Cosmoglotta A 061 (jun 1929)


COSMOGLOTTA

Annu VIII – Junio 1929 – Nr. 61 (6)

 

Contene:

 

Naturalitá e regularitá (Edgar de Wahl)

Teorie e realitá (Engelbert Pigal)

Question de corectitá in un L. I. (J. Honti)

Cronica

Lingue maltes (Prof. Augustin Levanzin)

Litteratura

Contrabandistes (Th. M. Dostoyevski, trad. Edgar de Wahl)

Colonnes resonant (Marie Luise Becker, trad. Dr. K. Schüppel)

Du epigrammas (Karel Havliček Borovský, trad. Jaroslav Podobský)

Miscellanies

Pri quo on ride (trad. Janotta)

Fonofilm (trad. Dr. Aschwanden)

Naturalitá e regularitá

de E. de Wahl

 

Chascun lingue artificial possede un talon de Achilles. It es, que chascun person quel prende conossentie ye it, posse judicar se competent por indicar un grand númere de mancas e proposir corecturas e changes queles secun li opinion del nov interessat deve esser reformat e corectet. Lu comic es nu to, que ti propositiones in multissim casus sta in contradiction a altri propositiones de altri persones. E mem si li majorité concorda in su postulationes, to ancor ne es pruva que ti postulationes es just. Li max bon exemple por to es li postulationes enunciat in su témpore per li «American Philosophical Society», i. e. per un scientific association de unesim rang e signification. Hodie omnes va rider pri ti enunciation, tam fantastic e infantesc it sembla nos.

 

Li imaginationes e postulationes del publica advere ha mutat se, ma in essentie ili es sam fals e ínpossibil quam ti del American Philosophical Society in li témpore de Volapük. To veni precipue de to que li criticos e reformatores imagina, que un lingue international artificial nasce o deve nascer talmen que on prende li max expandet international paroles, o radicas e sufixes, constructe un apt regulari grammatica e poy completa li mancant partie per paroles prendet secun un principie de majorité ex li max usat lingues angles, frances, german, hispan, italian, etc.

 

Un tal conception es un erra. Advere just in ti maniere ha nascet presc omni fallit lingue-projectes. Un lingue, sive natural, sive artificialmen creat, ne es un conglomerat de íncoherent paroles o radicas, ma un unitari totalité, anc si it incorpora un grandissim proportion de extran elementes. Chascun lingue possede su lege intern, vivent forsan ínconscientmen ma fort in li nation quel parla li lingue, mem si ti nation consiste solmen de quelc poc individues, p. ex. che un extintent popul. Ne li quantité del parlantes, ma li intern unitari spiritual

 

-102-

 

congenialitá es to quo constitue li lingue, su leges e su spíritu. E che favorabil conditiones un lingue vell posser renascer de un sol familie in anteyan fortie e vigore.

 

Alquicos simil evente che li creation de un artificial lingue. Li spíritu del unesim adeptes expande se e li lingue comensa viver. Ma to es possibil solmen tande, si ti spíritu del lingue es fort, clar, autonom, harmonic in se self. Por li fort e vivent expansion de un artificial lingue nu es necessi, que li nov membres del comunité lingual, just quam li infantes in un popul, mey assimilar se max perfectmen ti intern spíritu del lingue quel sempre es unitari.

 

Quant unitari es un tal spiritu in un vivent fort lingue, noi posse vider just in li lingue angles, quel ha incorporat se 120 % foren paroles, e támen conservat su propri homogen stil e spíritu, nam omni foren latin e frances partes es assimilat in quasi complet form al anglosaxonic fundament per un total re-forjament in li bocca del parlantes, u natión deveni néishn, factura — fíchör, diamánt — dáimnd, etc., etc. Li conservat presc sempre historic ortografie ne mey fraudar nos!

 

Ne li extranes ha corectet li lingue anglesi per lor paroles, ma li genuin angleses ha corectet li intrat forenes secun lor propri leges e spíritu. On posse exterminar un lingue per debilisar e anihilar su spíritu intern, ma on ne posse corecter it, si it es un homogen entitá.

 

Li historie del lingue international monstra nos, que omni provas reformar Esperanto, quel hat devenit un quasi vivent lingue, ha fallit. E Esperanto ne esset mem e ancor nu ne es totalmen homogen e autonom.

 

Voler corecter un lingue, sovente significa que on ancor ne ha completmen intrat in su spíritu.

 

Quel es do li spíritu de Occidental!

 

Li max principal qualitás de nor lingue es, que Occidental es inter-national, autonom, clar, transparent e regulari, modern e vivent.

 

International ne significa que it es un conglomerate de paroles electet secun un principie de majorité, quam Idiom Neutral o Ido. It significa que per su form it sta inter li national lingues, talmen que su distantie al national lingues es minu grand quam ti inter ili self. It es quasi median inter ili, quasi mediator.

 

Quam autonom it have su propri ortografie e fonetica, a

 

-103-

 

quel it adapta omni su paroles e formes, su expressiones e frases.

 

Occidental es clar e transparent per li regularitá de su structura, por responder al postulationes del intelectu, del facilitá necessi ne solmen por erudit latinistes e romanes ma por omni persones stant in relationes international.

 

It es modern, to es: evoluet in li sense quel monstra nos nor grand lingues e lor populari dialectes, anc si che ili es remarcat solmen rudimentes de tal evolution. It es modern in su tendentie a brevitá e fluentie. It es modern per su parol-formation, per li elimination de pesant scientic mortallia, per su analitisme in grammatica. It ne es latin, to ne mey obliviar latinistes. Latin es un mort pre-avo de Occidental.

 

It es vivicapabil, vivent, organicmen evoluet e ne mecanic mixtura, it es un individualité e ne un mosaica, u on posse compensar un pezze per quelcunc altri.

 

Un tal ente on ne posse «corecter» o «reformar» secun li gustas del divers criticantes e pedantes. On posse solmen plu e plu adaptar e polir ti elementes queles ancor ne ha totalmen assimilat se al caractere e spíritu de ti vivent lingue occidental. Li letores de nor jurnal queles ha sequet li evolution de nor lingue, ha posset constatar un tal lent e caut, ma secur evolution in divers adaptationes, queles yo ci ne posse tractar plu detalliat. Naturalmen ci ne have null valore li hodie tam venerat majorité de postulantes. It es un fantom, que in questiones de scientie, arte e tecnica li majorité, e specialmen li majorité minu versat, vell posser crear alquicos valoros. Just lu contrari es ver. Li majorité presc sempre es in erra, e ne posse crear necos, quam to monstra nos li historie del homan progress in chascun su págine. On mey monstrar me un catedrale, un simfonie, un machine composit o constructet per un comission mem del max eminent specialistes!

 

Li reformativ tendenties de pluri ex-idistes sembla nu crescer, e tornar in un via quel deflanca del primari direction.

 

It es comprensibil que mult anteyan idistes inter nor samideanos, liberat de lor procrustic fantom del logica e li productet per it artificial formes, nu jetta se in li altri extrem, ne vole vider ni regularitá ni logica, ma vide solmen li pret formes anglo-frances e latin, e vole sacrificar a ti «naturalitá» li regulari cristallin structura e inter-national e autonom spíritu de Occidental. In sam témpor doct latinistes vole incombrar li lingue per pesant mort latinismes.

 

-104-

 

Li scope de tal eforties sembla esser un mosaica inter Mundolingue de Lott con Latino sine Flexione de Peano.

 

Ci on posse solmen dir: A qui plese li spíritu e anim de Occidental, ti mey per afectionat studies penar plu e plu completmen assimilar se ti spíritu e tande comensar un constructiv labor in li evolution de Occidental in su propri stil.

 

Ma a qui ti spíritu de Occidental ne plese, mey far quam Prof. Jespersen e constructer un altri plu bon lingue secun su propri spíritu; to es «fair play». Ci yo támen deve ancor un vez indicar, que un solmen «reformat Occidental» ne posse haver un altri fate quam ja li 50 reformat «Esperantos». Tande es necessi ja alquicos nov e original, quam Novial, Medial o Etem. Li grecos anc ne corectet li arte de Egiptia, ni Persia, ili creat su propri hellenic arte, quel ancor hodie delecta nos.

 

Ples sequer bon exemples.

 

Teorie e realitá

de E. Pigal

 

On sovente cita Occidental inter li natural sistemas de L. I., contra que Esperanto etc apartene, on di, al artificial projectes. Ti classification ne es totalmen just, specialmen ne in li hodial stadie de nor movement, quande li idé del naturalism ha inradicat se in li capes del mundlinguistes non-esperantistic.

 

Li adherentes p. ex. de Volapük, Esperanto e Ido ha considerat quam lingue apt por international comunicationes solmen un tal quel ante omnicos es tre regulari e logical.

 

Ma quam li protagonistes del naturalistic sistemas mult vezes ha monstrat (vide anc «Exceptiones e li vive» de J. Prorók, nr 43) un lingue artificial deveni un lingue vivent quande it intra in usation, e tande it es submisset anc a su leges. Ma in li vive dicta ne rigid regules de abstract logica, ma li biologic leges: custom, analogie, psicologie etc.

 

To es factes, trivialismes, conosset nu a omni occidentalistes. Ma quam ja sr de Wahl dit, just li ex-idistes nu tendentia mem al extrem del naturalisme, e il opine que un tal evolution ne es recomendabil in li témpore quande li lingue ancor ne es acceptat e usat de grand circules. Li publico ancor hodie tre sovente e spontanmen identifica li idé del mundlingue con absolut regularitá. It es ya possibil que forsan pro to li sistema

 

-105-

 

de Julius Lott, quel esset tre natural (con li detriment de regularitá), presc ne ha trovat adherentes. Inter omni projectes, Occidental es li sol quel in altissim gradu ha penat satisfar li amalgamation del du quasi contradictori postulates: regularitá e naturalitá. To es anc li cause pro quel Occidental, malgré li max desfacil conditiones exterior, successat crear un propri movement.

 

Durant li unesim témpore de Occidental nor tache esset defender li idé del naturalisme contra li extrem artificialism del propagat sistemas.

 

In fact li vive consiste ne in extremes, ma in compromisses, regretabilmen, etsi li compromisses es perhorrescet del sincer amíc de un idé.

 

Occidental ne possede principies, queles li proselites partú deve obedir con ciec fidelitá. Anc li tal-nominat etimologic ortografie, quel es necessi por obtener in maniere regulari milles de international natural paroles (p. ex.: difere-nt-i-a-t-ion, catolic-ism-e, period-ic-itá etc) ne es un principie quel on deve cavalcar in omni casus, e anc ta u it evidentmen have null avantage. Con bon rason noi scri foneticmen: mersí, jurnal, diné, seson, afere, depó, quam on es customat pronunciar ti paroles. In general li scrition in Occidental es etimologic. To es un directive, ne un principie. Ma ta u li paroles es mult traditionat anc per parla e u in Occidental inter ortografie e pronunciation vell aparir un discrepantie, noi prefere li scrition fonetic. Crudmen resumat, secun que un expression es nos familiari plu per parla o plu per scrition, li ortografie es o fonetic o etimologic. Do li general caracterisation plu convenent vell esser: historic ortografie.

 

Noi deve nequande obliviar que nor programma es ne perdir nos in specular pri perduction de scolastic principies, ma crear e introducter un lingue international practicabil.

 

Sequente li medial via aurin, li autor de Occidental con equitá hodie caventa contra li sclavic imitation del naturalitá del national lingues frances, angles, con omni lor exceptiones. Occidental es ne un nov reform del quasi-rationalistic sistemas Ido o Esperanto, e anc ne un repetition del ancian naturalistic sistemas de L. I., ma lor sublimation, essent exposit al influentie catalisatori e al experienties del artificial sistemas.

 

De Wahl volet monstrar nos solmen, que it es fals fundar li L. I. sur un artificial sistema. Il demonstrat que on deve prender quam fundament li natura, si on expecta success. Ma

 

-106-

 

ti ci neo-naturalisme de Wahl distinte se del antiqui naturalism de Lott e Peano per egardar que li L. I. deve esser anc regulari e que por circa un decesim del notiones ne existe international elementes e por queles li autor artisticmen deve crear propri formes, ma assimilat al aspect unitari del sistema.

 

Li question es ne, quel sistema de L. I. es li max bon in se, ma quel implica li minimum de chocant formes, por haver li max grand chances esser acceptat del publico.

 

Un obstacul por li decision del publico certmen es anc li pluritá del movementes concurrent de L. I. (to es ne li multitá del projectes). To es un constatation quel noi audi sempre denove, precipue de nor esperantistic letores, etsí li Occidental-Union es parat coalir su propaganda córam publico con ti de altri movementes de L. I. si ili sincermen desira to. Noi anc prefere, si possibil, acceptar e utilisar li bon motivat propositiones de critica de quelcunc látere, vice íntransigentmen repulser les sin examination e subtener li exuberantie de nov secessiones del divers scoles de L. I.

 

In fact, ne per li reformes li movement de Ido ha ruit, ma li cause es li desunion del Idistes pri lor acceptation o repulsion. Un demonstration por ti fact es to que durant li excellent firm direction de Dr. Couturat li Idistes ha fat li max mult reformes e li movement tamen havet successes, relativmen mem plu grand quam ti de Esperanto. Nam li condition por li success es li unitá del experiment, quam sr Honti explica to in su articul «Question de corectitá» in li present numeró. Li developation del lingue deve esser organisat, to es por Occidental in li Comité Explorativ de Lingue International Auxiliari (C. E. L. I. A.) e in li Occidental-Academie essent in fundation. Experimentes secun li idé o gusta de ti o altri scritor de L. I. ne posse nocer li movement quande it ja es fundat sur un sat grand númere de usatores. Esque on posse asserter to con absolut certitá pri alcun sistema de L. I. actual?

 

Li plur-annual investigationes de CELIA, sub li direction de su secretario Mag. A. Z. Ramstedt ha monstrat pluri detallies ameliorabil e ameliorat de Occidental. Ultra li proposit reformes (nin vice ny, mi vice mu etc) ja conosset al letores de Cosmoglotta, nu ex li labores de CELIA resulta que p. ex. -ant(i) (anc in Novial) es un plu apt sufix por li decenes (duant, triant, quarant etc) quam -ti (duti, triti, quarti etc) e que por li númere 5 cinq(ue) (cinq, cinquant) plu place quam

 

-107-

 

quin. Per li reformes, Occidental in su actual form have un aspect plu harmonios quam in su precedent, quo es confirmat per multes de nor serios collaboratores; noi cita solmen li nómine: Professor Albert Guérard, linguist e interlinguist, Protector del Occidental-Union. Ma ti progress de Occidental ne vell esser possibil si li membres de CELIA ne vell penetrar plu profund in li spíritu del lingue.

 

Un detallie sempre criticat del majorité del nov adherentes es li mollat sones n’ l’, queles sr de Wahl ha introductet precipue por reciver in regulari maniere derivates con aspect natural de quelc verbes.

 

Seductet per li alfabetes de angles, Ido e Novial, on fa objetiones anc contra li signes de accentuation in Occidental secun li modell del hispan. U ti signes incontra vermen desfacilitás in practica, ili ya posse esser omisset totalmen in li litteratura, ma ne in li vocabulariums por scop de aprension. Anc in italian e in altri lingues on deve memorar li accentuation in mult paroles u it ne es signat. In ultra on ne posse recommendar un alterat accentuation: circúl o un modification del parol: circle, nom (vice circul, nómine etc), quo vell destructer li regulari sistema de derivation: circul-ari, circul-ation, nomin-ation, de-nomin-ator etc.

 

Ma si noi vole abolir anc li aplication del apostrof (quel adver es ne un obstacul tecnical ma forsan un manca estetic), noi deve adopter quelc ínregulari verbes de alt frequentie, p. ex. extinguer: extinction (vice: extin’er: extin’tion), distinguer: distinction (vice: distin’er: distin’tion), attinar (vice: attin’er) etc. Mem si l’ n’ vell exister in null lingue, to ne es suficent rason por condamnar les quam artificial e ínnatural. Sr de Wahl explicat que lu cardinal por li quasi-natural lingue Occidental es to que it ne es necessi que omni su formes es attestabil per exemples existent in alcun natural lingue, ma to que ili posse evoluer se in un natural lingue secun li dominant formes e leges de mutation. Li sones n’ l’ existe in pluri grand lingues e lor scrition quam in Occidental es conosset in li linguistica, in slovac e wend.

 

Nu li CELIA, pos cooption del nov membres Prof. v. Sydow, Dr. Meysmans, Dr. Wormser e per iniciative del President honorari del Occidental-Union sr Gerald A. Moore, denove fa studies e experimentes pri li possibilitá substituer formes plu plesent al usual con n’ l’, sin destructer li regularitá. Ti explorationes ancor ne es finit e anc ne es cert, que li apostrof

 

-108-

 

es eliminabil in omni paroles sin desavantage por li sistema.

 

Ma just ti question, ilustrat in practica per li publicationes in li bulletin «Helvetia», monstra, que on presenta anc ci ne un expedient ma pluri. It es necessi que existe ne solmen un bon propose por expedir un criticat element ex li lingue, ma anc por soluer in concordie li problema del tot serie de paroles a queles apartene ti un element. Poy apari li question pri adoption de ti propose.

 

Li Occidentalistes, respectivmen lor Academie, anc in futuritá va adopter nov formes si ili es vermen plu apt, to es, si ili es assimilat al spíritu del lingue e si ili augmenta li qualitás necessi por facil usation e propaganda. Sam quam til nu, omni hom have li jure presentar su motivat propositiones lingual al CELIA por exploration e eventual acceptation in usa experimental. Por protecter li editores de litteratura contra devalvation de lor stocks, li Occidental-Union por chascun innovation va haver un periode de transition de pluri annus, durant queles es oficialmen valid anc li obsolet formes. In fact un lingual form ya ne posse esser abrogat per li decret de un oficie ma per que li usatores plu e plu prefere li nov form si in practica it monstra se plu apt quam li antiqui. In ultra on sempre posse tener generalmen usabil li antiquat libres per inserter folies complementari contenent omni obsolet formes con lor versiones actual. Ma in general va suficer que secun li propose de sr Janotta li complet vocabulariums Occidental-national contene anc li obsolet formes signat per un cruce † (morte); durant que li formes in experimentation es signat per un asterisc * (nascentie) ante li parol. Publicationes queles contene nov formes ne acceptat, sin marcar les quam tales, con null equitá pretende esser scrit in Occidental. Per li reformes organisat e subtenet generalmen ne es a timer un relevant desavantage material por li interlinguistes. Ma li moralic consequentie che evident ameliorationes, quam monstra li experientie, es solmen avantageosissim tam por li propaganda quam por li usada del lingue.

 

Noi posse blamar li Esperantistes just ne pro lor «konservema rezonachi», ma pro que ili es conservativ por un sistema notorimen ne apt. In altri látere li movement de Esperanto solmen in li ultim annus ha monstrat quant fortie inhere a stabilitá. Si noi organisa li developation lingual in prudent consense con omni Occidentalistes e si noi conserva un bon

 

-109-

 

sistema, li triumf es cert. Ma li unitá del movement es un íncomparabilmen plu grav factor social quam retuches de ti o altri detallie secundari.

 

Question de corectitá in un L. I.

de J. Honti

 

Li sol criterie de corectitá in li parlada e scrition de un lingue natural consiste in to que it es comprendet de omni hom quel parla e scri li sam lingue. O, plu precismen dit: li parlada, o scrition, deve esser conform al traditiones del lingue, in tal gradu, que it es comprendet per li homes conossent e usant li sam traditiones, i. e. possedent li sam matrin lingue. In tal maniere li lingue de un nation composi se de un grand númere de individual lingues, queles coincide in lor max grand parte; ma have anc cert micri diferenties. De ti ci diferenties resulta li variabilitá del vivent lingues: quande un diferentie inter li general tradition e li individual parlada ne limita se a un micri númere de individues, ma pro un cert cause deveni general, li diferentie va esser self un parte del tradition: noi posse constatar un evolution in li lingue.

 

Tal es li cose in li vivent natural lingues. Ma in un L. I. (Lingue International) (quande on parla de un L. I. in general, on parla anc de Occidental in special) ne existe un tal tradition. Nam it es cert, que li general intercomprension es necessi; ti es do li scope de un L. I. Noi solmen deve trovar un altri base por it. Nu, noi ha aprendet li L. I. de un libre. Anc li altres con queles noi vole interrelater, ha aprendet it talmen. Ergo: si noi parla totalmen secun li libre, noi va esser comprendet de omnihom qui ha aprendet it del sam libre. (In practica it ne es necessi, que li libre in fact es li sam, it solmen deve esser compilat secun li sam lingual principies.)

 

Ci noi vell haver li base del corectitá, si noi es content con li present statu de nor lingue, Si yes, noi posse declarar nor libre íntuchabil, quam li esperantic «netušebla fundamento». Ma noi deve considerar, que ti «netušebleco» fa omni amelioration ínpossibil; Esperanto ha condamnat se al morte per refusar omni reformes. Noi deve sempre haver li possibilita de changes, de ameliorationes e de developation.

 

It es ver, un absolut perfection nequande va esser atinget. Li homan mente have su límites, e li evolution del homanité ne

 

-110-

 

cessa nequande. Pro to, li mente ne va trovar in un vez omni medies de perfection, e anc si it vell trovar it, li evolution del cultura va sempre producter nov necessitás de reformes. Ma li L. I. posse atinger un relativ perfection, quel consiste in practic aptitá por li international relationes. E li signe del relativ perfection de nor lingue va esser su acceptation in li tot munde, por omni, o adminim cert, relationes international.

 

Til ti témpore li lingue es in experimentation. Talmen, anc nor problema deveni duplic: noi deve trovar li base de lingual corectitá in li statu de experimentation e in li statu del general usa.

 

In li unesim statu li lingue ne servi ancor in practic relationes, it es usat solmen inter tis qui ocupa se per li lingue por li lingue self, ne por su utilitaristic interesse. In ti ci statu li leges del corectitá deve esser suggestet del conductentes del experiment; proque in li interesse del experiment it es desirabil, que li regules del lingue es directet de un corporation e ne de omni adherentes del lingue secun lor individual gust. Un experiment deve esser conductet de un mann, de un unitari vispunctu, si it deve haver efecte.

 

E ti desirat efecte es, quam noi save, li general acceptation, quel seque li suficent gradu del perfection atinget. De ti moment, li experimentant corporation deve cessar in su labor. Violent changes ne posse plu esser fat in li lingue, quam in li statu del experimentes, proque on ne posse postular del tot homanité obliviar li aprendet formes del lingue e aprender noves, quam on ha posset expectar it de un micri númere de interlinguistes. E tal violent changes anc ne va esser necessi. Li general acceptation do monstra nos, que it es ja apt in li presentie. Yes, in li presentie — on posse dir. Ma in li future? Noi ha ja unvez constatat, que li future va aportar sempre nov change-necessitás. — Noi posse dar li response: Yes, li future va aportar les, ma va aportar anc li changes, li solutiones, self. Con altri paroles: noi posse esser cert, que li lingue, unvez acceptat, va evoluer se self, sin changes e reformes fat de exterior.

 

Noi posse monstrar to per un exemple. Ante poc annus li radio-telefonie ha esset inventet. E it ha atinget quasi per se self un stock de términos totalmen international. Li paroles radio, antenne, audion, detector etc. es comprendet in li tot munde.

 

-111-

 

Nu, Occidental es solmen li conscient e evoluet formulation del ja existent international terminologie e talmen va trovar anc in li futuritá li natural possibilitá per completar se e evoluer se.

 

In fine, yo repeti ancor unvez: on ne mey obliviar, que Occidental ancor ne es absolut perfect, que it es ancor in experimentation, e li experiment deve esser sempre unanim, quande it vole haver successe.

 

Cronica

INGENIEUR-ZEITSCHRIFT, Teplitz-Schönau, li organ del german ingenieros de Tchecoslovacia, in pluri cadernes tracta li reform del superior scoles, specialmen del instruction de lingues, quel prende tam mult témpore a detriment del altri disciplinas. Li redaction advocat pro expresser opiniones til quant li conossentie del latin es necessi por li ocupation pri natur-scienties. — Nr 8 contene un long articul in 5 colonnes de sr E. Pigal (in li qualitá de membre del commission por «Scritura e Lingue» del Societé del german-austrian Ingenieros) sub titul «Unser Schulwesen — Latein und Weltsprache», u il exposi li problema fro vis-punctu del international inter-comprension in li scientie e su solution per Occidental. — Resumante li articul, il dí: Latin esset mund-lingue durant li témpore del scolastica. Usante Latin sur li catedre e in li dissertationes on esset comprendet tam in Paris quam in Padua, Leiden, London, Wien, München e Upsala. Ti cosmopole comensat decader quande li  magistre Thomasius (1687) in li universitate de Leipzig ha anunciat su lectiones in lingue german. Li colegia del professores tande alarmat por li combatte contra ti barbaro, quel havet li audacie talmen insultar li honest nigri tabul e degradar li lingue latin quam «lingua eruditorum». Ma si on considera que Gauss ante circa un secul esset li ultim erudit quel editet un important ovre scientific in latin e que ancor in li annu passat durant li international congress de medicos in Budapest un membre fat su discurs in latin, tande on deve questionar, es-que vermen li signal-paroles de logical education e de pedanteríe traditional denuda li obstinat radicas mill-annual del Latin. Li misterios potentie del Latin es comprensibil per to que li occidental cultura spiritual per li Imperia Roman, li Catolic Eclesia, Classica,

 

-112-

 

Scolastica medieval e Renascentie in su formes exterior es basat sur li latin lingue e cultura. Noi observa ti influentie clarmen in li lingue angles, un lingue germanic con parol-materiale preponderant latinid. Ti process de romanisation del angles dura ancor hodie. Malgré omni tendenties de germanisation anc in li lingue german li nomenclatura greco-latin in nov notiones del scientie, tecnica, industrie e trafic ancor hodie es dominant. Li max mult términos de radiofonie anc in german es populari e comprensibil solmen in form de «foren paroles» (detector, condensator, antenne, etc). Certmen, ja existe un amasse de popular-scientic libres queles inter parenteses o in ped-notes explica li foren paroles, si ili ne es viceabil per pur national formes. Ma li specialist, quel deve laborar internationalmen por dominar su profession, besona li latin términos. Ma esque li tragica professional vermen deve permaner, que un biolog, fisico, geolog o un altri natur-scientist, posse laborar con success solmen si il ante su studies special ha tormentat se ott annus per aprender conjugationes e sintaxe de du mort lingues e mem pluri modern lingues. Certmen li max simplic solution vell esser expulser ex li scoles li lingues grec e latin e radicalmen purificar li lingue matrin anc in li términos special. Li sam postulationes on vell dever presentar anc in li scoles del altri nationes. Si to vermen es possibil, to vell haver quam consequentie, que li international comprension es mem plu desfacilisat o on deve introducter un artificial lingue auxiliari quam idioma international. Nam un natural lingue national pro divers motives ne posse luder ti rol. Ma regretabilmen Esperanto e Ido have li desavantage que ili ne possede li tal-nominat foren paroles in li form familiari a nos. On incontra ti ci paroles in omni lingues quasi in li sam formes e con li sam significationes, pro to just ili es li necessi base por fundar sur it li lingue international. Do li rect nómine por ti paroles vell esser international paroles o mund-paroles, e li lingue international deve esser constructet in tal maniere que su radicas e regules de derivation da nos ti paroles international e ne noviformationes secun li arbitrie de alcun mem genial inventor de lingue. Ja mult exploratores ha provat esquissar ti lingue international quel trova se latent in nor occidental idiomas. Li sistema Occidental representa li optim solution, pos que de Wahl ha trovat li leges del verbal derivation e li possibilitá reciver in maniere regulari li international paroles latinid queles es tractat quam forenes e exceptiones

 

-113-

 

in li vocabulariums del artificial projectes. Li valore cultural de Occidental do consiste ne solmen in to que it es ínmediatmen usabil quam lingue international, ma anc que it es li clave por li comprension del términos special del scientie e que it per to til cert gradu posse vicear li studie del latin. Nam in fact li natur-scientist hodie besona latin solmen por rect comprension e creation de su términos tecnical. Li representantes de Esperanto have li merite har monstrat que un constructet lingue es vivicapabil. Ili ha popularisat li idé del lingue international auxiliari. Occidental rupte li ultim barres queles ancor oposi se al introduction e agnoscion del mundlingue in li form de Esperanto. — Li publication de ti articul tre propagatori aportat un flutu de entusiasmat aprobationes e interpellationes de letores pri Occidental e it monstra li grand interesse del publica, specialmen del technicos, pri li solution del problemas ci descrit.

 

-i-

 

DIE MODERNE WELTSPRACHE. Occidental-Buró, Chapelle, Vaud, Svissia, sub ti titul ha publicat un 24paginal propaganda-brochura por Occidental, del tri doctores Schrag, Aschwanden e Nidecker, scrit in german, con un introduction de Major Tanner. (Precie 0,50 sv. fr. o 0,70 öS.) Chascun del colaboratores regarda li question de su propri statupunctu, ma concorda in li general tendentie, sublineante li internationalitá de Occidental e su similitá al grand lingues de Europa. Linguisticmen trova se quelc erras in li exposition, ma proque li brochura es destinat por li grand publica, ti micri íncorectitás (pri lingue russ, italian etc) ne have grand valor. Un manca támen es sentibil. Necú es sublineat li essentie de Occidental, su cristallin parolformation, talmen constructet que omni mult international conosset paroles in Occidental representa regulari derivationes del electet radicas. Altrimen li adherentes del Esperanto e Ido va strax confuser li nov interessat person per li indication, que ti lingues possede un clar regulari derivation, possibilisant li ínlimitat construction de derivat paroles, durant que Occidental conserva omni ínregulari constructiones del ínlogic e caotic natural lingues. Dr. Aschwanden exposi, que Occidental conserva li ortografie angles-frances. Ma on deve ne obliviar dir que li pronunciation es unitari fonetic adaptat a ti ortografie. Ci on vell posser pensar pri li caotic ortografie e pronunciation del nominat du lingues e ja strax, sin conosser plu Occidental, refusar it pro ti ortografie. In

 

-114-

 

general li brochura es un excellent medie por interessar e recrutar li publica por li seriós ocupation pri li tema de un L. I. e specialmen Occidental. Noi posse solmen mersiar nor fervent svissian coidealistes pro lor precios ovre.

 

E. W.

 

SKÅNSKA AFTONBLADET, Malmö (Svedia), contene un long articul propagativ de senior Eric Ahlström, qui da un comparation instructiv inter li grammaticas de esperanto e occidental.

 

In jurnales e discussiones li esperantistes sempre accentua li grand success de lor lingue che li socialistic laboreros e specialmen che li comunistes. Ma samtemporalmen on nu posse audir voces ex ti camp contra esperanto, e it es significativ que ti voces apartene al ductores. In li sved communistic jurnal STORMKLOCKAN (li alarmcloche) un discussion pri li mundlingual question es finit in li numeró 14 per un articul redactional, u on inter altri posse leer li sequent: «Quande it (esperanto) ha esset discusset, camarados in tam prominent position e con tant discernement quam p. ex. STALIN ha declarat, que esperanto es ínpossibil quam li international lingue del proletariatu. Il exposit li heretic pensa, que esperanto ne es apt, proque it es artificial. E il opinet, que un lingue international deve developar se ex li nov economic e politic circumstanties e li augmentat communication inter omni landes … Li lingue international vell ergo devenir un natural fusion del lingues ja existent». — Quande on lee ti opinion de Stalin, on presc vell posser imaginar se, que on lee li introduction a un propagande-articul por occidental. Certmen intelligent laboreros plu e plu va comprender, que occidental es li sol ver lingue international, un natural fusion del occidental lingues, e ultra to, si ili ne conosse foren lingues, que occidental es de un imens importantie cultural por ili, nam it da les un ver education lingual.

 

C. E. S.

 

Lingue maltés

In sequent noi presenta a nor letores in version Occidental un interessant articul pri li lingue maltés, quel Prof. Augustin Levanzin, A. B., Ph. D., Ph. C., LL. B., amabilmen scrit por Cosmoglotta.

 

Prof. A. Levanzin, nascet 1872 in Malta¹), es autor de mult historic

 

-115-

 

ovres in lingue maltesi²); ex-editor de pluri revúes in maltés, italian e angles³). Durant li ultim 20 annus il ha fat discurses in divers universitates de U. S. A., Canada, Australia, Nov Zeland e. a. Ja desde plu quam 40 annus Prof. Levanzin es interessat in li problema de Lingue International, conossente omni projectes desde Volapük til Occidental. Il es bon conosset in international scientific circules pro su record in caremar de 33 dies, prendente solmen aqua, che li Carnegie Institution of Boston, U. S. A., un admirabil experiment homan, pro su contributiones al metabolism, fotochimie e nutrition.

 

1) Li insul Malta es situat in li Mare Mediterrean (in li sud de Sicilia) e es li max yun e micri del dominiones britannic.

 

2) P. ex. «Iis-Sahhair Falzon» (Li Magico Falzon), un historic roman in tri tomes, tractant li unesim 50 annus (1530 til 1580) del reyentie del Cavallieros de Malta, de Grand-Mastro Lisleadam til La Cassiere, e li grand assedie de 1565, quel per li victorie del maltesos e del cavallieros súper li islamites (musulmannes) sub Soliman, salvat Europa e li cristianité ex li yug del paganes. It es scrit in max pur maltés e basat sur documentes ex archives del Inquisition; it es li max grand roman scrit in lingue maltés e es considerat quam un classic ovre de ti rich litteratura apen conosset. Prof. Levanzin scrit anc biografies de Johanna d’ Arc, Giordano Bruno e altres, e max fin poemas in italian e maltes, un lingue ja rich in poesie de un biblic colore oriental.

 

3) P. ex. «Il Habib ta Collhadd» (Li Amic de Omnihom), «Is Sengha» (Li Arte), «Lo Studente Maltese», «Nuggets», «Biosophy», «Home Educator», «In-Nahla» (Li Ape), un tre difuset gazette semanal, in li unesim numeró de quel ha aparit un autografat portret-foto de Dr. Zamenhof, personal amíc de Prof. Levanzin.

 

Secun li desir del autor li Redaction exceptionalmen ha acceptat in li present articul por experiment evitar omni majuscules e scrir nómines propri per grass tipes.

 

A. Deminger.

 

del vis-punctu filologic e international li lingue maltes índubitabilmen es un del max interessant idiomas vivent in li munde civilisat proque it es li nod ligativ inter occidente e oriente. — in li maltesi lingue noi trova to quo es remanent del lingue fenician. — in fact, quande on decovrit quelc fenician inscriptiones sur candelabra, li eminent orientalist barthelemy ne solmen deschiffrat les per medie del maltes lingue, ma anc reconstructet li perdit fenician alfabete comparante su symboles con ti del maltes alfabete. — li maltés filolog e litterator manuel caruana ha publicat un remarcabil ovre pri li orígine del lingue maltés ex li fenician. — un altri maltes linguist annibal preca ha scrit un tre notabil ovre pri li orígine del maltes ex li hebréic. — nor eminent linguist e archeolog dr. lewis mizzi ha scrit un interessant studie pri li orígin del maltés ex li persian, citante centes de paroles queles es specialmen simil in li du lingues. — mult filologos, quam giovanni vella, considera li maltés lingue essent de arabic orígine, p.ex.

 

-116-

 

sr jepson in «the linguist» recentmen nominat maltés un arabic dialect. — ma to es un erra. — secun li max competent opinion li veritá es to que li basic maltés lingue es plu old quam li hebréic, li fenician e li arabic; in fact, pluri linguistes regarda maltés quam un del maxim ancian lingues del munde. — fundamentalmen it es li residue de ti ancian arian idioma del mazdas, quem li nordic popul, invadent in persia ante zoroastre, portat con se e quel plu tard bifurcat se in fenician, in li hebréic quam modificat durante li imprisonament del judeos, in arabic quel difuset se súper li costes mediterran, intermixtente con semitic basic elementes etc. — talmen ti lingue descendet de persia al coste mediterran, al canaan, de u li fenicianes portat it a malta, malgré que ti insul ha ja esset inhabitat per un rasse de gigantic homes — probabilmen de nordic orígine, quam it es atestat per nor remarcabil megalitic temples e li hassaf lieni catacombes etc. — li nómine del insul, malta, es derivat del fenician parol malet, quel significa «refugie», proque quande li judéos invadet canaan e fortiat li fenicianes abandonar lor land (per quo ili devenit li unesim navigatores del munde, extendente lor comercie til li lontan landes de cornwall in anglia e til li sud-costes de irland), tande li unesim portu a quel ili aterrat sur lor via vers west e quel ofertat les refugie ha esset li magnificent portu de malta.

 

que li basic maltes lingue es derivat del fenician, e ne del hebréic, to es evident ex mult ilustrationes, queles caruana cita abundantmen in su ovre. — por exemple li parol por un santa in maltes es «kaddisa». — nu «kaddisha» in hebréic significa un «prostituta». — li fenicianes adorat lor deo melkart; e chascun puella quel volet maritar se, devet sacrificar su virginitá in li temple a un foreno contra contribution pecuniari, quel li prestros del temple prendet por dar al sponsa li permission maritar e por sanctificar su alliantie! — talmen quo por un fenician puella esset un sant dedication, to in li ocules del hebréos esset un act de prostitution. — talmen li maltes «kaddisa» con su signification de sanctitá es derivat ex li fenician e ne ex li hebreic.

 

un altri illustration: «genna» significa in maltes «ciel», ma «gehenna» in hebréic es «inferne»; gehenna esset li loc u li animes del fenicianes translocat por morte ma to por li judéos esset li inferne.

 

proque li judéos durante lor sclavitá ha esset in contact con li persian-fenician lingue, talmen ili incorporat mult paroles

 

-117-

 

de it, queles ili, essente deliberat, introductet in lor land. — existe in maltés milles de paroles essent simil al lingue hebréic; in fact, si p. ex. cristo vell posser venir nu a malta, li malteses facilmen vell posser comprender le. — noi possede quelc paroles re-lassat queles cristo ha parlat; quande il fat resurrecter li filia de jairo, il dit a ella: «Tiflita kumi!» (puella, leva te!). — un maltese hodie vell dir: «Tifla kum!». — quande cristo re-dat al ciec mann su perdit videntie, il ha dit: «eftah!» (aperte tui ocules!). — in modern maltés: «iftah!» — moriente sur li cruz cristo plendit a su patre in ciel: «elohim, elohim, lamma sabaktani!» (Oh deo, oh deo, pro quo tu ha abandonat me!). — in maltés noi vell dir: «allah, allah, ghala sbaktni!», etc.

 

li popul de cartago esset li descendentes del fenicianes e pro to lor lingue esset simil a ti del ancian tirus e sidon. — plautus in su drama «poenulus» ha re-lassat nos quelc paragrafes in li punic lingue quel til recent témpore null hom posset comprender. — ma li maltes linguist de soldanis (sultana), comparante li test parol pos parol con li pur maltes paroles, traductet li paragrafes facilmen e chascun maltese posse comprender les anc facilmen.

 

ma li grand importantie del maltes lingue consiste in to que it representa hodie li membre juntiv inter li semitic e li romanic e nu anc li angles lingue. — pos li fenicianes malta esset inhabitat del grecos, queles vivet pacificmen in li interiore del insul e constructet li ancian capitale medina sur un colline, durante que li fenicianes fat su commercie in li du bellissim portus che li coste. — in maltús noi trova anc pluri grec paroles restant: seif (pun’ale), iskof (episcop), papas (papa), etc. — poy li cartagianes e li romanos ocupat li insul, e li du popules re-lassat nos mult paroles. — li grand hannibal ha nascet in malta, e sub li romanos malta esset autonom havente senatores in roma, un de ili: aulus licinius esset nominat li «aristóteles maltesi». — cícero dit laudant paroles pri li maltes temples e industrie; paul con lucas sufret naufrage al insul, convertet li governero publius e li popul maltes al christianitá e malta sentit li unesim influentie del romanic civilisation — li unesim contact e fusion inter orient e occident. — poy li insul stat ocupat per li vandales, saracenes, dragoneses, swabianes, angioines, li catalanes de barcelona e comte roger li normanno, e chascun de ti divers nationes aportat al insul contributiones de su lingue e customes. — in 1530 carl 5 donat

 

-118-

 

li insul al cavallieros de st. joan e tis esset li creme del nobilité de europa durant 400 annus. — ili omnis relassat su tracies in nor sangue, lingue e customes e pro to malta devenit e ancor es, por centenes de annus li max activ e important «casserole de fusion» de europa. — nu li angleses, ocupant li insul ja desde 130 annus, ha introductet centes de paroles in nor lingue e al oriental-romanic potpurrie noi junte anc un poc del sauce de john bull a nor epicurean «salmagundi».

 

li maltes lingue vermen es un natural interlingue con un oriental fundament modificat e varicolorat per arabic, romanic, e nu anc anglosaxonic paroles. — noi parlat e scrit italian ante que italia self usat it, proque italian developat se in li cortes de sicilia e esset introductet in malta ante que it insinuat se in li peninsul italia. — noi dí p. ex.: «sinyuri» just quam st. francis dit in italian original e ne «signori». — noi pronuncia nor x quam sh angles just quam in portugales, catalan e ancian-hispan, ma noi have du sones guttural, li gh (ghayn) e li k (kh), queles es trovat solmen in li oriental lingue.

 

it va esser profitabil por omni interlinguist studiar li maltes lingue, proque il va reciver un exellent idé pri qualmen li lingues del orient e del occident influentiat se reciprocmen por formar un composit lingue, un vivent, natural mosaíc-lingue e un popul de nascet trilinguanes. — prof. jespersen durant su recent visita che me in li riviera promesset studiar it.

 

quam ja dit, li maltes lingue ne es un (arabic) dialect, ma un normal lingue con propri regules grammatical; advere it have mult similitás con altri lingues, specialmen con li arabic, ma it have anc propri regules ne trovabil necú e queles clarmen monstra que it es li descendente, li modificat derivate de un antiqui idioma maternal quel ne plu existe quam totalitá, ma quel posse esser retro-traciat con desfacilitá tra li semitic e arian lingues existent e mort.

 

un del max fort argumentes del pro-arabic teorie es to que maltes have li tal-nominat «praeteritus fractus», quel es trovabil in arabic e ne in li altri semitic lingues. — yes, to es ver, ma it es usat anc in li abissinian lingue e null hom jamá ha revat pri subtener li tese que maltés es descendent del abissinian, simplicmen pro ti punctu de similitá. — a me to plu-tost significa que omni tri: maltés, arabic e abissinian es li modificat derivates de un mult plu antiqui stock de lingue, quel havet in su grammatica ti ci «fractet preterite». — omni ti similitás con altri idiomas monstra que ili omnis es descendent

 

-119-

 

o modificat del sam old idioma maternal, del mazda, semitico-arian de ti popul quel ocupat persia in li max remoet epoca del historie e quel, secun li americano woodruff, descendet del nord, pussante a sud e ad ost durante li glacial invasiones del nordic regiones. — li arabos ha ocupat malta solmen in 870 e malta deve har havet ante to un lingue ne arabic ma modificat fenician.

 

secun prof. n. tagliaferro noi have in li hodial maltes circa 8000 paroles de orígine italian; yo vell dir, de orígine romanic, proque numerosi paroles queles mult persones considera esser derivat de italian, es de orígine hispan, portugales, catalan etc; ma li maltes ne es pro to de romanic orígine.

 

li alfabet. — noi have null idé qualmen maltes ha esset scrit in antiqui témpores. — solmen durante li ultim 80 annus nor filologos e linguistes comensat ocupar se con nor lingue propri e it es solmen tre recentmen que nor scritores dwardu cachia, manuel caruana, a. preca, giusé muscatazzopardi, dun carm psaila, a. levanzin, etc ha productet ovres de prosa e poesie, queles, si essent scrit in alcun del continental lingues, vell har securat a nor max grand poet cachia, o a nor grand prosaist caruana li premie de nobel por litteratura. — noi do ancor ne have un fixat alfabete por omnes; quande p. ex. ante plu quam 40 annus yo unesimmen publicat mi «giuanna d’ arc» in pur (i. e. non-latinisat) maltes, yo rememora que noi havet in usa circa 10 divers alfabetes. — plu tard quande yo scrit mi historic roman «is-sahhar falzon» (li magico falzon), noi havet 5 o 6 manieres de scrition, e in presentie noi usa solmen circa 4, li max prevalent es ti basat sur italian ortografie. — multes scri: «cristu, catidral, cap, castell», etc e «cimblu, circu, cimiteriu», etc con c ante i e e, pronunciat quam occidental ch (tsh). — li ch ante i e e es parlat k. — noi anc scrí: «quantitá, qualitá», etc, malgré que li «ghakda maltija» (union maltesi) in recent ha fat un monstruosi e horribil confusion del afere per adopter diacritic signes súper lítteres quam in esperanto e per scrir «kwantitá, kwalitá, kwalunkwe» (li italian: «qualunque»), e per salvar li j con li esperantistic pronunciation! — pro to li ínfelici infantes maltesi deve aprender in li scol scrir angles, italian e pluri maltes alfabetes collident reciprocmen e con li foren lingues!

 

yo ha proposit e usat un ortografie simil al angles pro li importantie de ti lingue al popul maltes e pro su internationalitá, ne introductente un absolut fonetic ortografie quel vell

 

-120-

 

deformar presc omni paroles de foren orígine, ma retenente mult del anomalies del angloromanic ortografie, pro «practic» e ne pro «teoretic» rasones, qualmen li «ghakda» ínfelicimen ha fat. — talmen yo prefere scrir: «qualitá, quantitá, cristu, catidral», etc, e «yen» (occ. yo) vice «jen»; «hayya» (occ. vive) e ne «hajja», e «haja» (un cose) e ne «hagia» etc. — yo anc omisse li «gh» guttural quel es extintent e scrí p. ex. «ayn» (ocul) e ne «ghayn». in ti maniere, quande li yun infant aprende scrir unesimmen maltés, it ja va har aprendet un poc scrir e leer angles e un parte anc del italian, li du predominant lingues del insul, e anc occidental.

 

in sequent li patrenor (scrit in mi ortografie):

 

maltés:     missier-na   li inti   fis-smewiet, icun    imkaddes

occidental: patre nor   qui tu es in cieles,   mey esser santificat

 

ism-ec,     tiji-na         saltna-tec.  — icun      li  trid

nómine tui, mey venir a nos dominia tui. — mey esser quo desira

 

int, ec  fis-sema u ecda fl-art.    — hobz-na    ta coll yum

tu,  tam in ciel  e quam sur terra. — pan nor  de omni die

 

ati-na   il-lum, ahfril-na   dnubiet-na    bhalma ahna nahfru,  lil

dona nos ho-die, pardona nos peccas nor   quam   noi  pardona, a

 

min ú  hati     ’ali na, u la iddahhal-n-iex fit-tijrif,   izda ehlis-

qui es culpabil a nos,   e ne seducte nos ne in tentation, ma   libera

 

na  minn coll deni. — ecc icun.

nos ex   omni mal.  — amen.

 

yo posse assecurar que li maltes lingue es ne solmen un del max old lingues existent nu in li munde, ma anc li maxim mosaicatri, complex e interessant por studiar, anc de un punctu de vise pasilogial. it vale li pena studiar it. — n. yushmanov e prestro nakhla, du conosset interlinguistes, conosse it suficentmen. — yo es pret dar ulterior informationes.

 

augustin levanzin,

casa bella luce

roquebrune, cap martin a/m riviera, francia.

 

Litteratura

Contrabandistes

In li prison esset multes, venit pro contrabande, e pro to ne es caus astonar, qualmen, che tal perquisitiones e convoyes, on posset aportar brandy. Ad occasion: contrabande, secun su caractere, es alcun apart crímine. Esque on posse, por exemple, presentar se, que moné, profit, che mani contrabandist

 

-121-

 

lude solmen un role de duesim gradu, sta in li duesim range? E támen sovente it es just talmen. Li contrabandist labora pro passion, pro vocation. Il es partmen un poet. Il risca omnicos, il ea incontra a terribil dangere, il astutia, invente, retira se del afere; ye vezes mem acte sub alquel inspiration. To es un passion egalmen fort quam lude ye cartes. Yo conosset in li prison un arrestat, per su exteriore de colossal dimensiones, ma tam pacibil, tranquil, humil, que it esset, ínpossibil presentar se, per qual maniere il aparit in li prison. Il esset tam patient e conciliant, que durante tot su sejorne in li prison il ne hat querellat con necun! Ma il esset del west-frontiere, venit in prison pro contrabanda, e comprensibilmen, ne posset retener se e comensat contrabandar brandy. Quant vezes on le punit, e quant il timet li verges! E anc li contrabanda self de brandy furnisset li minimissim revenues. Per li brandy inrichat se solmen li impresario!

 

Li curios hom amat li arte pro arte. Il esset ploraci, quam feminacha, e quant vezes, pos punition, jurat e abdicat ne portar contrabande. Con corage il victet se self til un tot mensu, ma in fin, tamen ne posset persister … Mersá a tel personalitás, brandy ne devenit rar in li prison.

 

Ex Th. M. Dostoyevski: Memories ex Dom Mort.

Trad. E. W.

 

Colonnes resonant

Al perles del architectura german apartene li cathedrale de Halberstadt. It ne solmen es famos pro su bellitá majestic, ma contene anc ye sam témpore li collection max precios de old costumes, brodagies etc, queles forsan li munde possede. Tot cert on ci conserva li max bell, old gobelines de Germania e un tal abundantie de antic, bizantinic e assanidic textagies aurin quam ili altrimen ne have alcun collection. It factmen apartene al max grand juidas por li colectionist fervorós admirar ti ci tresores, ma anc al plu vast publica ili presenta un plenitá de lu interessant, e qui visita li Harz, have li custome regardar li cathedrale de Halberstadt pro su bell colection. Ma li catedrale in ultra possede un fin, tot apart bellitá, quel solmen tre poc homes conosse e quel proprimen es un bellitá poetic, un bellitá, li glorie de quel sona quam un old saga: In li nave del cathedrale de Halberstadt existe colonnes resonant. Ili ne sona omnes, ti ci colonnes, ma multes de ili reacte ye li max

 

-122-

 

bass choc quam li cordes de un violine. Che un reconstruction e un alongation del nave quel primarimen format simplic colonnades, on selectet delicat multiform colonnes gotic e serchat similear li plu oldes per to al plu noves, que on posit ancor svelt colonnes immediatmen avan li apoye-pillares. Talmen ti ci colonnes es quam un fasce de asparges e ne have til li capitele alcun coherentie organic, quo támen li laico ne strax remarca. Ma ex ti ci construction admirabil resulta, que ili es tam sensibil che omni batte e quasi fa audir un harmonios lude de organ. Ili sona plu alt o plu bass secun to quam on frappa contra les plu alt o plu bass. It es quam si ti eclesia, quel es tam rich ye vestimentes, fabul-figuras e brocat-stoffes, vell haver su propri ánim special.

 

Marie Luise Becker in „Feierabend“.

Traductet de Dr. K. Schüppel.

 

Du epigrammas

1

Ne vade, paisan, sur glacie con un senior,

on mult exemples bon conosse,

si glissa li senior — li paisan

rupter su gamb facilmen posse.

 

2

Un amical consilie

ha chascun in misere atinget,

ma rarmen alqui ha un sac

de blanc farine recivet.

 

Karel Havliček Borovský

ex li tchec trad. Jaroslav Podobský.

 

Miscellanies

Li max apt lingue por radio. Si on vole dismisser radio-presentationes in pluri landes, on deve decider se quam base por li lingue de un land. Li angles Collard ha fat practic experimentes, per queles resulta, que pri comprensibilitá e clar distintibilitá li lingue italian es li max apt, poy seque german, angles e frances. Li témpore necessi por dismisser un cert númere de idés, es max minimal por frances; poy angles, german e italian.

 

Secun “Umschau”.

 

-123-

 

Pri quo on ride

Ex li scole. Li instructor: «Noi ha tractat ja li ultim vez, que li cane es un animale tre sagi. Qui save dir me un altri animale sagi? Johann Müller?» — Johann: «Li cucú». — «Pro quo li cucú te venit in mente?» — «Pro que it conosse su propri nómine».

 

*

 

Facil arte. Un seniora questiona in un societé un sculptor famosi, esque li sculptura es un desfacil arte. «Ho, ne», responde il «es solmen necessi, que vu prende un bloc de marmor e poy un cisel e que vu derupte — li partes queles vu ne besona».

 

*

 

Lettre de excusa. Yo attesta que mi filia Emma pro cap-dolores ne ha posset partiprender li historie universal.

 

*

 

Córam li morte. Il videt la li unesim vez in ti balle e strax «sentit» que ella esset la just. Il dit la: «Con vu yo vell dansar córam li morte». — «Yes, to vu vell far», ella respondet ridente amabilmen, «si mi marito vell vider vos».

 

*

 

In li sanatoria. — «Senior Braun, yo ha permisset vos durante vor cura admaxim tri cigarettes por chascun die. Nu vu ha fumat hodie almen ja six». — «Li tri altris vor colego doctor Mayer ha permisset me».

 

*

 

Li signe de question. — «Quo tu fa ci, micri yun?» talmen Carletto havet a leer. Ma il ne leet it in li tone de un question. — «Esque tu ne vide do, quo es scrit detra «yun»?» questionat li instructor. Il opinet li signe de question. Carletto ne videt li curv cose durant quelc témpore, poy li salvant pensa saltat in su mente, e il clamat: «Quo tu fa ci, micri yun tira-buton?»

 

Trad. Jtt.

 

Fonofilm

Durant que in Europa li fonofilm ne ancor ha conquestat li publico, it ha provocat in U. S. A. un revolution li consequenties comercial de quel va esser remarcabil anc por li filmindustrie

 

-124-

 

europan. In Britannia li just installat filmindustrie national sta ante un catastrofe, nam on ha devenit ínsecur e ne plu save quo fabricar. Ma anc súper li afere german li question del fonofilm es suspendent quam un nube obscur. Li enorm success quel alcun fonofilmes ha obtenet che li publico american ha evocat revolutiones gigantesc in li film-comercie. Solmen in Hollywood in li ultim 8 mensus 20 milliones Dollares ha esset expenset por fonofilmes! E to es solmen li comensa! Du del maxim grand concernes, li Fox-film-societé e li Columbia-kino-societé ha decidet editer ancor solmen ton-filmes. Secun lor opinion it existe ya ancor un demanda limitat pri filmes a-tonic, ma li publico de teatre generalmen con aplastant majorité ha decidet se por li ton-film. Altri firmas, quam li Metro-Goldwyn-Mayer, continua ancor consacrar lor attention al film a-tonic, proque li maxim grand parte del american kinos ne ancor es installat por li ton-film. Ma ili considera to solmen quam mesure transitori.

 

Paramount previde que in tri mensus su fabrication va consister in 100% ex tonfilmes. Partialmen it va fabricar anc preparationes a-tonic del sam filmes. Del 31 tonfilmes essent nu in execution che Paramount 17 va haver tal repetitiones in form a-tonic.

 

Proque til nu solmen 2000 kinoteatres sta providet con aparates por li tonfilm e li céteris, sam quam li extranes deve esser providet con filmes ordinari, actualmen ancor un grand demanda persiste pri filmes a-tonic. Ma on expecta que ja in un annu li situation va har totalmen changeat. Do li hom caut provide ja nu e comensa far li necessi transpositiones. Li success del fonofilm in U. S. A. ja nu es tam grand que it influentia anc li teatre-aferes. Teatre-directores regarda nov ovres sub li vispunctu del aptitá por fonofilmes. It es tre desfacil haver bon teatre-actores, nam li maxim successosi scene-stelles (stars) masculin e feminin es ganiat per salaries gigantesc por li fonofilm. Li teatres deve serchar altri novi talentes. Li maxim nov fonofilm quel producte enorm sensation es: «Melodies del Broadway», creation del firma Metro-Goldwyn. Partú u li film es monstrat li billetes por omni plazzes ja pluri semanes antey es exhaustet.

 

Ex „Luzerner Tagblatt“, 10. april 1929.

Trad. Dr. Aschwanden.

 

Eigentümer, Herausgeber und Verleger: Occidental-Union, Sitz: Mauer bei Wien. Verantwortl. Schriftleiter: Ing. E. Pigal, Liesing b. Wien. Druck: Milan Nedvídek, Tábor.