discusser pri li principies de Occ. pro que … il ne ja havet témpore por studiar les!

Til nu, yo ha assistet a mult e mult conferenties pri omni species de questiones, ma certmen it es li unesim vez in mi vive quande yo vide un professor haver li audacie (in frances, on nomina to: du culot!) organisar un conferentie pri un question de quel il confesse ne mem conosser li principies!

Pos un demí-hor, on permisset me responder in Occ. Ma strax, mi car amic Mauney saltat vers li plafon: Atention, fa atention a to quo vu di, pro que Berger es un tre habil mann. Yo averti vos que il conosse Ido plu bon quam noi e precipue su defectes!

Tande Dr. Auerbach remarcat: yo fa memorar que ante quin mensus, Sr. Berger esset un del maxim fervent Idistes, it es amusant vider que sr. Mauney ja suspecte le.

In resuma, yo respondet a Sr. Houillon que li criticas pri quelc paroles Occ. ne have grand importantie. Si li practica monstra ortografic errore in quelc radicas, on va corecter les facilmen. Ido ha perfectionat se in pluri detallies, pro quo Occ. ne vell far it anc?

Sr. H. criticat li duplic lítteres, ma li facte que li du lingues, li maxim difuset pos Ido, es du lingues con historic ortografie (to es Latino sin Flexione e Occidental) monstra bon que li duplic lítteres ne constitue un impediment in li ocules del publica quam li idistes crede it.

Ma Sr. H. interruptet me: «Vu afirma que li lingues queles difuset se ad-maxim pos Ido, es Latino sin Flexione e Occidental; pruva to! Yo constata que vu afirma coses sin pruva!»

Per ti objection, on posse judicar quant bon informat esset un adversario qui postula li pruva de to quo omni mundlinguist save! Sr. H. sembla conosser tam bon li recent situation de Occ. quam su principies!

On comprende do que li nivelle del discussion ne posset esser tro alt con un mann qui ne ha studiat li principies de su object, qui ne mem conosse li recent, mundlinguistic situation e qui accompania omni su paroles per bruient punie-frappas sur li table, tant que pluri vezes yo timet que il vell demolir ti-ci vice Occidental!

Mult plu interessant esset li discussion sequent inter li altri assistentes. Mersí al amabil presidentie de Sr. Cuntz, on tractat ti vez li principies e precipue li question del analitic conjugation, ti del logicitá in li L. I., etc., etc., quo esset occasion por un tre fructuos cambie de opiniones in un ton amical.

Li tot discussion esset vermen sempre cordial (si noi excepte un micri explosion de mal humore de Bettoni). Ci, yo deve mersiar precipue Dr. Auerbach, Dr. Stör, Cuntz, de queles li largesse de idés e

 

-152-

 

li amabilitá, yo deve sublinear. Tal spiritu de tolerantie e reciproc estima fat me un tre grand plesur. Quelc eminent idistes questionat me esque on va acceptar les in li jus anunciat conferentie Occidental de 1929, etsi ili resta idistes; comprensibilmen yo assecurat les que li occistes ne va monstrar se inferior a lor coidealistes pri amabilitá e que tis-ci va esser sempre cordialmen recivet por laborar junt in amicitá.

Remarcabil es, que li 9/10 del assistentes nequande hat audit parlar in Occ. e tamen omnis comprendet me, quo pruva que Occ. es un lingue ínmediatmen comprensibil sin studie, anc oralmen. Un experientie decisiv.

Zürich, 5 august 1928.

Ric. Berger.

N. B. Strax pos li congress, noi ha recivet un lettre de un del du oratores qui havet li corage monstrar li necessitá del reformes in Ido, to es Sr. Dr. Nidecker de Basel, li presidente del «Suisa Ido-Federuro». Ti lettre quel Sr. Dr. H. Nidecker scrit nos in Occ., noi adjunte al rapport sin comentarie!

«Car coidealist Berger,

Yes, li congress esset tre descorageant por ti homes, qui considera li mundlingue ne quam selfscop, ma quam medie a li scop del liberation del hom per instruction pri economial-social problemas. In ti sensu yo posse estimar solmen un lingue quel es progressistic e ne considera se perfect e ne-reformabil.

Mi discurs esset unesimmen mutilat per li témpore-limitation, e poy per li rud interruptiones de Peus. Anc li vésper-discurs de Houillon esset un fals action. Il intentionalmen concentrat se sur un ne important punctu del Occ. lingue, li duplic lítteres, e intentionalmen alongat su discurs, por que null altri mey posser parlar pri propri problema …»

Pro quo yo denov abandonat Esperanto.
Un Esperanto-jurnal raportat que senior E. Biddle ha abandonat Occidental. Jus noi recivet un lettre de sr. B. quel noi in sequent publica.

Red.

Durant li ultim annu yo ha abandonat Esperanto e adheret ad Occidental, poy retornat ad Esp. e denov abandonat Esp por finalmen accepter Occidental, a quel sistema yo va nu consacrar omni mi forties.

Ti duplic transition forsan sembla un poc strangi. Támen per it yo ha atinget un plen e definit conviction e yo senti un plu grand satisfation pri li tot afere.

Yo esset activ Esperantist de 1913 till 1927, do ne sin practic experientie. In li ultim témpore yo studiat anc Ido e concludet que ti lingue es plu complicat e plu desfacil quam Occ o Esp.

-153-

 

Yo ha nu abandonat Esp proque ti lingue es ne solmen mult minu international in su structura, ma anc mult minu facil quam Occ. It es ver que quande on regarda li divers afixes de Occ e li divers adjectivic finitiones, on es inclinat pensar que li mecanical sistema de Esp es plu facil. In un sense to es ver. Ma li practic e li teoretic simplicitá es du coses different. Teoreticmen Occ es plu complicat, ma in li practica it es plu simplic, proque it seque li formes international ja conosset del studiante. P. ex. li studiante angles va formar li grand majorité del Occidental-derivationes instinctivmen, sin pensar pri li regules, proque apartmen in li paroles derivat Occ es tre simil al angles. Contrarimen, li formes de Esp ne es antey familiari, do on sempre deve memorar li regul, almen til que on ha atinget un profund conossentie del lingue. Yo bon memora que quande yo unesimmen studiat Esp, yo trovat que li afixes esset li max desfacil parte del lingue. Por li majorité del studiantes it vell esser mult plu facil aprender e usar apart paroles quam formar o deschiffrar li Esperanto-derivationes. Sovente li sense del derivates (p. ex. fruktajho, flugilo etc) es purmen conventional, ne logical o almen ne clar. Li complicationes grammatical (acusative, acordation del adjective al substantive in casu e númere, corelativ paroles, differentiation inter sia, lia, shia, ghia, ilia, finitiones -ig e -igh, etc) es un immens desfacilitá, quel on ne trova in Occ. In li ortografie li ks o kz vice x, li kv vice qu es apartmen repugnant. Ma li possibilitá de reformas in Esp es null. Comensar li reformas vell significar li comensa del fin. E sin reformas Esp nequande va esser acceptat; pri to yo es convictet.

Li present tendentie introducter li paroles international apu li autonom formes, va esser fatal. On ne posse haver in Esp plen internationalitá e regularitá — sive li un sive li altri deve esser sacrificat. Occ posse satisfar ambi postulationes, do es multissim plu facil.

Li fortie del Esp-movement es cardinalmen sur paper. Chascun activ laborator save que un tre micri percentage del studiantes resta fidel. Ca to es li culpe del studiantes? Til un cert gradu, yes; ma it es anc li culpe del lingue. Yo es convictet que Occ va retener su studentes mult plu bon, nam un aprendente posse leer Occ pos un mult plu curt témpore quam vell esser necessi por leer Esp. E quande on posse leer un lingue, it es plu probabil que on va retener li interesse pri

 

-154-

 

it. Li númere del Esperantistes queles lee mem un gazette esperantistic, es tre micri, secun mi experientie, quel es certmen ne unic.

Li progress de Esp, exter li circules comunistic, ne es satisfant e vermen it sembla me que on ne plu va ganiar nov successes. Un trist situation pos 40 annus! Yo peti li Esperantistes considerar li factes e questionar se esque ili ne es sur un fals via. Li beson del L.I. es imens, li simpatie por li idé es vast diffuset, ma Esp ne gania li victorie. Ca to es un absolut pruva que li sistema es defectiv?

Yo es convictet que Esperanto nequande va victoriar. Li sol alternative es Occidental. Per it noi posse offertar al munde un lingue conform a nor cultura. Al batallie!

Eric Biddle, Grosvenor Rd., Tarvin near Chester (Anglia).

Max bon metode de aprension por Occidental.
Ante un annu, Sr J. Prorok scrit in Cosmoglotta No 42, in su excellent articul: «Stabilità e Evolution» li sequent lineas: «Nu es témpor comensar li activ propagande. Li stabilitá por un suficent long futur es garantit per li experienties de 5 annus de infantie, pos un embrional periode de 30 annus. Nu, Occidental es matur por prender in su manus li guidantie del mundlingual affere.»

Versimilmen, noi omnis — ancian e nov adherentes — opine li sam. It es témpor por presentar Occidental al publica, quel til nu ha conosset solmen caricaturas de lingues international. Ma ante comensar li activ propagande, it es necessi haver un excellent libre de apprension quel noi va posser dar a omni studiantes. Consequentmen, ante far grand expenses de editiones, noi deve questionar nos: «Quel va esser li max bon metode de aprension specialmen por li lingue Occidental. Ca li traductiv o li direct metode?»

Havente quelc experientie in li diferent pedagogic sistemas usat por docer lingues in scoles, yo strax responde: «Por lingues national, con lor desfacilitás in grammatica e vocabularium, on ne posse forjettar totalmen li traductiv metode. Yo ne crede que instructores va contradir me si yo di que presc omni pedagogos queles experit li direct metode devet agnoscer,

 

-155-

 

pos quelc témpore, que su integri aplication ne da li expectat resultates.

Ma por un sistema «a posteriori» de lingue international, e principalmen por li lingue Occidental, li question es totalmen diferent. Li Europanes e li Americanes, si ili es solmen un poc cultivat, ne besona aprender Occidental. Ili ja conosse it. Por les, it es solmen necessi preciser li contures del lingue per exemples. Yo es cert que noi ne va incontrar, quande noi va docer Occidental per li direct metode, ti desfacilitás queles noi incontrat in li instruction del lingues national. Ergo, si li metode direct ne es li max bon metode por lingues national, yo crede que it es in contrari tre convenent por Occ in omni landes in queles on parla lingues europan. Solmen in li oriental landes, it va forsan esser necessi usar li traductiv metode proque lor lingues have un totalmen altri base quam tis de Europa e America.

Li consequentie de ti statu de coses es tre important por li organisation de nor propagande. Noi ne va besonar editer libres de aprension por chascun popul separatmen. It va esser suficent presentar al publica un excellent manuale scrit solmen in Occidental, usabil sur li du bordes del Atlantic e li expenses por editiones ne va esser tam grand. Talmen, it va esser possibil far un ovre perfect, seriosmen perstudiat, per li colaboration de nor max bon filologos e pedagogos e pri quel on va posser dir que it es un ovre unic in li historie del lingue international.

G. Bohin.

Remarca.
Con plesur noi publicat li articul de sr. G. Bohin, director del «École Moderne», Strasbourg, pedagogo qualificat e experientiós in lingues. Li opiniones expresset certmen es tre rect e merite plen attention de omni scop-conform Occidental-propagatores.

Li Central Comité del Occidental-Union ocupa se pri li organisation del labores por composir un Complet Occidental-Grammatica in Occidental e un Occidental-Crestomatie. Ambi ovres va esser quasi un resumation e completation del sistematic manuale de aprension direct de sr Bohin. Li complet grammatica ja es presc finit in manuscrite de sr Janotta e posse esser publicat in un tom con li crestomatie e li direct aprens-cursu. Tis de nor colaboratores queles es parat auxiliar in li composition del crestomatie, es petit comunicar nos to.

 

-156-

 

Ti libre va esser un bon vademecum por omnes queles ja possede li lingue impressivmen, sive per afin lingues natural, sive per studie de un micri manuale in un lingue national p. ex. che Orientales.

On deve transferer omni detal’at explicationes e paradigmas prolix e altri complicationes ad-in un complet gramatica in Occidental self. It es vermen li max rational metode por Occidental e specialmen por su actual stadie de unesim introduction.

Noi advoca nor colaboratores utilisar nor ancor poc forties commun per concentrar les in li labores necessissim e editer in lingues national solmen curt o micri manuales. Tales existe ja in pluri lingues, printat: German, Frances, Tchec, Sved; in preparation: Angles, Hollandes, Hungar etc. Plu grand manuales es justificat adver anc in Angles, Frances e precipue German, pro que ti ci lingues es usat quam international lingues, do libres in ili es studiat anc de interessates de altri nationes.

Apartmen important es un plu complet manuale solmen por pur german letores pro que por ili Occidental naturalmen es comprensibil ne in tant gradu quam p. ex. por Franceses o Angleses. Nor letores save que just un tal manuale bentost va aparir in li german Occidental propaganda-ovre, li elaboration de quel regretabilmen retardat se, pro supercargation del co-autores.

Nu es in printería un «Manuale de Conversation e Corespondentie» de L. M. de Guesnet, quel es composit anc secun li directives del direct metode. It have 20 págines e va aparir durant ti mensu. Precie fr. Fr. 1,50 plus fr. Fr. 0,30 porte exter Francia, fr. Fr. 0,15 in Francia.

E.P.

Saxonic genitive de Jespersen per -n.
Prof. Jespersen ha introductet in su Novial un sintetic tal nominat saxonic genitive contrari al evolution del hodial lingues. On posse discusser pri to, ca un saxonic genitive es necessi, proque omni romanic e slavic lingues ne possede it. Ma on deve conceder que in mult casus un tal form, existent in li germanic lingues, vell esser util por precision e curtitá. Li germanic lingues usa por it li finale -s. Do li sam quel nu in omni modern sistema de L. I. es usat por li plural quam li max apt e international form por ti idé. Do li adoption del s have cert desfacilitás, e in un sistema quam che prof. Jespersen excludet se ja per su in ante statuet principies.

-157-

 

Li orígine de ti -s ne es ancor ínrecusabilmen fundat, ma it sembla esser in relation con li parol sunn (filio). Un process analog noi vide in li modern nómines de familie: Peters = Peterson. Li psicologic afinitá del conception de possession e de filio es suficent clar.

Prof. Jespersen nu prende per su genitive saxonic li finale -n, quel es li form del genitiv in li finnic lingue. Por plu fundar ti un poc strangi finale in un inter-europan lingue il cita paralel formes D mein, A mine, Sk min, F mon, e deriva nu in Novial de me – men, e extende ti form al altri pronómines vu – vun, vus – vusen, nus – nusen, les – lesen etc. On posse solmen mirar que un conosset linguist posse dir tal coses.

Unesimmen on ne posse posir paralel li germanic formes quam min e li F mon. Li scrition del F mon per un n es solmen un miscomprense, sammen quam li scrition F ligne paralel a signe, de L linea (totmen ne egal con L signum). Ti n in F mon es solmen un fonetic signe del son nasal introductet in F e Portugales e ne have necos comun con li germanic min, quel representa un tre antiqui forsan prearic form, quel ne es caracteristica del pronomine possessiv, ma del personal quel contene it ancor in mult indoeuropan, p. ex. slavic, lituanic e mem in li turanic (turco-ugro-finnic) lingues (T min, Est mina).

Duesimmen in li german «des Bären» li finale totmen ne es ti del genitive, ma sammen bon ti del dative, acusative e mem plurale. Ultra to on anc ne save ca forsan ti n ne es radical, proque ja in antiqui nordic li parol es björn.

Do in omni casu li citat de prof. J. finale de genitiv n in li indoeuropan lingues es adminim un erra.

Resta do solmen li argument que n es li finale in finnic.

Ma it es un facte conosset in linguistica que ni pronómines, ni grammatical flexiones nequande es pruntat che altri lingues. On prende ex altri lingues precipue substantives, verbes, adjectives, mem sufixes, ja mult rarmen prepositiones, interjectiones, ma nequande ni pronómines, ni grammatical flexiones. Li quelc tre poc exemples anc ne es absolut fundat e posse haver anc altri explication.

Do prender li finnic n quam signe de genitiv in un absolut europan lingue es un grav manca de Novial, scienticmen ne defensibil.

To es just sam quam in Esperanto li grec finales -oj, -aj, e mem plu mal proque grec apartene al fundament de nor occidental cultura.

E. de Wahl.

Li present e li altris de nor recensiones de Novial es fundat principalmen sur li ovre: Otto Jespersen, Ph.D., Litt.D., L.L.D., An International Language, London, George Allen & Unwin Ltd., Ruskin House, 40 Museum Street. Price (Postage enclosed): 5 s.

De ti libre ha aparit anc un german traduction de Dr. S. Auerbach che Winter’s Universitätsbuchhandlung, Heidelberg (Preis 5 RM) e un curt extracte in dan lingue de Prof. Jespersen self sub titul «Et Verdenssprog» in li collection «Kultur og Videnskab», V, Pios Boghandel, Povl Branner, Nörregade, Köbenhavn (1 Kr. dan).

Red.

-158-

Naturalitá e artificialitá.
In un articul «Naturaleso ed artificaleso» Franco Veramido analisa in L'Idiste Français nr 30 e 31 li du fundamental principies de Ido e de Occidental e veni naturalmen al conclusion que Occ ne have futuritá e que Ido es li final «solvuro» del question. Li articul quel es tenet in un simpatic ton, monstra que li autor ancor ne ha totalmen penetrat li tema e sovente cita coses queles just demonstra lu contrari a to quo il asserte. Por exemple por combatter li ne totalmen fonetic ortografie de Occ, specialmen li duplic pronunciation de c e g, il cita quam exemple de perductet fonetic ortografie li lingue hispan e italian. Il sembla obliviar que just in ti du lingues li du lítteres c e g, have du divers pronunciationes!

Sammen il di que li etimologic structura ne auxilia li slaves o germanes, proque ili ne conosse li tal nominal extran paroles.

Ad unesim yo vole constatar que un L.I. probabilmen ne es reservat (almen in li unesim témpore) al analfabetes. Do omni hom in Germania e Russia leent gazettes conosse un grandissim stock de paroles, e che clar e bon instruction anc radicas e sufixes queles il save usar. Yo self possede completmen li du lingues e yo posse dir que li percentage de extran paroles e parolformativ partes es tre grand, p. ex. in russ «con-fide-nt-i-al-no, re-volu-t-ion-nyi, form-at-ia, corpor-at-iv-ny, co-oper-at-iv, re-solu-t-ia, inter-nat-ion-al-ny, com-press-or, avi-at-or, pro-fess-or, doct-or, san-it-ar, san-at-or-ia, pro-pag-and-a, con-tri-bu-t-ia etc»; paroles queles conosse chascun russ soldat, anc li analfabetes. In ti quelc hasardmen prendet paroles trova se ja li sufixes max usat e qualificat quam tre desfacil in li derivation. Anc si li ínerudit ne va comprender li finesses del radica «present» e radica «perfect», il va p. ex. conossente «revolutia – revolutionny», totmen per analogie formar resolutia – resolutionny, formatia - formationny etc.

Ma in Esperanto e Ido ti instinctiv metode es ínpossibil quam yo ha monstrat to ja sovente. On me di, que támen li ínerudit sempre va far erras in Occ. Nu bon, on mey monstrar me que almen li erudites ne fa erras in Ido o Esp! Yo e sr Pigal ha monstrat sufficent vezes que mem ductores de Esp e Ido havent ja long practica ancor fa grav erras.

Un ínerudit person, si il aprende un foren lingue, sempre va far erras, si il ne have ocasion aprender it instinctivmen per practica, quam su lingue matrin. On mey solmen leer li epistules e post-cartes de tal persones scrit in Esp o Ido, e on va sentir un horrore.

Interessant es un logic erra del autor. Il scri: «Si til nu on aprendet li international lingues precipue per scrit textu, on deve considerar ti metode quam absolut anormal e ínnatural, imposat al studiantes simplicmen per li relativ poc diffusion del lingue … Céterimen li exemple del infante quel apropria se li conossentie de su lingue matrin solmen per audida, es un suficent frappant pruva del debilitá de punctu de visa Occidentalistic». Just ci es li quintessentie del question! Ma li autor oblivia que li L.I. es essentialmen foren a omnes! E til quande li tot munde ne va parlar ti lingue quam quasi matrin, it va esser un lingue extran: Altricos es aprender un lingue

 

-159-

 

vivent che su parlantes, e altricos introducter un lingue ancor ne parlat. E ti lingue on va aprender naturalmen plu per scrit quam per audida. Ma si un vez li L.I. va esser parlat in omniloc quam su propri e li infantes va audir it in tendri yunesse e aprender it naturalmen, tande si li grand lingues europan va introducter un absolut fonetic ortografie, on va posser far to anc in li L.I. To va esser ne plu desfacil quam in li altri vivent lingues.

Ma yo nequande ha audit que li duplic pronunciation de c e g in A F S P I (e anc in D Sv Holl) ha causat quantcunc desfacilitá al studiantes. Yo vell esser interessat far conossentie con tal fenomenal homes!

Dir tal coses, es sive bluff, sive manca de índependent judicie, e repetition de formules audit sin pensar.

Li autor concede que li scientic circules ha poc interessat se ye Esp e Ido, ma il emfasa que li proletariatu seque in grand masses, e Occ ancor ne ha monstrat, que it es bon por li masses. In li unesim témpores de Esp e Ido li proletariatu anc ne esset representat inter li adherentes. Por ili es necessi special manuales e metodes de instruction, necessi fervent instructores. Tal coses ancor manca che Occ quel ha usat su unesim 5—6 annus a propri perfectionament e ne a propaganda in li grand publica.*) Pro to noi ha contentat nos ye li micri claves, queles ha monstrat se totalmen suficent por persones un poc instructet in medial scoles. Quande noi va haver lexicos e manuales e bon pedagogos, instructores, noi va posser interessar li proletariatu. Til tande noi trova plu util recrutar li scientistes e erudit persones stant in li conexe international, quo posse esser efectuat plu rapidmen e haver plu grand valor in li unesim témpore. On deve prender in calcul, que li metode de instruction de un lingue con li etimologic structura de Occ, va esser un altri quam ti del altri lingues, e noi sta just in li elaboration de un tal metode.

Li ínmediat comprensibilitá de Occ, in juntion con grand simplicitá e regularitá de derivation, es un grand avantage proque it destructe li antagonisme in li cultivat publica, evocat per li ínnatural e repugnant formes de Esp e Ido. Anc si ili es adversarios e ne vole saver necos pri L.I., ili comprende Occ, e ili anc ínvoluntarimen es «passiv» Occidentalistes. Por devenir «activ» e posser strax scrir, mem sin lexicos, sufice quelc semanes, sovente quelc dies, quam ha monstrat mult exemples. Do li desfacilitás mentionat in li articul de sr Veramido es pur fantomes, e yo es cert, que si il vell dever scrir me «expromptu» e sin lexico un epistul in Occ, yo vell trovar ta minu erras, quam si yo vell scrir un tal epistul in Ido, quel yo ha sequet desde su apparition in 1908, do nu durant 20 annus. Noi mey far li experiment! Un clave yo vell misser gratuitmen.

E. de Wahl. Eha 10, Reval (Estonia)

*) Nor libres ancor ne es vendibil in li magazines, ma solmen recivibil in Vienna e Reval, e che quelc Occidental-informatorias.

Noi ne fa changes pro variation, ma noi nequande hesita comensar un mutation, quande it es monstrat, que li nov via es plu bon quam li anteyan metode.

H. Ford.

-160-

L. s. F.
Li periodico de L. s. F. (Latino sine Flexione) o Interlingua: «Schola et Vita» (Redaction e Administration: Director Nicola Mastropaolo, Via Washington 12., Milano 125, Italia. — Abonnament annual: L it. 22, –) in li ultim numerós consacra spacie a discussiones pri linguistic questiones. Nu quande on agresse anc altri temas quam matematic, li superextendet analitisme e primitivisme de Interlingua junt con antiqui-latin pesositá da sentir se quam impediment e pro to on nu discusse li question del conditionale. Advere li discussion es vermen scolastic. Por ne introducter ti omniconosset modo on sive 1) sercha ínacustomat primitiv cirumscritiones, sive 2) curios auxiliares.

P. ex. 1) «Si li medico (o forsan un medico?) vell esser ci, yo vell joyar» es expresset in L. s. F. talmen: «Medico non ades, et me non es laeto» o «ad me dole quod medico es ab».

Altris proposi formes quam «me e i scribe» = yo vell scrir etc.

On vide ci clar li pesos ínhabilitá de L. s. F. Un novum in «Schola et Vita» es, que it publica articules in altri L. I., in Nro 5—6 p. ex. Neolatine de P. Lundström, un tre desfacilmen comprensibil lingue, con un sistema de vocal harmonisation u-o-a, o-a-e, a-e-i, talmen que li unesim finale es masculin, li duesim índiferent e li triesim feminin, e mult altri arbitraritás.

Anc es publicat un articul de Wilbur M. L. Beatty in li totalmen íncomprensibil lingue «Qosmiani».

J. P.

Solmen nu noi aprende que prof. G. Peano in Torino, li creator de L. s. F. e presidente del Academia pro Interlingua (A. p. I.) ye li 27 august a. c. pervenit a su 70-esim annu. Ye ci ocasion, etsi tard, noi transmisse al jubileario nor cordial felicitationes e sinceri agnoscion pro su ínfatigabil labores quel il desde plu quam du decennies ha consacrat al idé de un Lingue International cultural. Prof. Peano have apart merites por li scientie anc per su matematic ovres.

E. P.

Li old parol ja long usat in li lingue, have, quam li old hom un plu grand contenentie de vive, e pro to es li parol del poet. Li yun e ancor plu li extran parol es ancor povri ye tal valore, it es li parol del scientie o del frigid munde.

August Pauly.

-161-

Esperanto-Statistica.
Li oficial organe «Esperanto», Genève in su nr 335—336 (7—8) publica li resultates del grand Statistica del expansion de Esperanto interprendet per Dr. Dietterle, Leipzig.

Ex ti statistica, fat tre conscientiosmen, printat sur 25 págines-octav, noi posse ci citar solmen quelc por nos max interessant resultates.

Unesimmen es interessant que al apelle misset a omni conosset gruppes e associationes ha respondet solmen 2/3. To monstra que mult tal gruppes ha existet solmen sur li paper e pro desinteresse ha dissoluet se. Respondet ha 1228 gruppes vice li supposit 1776. — Isolat esperantistes on ha posset constatar presc 17080. Por li gruppes quel ne ha respondet al apelle sr Dietterle calcula 5 membres pro gruppe, do junte a su calcul ancor 3000 persones in gruppes. To ne fa mult, ma sembla anc esser fals, proque on vell dever calcular que almen li demí de ti gruppes ha finit lor existentie. Talmen in su final resultate Dr. D. calcula 1776 gruppes (1228 ya ha solmen respondet) con 41751 membres. In total in plu quam 7000 locs in li munde existe in summa 126.508 esperantistes. Ma on save que in societés, gruppes etc sempre almen li demí es solmen nominal membres e ne interesse se pri li cose. Mult de ili comprensibilmen subtene li movement solmen pro li idé, sin occupar se self pri li lingue e sin comprender it e leer li revúes. Plu efectiv do vell esser calcular li cifres del editiones Esperantistic, e tande probabilmen li resultate vell esser fortmen altri. Regretabilmen un tal statistica manca.

Si secun li statistica circa 700.000 persones ha sequet Esperanto-curses de 10 til 30 letiones, to in null maniere posse esser criterium pri li númere de conossores. Quo on vell dir si on vell calcular li conossentie p. ex. del lingue frances secun li numeró del persones quel in li scoles ha studiat ti lingue durant 2—3 annus. On vell atinger 50—100 million persones extra li landes parlant F. quam lingue matrin!

Ne sin interesse es quelc indicationes queles Dr. D. elimina del calcul in su statistica quam fals e sin sense, p. ex. que in un loc pos 88 curses existe solmen 15 esperantistes o in altri loc pos 400 curses solmen 60 esperantistes exter li gruppe. Ti informationes probabilmen deve esser corectet talmen que esset 400 participantes de curses, ma que solmen 60 ex ili ha devenit esperantistes. To vell esser ancor un sat bon resultate.

 

-162-

 

Ma it monstra nos qualmen calcular li 700000 persones.

Si on hat occasion vider li generalmen miserabil conossentie de Esp che su adherentes, sovente anc redactores de revúes, on va haver un plu just judicie pri li ver expansion e conossentie de Esperanto. Yo self ha constatat durant un congress, que mem li functionarios decorat per verdi rosette ne posset comprender Esp e petit me parlar in li local lingue.

Simptomatic es li nota de Dr. Edmond Privat, que li max rapid crescentie inter 1922 e 1928 certmen esset a constatar in li circules del laboreros. Ma it es clar que ti crescentie es attribuend ni al perfection del lingue, ni anc al beson in ti circules, ma a politic considerationes, por haver un max numerosi auditorie por extranational propagandistes in meetings. Li circules vermen interessat in international communicationes, specialmen li scientie, li comercie, industrie etc tene se ancor tre reservat, e contenta se per índiferent resolutiones in favor del Esperanto, scilicet (i.e.) al idé de un L. I., quel in van li Esperantistes identifica con li sistema de Dr. Zamenhof. In 1886 ti idé esset identificat con Volapük, 1926 con Esperanto. Noi va vider con quo on va identificar it in 1946.

Julian Prorók.

Economic e social problemas.
Special redactor: Dr. Heinrich Nidecker, 12 Blauenstrasse, Basel, Svissia.

Noi successat ganiar nor estimat coidealist, li sociolog Dr. H. Nidecker, president del Sviss Ido-Federation, por redacter li present, nov rubrica, pri quel noi suposi que it interessa nor letores. Ples misser omni responses e articules relatent al adresse del special redactor.

E. P.

Li perfect circulation.
In li social órdine reciprocitá es li formul del equitá. Li reciprocitá es expresset per li prescrition: Fa a altris, qualmen tu vole que on mey far a te; e in li lingue del economie national: changea vor productes contra altri productes, compra mutualmen vor coses. Li organisation del reciproc relationes, to es li tot sociologie! Da al social córpore un perfect circulation, to es, perfect e regulari change de servicies contra servicies, e li homan social contracte es etablisset, li labor organisat.

Proudhon.

Introductiv remarcas.
Noi homes vive del fructes del terre. Sin li terre nullhom posse viver. Nor alimentes e altri necessitás del vive es li productes ex du factores: natural energies provenient ex li suol

 

-163-

 

e mediat del terre, e nor propri labor-fortie, quel essaya extraer sempre plu e plu ex li terre.

Production. Noi sempre ameliora li metodes de production per li invention de plu bon e precisi machines, e to con grand success: noi posse dir que li production del suficent quantitá de victuales ne presenta alquel desfacilitá. E tamen multis deve carir li max necessi victuales. Max diligent e activ laboreres ne have decent habitation pro manca de pecunie. Altris vole laborar, ma ne posse trovar employa; ili deve chomar e esser subventionat ye li expense de altris, qui self ne have tro multcos.

Ci noi trova li unesim grand problema: qualmen it eveni que multis labora e támen resta povri, durant que altris, qui ne labora, vive in abundantie?

Change. Tre probabilmen ti problema ne es un problema de production, ma un problema de change, o un problema de distribution. Ú es li cause, que li productes ne es distribuet talmen, que li laborere anc recive su tot producte? Probabilmen, si on vell posser changear solmen su propri labor-productes, to vell esser li regul. Ma, ínfortunatmen, in nor social órdine it es anc possibil changear labor-productes contra alquo quel ne es labor. Ci es, to sembla me, li sam problema expresset in altri form. Qualmen to es possibil?

Si noi vole trovar li cause de ti ínequitabil change, noi deve examinar li medie de change, e interrogar, si ti medie vermen es un medie e ne un impediment del change. Noi do deve profundmen examinar li tot problem-complex del pecunie e del financies.

Ples retornar al terre e al ressurses provenient ex li terre, anc al mercates, u li productes oferta se al compratores. Pro quo li homes combatte se in sempre novi guerres? Pro quo ili ne interauxilia? Ci es un altri grand problema: li problema del cause del guerres inter li homes e nationes, quel deve auxiliar se mutualmen. Si noi va trovar li ver cause de omni guerres, noi anc va posser indicar li ínfallibil remedie, to es li medie por adducter li mund-pace.

Omnicos quo concerne pecunie, financies, bastament, chomage, stagnation, misere del agricultura, revolution, guerre, social movimentes e parties, omni ti appartene a nor tema; noi va esser grat a omnis queles pro interesse va contribuer al solution de ti urgent problemas per articules por nor social e economie rubrica.

H. N.

-164-

Anecdotes pri Aristipp.
Un die li grec filosof Aristipp petit li tirann Denis pro salvation del vive de su carissim amic condamnat. Denis retropulset le e ne volet dar ti favor. Ma Aristipp jettat se a su pedes. Alcun trovat ti bassesse índigni e blamat li filosof, qui respondet: «Ne es mi culpe, ma ti de Denis, qui have li oreles ye li pedes!».

Un altri die, in Siracus, Aristipp esset invitat de Simon, li tresorario de Denis. Simon fa admirar le su splendid palace, de quel li parquete in precios ligne, esset brilliant quam glacie. Aristipp comensat tussar, poy sputat sur li visage de Simon, quo mult incolerat li offensato. «Mi amico», Aristipp dit le, «yo ne vide un loc plu sordid u yo posse sputar».

Trad. Ric. Berger.

Avise a nor colaboratores.
Li ultim folies del lexico german-Occidental de Joseph Gär es nu dismisset al abonnates. It es nu desirabil adjunter a ti lexico un liste de printerras e forsan quelc mancant paroles. Pro to omni usatores es petit misser tal informationes a E. de Wahl, Eha 10, Reval, Estonia, e quam bentost possibil, pro que it es necessi bentost ligar li singul cadernes por posser metter les in vendida in li librerias.

E.W.

Anuncia.
Coidealist Karl Janotta ha editet in 1921 li ovre «La libro del 100 marveli», un brochure presc exhaustet e contenent 30 articules facticmen interessant in Ido. Ti brochure in bell coloros covriment have historic importantie por li problema de L. I. It es recivibil contra —,60 austrian Schilling anc del officie de Cosmoglotta in Mauer bei Wien.

Subventiones por Cosmoglotta.
O. W. Ferguson-Jeffersonville: 2,8 Dol.; Regierungsrat Dr. Mell-Rudolstadt: 10 RM; «Cerka»: 10 Kč. Cordial mersias!

Erras.
Ples leer in nr 50 (julí): pag. 101, lin. 3 de supra: ínpremeditat (vice: impremediat); pag. 103, lin. 3 de supra: va (vice: ve); pag. 108, lin. 1 de infra: ya superflue (vice: ne superflue); pag. 113, lin. 10 de supra: mundlingue (vice: mudlingue); pag. 114, lin. 18 de supra: in (vice: il); pag. 115, lin. 12 de infra: arrangeament (vice: arrageament); pag. 116, lin 3 de supra: demí- (vice: domí-).

Eigentümer, Herausgeber u. Verleger: Gesellschaft Cosmoglotta, Mauer bei Wien, Verantwortlicher Schriftleiter: Ing. E. Pigal, Liesing bei Wien. Druck: Milan Nedvídek, Tábor.

Comments (0)

You don't have permission to comment on this page.