| 
  • If you are citizen of an European Union member nation, you may not use this service unless you are at least 16 years old.

  • You already know Dokkio is an AI-powered assistant to organize & manage your digital files & messages. Very soon, Dokkio will support Outlook as well as One Drive. Check it out today!

View
 

Cosmoglotta A 065 (oct 1929)

Page history last edited by Dave MacLeod 5 years ago

COSMOGLOTTA

Annu VIII – Octobre 1929 – Nr. 65 (10)

 

Contene:

 

Complet grammatica de Occidental (2), K. Janotta

Cronica

Radio-dramas, Ib Lange, trad. Jan Casse

Comendat exclamation interruptiv, trad. Engelbert Pigal

Parol de infant, secun Larousse, trad. J. Colas

Subventiones al Occidental-Union

COMPLET GRAMMATICA DE OCCIDENTAL

(1-esim continuation)

 

I-esim Capitul: FONOLOGIE

(Continuation)

 

C. Accentuation

1. Li accentu tonic es situat ordinarmen sur li vocal ante li ultim consonant. In li exemples sequent li accentu es indicat per grass lítteres (a, e …): crater, doctor, gallin, general, lateral; colere, farine, honore, machine, ordinari, semestre, sinistri, turbine; lauda, meuble; linea, Austria, diabolerie, galanterie, familie, libreria, observatoria, statue; felici, matrice, judicie; telegraphar, il telegrapha, il ha telegraphat; constructer, yo constructe, yo ha constructet; il nomina, yo considera, it diminue, it flammea, il logia, noi mersia.

 

2. Li finales -bil, -ic, (si it es pronunciat [ik]), -im, -ul es ínaccentuat e atrae li accentu al precedent síllabe, mem si li precedent síllabe es un de ti quar síllabes (finales atonic): labil, nobil, possibil, stabil; archaic, etheric, heroic, hyperbolic, lexico, laconic, mathematica, prosaic, radica, sideric, it significa; anim, bellissim; intim, proxim, triesim, ultim; fistul, gurgul, mandul, nebul, popul, regul, vestibul, vocabul, il calcula, yo postula; herculic, articul, pedicul, perpendicul.

 

3. Li finale -s del plurale e li finales -men e -um es ínaccentuat e ne have influentie al accentu del céteri parol-parte (finales enclitic): doctor, doctores; linea, lineas; statue, statues; lexico, lexicos; vocabul, vocabules; hyperbolic, hyperbolicmen; rapid, rapidmen; respectabil, respectabilmen; sobri, sobrimen; tal, talmen; album, circum, herbarium, maximum, opossum, plenum; albums, herbariums, etc. Li finale -men es li acurtat L «mente» (= in li sense, in li qualitá), do li adverbies format per -men es quasi composites; ergo -men posse reciver un accentu secundari secun li 5-m articul in infra: respectabilmen, sobrimen.

 

-166-

 

4. Paroles ne havent vocales ante li ultim consonant es accentuat sur li unesim vocale: die, deo, noi, tui, yo ea, (ma: ear), yo lee (ma: leer), yo trae (ma: traer), brui, boa, pie, via; plurale: dies, deos, etc.

 

5. In paroles composit (anc in historic composites) chascun parte posse haver un accentu tonic secun li regules superior. Si li unesim parte (li parol determinativ) es un substantive, adjective o li prefix negativ ín-, it recive li accentu principal (accentu primari); si it es un particul, it recive o nequel accentu o un accentu accessori (accentu secundari). Li duesim parte (li parol determinat) recive in li ultim casu li accentu primari. Exemples (accentu primari per grass lítteres: á, é … ; accentu secundari per normal lítteres: á, á …): férrovía (ex ferro-via); málhumorát (ex mal-humorat); ínpracticábil (vide in in li IV-m capitul inter li prefixes). Ma: rétrovenír (ex retro e venir), yo rétrovéni; ápplicár, yo aplíca; áttraér, yo attráe; índicár, yo indíca; cóntradír: yo cóntradí.

 

6. In li casus ne conform al regules supra-citat, li accentu es scrit (accentu grafic): bonitá, mamá, qualitá; allé, bebé, café, canapé, cité, cupé, defilé, epopé, idé, livré, moné, societé; demí, logí, mersí; buró, depó, numeró, paletó, plató; cacatú, marabú, menú, parvenú, revenú; cacáo, muséo, heróe, revúe; abdómine, ómine, (pro)nómine, órdine, págine, rícino, término, órden; céteri, cólera, éter, génere, ínter, líber, númere, préter, púer, púber, sídere, súper, témpore, tónnere, vésper; cánabe, fílice, hypérbol, límite, spíritu, zóbol; in contrari al 2-m e 3-m articul in supra: amíc, eríca, formíca, urtíca; ínterim, sublím; parfúm; in contrari al regul pri i pos a in li parte B, articul 1: Haíti, país. In li plurale resta li accentu scrit: mamás, idés, logís, depós, menús; muséos, heróes; númeres etc.

 

7. On posse usar egal qual accentu grafic: é, é, ê, ma li accentu acut (é) es recomandat in prim, in duesim rang li accentu grav (è), in contra que li accentu circumflex (ê) deve esser evitat secun possibilitá. U accentus ne es accessibil (precipue in majuscules), on posse anc posir un apostrof pos li vocale, p. ex. prono’mine, caca’o, numero’, PRONO’MINE, CACA’O, NUMERO’.

 

8. On posse omisser li accentu grafic in paroles tre frequent e familiari quam amic, femina, inter, pagine, parfum, preter, super etc. In secundari rang on posse omisser it in li casus u it sta sur un vocale sequet de un o pluri consonantes:

 

-167-

 

abdomin, erica, genere etc. In triesim gradu on posse omisser li accentu grafic anc in ti casus u it sta sur un vocale sequet de un altri vocale: cacao, museo, heroe. On mey, si alquam possibil, evitar li omission del accentu si it sta sur li ultim vocale, do ne «qualita», ma «qualitá»; ne «alle», ma «allé»; ne «logi», ma «logí». In fin, u accentus absolutmen ne es accessibil, o u on nequam vole usar li remedie del apostrofes secun li 8-m articul in supra (precipue in majuscules, in titules, affiches etc), it es permisset totalmen elisionar li accentus. In vocabulariums li usation del accentus grafic es strict obligatori.

 

9. Li accentu grafic posse esser usat anc por distinter paroles homonym, p. ex. te (pronómine), té (trincage); si (conjunction), sí (afirmation pos negation); in- (prefix de direction), ín- (prefix de negation) p. ex.; inscrit = scrit in alquo, ínscrit = ne scrit; compara ti prefixes in li IV-esim capitul. Sammen on posse distinter per accentu grafic li pronómines interrogativ del pronómines relativ; p. ex.; quánde? quí? quó? ú?: quande, qui, quo, u. On posse usar li accentu mem sur monosíllabic paroles con vocalic finale (precipue presentes e imperatives) por sublinear lor importantie in li frase (accentu retoric), p. ex.: dá, dí, fá, stá; yo dá, yo dí, yo fá, yo stá; Archimedes dí: «Dá u yo stá, e li terre mover yo vá». Lu sam es valid por composites con tal monosíllabic determinat (duesim) partes: yo addí, contradí, descrí, refá, transdá; sammen li nómines del dies semanal: soledí, lundí, mardí, mercurdí, jovedí, venerdí, saturdí.

 

10. Germanes mey egardar li accentuation deviant de lor custom in paroles quam li sequent: doctor, motor, stabil, mobil etc.

 

11. Franceses mey atenter precipue li accentuation in paroles finient per -ic: electric, fisic etc.

 

D. Separation síllabic

Li parol-partes juntet per composition es separat in parlation e scrition secun li modo de composition: atmo-sphere (e ne atmos-phere), dis-tribution (e ne di-stribution), abs-traer (e ne ab-straer), con-spiration (e ne cons-piration), con-stant (e ne cons-tant), su-specter (e ne sus-pecter), sus-pender (e ne su-spender), tran-spirar (e ne trans-pirar), trans-portar (e ne tran-sportar), ob-stacul (e ne obs-tacul), obstruction

 

-168-

 

(e ne obs-truction), re-stituer (e ne res-tituer), tran-scrir (e ne trans-crir).

 

Li altri parol-partes es separat secun li regules sequent:

 

1-m un singul consonant inter du vocales e de un gruppe de consonantes inter du consonantes li ultim consonant apartene al síllabe secuent: ba-na-li-tá, va-ria-tion, ve-ri-tá; pen-dul, ver-nis-sar, suc-ces-sar, sig-nal.

 

2-m ínseparabil e ergo valid quam un unic consonant es li mutes (c, g, t, d, p, b) e labiospirantes (f, v) juntet con liquides (l, r), do it es li pares consonantic bl, cl, dl, fl, gl, pl, br, er, dr, gr, pr, tr, vr,: bi-ble, ta-cle, spin-dle, va-fle, spin-gle, po-ple, cu-cum-bre, ma-crel, qua-drat, mi-gren, le-pra, split-tre, po-vres-se. Germanes mey egardar que sp e st ne es ínseparabil in Occidental, do on scri: mes-pil, ves-tir.

 

Li regules superior es valid por li pronunciation e have importantie por constatar li quantitá del síllabes secun li regules dat in li sequent parte E; ma in scrition e parlation un partition quelcunc es tolerat: atmos-phere, si-gnal, quad-rat etc. Ma in printa it es recommendabil aplicar li regules superior por li síllabic separation.

 

E. Quantitá vocalic

Por constatar li quantitá del vocales on deve distinter síllabes «apert» e «clus»; apert es tales queles fini per un vocale, p. ex.: ca-ra, fra-se, pa-tre; clus es tales queles fini per un consonant: car-re, tas-se, ves-tri.

 

Li vocales accentuat in síllabes apert es long (marcat: â, ê …): idê, marabû, herô-e, câ-ra, frâ-se, râ-me, â-nima, pâ-tre, mâ-nu, juvelê-ro, tâ-ble, lê-pra, bî-ble, pô-ple. Li vocales accentuat in síllabes clus es curt (marcat: à, è …): càr-re, tàs-se, ràm-me, sès-tra, princès-sa, lùc-te, metàll. Si li accentu tonic es situat sur un clus síllabe final, li vocale es tamen long, si li síllabe fini per un unic consonant: natiôn, rigorôs, datîv, nationâl; ma li son duplic de x vale quam du consonantes e acurta pro to li vocale precendent: stráx, sufíx, sufíxes.

 

Li vocales ínaccentuat es sempre demí-long o curt; i e u in quelc casus es mem consonantic quam y e w, qualmen es monstrat in supra che li pronunciation del vocales (B. 1).

 

Li frequent monosíllabic paroles grammatical (articul, pronómines, prepositiones, conjunctiones) es curt: lí, ún, nós, lés, dé, cón, é, má, qué, és, há, vá, pér, prí etc.

 

-169-

 

F. Textu exercitiv

Remarca: Li accentu tonic del curt vocales es marcat in li sequent transscrition per un accentu grav: à, è … Li long vocales accentuat es representat per un accentu circumflex: â, ê … Un eventual accentu primari es indicat per grass lítteres à (curt), â (long) …

 

Textu:

 

Li differentie     radical   inter  Occidental     e omni  altri
lì dìf-fe-rèn-tsye ra-di-kâl ìn-ter òk-tsi-den-tâl è òm-ni àl-tri

systemas     de lingues   auxiliari     consiste     in li
ssüs-tê-mass dè lìn-gwess aw-ksi-lyâ-ri kon-ssìss-te ìn lì

regulari    derivation     del deverbal   substantives       e
re-gu-lâ-ri de-ri-va-tsyôn dèl de-ver-bâl ssub-sstan-tî-vess è

adjectives     per li suffixes      international      -ion, -iv,
ad-žek-tî-vess pèr lì ssuf-fìk-sess ìn-ter-na-tsyo-nâl yôn,   îv,

-or, -ura  adjuntet   al thema perfectic   del verbes   latin,
 ôr,  û-ra ad-žun-têt àl tê-ma per-fèk-tik dèl vèr-bess la-tîn,

in quel lingue  existe     plu quam 300      irregulari
ìn kwêl lìn-gwe eg-sìss-te plû kwâm trî-cent ìr-re-gu-lâ-ri

verbes.  Ti desfacilitá       ha esset  tro grand por omni
vèrbess. tì dèss-fa-tsi-li-tâ hà es-sêt tro grànd por òm-ni

inventores     de international      lingues;   pro  to  illi
in-ven-tô-ress dè ìn-ter-na-tsyo-nâl lìn-gwess; prò  tò  ìl-li

circumeat     ti obstacul.    Solmen   de Wahl ha dat li
tsìr-kum-e-ât tì ob-sstâ-kul. ssôl-men dè vâl  hà dât lì

solution     scientific.
sso-lu-tsyôn sstsyen-tî-fik.

G. Nómines de lítteres

Quam nómines de lítteres li sequent sembla max convenent: a = â, b = bê, c = tsê, d = dê, e = ê, f = èf, g = žê, h = hâ, i = î, j = džî, k = kâ, l = èl, m = èm, n = èn, o = ô, p = pê, q = kû, r = èr, s = èss, t = tê, u = û, v = vê, w = dûplic vê, x = ìkss, y = üpssîlon, z = dsêd; l’ = èlye, n’ = ènye, ch = tshâ (anc tsê-hâ), eu = ö (o anc ê-û), gh = gê (dûr) (o anc žê-hâ), ph = latîn fî (o anc pê-hâ), rh = latîn rô (o anc èr-hâ), sh = shâ (o anc èss-hâ), th = latîn têta (o anc tê-hâ), zz = tsètt (o anc dûplik dsêd).

 

-170-

 

H. Classification del consonantes.

Tabelle del simplic consonantes

 

Secun li loc de articulation  Secun li maniere del articulation

mutes (o occlusives o explosives)   constrictives (o continues)   semivocales

spirantes (o fricatives)         liquides (o vibrantes) nasales

tenues (o surdes o fortes)    medies (o sonores 0 lenes)  surdes (o fortes)       sonores (o lenes)

labiales         p        b        f         v        —       m       w

dentales        t         d        ss; sh  s; ž (ge)        l, r      n        —

gutturales     k (c, q) g (ga …)        kh (archi)      —       —       (a)ng(ul) (a)nk(er)     y

glottal —       —       h        —       —       —       —

On nomina anc sibilantes: ss, s sh, ž (ge); aspirate: h; alveolares: n, r (li ultim si it es format per li lingual punta); uvulare: r (si it es format per li uvul).

 

Li lítteres ne contenet in li tabelle coresponde a sones composit (p. ex.: z = d + s), o ili es amollat, palatales: l’ [ly], n’ [ny]. Li lítteres c, g ante e, i (pronunciation [ts], [ž]) es anc nominat palatales.

 

II-esim Capitul: FLEXION

A. General remarcas pri li parol-formation

Un parol posse consister ex divers elementes, quam p. ex. nota-librette, in quel on distinte:

 

1-m du radicas: not e libr,

2-m du desinenties: a, e,

3-m un suffix (derivativ): ett.

 

Li max important parte del paroles es lor tema. Li thema es li rest de un parol pos elimination del ultim desinentie o ultim suffix. Ma li radica de un parol es su essential parte,

 

-171- un element írreductibil, quel servi a formar li paroles per se self o per juntion con desinenties, sufixes, o altri radicas.

 

Li sequent exemples va explicar li divers términos del parol-formation.

 

Li parol «nota-librette» consiste ex 5 elementes: not-a-libr-ett-e. It es un parol composit, consistent ex du paroles, li parol determinativ nota e li parol determinat librette. Si on exclude li radicas not- e libr- resta li morfemas, it es li desinenties (ci a e e) e li sufixes (ci ett). Si on exclude li desinenties, resta li thema del parol; ergo nota-librett es li tema del tot parol, not es li tema del parol nota, librett es li tema del parol librette. Noi vide que che nota li radica e li tema coincide, i. e. not.

 

Li paroles «amar, amator, amore» have li sam radica am. In «amar» li tema es ama; ci r es li formativ sufix (li desinentie) quel forma li infinitive, e -a es li formativ sufix (li desinentie) per quel li tema ama es format del radica am. Li tema ama es anc li form del presente de «amar» e pro to on nomina ama li tema presentic del verbal radica am. In li parol «amator» -or es li sufix e amat li tema format ex li radica am (per li formativ sufixes -a e -t). Li tema amat es li tema del latin participie perfectic e es nominat pro to tema perfectic. In «amore» li sufix es -ore e li tema es am; por distinter it del tema presentic e del tema perfectic, on nomina it tema primitiv. Pro que li tema primitiv am es ne plu decomposibil; it es anc li radica. Ma ne chascun tema primitiv es anc un radica, quam monstra li sequent exemple.

 

In li parol «definition» noi distinte li sufix derivativ -ion, li tema perfectic definit, li tema presentic defini, li tema primitiv defin, li radicas de e fin, li sufixes formativ i e t. Do ci li tema primitiv consiste ex du radicas.

 

Secun li parol-elementes noi distinte tri species de parol-formation:

 

1-m li flexion per desinenties,

2-m li derivation per sufixes,

3-m li composition per paroles determinativ.

 

Un parol format per derivation (it es per adjuntion de un sufix a un tema) es nominat un «derivate»; li tema de ti derivate posse esser un radica o self un derivat o un composit. Li nómine «composit» es dat a un parol format per composition de du o pluri paroles; ti paroles posse esser self simplic paroles (radicas o radicas plus desinentie) o derivates o composites.

 

-172-

 

P. ex. «tippmachine» es un composite, de quel li componentes es tipp e machin. Ma «tippist» es un derivat, pro que -ist ne es un parol, ma un sufix addit al parol tipp. Li parol «exterritorialitá» es composit e derivat; su componentes es li paroles ex (preposition) e territorial (adjective), a queles es juntet li sufix -itá. «Territorial» es derivat del tema territori (del parol territoria) per li sufix -al. Territori es ne plu analisabil in Occidental, ma in latin it deriva se del radica terr- per li suffixes -it e -ori. Li parol «ínfinitesimal» consiste ex li prefix ín (parol determinativ), li radica fin, li desinentie i e li sufixes t, esim, al (do: in-fin-i-t-esim-al).

 

Li derivation e li composition es tractat in li sequent capitules (III-m e IV-m capitul). Li present capitul contene li flexion, i. e. li parol-formation per desinenties.

 

B. Desinenties

Li flexion es fat per li desinenties, i. e. grammatical finales, queles es usat por eufonisar o preciser li substantives, adjectives, adverbies e verbes. In li finales grammatical noi distinte du gruppes:

 

finales queles es juntet solmen al tema primitiv, i. e. li desinenties primari: -a, -e, -i, -o, -u, -um; nominat anc «nuanciant finales»;

finales queles es anc o solmen juntet al tema primitiv plus un desinentie primari, i. e. li desinenties secundari: -r, -s, -men, -li.

In li derivation e composition li desinenties secundari es sempre eliminat, li desinenties primari max sovente.

 

Remarca: On nomina sovente li desinenties anc suffixes, i. e. sufixes de flexion. Advere precipue li desinenties -li e -men have un aspect quasi de sufixes (derivativ) (pro esser etimologicmen originant del paroles A like, resp. L mens). Ma secun li definition quel noi dat al parol «desinentie», i. e. parol-formative ne permissent un ulterior derivation con li suffixes anexibil al thema primitiv, o per altri paroles «morfema ne formant un tema primitiv», secun ti definition anc -li e -men es desinenties e lor anexion es un «flexion».

 

C. Desinenties primari

(1) -a. Ti desinentie significa in prim li sexu feminin, i. e. li sexu generic del extension del rasse e ergo in sense metaforic

 

-173-

 

alquo extendet, un activitá, loc, témpore, alquo general, universal, colectiv, generic, li resultat de un action, ma anc altri paroles secun usu international.

 

P. ex.: (a) sexu feminin: americana, amica, bella, bellissima, cavalla, dormienta, femina, filia, francesa, germana, primadonna, richa, russa, studenta e li derivates per li sufix -ess-a (ples vider les in li III-m capitul, parte B);

 

(b) activitá: li derivates per li sufix -da (vide in infra);

 

(c) loc: cámera, plazza, strada, via, e li derivates per li sufixes -i-a, -eri-a, -ier-a, -ori-a (vide in infra);

 

(d) témpore: carema, clocca, epoca, era, pasca, e li derivates per -da, mentionat ja supra che (b), queles have sovente anc li signification del témpore del activitá;

 

(e) alquo extendet, general, universal, collectiv: alinea, aqua, cólera, firma, gala, irredenta, liga, linea, pasta, posta, pressa, publica, republica, saliva, secta, tara, terra, terracotta, e li derivates per li suffixes -al’a e -ic-a;

 

(f) un resultat: li derivates per li sufix -ura, (vide les in infra); p. ex. dressura, sculptura etc.

 

(g) altri paroles: boa, cornea, eríca, formíca, lama, paria, salva, sepia, soda, urtíca, sofa; e precipue li paroles grec finient per -ma con li derivativ tema finient per -mat (vide in infra in li III capitul, parte A), p. ex. astma, dogma, magma, panorama, problema, rheuma, sistema, thema.

 

Li finale -a es usat anc por li tema presentic del verbes finient in li Infinitive per -ar e anc por li verbal substantives derivat de ti verbes e identic con lor tema presentic; tel substantives expresse un singulari eveniment, un curt, simplic action; p. ex.: li pluvia del verb pluviar, li pecca de peccar, li pensa de pensar.

 

(2) -e. Ti desinentie es usat:

 

(a) quam general, neutral finale, sovente ínobligatori, del substantives (ne havent un altri desinentie) sin special signification, pro eufonie o distintion de simil paroles, precipue por distinter li substantives fro li adjectives;

 

(b) quam finale de adjectives de queles li tema fini per -i;

 

(c) quam finale del participial adverbies activ.

 

Exemples: (a) Substantives: general o generale, lamp o lampe, uniform o uniforme. On usa avantageosimen -e sempre por li substantivic derivates per -al, -in, -iv e anc -ari, queles da in general un sense adjectivic: centrale, circulare, directive, finale, gelatine, locomotive, normale, singulare. In

 

-174-

 

mult casus li desinentie -e es sempre usat pro motives de eufonie o pronunciation: astre, avantage, centre, fibre, image, matrice, patre, salice, theatre, temple, voce; li plurales con li sufix -age: foliage, plantage; li derivates per li suffix -ie (vide in III, B); anc familie, lilie, heróe, revúe, in plu in li plurale, vide in infra che -s.

 

(b) Adjectives: ebrie o ebri, pie, proprie o propri, rancie o ranci, sobrie o sobri, varie o vari; ti -e apari sempre in li derivates de ti adjectives per li suffixes -tá e -té (vide in infra in III. B).

 

(c) Participial adverbies; adjectivic participie: cantant; adverbial participie: cantante (ne: cantantmen); p. ex.: Senior Paul intrat cantante.

 

Li finale -e es usat anc por li tema presentic del verbes per -er e por lor verbal substantives: lucer, (li lamp) luce, li luce (del lamp); conflicter, ili conflicte, lor conflicte.

 

(3) -i. Ti desinentie significa adjectives, con exception de tis queles have li finale tematic -i (vide in supra che -e); on usa ti desinentie ne obligatorimen, ma solmen in cert casus. On di sempre: dulci, feroci, felici, sagi, savagi, vivaci, pro li pronunciation del g e c, quo vale por omni temas finient per g e c sibilant; sovente pro eufonie: altri, albi, omni, pigri, salubri; sempre con li suffixes -ari e -ori: regulari, imperatori; ma anc in altri casus por evitar un confusion con li infinitive: amari, avari, fieri, sinceri.

 

Do on mey usar ti finale solmen, si it es necessi; it apari sovente quam vocale eufonic in li derivates per -tá e -té: bon, bontá e bonitá, quant, quantitá (vide in infra che li suffixes -tá e -té).

 

Li vocal -i es anc li finale presentic del verbes per -ir: abolir, aboli; finir, fini. Ma lor verbal substantives ne fini per -i, ma per -e o -ie: fine, perde, dormie.

 

(4) -o. Ti desinentie significa in prim li sexu masculin e in sense translatet lu concret, material, special, individual. Do ti desinentie es quasi li complement del desinentie -a. Ma it ne es necessi junter ti finales a omni vivent entes, p. ex. it ne es necessi dir patro e matra pro que patre e matre es ja definit in su sexu per li sense self.

 

Exemples:

 

(a) sexu masculin: americano, amico, bello, bravo, cavallo, dormiento, filio, franceso, germano, richo e li derivates per -ario e -ero (vide in infra in III. B).

 

-175-

 

(b) altri paroles: brutto, cacáo, cargo, caseo, conto, corpo, cosmo, cranio, dynamo, foco, fresco, hordeo, humo, lago, lexico, muséo, posto, radio, tempo, término, torso, veto etc. e li derivates per li suffix -ier-o (vide in li Ill-m capitul).

 

(5) -u. Ti desinentie significa alquo abstract, neutri, un relativitá, un statu factic con li tema perfectic (v. III. A): acter, act, actu; proceder, process, processu; star, stat, statu. Compara anc in infra in li derivation (III. B.) li suffix -at-u.

 

(6) -um. Ti desinentie (ínaccentuat) have un signification concret e deriva se del latin finale -um del substantives neutri del 2-m declination: album, maximum, minimum, pensum, plenum, serum e li derivates per -ari-um (vide in li III-m capitul). Que -um es un desinentie, on remarca per li derivates e composites u it desapari, p. ex.: maximal, minimal, plenari, seroterapie etc. On posse junter ti finale anc a chascun tema adjectivic por expresser li general idé de un qualitá: li bellum (= lu bell; vide VI. A.), i. e. li idé de bell, alquo bell; sammen li bonum, li novum, li verum etc.

 

D. Desinenties secundari.

(1) -li. Ti desinentie (derivat de A -ly) es li ínobligatori finale del adverbies derivat de non-adjectives, anc participies e numerales; p. ex.: noctli (= in nocte), unesimli (= in unesim range). Ma preferibil, pro plu ímmediat comprension, es sempre li analitic maniere de expression, p. ex.: in sam témpore (samtemporli), per pedes (pedli), in part (partli), per hasard (hasardli), donar quam un rey (… reyli), in fact (factli), in fine, o finalmen (finli).

 

(2) -men. Ti desinentie (derivat de L mens, correspondent a F ment, I S P mente, Prov. men, do scrit quam in provenzal) es li ínobligatori finale del adverbies derivat de adjectives. It es enclitic; to es, it ne transloca li accentu del parol a quel it es juntet; vide che Pronunciation I. B. Exemples: clar: clarmen, ver: vermen; egalmen, lentmen, naturalmen, sammen, sistematicmen; ordinar(i)men, regular(i)men; festivmen; ambitios(i)men, conscientios(i)men; equitabilmen, esperabilmen; notorimen, obligatorimen; constantmen, conscientmen, evidentmen, independentmen, recentmen; detal’atmen, repetitmen, conossetmen (= quam it es conosset). Anc ci li analitic stilisation in cert casus es plu clar e plu elegant, p. ex. propulset motoricmen = … per motor; illuminat electricmen = … per electric(itá) etc.

 

-176-

 

(3) -r. Ti desinentie indica li infinitive e es usat solmen pos li vocale del tema presentic; támen it ne posse esser regardat quam sufix, pro que on ne posse formar derivates del infinitive; exemples: pluvia, pluviar; pensa, pensar; luce lucer; conflicte, conflicter; compati, compatir; demoli, demolir; fini, finir. On ne vive por manjar, ma on manja por viver. — Li question quel desinentie es anexet al tema primitiv del verbes por formar li tema presentic (esque a, e, i) e in plu li infinitive etc, apartene al derivation; ergo ti tema es tractat in li sequent capitul (III. A.). Compara anc in infra che li «Verb» (Vl-m capitul, parte F).

 

(4) -s. Ti desinentie significa li plurale e posse esser anexet ne solmen al finales vocalic, ma anc al temas finient per consonantes: rosiera, rosieras; femina, feminas; amica, amicas; lingue, lingues; patre, patres; germano, germanos; annu, annus; mensu, mensus; logí, logís. — Pos li temas finient consonanticmen on prefere intercalar -e-: nation, nationes; uniform, uniformes; cavall, cavalles; parol, paroles; film, filmes; sport, sportes.

 

On ne intercala -e pos c e g, por ne mutar li pronunciation dur de ti consonantes; do: amics, bancs, blocs, boccs, discs, flancs, floccs, moscs, paccs, plancs, roccs, storcs, truncs, turcs, verucs, vessics; diphthongs, flags, fugs, hags, plugs, rugs, segs, vergs etc; ma it es permisset dir: amicos (in sense comun), bancas, bloccos, boccas, discos, flancos, floccos, moscas, paccas, plancas, roccas, storcos, truncos, turcos, verucas, vessicas, diftongos, flagas, fugas, hagas, rugas, segas, vergas etc, o minu recomandabil per un remedie ortografic (compara anc li V-m capitul): amikes, bankes, blokes, bockes, flankes, flockes, moskes, packes, plankes, rockes, storkes, turkes, verukes, vessikes, diphthonghes, flaghes, fughes, haghes, plughes, rughes, seghes, verghes etc. Ma in vice de pisc, piscs (o piscos, o piskes), it es forsan preferibil dir (analog a fasce, fasces): pisce, pisces (compara I pesce, pesci, S pez, peces, P peix, peixes). It es un punctu del programma del Occidental-Academie recomandar un de ti divers possibilitás formar li plurale del substantives finient per c, g.

 

Pri li accentu ante li pluralic -s vide in supra in li I-m capitul, parte D.

 

III-esim Capitul: DERIVATION

(seque)

 

-177-

 

CRONICA

LE QUOTIDIEN, Paris, un del max difuset diales de Francia, li 29 julí, pos har presentat Esperanto e Ido in du anteyan articules, publica un textu por Occidental de sr L. M. de Guesnet, Presidente del Occidental-Societé de Francia, quel ha evocat sensation. Li 15 august, sr de Lajarte, membre del «Lingva Komitato» del «Universala Esperanto-Asocio» responde per un articul defensiv. Li 24 august apari un anihilant replica de sr G. Bohin, Secretario del Occidental-Societé de Francia, con indication de adresse por informationes pri Occidental. Li consequentie esset mult questiones ex li circul de letores, inter ili li adhesion de sr L. Ravasse, ex-consul de Italia e director del «Expert français». Li 30 august «Le Quotidien» denove insertet quelc lettres pri lingues international, inter ili un interessant noticie de L. Lecomte, quel di: «Sur li principie de Esperanto on posse far un grand quantité de lingues. Sur li principie de Occidental it es impossibil etablisser un duesim pro que Occidental es fundat sur li maximum de internationalitá, ne solmen in li vocabularium ma anc in li flexion e derivation del paroles». Seque li textu in Occidental: «Li aparition de Occidental significa un revolution in li historie del lingue international. It es vermen li democratic latin. Sin pecunie, sin reclame, solmen per su intrinsic qualitás, Occidental va conquestar e entusiasmar numerosi ancian partisanes de altri sistemas». Li redactor sr Robert Bobin comunica que li discussion continua e que poy li gazette va prender partie al question. Noi cordialmen gratula li comité del frances Occidental-movement pro li remarcabil successes de su bon preparat actiones.

 

-i-

 

Nor energic coidealist e collaborator sr E. Berggren denove ha scrit un long articul in FOLKSKOLLÄRARNAS TIDNING (jurnal del primari scol-preceptores), nr 29, sub titul «Foren paroles in li primari scol», u il tractat li pedagogic question pri li international paroles e li optim metode dar al scoleros un ver instruction de ti object. Il accentuat li grand pedagogic valore de Occidental e li imens importantie de ti lingue por li education.

 

Samtemporanmen SVENSK LÄRARTIDNING (sved jurnal de preceptores), nr 34, contene un articul, «Li lingue del paroles

 

-178-

 

international», anc ti de sr Berggren. It es un explication del principies de Occidental e un comparation inter ti lingue e Esperanto.

 

C. E. S.

 

Radio-dramas

de Ib Lange.

 

Li cause que presc nequi ex nor professional scritores vole o audacia composir dramas por radio-representation, es probabilmen partmen li practic que it es poc lucrativ e que tal ovres es tre transitori in lor form, partmen que lor limitat form ne da liber camp al fantasie, ma solmen lassa spacie a un particulari strict dialectica, un presc abstract exchange de idés inter tre poc persones ínvisibilmen present.

 

Que li telefon poc a poc ha obtenet un presc fix plazza in modern realistic dramatica, certmen es debit al facte que it es por li dramaturg un extrem util instrument por promotion e fension e anodament del dramatic fil de su spectacle. Li telefon fa li desfacilmen movibil scen quasi plu mobil, it reparti li voces e elarga li horizont e per to li ilusion, aprofunda li psicologic perspective. Nu si on inversmen figura se li dramaturg, deprivat de omni altri tecnic remedies (luce, colores, decorationes, mimica, plastica e perspective) quam just li telefon transformat a mecanic infortiator de son (alt-parlator), alor on have aproximativmen li desesperat situation del dramaturg avan li radio-representation. Il es a regardar quam un specie de spiritual ventriloquist, qui per li sol replica deve esser capabil illuder quam pluri diferent persones in diferent situationes, sin que ti persones have altri libertá de movement quam li nuancie-registre de lor voces.

 

Quantcunc il es secundat de habil actores, támen su situation es tre desfacil. Su radie de action es ínfinitmen restrictet, su fantasie continualmen incontra obstacules. Tam long quam il move se in li dialog, it es passabil, ma strax quande intra un triesim person, it es mal. O un ex li conversantes deve advertir li ariva del triesim, o li parlero deve cuidar li presentation; ambi coses es plu o minu anihilativ por li liber developament del action, si in tot on deve parlar pri «action» in ti coherentie!

 

Ma to mem ne es lu max mal. Lu max mal es to que li fantasie del escutatores, lor elementari beson abandonar se a un sentiment, un ilusion, totmen ne longtémpore posse esser satisfat

 

-179-

 

per ti form de ciec-nascet dramatica, pro que li sol parol malgré omni dialectic finesses e subtil lingual nuancies támen ne posse carir li colaboration con li colore, li form, li movement, li atmosfere. Quo poc a poc it va ganiar pri richesse del nuancie, pri dialectic fassonage per li radio, in li curs del témpore it va egalmen ínfallibil securmen perdir pri li impressionabilitá del escutatores, por queles li nuancies va esser glotit del íncolori monotonie del repetition, del fatiga, abattament del orel e mem del ínsatisfat demandas del tot complex de senses. E it es ya un generalmen conosset facte que mult homes, e specialmen tales con simplic o impulsiv natura, have un sovente ínconscient aversion contra telefonie — ili senti totmen natural li ínperfect contact con li altri, percepte presc fisicmen li manca del mimic accompaniament al paroles, li vivi e ínfallibilmen sensibil lingue del ocules, li sublineament del movement, del statura.

 

No, li radio-drama certmen ne have un future avan se. It es creat del actual tecnic beson e apen va superviver un nov fase in li developament.

 

Ex un articul, “Li radio e l’arte”, in “Politiken” (Köbenhavn).

Trad. Jan Casse.

 

Comendat exclamation interruptiv.

It es un antiqui question disputat esque un discurs deve esser lectet, recitat per memorie o parlat libermen. Quelc oratores queles in ante ha elaborat su discurses, have li amabilitá dar a disposition un copie de su discurses al stenografos del presse, queles deve laborar sovente sub conditiones desfacil, por exemple stante, li paper sur li manu o sur li epol de un vicin, o sident, tenente it sur li genus.

 

Victor Hugo in teorie esset adherent del liber parol, ma in practica il self laborat in altri maniere. Támen córam li auditores il per teatral medies successat far li impression de un liber parol. In annu 1849 on ja un vez tractat li question del international pace e arangeat un congress li 23 e 24 august in Paris sub presidentie de Victor Hugo. Durant li inauguration il parlat li famos paroles: «Un die va venir quande on va monstrar li cannones in li muséos, sam quam on hodie monstra ta li instrumentes tormentativ e on va esser astonat que tal cos posset exister».

 

-180-

 

Un amic in erra ja ante li discurs ha distribuet circa 30 copies al stenografos del presse. Tis esset astonat trovar un exclamation in li copie: Alqui mey interrupter exclamante que li 24 august es li nocte de Bartholoméo. E Hugo deve responder per li «improvisation», que li 24 august 1572 va palidijar in comparation al 24 august 1849. In comensa li stenografos ne comprendet to. Ma durant li concernet passu on posset audir li paroles conform al programma, sam quam in teatre. Li ultim paroles del orator extintet in li mill-vocos aplause, in quel inmerset li rise del 30 stenografos del presse.

 

Un memoriat discurse es un antiqui artificie, ma li comendat exclamation interruptiv in fact esset nov.

 

Deutsche Kurzschrift“, Elberfeld.

Trad. E. P.

 

Parol de infante

Unquande un senator acceptat por manjar quelc amics. Su yun filio, etos de six annus, volet seder proxim le. «Quo tu fa ci?» dit li patre, «tu ne have li barb sat long por dinear con nos». Li púer retornat chagrinat. Su matre, por consolar le, plazzat le a un litt table covrit per fructes e vafles. Durant que il mangeat, li old cat del dom volet anc posir sur li micri dejuné su gurmand pede. Indignat, li infant battet per su forc li cap del audacioso e dit: «Ea dinear con mi patre, tui barb es sat long».

 

Secun Larousse.

Trad. J. Colas.

 

Subventiones al Occidental-Union.

Senior Generaldirector Gerald A. MOORE (London), Presidente honorari e fundator del Occidental-Union, adplu Senior Apothecario Albert HALDIN, (Eskilstuna), vicepresidente del Sved Occidental-Federation, membre del Senat del Occidental-Union e Senior Director Dr.-Ing. Arthur WORMSER (Offenbach a. M.), membre del Direction e Redactor del Comité Explorativ, ha obligat se covrir un parte del deficite del propaganda per li revue Cosmoglotta por li current annu. Depos comensa del annu 1929 nor tri mecenes cardinal ha donat in pluri intervalles (ultra li summas ja quittat publicmen in li numerós de februar e april): Sr Gerald A. Moore: 60 pounds st., Sr Albert Haldin: 300 sved K., Sr Dr.-Ing. Arthur Wormser: 507 ö. S.

 

Cordial mersí.

 

Occidental-Union

Central Officie.

 

Eigentümer, Herausgeber und Verleger: Occidental-Union, Sitz: Mauer bei Wien. Verantwortl. Schriftleiter: Ing. E. Pigal, Liesing b. Wien. Druck: Milan Nedvídek, Tábor.

Comments (0)

You don't have permission to comment on this page.